TGN Esports
TGN Esports
Programa

TGN Esports

Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 12:00 - 12:30 ·979 episodis
RSS

episodis

169-180 de 977
  • 20'

    Tennis, bàsquet i vòlei: reptes i oportunitats

    Panorama general de l’episodi En aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio es combinen tres històries esportives molt diferents però amb un fil conductor comú: creixement, dificultats i aprenentatge competitiu en el tennis, el bàsquet femení i el vòlei. L’episodi s’articula a partir de tres entrevistes principals: • Núria Bonet, jove tenista del Club Tennis Tarragona, recentment reconeguda per la Federació Catalana de Tennis. • Sergio Manzano, entrenador del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, que analitza el complicat inici de temporada i els progressos de l’equip. • Julián García, jugador del conjunt de vòlei Sant Pere i Sant Pau, que afronta un partit clau a Benidorm per fugir de la zona baixa. 1. Tennis – L’ascens de Núria Bonet 1.1. Reconeixement i trajectòria L’episodi arrenca amb el tennis, una de les grans passions del programa. • Protagonista: Núria Bonet, jugadora del Club Tennis Tarragona, cadet de primer any. • Ha estat reconeguda recentment per la Federació Catalana de Tennis en un acte al Museu Olímpic de Barcelona, com a campiona/finalista de Catalunya. • Destaquen els seus bons resultats recents: - Primers punts internacionals júnior (ITF). - Final al Mutua Madrid Open júnior. - Gran actuació al Campionat de Catalunya sub-15. - Bons papers en diversos tornejos nacionals. "He fet els meus primers punts internacionals júniors i final a un Mutua Madrid Open, al Campionat de Catalunya sub-15 i a molts tornejos nacionals." 1.2. Estil de joc i procés de formació Núria descriu el seu estil de joc com a molt treballat i de desgast: • Li agrada “remar” molt el punt, allargar-lo i desgastar la rival. • Es defineix com a jugadora sòlida, que treballa la jugada amb paciència. En l’àmbit de la formació: • Entrena actualment amb Dani Molero, amb qui fa 2-3 mesos que treballa i amb qui se sent molt còmoda. • Va començar a jugar a tennis de petita (6–7 anys) al Monterols, empesa per l’afició del seu pare i del seu germà. • Fa dos anys que és al Club Tennis Tarragona, però tota la base la va fer al Monterols. "Em vaig posar a jugar amb ells i em va agradar molt." 1.3. Competicions, estudis i objectius Pel que fa a les competicions properes: • Jugarà el Campionat de Catalunya Absolut per equips amb el Club Tennis Tarragona. • Posteriorment viatjarà a Madrid per disputar un nou Mutua Madrid Open júnior. A nivell acadèmic: • Estudia online per poder entrenar i viatjar als tornejos amb més flexibilitat. • Assegura que ho porta bé malgrat les absències freqüents. Sobre el futur: • Al club apunten que 2026 pot ser un any clau de consolidació per a ella. • Núria ho assumeix amb ambició i esperança. En referència als ídols: • Li agrada molt Carlos Alcaraz, com a molta gent. • El seu tenista preferit abans de retirar-se era Dominic Thiem, de qui admira molt el joc. L’entrevista tanca amb una sensació clara: Núria Bonet és un talent emergent amb projecció i mentalitat competitiva, que combina resultats, treball i maduresa tot i la joventut. 2. Bàsquet – El repte del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 2.1. Context esportiu i classificació La segona part del programa gira al voltant del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, dirigit per Sergio Manzano. • L’equip ha tingut un inici de temporada complicat: els resultats no arriben. • Manzano deixa clar que no hi ha excuses: els resultats reflecteixen que l’equip encara no ha merescut més del que té. "Els resultats no ens estan acompanyant, però per mèrits propis... no estem mereixent més del que tenim." Malgrat les derrotes: • A l’últim partit a Jaén, l’equip va competir fins al final i va perdre per petits detalls. • L’entrenador veu en aquest partit un canvi de tendència: l’equip comença a entendre què necessita per ser competitiu 40 minuts. 2.2. Nova pista i adaptació al Casal de Riuclar Per motius logístics, el TGN Bàsquet juga com a local fora del Palau d’Esports Catalunya: • El proper partit clau es disputarà al Casal de Riuclar – Torreforta, pista on juga habitualment l’ADT. • L’equip hi ha entrenat tota la setmana i s’hi està adaptant bé. • Manzano destaca que és una pista més petita, fet que pot afavorir l’estil de joc de l’equip. "Crec que és una pista que ens pot anar molt bé pel nostre joc." 2.3. Necessitat de victòries i aspecte mental El tècnic aprofundeix en el component mental i de procés: • Reconeix que l’equip necessita una victòria, però sobretot guanyar mereixent-ho. • Insisteix que el més important és el “com” abans que el “què”: - Guanyar havent fet les coses bé durant 40 minuts. - Que les jugadores vegin la relació directa entre esforç, pla de partit i resultat. "Més que guanyar, el que l’equip necessita és guanyar havent-ho merescut." Pel que fa a la classificació: • Estan a prop de sortir de la zona de descens, a només una victòria. • Cada partit es viu com una final, especialment el proper contra un equip asturià que visita Tarragona. 2.4. Caràcter de l’equip i situació personal de l’entrenador Manzano destaca molt el caràcter del vestidor: • Les jugadores no es rendeixen malgrat la mala ratxa. • Venen d’una temporada anterior on patien a Supercopa; ara estan en una categoria superior però segueixen competint contra grans rivals. • Ni als partits ni als entrenaments mostren signes de rendició o desconnexió. "Mai es rendeixen. Van perdent i ho intenten i ho intenten i s’aixequen una vegada darrere l’altra." Sobre la seva pròpia situació: • Afirma sentir-se bé i recolzat pel club, que li dona facilitats i confiança per treballar com li agrada. • Sent responsabilitat, però no pressió externa. • Assegura que, si en un marge d’un mes/mes i mig els resultats no milloren, ell mateix farà un pas enrere, demostrant autocrítica i compromís. "El club em dona totes les facilitats... Em sento molt tranquil, amb responsabilitat però sense pressió." En conjunt, la secció de bàsquet mostra un equip en construcció, amb dificultats, però amb una base clara de compromís, esforç i autocrítica que pot ser clau per revertir la dinàmica. 3. Vòlei – Sant Pere i Sant Pau davant una “final” a Benidorm (La conversa amb Julián García s’inicia al tram final del fragment transcrit i queda parcialment tallada, però es pot extreure’n els eixos principals.) 3.1. Situació classificatòria i partit clau El darrer bloc del programa se centra en el vòlei i l’equip de Sant Pere i Sant Pau. • L’equip ha encadenat diverses derrotes i encara no ha puntuat a la lliga. • Ve de perdre a casa i es manté últim a la classificació. • El proper partit, a la pista del Benidorm (Terres alacantines), és qualificat pel mateix jugador com una autèntica final. "Nosotros nos lo tomamos como lo que es para nosotros, una final... es el partido donde tenemos que hacer ya el punto de inflexión." Objectius immediats: • Puntuar com a mínim i, si és possible, aconseguir la primera victòria de la temporada. • Evitar que la situació es compliqui encara més a nivell classificatori. 3.2. Treball, actitud i frustració competitiva Malgrat la mala classificació, Julián remarca: • L’equip entrena bé i ho dona tot en el dia a dia. • Senten que, tot i estar últims, no és per manca de compromís ni de feina. "Lo estamos dando todo, estamos entrenando bien, estamos poniendo todo de nuestra parte para que llegue lo antes posible la victoria." Sobre el component emocional i la frustració: • El vòlei, com qualsevol esport d’elit, és dur quan les ratxes negatives es perllonguen. • Expliquen que sovint juguen bastant bé, però detalls concrets (punts clau, finals de set, moments importants) acaben decantant el partit en contra. • Quan es miren les estadístiques i la classificació, costa encaixar que el joc mostrat no es tradueixi en resultats. "Estamos jugando bastante bien, entrenando muy bien, y luego por dos o tres detalles no terminas de ganar un set o la victoria." Aquesta part del programa transmet la idea d’un equip tensionat per la urgència de guanyar, que lluita per transformar el bon treball d’entrenament en punts reals a la classificació. 4. Fil conductor: confiança, procés i resiliència Tot i tractar disciplines diferents, l’episodi de TGN Esports gira al voltant de tres idees clau: 4.1. Creixement i projecció • La trajectòria de Núria Bonet il·lustra el camí d’una esportista en ple creixement, que va sumant fites: punts internacionals, finals importants i reconeixements federatius. 4.2. Dificultat competitiva i aprenentatge • El TGN Bàsquet i el Sant Pere i Sant Pau viuen el costat més dur de la competició: derrotes, urgència classificatòria i necessitat de canviar dinàmiques. • Tant Manzano com Julián posen èmfasi en el treball diari i en la importància de no perdre el nord malgrat els resultats. 4.3. Mentalitat i resiliència • En tots tres casos, es destaca la mentalitat competitiva: - Núria, amb la seva solidesa i capacitat de desgast a pista. - Les jugadores del TGN Bàsquet, que no es rendeixen mai i continuen aixecant-se després de cada derrota. - Els jugadors de Sant Pere i Sant Pau, que continuen entrenant fort i assumint partits com a "finals" per canviar la tendència. En resum, l’episodi ofereix una mirada global i honesta de l’esport tarragoní: des del talent emergent i il·lusionant fins a la lluita silenciosa dels equips que busquen sortir de situacions complicades, sempre amb el treball i la perseverança com a eixos centrals.

  • 21'

    Futbol femení, cas Rubiales i prèvies del Nàstic

    Introducció del programa L’episodi de TGN Esports de Tarragona Ràdio se centra en tres eixos principals: • Reconeixement a la documentalista Joana Pardos pel seu Emmy Internacional pel documental S’acabó sobre el cas Rubiales. • Actualitat del Nàstic i la preparació del partit de Lliga de divendres al camp del Sevilla Atlético. • Anàlisi del Sant Pere i Sant Pau de futbol a Segona Catalana en una setmana sense competició. 1. Joana Pardos i el documental sobre el cas Rubiales 1.1. Origen del documental S’acabó L’entrevista arrenca amb la felicitació a Joana Pardos, originària de la Ràpita, pel premi Emmy Internacional pel documental sobre el cas Rubiales. Ella explica que: • El documental neix molt abans de la final del Mundial. • Ja havia treballat prèviament en la història d’Alexia Putellas, també nominada als Emmy. • Durant anys, les jugadores de la selecció espanyola van denunciar interns a la federació la manca de recursos, el menyspreu i les mentides. • Existia un “silenci forçat”: qui parlava podia veure compromesa la seva continuïtat a la selecció. "Havíem d’esperar o bé que es retiressin o bé que Rubiales la pifiés com la va pifiar a la final del Mundial." L’episodi clau és el petó no consentit a Jenni Hermoso, que desencadena el “s’acabó” col·lectiu de les jugadores i els dona força per explicar públicament dècades de tracte autoritari i discriminatori de la Federació envers el futbol femení. 1.2. Justícia social, gènere i futbol Pardos ressalta que el seu treball periodístic sempre ha girat al voltant de la justícia social i la desigualtat de gènere: • Com a dona i com a persona, defensa que no hi haurà un món just sense igualtat real d’oportunitats entre gèneres. • El futbol femení és una plataforma d’impacte massiu que ajuda a fer reflexionar les noves generacions sobre la necessitat d’igualtat. • Destaca la revolució del Barça femení, els títols i l’èxit de la selecció com a motor de canvi social. "Aquestes dones estan sent pioneres dins de l’esport, però també pioneres socials per provocar canvis a la nostra societat." Segons ella, el futbol femení no és només una qüestió de quotes o d’igualtat formal: • Estan generant espectacle, emoció i seguiment real. • Els desplaçaments massius de seguidors per veure finals demostren que el producte esportiu és de gran qualitat, no un gest simbòlic. 1.3. L’abast dels Emmy i la visibilitat del cas Pardos contextualitza el valor del premi Emmy Internacional: • El considera el màxim reconeixement mundial per a documentals televisius i de plataformes, l’equivalent als Òscars en el seu àmbit. • Destaca que només hi ha hagut set nominacions catalanes als Emmy en tota la història, i la seva és la primera en categoria de documental. • El premi dona visibilitat global a la lluita de les jugadores contra el masclisme estructural al futbol. "És el premi més gran i, per tant, el que et dona una major visibilitat i un major prestigi." També subratlla que: • El documental es pot veure a Netflix, cosa que amplia enormement l’audiència potencial. • Per ella, més enllà de l’èxit personal, és clau que la història d’aquestes jugadores arribi a molta gent. 1.4. Reaccions, reconeixement i arrelament al territori Pardos explica que ha rebut moltes felicitacions i que se sent desbordada d’emoció: • El moment més especial va ser la videotrucada amb tot l’equip, reunits a Barcelona a les cinc de la matinada, mentre ella era a Nova York recollint el premi. • Ha rebut missatges de companys de professió i gent de la seva població, que li han transmès escalf i orgull. • Destaca com a detall significatiu la trucada del president de la Generalitat la mateixa matinada del premi, com a reconeixement al talent audiovisual del país. També hi ha un espai per a la memòria personal i el territori: • Recorda la figura de Sílvia Berbís, de Ràdio La Ràpita, la seva primera cap i qui li va ensenyar l’ofici i la va acompanyar fins i tot a Nova York en una nominació anterior. • El presentador li agraeix la conversa i subratlla l’orgull que suposa per a Tarragona Ràdio entrevistar-la i contribuir a donar visibilitat a la seva feina. 2. Actualitat del Nàstic i prèvia del partit a Sevilla 2.1. Calendaris en divendres i planificació En la segona part del programa, es dona pas a l’actualitat del Nàstic amb el periodista Jordi Blanc: • El Nàstic tornarà a jugar divendres al vespre (20:30), una situació que ja s’ha convertit en relativament habitual aquesta temporada. • Serà el quart partit en divendres de les 15 primeres jornades de Lliga. • Aquesta vegada el rival és el filial del Sevilla, després d’haver jugat fa quinze dies al camp del Villarreal B. A nivell de planificació: • L’equip ha completat el penúltim entrenament de la setmana. • L’endemà tindran última sessió i roda de premsa de Cristóbal Parralo. • Al migdia, la plantilla marxarà cap a Sevilla per quedar concentrada abans del partit. 2.2. Lectura del darrer partit i estil de Cristóbal Parralo Blanc recorda el darrer matx a casa contra l’Hércules: • El Nàstic guanyava 2–0 i deixava bones sensacions. • Tot canvia amb l’expulsió d’Álex Jiménez, que obliga l’equip a jugar més de 50 minuts amb un home menys. • Finalment, el Nàstic acaba empatant i salvant un punt. Malgrat el resultat, al vestidor es considera que la posada en escena d’aquell partit és el camí a seguir: • Equip ordenat, amb pressió alta i molta verticalitat. • Aquest és l’estil que vol implantar Cristóbal Parralo de manera continuada. El jugador Moyano Delgado (Muy Delgado), que coneix bé Parralo d’altres etapes, ho resumeix així: “A Cristóbal li agrada un equip ordenat que apreti bé a dalt, ofegant el rival al seu propi camp, tant a casa com fora.” Segons el jugador: • El Nàstic ha d’assumir el seu rol protagonista: “som el Nàstic i hem de fer el nostre futbol”. • La intensitat i la pressió alta han de ser constants fins a final de temporada, especialment a casa, però també en desplaçaments difícils com el de Sevilla. 3. Sant Pere i Sant Pau: balanç a Segona Catalana 3.1. Setmana sense lliga i objectius de la temporada La tercera part del programa es dedica al Sant Pere i Sant Pau de futbol, amb entrevista al seu tècnic Sergio Paz: • Aquesta és una setmana neta, ja que a Segona Catalana no hi ha competició. • El moment s’aprofita per fer balanç del primer tram de temporada. Paz es mostra moderatament satisfet: • No està descontent, però tampoc plenament satisfet, perquè defensa que “sempre s’ha de ser ambiciós”. • L’equip es troba a la zona mitjana de la classificació: - A 4 punts del descens. - A 3 punts de la promoció. • Subratlla la necessitat de no relaxar-se i mantenir els peus a terra. L’objectiu principal de la temporada és clar: • Assegurar la permanència a la categoria. • Quan s’hagi garantit matemàticament, es podrà somiar amb metes més altes. 3.2. Rendiment esportiu i línies de treball Des del punt de vista de joc, Paz destaca: • Un equilibri notable entre atac i defensa: 15 gols a favor i 15 en contra. • En les tres darreres jornades només han rebut un gol, dada que considera molt positiva. Posa èmfasi especial en: • La importància de mantenir la porteria a zero com a clau de competitivitat. • La autoexigència com a forma de respecte cap a l’esport i com a model per al grup. “La millor manera de respectar l’esport és ser autoexigent amb tu mateix perquè el grup et doni cada vegada una mica més.” 3.3. El derbi amb el Torreforta abans de Nadal Mirant a mig termini, l’entrenador ja té al cap un partit molt especial: • El derbi de ciutat contra el Torreforta. • Es jugarà just abans de l’aturada de Nadal i tancarà el calendari de l’any. • Segons Paz, és un derbi que fa molts anys que no es veu a Segona Catalana i que es viurà amb molta il·lusió. Tot i així, manté el discurs partit a partit: • Recorda que el matx immediatament important és contra el Roda, i que no poden desviar la concentració. El programa es tanca amb l’agraïment al tècnic del Sant Pere i Sant Pau, reconeixent que, malgrat la seva pròpia exigència, l’equip està fent una bona feina i es manté sòlidament en zona mitjana. 4. Cloenda del programa Per acabar, el conductor recorda: • L’episodi ha durat uns minuts intensos, combinant reconeixements, anàlisi futbolística i prèvies de competició. • Anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà dijous amb: - El que hagi donat de si la jornada de la tarda-vespre. - El partit de lliga del Sant Pere i Sant Pau. - I altres continguts esportius ja en preparació. L’espai es tanca agraint l’atenció dels oients i acomiadant el programa fins al dia següent.

