L'Imperdible
L'Imperdible
Programa

L'Imperdible

Programa de veu de la Sala Trono. Piercing escènic, directe a l’orella. Dramaturgs, directors, actors, ens parlen de teatre i escena. L’obra de la setmana a la Sala Trono amb els seus protagonistes, desde dins i en 10 minuts. . Escolta L'Imperdible, amb Núria Cartañà, el nou programa-de-mà sonor, per conèixer les noves propostes escèniques més personals i trencadores. Una coproducció fruit de l’amor entre la Sala Trono i Tarragona Ràdio. Sents el teatre? * Disseny d'imatge: Sons Of Lilith

·44 episodis
RSS

episodis

1-12 de 44
  • 16'

    Francisco Frasco (Àkrida Produccions)

    Ja s’han fet moltes obres de memòria històrica, tot i que encara percebem, en generalísimo, l’efecte de les falanges d’una mà ossuda que articula la nostra societat. Hi ha gent cega de tant mirar el sol, les cases de fatxades grises s’edifiquen sense control i nosaltres, rojos com un tomàquet, fem aquesta obra, que té un nus i un desenllaç però que no acaba d’estar lligada i ben lligada. Us convidem a venir per fer un bon recaudillo, els efectes especials ens han costat un ou.

  • 8'

    Hamlet.02 (Primera Rèplica)

    Come, let’s go together. Amb aquestes paraules al final del primer acte, Hamlet ens convida a seguir-lo. Al segon acte, molts dies després del primer, Hamlet, cada vegada més boig a ulls de tothom, troba per fi una manera (insòlita) per dur a terme la seva venjança: el teatre. Després de dos anys interpretant Hamlet.01, ara l’Enric Cambray us farà una dissecció particular, com un monologuista del segle XXI (això que ara en diuen Stand-up comedy), del segon acte de Hamlet. Ens parlarà de política (un cop més), de l’amistat (o falsa amistat: Rosencranz i Guildenstern), de la follia (o la falsa follia: la seva còmica relació amb Polonius), de la seva ambigua i moralment dubtosa relació d’amor amb la malaurada Ofèlia i del que sembla ser, sens dubte, la seva gran passió: els intèrprets (The Players), el joc i l’art del teatre.

  • 7'

    Dopaland. La tirania de la felicitat (Sala Fènix)

    Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de DOPALAND, un parc d'atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de DOPALAND. DOPALAND és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest "bonrollisme" superficial que adopten cada cop més empreses. De portes cap a fora, per netejar-ne la imatge; de portes cap a dins, per desactivar els brots de rebel·lia davant dels descontents laborals del personal. Un positivisme tòxic al servei d'un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no. Un text original de dramatúrgia contemporània d ́Eu Manzanares, autora resident de la Sala Beckett 2022-2023 de Barcelona i residència d ́escriptura del Centre Dramàtic Nacional 2024 a Madrid.

  • 7'

    Màquines sexuals (Jordina Biosca)

    Si tinc intel·ligència, és que estic viu. Es pot generar artificialment l’espurna de la ment o l’ànima. Una màquina sexual masculina es limitaria al fal·lus. I una de femenina... L’ideal és aquell qui no replica. Cal ser animista amb els robots i la IA. Puc desendollar aquell qui pensa artificialment com qui desendolla una torradora. I si me enamoro i mor, seré vidu. O vídua. Ara ho torneu a llegir i poseu un interrogant rere cada frase.

  • 13'

    Chocolate (Produccions de ferro)

    Chocolate segueix la investigació d’una periodista sobre la mort de José Esteves de la Concepción, conegut com a “Chocolate”, qui van trobar sense vida a l'edat de 13 anys. Amb un talent musical excepcional, aquest jove d’origen humil i immigrant va captivar el món cultural de Palma als anys 70. L’espectacle recorre les diferents morts possibles de Chocolate, a la vegada que repassa alguns dels episodis més importants de la Mallorca d’aquells anys.

