Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes
Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes
Programa

Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes

"La veu de Tarragona" fa una immersió en el nostre passat prehistòric a través del programa/pòdcast "Evoluciona". Espai científic en coproducció amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) des de l'edifici d'aquest centre de referència mundial, situat al Campus de Sescelades (URV). Programa quinzenal (10:05 - 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l'objectiu de donar a conèixer l'activitat que genera la investigació sobre l'evolució humana.

·22 episodis
RSS

episodis

13-21 de 21

  • Evoluciona: Carles Lalueza-Fox, un dels màxims referents internacionals en ADN del passat

    Parlem amb el Dr. Cales Lalueza-Fox, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-Universitat Pompeu Fabra. Un dels màxims referents internacionals en la recuperació d’ADN del passat, en reconstrucció filogenètica d’espècies extingides i en genètica evolutiva. Són especialment coneguts els seus treballs sobre el genoma dels Neandertals a partir de les restes trobades al jaciment de El Sidrón (Astúries) i la seva participació en l’estudi dirigit per Svante Pääbo, Premi Nobel de Medicina d’aquest mateix any, publicat l’any 2010 a la revista Science on es va demostrar, per primera vegada la presència d’ADN Neandertal en els humans moderns.

  • Evoluciona: Gravats d’art postpaleolític de la cova de la Vila de la Febró

    Programa especial des del petit poble de la Febró, 40 habitants. Important descoberta d’una cova amb gravats prehistòrics amb un dels conjunts d’art postpaleolític més importants de l’arc mediterrani. Estava perduda des dels temps de Salvador Vilaseca. N’hem parlat amb Ramon Viñas, investigador associat a l’IPHES-CERCA i especialista amb art rupestre i gran coneixedor de la zona. Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador postdoctoral IPHES. I Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES i professor de la URV i codirector del projecte a la zona, i Diego Lombao, investigador postdoctoral de la Universitat Santiago de Compostel·la, associat a l’IPhes.

  • Evoluciona: Antonio Rosas: "En algun moment hi va haver només uns 3.000 Neandertals al continent" - episode art

    Evoluciona: Antonio Rosas: "En algun moment hi va haver només uns 3.000 Neandertals al continent"

    Hem continuat parlant d’evolució humana i dels Neandertals amb dos convidats d’excepció. Amb el Dr. Antonio Rosas, un dels màxims experts internacionals sobre els Neandertals. I amb la Dra. Marina Lozano, paleoantropòloga, investigadora de l’IPHES i professora de la URV. Amb ella hem parlat sobre el seu últim treball publicat sobre els Neandertals del jaciment de Lezetxiki de Guipúscoa.

  • João Zilhão “Vam assimilar els Neandertal, som la mateixa espècie”

    La setmana passada es va publicar un article en una prestigiosa revista internacional on es demostrava que els neandertals de fa 90.000 anys d’una cova de Portugal recol·lectaven crustacis marins i els rostien al foc per després menjar-se’ls. Parlem amb Mariana Nabais, investigadora postdoctoral Marie Curie a l’IPHES-CERCA i João Zilhão, professor del Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa i un dels màxims coneixedors del món neandertal. El treball publicat a Frontiers per Mariana és un anàlisi específic d'un treball més general que va publicar a la revista Science on explica que els neandertals de la Gruta de Figueira Brava fins i tot caçaven foques i dofins fa més de 100.000 anys. Zilhão és un pioner a plantejar la hibridació entre neandertals i humans moderns. L'any 1999 va posar al descobert una sèrie de restes humanes infantils al jaciment de Lagar Velho, a uns 140 km al nord de Lisboa. El regirament entre la comunitat científica va ser molt important.

  • Evoluciona: Atapuerca, vestigis humans de totes les cronologies evolutives de la humanitat

    Aquest 2022 que estem a punt de tancar ha estat l’any de la descoberta de la cara de l’homínid més antic d’Europa. Són les restes d’un homínid que va viure fa uns 1,4 milions d’anys en aquesta serra de Burgos. Rosa Huguet, investigadora IPHES-CERCA i coordinadora excavació jaciment de la Sima del Elefante. Marina Mosquera, professora de la URV i investigadora IPHES-CERCA i investigadora principal projecte d’Atapuerca, i Xosé Pedro Rodríguez, professor de la URV i Cap de Recerca de l’IPHES

  • “El futur de la humanitat”, amb Eudald Carbonell

    L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell, gran pensar i esperit crític ens presenta el seu darrer llibre “El futur de la humanitat” (Ara llibres). Podríem fer una repàs de les sentències i frases contundents que ha deixat anar en aquest mateix programa, en les diferents temporades. Moltes d’elles referents al col·lapse com a espècie “o canviem o ens extingim”; o també aquella vegada en la que sentenciar que “els humans som imbècils”, ja que ensopeguem un cop i un altra contra la mateixa pedra.

  • L’infant sapiens de 15.000 anys del Molí del Salt

    En aquest segon evoluciona analitzem la troballa excepcional al jaciment del Molí del Salt a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Una mandíbula d’un nen homo sapiens d’entre 4 o 5 anys de fa 15.000 anys, al final del paleolític superior. És, ara per ara, la resta humana més antiga trobada al sud de Catalunya. N’hem parlat amb dos dels investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el director de l’excavació, Manuel Vaquero i Susana Alonso

  • L’any de les restes d’un crani Neandertal, i del maxil·lar d’1,4 milions d’anys

    Robert Sala, director de l’Iphes, ens ha obert les portes del centre per repassar l’actual campanya i fer balanç de recerca. L’Iphes dirigeix i coordina una trentena d’excavacions arqueopaleontològiques a Catalunya, a nivell peninsular i mundial. És l’any de dues descobertes rellevants, el maxil·lar humà de 1,4 milions d’anys al nivell TE7 a la Sima del Elefante, a Atapuerca, i de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys, després de 40 anys de recerca continuada al jaciment de