Tots els episodis

62747 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

27961-27984 de 62747
  • La devoció a Sant Magí i el futur de la Brufeganya - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    15'

    La devoció a Sant Magí i el futur de la Brufeganya

    Preservació i futur del patrimoni maginià En aquesta conversa s'explora la importància de mantenir viva la flama de la devoció a Sant Magí, no només com un acte religiós, sinó com un eix d'identitat cultural. Es destaca la rehabilitació de la Casa de l'Ermità, on s'ha buscat mantenir l'arquitectura protegida amb detalls simbòlics, com les vistes nocturnes cap al jardí on cremen els llentions. Projectes de futur i divulgació L'objectiu principal de les noves iniciatives és acostar la figura de Sant Magí a les generacions més joves. Entre els projectes mencionats destaquen: La creació d'un centre de divulgació en lloc d'una simple exposició estàtica. L'ús de materials didàctics com una maqueta desmuntable de la muralla per explicar el context històric. La col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat per orientar el projecte museístic. L'impacte de mossèn Francesc Gallart Es reconeix la tasca de mossèn Gallart, que durant gairebé 20 anys ha servit de nexe d'unió entre les diferents localitats devotes (Tarragona, Cervera, Santa Coloma, entre d'altres). La seva doble condició de rector de la Brufeganya i administrador a Tarragona ha estat clau per: "Aixecar aquesta devoció maginiana que sempre ha tingut Tarragona i fer que sigui una festa major en majúscules." Cultura i música a l'ermita Es consoliden les Nits Musicals a la Brufeganya, una iniciativa que aprofita el silenci i la mística de l'entorn per oferir concerts de gran qualitat. Es mencionen actuacions d'orquestres de renom i la celebració del 25è aniversari de l'Aplec de les Roses, consolidant l'espai com un referent cultural a la comarca.

  • Sant Magí: Devoció, història i el nou espai de l'ermita - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    24'

    Sant Magí: Devoció, història i el nou espai de l'ermita

    La tradició de Sant Magí i la seva difusió L'episodi explora la figura de Sant Magí, analitzant com la seva devoció es va estendre molt més enllà de Tarragona gràcies a l'acció de l'orde dels dominics. Durant segles, aquests religiosos van portar el culte al sant a diversos punts de la geografia catalana i balear, com Mallorca, Cervera o Reus. La llegenda i les fonts de l'aigua En l'àmbit històric i llegendari, s'explica la vinculació del sant amb la Bufeganya: • Sant Magí va viure com a ermità prop de 30 anys fins que va baixar a Tarragona per ajudar els cristians durant la persecució de Dacià. • Va ser empresonat a la Torre de Minerva i va fugir pel Portal del Carro. • Segons la tradició, va fer brollar les fonts d'aigua amb un cop de gaiato per calmar la set dels seus perseguidors. • L'aigua ha estat històricament considerada miraculosa, especialment per als malalts. El Portal del Carro i el nou espai museístic Es descriu detalladament la rehabilitació de les cases números 12 i 14 del carrer del Portal del Carro, que ara allotgen la seu de la confraria i un espai divulgatiu. L'edifici s'estructura en quatre plantes: Sòtan: On s'ubiquen els dipòsits de l'aigua. Planta Baixa: Espai de recepció i divulgació de la ruta maginiana. Primer pis: Sala d'actes per a conferències. Segon pis i terrassa: Despatxos i un accés privilegiat al pas de ronda de la muralla romana, sobre l'ermita. "L'església està construïda a sota de la muralla del pas de ronda, aprofitant un espai on els fidels pregaven davant una imatge del sant." Recuperació de Sant Magí de la Brufaganya Actualment existeix un grup de voluntaris que cada tercer dissabte de mes treballen en la restauració de l'ermita de la Brufaganya (Sant Magí Lluny). Tot i el seu esforç desinteressat, s'alerta de la necessitat de reformes estructurals urgents per evitar runes en alguns angles de l'edifici històric.

