La Porteria 4x05 - Dibuixar el trauma amb Nadine Feghaly, il·lustradora libanesa
Resum general En aquest episodi de «La Porteria» de Tarragona Ràdio, el programa se centra en la relació entre art, trauma i drets humans a partir de la nova revista Mirades núm. 13, dedicada a art i drets humans. El programa combina: • Una reflexió editorial inicial sobre la dimensió social de l’art. • Una entrevista en profunditat amb l’artista i terapeuta artística libanesa Nadine (Nadin/Anna Dín). • Una presentació detallada dels continguts de la revista Mirades, estructurada en dos blocs: memòria/justícia/veritat i transformació/denúncia. L’episodi defensa l’art com a eina social, sanadora i de denúncia, i posa en valor el paper de les persones i col·lectius que utilitzen la creació artística per preservar memòria, visibilitzar injustícies i transformar realitats. 1. Editorial: l’art com a experiència social 1.1. Crítica a la idea romàntica de la inspiració L’editorial llegeix el text d’obertura de la revista Mirades: • Es qüestiona la visió mitificada de la inspiració com a revelació sobtada i gairebé màgica. • S’insisteix que l’art és conseqüència de context i experiència, no només de talent o genialitat individual. • Es recorda que fins i tot el pensament més introspectiu neix d’experiències vitals i socials. “L’art està allà on hi ha comunitat, sorgeix d’un record, d’una lluita, d’un desig.” 1.2. Component social i consum d’art avui • Es reivindica la dimensió social de la creació artística, sovint eclipsada per paraules com artista, talent, obra, creació. • Es denuncia que sovint renunciem al gaudi subjectiu perquè busquem validacions externes (premis, rànquings, crítica, likes). • Es descriu el context actual de sobredosi d’informació i estímuls, que ha canviat la manera de consumir art: - Consum ràpid, superficial, condicionat per algoritmes i xarxes. - Artistes preocupats per com, quant i amb quina profunditat el públic rebrà les seves obres. L’editorial enllaça amb el fil conductor de la revista Mirades 13: l’art com a relat social que ens fa tornar a mirar allò que havíem deixat de veure. 2. Entrevista a Nadine: art, guerra i sanació col·lectiva La conversa central del programa és amb Nadine, il·lustradora i terapeuta artística libanesa resident a Catalunya. Les seves obres, poètiques i oníriques, aborden guerres, gènere, medi ambient, protecció animal i justícia social. 2.1. Origen biogràfic de la seva obra • Nadine neix en el context d’una guerra civil al Líban i, als vint-i-pocs anys, viu una nova guerra entre Israel i el Líban. • Aquestes experiències marquen la seva trajectòria vital i artística. • Explica que abans de 2006: - Dibuixava sobretot per aprendre tècniques i fer imatges «boniques». - Encara no era una necessitat vital ni expressiva. • Després de la guerra de 2006: - S’obre el projecte de la seva il·lustració (amb el personatge Viola). - L’art es converteix en necessitat per formular preguntes, pors i reflexions sobre el trauma viscut. 2.2. De trauma individual a trauma col·lectiu Nadine descriu una clara evolució del focus de la seva obra: • Fase inicial: - Parla des de la pròpia ferida, des d’un diàleg íntim amb ella mateixa. - L’obra és una forma de gestionar el trauma personal d’haver hagut de marxar del país per la guerra. • Fase actual: - La mirada s’obre al que poden sentir altres persones, animals, la Terra, arbres, planeta. - El seu art aborda el trauma col·lectiu i les múltiples formes de trauma (no només guerres: divorcis, morts properes, pèrdues diverses). - Es vincula amb la seva formació en artteràpia i la convicció que l’art pot transformar el dolor. 2.3. L’art com a teràpia i com a canal corporal • Com a terapeuta artística, defensa que el trauma queda atrapat al cos, paralitza i es «congela». • L’art permet: - Donar forma externa a allò abstracte, treure-ho fora de la persona. - Fer servir el cos com a canal (moviment, traç, gest) per expressar i transformar. • Ja no busca només «la bellesa» com a fi, sinó la canalització del dolor i de les emocions. “El trauma es queda congelat al cos; posant-lo fora, en una obra, podem començar a transformar-lo.” 2.4. Recepció de la seva obra i relació amb el públic • Inicis compartint l’obra a un blog, sense saber qui la llegia. • La reacció de la gent (missatges, comentaris) li dona força per continuar: - Sovint es pregunta: “Per a què serveix dibuixar i compartir-ho?”