  • 21'

    Futbol local i nou impuls al tenis del Nàstic

    Panorama general de l’episodi En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa se centra en futbol i tenis, amb tres blocs principals: • El balanç del Cultural Torreforta a Segona Catalana. • L’experiència internacional del futbolista Nil Koch a la Lliga d’Ucraïna. • El nou projecte de tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona amb l’entrada d’Àlex López Morón a la direcció esportiva de la secció. 1. Cultural Torreforta: balanç a Segona Catalana Situació esportiva i classificació El tècnic Gregorio Navas fa balanç aprofitant una jornada de descans: • L’equip afrontava el retorn a Segona Catalana amb el dubte de si el bloc de l’ascens seria prou competitiu. • Es tracta d’una categoria molt igualada i exigent, amb rivals que disposen de grans pressupostos. • Tots els partits, tant en victòries com en derrotes, han tingut marcadors ajustats; gairebé sempre han tingut opcions de puntuar. • A casa, al camp municipal de Ponent, el Torreforta és molt sòlid: de sis partits només una derrota. • El principal hàndicap és fora de casa: l’equip juga bé i sovint és superior, però no acaben arribant els resultats. Característiques de la categoria i rol de la veterania • Es remarca la diferència entre Tercera Catalana i Segona Catalana: aquí la veterania és clau. • Alguns rivals, sobretot de la zona de la Serra de l’Ebre, compten amb jugadors que han militat en categories superiors, capaços de decidir partits per si sols. • Combinació necessària de joventut i experiència: tenir “dos o tres veteranots” marca diferències en una lliga tan dura. Gestió del grup i cohesió de vestidor • Navas destaca que el grup humà és molt bo: es manté una base sòlida de la temporada de l’ascens, i els nous s’han integrat bé. • Aquesta setmana sense competició la dediquen a fer pinya: han decidit fer un entrenament diferent i anar a la bolera per reforçar el bon ambient. • El tècnic dóna tanta importància a la cohesió de vestidor com a l’entrenament tàctic i físic, convençut que això sumarà molts punts durant la temporada. Objectius immediats i derbi tarragoní • Abans de Nadal, el Torreforta té dos desplaçaments seguits: - Remolins-Bítem. - Sant Pere i Sant Pau. • Són rivals que, en teoria, han d’estar a la zona mitjana-baixa, lluitant pels mateixos objectius. • Prioritats del Torreforta en aquest tram: - Mantenir el nivell competitiu mostrat fins ara. - Aconseguir la primera victòria com a visitant, que se’ls resisteix. • El Sant Pere i Sant Pau – Torreforta es presenta com el derbi de ciutat a Segona Catalana: - Són els dos únics equips de Tarragona a la categoria. - Es considera un partit clàssic del futbol tarragoní. 2. Nil Koch: futbolista tarragoní a la Lliga d’Ucraïna Context i situació esportiva El programa connecta amb Nil Koch, futbolista tarragoní que juga a Ucraïna: • Actualment milita a l’Epicenter, club de la Premier League ucraïnesa, proper a la frontera amb Moldàvia. • És el primer any del club a la màxima categoria, amb una plantilla en gran part debutant a primeres divisions. • Des de l’última entrevista (fa uns cinc mesos, després de jugar contra el Shakhtar en el primer partit de lliga), l’equip mostra una millora substancial. • Tot i el procés d’adaptació, no estan despenjats a la classificació i Koch confia que la segona volta sigui encara millor. Diferències de joc: Catalunya vs. Ucraïna Nil descriu un contrast molt marcat entre el futbol català i l’ucraïnès: • A Catalunya: - Alt nivell en l’aspecte tècnic i tàctic. • A Ucraïna: - El nivell físic és molt alt: “són autèntics animals” en aquest apartat. - Tàcticament, intenten ajustar-se al màxim però hi ha una diferència clara respecte al futbol espanyol. - A nivell tècnic, hi ha jugadors de qualitat i molts estrangers, fet que eleva el nivell general. • Si ho compara amb el futbol espanyol, afirma que són dos models molt diferents: - A Ucraïna hi ha més intensitat, més ritme i molt “anar i tornar”. - Ho veu més semblant a la Premier League anglesa que no pas a la Lliga espanyola. Experiència personal i reconeixement • Nil explica que, a nivell individual, es troba molt bé: - Sent que ha trobat el seu lloc. - Juga tots els minuts i té una importància central al seu equip. - Se sent valorat tant al club com a la lliga. • Remarca que aquest reconeixement no el va tenir a casa, i que ha necessitat marxar “a 3.000 km” perquè li donessin el valor que creu que mereix pel seu treball i manera de ser. • Mostra un to molt agraït amb el club i amb la gent d’Ucraïna. Vida quotidiana, enyorança i pausa d’hivern • Reconegut nostàlgic del menjar de casa: troba a faltar els plats de la mare i el pare, tot i que la família li envia, de tant en tant, productes com pernil i altres aliments difícils de trobar allà. • Explica la seva tornada temporal a casa: - Després del partit contra el Shakhtar (primer de la segona volta), surt cap a Polònia per volar (els aeroports ucraïnesos són tancats pel conflicte). - D’allà, vola a Madrid i l’endemà ja arriba a casa, cap al 17 de desembre. - Té gairebé dos mesos de parada per motius de neu i temperatures extremes. - Vol aprofitar per entrenar a casa. - Cap al 20 de gener, marxen a Turquia per fer unes tres setmanes de preparació abans de reprendre la lliga. • Sobre el dia a dia a Ucraïna: - Té moltes hores lliures, però comparteix experiència amb dos companys espanyols, amb qui es recolzen i fan plans. - Intenta fer avançar altres àmbits de la seva vida, més enllà del futbol. - Quan les coses van bé, “els dies passen ràpid”. Context de guerra i sensació de seguretat • Sobre el conflicte bèl·lic, Nil comenta: - Es parla d’una possible treva, però els atacs continuen, sobretot a la capital i zones més properes a Rússia. - Ell viu lluny de les àrees més castigades, i dins del que cap, se sent tranquil. - La població intenta portar una vida el més normal possible, assumint que la guerra forma part del seu dia a dia i intentant que no els afecti més del que ja els afecta. 3. Nou projecte de tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona Fitxatge d’Àlex López Morón i nou rumb La recta final del programa es dedica al tenis i al Nàstic de Tarragona: • El tenista i tècnic Àlex López Morón, referent del tenis tarragoní, explica el seu nou repte professional. • Ha deixat el Tenis Tarragona per assumir, juntament amb el seu soci José García, la direcció del projecte de tenis i pàdel al club del Nàstic. • Objectiu principal: recol·locar el Club Tenis Nàstic al lloc que li correspon, després d’uns anys amb baixa activitat esportiva, sobretot en tennis. • Es mostra molt il·lusionat i convençut del potencial del club per revifar l’esport de la raqueta (tant tenis com pàdel). Reconstrucció de l’escola i equip tècnic • Es tracta d’un projecte nou des de gairebé zero: - Fins ara, Àlex havia treballat sempre en clubs ja consolidats, amb escola feta. - Ara es troba davant una escola en situació molt precària que cal reconstruir. • Estratègia de treball: - Crear una escola sòlida des de la base, tant en tenis com en pàdel. - A partir d’aquí, desenvolupar programes de competició. • Clau del projecte: envoltar-se d’un bon equip d’entrenadors: - A la província de Tarragona hi ha molt bons tècnics, però no n’hi ha gaires (mercat escàs). - Han incorporat Carlos Castellote com a nou director de l’escola de tenis. Perfil de Carlos Castellote i primers resultats • Background de Carlos Castellote: - Format des de petit al Tenis Tarragona. - Els darrers tres anys ha treballat al Real Club Tenis Barcelona. - És jove, amb molta il·lusió i experiència acumulada en poc temps. • Impacte inicial al Nàstic: - L’escola de tenis ha doblat el nombre d’alumnes en poc temps. - L’escola de pàdel, que pràcticament començava de zero, ja compta amb força nens inscrits. • Àlex insisteix que, amb un equip motivat i amb ganes, aconseguiran tornar a situar el club tenis Nàstic al nivell que li pertoca. 4. Idees clau de l’episodi • Cultural Torreforta: equip competitiu a Segona Catalana, fort a casa però amb deures pendents fora; gran importància de la veterania i de la pinya de vestidor. Es prepara un derbi de ciutat amb Sant Pere i Sant Pau. • Nil Koch: exemple d’emigració esportiva d’un talent local que troba el seu espai i reconeixement a l’estranger. Contrastos entre el model futbolístic català (tècnic-tàctic) i l’ucraïnès (físic-intensitat), amb el teló de fons d’un país en guerra però amb una vida quotidiana que intenta mantenir-se. • Tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona: nou projecte encapçalat per Àlex López Morón i José García, amb Carlos Castellote a la direcció de l’escola. Reorientació d’un club amb potencial, aposta per una escola de base forta i creixement ràpid d’alumnes com a primer senyal d’èxit.

  • 20'