  • Actualitat del Nàstic: Concentració a Rialp i fitxatges - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    21'

    Actualitat del Nàstic: Concentració a Rialp i fitxatges

    Darrers dies de l'estatge a Rialp L'expedició del Gimnàstic de Tarragona encara la recta final de la seva concentració a Rialp. Després d'uns dies marcats per la pluja i les pedregades, el sol ha tornat a sortir en el penúltim dia d'entrenaments al Pirineu. Durant l'estatge, la plantilla ha realitzat activitats de cohesió com el ràfting pel riu Noguera Pallaresa, una experiència marcada pel fort cabal del riu. Moviments a la plantilla i mercat El club ha oficialitzat i presentat recentment dos jugadors contrastats: * David Sánchez: El migcampista torna al club sis temporades després amb el repte d'aportar qualitat al centre del camp. * Lago Junior: Un davanter polivalent i vertical que arriba procedent del Numància. El director esportiu, Emilio Viqueira, ha demanat calma respecte a les properes incorporacions, esperant que el mercat ofereixi oportunitats de jugadors que originalment buscaven la Segona Divisió A però que finalment puguin recalar al club grana. Conflictes judicials i institucionals L'actualitat del club també passa pels despatxos i els jutjats per dos casos concrets: 1. José Sicart: L'exdirector esportiu reclama dos anys més de contracte en un acte de conciliació. 2. Alberto Benito: El jugador ha denunciat el club afirmant que el seu contracte ja ha acabat, mentre que el Nàstic sosté que té vinculació fins al 2016. El president Josep Maria Andreu ha estat citat a declarar com a testimoni. "Alberto Benito té contracte amb el Nàstic, estem esperant que es reincorpori als entrenaments." — Jordi Virgili, vicepresident esportiu. Entrevista amb Xavi Molina El jugador tarragoní Xavi Molina ha expressat la seva il·lusió per tornar a casa. Destaca la competitivitat de la plantilla i l'ambició d'estar entre els quatre primers per lluitar per l'ascens. Molina subratlla que el grup tercer és sempre complicat i que la lligueta d'ascens requereix, a més de qualitat, una dosi de sort i solidesa defensiva.

  • L'Estiu Jove i els Enigmes Nocturns a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    16'

    L'Estiu Jove i els Enigmes Nocturns a Tarragona

    Oci alternatiu i formació: L'Estiu Jove a Tarragona L'edició d'aquest any de l'Estiu Jove ha entrat en la seva segona quinzena amb un ventall d'activitats que combinen la creativitat, la tecnologia i l'aprenentatge lúdic. Segons han explicat Sisko Guirro, tècnic de joventut, i Xema Noses, d'Âurica Serveis Culturals, el programa busca despertar els equipaments de la ciutat, especialment l'Espai Jove Kesse i l'Espai Jove La Palmera. Principals novetats del programa Generació Kesse: Un espai de formació en producció cultural on els joves preparen un acte sorpresa per a les festes de Santa Tecla. Robòtica amb UR Bots: Taller de construcció i programació de robots amb peces Lego, dirigit per estudiants d'enginyeria. Anglès a través de la música: Una proposta per "treure l'òxid" a l'idioma entenent les lletres de les cançons més populars de l'estiu. Escola de Circ: Sessions setmanals per aprendre tècniques de circ amb la companyia Passabarret. El fenomen dels Enigmes Nocturns Un dels pilars de la programació, consolidat des de l'any 2008, són els Enigmes Nocturns. Aquesta activitat proposa un oci nocturn saludable que allunya els joves del consum convencional de la nit. Característiques i funcionament Els enigmes no són simples gincanes, sinó experiències que barregen literatura, cinema i història local. Els participants es divideixen en grups per resoldre misteris a través de pistes, interpretació i deducció. "Es tracta de despertar la curiositat i veure els elements de la ciutat des d'una altra òptica, com si fos el Codi da Vinci a nivell local." Properes cites destacades Abre Cadabre (19 de juliol): Enigma centrat en la màgia i l'il·lusionisme al barri de Torreforta. Elemental, Dr. Watson (26 de juliol): Una proposta d'investigació policial clàssica a l'Espai Jove Kesse. Sant Magí i Santa Tecla: L'activitat tindrà edicions especials durant les festes majors, amb rutes pel Pla de la Seu. Finalment, s'ha destacat el caràcter intergeneracional que ha anat adquirint l'activitat, on moltes famílies acaben participant conjuntament amb els joves per resoldre els reptes plantejats.