. - La devolució d’algú que se sent tocat per l’obra li recorda per què crea. • Dues formes de recepció: - Xarxes socials: rapidesa, consum fugaç, feedback més superficial però també valuós quan arriba. - Exposicions físiques: visitants que decideixen dedicar temps i atenció, cosa que permet transmetre millor l’“essència del treball”. Nadine diu que no vol obsessionar-se amb la lògica de les xarxes (publicar cada dia, fer de fotògrafa, venedora, videògrafa). Prefereix mantenir l’autenticitat i escoltar-se a ella mateixa, no els dictats dels algoritmes. 2.5. Art, activisme i denúncia • Entén el seu art com una forma d’activisme però no com una obligació moral, sinó com una conseqüència natural de viure en un món ple de dolor. • L’art pot: - Deixar registre del que passa al planeta. - Sensibilitzar i dirigir l’atenció cap a injustícies. - Denunciar vulneracions de drets humans o agressions a la natura. • Remarca que la seva sensibilitat ve també del fet de créixer en un entorn injust i d’haver viscut guerra; això incrementa la capacitat de detectar i denunciar injustícies. • Explica que: - Primer es va centrar en la natura al Líban (arbres, espais verds, maltracte al medi). - Després, ja a Barcelona, la seva vinculació amb el Líban és a través de notícies i xarxes; això la porta a retratar injustícies al seu país d’origen des de la distància, fent de pont perquè la gent d’aquí sàpiga què passa allà. 2.6. Des de Catalunya: mirada diaspòrica i trauma col·lectiu • Des de Catalunya, il·lustra temes que afecten el trauma col·lectiu libanès, però també el trauma universal. • Considera que el seu discurs no depèn tant del lloc on es rep l’obra perquè parla: - Des del ser dona. - Des de la connexió amb la terra i amb la vida. Aquests elements, diu, són universals i entenedors tant a Catalunya com a qualsevol altre país. 2.7. Intel·ligència artificial i art S’introdueix la preocupació per l’impacte de la IA en il·lustració i creació artística: • Nadine respon que la IA li provoca curiositat, més que por. • Creu que sempre hi haurà lloc per a: - Arts fetes a mà, amb temps i dedicació. - L’essència i sensibilitat humana, que la IA no pot replicar. • Considera que la IA pot ser eina de suport en molts recursos, però: - Depèn molt del consumidor/usuari que l’alimenta. - No pot substituir la decisió profunda del motiu pel qual sorgeix una obra ni la generositat emocional de l’artista. • Es remarca que també el públic té responsabilitat a l’hora de decidir què consumeix i a què dona valor. 2.8. Viola: un personatge per prendre distància • Nadine crea el personatge Viola quasi sense pensar-hi: estava dibuixant i decideix donar-li un nom. • Amb el temps entén, a través de l’artteràpia, que Viola actua com a «tercer», com una figura que: - Li permet expressar coses pròpies sense parlar directament en primera persona. - Funciona com a distància protectora, una mediació entre ella i el dolor que vol representar. • El personatge permet: - Veure’s «des de fora». - Explorar emocions i situacions complexes amb una mica més de marge. Les presentadores destaquen com, a través de Viola, es veu: • L’ús de colors i traç per representar emocions. • L’efecte «homogeneïtzador» positiu: el lector pot seguir el personatge en escenes diverses i identificar-se amb ell. 2.9. Exposició de Nadine a Tarragona L’entrevista culmina amb la presentació d’una exposició de Nadine a Tarragona: • Lloc: Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. • Dates: tot el mes de desembre (aprox.). • Dia clau: 10 de desembre a les 18 h, coincidint amb el Dia Universal dels Drets Humans. • Contingut: - Inauguració de l’exposició. - Visita guiada amb la pròpia artista, que respondrà preguntes sobre la seva obra. - Activitats complementàries, inclosa la xerrada d’una altra activista libanesa sobre la situació al Líban. Les conductores conviden el públic a omplir el Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, destacant el valor d’utilitzar l’art per fer front al discurs creixent de l’extrema dreta i defensar els drets humans i els drets de la natura. 3. Presentació de la revista Mirades 13: estructura i línies temàtiques A la segona part, el programa se centra en la revista Mirades núm. 13, dedicada a art i drets humans. 