    Llibre de superació i bàsquet base a Tarragona

    Introducció En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa es divideix en dues grans parts: • Una entrevista extensa amb el metge i esportista Rafael Llatzer arran de la publicació del seu llibre “Volando con el pie izquierdo. Memorias deportivas de un cojo”. • Un bloc final dedicat al Club Bàsquet Tarragona (CBT) i la presentació dels seus equips de base al Serrallo. 1. El llibre “Volando con el pie izquierdo” i la trajectòria de Rafael Llatzer 1.1. Origen del llibre i motivacions personals • Llatzer explica que el llibre no neix inicialment amb la idea de ser publicat; comença gairebé com unes memòries personals. • Diverses persones del seu entorn (pacients, amics, gent de l’esport) li suggerien que posés per escrit la seva experiència vital i esportiva, ja que la seva biografia és “diferencial”. • Vol fugir del protagonisme i de la imatge de “superació èpica”: defensa la idea de “superació dins la normalitat”, assumint les limitacions objectives però cercant recursos per viure plenament. "La superació no està en la normalitat... però hi ha gent que té limitacions objectives i cal veure quins recursos tens per afrontar-ho." 1.2. La discapacitat i el paper de l’esport • Als 16 anys li amputen una cama a causa d’un càncer. Aquest fet marca el punt de partida de la seva història. • Recorda que, mentre li feien la primera pròtesi, es preguntava: - Si podria caminar amb normalitat. - Si podria ballar. - I, sobretot, si podria esquiar, cosa que demostra fins a quin punt l’esquí ja l’atreia profundament abans de la malaltia. • Subratlla que l’esport ha estat: - Una gran ajuda per gestionar la discapacitat. - Un complement positiu per a la vida professional i familiar. - Una eina per portar una vida feliç i “normal”. 1.3. De la malaltia als Jocs Paralímpics i la Titan Desert • Llatzer desgrana la seva trajectòria esportiva, que el porta molt més lluny del que hauria imaginat: Participa en tres Jocs Paralímpics, després d’una etapa d’intensa dedicació a l’esquí. Competeix a Campionats del Món i d’altres proves classificatòries d’alt nivell. Forma part d’un equip nacional d’esquí adaptat, coincidint amb un moment en què la disciplina es professionalitza internacionalment. • Destaca també la participació a la Titan Desert, una prova de BTT al desert, feta amb una sola cama, al costat del seu company Rafa Oliver: "La Titan Desert, perquè quedi ben clar per la ràdio, la vam fer amb una cama." • Remarca: - El repte físic i mental que suposa la Titan Desert. - El gran ressò mediàtic que va tenir el fet de veure un ciclista amb discapacitat en un entorn no pensat per discapacitats. - La connexió entre experiències: recursos apresos a la neu (esquí) que li serveixen després al desert, a 40 graus. 1.4. L’esquí com a passió central • Confessa que la seva gran passió és l’esquí, per damunt d’altres esports, tot i estimar també la bicicleta i altres disciplines. • Explica que l’entrada a la bicicleta va començar com a entrenament complementari per a l’esquí, i que després va anar guanyant pes propi. • La seva història esportiva es podria dividir, a grans trets, en tres blocs (que es reflecteixen també al llibre): - 1a fase: la malaltia greu i el procés de recuperació i adaptació a la nova realitat amb una pròtesi. - 2a fase: el món de l’esquí, amb la progressió fins a l’alt nivell internacional i la participació als Jocs Paralímpics. - 3a fase: la bicicleta, culminant amb la Titan Desert. 1.5. Vida professional: el metge de Santa Tecla • Llatzer és metge a l’Hospital de Santa Tecla, on treballa des de principis dels anys 90, després de passar pel Vall d’Hebron. • Explica la seva filosofia de vida: - Primer la família, després la feina, i l’esport com a tercer pilar que mai “estorba”, sinó que suma. - Reconeix que combinar-ho tot exigeix horaris durs i organització extrema, i entén que hi hagi gent que no ho comparteixi o no ho entengui. 1.6. Procés d’escriptura i editorial • Remarca que és el seu primer llibre, i que l’ha escrit íntegrament ell: - Seleccionar anècdotes, triar paraules, decidir què explicar i què no, li ha suposat un esforç important, però també un gran gaudi personal. "He esquiat sobre les fulles. Ho he gaudit molt amb l’esforç personal que suposa escriure." • Un cop el manuscrit estava tancat, busca una opinió externa honesta i es posa en contacte amb Antoni Coll, exdirector del Diari de Tarragona, que l’anima a tirar endavant el projecte. • Finalment, es vincula amb l’editorial Cossetània i amb Jordi Ferrer, que donen suport al llibre, li aporten valor afegit i hi incorporen: - Una tria de fotografies. - Peus de foto que ajuden a entendre millor les històries i a fer-les més visuals i engrescadores. 1.7. A qui s’adreça el llibre i quin missatge transmet • Públic potencial: - Gent a qui agrada la natura i els espais oberts. - Esportistes o aficionats d’esquí, natació, bicicleta i altres disciplines d’esport a l’aire lliure. - Persones amb discapacitat que busquen referents i exemples de vida activa i normalitzada. • Mes de fons: - No es tracta de presentar una “història heroica” sinó d’explicar com ordenar els problemes, acotar-los i buscar recursos. - De vegades no cal xocar frontalment amb els murs, sinó recolzar-se, retrocedir una mica i replantejar l’estratègia. - El llibre vol ser una ajuda pràctica i emocional per a terceres persones, mostrant que, amb suport i organització, es pot arribar molt més lluny del que hom espera. 1.8. Amistats, Tarragona i complicitats • Llatzer subratlla que sempre s’ha sentit envoltat d’amics i de bones relacions en tots els àmbits: - Al tracte hospitalari i a l’àmbit de la rehabilitació. - Al seu pas pel Tarracó (club de natació), on li “obren les portes”. • Té una relació estreta amb Òscar Cadiach, que serà qui presentarà el llibre a Tarragona: - Explica anècdotes com el fet de deixar-li els esquís perquè els preparés quan ell anava molt just de temps. - Destaca la generositat i la discreció d’Òscar, així com la seva fidelitat: encara conserva una foto de fa més de 20 anys. • L’entrevista també deixa caure que al llibre hi ha episodis vinculats al futbol i a Manchester, que el periodista admet que encara no ha llegit però que li desperten curiositat. 1.9. Estructura de lectura i recepció • Llatzer comenta que el llibre es pot llegir d’una tirada o en blocs/etapes: - Recomana, però, seguir el fil de la història per percebre millor el camí que va de la malaltia a l’estabilitat i a la plena activitat esportiva. • Ha rebut respostes molt diverses de lectors: alguns el llegeixen ràpidament, altres el degusten a poc a poc. • No es planteja (de moment) que això sigui l’inici d’una etapa literària; el llibre és més aviat un projecte únic, molt personal, que neix de la necessitat de compartir experiències. 1.10. Tancament del bloc del llibre • L’entrevista es tanca recordant la presentació del llibre a Tarragona, a la llibreria Serra (davant del Banc d’Espanya), a les 19 h. • Lloc per adquirir-lo, parlar amb l’autor i emportar-se’l dedicat. 2. Bàsquet formatiu: presentació dels equips del CBT 2.1. Connexió amb el CBT i context de l’acte • A la part final del programa, el conductor contacta telefònicament amb José Ramírez, responsable de la base del Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Dissabte s’ha celebrat al Serrallo la presentació oficial dels equips de base del club. • La jornada es fa aprofitant la disputa dels partits dels sèniors masculí i femení del CBT. 2.2. Dimensió del club i relació amb les escoles • El CBT compta aquesta temporada amb més de 38 equips. • Un dels trets distintius del club és la relació estreta amb les escoles de Tarragona: - Manté bons vincles amb tots els centres de la ciutat. - Té una relació especialment intensa amb: - El Col·legi Lestonnac de Tarragona. - El Col·legi Sant Pau. - L’Escola Carmelites. - L’Escola del Serrallo, on també utilitzen les instal·lacions esportives. • Aquesta xarxa d’acords i col·laboracions facilita: - La captació de jugadors i jugadores de curta edat. - La continuïtat formativa des de l’escola fins als equips federats del club. 2.3. Filosofia de club: de la base al sènior • El CBT intenta que molts entrenadors dels equips base siguin jugadors i jugadores dels sèniors del propi club: Són persones que han crescut a la casa, passant per totes les categories de base. Això permet que transmetin als més petits els valors i la manera de fer del CBT, des de la seva pròpia experiència. "Aquests jugadors han passat de totes les categories, des de ben petits, fins als sèniors, i els donem l’oportunitat de poder ser entrenadors." • Aquest model reforça el sentiment de pertinença i crea referents propers pels nens i nenes que comencen a jugar a bàsquet. 2.4. Resultats esportius del dia i ambient de festa • La presentació de la base es fa entre el partit del sènior masculí i el del sènior femení. • Resultats d’aquella jornada: - El sènior masculí (Ibersol CBT) perd el seu partit i trenca una ratxa de 7 victòries consecutives. - El sènior femení guanya i es situa líder de la categoria en aquella jornada. • Tanmateix, José Ramírez remarca que el més important del dia no eren els resultats, sinó la festa del club: - Es fa el tradicional acte de presentació de tots els equips. - Hi ha activitats complementàries durant la tarda, com ara: - La muntada d’un arbre de Nadal on cada jugador penja el seu desig per a la temporada. - Diverses actuacions i activitats lúdiques, que converteixen la jornada en una tarda molt amena i divertida. 2.5. Cloenda del programa • El programa es tanca agraint la participació de José Ramírez i destacant la importància de: - Donar visibilitat a la base del bàsquet tarragoní. - Connectar valors d’esforç i superació (cas de Rafael Llatzer) amb la formació esportiva dels més joves. • El conductor anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà amb més actualitat esportiva de Tarragona.

  • 19'

    Prèvia Nàstic–Hércules, CBT femení i atletisme

    Resum general del programa En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio es repassen tres grans blocs esportius del cap de setmana al Camp de Tarragona: • Futbol: prèvia del partit entre el Nàstic de Tarragona i l’Hércules amb entrevista al tècnic visitant, Albert Company. • Bàsquet: estat de forma i objectius del CBT femení a Primera Catalana, coincidint amb la presentació oficial dels equips del Club Bàsquet Tarragona al pavelló del Serrallo. • Atletisme: presentació del Club Atletisme Tarragona a les pistes Natàlia Rodríguez de Campclar i conversa amb un dels atletes històrics del club, Pol Aixalà. El programa s’articula com una prèvia del cap de setmana, posant èmfasi en: • L’exigència esportiva i històrica de clubs com el Nàstic de Tarragona i l’Hércules CF. • El bon moment competitiu del CBT femení i la seva dinàmica positiva. • El creixement del Club Atletisme Tarragona i el valor de l’autosuperació en l’esport de base. Futbol – Prèvia Nàstic–Hércules amb Albert Company Context del partit • Enfrontament destacat al Nou Estadi Costa Daurada entre Nàstic de Tarragona i Hércules. • Tots dos clubs són històrics i de ciutats importants, amb aficions nombroses i exigents. • Comparteixen situació: canvi d’entrenador amb la temporada ja iniciada i fase de reconstrucció del projecte esportiu. "Som dos clubs històrics... capitals de província, ciutats importants, aficions importants". L’experiència d’Albert Company a l’Hércules • Company explica el salt professional que suposa entrenar a l’Hércules: - Club amb més de 40 anys a Primera Divisió. - Estadi de 29.000 espectadors i ciutat de més de 300.000 habitants, molt bolcada amb el futbol. - Alta exigència i pressió, tant en moments bons com dolents. • Ho viu com un pas endavant a la seva carrera, del qual se sent molt content i orgullós. Ambició esportiva i objectius • L’Hércules fitxa Company perquè el projecte és ambiciós i amb voluntat clara de tornar al futbol professional. • Reconeix la dificultat de la categoria: - Només hi ha un ascens directe. - La resta d’equips es juguen l’objectiu als play-offs, molt competits. • Descriu bones sensacions després dels primers 10–12 dies al club: - Alta predisposició del club i de la plantilla. - Subratlla que caldrà confirmar-ho en el joc i els resultats. Gestió de les victòries i mentalitat competitiva • Recorda el debut amb victòria al Rico Pérez davant el Betis Deportivo. • Explica la visió de l’entrenador sobre les victòries: "Les victòries se celebren 10 minuts, un quart d’hora, perquè després el que ve és el següent". • Marca el partit de Tarragona com un repte gros i motivador per a plantilla i club. Vincles personals amb Tarragona i La Pobla de Mafumet • Per a Company, el duel a Tarragona és especial: - Part del públic del Nou Estadi Costa Daurada estarà format per familiars i amics. • Repàs a la seva etapa a la Pobla de Mafumet: - Recorda un inici de temporada històric, encara avui el millor de la història del club a categoria nacional. - Destaca una generació de jugadors que han fet el salt a categories superiors (Óscar Sanz, Pol Domingo, Roger Figueres, Alberto García, Sergio Montero, Bernat Guiu, entre d’altres). - En guarda un record molt bo, especialment de la primera temporada, i manté contacte amb molts d’ells. • Esmenta també la bona relació amb l’alcalde de La Pobla, Joan Maria Sardà, i anècdotes de retrobament a Andorra. Anàlisi del Nàstic de Tarragona • Company espera un Nàstic molt enèrgic, especialment al Nou Estadi Costa Daurada: - Equip amb identitat molt clara de verticalitat. - Jugadors físicament forts. - Línia defensiva agressiva. • Destaca que això és compatible amb bon tracte de pilota i jugadors de qualitat. • Té present el bon moment defensiu del Nàstic (dues jornades amb la porteria a zero) i marca com a objectiu: "La nostra intenció és trencar aquestes dues porteries que té el club gimnàstic per poder guanyar el partit". • Confirma que l’equip entrenarà i viatjarà el dissabte per arribar preparat al partit de diumenge. Bàsquet – Dinàmica i objectius del CBT femení Situació esportiva del CBT femení • Entrevista amb Jasmin, capitana del femení del Club Bàsquet Tarragona. • Balanç actual: 7 victòries i 1 derrota a Primera Catalana. - L’única derrota va ser al primer partit de lliga, que va servir de “toc de realitat”. - Des de llavors, l’equip encadena una ratxa molt positiva. Presentació del club i partit clau • El CBT fa la presentació oficial de tots els seus equips al pavelló del Serrallo. • Després de l’acte, el CBT femení disputa un partit a casa contra el Cornellà: - Enfrontament directe a la part alta de la classificació. - El partit pot servir per trencar l’empat entre tots dos equips. • El programa també recorda que: - El sènior masculí de Tercera FEB (Tercer Efect) juga el mateix dia a una hora poc habitual (les 17 h) per facilitar el viatge de l’equip rival balear. Mentalitat de l’equip i treball setmana a setmana • Jasmin remarca que l’equip treballa amb objectius molt a curt termini: - Es focalitzen setmana a setmana. - No es fixen en la ratxa de victòries ni es deixen endur per l’eufòria. "Arribem cada setmana el dimarts a entrenar i tenim setmana nova". • Tot i el bon inici, no es parla obertament d’ascens: - Consideren que encara queda molt de campionat. - El prioritari és gaudir, treballar i millorar cada setmana. - Si al final arriba un premi com pujar de categoria, el rebran encantades, però no és l’obsessió actual. Cohesió de vestidor i adaptació dels fitxatges • A nivell personal, Jasmin explica que es troba molt bé i molt contenta. • La base de l’equip es manté respecte la temporada anterior, però: - Hi ha hagut algunes baixes i un parell de fitxatges nous. - Les noves jugadores s’han adaptat molt bé i ràpidament. • Dona molt valor a la cohesió fora de la pista: - Fan moltes activitats conjuntes més enllà del bàsquet. - Això reforça la confiança i el confort dins l’equip, i es nota en el rendiment. Nivell de la lliga i rivals • Confirma que a la part alta hi ha els equips “previstos” però: - Recorda que gairebé cada jornada hi ha resultats sorprenents. - Influeixen molt les baixes, l’estat anímic i els nervis dels partits ajustats. • Sobre derbis i rivalitat territorial: - Enguany el principal derbi és amb el Reus Deportiu, que encara no han afrontat (el jugaran al desembre). - A diferència de la temporada passada, aquest any no hi ha tants derbis al calendari de lliga. Atletisme – Club Atletisme Tarragona i la veu de Pol Aixalà Presentació del Club Atletisme Tarragona • El Club Atletisme Tarragona celebra la seva presentació oficial diumenge al matí a les pistes Natàlia Rodríguez de Campclar. • L’acte s’emmarca en una època de "pluja de presentacions" esportives a la ciutat: - CBT aquest cap de setmana. - Club Atletisme Tarragona diumenge. - TGN (altre club de la ciutat) ja anunciat per a mitjans de desembre. Pol Aixalà, un atleta de tota la vida • El programa conversa amb Pol Aixalà, un dels atletes que fa més anys que és al club. • Trajectòria al club: - Hi és des que tenia 8 anys. - Actualment porta 13–14 anys al Club Atletisme Tarragona. "És un orgull poder formar part d’aquest club... poder vestir el lila cada any". Especialitat i objectius esportius • Especialitats de Pol Aixalà: - 400 metres llisos com a prova principal. - També competeix en tanques, encara que el focus és el 400 llisos. • Objectius de la temporada per al club: Pista coberta • Equip femení: - Objectiu: defensar la permanència a Primera Divisió. • Equip masculí: - Objectiu: pujar a Primera Divisió Catalana. Aire lliure • Equip femení: - Veu moltes possibilitats d’ascendir a Primera Divisió Espanyola. • Equip masculí: - Objectiu: classificar-se per competir a Segona Divisió Espanyola. - A partir d’aquí, intentar el salt a Primera Divisió Espanyola, igual que les noies. Valor personal de l’atletisme • Pol explica què li aporta l’atletisme a nivell vital: "El que m’aporta a mi és superació personal i molta satisfacció i felicitat". • Destaca que, tot i que es competeix contra altres rivals, la competència principal és amb un mateix: - L’objectiu és millorar temps propis. - Cada marca rebaixada, encara que només sigui un parell de cops l’any, suposa una gran satisfacció. • Expressa el desig de continuar molts anys vivint aquesta dinàmica de millora contínua. Idees clau del programa • Clubs històrics i exigència: el Nàstic de Tarragona i l’Hércules comparteixen pressió i ambició per tornar al futbol professional. • Projectes en creixement: - El CBT femení consolida una ratxa de 7–1 i un model de treball humil i setmanal. - El Club Atletisme Tarragona combina esperit familiar amb objectius ambiciosos en categories estatals. • Valor humà de l’esport: cohesió de vestidor, vincles personals amb la ciutat i superació individual com a motor del rendiment. Interlocutors • Joan Andreu Pérez (locutor, conductor del programa) • Albert Company (entrenador de l’Hércules) • Jasmin (capitana del femení del Club Bàsquet Tarragona) • Pol Aixalà (atleta del Club Atletisme Tarragona)

  • 19'

