Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes
Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes
Programa

Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'Iphes

"La veu de Tarragona" fa una immersió en el nostre passat prehistòric a través del programa/pòdcast "Evoluciona". Espai científic en coproducció amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) des de l'edifici d'aquest centre de referència mundial, situat al Campus de Sescelades (URV). Programa quinzenal (10:05 - 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l'objectiu de donar a conèixer l'activitat que genera la investigació sobre l'evolució humana.

·22 episodis
RSS

episodis

1-12 de 21
  • 31'

    Evoluciona especial Atapuerca. Capítol 4: “Cova Fantasma i el dia a dia als jaciments”

    Tarragona Ràdio us ofereix el darrer dels quatre capítols especials de l’Evoluciona enregistrats amb els investigadors de l’IPHES-CERCA als jaciments de la Serra d’Atapuerca, a Burgos. Ha estat en l’any del 30è aniversari de la descoberta d’una nova especia, Homo Antecessor. Tanquem les converses amb els investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Amb ells hem repassat a peu de prospeccions les pàgines més importants que s’han escrit en la gran enciclopèdia de l’evolució humana que és Atapuerca, i no ens deixarem cap dels capítols, des de fa 1.4 milions d’anys fins ara. Un d’ells i ben destacat, el que ha motivat aquests programes especials, el de la descoberta just enguany ha fet 30 anys a Gran Dolina d’una nova espècie, Homo Antecessor. Hem aprofitat també per a conèixer la transformació del treball als jaciments en les últimes quatre dècades, i avui coneixerem la distribució de les tasques en el dia a dia. Hem tancat el cercle a Cova Fantasma, amb els investigadors, Josep Vallverdú, Elena Moreno Ribas i Miguel Ángel Moreno. Us hem parlat, d’altra banda, de com és el dia a dia a les excavacions amb la cap de recerca de l’IPHES, Isabel Cáceres, que ens explica que no tot és excavar a peu de jaciment, també hi ha la feina posterior de laboratori per les tardes.

  • 30'

    Evoluciona Especial Atapuerca. CAPÍTOL 3: ‘De la trampa natural de Galería a cova Mirador'

    Tarragona Ràdio fa la tercera incursió als jaciments d’Atapuerca, en el programa especial de l’Evoluciona amb l’Iphes, en l’any del 30è aniversari de la descoberta d’una nova especie a Gran dolina, l’Homo Antecessor. Aquest cop és el torn de dos jaciments: Un d’ells, Galeria, a la Trinxera del Ferrocarril, a pocs metres de Gran Dolina, on van aparèixer les restes de la nova especie. En aquest primer jaciment ens acompanyarà la cap de recerca de l’Iphes, Isabel Cáceres, i també podrem conversar amb la directora del centre amb seu a Tarragona, a Sescelades, Marina Mosquera, i amb la directora iCERCA, Laia Pellejà, de visita als jaciments. Galeria va funcionar com un parany natural pels animals que rondaven per la serra. I, de fet, el capítol l’hem anomenat: ‘De la ‘trampa natural de Galería a la recerca de la gran sala rupestre a cova Mirador’. I es que en aquest segon jaciment baixarem fins al lloc on els investigadors Josep Maria Vergés i Roser Marsal, estaven treien de la foscor una pintura rupestre. En el proper programa anirem a Cueva Fantasma, per parlar amb l’investigador Josep Vallverdú i amb Elena Moreno Ribas i Miguel Ángel Moreno. Tancarem els quat

  • 35'

    Evoluciona especial Atapuerca. CAPÍTOL 2: “Gran Dolina, el bressol de l'homo antecessor”

    Tarragona Ràdio segueix entrant a les entranyes dels jaciments d’Atapuerca, a Burgos, en els quatre especials del programa Evoluciona, amb l’IPHES, en l’any del 30è aniversari de la descoberta d’una nova espècie, Homo Antecessor. Precisament, en aquest segon capítol visitem el jaciment on es va fer fa tres dècades aquesta important descoberta de l’evolució humana. Parlem amb Eudald Carbonell, sentirem la veu també de José María Bermúdez de Castro i des de Gran Dolina, el nostre company Josep Suñé parla amb els investigadors Andreu Ollé i Palmira Saladié. En el següent capítol, el tercer, anirem al jaciment veí de Galería amb Isabel Cáceres, la cap de recerca de l’IPHES, i en un tot terreny pujarem fins a la cova de El Mirador, on baixarem sis metres de profunditat per contemplar una pintura rupestre amb els investigadors, Josep Maria Vergés i Roser Marsal.