3.1. Il·lustració i portada de Marc Volpini • La revista està il·lustrada per Marc Volpini, col·laborador habitual des de fa uns quatre anys. • Rep el repte de «fer art sobre art i drets humans», més complex del que és habitual. • Processos de treball: - Ell rep una explicació molt detallada de tots els continguts. - No intenta sumar una mica de tot, sinó centrar-se en detalls concrets d’algun article o entrevista. - Exemple: en números anteriors, com la revista sobre ajut oficial al desenvolupament o conflictes ambientals, va partir de detalls puntuals i en va fer portades conceptuals. • Novetat important: - La portada ja no inclou el títol temàtic de la revista. - Es busca que la imatge generi curiositat i obligui el lector a entrar als continguts per saber “això de què va”. - Tracten el lector «com una persona adulta» capaç d’interpretar la portada sense textualitzar-ho tot. 3.2. Dues grans seccions temàtiques La revista s’ha estructurat en dos blocs principals: Memòria, justícia i veritat Transformació i denúncia Aquest esquema manté la lògica habitual de Mirades (dos grans eixos) però adaptada a la complexitat de l’art. 4. Bloc 1 de la revista: Memòria, justícia i veritat Aquest bloc tracta com l’art i la cultura serveixen per preservar memòria, reclamar veritat i exigir justícia. 4.1. Entrevista a Isber Sabrine i patrimoni en guerra • Es presenta el cas de Isber Sabrine, arqueòleg sirià: - Antic guia turístic a Síria i investigador. - Se’n va a Barcelona per fer el doctorat en arqueologia. - Durant la seva estada, esclata la Guerra Civil a Síria. • Decideix tornar a Síria amb l’objectiu de: - Documentar i catalogar patrimoni sirià en risc. - Treballar per protegir-lo i enviar part del material cap a Turquia, evitant-ne la destrucció. • Des d’un cert anonimat inicial, la seva tasca és recollida pel New York Times, que li dona projecció internacional. • A partir d’això, rep suports i finançament i acaba creant l’ONG Heritage for Peace, dedicada a la protecció del patrimoni cultural en conflictes armats. • La connexió amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb la investigadora Alicia Buti obre la porta a activitats conjuntes a Tarragona sobre: - Destrucció d’obres d’art com a arma de guerra. - El cas d’Afganistan i altres exemples. - La destrucció del patrimoni com a estratègia per esborrar la memòria col·lectiva d’un poble. 4.2. Article del PNUD El Salvador i reportatge a Corbera d’Ebre El bloc articula un diàleg entre contextos internacionals i locals: Article sobre El Salvador (PNUD) • A través d’un contingut facilitat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i canalitzat per l’Agència Catalana de Cooperació, es mostra com: - Estudiants universitaris d’El Salvador, dècades després de la fi de la guerra civil, treballen la memòria a través de la museïtzació i el cinema. - L’art i els espais expositius ajuden a reconciliar-se amb el passat i a comprendre’l millor. Reportatge «Marcats pel 38» a Corbera d’Ebre (Terra Alta) • Reportatge en format «in itinere» amb el responsable del projecte Marcats pel 38. • No es limita a Corbera d’Ebre, sinó a diversos punts de la Terra Alta, especialment a l’entorn de la serra de Pàndols. • Objectiu del projecte: - Recuperar i explicar espais devastats durant la Guerra Civil espanyola. - Fer memòria dels fets de 1938 i del patiment associat. • El reportatge segueix la persona entrevistada per diferents escenaris, permetent que l’espai físic també expliqui la història. Aquest binomi El Salvador – Corbera d’Ebre mostra com, en contextos i èpoques diferents, l’art, el cinema i la memòria històrica actuen com a eines de veritat i reparació simbòlica. 4.3. Música, refugi i dibuixos infantils en camps de persones refugiades • Article redactat pel Joan, que ha treballat en camps de refugiats a Grècia. • Dues dimensions principals: La música com a refugi dins del refugi • Explica les trobades musicals al voltant del foc com a espais de: - Descans emocional, tant per a les persones refugiades com per a les voluntàries. - Oblit temporal del patiment quotidià del camp. - Connexió amb el gaudi i el present, reivindicant que fins i tot en contextos extrems es mereixen espais de plaer i cultura. Dibuixos de nens i nenes com a testimoni del trauma • La revista recull dibuixos infantils fets en aquests camps. • Amb un traç naïf i innocent, les imatges mostren continguts extremadament crus (violència, fugides, mort, destrucció). • Posats en conjunt, revelen el pas de traumes individuals a trauma col·lectiu: molts infants representen escenes molt similars. L’art, aquí, informa i emociona alhora: els dibuixos no només commouen, sinó que expliquen una realitat que sovint s’amaga darrere de les estadístiques. 