    Vòlei i bàsquet a Sant Pere i Sant Pau

    Resum general del programa TGN Esports de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi íntegrament al barri de Sant Pere i Sant Pau, centrant-se en: • La situació esportiva del vòlei masculí del Sant Pere i Sant Pau a Superlliga • El gran moment del vòlei femení a Primera Nacional • L’estat de salut i el projecte de futur del bàsquet Sant Pere i Sant Pau El programa combina anàlisi esportiva, testimoni personal dels protagonistes i una mirada molt clara al paper social de l’esport al barri. 1. Vòlei masculí Sant Pere i Sant Pau: bon joc, pocs resultats 1.1. Context de la temporada • L’equip masculí del vòlei Sant Pere i Sant Pau, entrenat per Vlado Stojanovski, encara no ha guanyat cap partit tot i haver completat ja diverses jornades de lliga. • La competició de Superlliga és curta, i això fa que augmenti la urgència de sumar punts abans d’arribar a l’equador del campionat. «Podríem dir que estem en una situació una miqueta delicada perquè a nivell de resultats no estan acompanyant massa» 1.2. Sensacions positives malgrat les derrotes L’Isaac Martí, jugador de l’equip, explica que: • Als entrenaments el nivell és molt alt i l’equip està treballant bé. • Les sensacions de joc no coincideixen amb els mals resultats. • La confiança del vestidor es manté perquè estan convençuts que si continuen treballant així, els resultats arribaran. «Sabem que si seguim treballant… els resultats acabaran arribant» 1.3. El problema dels finals de set Un dels punts clau que es comenta és la manca d’efectivitat en els finals de set: • Molts sets han estat molt igualats (intercanvi constant de punts). • Quan arriben els punts decisius, la balança acostuma a caure a favor del rival. • No es tracta d’un problema d’experiència, ja que l’equip té trajectòria, sinó d’un cúmul de situacions i una mica de mala sort inicial. • A mesura que passen les jornades, apareix certa angoixa o ansietat a l’hora de tancar els sets. «Hi ha una miqueta d’ància a l’hora de tancar els sets… però en un partit bo que tinguis això se’n va ràpid» 1.4. Evolució personal d’Isaac Martí També es parla de la progressió individual del jugador: • L’any passat va ser el primer any a l’equip, més d’adaptació. • Aquest segon any es nota molt millor, amb molts minuts en pista i sent més important dins l’equip. • Tot i estar content, considera que encara pot donar més nivell i seguir evolucionant. A nivell personal, comenta també el seu vincle amb les Terres de l’Ebre: • Troba a faltar casa seva, però se sent molt integrat i «com a casa» a Sant Pere i Sant Pau. 2. Vòlei femení Sant Pere i Sant Pau: lideratge coral a Primera Nacional 2.1. Bon moment esportiu i objectius El programa gira cap a la “cara” del club: el femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau, liderat per la capitana Judit Terrats. • L’equip juga a Primera Nacional i es troba líder per tercera setmana consecutiva. • Aquest cap de setmana, jugant a casa, es pot assegurar matemàticament la permanència si guanya. • Malgrat això, les jugadores no pensen només en mantenir la categoria: - Van «partit a partit» - El focus està en gaudir i seguir competint bé «Nosaltres com a jugadores no pensem en a veure si ens mantindrem o no… anem partit a partit i a gaudir» 2.2. El partit contra l’únic equip que les ha derrotat • Aquest cap de setmana reben l’únic equip que les ha guanyat aquesta temporada. • A fora van perdre i no van tenir bones sensacions, tot i lluitar fins al final. • L’objectiu principal és treure’s “l’espineta” d’aquella derrota i guanyar a casa. 2.3. Claus de l’èxit: equip per sobre d’individualitats La Judit descriu els factors que expliquen el gran moment de l’equip: • Continuïtat de bloc: la base de la plantilla és la mateixa que la temporada passada. • Gran cohesió de grup: - La banqueta hi té un paper clau: anima, aporta energia i canvia actituds en moments difícils. - Les jugadores se senten recolzades tant si juguen com si estan a la banqueta. • Les victòries són corals: - No sempre destaca la mateixa jugadora. - En cada partit pot brillar algú diferent, cosa que enriqueix el col·lectiu. «És un treball molt d’equip que ens ha portat a estar dalt de la taula» 2.4. Competitivitat i dificultat real de la Lliga La capitana recalca que les xifres enganyen: • Encara que sembli que “ho guanyen quasi tot”, cada partit és molt dur. • Tant contra equips de dalt com de baix, es pateix. • Si et despistes 4-5 punts en qualsevol moment del set, se t’escapa el partit, tal com li passa sovint al masculí. • La fortalesa del femení està en saber mantenir millor aquests moments clau. 2.5. La segona fase: zero obsessió Tot i el lideratge, l’equip no viu pendent del futur quadre de competició: • No dediquen temps a especular amb rivals de la segona fase ni amb classificacions d’altres grups. • El focus immediat és: - el partit del cap de setmana, - el que queda contra l’Algaferia, i - ja es veurà què porta la següent fase. «En cap moment he vist l’equip pendent de la següent fase, sinó més pendent d’aquest partit» També apareix una referència a Mallorca, on han jugat i d’on guarden records “trobats” (barreja de bons i mals records). 3. Bàsquet Sant Pere i Sant Pau: projecte de barri i creixement 3.1. Situació actual del club La darrera part del programa se centra en el bàsquet Sant Pere i Sant Pau, amb entrevista a la presidenta Georgina Guillem. Equips actuals del club: • 5 equips en competició: - 2 infantils - 2 cadets (un femení i un masculí) - 1 júnior • A nivell esportiu: - La temporada «està anant molt bé» - Els equips es troben en primeres posicions de les seves competicions - No hi ha hagut anomalia destacable fins ara 3.2. Objectiu: més equips i més presència femenina La Georgina explica el full de ruta del club a curt i mig termini: • Volen augmentar el nombre d’equips, sobretot en categoria femenina. • Actualment només hi ha un equip femení, fet que la presidenta vol revertir: - Incorporar nenes petites i fer camí fins a categories grans - Arribar a tenir un sènior femení de referència al barri «Jo vull que surti molt més femení… poder tindre un sènior, que seria el que les nenes podrien mirar més al futur» També es busca consolidar l’escola de bàsquet: • Col·laboració amb la Joli Puello, entrenadora i històrica del bàsquet tarragoní. • La Joli té un petit club als Pallaresos amb equips mini i la idea és que aquestes jugadores puguin acabar venint a Sant Pere i Sant Pau per seguir creixent al club. 3.3. Competència esportiva al territori El desenvolupament del bàsquet al barri es dona en un context d’alta oferta esportiva a la ciutat i al Camp de Tarragona: • Al mateix barri de Sant Pere i Sant Pau hi ha també La Salle, amb una bona escola de bàsquet. • A Tarragona ciutat, la canalla també pot optar per clubs com: - CBT - TGN • A més, al mateix barri, el vòlei Sant Pere i Sant Pau és molt potent i atrau molts nens i nenes que volen provar vòlei. Malgrat això, la Georgina destaca que: • La relació amb el vòlei és molt bona. • Nivell d’instal·lacions i franges horàries, es coordinen bé i no hi ha conflicte. 3.4. Trajectòria personal de la Georgina i visió de barri La presidenta també exposa el seu recorregut personal i la seva motivació: • Juga a bàsquet des dels 8 anys. • Va passar molts anys al Nàstic de Tarragona, que fa temps que ja no té secció de bàsquet. • El seu darrer equip com a jugadora va ser Sant Pere i Sant Pau. A partir d’aquesta vinculació, té una visió molt clara: • Sant Pere i Sant Pau necessita esport. • Cal que els nens i nenes del barri tinguin opcions d’activitat física organitzada. • Tant el bàsquet com el vòlei són eines perquè els infants facin coses, es moguin i s’impliquin en el barri. «Crec que és un barri on es necessita l’esport… que els crios facin coses i que estiguin totalment amb l’esport» 3.5. Compromís amb el teixit social i festiu del barri El club de bàsquet no només fa competició, sinó que també es bolca en la vida social del barri: • L’entitat s’ha implicat en organitzar la cavalcada de Reis de Sant Pere i Sant Pau, juntament amb altres entitats com el vòlei. • Volen que sigui una activitat molt especial per als nens i nenes del barri: - Es preparen carrosses i una posada en escena «superxula» - Busquen que la cavalcada tingui molta qualitat i il·lusió «És una activitat per nens… estem organitzant tot per tindre una cavalcada superxula» La Georgina remarca també: • La importància de col·laborar amb associacions de veïns i altres col·lectius. • El desig que tots els crios s’animin a fer esport, sigui al bàsquet o a altres modalitats. • Sant Pere i Sant Pau està obert a rebre’ls amb els braços oberts. 4. Idees clau del programa • Doble realitat al vòlei Sant Pere i Sant Pau: - Masculí: bon joc però falta de resultats, sobretot en finals de set. - Femení: lideratge a Primera Nacional, victòries corals i equip molt cohesionat. • Treball d’equip i actitud com a eix comú: - Tant Isaac com Judit posen l’accent en el treball diari als entrenaments. - La confiança en el procés es veu com a clau perquè arribin els resultats (masculí) o es mantinguin (femení). • Bàsquet Sant Pere i Sant Pau en fase de creixement ordenat: - 5 equips en bona posició competitiva. - Objectiu clar: més equips i més presència femenina, amb un futur sènior femení com a referent. • Esport com a motor social del barri: - Tant vòlei com bàsquet són eines per dinamitzar Sant Pere i Sant Pau. - El club de bàsquet s’implica també en festes i activitats de barri, com la cavalcada de Reis. L’esport es presenta no només com a competició, sinó com a espai de comunitat, educació i arrelament al barri de Sant Pere i Sant Pau.

  • 21'

    Comiat de Pedro López: una vida de bàsquet

    Resum general Programa monogràfic de TGN Esports (Tarragona Ràdio) dedicat al comiat de Pedro López, entrenador històric del bàsquet tarragoní, que posa punt final a 45 anys de trajectòria a les pistes. L’episodi combina entrevista en profunditat amb Pedro, records esportius (CBT, ADT, Mañanet, Cambrils…), i intervencions sorpresa de persones clau de la seva vida: família i companys d’ofici. El to és emocional, però alhora molt centrat en la cultura del bàsquet i en els valors que ha transmès. 1. El comiat de les pistes i el perquè Pedro López explica que ha decidit deixar d’entrenar després de tota una vida vinculada al bàsquet. • Motiu principal: sensació que la il·lusió i el retorn emocional dels últims anys ja no compensaven l’esforç i la dedicació. • Les últimes temporades les fa al Mañanet de Reus, amb un projecte jove de gent de la casa. Després de dos anys, nota que allò que ell donava no es corresponia amb el que rebia dels jugadors i decideix posar punt final. "Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere." El comiat no és improvisat: ho ha pensat i madurat a consciència, i ho viu amb gratitud cap al bàsquet. 2. Inicis al bàsquet i primeres experiències com a entrenador 2.1. De jugador escolar a entrenador molt jove • En els seus inicis, encara sent jugador escolar a vuitè d’EGB al Sant Pau, el José Luis Inglés (exgerent del patronat) el convenç per portar un equip. • Descobreix que gaudeix d’entrenar des del primer moment i això marca la seva trajectòria futura. 2.2. Pas per clubs tarragonins i formació com a tècnic • Com a jugador, passa pel Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Per proximitat i perquè ja el coneixen, comença a entrenar al Col·legi de l’Estonac (Tarragona), amb figures com Rafa Pintado i Pere Tobilla com a responsables del bàsquet del centre. • Durant uns anys combina rol de jugador i entrenador escolar, cosa que li dona una visió molt global del joc. 3. Salt a la base i al bàsquet professional 3.1. Equips de base del CBT • En acabar etapa com a jugador del CBT, se l’incorpora als equips de base del club. • Hi passa 2–3 anys treballant en formació. 3.2. Primera experiència a Segona Divisió • Té la sort d’estar com a ajudant de Jesús San José a Segona Divisió, durant 2 o 3 temporades. • Aquesta etapa li obre la porta a un nivell competitiu superior i a entendre el funcionament del bàsquet semiprofessional. 3.3. Projecte inicial a l’ADT (Torreforta) • Fa una primera etapa a l’ADT, a Torreforta, com a primer entrenador sènior. • Ràpidament, però, torna al CBT. 3.4. Direcció tècnica al CBT i pas per EBA/LEB • De nou al CBT, a proposta de Rafa Pintado, assumeix responsabilitats com a director tècnic. • A partir d’aquí fa el salt seriós a: - Entrenar l’equip a lliga EBA. - Estar quatre anys com a segon entrenador en equips LEB. "Va ser la meva experiència més professional que he tingut." • Comparteix banqueta amb entrenadors de primer nivell: Ricard, Porfi Fisac, Pep Clarós i Salva Maldonado, cosa que considera fonamental en la seva formació com a tècnic. 4. Un entrenador acostumat al rol de segon 4.1. Identitat com a ajudant • Tot i haver estat primer entrenador en diversos equips, se’l coneix molt com a segon entrenador. • Ell mateix explica que mai s’ha sentit menys valorat per això; assumeix el rol com a part de la seva identitat. • Recorda també la seva etapa amb Vicenç Neuja a Segona Divisió, on torna a exercir de segon entrenador. 4.2. Sortir de la zona de confort: marxar del CBT • El fet d’haver estat gairebé sempre com a ajudant el porta, en certs moments, a fer apostes personals per entrenar en solitari. • La primera vegada que marxa del CBT és per anar a l’ADT, on viu un projecte molt engrescador i molt jove. • Amb aquest grup, aconsegueixen un ascens de Segona a Primera Catalana, un dels records esportius més destacats. 5. Testimonis i reconeixements 5.1. El paper de la mare i la família d’origen • Pedro comenta que els seus pares no el podien acompanyar gaire per feina, tot i que puntualment sí que ho feien. • Destaca especialment la seva mare com a gran referent: - Gran aficionada al bàsquet per televisió. - Encara avui segueix els partits, en especial del Real Madrid. - Ell mateix l’ajuda amb les plataformes per poder veure els partits. "Ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet... sempre em demana 'quan jugui m’has de dir com el puc veure'." — 5.2. Intervenció de Robert Hernández (ADT) Trucada del Robert Hernández, president de l’ADT, que repassa la relació amb Pedro i n’elogia la feina. Punts clau del testimoni de Robert: • Recorda que Pedro ha tingut tres etapes a l’ADT i que, amb Pep Vergés, van començar el que seria l’embrió del club. • Com a jugador, Robert coincideix amb Pedro en partits “memorables” en camps com: - La Lletja - Esparreguera - Pista de Gaudí (on hi anaven gairebé cada cap de setmana per estudiar rivals) • Destaca especialment: - La manera de fer de Pedro, molt metòdica i orientada a estudiar els rivals. - La seva capacitat de treballar sense internet, anant a veure 2–3 equips cada cap de setmana. "Quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un Excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories… tothom deia: qui és el boig que fa això? Aquell boig era el Pedro López." Aquest Excel casolà mostra el seu caràcter obsessiu per la feina ben feta, analític i apassionat pel bàsquet. — 5.3. Orgull de CBT i somni complert • Li pregunten si els entrenadors que comencen en bàsquet escolar anhelen arribar al primer equip del CBT o a entorns professionals. • Ell respon que sí, que tots els entrenadors de Tarragona volen arribar a portar el Club Bàsquet Tarragona. • Encara que fa temps que no hi va, es declara soci molt antic del CBT (un dels deu primers números) i ho viu amb orgull. "Vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure." — 5.4. Trucada sorpresa de Porfi Fisac Intervenció telefònica de Porfi Fisac, entrenador ACB, que defineix Pedro com una figura clau a la seva carrera. Aspectes que destaca Porfi: • Pedro va ser una persona que va innovar en tot el que va fer. • El va ajudar enormement a créixer com a entrenador; moltes coses que Porfi fa encara avui les va aprendre amb ell. • El considera: - Un dels millors professionals amb qui ha treballat. - Un amic per tota la vida. "Has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo." • Explica breument el seu moment actual: després d’acabar etapa a Saragossa, passa temps a Valladolid amb la seva mare i fa de tractorista als camps de fruiters del poble de la seva dona. • Tanquen la intervenció remarcant que: "La carrera té un principi i un final, però l’amistat és per sempre." — 5.5. Missatge de la seva dona, Olga Neila En la part final del programa, apareix un missatge enregistrat de la seva dona, Olga Neila, que dona un to molt emotiu. Què ressalta Olga? • Que Pedro ha dedicat tota una vida al bàsquet i que això mereix un reconeixement. • Recorda com el bàsquet els ha unit: - Es van conèixer en aquest món. - En una temporada, ella va ser jugadora seva. - En altres, va fer de delegada d’equip. - Anaven plegats amb els fills per pavellons, amb la motxilla a l’esquena, per estar a prop seu. • També rememora quan anaven a gravar partits dels rivals amb càmera de vídeo, sovint en sessió doble, i després revisaven els partits junts. • Com a entrenadora de la seva persona, el defineix com: - Molt treballador i molt compromès amb els equips. - Molt exigent amb els altres, però primer amb ell mateix. "Per mi, la més important: ets una molt bona persona, un molt bon pare i per mi la millor parella." • Mira cap al futur: ara els toca gaudir plegats d’altres aventures, seguir compartint la seva passió pel bàsquet, la música i la història. 6. La família actual com a pilar central En la recta final, Pedro destaca que el més important de la seva vida no és la feina ni el bàsquet, sinó la família. • Se sent orgullós de tenir: - Dos fills educats amb valors, molt educats i nobles. - Una dona que ha estat recolzament continu durant tota la seva etapa com a entrenador. "No tinc més que paraules d’agraïment." El programa es tanca amb un to d’emoció continguda, agraïment i una sensació clara que Pedro no deixa el bàsquet, sinó que canvia la manera de viure’l, mantenint: • Els vincles d’amistat. • La passió pel joc. • I el llegat en forma de jugadors, clubs i famílies que han passat per la seva trajectòria.

