L'Imperdible
L'Imperdible
Programa

L'Imperdible

Programa de veu de la Sala Trono. Piercing escènic, directe a l’orella. Dramaturgs, directors, actors, ens parlen de teatre i escena. L’obra de la setmana a la Sala Trono amb els seus protagonistes, desde dins i en 10 minuts. . Escolta L'Imperdible, amb Núria Cartañà, el nou programa-de-mà sonor, per conèixer les noves propostes escèniques més personals i trencadores. Una coproducció fruit de l’amor entre la Sala Trono i Tarragona Ràdio. Sents el teatre? * Disseny d'imatge: Sons Of Lilith

·49 episodis
RSS

episodis

25-36 de 49
  • Iceberg (Cia Les Heyvan)

    Vuit joves a l’escenari que a través de diferents escenes expliquen diverses problemàtiques derivades de conflictes socials i estructurals que afecten directament la salut mental de la joventut. A partir de la dansa, el text i la performance les intèrprets construeixen un iceberg al·legòric que acaba deixant constància de la problemàtica actual del suïcidi juvenil. La proposta adopta un caràcter crític i social que viatja entre la comèdia més sarcàstica i el drama més profund. Retratant una societat que viu d’esquena als seus propis símptomes. Iceberg és l’obra guanyadora de la primera edició del premi Estrena’t al territori, convocat per les quatre sales privades de fora de Barcelona: La Sala Planeta de Girona, La Sala Mercantil de Balaguer, Teatre de l’Aurora d’Igualada i la sala Trono de Tarragona

  • Guillermota (Els 3Js)

    Concert íntim de cançons de la Guillermina Motta interpretades per un alter ego molt particular, anomenat Guillermotta, encarnat per Jordi Vidal, acompanyat de Jordi Cornudella al piano, sota la direcció de Jordi Prat i Coll.Sensibilitat, ironia, compromís, mamarraxisme, poesia… En definitiva, bones cançons en bona companyia.

  • La caja. Donde la realidad pierde sus límites (Teatro de La Catrina)

    Es tracta d’una obra de teatre documental autobiogràfic que neix de l‘experiència que va viure la seva autora, Desirée Belmonte, quan una persona molt propera al seu entorn va ser diagnosticada amb una malaltia mental. Aquella vivència va despertar en ella la necessitat, social i poètica, d‘indagar en l‘univers de la ment humana i en els obstacles als quals s‘enfronten les persones que perceben la realitat lluny dels paràmetres acceptats per la nostra societat.

  • Pongo

    Tres còmiques estimades i expertes en la improvisació presenten Pongo, una comèdia que porta més enllà el gènere de la improvisació teatral. L’espectacle parteix dels “pongos” que el públic porta al teatre. Objectes decoratius de dubtós gust o utilitat, presents a totes les cases, que amaguen centenars d’històries i anècdotes. Els objectes, triats a l’atzar, faran aparèixer desenes de personatges on, la Judit Martín i l’Alba Florejachs estiraran el fil per crear històries absolutament diferents, amb una posada en escena contemporània i sorprenent que es convertirà en un gran homenatge a tot allò inútil.

  • Ojos verdes. Miguel de Molina in memoriam

    Ojos Verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que va pagar un preu molt alt per exigir-se viure amb autenticitat. Ojos Verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Un viatge per la copla, la fiesta gitana, el cafetín árabe, Lorca, el sentío, el coraje, el duende, el quejío, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

  • Tornaria a viure com si fos un llangardaix

    A l’Àngels no li importa morir sola ni abans d’hora. No li importa morir atropellada o engegar-se un tret. L’Àngels està llesta per fotre el camp. Però només marxarà sabent que alguna cosa en ella és certa, que alguna part de la seva vida ha estat viscuda amb autenticitat. Un racó a la penombra; una actriu en decadència; una desconeguda; un poeta vergonyós. A fora plou. O ho sembla.

  • Cicle de dansa

    Tres espectacles conformen la 3a edició del Cicle de Dansa a la Sala Trono, en motiu edl Dia Internacional de la Dansa: * 100 tempos. Al ritme de la vida! (Cia Vols) * Un espectacle que presenta un viatge al llarg del darrer segle, de 1920 a 2020, reflectint a través de la història dels personatges l’evolució de la dansa, la música, les llibertats i relacions interpersonals de la societat de cada temps. L’espectacle adapta cada moment històric als estils de dansa més emblemàtics i emergents de cada moment, amb coreografies que fusionen estils com jazz, claqué, body percussion, danses urbanes i comercial dance. 100 Tempos és un espectacle dirigit i apte per a tota mena de públic que, de ben segur que captarà a totes les generacions. Preparats per viatjar en el temps al ritme de la música? * Exhale (Indra Dance Company) * Exhale ens transporta a tota una col·lecció d’imatges de la vida quotidiana i com actuem davant d’ella així com amb les seves diferents perspectives. Un viatge per la consciència d’unicitat tot i saber que ens enfrontarem a un individualisme absolut. Ja que un mateix és el qui té l’última elecció, desig, sospir, alè. * Que du bonheur(?) (Cia Man Drake x Tomeu Vergès) * Al ritme d’un metrònom una dona es desplaça repetint i transformant un seguit de gestos quotidians. Presonera d’un ritme implacable; en part imposat per la societat i en part, per la imatge que s’imposa ella a ella mateixa.

  • Una casa en la montaña

    Una solitària casa enmig de la muntanya acull a dos homes del passat dels quals no coneixem res de res. Només una cosa sembla segura: un d’ells ha d’acabar amb l’altre. Però qui matarà a qui? Això dependrà de les seves decisions i les possibilitats són infinites. Una casa en la montaña fa explotar l’univers de l’expectativa convertint-se en una màquina en la qual qualsevol esdeveniment és possible. Cada decisió obre una porta d’entrada a la visibilització de diferents mons possibles que ressonen entre si. Aquesta casa alberga drama, poesia, ciència-ficció, filosofia, crim… i també a Wittgenstein. “Sigui el que sigui el que això signifiqui”.

  • La casa sin Bernarda (Sala Trono)

    Tot parteix d’una pregunta: és possible explicar la història de Lorca, que tant ens segueix fascinant, des d’un altre lloc, d’una manera que no sigui vinculada a l’Espanya més fosca? Podem parlar de la duresa que suposa la manca de llibertat des de la lluminositat i el desig per viure? La resposta la trobem en elles, les germanes Alba, que són les úniques protagonistes d’aquesta història. Angustias, Magdalena, Amelia, Martirio i Adela viuen en algun poble d’Espanya on no ha arribat el progrés i tracten de fer-se grans en un món on l’autoritat opressora no deixa lloc per als seus somnis. La casa sin Bernarda és una versió irònica i contemporània del clàssic de Lorca on les 5 germanes comparteixen un desig: sortir.

  • Hamlet.01 (Sergi Belbel i Enric Cambray)

    Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare, es presentarà davant vostre, espectadores i espectadors del segle XXI, per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom. Us n’oferirà una anàlisi peculiar de tots els personatges que hi surten, de les seves rèpliques i de les seves accions. I ho farà ben bé com un comediant de Stand-up Comedy. És a dir: tot sol, cara a cara, sense intermediaris, només amb el seu cos, la seva veu i la seva ment, sense decorats, ni efectes de so, amb sentit de l’humor, per intentar d’arribar fins al fons de la…qüestió. I, segurament també, per fer un cant d’amor al teatre.

  • Cançons que acaben en Fade Out (La copla de Wisconsin)

    Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.