  • L'actualitat de l'estatge del Nàstic a Rialp - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    16'

    L'actualitat de l'estatge del Nàstic a Rialp

    Crònica de la pretemporada a Rialp El Gimnàstic de Tarragona encara la segona jornada del seu estatge de pretemporada a Rialp (Pallars Sobirà), marcat per una meteorologia adversa i una intensa planificació física. Malgrat les fortes tempestes i la baixada de temperatures, l'equip manté el ritme sota la direcció de Santi Castillejo. Activitats i novetats de la plantilla Sessions tàctiques i de cohesió: Aquest matí l'entrenament s'ha avançat per permetre una sessió lúdica de ràfting a la Noguera Pallaresa per fomentar el grup. Noves incorporacions: S'han presentat oficialment Lago Júnior i David Sánchez, jugadors que aportaran potència i qualitat exquisida a l'atac. Visita institucional: El vicepresident esportiu, Jordi Virgili, i el director general, Lluís Fàbregas, han acompanyat l'expedició. Entrevista amb Santi Castillejo L'entrenador s'ha mostrat molt satisfet amb la predisposició del grup i ha destacat punts clau de la seva filosofia: "Defensem per robar i sortir ràpid... busco un Nàstic competitiu des del primer moment." Castillejo ha confirmat que la plantilla està pràcticament tancada, tot i que es manté l'atenció sobre el mercat per si sorgeix una opció de qualitat per a l'enllaç entre el mig del camp i la davantera. La situació a la porteria Actualment, l'equip compta amb un excés d'efectius a la porteria (cinc porters), una situació que el tècnic qualifica d'incòmoda i que caldrà resoldre aviat. Manu Reina, un dels nous fitxatges, ha expressat la seva il·lusió pel projecte i l'objectiu clar de lluitar per l'ascens. Properes cites clau Tornada a Tarragona: L'equip finalitzarà l'estada divendres a la tarda. Presentació: Divendres es donarà a conèixer la samarreta de la temporada. Primer amistós: Dissabte a les 20:30 hores al Nou Estadi contra el Villarreal CF.

  • Adéu de Manolo Escobar al Camp de Mart - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    8'

    Adéu de Manolo Escobar al Camp de Mart

    Homenatge a la Copla i Gira de Comiat L'entrevista a Toni Cabero, programador de la productora La Traca, desgrana els detalls del concert que l'icònic cantant Manolo Escobar oferirà a Tarragona. Aquest esdeveniment s'emmarca dins de la seva gira de comiat, una decisió personal de l'artista que va mostrar un interès especial a incloure la ciutat en el seu darrer recorregut pels escenaris. Estructura de l'espectacle El concert estarà dividit en dues parts clarament diferenciades per oferir una experiència completa: Antologia de la Copla: Un recorregut pels grans autors i peces clàssiques del gènere, comptant amb la participació de les joves promeses Carlos Vargas i Natàlia Mellado. Grans Èxits: La segona part se centrarà en els hits més populars de la carrera d'Escobar, aquells que el públic ha cantat durant tota la vida. Un marc incomparable: El Camp de Mart Cabero destaca la qualitat excepcional del Teatre Auditori Camp de Mart, barrant que és un dels millors espais de Catalunya per la seva acústica i visibilitat. L'entrevistador subratlla la vigència de la veu de l'artista: "Té una veu magnífica i unes ganes extraordinàries damunt de l'escenari; té una il·lusió bàrbara per tirar endavant aquesta actuació." Informació pràctica Data i hora: Diumenge 21 de juliol a les 20:00 h. Venda d'entrades: Disponibles per internet o de forma presencial al Teatre Metropol de dimecres a diumenge.

  • El món del càmping a Tarragona: tradició i futur - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    23'

    El món del càmping a Tarragona: tradició i futur

    El valor de la fidelitat: 50 anys de càmping L'episodi d'avui, emès des del Càmping Les Salines, ens apropa a la realitat del sector a Tarragona a través de testimonis directes. L'eix central és la història del René i l'Alícia Segura, una parella francesa que fa 47 anys que estiueja al mateix establiment. La seva experiència demostra que el càmping no és només una opció de vacances, sinó una segona residència mòbil on es creen vincles gairebé familiars amb altres campistes i amb els mateixos propietaris. "Han canviat les coses, però sempre hi ha les mateixes famílies i això ens agrada molt. Som amics de tota la vida." Evolució del model de negoci En Jacint Givert, responsable del càmping, explica com ha evolucionat el sector des de l'any 1967: • Tipologia d'allotjament: S'ha passat de les grans tendes de campanya familiars a les caravanes i, més recentment, a l'auge dels bungalows. • Perfil del client: Abans el públic era majoritàriament estranger, però ara el client nacional ha guanyat pes, especialment en l'ús de la caravana fixa per temporades. • Noves demandes: Actualment cal oferir més activitats i serveis (com supermercats integrats) per adaptar-se a un consumidor que busca comoditat i entreteniment. Impacte econòmic i reptes del sector En Joan Anton, president de l'associació de càmpings, destaca que tot i la crisi, el sector es manté resilient. S'ha observat un canvi en el consum cap a opcions més contingudes, prioritzant la compra al supermercat del propi càmping en detriment del restaurant. Promoció i el projecte 'Dies de Càmping' Es fa ressò de la sèrie documental de TV3, Dies de Càmping, que busca mostrar la realitat d'aquests establiments a Catalunya per trencar tòpics. A l'Estat espanyol, només el 4% de la població és campista, una xifra molt inferior al 50% d'Alemanya, fet que indica un gran potencial de creixement. Concurs i premis Durant la part final del programa, s'ha realitzat un sorteig d'estades en bungalows entre els oients, amb tres guanyadors que podran gaudir dels set càmpings associats a Tarragona a partir del setembre.