  • 21'

    Futbol, gimnàstica rítmica i bàsquet tarragoní

    Visió general del programa En aquesta edició de TGN Esports es repassen tres grans blocs de l’actualitat esportiva vinculada a Tarragona: • Futbol: novetats del Nàstic de Tarragona, tant a nivell de calendari com de promocions de Black Friday i situació esportiva. • Gimnàstica rítmica: excel·lents resultats del club Calòs al Campionat d’Espanya de conjunts base, amb anàlisi de la projecció de les gimnastes i del dia a dia d’entrenaments al Palau d’Esports Catalunya. • Bàsquet: moment dolç del CBT a Tercera FEB i seguiment del català Pol Olivier a la lliga noruega. "El resultat ha sigut increïble... és un objectiu molt, molt, molt satisfactor" — Patricia Bello, sobre el Campionat d’Espanya de conjunts A continuació es detallen els temes, estructurats per blocs i amb els principals punts destacats. 1. Actualitat del Nàstic de Tarragona 1.1. Horari del darrer partit de lliga de 2025 • Es confirma l’horari del partit de la jornada 17 de Lliga, últim de l’any 2025. • Partit: Antequera – Nàstic • Data: dissabte 20 de desembre • Hora: 21.00 h • Estadi: El Maulí (Antequera) Aquest enfrontament tancarà l’any competitiu del Nàstic de Tarragona, que jugarà lluny de la ciutat. 1.2. Black Friday del Nàstic: descomptes en entrades i botiga • El club impulsa una campanya de Black Friday que inclou: • Descomptes en productes de marca i roba de la botiga del club. • Promoció especial d’entrades per al partit Nàstic – Hèrcules d’aquest diumenge. • Condicions de la promoció: • Cada abonat pot adquirir 4 entrades addicionals. • Inicialment, a la mateixa ubicació de l’abonament; si s’esgoten, en altres zones. • Preu: 5 € per entrada. • Compra preferentment online; si hi ha problemes, també a l’oficina d’atenció al soci del Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu del club: omplir les graderies aprofitant que el partit és a les 16.00 h, una hora més còmoda que altres jornades recents. 1.3. Estat esportiu del Nàstic: solidesa defensiva i proper rival 1.3.1. Focus en la defensa i porteria a zero • Després del partit al camp del Murcia, on el Nàstic va encaixar 3 gols tot i millorar el joc, el tècnic Cristóbal Parralo ha prioritzat la seguretat defensiva. • Resultat de l’ajust tàctic: • 2 darreres jornades: 1 victòria i 1 empat. • Dues porteries a zero consecutives. • Declaracions del defensa César Morgado (en castellà a l’àudio) que el resum subratlla: "Estamos perdiendo mucho empeño ahora mismo en dejar la portería a cero... con la gente que tenemos arriba, si tenemos la portería a cero, lo normal es que nos llevemos tres puntos." • Idea clau: créixer des de la solidesa defensiva i fer bona la feina al proper partit a casa. 1.3.2. Enfrontament contra l’Hèrcules i duel de propostes • Proper rival a casa: Hèrcules CF, un històric del futbol espanyol. • A la banqueta visitant: Beto Company, amb passat al Nàstic i que coneix bé l’entitat. • L’Hèrcules arriba: • D’estrenar entrenador (Beto) amb victòria contra el cuer, el Betis Deportivo. • Segons César Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra: • S’espera un partit on tots dos equips vulguin disputar i tenir la pilota. • Caldrà veure qui domina i s’emporta els punts al final dels 90 minuts. 1.3.3. Horaris i prèvia del partit • El partit Nàstic – Hèrcules es juga diumenge a les 16.00 h. • Prèvia de ràdio de TGN Esports: • Emissió des de les 15.00 h, permetent als oients dinar una mica d’hora i seguir tota la prèvia. 2. Gimnàstica rítmica: èxit del club Calòs 2.1. Resultats al Campionat d’Espanya de conjunts base Convidada: Patricia Bello, referent tècnica del club Calòs de Tarragona. • Competició: Campionat d’Espanya de conjunts base, celebrat a Castelló. • Participació del Calòs per categories: • Cadet: 12è lloc de 118 equips. • Aleví: 20è lloc de 106 equips. • Infantil: 54è lloc de 112 equips. • Tot i no pujar al podi, el club valora molt positivament els resultats per: • El volum i nivell de participants. • El fet d’haver clavat els exercicis sense errades greus. "L’objectiu ha sortit, els exercicis han sortit sense traiguda i el resultat ha sigut increïble... Estem molt contents." 2.2. Projecció esportiva i treball de base 2.2.1. Categoria cadet: millor exercici de la temporada • La categoria cadet és la que ara mateix promet més, si es parteix dels resultats. • Característiques destacades: • Porten molts anys treballant juntes. • Ja havien anat al Campionat d’Espanya fa dos anys. • Aquest any han tornat a situar-se “a dalt” i han aconseguit: • Millor exercici de la temporada. • Millor puntuació amb diferència. • Quant a les més petites (alevines): • Tot just viuen el segon Campionat d’Espanya. • El resultat té, segons Patricia, encara més valor perquè són molt joves i ja competeixen a bon nivell. 2.2.2. Relació amb altres clubs i nivell estatal • El campionat reuneix equips d’arreu de l’Estat. • El Calòs ha pogut "codejar-se" amb clubs molt potents de tota la península. • La combinació de: • Treball de tota la temporada. • Execució quasi perfecta el dia de la competició. fa que el club estigui "encantat de la vida" amb les puntuacions aconseguides. 2.3. Noms propis: les gimnastes del Calòs Patricia detalla els conjunts participants i les seves integrants. Conjunt cadet: • Anna Pérez • Jana Sarbós • Jana Margalef • Berta Tós • Martina Márquez • Iana Sánchez Conjunt infantil: • Ona Fatomata Carreca • Anna Reales • Aitana Hernández • Yana Fernández • Daniela Gil Conjunt aleví: • Rayana Alcadawi • Bianca Potau • Valeria Romero • Valeria Arango • Alicia Guerra Reconeixement explícit del programa i de Patricia a totes les gimnastes pel treball sostingut i la capacitat de competir a nivell estatal. 2.4. Instal·lacions i dia a dia d’entrenament 2.4.1. Del Palau de Congressos al Palau d’Esports Catalunya • Històricament, el Calòs ha passat per diferents espais: • Palau de Congressos • Pavelló de Sant Pere i Sant Pau • Actualment, fa 2–3 anys que el club entrena al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània. • Situació actual: • Comparteixen pistes amb el Club Gimnàstic Tarragona. • Patricia valora molt positivament: • L’alçada del recinte. • L’espai disponible. "El fet d’entrar en un lloc i no haver de mirar el sostre, a veure si m’arriben o no m’arriben els aparells, està guai. No em puc queixar." • Únic inconvenient: de vegades el Palau està ocupat i cal buscar alternatives, però s’ha normalitzat aquesta dinàmica. 2.4.2. Proper repte: Madrid • El proper cap de setmana, Patricia viatja a Madrid amb la gimnasta Berta per competir en individual. • És un pas complementari al treball de conjunts, que reforça la projecció esportiva del club. 2.5. Valors, motivació i futur del club Calòs 2.5.1. La “benzina” de Patricia Bello A la pregunta sobre d’on treu energia per mantenir-se al capdavant del projecte, Patricia destaca que: • El que més la motiva és veure l’evolució de les nenes: • De nenes a donetes i, finalment, dones. • El seu objectiu no és només guanyar, sinó transmetre valors: • Treball en equip • Compromís • Responsabilitat "És un esport molt complicat... on al final les nenes aprenen, més que fer esport, valors de la vida." 2.5.2. Futur del club: molta base però un esport exigent • El Calòs té moltes nenes de base, i el repte és anar veient: • Quins resultats arriben amb el temps. • Dificultats principals: • La gimnàstica rítmica és un esport molt dur i sacrificat. • Cada vegada costa més compatibilitzar: • Hores d’entrenament. • Implicació de les famílies i relació amb els pares. Malgrat tot, el missatge final és de continuïtat i ambició moderada, consolidant la feina feta i posant el focus en la formació integral de les gimnastes. 3. Bàsquet: CBT i trajectòria internacional de Pol Olivier 3.1. CBT masculí a Tercera FEB: moment dolç Convidat: Marc Buscail, jugador del CBT. 3.1.1. Inici de temporada i estat de forma de l’equip • El CBT ha començat molt bé la temporada a Tercera FEB: • Va perdre el primer partit, tot i haver pogut guanyar-lo. • Després, tots els partits han acabat amb victòria. • L’equip només té un equip per sobre a la classificació, situant-se en segona posició i signant una gran ratxa positiva. • Última victòria destacada: a Inca (Mallorca), en un partit molt ben competit. 3.1.2. ADN de l’equip: intensitat i defensa Marc descriu la clau del bon moment de l’equip: • Han aconseguit un equip amb rols definits, on tots els jugadors se senten importants. • ADN molt clar basat en: • Intensitat defensiva. • Rebot fort. • Lluitar cada pilota. • No donar-se mai per vençuts, ni en situacions dolentes de partit. "Si en alguna cosa no ens poden guanyar és en actitud, en ganes, en intensitat." • Des de la defensa, l’equip genera moltes opcions en atac perquè: • Totes les posicions tenen jugadors capaços d’anotar i crear joc. 3.1.3. Estat personal de Marc Buscail • Marc assegura que s’està retrobant amb la seva millor versió: • Se sent molt còmode amb l’equip i els companys. • Es veu bé tant en atac com en defensa. • Encara vol millorar detalls: • Utilitza els entrenaments per polir aspectes concrets del joc. • Té un rol que li agrada i en el qual pot ajudar l’equip en diferents facetes. 3.1.4. Objectius: estar a dalt sense obsessió pel liderat • Objectiu col·lectiu: • Estar a la zona alta, entre els millors. • Principals rivals assenyalats per Marc: • Mollerussa: molt bon equip, entrenen molts dies i són molt competitius. • L’Hospitalet: equipàs amb gran potencial. • Castelldefels: conjunt molt experimentat. • No es marquen com a obligació ser primers, sinó: • Mantindre’s competitius a dalt, amb ambició però sense pressió desmesurada. 3.2. Mirada de Marc Buscail al Nàstic i valoració del staff del CBT 3.2.1. Opinió de Marc sobre el Nàstic de Tarragona • Com a aficionat futboler declarat, Marc comenta breument el Nàstic: • Percepció que la defensa està millorant. • Creu que cal polir l’atac i que el canvi d’entrenador hauria de servir per: • Millorar la dinàmica. • Aconseguir millors resultats. • Situar el Nàstic entre els primers de la classificació. 3.2.2. Valoració del tècnic Toni Ramón al CBT • Aquesta és la primera temporada completa de Toni Ramón com a entrenador principal del CBT (en anys anteriors havia entrat com a ajudant o a mitja temporada). • Marc destaca: • L’excel·lent feina de tot l’staff tècnic. • La capacitat del Toni de transmetre un ADN molt clar: • Lluitar cada pilota. • Ser molt intensos en defensa. • No perdre mai en actitud i ganes. • També hi ha un treball important en l’àmbit tècnic i tàctic, però el factor diferencial és: • Evitar perdre l’ambició, malgrat encadenar diverses victòries. 3.3. Proper partit del CBT • El cap de setmana següent, el CBT juga a casa contra Calvià. • Inicialment es menciona que és dissabte a les 19.00 h, però: • Es rectifica que l’horari pot haver canviat per facilitar la tornada de l’equip balear. • Recomanació implícita: consultar l’horari definitiu. 4. Pol Olivier des de Noruega: bàsquet internacional Convidat: Pol Olivier, exjugador vinculat a Tarragona, actualment a la lliga noruega. 4.1. Vida i condicions a Bergen (Noruega) • El programa contacta amb Pol a Bergen, ciutat noruega on juga actualment. • Situació el dia de la trucada: • Dia solejat i maco, però amb -2 °C de temperatura. • El presentador, que prefereix el fred a la calor, comenta amb humor que hi aniria encantat. 4.2. Inici de temporada amb el seu equip • L’equip de Pol: • Ve de guanyar dues lligues consecutives. • Té expectatives altes i l’objectiu és estar al capdavant de la classificació. • Inici de temporada: • Han patit algunes lesions importants en les primeres jornades. • Tot i això, l’equip es manté a dalt, liderant la taula o en posicions capdavanteres. • Ha arribat alguna derrota inesperada, condicionada per aquestes baixes. Pol resta importància relativa a la classificació del moment, però admet que, pel context del club, “estar a dalt” és gairebé una obligació competitiva. 4.3. Estat físic i rol de Pol • A nivell personal, Pol havia començat la temporada: • Molt content amb el seu rendiment. • Amb bons minuts i bones estadístiques. • Contribuint de manera clara a les victòries de l’equip. • Situació mèdica actual: • Ha patit una petita lesió muscular que ha obligat a una aturada. • Encara s’està valorant la gravetat, però ell creu que no serà res greu. • Context de calendari: • Coincideix amb un paró per finestres FIBA, cosa que li dóna 1–2 setmanes per recuperar-se amb calma. 4.4. Calendari abans de Nadal i tornada a casa 4.4.1. Partits abans de les festes • Fins a Nadal, el calendari és atípic: • Només un partit de lliga nacional. • Dos partits de lliga europea: • Un a Holanda. • Un altre a casa, el 16 de desembre. • Després del partit del 16 de desembre, l’equip gaudirà d’uns dies de descans. 4.4.2. Nadal a Tarragona • Pol confirma que tornarà per Nadal: • Tindrà 8–9 dies de vacances. • Ja té els bitllets per venir a passar les festes amb la família i amics a Tarragona. Hi ha voluntat de retrobar-se amb gent de la ciutat i, si és possible, de passar pel programa o saludar el presentador quan sigui aquí. 5. Idees clau del programa • Nàstic de Tarragona: • Confirmat el darrer partit de lliga de 2025 a Antequera (20 de desembre, 21.00 h). • Forta campanya de Black Friday amb entrades a 5 € per al partit contra l’Hèrcules. • Equip centrat en no encaixar gols: dues porteries a zero consecutives i confiança en l’atac. • Gimnàstica rítmica – Calòs: • Resultats molt destacats en un Campionat d’Espanya amb gran participació. • Excel·lent projecció del conjunt cadet i bones perspectives per a les categories de base. • Consolidació del Palau d’Esports Catalunya com a “casa” d’entrenament. • Fort accent en valors humans (compromís, responsabilitat, treball en equip). • CBT i bàsquet local: • CBT en un gran moment esportiu a Tercera FEB, amb només una derrota i ple de victòries des d’aleshores. • Model basat en la defensa, la intensitat i la implicació de tots els jugadors. • Bona sintonia amb el tècnic Toni Ramón i confiança en seguir a la part alta. • Pol Olivier a Noruega: • Equip noruec líder o colíder, malgrat lesions i algun entrebanc. • Pol viu un bon moment esportiu, només interromput temporalment per una molèstia muscular. • Abans de Nadal disputarà partits de lliga i d’Europa, i després tornarà a Tarragona per festes.