  • 28'

    Evoluciona especial Atapuerca. CAPÍTOL 1: ‘Sima Elefante, la cara del primer europeu’

    Tarragona Ràdio ha realitzat una serie de quatre capítols especials del programa Evoluciona, enregistrat des dels jaciments d’Atapuerca, a Burgos, en la 46ena campanya d’excavació que ja s’ha tancat aquest estiu. Ha coincidit en l’any del 30è aniversari de la descoberta a Gran Dolina d’una nova espècie, l’Homo Antecessor. Començem a Sima Eelefante, on en aquesta campanya, d'una banda, s'ha acabat d'excavar la capa argilosa del nivell TE7 en què va aparèixer la resta humana anomenada Pink l'any 2022, així com restes d'indústria lítica durant la campanya de 2023. En aquesta campanya, en aquesta capa, s'ha recuperat una costella d'un herbívor de talla gran que presenta marques de tall relacionades amb l'acció de descarnar l'animal per part dels hominins que van habitar aquest entorn ara fa entre 1,2-1,4 milions d'anys. Ens ho expliquen els investigadors Rosa Huguet i Xosé Pedro Rodríguez, el segon, per cert, també hi era quan fa 30 anys (s’han complert aquest passat juliol) es va descobrir a Gran Dolina una nova espècie, homo antecessor, el primer europeu. La investigadora Isabel Expósito, ens fa de CICERONE per la Serra, i ens acompanya en tot el recorregut pels diferents jaciments.

  • 33'

    Evoluciona: Entrem a les entranyes sepulcrals de la Conca de Barberà, a la cova dels Xaragalls

    En aquest Evoluciona visitem in-situ una excavació arqueològica, ens endinsarem a la Cova dels Xaragalls, un petit sistema càrstic obert, situat al municipi de Vimbodí-Poblet. Va tenir un ús sepulcral durant més de 4.000 anys. Els treballs d'excavació arqueològica al jaciment ja han posat al descobert en les últimes campanyes més de 7.000 restes humanes, d'animals i objectes ornamentals, des del neolític fins a l'edat del bronze. Sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementirion anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant mil·lennis. En el seu moment, després de condicionar l’accés i netejar la superfície interior de sediments per l'activitat furtiva, l'equip ha aconseguit documentar nivells arqueològics intactes i molt ricsen restes arqueològiques holocenes. Just aquesta setmana es conclou la nova campanya d’excavació en aquest recó de la Conca de Barberà. Ens hi acompanyeu? El projecte de recerca, ha integrat també l'anàlisi sistemàtica del material procedent de l'activitat furtivaanterior i que es troba dipositat en diferents museus del territori. Segons apunten, particularment rellevant és el crani trepanatcedit pel Museu Terra de l'Espluga de Francolíl'any 2020 i del qual s'està duent a terme una profunda anàlisi paleopatològica i tafonòmica. Es tracta d'un important jaciment arqueològic de l'Holocè que va ser inspeccionat als anys 70 però del qual s'ha publicat poc.

  • 34'

    Evoluciona: Un projecte de l’Iphes reproduirà ‘barbacoes neandertals’ a Europa i Àfrica

    Fa anys que l’equip de l’investigador Jordi Rosell explora la relació entre els carnívors i els humans, en col·laboració amb els Agents Rurals ja van fer un seguiment a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà del comportament dels ossos. Ara el projecte fa un pas de gegant després d’aconseguir un ERC Advanced Grant de la Unió Europea de 2 milions i mig d’euros per 5 anys. Això permetrà ampliar l’equip humà, incorporant investigadors experts en intel·ligència artificial, matemàtiques i processament de dades. Volen conèixer amb profunditat el paper que van jugar els carnívors en les zones d’hàbitat prehistòric, el projecte SCAVENGERS planteja una sèrie de programes experimentals, basats en el concepte de neotafonomia, amb carnívors salvatges actuals. L’objectiu és modelitzar i predir què podia haver passat en aquests campaments neandertals del Paleolític mitjà com el de la Cova de les Teixoneres, al Moianès fa 50.000 anys, però des del present.En definitiva, comprovar científicament si els neandertals tenien campaments de llarga o curta durada, en funció de sí havien passat o no els carnívors. Una investigació que es podrà extrapolar a d’altres etapes prehistòriques, com detalla Rosell a l’Evoluciona.