  • Turisme i Càmpings a Tarragona: Campanya Summer Love - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    19'

    Turisme i Càmpings a Tarragona: Campanya Summer Love

    El Turisme de Càmping a Tarragona i la Proximitat Local L'episodi se centra en la importància del sector del càmping com a motor econòmic de Tarragona. Es destaca especialment la campanya Summer Love, una iniciativa que busca estrènyer els vincles entre els turistes i el producte local de qualitat del Mercat Central de Tarragona. La campanya Summer Love Objectiu: Promocionar el consum de productes de proximitat entre els campistes que es cuinen el seu propi menjar. Funcionament: Els clients reben una bossa que actua com a "passaport". En comprar al Mercat Central, obtenen dues hores de pàrquing gratuït. Incentius: Compres superiors a 30 euros reben un val de descompte addicional (10% del valor). Oferta Cultural i Naturalesa La regidora de Comerç i Turisme, Patricia Anton, i el representant del sector, Joan Anton, repassen les novetats per atraure visitants: Guia "Peus per Tàrraco": Una nova publicació amb 12 rutes (traduïda a 4 idiomes) que fomenta el turisme naturista i de senderisme, connectant directament amb els establiments. Tarragona i Història Viva: Reconstruccions històriques als monuments amb servei de traducció simultània per a estrangers. Restaurants de guàrdia: Una col·laboració amb el col·lectiu Tarraco a Taula per oferir menús d'inspiració romana a horaris adaptats als espectacles nocturns. Perspectives de Temporada i Infraestructures Es preveu una temporada de consolidació, mantenint les xifres de l'any passat malgrat la prudència de mercats com l'holandès o el francès. Finalment, es menciona el posicionament en contra del projecte del Tercer Fil, demanant una alternativa per l'interior per protegir el litoral tarragoní. "Tarragona té l'avantatge que ho pot oferir tot: sol, platja, cultura i patrimoni."

  • Presentació de la bandera de Tarragona 2017 al Parc de les Granotes - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    16'

    Presentació de la bandera de Tarragona 2017 al Parc de les Granotes

    Detalls de la cerimònia de benvinguda a la bandera mediterrània L'entrevista amb el director tarragoní Marc Chornet detalla l'acte solemne de recepció de la bandera dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. L'esdeveniment tindrà lloc el proper dijous 18 de juliol a les 20:00 h al Parc de les Granotes, un espai emblemàtic a tocar de l'amfiteatre romà. Característiques de l'acte L'esdeveniment s'ha concebut com una cerimònia dinàmica, curta i solemne, estructurada en diverses fases: Trasllat simbòlic: Joves esportistes campions de la ciutat portaran la bandera des de l'amfiteatre fins als jardins, simbolitzant el pas de la història a la modernitat. Part institucional: Discursos de l'alcalde de Tarragona i representants de la Generalitat i del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Proposta artística: Un recital poètic i musical sota el leitmotiv del mar com a pont de diàleg. Participants i elements artístics L'acte destaca per la seva vessant íntima i el seu caràcter circular, permetent que el públic s'hi mogui lliurement: Música en directe: Interpretacions de la soprano Marta Mateu acompanyada pel prestigiós pianista Albert Guinovart. Poesia: Lectura de poemes de diverses ribes del Mediterrani traduïts al català, en veu de Mercè Rovira. Simbologia: L'ús d'un piano de cua a l'aire lliure i el llançament de salves d'honor final per tancar la celebració. "Volem que sigui una metàfora de la societat tarragonina que rep aquest encàrrec i l'ofereix a la ciutat, passant de l'àmbit íntim al col·lectiu."