  • 22'

    Club Tenis Tarragona: present i futur esportiu

    Panorama general del programa TGN Esports emet des del Club Tenis Tarragona, en un programa centrat en: • L’estat actual del club (socis, economia i projectes d’obres) • El creixement de les seccions de tenis i pàdel • La relació amb federacions i institucions • La reconfiguració de l’Ultratrail Tarragona en clau de futur • L’anàlisi profund de la Copa Davis (Copa d’Eivis, en el programa) i el debat sobre el seu nou format El to és informatiu i molt proper al club, amb presència del president, responsables tècnics i la veu experta d’Agustí Pujol. 1. Situació actual del Club Tenis Tarragona 1.1. Socis, entorn i nivell de satisfacció El president Lluís Salas destaca que el club viu un moment molt positiu: • 1.560 socis, xifra que consideren òptima per donar un bon servei • El club està “molt a tope” en ús d’instal·lacions i activitats • El grau de satisfacció dels socis és, segons les enquestes internes i el feedback, molt alt • Se senten privilegiats per l’entorn (zona de Cala Romana i proximitat a la platja) i per la dimensió del club “Veure gaudir del club és una gran alegria per la Junta i per mi.” També posa en valor el personal del club, capaç de respondre a perfils esportius molt diversos: • Tenis • Pàdel • Còrrer per platja o muntanya • BTT i ciclisme de muntanya • Gimnàs i activitats dirigides 1.2. Balanç del 2025 i objectius de cara al 2026 El 2025 es tancarà amb un balanç positiu: • Compliment del pressupost previst • Bons resultats esportius en general • Activitats programades executades en la seva major part El 2026 es projecta com un any clau per al club: • Desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc • Nou gimnàs, que multiplicarà per 3 o 4 l’actual espai • Creixement de les escoles de tenis i pàdel gràcies a noves instal·lacions Malgrat això, el president remarca que les dates d’obres són delicades perquè no depenen només del club: • Intenció d’obrir el nou gimnàs abans de l’estiu de l’any vinent • Calculen uns sis mesos d’obres, si tot va segons la planificació “Una obra de sis mesos pot estar molt enllestida.” 1.3. Reconeixement extern i relació amb institucions El president subratlla que el club se sent valorat i recolzat: • Bon feedback de Tarragona i del món esportiu en general • Relació fluida amb: - Ajuntament de Tarragona - Diputació - Conselleria d’Esports • Gran sintonia amb les federacions espanyola i catalana de tenis i pàdel “Sabem que no treballem mai sols.” El president forma part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Tenis, fet que facilita l’entesa i la coordinació d’esdeveniments. 2. Competicions, federacions i nous projectes 2.1. Relació amb la Federació Catalana de Tenis i de Pàdel El Club Tenis Tarragona vol seguir sent referent competitiu en tenis i pàdel: • Necessita una “molt bona relació” amb les federacions catalana i espanyola • Les federacions organitzen i coordinen les competicions, per tant són essencials per al calendari del club Lluís Salas apunta que: • El club vol estar “al màxim nivell” en tenis i pàdel • Per això és clau tenir sinergies amb les federacions i els seus presidents 2.2. Projectes de nous tornejos (tenis en cadira de rodes) Es treballa amb la Federació Catalana de Tenis en nous formats de competició: • Projecte de torneig de tenis en cadira de rodes, encara en fase inicial • Voluntat d’organitzar més competicions de nivell en tenis i pàdel “Hem d’intentar fer-ho. I per això tenir una molt bona relació amb els presidents de les federacions és una sort.” 3. De l’Ultratrail Tarragona a una nova cursa per Santa Tecla 3.1. Canvis organitzatius a l’Ultratrall Tarragona El club fins ara havia coorganitzat l’Ultratrall Tarragona, però: • Aquest any hi ha hagut canvis d’organització en la prova • El Club Tenis Tarragona no veu viable mantenir el format actual de la cursa Per això, estan redefinint el projecte: • Canvi d’altres dates • Adaptació a noves distàncies 3.2. Nova cursa vinculada a Santa Tecla Malgrat els canvis, el president és molt clar: • Hi haurà una trail organitzada pel Tenis Tarragona, és “donar-ho per segur” • La intenció és lligar-la amb la Festa Major de Santa Tecla • Ja s’ha traslladat la idea a: - Ajuntament de Tarragona - Conselleria d’Esports - Patronat d’Esports Ara només cal definir les dates concretes, però el projecte està en marxa. 4. Secció de pàdel: nou responsable i objectius 4.1. Arribada d’Éric com a responsable de pàdel S’entrevista Éric, nou responsable de la secció de pàdel del club: • Ve de Cambrils • Porta 9-10 anys en el món de la instrucció de pàdel • Ha treballat a l’estranger com a director d’un club • Subratlla la figura de Gerard Francino com a gran mentor, que li ha deixat “el llistó molt alt” Objectiu personal: • Estar “a l’altura de les expectatives” i donar continuïtat i creixement al projecte iniciat per Francino 4.2. Dimensions actuals de l’escola de pàdel Dades principals de la secció: • Escola de pàdel amb aproximadament 150 alumnes • 22 equips federats: - Categories de menors - Veterans - Absoluts • Equip femení a primera categoria • Equip masculí a segona categoria 4.3. Objectius esportius a curt i mig termini L’Éric defineix una doble línia d’objectius: A curt termini: • Mantenir la línia de creixement de l’escola • Tenint en compte les limitacions d’instal·lacions actuals A mig termini: • Fer progressar els jugadors que ja tenen bon nivell • Treballar per aconseguir una “cantera” forta de jugadors de pàdel formats al club 5. Secció de tenis: base potent i futur de competició 5.1. Estat de l’escola de tenis Amb el Marc (Marmàs), responsable de tenis, es detalla la situació actual: • L’escola de tenis presenta xifres molt altes d’alumnes • Gran èmfasi en la base formativa: - Molts nens i nenes en edats de formació - Equip tècnic molt sòlid i especialitzat “Sóc fidel defensor del que és l’escola base.” Segons Marc, gràcies a aquesta base: • Poden sortir bons tenistes de club • El club es manté al capdavant del nivell tenístic català en categories formatives 5.2. Equips absoluts i categories Situació dels equips absoluts de tenis: • Tant l’equip masculí com el femení són a segona divisió catalana • El club havia tingut alguna temporada a primera divisió, entre els millors clubs d’Espanya Ara l’objectiu principal és: • Mantenir la segona categoria • Fer-ho prioritzant jugadors formats a l’escola del club “L’objectiu clar és jugar amb els jugadors que s’han format a l’escola.” 5.3. Objectius a curt i mig termini en tenis Marc defineix dos grans objectius: • Mantenir i reforçar la base de l’escola de tenis • Continuar sent referent del tenis català, especialment en categories juvenils A nivell competitiu: • Millorar resultats amb els equips juvenils • Classificar-se per Campionats d’Espanya sempre que sigui possible • Intentar assolir els millors resultats possibles quan s’hi arribi 5.4. Joves promeses del club Preguntat per noms a seguir, destaca especialment la generació nascuda el 2010 (cadets sub-16): • Núria Bonet • Marc Esteiví • Nayara Sanjuan • Pol Mas Els defineix com a jugadors i jugadores que ja destaquen i que poden tenir bons resultats en el futur. 6. Visió experta d’Agustí Pujol: el tenis al club i la Copa Davis 6.1. Reforç de la feina de base al club L’Agustí Pujol, figura històrica del club i expresident de la Federació Espanyola, intervé per reafirmar la bona feina de l’escola de tenis: • Considera que l’escola està fent una feina “fantàstica” • Els objectius d’un club com el Tenis Tarragona han de ser: - Formar base - Treure jugadors de bon nivell de club Remarca un punt clau de realisme: “No podem pretendre que d’aquesta escola surtin jugadors de l’ATP.” Si un jugador vol dedicar-se professionalment, tard o d’hora: • Haurà de buscar altres vies i sortir del club Però subratlla que: • El nivell dels equips infantils, cadets, benjamins i alevins és millor que mai • Això és el que realment s’ha de valorar com a indicatiu de salut del tenis al club 6.2. Seguiment de la Copa d’Eivis (Copa Davis) Agustí explica que ha seguit hores de transmissió de la Copa d’Eivis: • Remarca la bona trajectòria de l’equip espanyol durant l’any • Destaca: - Victòria inicial a camp contrari, amb molt mèrit - Eliminatòria “miraculosa” a Marbella contra Dinamarca, remuntant el darrer dia - Bona actuació a la fase final contra la República Txeca A la final contra Itàlia: • Espanya no pot sumar un nou títol, però s’arriba molt lluny • Itàlia és, segons ell, superior i justa guanyadora • El factor públic és determinant: “Itàlia va guanyar fora de la pista.” El jugador italià número 1 remunta gràcies a: • Suport constant del públic • Un ambient que canvia el signe del partit després d’un primer set dominat per Jaume Munar 6.3. Crítica al nou format de la Copa Davis Agustí fa una crítica molt clara i argumentada al format actual: 6.3.1. Desconnexió amb l’essència històrica • Per ell, el canvi impulsat per Kosmos (Gerard Piqué) “es carrega la Copa d’Ibis” • Aclareix que els responsables últims no són només els promotors, sinó: - Federació Internacional de Tenis (ITF) - Federacions nacionals que van aprovar el canvi en assemblea Considera que: • Amb el nou format s’hauria d’haver canviat el nom • Hauria d’haver passat a dir-se, per exemple, “Campionat del Món de Tenis” • L’actual Copa no s’assembla a la Copa Davis clàssica basada en: - Enfrontaments a cinc partits (incloent dobles) - Serien a casa i fora, amb molta pes del públic local 6.3.2. Problemes estructurals del format actual Assenyala diversos punts crítics: • Final a dos partits (sense necessitat de dobles) → una final massa curta i poc èpica • Dobles infrautilitzats: - Itàlia guanya sense jugar ni un partit de dobles - Això va en contra de la suposada voluntat de la ITF d’impulsar dobles i mixtes • Fase final amb 8 equips i 2-3 enfrontaments diaris, que dilueix el caràcter únic de cada eliminatòria “La Copa d’Eivis, o canvia el format o passa a ser una competició de segona categoria.” 6.3.3. Calendari i absència de tops mundials Un altre punt central és el calendari professional: • La temporada és massa carregada • Situar la Copa Davis just després de: - Un Grand Slam - O les Finals ATP (com les de Torí) ...fa que: • Molts jugadors es donin de baixa per: - Lesions - Sobrecàrrega física Exemples mencionats: • Carlos Alcaraz, baixa per lesió i excés de càrrega • Els dos primers jugadors italians renuncien en una edició per fatiga Resultat: • Entre tots els participants només hi havia un jugador dins el Top-10 mundial • Pregunta oberta: això és bo per la competició? Conclusió d’Agustí: • Cal un “clam” perquè els estaments del tenis mundial reconsiderin urgentment el format de la Copa d’Eivis 6.4. Economia del club i impacte en el nivell esportiu Ja de tornada al context del club, Agustí valora el que ha dit el president sobre el bon resultat econòmic previst per al 2025: • Si l’economia va bé, tot pot anar millor: - Obres i millores d’instal·lacions - Equips esportius d’alta categoria Exposa un punt pragmàtic molt clar: • Mantenir un equip masculí o femení a primera categoria requereix inversió econòmica important • No es pot fer només amb jugadors de l’escola, cal: - Fichatges - Recursos logístics i tècnics “Aquesta inversió vol dir diners, i si no hi ha diners, cal establir prioritats.” Confia que: • Si es consolida el bon estat econòmic, es podran assolir els projectes d’obres i esportius que ha anunciat el president. 7. Idees clau del programa 7.1. Sobre el Club Tenis Tarragona • Club amb 1.560 socis i una activitat molt intensa • Any 2026: clau per a nous equipaments (sobretot gimnàs i zona parc) • Escola de tenis i pàdel molt viva, amb especial atenció a la base • Voluntat de seguir sent referent del tenis i pàdel catalans 7.2. Sobre l’activitat esportiva i social • Replantejament de l’Ultratrall Tarragona en format i dates • Projecte de nova trail per Santa Tecla impulsada pel club • Col·laboració estreta amb Ajuntament de Tarragona i institucions esportives 7.3. Sobre la Copa d’Eivis (Copa Davis) • Bona trajectòria de la selecció espanyola, tot i no aconseguir el títol • Itàlia, justa campiona, beneficiada per l’ambient local • Crítica molt contundent al format actual: - Final a dos partits, dobles residual - Escassetat de jugadors Top-10 - Calendari mal situat • Reclam a la ITF i federacions perquè revisin urgentment el model 8. Conclusió El programa de TGN Esports ofereix una radiografia completa de la situació del Club Tenis Tarragona: • Un club fort socialment, amb projectes d’expansió importants i una economia que, segons el president, permet ser optimistes. • Un model esportiu basat en la base i en la formació de joves tenistes i jugadors/es de pàdel, complementat amb ambició competitiva. • Una mirada crítica i experta, a través d’Agustí Pujol, sobre la Copa d’Eivis i el rumb del tenis mundial, aportant context i criteri més enllà de l’àmbit local. El fil conductor és clar: creixement ordenat, aposta per la formació i reflexió crítica sobre els grans formats del tenis internacional.

  • 30'