  • 41'

    Un estudi publicat a Frontiers in Educacion situa el projecte ‘Iphes a les escoles’ com antídot per

    L’estudi ha estat publicat a Frontiers in Educacion a títol pòstum per Miquel Guardiola, ànima del projecte de l’Iphes que ens va deixar fa dos anys, i altres tres investigadors, Aitor Gómez, Laura Natividad-Sancho i Regina Gairal-Casado. Demostra que el projecte IPHES a les escoles, engegat el 2009, aplicat en contextos educatius vulnerables té resultats positius, augmentant l’interès per la ciència i evitant el fracàs escolar. L’impacte generat s’ha monitoritzat gràcies a la col·laboració entre el propi personal de l’IPHES-CERCA i el grup de recerca MEDIS. Ha consistit en entrevistes a alumnes d’escoles tarragonines considerats d’alta complexitat. Avui en parlem amb la doctora Carme García Yeste, vicedegana de la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, i investigadora del grup de recerca MEDIS (Metodologia de Recerca amb Impacte Social), que ara s’anomena IMSE (Impacte Social i Educació). A més, García Yeste és la impulsora de la transformació de l’Institut-escola Mediterrani. Ha estat professora del màster interuniversitari oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. La seva trajectòria investigadora va començar l’any 1998 al grup de recerca CREA de la Universitat de Barcelona. Avui a l’Evoluciona parlem d’un dret fonamental, el de l’educació, i també recordem al mateix temps l’estimat Miquel Guardiola, que amb les seves maletes d’estris arqueològics havia encisat centenars d’alumnes als centres educatius de casa nostra.

  • 48'

    Francesca Romagnoli: Com visibilitzar grups marginats com les dones i els infants de la prehistòria

    Quin va ser el paper de les dones en la prehistòria? I els infants? Com contribuir a crear una societat més igualitària des d'aquesta perspectiva? I com es reflexa això en la museografia? De fet, si parlem per exemple dels Neandertals, el relat cultural museogràfic ens retorna imatges que sovint no reflecteixen com eren les societats d’aquests períodes en tota la seva potència.

  • 28'

    Es confirma l’ús sepulcral de la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet durant més de 4.000 anys

    Els treballs d’excavació arqueològica dirigits per l’IPHES-CERCA han posat al descobert més de 7.000 restes humanes, d’animals i objectes ornamentals des del neolític fins a l’edat del bronze. L’accés a la Sala Gran ha permès també documentar nous nivells arqueològics que indicarien que la cova podria haver estat freqüentada també pels neandertals. En parlem amb l’investigador IPHES-CERCA, el doctor Alfredo Suesta i amb el director de la campanya d’excavació del passat desembre, el doctor Miguel Ángel Moreno. Els treballs d’excavació i recerca han permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, així com també gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que evidencien l’existència de diverses ocupacions de la cavitat que abarquen des del neolític fins a l’edat del bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys. En una cova que va tenir ús sepulcral durant més de 4.000 anys. La gran quantitat de restes esquelètiques humanes així com les restes d’animals, de fragments de recipients ceràmics i ornamentals evidencien un ús sepulcral de la cavitat durant un llarg període de temps. Aquest ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes.