4.4. Justícia i veritat: el cas d’Anna Surinyach i el fotoperiodisme Aquest apartat culmina amb l’entrevista a la fotoperiodista Anna Surinyach, que també serà la convidada central a l’acte de presentació de la revista. • És una fotoperiodista reconeguda internacionalment, que ha treballat amb diverses ONG. • Fundadora de la revista 5W, davant la necessitat d’espais on: - Publicar fotografies i reportatges de llarg recorregut. - Mantenir la profunditat narrativa en un sistema mediàtic cada cop més superficial. • Cas paradigmàtic: - Entre 2016 i 2018, les seves fotografies de persones refugiades al Mediterrani apareixen a nombrosos diaris europeus, especialment italians. - A partir de 2019, el tema deixa d’interessar tant als mitjans: la crisi de les persones refugiades «deixa de ser notícia». En lloc de renunciar, Anna Surinyach decideix reinventar la manera d’explicar la mateixa tragèdia: • Aprèn a bussejar i col·labora amb un fotògraf subaquàtic. • Fan imprimir lones amb fotos de familiars de persones desaparegudes al mar. • Calculem aproximadament on es van ofegar i hi col·loquen aquestes lones sota l’aigua. • Les fotos subaquàtiques resultants s’exposen en una exposició a Barcelona, que recupera l’impacte emocional i polític del tema. Així, el fotoperiodisme es converteix en memòria activa i denúncia visual de violacions de drets humans al mar Mediterrani. L’episodi anuncia també l’acte de presentació de la revista: • 11 de desembre, 18:30 h. • Lloc: Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). • Format: conversa amb Anna Surinyach al voltant de la revista Mirades 13. 5. Bloc 2 de la revista: Transformació i denúncia Aquest bloc recull experiències on l’art actua com a eina de reflexió, canvi social i denúncia política. 5.1. De nou, Nadine: il·lustració com a denúncia i teràpia col·lectiva El bloc s’obre amb l’entrevista a Nadine, que el programa ja ha desenvolupat en antena: • La revista aprofundeix en els mateixos temes: - Art com a sanació personal i col·lectiva. - Guerra, exili i memòria. - Personatge de Viola com a mediació. • Aquesta peça funciona com a pont entre el relat biogràfic i la reflexió sobre art com a transformació social. 5.2. Mirades del Món: contes infantils i intercanvi Reus – Perú • L’entitat Mirades del Món, de la xarxa de cooperació del sud de Catalunya, presenta una metodologia basada en: Contes infantils creats i intercanviats entre escoles de Reus i de Perú. L’ús de la literatura infantil com a espai per treballar drets, diversitat cultural i empatia. • El projecte porta ja 5-6 anys en marxa, generant: Ponts emocionals i culturals entre infants de contextos molt diferents. Un aprenentatge mutu sobre realitats socials i històries de vida. 5.3. Veu entre Cultures: música entre Reus i Senegal • Es recupera el treball de Veu entre Cultures, una altra entitat vinculada a la xarxa, amb presència prèvia al programa. • Es presenta el projecte musical i social: - Connexió entre Reus i Senegal a través de la música. - Participació d’artistes com Petit Tobap i Rawan. • El que neix com un projecte musical acaba convertint-se en un projecte social ampli, amb: - Treball comunitari. - Intercanvi cultural i educatiu. - Denúncia de desigualtats i racisme. 5.4. ICIP i Observatori del Deute en la Globalització: hip-hop, cinema i pau En aquest bloc també intervenen actors acadèmics i d’anàlisi crítica: • ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i Observatori del Deute en la Globalització aporten articles que: - Analitzen l’evolució del hip-hop com a veu dels barris oprimits (origen als brown neighborhoods dels EUA). - Exploren com el cinema pot ser eina de transformació i promoció de la pau, explicant conflictes des de perspectives humanes i complexes. Aquestes aportacions mantenen la «marca de la casa» de Mirades: veus tècniques i acadèmiques que contextualitzen l’art dins de processos polítics i socials. 