Context i significat dels 1.000 programes “Tothom” celebra el programa número 1.000 a Tarragona Ràdio, en un acte obert al públic que posa al centre els drets humans, la inclusió i la ràdio de proximitat. Des del primer minut, es reivindica que, com les ones de la ràdio, els drets humans travessen fronteres invisibles i arriben a tothom. Miguel González recorda els inicis del programa el 2009, el suport de la direcció de Tarragona Ràdio i l’evolució del format: • D’un espai en horari discret centrat en la discapacitat a un projecte ampli sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental i tercer sector. • Canvis d’horaris, de periodicitat i fins i tot el pas al podcast (“tothom pot”), mantenint el directe i la filosofia de ràdio humana i comunitària. • Subratlla que el valor no són les xifres ni els premis, sinó les persones i les històries compartides al llarg d’aquests anys. "La ràdio continua sent l’espai de la veu real. Una veu que no busca semblar perfecta, sinó ser humana." També hi ha un apartat d’agraïments: a l’equip de Tarragona Ràdio, a l’ONCE, a les entitats, a representants polítics i, sobretot, als oients i als col·lectius que han passat pel programa. Paper de l’administració i polítiques d’inclusió a Tarragona Conversa amb Cecília Mangini (Ajuntament de Tarragona) S’obre el bloc institucional amb la consellera d’Igualtat, Serveis de la Ciutadania i Serveis Socials, Cecília Mangini, que felicita el programa i el defineix com a ràdio humana, propera i inclusiva. Mangini destaca: • Compromís històric de l’Ajuntament de Tarragona amb les capacitats diverses, anterior fins i tot al naixement del programa. • Existència d’un equip tècnic especialitzat en inclusió (amb referències a professionals concrets) que ha treballat per sobre dels colors polítics i donant veu a les demandes del col·lectiu. • Reconeixement que l’administració sempre està en deute: s’ha avançat, però queda molta feina pendent. Gent gran i xarxa comunitària Mangini explica l’atenció a la gent gran des de l’IMSS: • Model de “gent gran activa”, amb 14 llars de jubilats plenes d’activitat. • Les pròpies persones grans dinamitzen bona part de les activitats, reforçant autonomia i participació. • Es combina la part de lleure amb la dimensió social i d’acompanyament. Discapacitat, terminologia i drets Sobre el llenguatge, Mangini defensa que no li fa por el terme discapacitat: • Remarca que és precisament la condició de discapacitat la que activa el reconeixement de drets. • Recorda la reforma de l’article 49 de la Constitució i es defineixen com a “fans del 49”, com a símbol d’un pas endavant en el reconeixement de les persones amb discapacitat com a subjectes de drets. • Subratlla que capacitats diverses les tenim tots, però que cal atenció específica a les realitats més vulnerables. Accessibilitat, ciutat i Festa Major En relació amb l’accessibilitat i la inclusió urbana: • Encara hi ha moltes barreres arquitectòniques a la ciutat, que afecten persones amb mobilitat reduïda, persones grans, famílies amb cotxets, etc. • Es treballa per adaptar espais públics i platges perquè siguin progressivament més inclusius. • Esmenta un codi d’accessibilitat que interpel·la totes les administracions i actors. Pel que fa a la Festa Major de Santa Tecla, Mangini destaca: • L’existència d’una “festa per a tothom” com a exemple consolidat d’inclusió festiva. • Mesures recents com “carrers tranquils” on el Seguici Popular redueix el soroll per fer-los accessibles a persones amb hipersensibilitat auditiva o altres necessitats. • El fet que ara es parlin obertament qüestions com soroll, espais adaptats i convivència de sensibilitats. Salut mental i discapacitats “invisibles” Miguel i Mangini aborden el repte de les discapacitats no visibles i la salut mental: • Es reconeix que les barreres físiques són més fàcils de detectar, però que cal donar resposta també a trastorns de salut mental, autisme i altres condicions invisibles. • Es treballa amb entitats especialitzades (especialment en autisme) en aspectes psicològics, sensorials i cognitius. • Es recorda la necessitat de treballar també les barreres socials i mentals que tots tenim, més enllà de l’urbanisme. Persones sense llar: drets humans i resposta municipal Miguel introdueix el tema de les persones sense sostre com a part de la mirada integral del programa sobre drets humans i exclusió social. Mangini subratlla: • Es tracta d’un fenomen urbà en creixement, i aquestes persones són importants perquè són persones, no per la xifra que representen. • El vincle amb els drets humans: no tenir un lloc on tornar al final del dia és una de les situacions més dures que es poden viure. • El paper combinat de la societat civil i l’Ajuntament de Tarragona, que disposa d’un servei especialitzat (PAS, Punt d’Atenció a Persones sense Sostre). Recompte nocturn i ús de dades Es destaca la preparació d’un recompte nocturn de persones sense llar: • Participació d’uns 130 voluntaris, una xifra rècord que demostra la sensibilització creixent de la ciutadania. • El dispositiu abasta Part Alta, centre, eixample i barris, amb suport de Protecció Civil i Creu Roja. • El recompte es fa sobre persones visibles, però es calcula un 15–20% addicional de persones no detectades. • Aquestes dades permeten prendre decisions polítiques i tècniques més ajustades a la realitat. Mangini transmet