Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Introducció • Obertura desenfadada i presentació de l’equip. Breu editorial política: crida a la vaga general pro-Palestina i reflexió escèptica sobre l’eficàcia de les vagues i la falta de posició negociadora en moviments recents. Tema central del programa: Annie Hall • Pel·lícula triada: Annie Hall (1977) de Woody Allen. Tò: comèdia romàntica no lineal sobre una relació d’amor disfuncional entre Alvy Singer i Annie Hall. • Primera volta de micròfon: records i primer visionat de l’equip (des de veure-la a batxillerat fins a visionats recents i a 1.25x). Resum del film (per Adrià) • Trama no lineal, trencant la quarta paret, intercalant flashbacks, fantasia, subtítols amb pensaments i insercions meta (com Blancaneu i escenes d’infantesa). • Eix: enamorament, convivència i separació d’Alvy i Annie, amb humor sobre amor, sexe, cultura i neurosi. Making-of i curiositats (quiz “Desfilman el film”) • Cameos destacats: Paul Simon, Jeff Goldblum (“I’ve forgotten my mantra”), Shelley Duvall (no acreditada), Christopher Walken, i el teòric Marshall McLuhan. • Òscars: 4 (Millor Pel·lícula, Director, Actriu, Guió Original). • Densitat de referències culturals: “una cada 3 minuts” aproximadament. • Escenes gairebé improvisades: els llagostins descontrolats i l’esternut amb cocaïna. • Metratge: es va rodar moltíssim i es va reconstruir en edició; de 4 hores previstes a 1h30. "Cada tres minuts, de mitjana, hi ha una referència cultural." Diane Keaton: apunts i fact-check • Secció amb veritats i mentides: no va estudiar ciències ni es va casar; sí va adoptar dos fills (Dexter i Duke) i té 1 Òscar (per Annie Hall). • Aclariment de rumors: es desmunta el relat de la seva suposada mort; es repassa breument la seva trajectòria i influència. Música: ritme de la pel·li • No hi ha compositor original: agulla i vinils de jazz a gust d’Allen (amateur de clarinet i jazz). • Joc radiofònic: bandes sonores personals per imaginar biopics de cadascú, vinculant temes a escenes vitals (cuinar, conduir, sortir del psiquiatre, tornades de concert, etc.). Contingut extra • “Diari d’un neuròtic”: sketch en to satíric que exagera símptomes d’ansietat i paranoia quotidiana (CNI, micròfons, 5G, vaccins, etc.). Debat ètic: separar autor i obra? • Discussió intensa sobre Woody Allen: relació amb Soon-Yi, conflicte amb Mia Farrow i acusacions d’abús (dos judicis sense condemna). Es reflexiona sobre relacions de poder, límits morals, i la recepció de l’obra segons qui la signa. • Conclusió matisada: es pot separar amb límits; malgrat la crítica, l’obra es valora, però sense obviar el context ètic. "No deixa de ser una fal·lació autobiogràfica com a excusa per demostrar la seva capacitat intel·lectual." Anàlisi cinematogràfica d’Annie Hall Punts forts • Geni narratiu i formal: subtítols de pensaments, teràpies en paral·lel, trencament de quarta paret, humor metatextual. • Vigència temàtica: dubtes reals de parella, intimitat i neurosi; to honest i autocrític amb el propi protagonista. Punts febles • Carrega per a nouvinguts: el personatge d’Alvy pot resultar excessivament neuròtic i “mosca collonera”. • Posada en escena: plans llunyans i certa fredor tècnica que a casa pot fer perdre matisos del gest (guanya al cinema). Valoracions finals (Baròmetre) • Notes entre 4/5 i 5/5: film molt ben valorat per la innovació i la capacitat de retratar l’amor modern. • Síntesi crítica: obra mestra per a molts; per d’altres, brillant però egocentrada i autoindulgent.
Resum de l’episodi En aquest episodi de No Som Ningú, l’equip inaugura temporada i es capbussa en “Sirat”, una proposta que barreja road trip pel desert del Marroc amb una rave itinerant i un pare (Sergi López) que busca la seva filla amb el seu fill petit. El to de la conversa oscil·la entre la sàtira i la crítica cinèfila: es lloa la fotografia i l’atmosfera, però es qüestiona amb força la consistència narrativa, el desenvolupament de personatges i algunes decisions de guió. Què és “Sirat” segons el programa • Un viatge físic i simbòlic: el títol remet a sirat (en àrab, “camí”) • Context: rave nòmada al desert, presència de l’exèrcit marroquí, camp de mines i un clímax tràgic • Intenció percebuda: voluntat d’obra d’autor premiable, però amb fons insuficient per a part de la taula “És una pel·li curiosa, entre fascinant i inexplicable.” — The New Yorker (citat al programa) Punts clau del debat Fortaleses • Fotografia i posada en escena: paisatges, llums i pols del desert molt potents • Música i disseny sonor: base electrònica i sintetitzadors que sostenen el to • Moments aïllats de tensió i ritme quan el relat sembla que arrencarà Febleses • Guió prim i simbologia literal: sirat com a “camí” es remarca però sense un “paradís” clar després de l’“infern” viscut • Coherència interna: decisions logístiques discutibles (p. ex., per què no tornen enrere amb la furgoneta?) • Personatges poc treballats: es troba a faltar profunditat emocional sostinguda, especialment en reaccions clau • Promesa vs realitat: títol i plantejament de road trip que arriben tard i no es tanquen Música i secció creativa • El compositor destacat és David Letelier; predomini del sintetitzador a la banda sonora • El programa crea una paròdia musical (“Sirat perquè t’estimo”) per jugar amb el to i els símbols del film Dades i curiositats del quiz • Sirat significa “camí” en àrab (pont entre infern i paradís en la tradició islàmica) • Els ravers que surten són majoritàriament ravers reals (1.500–2.000, molts francesos) • Localitzacions: Teruel i Marroc (amb mencions al tren del desert) • Predomini del sintetitzador a la BSO Recepció, premis i valoracions • Es comenta la bona acollida en festivals i crítiques destacades, però a la taula preval l’escepticisme amb els Òscars i els grans premis • Valoracions del programa: notes entre 1/5 i 2/5. Diagnòstic compartit: “bonic continent, contingut escàs” Moments de to i seccions • Nova temporada, presentacions i nova CM • “Desfilman el film” (quiz), “DNI cinèfil” a la Maria, “Contingut extra” (humor sobre estats de consciència alterats) • Lectura de crítiques externes i debat coral sobre actuacions, trama, símbols i decisions de direcció Frases destacades “Mad Max, però sense la part divertida dels pinyassos.” “La pel·li és com el popper: te la venen molt bé, però després…” Veredicte resumit • Visualment atractiva, amb atmosfera i so ben treballats • Narrativament irregular: simbolisme explícit, desenvolupament limitat i lògica discutible • Recomanada per a qui valori la fotografia del desert i el to sensorial, amb reserves per a qui busqui trama sòlida i personatges profunds
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.