5.5. Amnistia Internacional i l’empoderament de la societat civil • El número inclou una entrevista a la presidenta d’Amnistia Internacional Espanya. • Tot i que no se centra específicament en art, encaixa en el bloc perquè: - Parla de defensa de drets humans i de l’empoderament de la societat civil. - Sintonitza amb la idea que l’art pot ser una eina més dins d’aquest ecosistema de resistència i denúncia. 6. Acte de presentació de la revista a Tarragona El programa tanca recordant els dos grans esdeveniments a la ciutat: 6.1. Exposició de Nadine • 10 de desembre, 18 h. • Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. • Inauguració de l’exposició de Nadine amb visita guiada i xerrada sobre el Líban. 6.2. Presentació oficial de Mirades 13 • 11 de desembre, 18:30 h. • Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). • Conversa amb Anna Surinyach sobre fotoperiodisme, memòria i drets humans. • Assistència gratuïta; la revista s’hi repartirà en paper i de franc. Les conductores insisteixen en la importància de participar en aquestes activitats culturals a Tarragona, especialment en un context d’ascens de l’extrema dreta i discursos reaccionaris. Reivindiquen l’art com a espai de resistència, de memòria i de defensa dels drets humans. Paraules clau (tags) • art i drets humans • trauma i memòria • guerra del Líban • artteràpia • il·lustració social • Viola (personatge) • activisme artístic • intel·ligència artificial i art • fotoperiodisme • Anna Surinyach • persones refugiades • Mediterrani • camps de refugiats • música i refugi • dibuix infantil • patrimoni cultural en guerra • Heritage for Peace • memòria històrica • Corbera d’Ebre • Terra Alta • El Salvador • PNUD • Mirades del Món • contes infantils • Reus • Perú • Veu entre Cultures • hip-hop i denúncia • cinema per la pau • Amnistia Internacional • Tarragona • Ajuntament de Tarragona • Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) • Pati Jaume I • revista Mirades • La Porteria • Tarragona Ràdio Seccions amb temps 1) Editorial: la mirada social de l’art • start_second: 36 • end_second: 155 • Títol: "Editorial: inspiració, comunitat i consum d’art" • Resum: Introducció editorial al número 13 de la revista Mirades. Es qüestiona la visió romàntica de la inspiració artística i es defensa que l’art és una conseqüència social arrelada en experiències, lluites i desitjos col·lectius. Es reflexiona sobre com avui dia consumim art enmig d’una saturació d’estímuls, depenent sovint de validacions externes, i es plantegen les preguntes que preocupen els artistes: com rebrà el públic l’obra, si l’entendrà i quanta atenció hi dedicarà. 2) Presentació del programa i connexió amb la revista Mirades 13 • start_second: 155 • end_second: 242 • Títol: "Presentació de l’especial Mirades 13" • Resum: Les presentadores expliquen que l’episodi és un programa especial dedicat a la revista Mirades núm. 13. Anuncien que parlaran amb Nadine, una artista libanesa resident a Catalunya, i que es reflexionarà sobre la part social i sanadora de l’art. També recorden que La Porteria utilitza cançons d’un grup musical que denuncia temes com els privilegis de la blancor, el dret a l’habitatge i l’ascens de l’extrema dreta, reforçant l’eix d’art i justícia social. 3) Introducció i perfil de Nadine • start_second: 291 • end_second: 344 • Títol: "Qui és Nadine? Artista i terapeuta artística libanesa" • Resum: Presentació de Nadine, il·lustradora i terapeuta artística del Líban que viu a Barcelona des de fa 13 anys. Es descriu el seu estil com poètic i oníric, centrat en qüestions polítiques, protecció animal, medi ambient, gènere, guerres i justícia social. Es destaca que l’entrevista radiofònica es complementa amb una entrevista en paper a la revista Mirades. 4) Guerra, exili i naixement del projecte artístic • start_second: 344 • end_second: 482 • Títol: "De la guerra del Líban a la necessitat de crear" • Resum: Nadine explica que va néixer durant la guerra civil al Líban i que als vint-i-pocs anys va viure una altra guerra amb Israel, fet que va marcar profundament la seva trajectòria. Inicialment dibuixava per aprendre tècniques i fer imatges «boniques», però després de la guerra de 2006 el dibuix es converteix en necessitat vital i expressiva. Comença el projecte d’il·lustració (amb el personatge Viola), que li serveix per formular preguntes i processar el trauma. 