    Debat municipal: Platja Llarga, ZBE i Part Baixa

    Resum general del podcast Aquest fragment correspon a una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona, centrada en tres grans blocs: Moció sobre la Platja Llarga: problemes de mobilitat, neteja, seguretat, aparcaments i gestió ambiental, amb especial atenció a l’accessibilitat i a la convivència entre veïns, vehicles i entorn natural. Debat sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE): proposta de Vox per rebutjar-la, i resposta contundent de la resta de grups (tant favorables com contraris a la ZBE, però tots rebutjant la moció per inviable i plena de missatges enganyosos). Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina: contextualització històrica del barri i presentació d’un paquet d’“accions immediates” per recuperar la zona. A continuació, es detallen els continguts per blocs. 1. Moció sobre la Platja Llarga i l’entorn residencial 1.1. Problemes d’accessibilitat i trànsit • Es descriu un únic vial d’accés als habitatges Jardín i Mediterrani, situat entre la sorra i l’àrea de restauració, que actua com un “embut” viari. • Aquest vial és d’un sol carril i pateix col·lapses circulatoris freqüents, generant: - Situacions de crispació veïnal - Enfrontaments puntuals entre conductors i veïns • Es proposen alternatives: - Instal·lació d’un semàfor per regular millor el trànsit - Construcció d’un vial alternatiu per darrere de la zona de servitud, allunyant el trànsit de la franja de platja “És literalment un embut que es podria evitar…” 1.2. Prioritat per als vianants i preservació del litoral • Es defensa que el tram proper a la platja hauria de ser exclusiu per a vianants, evitant que hagin de caminar entre vehicles. • Objectiu: deixar lliure el litoral frontal, garantint: - Accessibilitat segura - Ús prioritari per a persones en lloc de vehicles 1.3. Canvi d’ús residencial i pressió estival • Els habitatges que abans s’usaven esporàdicament ara són residència habitual. • S’estima: - 600 residents habituals durant l’any - Fins a 20.000 persones a l’estiu, sumant: - Usuaris de la Platja Llarga - Club de vela - Restaurants i càmpings de l’entorn • Aquesta pressió incrementa: - Necessitats de serveis públics (ambulàncies, neteja, seguretat, recollida de residus) - Problemes d’aparcament i de mobilitat 1.4. Aparcaments i vehicles especials • Insuficiència d’aparcaments: - Es menciona una llosa de formigó que, si se suprimeix, permetria guanyar sis places d’aparcament. • Manca de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda en cap dels aparcaments. • Caravanes i autocaravanes: - Aparquen durant dies, tot i la prohibició. - Generen tensió, ocupació d’espai i problemes de control. 1.5. Enllumenat i seguretat • Es denuncia la manca d’enllumenat públic al carreró d’accés als apartaments. • Conseqüències per als veïns: - Han d’anar amb llanternes fins als contenidors - Fan servir escales fosques i irregulars, amb risc de caigudes i sensació d’inseguretat • Els fanals propers als contenidors: - Estan trencats - La manca de poda de l’arbrat redueix encara més la llum 1.6. Vegetació, manteniment i competències • Hi ha vegetació degradada i desatesa que pot dependre de tres administracions: - Ajuntament - Generalitat - ADIF / Costes (esmentat genèricament com a administracions competents) • Cap de les administracions fa els treballs de poda necessaris per: - Optimitzar l’enllumenat - Millorar la seguretat i la visibilitat • Antiga zona de pícnic ara: - Presenta pins doblegats - Hi ha escombraries amagades - S’hi ha establert una colònia de gats • Senyalització: - Desfasada, caiguda, obsoleta o tapada per la vegetació - Això genera inseguretat i incertesa entre usuaris i veïns 1.7. Benestar animal i colònia de gats • Es posa de manifest el descontrol de la colònia de gats: - Any rere any prolifera sense control - Té accés als aliments orgànics sobrants dels establiments de restauració • Es reclama aplicar el mètode CER/ZERN (captura, esterilització i retorn) per gestionar els gats ferals de forma ètica i sostenible. 1.8. Nous hàbits d’ús de la platja i serveis • Cada cop hi ha més usuaris, durant més dies i més hores, i no només a l’estiu. • L’Ajuntament ha ampliat: - El calendari i l’horari del servei de vigilància i salvament a les platges. • Tot i això, es considera que l’entorn de la Platja Llarga, que hauria de ser idíl·lic, queda “desmerescut”. “Si volem continuar parlant de la platja llarga com un espai natural com el que coneixem, cal posar les persones al centre.” 1.9. Propostes concretes de la moció La consellera proposa al ple una bateria d’acords: • Residus i neteja - Retornar els contenidors d’escombraries al seu emplaçament original, més proper als habitatges. - Incrementar el nombre de contenidors i de papereres. • Espai públic i mobilitat - Prioritzar el pas de vianants davant dels vehicles a la part frontal de la platja. - Ordenar i delimitar les zones d’aparcament. - Reservar places per a persones amb mobilitat reduïda. • Seguretat i manteniment - Instal·lar i millorar l’enllumenat. - Incrementar la vigilància i el compliment de la normativa local (especialment sobre aparcament de caravanes/autocaravanes). • Informació i sensibilització - Senyalitzar en diversos idiomes els espais naturals i les normes d’ús. • Vegetació i entorn natural - Fer treballs de manteniment i poda de la vegetació existent. • Benestar animal - Aplicar el mètode ZERN (captura, esterilització i retorn) a la colònia de gats ferals. - Comunicar les actuacions a les persones afectades (veïns i entitats vinculades). 1.10. Votació i resultat • Vots a favor: Vox, Partit Popular i altres suports individuals (6 en total). • Vots en contra: Tarragona en Comú Podem, Junts per Catalunya, Vox? (en aquesta moció concretament hi ha 2 vots en contra, corresponents a dos grups concrets no socialistes ni ERC). • Abstencions: Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Municipal Socialista (9 en total). → La moció s’aprova amb 6 vots a favor, 2 en contra i 9 abstencions. 1.11. Explicació de vot d’Esquerra Republicana • ERC reconeix l’esforç de la consellera i comparteix el diagnòstic sobre: - Manca de neteja - Dificultats d’accessibilitat - Pressió sobre aparcaments - Mala senyalització - Estat del mobiliari urbà i de la vegetació • Motiu de l’abstenció: - La moció entra en temes que no són competència municipal (ADIF, Costes de l’Estat, Generalitat). - Les propostes requeririen informes tècnics previs i una planificació pressupostària que la moció no pot assegurar. - Algunes actuacions podrien tenir impacte ambiental sobre un entorn natural sensible, i caldria una avaluació ambiental completa. “Coincidim amb els objectius, però cal un plantejament més tècnic, sòlid i coordinat institucionalment.” 1.12. Posició del govern municipal • El govern agraeix la feina i la preocupació pel medi natural. • Remarca que la responsabilitat municipal és limitada perquè: - Molts vials i espais estan dins el domini públic marítim-terrestre, sota altres administracions. • Tot i això, el govern informa de mesures en marxa: - Eliminació d’una de les estructures de formigó abans d’acabar l’any. - Estudi d’instal·lacions d’enllumenat alternatives, com punts de llum solars, per evitar grans rases. - Millora de la senyalització per a l’accessibilitat. - Pressió constant a la Generalitat, propietària de molts solars, perquè actuï. • Matís sobre els contenidors: - Es van canviar a petició de veïns, que es queixaven pels abocaments dels restauradors. - El govern es mostra obert a revisar-ho amb el Departament de Neteja. 2. Moció de Vox contra la Zona de Baixes Emissions (ZBE) 2.1. Plantejament de Vox La portaveu de Vox presenta una moció per rebutjar la implementació de la ZBE a Tarragona. Els seus arguments principals són: • Acusa el govern municipal d’improvisar l’ordenança per obeir “lleis climàtiques absurdes” del Govern d’Espanya. • Defineix la ZBE com: - Un “despropòsit” - Socialment injusta - Tècnicament incoherent • Defensa que la normativa europea només obliga a actuar on hi ha problemes reals de qualitat de l’aire, i que s’ha dissenyat un “perímetre absurd” que afecta: - Milers de famílies treballadores - Estudiants que necessiten el cotxe • Critica que: - Les ZBE són fruit de polítiques europees imposades per PP i PSOE. - S’han convertit en un instrument de control i recaptació. Segons Vox, sota el pretexte de millorar l’aire, s’imposen sancions automàtiques que “castiguen famílies, autònoms i petits comerços” sense demostrar millores ambientals significatives. 2.2. Impacte social que denuncia Vox • Les ZBE, segons Vox: - Encareixen la vida - Dificulten l’accés a la feina, als col·legis i serveis sanitaris - Obligen a una renovació forçosa del parc mòbil, especialment de qui no pot pagar un vehicle nou • Afegeixen que: - El mateix vehicle pot circular en un municipi i estar prohibit en un altre, generant desigualtats. - Beneficien només qui pot comprar cotxes nous amb etiqueta verda. 2.3. Acords que proposa la moció de Vox Vox proposa al ple: Rebutjar les polítiques de “fanatisme climàtic” de Brussel·les i del Govern d’Espanya, perquè restringeixen la llibertat de moviment i perjudiquen famílies, treballadors i autònoms. Instar el Govern d’Espanya a derogar la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic o, com a mínim, eliminar-ne l’obligació d’implantar una ZBE. Instar la Junta de Govern a anul·lar qualsevol normativa o partida pressupostària que limiti la mobilitat amb criteris ambientals. Revertir la implantació de la ZBE a Tarragona, suspenent immediatament la seva aplicació mentre es dissenya una regulació alternativa que respecti: Llibertat de moviments Activitat econòmica Igualtat de ciutadans Anul·lar i retornar d’ofici totes les sancions per infraccions relacionades amb la ZBE. 2.4. Votació i resultat • Votació nominal: la pràctica totalitat de grups hi voten en contra, excepte Vox. • Resultat: - 1 vot a favor (Vox) - 14 vots en contra (resta de grups) → La moció és rebutjada contundentment. 3. Debat polític sobre la ZBE després de la votació Després del rebuig de la moció, diversos grups expliquen el seu vot i aprofundeixen en el debat. 3.1. Intervenció crítica amb Vox (conseller que vota NO) • Aclara que, encara que es pugui estar en desacord amb la llei, una cosa és això i una altra és “enganyar els veïns” fent-los creure que l’Ajuntament pot incomplir o derogar la norma. • Recorda que: - La ZBE és una obligació de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic, aprovada pel Parlament espanyol. - Deriva de compromisos europeus i sentències fermes. “Pretendre que aquí la puguem derogar o revertir és senzillament fals… És alimentar un relat que només té recorregut a les xarxes socials.” • Argumenta que si es vol eliminar la ZBE cal derogar la llei a Madrid, no al ple de Tarragona. • Recorda que la mateixa portaveu de Vox havia admès que es podia reduir el perímetre de la ZBE (per exemple, al centre històric), però no eliminar-la, perquè cal complir la llei. 3.2. Defensa de les polítiques climàtiques (consellera Dan) • Situa el debat en el context internacional: - Esmenta que s’està celebrant la COP30 al Brasil, centrada en la reducció d’emissions de CO₂. • Explica que fins i tot les empreses químiques (ella hi treballa) estan fent esforços per reduir emissions i ser menys contaminants. • Justifica la creació de les ZBE perquè: - A les ciutats mitjanes com Tarragona hi ha concentracions de contaminació a les avenues principals. - Es vol millorar la salut de la ciutadania, ja que hi ha malalties derivades de la contaminació. • Recorda que el seu grup inicialment es va abstenir quan es va aprovar la ZBE a Tarragona perquè la volien més ambiciosa, però la consideren un pas necessari. • Critica Vox per anar “a la contra” i, en comptes de voler contaminar menys, buscar el contrari. 3.3. Posició del Partit Popular: contra la ZBE, però també contra Vox La portaveu del Partit Popular fa una intervenció molt dura contra Vox, tot i compartir la crítica de fons a la ZBE. • Aclara que: - Europa no obliga a establir ZBE concretes, sinó a prendre mesures per reduir emissions. - Qui ha decidit implantar ZBE de forma obligatòria és el Govern d’Espanya amb la Llei 7/2021. “Hi ha moltes formes de reduir emissions sense castigar la llibertat i la butxaca dels tarragonins i tarragonines.” • Reafirma que el PP està en contra de la ZBE a Tarragona, perquè: - Tarragona no té un problema greu de contaminació per trànsit que justifiqui la mesura. - L’orografia oberta al mar i la mobilitat urbana fan que la majoria de mesuraments siguin negatius (sense superar límits). • Argument d’injustícia social: - Un petit Renault Clio dièsel de 2005 estarà prohibit. - Un Porsche Cayenne híbrid endollable de més de 100.000 € podrà circular sense problemes. “Això és il·lògic i injust; no és un model sostenible, és un model de desigualtat.” • Afegeix problemes pràctics: - Persones que venen de fora a treballar a Tarragona es trobaran amb dificultats per aconseguir permisos i autoritzacions. - L’esforç econòmic, tecnològic i humà per implantar-la és desproporcionat. • Destaca que la contaminació més greu al territori ve, en tot cas, de fàbriques i polígons industrials, no del centre urbà. • Atac directe a Vox: - Els acusa de mentir, estigmatitzar barris i fer campanyes visuals exagerades (comparacions amb zones en guerra com l’Iraq). - Recorda que molts regidors de Vox acaben deixant la formació. 3.4. Defensa del govern municipal i crítica a la “incoherència” de Vox La consellera del govern municipal (responsable de mobilitat / ZBE) respon a Vox: • Recorda que Vox havia criticat en una tertúlia radiofònica que els grups presentessin mocions sobre temes no estrictament locals, i ara presenten una moció que parla sobretot de Brussel·les, Espanya i la UE, però no de Tarragona. • Acusa Vox de populisme i oportunisme, i els retreu que mentin sabent que la ZBE ve per mandat europeu i estatal. • Posa exemples de ciutats on PP i Vox governen junts i igualment implanten ZBE: - Múrcia - Valladolid - Elx (“Vive Elche”) - Guadalajara (amb moratòria sancionadora) - València (aplicació sancionadora prevista) “Vostès aquí critiquen el que estan avalant en altres municipis on governen amb el PP. No hi ha congruència.” • Anuncia mesures concretes per a la ciutadania de Tarragona: - El primer any, per a veïns empadronats amb vehicles domiciliats a Tarragona, la ZBE serà bàsicament informativa. - L’Ajuntament enviarà cartes nominatives a cada titular de vehicle amb: - Què pot fer i què no - Quines exempcions i autoritzacions té - On pot circular • Exemples d’exempcions previstes: - Persones amb mobilitat reduïda - Persones amb rendes baixes - Transport de persones amb malalties que impedeixen l’ús de transport públic • Recorda que Vox no ha assistit a moltes de les reunions de treball sobre la ZBE, tot i estar-ne convidats. • Missatge final a la ciutadania: - Demana calma. - Reafirma que la ZBE és obligatòria per mandat europeu i estatal, però que el govern està treballant per aplicar-la amb criteris socials i informatius el primer any. 4. Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina (Al final del fragment, comença el tercer gran bloc del podcast.) 4.1. Context històric de la Part Baixa • El Partit Popular presenta una moció sobre accions immediates per recuperar la part baixa de Tarragona. • Es fa una breu memòria històrica del barri de la Marina i la part baixa: - Importància en època romana i posterior. - Gran paper als segles XVIII i XIX amb el tràfic marítim. - Abundància de magatzems de vi, oli i altres mercaderies. • Es destaca que la zona ha estat: - Clau per al desenvolupament econòmic de Tarragona - Densa i populosa, amb un teixit veïnal i comercial important 4.2. Diagnosi i objectiu de la moció • El PP considera imprescindible seguir proposant accions pràctiques i de sentit comú per millorar la vida dels veïns. • Es rebutja la idea de vendre com a “gran mesura” accions simbòliques (per exemple, pintar un carrer). L’objectiu és “solucionar els problemes reals dels tarragonins i tarragonines” de la Part Baixa. • La moció s’ha redactat després de converses amb veïns i veïnes del barri. 4.3. Principals necessitats detectades En aquest fragment només s’arriba a exposar les primeres demandes, però ja s’apunten problemes clau: • Infraestructura de connexió vertical entre Part Baixa i la resta de la ciutat: - Ascensors avariats - Escales mecàniques espatllades • Necessitat d’actuacions urgents per: - Reparar escales mecàniques i ascensors - Millorar la seguretat, amb una comissaria i oficina de la Guàrdia Urbana de proximitat al Palau de Congressos • Es planteja facilitar la rehabilitació (la resta del contingut no apareix al fragment, però s’intueix que es refereix a edificis i espai públic del barri del Port / Part Baixa). Conceptes clau destacats • Platja Llarga: espai natural i residencial amb una pressió creixent d’usos turístics i veïnals. • Domini públic marítim-terrestre: franja litoral gestionada per administracions supramunicipals, que limita les competències de l’Ajuntament. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): àrea urbana amb restriccions de circulació per a vehicles més contaminants, regulada per la Llei 7/2021. • Mètode ZERN / CER: estratègia de captura, esterilització i retorn per gestionar colònies de gats ferals de forma ètica. • Part Baixa / Barri de la Marina: àrea històrica vinculada al Port de Tarragona i al Barri del Port, amb problemes d’accessibilitat, seguretat i manteniment. Tags recomanats • Platja Llarga • Mobilitat • Accessibilitat • Aparcament • Enllumenat públic • Neteja viària • Colònia de gats • Mètode ZERN • Benestar animal • Entorn natural • Zona de Baixes Emissions • Llei 7/2021 Canvi Climàtic • Qualitat de l’aire • Contaminació • Política municipal • Vox • Partit Popular • Esquerra Republicana de Catalunya • Govern municipal Tarragona • Debat plenari • Part Baixa • Barri de la Marina • Barri del Port • Ascensors i escales mecàniques • Seguretat ciutadana • Guàrdia Urbana • Participació veïnal

  • 21'