  • El sexe a l'època romana: Nova exposició al MNAT - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    12'

    El sexe a l'època romana: Nova exposició al MNAT

    Explorant la intimitat de l'antiga Roma El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició itinerant "El sexe a l'època romana", una producció d'ArqueoXarxa Catalunya liderada pel Museu de Badalona. Aquesta mostra ofereix un recorregut científic i obert per trencar els tòpics i estereotips que existeixen sobre la sexualitat en el món clàssic. Eixos fonamentals de la mostra L'exposició s'articula a partir de tres fonts de coneixement clau: Textos clàssics: Escrits originals que detallen l'evolució de la moral i les pràctiques sexuals. Iconografia: Reproduccions de pintures murals de Pompeia i Herculà que recreen l'ambient quotidià. Cultura material: Peces arqueològiques dels museus catalans com llànties decorades amb escenes eròtiques, ídols de la fecunditat i ritons en forma de fal·lus. "L'exposició parla a través dels propis romans, del que ells mateixos ens han deixat escrit." Temàtiques i activitats La mostra aborda temes complexos com el matrimoni, l'adulteri, la prostitució vista com un negoci econòmic i el paper actiu de l'home davant la dona. A més de la col·lecció d'objectes, el MNAT ha organitzat un programa paral·lel: Visites comentades diversos diumenges de juliol a setembre. Cicle de conferències al setembre sobre amor, textos clàssics i el negoci del sexe. En definitiva, l'exposició busca mostrar que la sexualitat romana era rica en matisos i que la seva visió de les relacions ha anat evolucionant al llarg dels segles, influenciada per corrents filosòfiques i legislacions canviants.

  • Pressupostos de l'Estat i claus de la Renda - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    17'

    Pressupostos de l'Estat i claus de la Renda

    Introducció a la Macroeconomia i Microeconomia L'entrevista analitza com les xifres globals de l'Estat (macro) impacten directament en la butxaca dels ciutadans (micro). Es posa el focus en la recaudació d'impostos i, sobretot, en la seva destinació final a través dels pressupostos públics. Destinació dels Impostos i Pressupostos Generals S'analitza l'estructura de despesa de l'Estat (per a l'exercici 2013), destacant les següents partides: Protecció Social (52,7%): Ha crescut dràsticament des del 2008 a causa de la recessió i l'atur. Serveis Públics Generals (31%): Inclou transferències a comunitats autònomes i ajuntaments. Deute Públic (12%): Es descriu com una de les grans "lacres" financeres a causa dels tipus d'interès elevats. L'expert utilitza una analogia domèstica per explicar el dèficit: "Si tenim 10, no podem gastar més de 10; hauríem de gastar-ne 8 i guardar-ne 2." L'Assessor Fiscal i la Declaració de la Renda Es discuteix la importància de no limitar-se a acceptar el borrador d'Hisenda. Els punts clau són: Comprovació necessària: El borrador sovint omet despeses deduïbles. Deduccions habituals no incloses: Assegurances vinculades a la hipoteca, quotes sindicals i despeses de manteniment d'immobles en lloguer. Educació financera: Es lamenta la manca de cultura econòmica a les llars, on sovint no es coneixen detalladament ingressos i despeses. L'Impacte de les Participacions Preferents Finalment, es tracta el drama de les preferents des d'una perspectiva fiscal: Representen una pèrdua de capital d'entre el 20% i el 65% per a molts estalviadors. Fiscalment, es poden compensar amb guanys durant els 4 anys següents, però es considera un "premi de consolació" ja que molts afectats s'han quedat sense capital per generar nous ingressos.

  • Casalamic garanteix la seva continuïtat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    17'