5) De trauma personal a mirada col·lectiva i terapèutica • start_second: 482 • end_second: 613 • Títol: "Evolució: del dolor íntim al trauma col·lectiu" • Resum: Nadine descriu com va passar de parlar des d’un jo íntim (els seus dolors i preguntes personals) a expandir la mirada cap al que poden sentir altres humans, animals i el planeta. Reconeix que tots vivim traumes de formes diverses, no només guerres, i que el seu art s’ha anat orientant cap a aquest trauma col·lectiu. Amb la seva formació en artteràpia, defensa que l’art té poder per transformar el dolor i treballar el trauma. 6) L’art com a teràpia corporal i feedback del públic • start_second: 613 • end_second: 759 • Títol: "L’artteràpia, el cos i la resposta del públic" • Resum: Es parla de com el trauma queda congelat al cos i de la necessitat d’expressar-lo físicament a través de l’art, donant forma externa a allò abstracte. Nadine explica que va començar compartint les seves il·lustracions en un blog, sense control sobre qui les veia. El feedback de les persones que es van sentir interpel·lades per la seva obra li va donar força per continuar, recordant-li que no crea només per ella sinó per generar un diàleg amb el públic, encara que afecti una sola persona. 7) Xarxes socials vs exposicions: dos ritmes de recepció • start_second: 779 • end_second: 935 • Títol: "Consum ràpid i consum profund de l’obra" • Resum: Es compara l’impacte de conèixer l’obra de Nadine a través de xarxes socials (consum ràpid, feedback desigual) amb visitar una exposició física, on el públic hi destina temps i atenció. Nadine afirma que no es preocupa excessivament per lògiques de xarxa i algoritmes i que intenta mantenir l’autenticitat, sense deixar que la plataforma li imposi què i com ha de fer: rebutja ser obligada a actuar com a fotògrafa, videògrafa i venedora a temps complet. 8) Art, activisme i sensibilització • start_second: 965 • end_second: 1112 • Títol: "L’art com a altaveu contra la insensibilització" • Resum: Es parla de l’art com a forma d’activisme en un món on la societat està sovint insensibilitzada davant les injustícies. Nadine defensa que l’art pot: - Deixar registre del que passa al món. - Actuar com a eina de sensibilització i denúncia d’injustícies. - Moure’ns a «deixar-nos tocar» pel dolor aliè. No ho viu com una obligació, sinó com una conseqüència natural d’un ésser sensible que viu en un món ferit. 9) Intel·ligència artificial i autenticitat artística • start_second: 1129 • end_second: 1290 • Títol: "IA, creativitat i responsabilitat del públic" • Resum: Es planteja la preocupació per l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la creació d’il·lustracions. Nadine respon que la IA li genera curiositat més que por i creu que sempre hi haurà valor per a l’art fet a mà amb temps i dedicació. Sosté que la IA pot ser una eina de suport, però que l’essència i la sensibilitat continuen sent humanes. Es destaca la responsabilitat del consumidor a l’hora d’escollir què consumeix, i s’apunta que la IA depèn molt més de qui la fa servir que no pas a l’inrevés. 10) Viola: el personatge com a distància protectora • start_second: 1290 • end_second: 1479 • Títol: "Creació de Viola i la tercera persona" • Resum: Es parla del personatge Viola, nascut de manera espontània quan Nadine decideix posar nom a la figura que dibuixa. Amb el temps, entén que Viola li permet parlar de temes que la remouen sense fer-ho directament en primera persona: és una mena de «tercer» a través del qual expressa vivències pròpies i col·lectives. Les presentadores destaquen com Viola, amb diferents colors i traços, reflecteix emocions diverses i facilita que el públic es projecti en el personatge, generant empatia i distància alhora. 11) Exposició de Nadine a Tarragona i connexió amb drets humans • start_second: 1479 • end_second: 1588 • Títol: "Inauguració al Pati Jaume I i Dia dels Drets Humans" • Resum: Es presenta l’exposició de Nadine al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, disponible durant el mes de desembre. Es destaca especialment el 10 de desembre a les 18 h, dia de la inauguració coincidint amb el Dia Universal dels Drets Humans, amb visita guiada de l’artista i una xerrada d’una altra libanesa sobre la situació al Líban. Es remarca la importància de participar en activitats culturals que construeixen narratives alternatives davant l’ascens de l’extrema dreta. 