  • 23'

    Lo cant de les ànimes mudes (Cia La Tremenda)

    En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació. Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides. Espectacle en base a textos de Víctor Català

  • 7'

    Paloma de parque, amb Clara Ingold

    Paloma de parque (Clara Ingold) Paloma de parque és el segon espectacle en solitari de Clara Ingold que versa sobre l’autodestrucció, com individus i com a societat. A partir d’anècdotes i vivències personals explicades en clau còmica, Clara Ingold parla dels problemes d’una generació, la seva, que ens impliquen a tots com a societat. “És de la merda des d’on es fa millor la comèdia” i, a la vegada, aquesta serveix com a instrument de denúncia. Com en el seu espectacle anterior, l’actriu combina monòlegs amb actuacions musicals (compostes per ella mateixa) plens d’humor absurd, ironia i autoparodia en els que reflexiona sobre l’autoboicot, les relacions, el cànon estètic, ser dona, entre altres.

  • 7'

    Sí, sí, sí

    Sí Sí Sí és l’espectacle que ens hauria agradat veure quan anàvem a l’institut, una assignatura pendent per a totes les generacions. A través de dues històries protagonitzades per quatre joves, parla sense embuts sobre el desig i el consentiment des de la llibertat de cadascú. Un espectacle per a joves i adults, optimista, commovedor i amb sentit de l’humor. Combinant la ficció, els testimonis de joves i la interacció amb el públic, l’actriu Ann Perelló protagonitza aquesta obra de teatre dirigida per Joan Arqué i escrita per les neozelandeses Eleanor Bishop i Karin McCracken, que s’ha estrenat en diversos països arreu del món.

  • 8'

    Austràlia (Flyhard Produccions)

    L’Elena ha rebut una trucada des d’Austràlia on la seva germana Laia li pregunta si li donaria un òvul per poder tenir un fill amb el seu marit, l’Andy. Ella no ha trigat ni dos segons a contestar que sí, i ara, està a punt de creuar mig planeta per sotmetre’s al procés d’hormonació i donació. La seva germana gran, la Mercè, s’ha entestat a acompanyar-la tant sí com no. Serà la primera vegada en molt de temps que estan les tres germanes juntes. L’Elena té molt clar que faria qualsevol cosa per la seva germana. Al cap i a la fi, són família.

  • 11'

    Batec (Cia Calajo)

    L’arribada d’una urna a casa farà que quatre dones de quatre generacions diferents d’una mateixa família convisquin a la cuina d’una casa. La més jove no informa a la resta de la seva decisió de guardar l’objecte entre la canyella i l’all en pols. Aquestes dones aniran descobrint poc a poc la seva presència i podrem observar quin vincle tenen entre elles i amb la pròpia urna. En paral·lel, el xup-xup de la cuina les farà bategar pels temes que aniran sorgint que havien quedat amagats amb el pas del temps. La convivència entre elles, la soledat dins d’una cuina, el comportament que heretem, el que deixem anar, allò que volem recuperar, l’arrel, la tradició, bombejaran aquesta història de quatre dones: besàvia, àvia, mare i filla o A B C i D.

  • 9'

    Spoiler (Xavi Castillo, Pot de plom Teatre)

    El nou monòleg de Xavi Castillo és un gran homenatge al món del cinema. El teatre que fem sempre ha estat impregnat de referències cinematogràfiques, així que “Spoiler” tindrà de tot: records d’infància, grans clàssics de la ciència-ficció, el terror, la comèdia, els grans directors, bandes sonores, actors i actrius de llegenda, pòsters, curiositats… Senyores i senyors, comença l’espectacle! “SPOILER: un show “palomitero”!”

  • 12'

    Sucia (Bàrbara Mestanza)

    Benvingudes, aquesta és la història de tot el que he hagut de viure i lluitar per tornar a conquerir allò que un dia va deixar de ser meu: EL MEU COS. Quan una víctima d’una agressió sexual explica la seva experiència, la primera reacció que sorgeix per part del món és clara: PER QUÈ NO VAS FER RES? Sucia és la meva resposta a aquesta pregunta. Sucia parla de l’agressió sexual posant el focus no sols en la mateixa experiència viscuda per la víctima, sinó en com rebem com a societat aquest tipus de situacions. El nostre sistema ha convertit el Feminisme en una moda, un concepte a mercè de les necessitats del nostre sistema socioeconòmic. Nosaltres no deixarem que succeeixi el mateix amb les agressions. En un moment en el qual les agressions no han disminuït, ens plantegem tractar aquest tema intentant buscar la manera de traçar un pont que ens ajudi a comprendre la complexitat d’un problema que travessa tothom per igual. Entendrem les agressions no sols com a casos aïllats, sinó com l’estructura base en la qual el nostre sistema es fonamenta.