  • Marina Mosquera, directora de l’IPHES-CERCA, i Isabel Cáceres ,cap de recerca

    Tarragona Radio i l’Iphes-Cerca engeguen la 18ena temporada de l’espai ‘Evoluciona’ sobre el gran llibre de l’evolució humana i la paleontologia. És un dels programes veterans sobre divulgació científica que ha permès donar a conèixer i posar en valor amb els seus investigadors les grans descobertes que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha fet arreu, també al nostre territori. La protagonista del primer programa ha estat la Dra. Marina Mosquera, que des del passat 2 de gener és la nova directora de l’Iphes-Cerca. S’ha marcat com a objectius seguir treballant pel reconeixement de la recerca d’excel·lència que es fa des del territori i cap a tot el món, on tenen projectes i jaciments. Diu que cal incidir més en aquest gran potencial, també de les nostres comarques, i donar-lo a conèixer i difondre’l entre la ciutadania. Mosquera és la tercera directora de l’Iphes, després de substituir a Robert Sala Ramos, que ha esgotat el seu mandat de vuit anys, i eudald Carbonell, el primer director i fundador. L’acompanya com a cap de recerca la doctora Isabel Càceres, que ha destacat al programa els grans projectes d’enguany. Un bon exemple de socialització és l’obertura enguany del Centre d’Interpretació de la Boella, o tot el que se seguirà excavant a nivell dels santuaris rupestres de la Conca de Barberà. El centre compta amb un centenar d’investigadors, projectes a pràcticament tots els continents.

  • Evoluciona: L’infant de fa 15.000 anys del Molí del Salt tenia 3 anys

    L’infant de fa 15.000 anys del Molí del Salt tenia 3 anys. Els científics de l’Iphes havien proposat entre 4 o 5, però ara l’estudi anatòmic de la mandíbula localitzada en aquest jaciment de Vimbodí i Poblet ha permès precisar l’edat. L’anunci coincideix amb l’inici d’una nova campanya d’excavació, la 24ena. Ho ha avançat al programa Evoluciona, de l’Iphes i Tarragona Ràdio el doctor Manuel Vaquero, el director del jaciment, coincidint amb la nova campanya d’excavació a la Conca de Barberà. Hi intervindran una desena de persones entre investigadors i estudiants del màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, i s’allargarà un total de cinc setmanes, fins el 2 de juny. Pel que fa a la mandíbula, es tracta del fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya, i la cronologia no varia, 15.000 anys. Encara no saben, però, si era un nen o una nena. I es que queda pendent l’estudi de l’ADN i el dels isòtops, que es faran més endavant ja que comporten utilitzar fragments de mandíbula que quedaran destruïts. Els estudis genètics permeten establir la relació amb altres poblacions contemporànies, també anteriors i posteriors. Els isotòpics i de desgast dentari aportaran dades per conèixer la dieta dels individus infantils del Paleolític Superior. L’investigador de la URV i de l’IPHES, considera que la peça és un autèntic tresor. Cada troballa humana, especialment en jaciments d’aquests estadis finals del Paleolític, són excepcionals, n'hi ha mol poques.

  • Evoluciona: Amb María Martinón i José María Bermúdez de Castro - episode art

    Evoluciona: Amb María Martinón i José María Bermúdez de Castro

    Des del Laboratori de paleoantropologia de l’Iphes, comencem l’Evoluciona amb dos convidats d’excepció i que estem molt contents que ens hagin volgut dedicar uns minuts de conversa. La veritat és que se'm fa difícil resumir el seu extens currículum.... María Martinón, és metgessa, doctora europea en Medicina i Cirurgia, i especialitzada en Evolució Humana per la Universitat de Bristol i Antropologia Forense per la Universitat Complutense de Madrid i actualment és la Directora del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH) i Catedràtica Honorària el Departament d'Antropologia d'University College London. És membre de l'Equip Investigador d'Atapuerca des del 1998 i co-investigadora principal del projecte Atapuerca des del 2019, juntament amb Marina Mosquera de l'IPHES i la URV. També ens acompanya el Dr. José María Bermúdez de Castro…. Paleoantropòleg, doctor en biologia per la Universitat Complutense de Madrid del qual va ser professor, així com del CSIC des del 1990. Va ser membre fundador i primer director del CENIEH i actualment coordinador del Programa de Paleobiologia al mateix centre. És professor honorari de l'University College de London i covicepresident de la Fundació Atapuerca. Juntament amb Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga és codirector del Projecte Atapuerca pel qual ha rebut múltiples premis com el Premi Príncep d'Astúries.