12) Maduració de l’obra: de l’individual al col·lectiu • start_second: 1588 • end_second: 1875 • Títol: "Recorregut vital, denúncia i pont entre països" • Resum: Es reflexiona amb Nadine sobre la maduració de la seva obra: del trauma individual cap a temes més amplis de justícia social i memòria col·lectiva. Nadine explica que la seva sensibilitat prové d’haver crescut en un entorn injust, que la va fer més atenta a les injustícies. Inicialment centrada en la natura i els espais verds al Líban, un cop instal·lada a Barcelona la seva vincle amb el país d’origen passa per notícies i xarxes socials, fet que la porta a denunciar des de la distància allò que passa al seu país. El seu art es converteix en pont de doble direcció: informa la gent d’aquí sobre el Líban i, alhora, transforma la seva pròpia experiència de desplaçament i pertinença. 13) Comiat de l’entrevista i crida a l’agenda cultural • start_second: 1875 • end_second: 1993 • Títol: "Comiat a Nadine i defensa dels drets humans" • Resum: Es tanca l’entrevista recordant de nou la inauguració del 10 de desembre al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i animant la ciutadania a assistir a activitats culturals que defensen els drets humans i el medi ambient. Es vincula la programació cultural de la ciutat amb la necessitat de contrarestar el discurs creixent de l’extrema dreta. Les presentadores agraeixen a Nadine la seva generositat i anuncien que aquell mateix dia arribaran els exemplars físics de la revista Mirades 13. 14) Cortineta i tornada al format de programa • start_second: 1993 • end_second: 2008 • Títol: "Identitat de ‘La Porteria’ i transició" • Resum: Sona la identificació del programa «La Porteria», definint-lo com el programa que posa la justícia global al punt de mira i aclarint que no és un programa de futbol. Es recorda l’horari habitual (dilluns a les 3) i que està produït per la xarxa de cooperació del sud de Catalunya, donant pas al bloc dedicat als continguts de la revista Mirades. 15) Introducció al repàs de la revista Mirades 13 • start_second: 2008 • end_second: 2148 • Títol: "Com treballem la revista: il·lustració i mètode" • Resum: Es comença a parlar dels continguts de la revista Mirades 13. Es recorda que en edicions passades s’havien dedicat programes sencers a repassar-la. Es posa en valor la feina de l’il·lustrador Marc Volpini, que rep els encàrrecs més complexos (com il·lustrar conceptes econòmics o temes com l’ajut oficial al desenvolupament, la salut, els conflictes bèl·lics i ambientals). S’explica que sovint cocrean les portades, comentant propostes i significats, i que Volpini selecciona detalls concrets dels continguts per construir una imatge potent. 16) La portada sense títol i el joc amb la interpretació • start_second: 2148 • end_second: 2250 • Títol: "Portada oberta: sense títol, amb més lectura" • Resum: Es destaca la novetat de no posar el títol temàtic a la portada de la revista, deixant espai a la interpretació lliure del lector. L’objectiu és: - Tractar el lector com a subjecte actiu i adult. - Fomentar la curiositat perquè entri en els continguts buscant «de què va» la revista. - Reforçar la coherència conceptual amb el propi tema de l’art i la interpretació. 17) Continuïtat i evolució estructural de Mirades • start_second: 2250 • end_second: 2376 • Títol: "De números tècnics a un número sobre art" • Resum: Es recorda que la revista Mirades fa uns sis anys que existeix i que sempre ha funcionat amb dos blocs temàtics, sovint separats per eixos com «abans/després del conflicte» o «macro/micro». Aquesta vegada, l’art obliga a flexibilitzar l’esquema, però es manté la voluntat que el número 13 sigui reconeixible en relació amb els anteriors. També s’explica com han anat incorporant nous formats com el reportatge in situ, a més d’articles i entrevistes. 