també la felicitació de l’alcalde Rubén Viñuales al programa “Tothom”, reforçant el reconeixement institucional. Evolució de les entitats: de la veu de les famílies a la veu en primera persona Associació Ment i Salut La Muralla Miguel recorda que el primer programa del 2009 va tenir com a convidada principal l’Associació Ment i Salut La Muralla, dedicada a salut mental. Ara puja a l’escenari Paula Ulloa, coordinadora de l’entitat. Paula subratlla diversos canvis fonamentals des del 2009: • Abans la representació era majoritàriament de mares i famílies, en un model més paternalista. • Ara, cada cop més, són les persones amb problemes de salut mental en primera persona qui donen la cara i la veu, especialment en mitjans com Tarragona Ràdio. • Reivindica que ningú millor que elles pot explicar què necessiten, què pateixen i què reclamen. "El que ha canviat és que ara són les persones en primera persona les que volen donar la cara i la veu." Reptes actuals de la salut mental Malgrat els avenços en discurs públic: • Paula avisa que encara hi ha molta feina a fer: la salut mental sembla molt present en el debat, però el dia a dia continua ple de dificultats. • Les principals problemàtiques que detecten a l’associació són: • Habitatge: dificultats greus per accedir a un allotjament digne. • Feina: barreres laborals, estigma i precarietat. • Relacions socials i integració comunitària. • Reclama més suport sostingut de les administracions, que sovint van endarrerides en els pagaments i generen tensions econòmiques a les entitats. Sostenibilitat de les entitats i expansió territorial Paula explica la trajectòria recent de La Muralla: • L’entitat ha estat en moments límit, a punt de tancar per dificultats econòmiques, una realitat compartida per moltes associacions del tercer sector. • Actualment passen per un bon moment relatiu, però amb incertesa sobre el futur, molt condicionat pels recursos públics. • Han crescut fins a més de 300 persones vinculades a l’entitat. • S’han expandit cap a Salou, ampliant l’abast territorial i l’acompanyament. Tant el programa com l’associació coincideixen en la idea que “l’important és que se’n parli de salut mental”, i després ja es treballarà el com. Memòria, reconeixements i absències Miguel mira enrere cap al segon programa de “Tothom”, amb la presència de l’Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, La Muntanyeta (ara Fundació La Muntanyeta), i recorda especialment la figura de Jaume Marí, president d’aleshores, ja traspassat. • Es recupera un fragment d’entrevista on Marí explicava l’evolució de l’associació des dels vuit pares fundadors fins a un projecte molt consolidat. • Miguel remarca la petjada de les persones que ja no hi són però han contribuït decisivament a l’associacionisme i a la inclusió. • El segon gran aplaudiment del dia va dedicat a totes aquestes persones que han marxat però romanen en la memòria col·lectiva. Aquest bloc reforça la idea que el programa és també un arxiu viu de la memòria social de Tarragona en matèria de discapacitat, salut mental i drets socials. Humor, participació i esport inclusiu Miguel reivindica que parlar de capacitats diverses i tercer sector també es pot fer amb humor i calidesa. Per fer el programa més visual i participatiu, demana al company Pep que actuï com “els seus ulls” a la sala i interactuï amb el públic. En aquesta dinàmica entra en escena l’esport inclusiu: • El Pep localitza Rubén Almazán i Álvaro Cano, capitans del Nàstic Genuïn, l’equip genuí del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per a persones amb discapacitat intel·lectual. • El públic els rep amb un aplaudiment, reconeixent el valor simbòlic i social del projecte. • Miguel subratlla l’esport com a eina d’inclusió, més que no pas només de “superació personal”. • Es menciona que són a punt de començar una nova temporada Genuïn a Tarragona, reforçant la continuïtat del projecte. Aquest tram finalitza amb un to festiu i comunitari, mostrant que ràdio, entitats, administració i esport s’entrellacen en una mateixa aposta per una Tarragona més inclusiva i humana. Idees clau de l’episodi • Celebració del programa 1.000 de “Tothom”, com a fita de ràdio pública centrada en drets humans, diversitat i proximitat. • Evolució del programa: de la discapacitat a una mirada més àmplia sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental, voluntariat i teixit associatiu. • Compromís de l’Ajuntament de Tarragona amb la inclusió: equip tècnic especialitzat, treball amb entitats, avenços en accessibilitat i festa major inclusiva. • Atenció a les persones sense llar: recurs especialitzat (PAS), recompte nocturn amb voluntariat i ús de dades per orientar polítiques públiques. • Salut mental i veu en primera persona: transició d’un model basat en famílies a la participació directa de les persones afectades, amb reptes forts en habitatge, feina i sostenibilitat de les entitats. • Memòria i reconeixements a persones i entitats històriques com La Muralla i La Muntanyeta, i figures com Jaume Marí. • Esport inclusiu amb el Nàstic Genuïn com a exemple de com l’activitat esportiva pot generar comunitat, autoestima i visibilitat per a les persones amb discapacitat. En conjunt, l’episodi és una celebració i alhora una reflexió crítica sobre tot el camí fet i el que resta per fer per construir una ciutat i una ràdio realment per a tothom.