    Jubilació del Dr. González i futur de l’esport salut

    Resum general TGN Esports, a Tarragona Ràdio, dedica el programa a una conversa en profunditat amb el doctor Manel González arran de la seva jubilació com a responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de la xarxa Santa Tecla, i tanca amb una breu connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per parlar de l’actualitat del Nàstic de Tarragona. L’entrevista repassa: • La creació i evolució del Centre de Medicina de l’Esport (1991–2025) • Els serveis als esportistes i clubs del territori, i l’impacte en la salut pública • El desenvolupament de l’exercici físic com a “fàrmac” i eina terapèutica • La xarxa de professionals i institucions que han fet possible el projecte • La nova etapa personal del doctor després de la jubilació • Un breu apunt final sobre el partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real i la roda de premsa de Cristóbal Parralo Inici del programa i context L’espai TGN Esports anuncia un format diferent: el programa es basa sobretot en una entrevista llarga i, posteriorment, una connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per seguir l’actualitat del Nàstic de Tarragona i la prèvia del partit a Vila-real. «Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual…» El locutor presenta el doctor Manel González, figura clau de la medicina esportiva al territori, amb motiu de la seva jubilació després de dècades de servei. Naixement del Centre de Medicina de l’Esport (1991) Orígens professionals i idea inicial • El doctor González acaba l’especialitat de Medicina de l’Esport a Barcelona i fa pràctiques amb el Barça. • En tornar a Tarragona detecta que no existeix un servei específic per a esportistes i planteja crear una unitat pionera a la ciutat. «Una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.» Creació de la unitat a Santa Tecla • L’any 1991 es crea la Unitat de Medicina de l’Esport vinculada a l’Hospital de Santa Tecla (abans “Viatja Santa Tecla”). • És una iniciativa col·lectiva, tot i que el doctor González n’és l’instigador principal. Persones clau en la fundació: • Doctor Zerà – director que dóna suport inicial al projecte. • Doctor Pep Giner – cap de traumatologia, peça bàsica en l’àrea de lesions. • Quim Amorós – metge i, eventualment, regidor d’Esports, que facilita ponts amb l’administració. L’objectiu inicial és clar: • Donar servei als esportistes de Tarragona amb una unitat especialitzada, amb visió integral i treball en equip. Creixement del servei i impacte en l’esport tarragoní De les revisions d’elit a un volum massiu d’usuaris Al principi, la unitat se centra en esportistes de competició i revisions mèdiques de clubs, especialment a l’inici de temporada. Amb els anys: • Es passa de tractar sobretot esportistes d’elit a atendre també esportistes amateurs i població general. • S’arriba a veure entre 9.000 i 10.000 persones l’any, sumant esportistes i no esportistes. • Al llarg de la història del centre han passat per Santa Tecla uns 59.000 esportistes registrats. «Estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres.» Diversitat d’esports, clubs i nivells El centre dona servei a: • Esports d’equip: futbol, bàsquet, etc. • Esports individuals: curses de muntanya, atletisme, ciclisme… • Totes les edats i nivells: nens, adults, amateurs, professionals. Clubs i entitats ateses: • Nàstic de Tarragona (durant molts anys). • CBT (Club Bàsquet Tarragona) i altres clubs com Sant Pere i Sant Pau, clubs de tenis, ciclisme, etc. • Sovint el servei es presta in situ, als llocs d’activitat esportiva, no només a l’hospital. «No solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva.» Presència a peu de pista: aprendre des de la banqueta El doctor González remarca que ha estat a moltes banquetes i competicions, fet que considera clau per entendre realment la realitat dels esportistes: • Viure entrenaments, competicions, lesions i victòries en directe. • Comprendre el patiment i l’esforç diari dels jugadors. • Aprendre com es lesionen, com es recuperen i com gestionen la pressió. «Realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen…» Anècdotes de camp: l’expulsió “fantasma” Entre moltes històries, en destaca una de curiosa i divertida: • Durant un partit (recorda que era al camp del Castelló), l’expulsen suposadament per insultar l’àrbitre. • El detall insòlit és que ell no era al camp aquell dia. • Algú altre va ser confós amb el metge i l’àrbitre va fer constar la sanció com si fos ell. «Tinc una expulsió… i dóna la casualitat que no hi era.» L’equip humà i la formació de professionals Col·laboradors i continuïtat del projecte El doctor González subratlla que el projecte no hauria estat possible sense un equip ampli i estable de professionals: • Doctor Valdés – dels primers a incorporar-se. • Doctora Montse Rigo. • Doctora Verena Antunya. • Doctor Lucea. • Altres metges que han format part de la unitat al llarg de 25–30 anys. Aquest grup ha mantingut el nivell i la continuïtat del servei, i són els qui han d’assegurar-ne el futur després de la jubilació del doctor González. Centre de referència en docència La unitat es converteix també en lloc de formació de nous professionals: • Gràcies al conveni amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Medicina de l’Esport, han passat per Santa Tecla més de 30 metges en formació. • Alguns treballen ara en altres centres, especialitats o territoris; d’altres segueixen vinculats a Santa Tecla. Sortides professionals dels metges formats: • Atenció primària dins la xarxa Santa Tecla. • Altres especialitats: traumatologia, medicina interna, rehabilitació, etc. • Àmbits diversos on la base de medicina de l’esport és molt útil per la seva visió global i capacitat tècnica. «El metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.» L’exercici físic com a “fàrmac” i eina de salut pública De l’esport d’elit a la població general Amb la perspectiva dels anys, el doctor González destaca una evolució conceptual clau: • Allò que es va aprendre en esportistes de competició es va anar traslladant a persones no esportistes. • L’activitat física es demostra útil no només per millorar el rendiment, sinó també la qualitat de vida de tothom. • S’evidencia un impacte positiu en capacitat funcional, salut general i gestió de malalties cròniques. «L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida… també es podia millorar amb persones que no fossin de competició.» Exercici físic com a tractament de patologies En els darrers anys es consolida la idea que l’exercici físic funciona com un fàrmac: • Cal prescriure’l com a part del tractament de moltes malalties cròniques i greus. • S’ha d’integrar en la salut pública i en el sistema sanitari, igual que la medicació convencional. • L’exercici deixa de ser només recomanació general per esdevenir eina terapèutica protocol·litzada. «L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac… igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.» Les guies de prescripció d’exercici de la Generalitat El doctor González explica la seva participació en l’elaboració de guies oficials: • Ha codirigit dues guies de la Generalitat sobre Prescripció d’Exercici Físic. • Primera guia (2007): - Gran document de consens. - Participació de metges de l’esport, metges de diverses especialitats i llicenciats en educació física. - Abast inicial d’unes 30 patologies. • Actualització (2022): - La guia s’amplia fins a 75 patologies. - Reflecteix l’evidència creixent sobre l’eficàcia de l’exercici en múltiples malalties. A dia d’avui hi ha una “moguda molt important” per implantar aquest model: • No només per esportistes d’elit, sinó per tota la població, especialment gent amb patologies i gent gran. • El mateix doctor, en entrar a l’edat de jubilació, diu que també s’haurà d’aplicar a si mateix allò que prescriu. «En aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic… per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres…» Tarragona com a territori pioner i el paper de les institucions Conselleria d’Esports i “recepta esportiva” El locutor enllaça aquesta visió amb el context polític actual: • Per primer cop hi ha un conseller d’Esports a la Generalitat de Catalunya. • Aquest conseller, que coneix bé el món esportiu i ha fet milers de revisions mèdiques, defensa l’esport com a antídot de salut. • Això encaixa amb el model de “recepta esportiva” o prescripció d’exercici físic que el doctor González fa anys que impulsa. El paper de Berni Álvarez i Tarragona Ràdio El doctor González destaca la figura de Berni Álvarez: • El coneix de fa molts anys, quan era jugador del CBT, del qual ell era metge. • Berni ha estat implicat en col·legi de metges, Ajuntament de Tarragona, patronat municipal d’esports, etc. • Considera que ha après molt en aquest àmbit i ara, com a conseller, pot desenvolupar i escalar les iniciatives que van començar a Tarragona. «Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners…» Tarragona i el territori Santa Tecla com a referent El doctor insisteix que Tarragona i la xarxa Santa Tecla han estat pioners en: • Implantar la prescripció d’exercici físic. • Treballar en coordinació amb Ajuntament, Patronat Municipal d’Esport de Tarragona i altres institucions. • Extendre el model per tot el territori de la xarxa Tecla: - Municipis com Vila-seca, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, l’Arboç, etc. Remarca que l’esport i l’activitat física no es fan a l’hospital, sinó: • A nivell comunitari, en instal·lacions esportives i entorns de proximitat. • Això obliga a una col·laboració estreta amb tècnics esportius, responsables municipals i altres actors no sanitaris. «Pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital. Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives.» Xarxa de contactes fora del territori Al llarg de la seva carrera, el doctor González ha teixit una amplíssima xarxa professional: • Estudis amb la primera promoció de Medicina de l’Esport, compartint aula amb qui després dirigiria molts centres de tot Catalunya i Balears. • Contactes amb Barça, Espanyol i altres centres de Barcelona. • Relacions professionals a Balears, Madrid i arreu de l’Estat. • Col·laboracions amb el Consell General de Col·legis de Metges, la OMC i el Consell Superior de Deportes, on encara avui hi ha projectes oberts. A Tarragona, a més de noms com Ramon Quadrat i Lluís Inglés, destaca la importància de: • L’Ajuntament de Tarragona. • El Patronat Municipal d’Esport de Tarragona, que considera imprescindibles per arribar on han arribat. «Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí.» Futur de la Medicina de l’Esport a Santa Tecla Continuïtat del servei després de la jubilació Davant la pregunta sobre com queda el servei, el doctor González respon amb confiança: • L’equip actual té experiència i porta anys treballant amb ell. • “Ningú és imprescindible”, però el projecte està prou consolidat per seguir endavant. • Cada professional tindrà el seu propi estil, però la línia de fons es mantindrà. «Les persones que estan aquí… ho seguiran fent bé… cada un té el seu estil.» A més, ell mateix es mostra disposat a: • Continuar col·laborant amb la xarxa Santa Tecla si l’hi permeten. • Donar suport puntual en temes de Medicina de l’Esport. • Acompanyar el procés d’implementació de l’exercici físic com a tractament en el marc europeu i català. Reptes a mig termini El doctor reconeix que a nivell europeu la Medicina de l’Esport s’està desenvolupant molt de pressa, però que aquí s’ha viscut un “perón” polític els darrers 3–4 anys. La seva expectativa és que: • En 3 o 4 anys es reactivi plenament el procés. • Es generalitzi l’aplicació de tècniques d’exercici físic en la salut de les persones com a estàndard. • La xarxa Santa Tecla pugui integrar-ho sense problemes, gràcies a més eines informàtiques i tècniques. «Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic… en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema.» Nova etapa personal del doctor Manel González Jubilació administrativa i nova vida activa El doctor explica el seu moment vital: • Oficialment la Seguretat Social li ha comunicat la jubilació “ahir mateix”. • Fa aproximadament dues setmanes que ja s’ha apartat de la rutina laboral diària. Tot i això, es defineix com una persona amb moltes inquietuds i no preveu una retirada passiva: • Projectes personals i particulars pendents. • Interessos en informàtica, fotografia i bricolatge. • Mantenir activitat física de manera constant. • Continuar implicat en col·legis de metges i en la pròpia xarxa Santa Tecla. «Jo faré coses, seguiré fent moltes coses… serà una altra etapa diferent.» Disposició a continuar divulgant i col·laborant El locutor li ofereix les portes obertes de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions sanitàries i esportives quan calgui. El doctor respon que: • Està obert a col·laborar sempre que li ho demanin. • Li fa il·lusió continuar tenint vincle amb els mitjans i amb la ciutat. • Agradeix que durant tants anys sempre han comptat amb ell, fins i tot recordant el número de telèfon fix que utilitzaven. «Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content.» Homenatge sorpresa familiar Cap al final de l’entrevista, es revela un episodi emotiu: • Dissabte anterior li van organitzar una festa sorpresa de jubilació. • Ell pensava que anava a dinars a casa de la filla a la Riera, a menjar truita de patata. • Es va trobar entre 50 i 70 persones (entre presents i absents que hi col·laboraven), totes sense haver filtrat res durant dos mesos. L’efecte sobre ell: • Es mostra molt emocionat, fins al punt que, en rememorar-ho en directe, “s’emociona de nou”. • Agraeix a tots els qui hi han participat, i diu que és una experiència impossible d’oblidar. «M'han aconseguit desmuntar. M'han aconseguit emocionar… Jo això ja no puc oblidar més.» El programa li agraeix la tasca de tants anys i la seva disponibilitat amb Tarragona Ràdio i el programa TGN Esports. Tancament esportiu: prèvia del Nàstic a Vila-real Situació de la roda de premsa de Cristóbal Parralo En la part final del programa, es fa la connexió promesa amb el Nou Estadi Costa Daurada: • Es volia escoltar la roda de premsa prèvia al partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real. • Parla el periodista Miquel Llobet, desplaçat a les instal·lacions del Nàstic. Però: • L’entrenament s’ha allargat més del previst. • La roda de premsa prevista a les 12:15 h ha començat més tard. • És entrenament a porta tancada, tant el dia anterior com el mateix dia, de manera que no es pot explicar gaire cosa del contingut de la sessió. Context esportiu del partit • El Nàstic juga l’endemà divendres a Vila-real, a partir de les 19:00 h. • Serà un nou partit de Lliga, considerat la segona jornada “efectiva” amb Cristóbal Parralo físicament a la banqueta. • L’equip busca la segona victòria consecutiva de l’era Parralo. • Si guanya, el Nàstic podria dormir en zona de play-off. «Faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff.» El programa tanca indicant que les declaracions de Cristóbal Parralo es podran seguir als informatius i a les xarxes de l’emissora. Idees clau destacades • Pioner a Tarragona: el doctor Manel González impulsa el primer Centre de Medicina de l’Esport vinculat a Santa Tecla el 1991. • Impacte massiu: més de 59.000 esportistes i entre 9.000–10.000 revisions anuals entre esportistes i població general. • Treball de camp: presència a moltes banquetes i competicions, clau per entendre la realitat de l’esport. • Exercici com a medicament: consolidació de l’exercici físic com a fàrmac per a més de 75 patologies, dins les guies de la Generalitat. • Tarragona, referent: la ciutat i la xarxa Santa Tecla són pioneres en la recepta esportiva i en la integració esport–salut. • Equip i relleu: un equip sòlid garanteix la continuïtat del servei després de la jubilació del doctor. • Nova etapa vital: el doctor afronta la jubilació amb activitat, projectes personals i predisposició a seguir col·laborant. • Actualitat del Nàstic: preparació del partit a Vila-real, entrenament a porta tancada i opcions de situar-se en zona de play-off.

  • 19'

    TGN Esports: Actualitat del Patinatge al Nàstic i el CBT Femení

    Balanç de l'actualitat esportiva tarragonina Aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'anàlisi de dues seccions clau de l'esport local: el patinatge de velocitat i l'inline freestyle del Gimnàstic de Tarragona, i la ratxa de victòries del sènior femení del CBT. Patinatge al Nàstic: Èxits i Noves Disciplines L'Alexandra Palos, delegada de la secció al Nàstic, detalla la situació actual de les seves atletes: • La disciplina d'inline freestyle està en plena temporada, destacant els bons resultats al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques. • Sis esportistes grana han format part del combinat català, aportant qualitat tècnica en modalitats com l'speed slalom o els derrapatges. • Es destaca la figura de la Carla Plana com a referent internacional i motor de la secció de velocitat. El Ressorgir del CBT Femení El programa compta amb la presència del veterà entrenador Francesc Canals, qui analitza el gran inici de temporada a la Primera Catalana: • L'equip acumula sis victòries consecutives, situant-se a la zona de privilegi de la classificació. • Es destaca la integració de jugadores de la casa i noves incorporacions que han consolidat la plantilla. • Canals reflexiona sobre la seva trajectòria de més de 20 anys al club del Serrallo, recordant figures històriques com Pedro López o Vicenç Sanroma. "Per poder aconseguir els somnis s'ha de treballar molt i bé; estem en una dinàmica de millora contínua." Compromisos Internacionals L'episodi menciona la celebració del partit amistós entre Catalunya i Palestina a l'Estadi Lluís Companys, tot i que per problemes tècnics no es va poder realitzar l'entrevista prevista amb la federació.