18) Definició dels dos blocs: memòria/veritat i transformació/denúncia • start_second: 2376 • end_second: 2460 • Títol: "Dues ànimes del número: memòria i canvi" • Resum: Es concreten els dos blocs temàtics del número 13 de Mirades: - Bloc 1: Memòria, justícia i veritat. - Bloc 2: Transformació i denúncia. Es comenta que, tot i el canvi de tema cap a l’art, es manté l’essència de Mirades: combinar veus acadèmiques i tècniques amb veus d’artistes i entitats de base. 19) Bloc 1 (Memòria…): Isber Sabrine i destrucció de patrimoni • start_second: 2460 • end_second: 2616 • Títol: "Patrimoni en guerra: Síria, Afganistan i memòria" • Resum: Es desenvolupa el contingut del primer bloc. S’explica l’entrevista a Isber Sabrine, arqueòleg sirià vinculat a l’URV i col·laborador amb la UNESCO, que va marxar a Barcelona a fer el doctorat i va tornar a Síria per documentar i protegir patrimoni cultural durant la guerra civil. D’aquesta experiència neix l’ONG Heritage for Peace. Es fa també referència a la investigadora Alicia Buti, que ha estudiat la destrucció d’obres d’art a l’Afganistan com a arma de guerra, i a possibles actes conjunts futurs a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per aprofundir en aquests temes. 20) El Salvador i Corbera d’Ebre: memòries creuades • start_second: 2616 • end_second: 2720 • Títol: "Museus, cinema i camps de batalla" • Resum: Es presenten dos continguts consecutius pensats com a mirall: - Un article del PNUD El Salvador, facilitat per l’Agència Catalana de Cooperació, sobre com estudiants universitaris salvadorencs treballen la memòria de la seva guerra civil a través de museus i cinema. - Un reportatge a Corbera d’Ebre i la Terra Alta, centrat en el projecte Marcats pel 38, que recorre espais afectats per la Guerra Civil espanyola, especialment a la serra de Pàndols. Es destaca que el reportatge segueix el responsable del projecte per diferents llocs, fent que el paisatge esdevingui un testimoni viu. 21) Dibuixos infantils i música als camps de refugiats • start_second: 2720 • end_second: 3080 • Títol: "Art als camps: cançons al foc i papers plens de guerra" • Resum: Es comenta l’article del Joan sobre la seva experiència als camps de refugiats de Grècia. S’expliquen dues cares de l’art en aquest context: - La música com a espai de descans i evasió dins del camp: trobades al voltant del foc on, per uns instants, persones refugiades i voluntariat es permeten gaudir i connectar amb el present. - Els dibuixos de nens i nenes, que amb traços infantils representen escenes de guerra, fugida i violència. La combinació entre innocència formal i duresa del contingut genera un impacte molt potent, mostrant el pas de traumes individuals a trauma col·lectiu. Es denuncia la tendència a infantilitzar o ridiculitzar l’art i les emocions quan, en realitat, són eines extremadament potents en contextos de crisi. 22) Bloc 2 (Transformació…): entrevista escrita a Nadine i altres disciplines • start_second: 3080 • end_second: 3239 • Títol: "Art que remou consciències: il·lustració, contes i música" • Resum: Es presenta el segon bloc, centrat en transformació i denúncia. Es destaca que comença amb la versió escrita ampliada de l’entrevista a Nadine, posant l’accent en l’art que remou consciències i provoca reflexió. A continuació es mencionen: - El projecte de Mirades del Món amb contes infantils entre escoles de Reus i Perú. - El treball de Veu entre Cultures, que crea un pont musical entre Reus i Senegal a través d’artistes com Petit Tobap i Rawan, convertint un projecte musical en un projecte social ampli. 23) Hip-hop, cinema i Amnistia Internacional • start_second: 3239 • end_second: 3259 • Títol: "Hip-hop, cinema i empoderament ciutadà" • Resum: Es menciona la participació de l’ICIP i de l’Observatori del Deute en la Globalització, que aporten articles sobre: - El hip-hop com a gènere nascut en barris oprimits dels EUA i convertit en eina de denúncia social i política. - El cinema com a eina de transformació i construcció de pau. També s’anuncia una entrevista a la presidenta d’Amnistia Internacional Espanya, que, tot i no ser específica sobre art, parla de societat civil i drets humans, ressonant amb el conjunt de la revista. 24) Invitació final a la presentació de Mirades 13 • start_second: 3259 • end_second: 3295 • Títol: "Presentació al MAMT i cloenda del programa" • Resum: Es tanca el programa recordant la presentació oficial de la revista Mirades 13 al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) l’11 de desembre a les 18:30 h, amb la participació de Anna Surinyach. Es convida oients i ciutadania a assistir-hi, subratllant que: - L’entrada és gratuïta. - La revista es podrà endur en format imprès sense cost. - L’acte serà una oportunitat per reflexionar sobre art, memòria i drets humans des de Tarragona.
