Programa de veu de la Sala Trono. Piercing escènic, directe a l’orella. Dramaturgs, directors, actors, ens parlen de teatre i escena. L’obra de la setmana a la Sala Trono amb els seus protagonistes, desde dins i en 10 minuts. . Escolta L'Imperdible, amb Núria Cartañà, el nou programa-de-mà sonor, per conèixer les noves propostes escèniques més personals i trencadores. Una coproducció fruit de l’amor entre la Sala Trono i Tarragona Ràdio. Sents el teatre? * Disseny d'imatge: Sons Of Lilith
Ojos Verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que va pagar un preu molt alt per exigir-se viure amb autenticitat. Ojos Verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Un viatge per la copla, la fiesta gitana, el cafetín árabe, Lorca, el sentío, el coraje, el duende, el quejío, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…
A l’Àngels no li importa morir sola ni abans d’hora. No li importa morir atropellada o engegar-se un tret. L’Àngels està llesta per fotre el camp. Però només marxarà sabent que alguna cosa en ella és certa, que alguna part de la seva vida ha estat viscuda amb autenticitat. Un racó a la penombra; una actriu en decadència; una desconeguda; un poeta vergonyós. A fora plou. O ho sembla.
Tres espectacles conformen la 3a edició del Cicle de Dansa a la Sala Trono, en motiu edl Dia Internacional de la Dansa: * 100 tempos. Al ritme de la vida! (Cia Vols) * Un espectacle que presenta un viatge al llarg del darrer segle, de 1920 a 2020, reflectint a través de la història dels personatges l’evolució de la dansa, la música, les llibertats i relacions interpersonals de la societat de cada temps. L’espectacle adapta cada moment històric als estils de dansa més emblemàtics i emergents de cada moment, amb coreografies que fusionen estils com jazz, claqué, body percussion, danses urbanes i comercial dance. 100 Tempos és un espectacle dirigit i apte per a tota mena de públic que, de ben segur que captarà a totes les generacions. Preparats per viatjar en el temps al ritme de la música? * Exhale (Indra Dance Company) * Exhale ens transporta a tota una col·lecció d’imatges de la vida quotidiana i com actuem davant d’ella així com amb les seves diferents perspectives. Un viatge per la consciència d’unicitat tot i saber que ens enfrontarem a un individualisme absolut. Ja que un mateix és el qui té l’última elecció, desig, sospir, alè. * Que du bonheur(?) (Cia Man Drake x Tomeu Vergès) * Al ritme d’un metrònom una dona es desplaça repetint i transformant un seguit de gestos quotidians. Presonera d’un ritme implacable; en part imposat per la societat i en part, per la imatge que s’imposa ella a ella mateixa.
Una solitària casa enmig de la muntanya acull a dos homes del passat dels quals no coneixem res de res. Només una cosa sembla segura: un d’ells ha d’acabar amb l’altre. Però qui matarà a qui? Això dependrà de les seves decisions i les possibilitats són infinites. Una casa en la montaña fa explotar l’univers de l’expectativa convertint-se en una màquina en la qual qualsevol esdeveniment és possible. Cada decisió obre una porta d’entrada a la visibilització de diferents mons possibles que ressonen entre si. Aquesta casa alberga drama, poesia, ciència-ficció, filosofia, crim… i també a Wittgenstein. “Sigui el que sigui el que això signifiqui”.
Tot parteix d’una pregunta: és possible explicar la història de Lorca, que tant ens segueix fascinant, des d’un altre lloc, d’una manera que no sigui vinculada a l’Espanya més fosca? Podem parlar de la duresa que suposa la manca de llibertat des de la lluminositat i el desig per viure? La resposta la trobem en elles, les germanes Alba, que són les úniques protagonistes d’aquesta història. Angustias, Magdalena, Amelia, Martirio i Adela viuen en algun poble d’Espanya on no ha arribat el progrés i tracten de fer-se grans en un món on l’autoritat opressora no deixa lloc per als seus somnis. La casa sin Bernarda és una versió irònica i contemporània del clàssic de Lorca on les 5 germanes comparteixen un desig: sortir.
Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare, es presentarà davant vostre, espectadores i espectadors del segle XXI, per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom. Us n’oferirà una anàlisi peculiar de tots els personatges que hi surten, de les seves rèpliques i de les seves accions. I ho farà ben bé com un comediant de Stand-up Comedy. És a dir: tot sol, cara a cara, sense intermediaris, només amb el seu cos, la seva veu i la seva ment, sense decorats, ni efectes de so, amb sentit de l’humor, per intentar d’arribar fins al fons de la…qüestió. I, segurament també, per fer un cant d’amor al teatre.
Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.
A causa d’una pandèmia estranya ja no mor ningú. La funerària familiar ha de tancar, però una de les filles prendrà una decisió dràstica per tal de recuperar la fe en el futur del negoci. Una comèdia per lluitar contra aquesta sensació d’apocalipsi imminent que ens persegueix. Una gran festa, una celebració de comiat de la tristesa, de la queixa i de la precarietat per tal d’entrar de ple en una nova etapa lluminosa plena de diversió, eufòria i comicitat.
A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental. Premi a la millor interpretació protagonista (Àurea Márquez) dels Premis Teatre Barcelona 2022.
Torna l’èxit de la Sala Trono després de més de 170 funcions per Catalunya, Argentina, Itàlia i Madrid. Rosó i Santi porten 15 anys vivint junts. Avui, mentre esperen que les portes s’obrin i el local s’ompli de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva última gira, no tindran més remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, cap a on va la seva història d’amor i quina de les dues coses està destruint a l’altre.
5/6/2021, sis persones anònimes roben una llamborda de la plaça del Mercadal de Reus. 6/6/2021, una senyora posa el peu al forat i cau a terra. 7/6/2021, l’Alcalde de Reus anuncia en unes declaracions a la premsa que la pedra és patrimonial. 10/6/2021 L’Alcalde amenaça als lladres amb represàlies. Aquests fets han permès a “Lo Nostro” crear aquest espectacle que reflexiona sobre el patrimoni i el seu preu.
Passejant per un mercat d’antiguitats compren la correspondència de Carmen Muñoz. Rescaten la vida de la Carmen i, en part, la de tots a partir de les cartes que s’escrivia amb el seu marit als anys cinquanta. Les seves actrius ens expliquen què van sentir al submergir-se en la vida íntima d’aquest personatge.