    Casalamic garanteix la seva continuïtat a Tarragona

    Bones notícies per a la Fundació Casalamic Després de mesos d'incertesa, s'ha confirmat que la fundació no tancarà les portes el proper mes de setembre. Aquesta resolució positiva és fruit d'una combinació de suports institucionals i d'una mobilització ciutadana sense precedents a Tarragona. Suport institucional i finançament L'entitat ha aconseguit assegurar part de la seva viabilitat econòmica gràcies a: * Una subvenció de l'Ajuntament de Tarragona de 25.000 euros destinada al projecte d'educadors de carrer. * El compromís de la Generalitat de Catalunya d'aportar aproximadament 60.000 euros per mantenir els seus programes. * Un reconeixement formal per part de l'administració a la trajectòria i seriositat de la fundació en l'àmbit social. La força de la ciutadania Jordi Collado, president de Casalamic, destaca que la campanya "Jo vull Casalamic" ha estat clau per visibilitzar la importància de l'entitat: * Més de 1.000 adhesions de ciutadans de tota Tarragona. * Un sopar solidari amb més de 130 assistents i la participació activa de voluntaris. * Un gran impacte mediàtic que ha servit d'altaveu per a la seva tasca social. Futur i Pla Estratègic L'entitat es troba en un procés de reflexió per no dependre exclusivament de les administracions públiques. S'estan explorant noves vies de finançament com el micropatrocini, col·laboracions amb empreses i una possible campanya d'associats. Actualment, Casalamic atén unes 5.000 persones anualment, centrant-se en infants i joves en risc d'exclusió. "Aquesta combinació de la gent i el suport dels mitjans ha fet que el procés hagi anat a bon port."

  • Les Festes i Setmana Cultural de Parc Riuclar - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    9'

    Les Festes i Setmana Cultural de Parc Riuclar

    Celebració del 20è Aniversari de l'Associació de Veïns El barri de Parc Riuclar a Tarragona celebra una fita històrica: el 20è aniversari de la seva Associació de Veïns. Per commemorar-ho, han organitzat una setmana plena d'activitats que combina la tradició de les festes de barri amb una vessant cultural puntera. Actes Culturals i Xerrades Abans d'entrar de ple en la gresca del cap de setmana, el barri ofereix un programa formatiu i nostàlgic al centre social: Seguretat Ciutadana: Xerrada a càrrec dels Mossos d'Esquadra. Memòria Històrica: Una exposició fotogràfica i periodística que repassa l'evolució del barri, des de l'arribada del primer troleibús fins a la construcció del pont de connexió amb Torreforta. Salut: Conferència sobre la cura de la gent gran impartida per l'enfermera Adela Rion. Plat Fort: El Cap de Setmana de Festes La programació festiva s'intensifica a partir de divendres amb esdeveniments per a tots els públics: Música i Rock: Destaca el concert de divendres nit amb grups com Viejos Hábitos, Art Triste, Chilá de Dulce i Beluto. Tradició i Religió: Missa a l'ermita del barri en honor a la Verge Milagrosa, acompanyada pel cor de Sant Josep Obrer. Gastronomia Popular: Grans tàparades veïnals com la chistorrada, el sopar de motxilla i una gran fideuà popular el diumenge per retrobar antics veïns. Activitats Infantils: Jocs de cucanya, concursos de dibuix i la cloenda final amb la festa de l'escuma. "És com un poble, ens coneixem pràcticament tots i ens portem d'allò més bé; això és el més bonic del barri." L'organització subratlla la importància de fer sortir la gent al carrer i enfortir els vincles comunitaris en un barri que es defineix per la seva familiaritat i diversitat.

  • Visita guiada al Campanar de la Catedral de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    24'

    Visita guiada al Campanar de la Catedral de Tarragona

    Introducció a l'Arquitectura de la Seu El recorregut comença amb una explicació sobre l'estil arquitectònic de la Catedral de Tarragona. Es destaca que la part romànica presenta una influència del romànic europeu, molt més estilitzat i amb rosatons més grans que el romànic peninsular típic dels Pirineus. L'edifici va ser finalitzat durant l'època gòtica, creant una combinació única. L'Ascensió i la Sala dels Monjos L'ascens al campanar consta d'uns 190 graons i es realitza en diverses etapes per facilitar la pujada. La primera parada és la Sala dels Monjos, un espai del segle XII situat en un lateral de la catedral. En aquesta sala: • Es troben les campanes internes que marcaven les hores litúrgiques i la consagració. • Es pot observar la diferència entre els murs romànics (quadrats) i la part superior gòtica (octogonal). • Es conserva el contrapès d'un rellotge del segle XIX. La Sala del Rellotge i Història Naval En un nivell superior es visita la sala que alberga la maquinària dels rellotges. Aquí, el guia explica la història de l'arquebisbe Pedro de Urrea, qui va ser el primer a derrotar els turcs en una batalla naval segles enrere. • Es mostren frescos de flotes de guerra que es podien albirar des del campanar. • Es detalla l'evolució del rellotge, des d'un mecanisme del segle XVI fins a la modernització elèctrica actual controlada per ordinador i sincronitzada amb l'hora oficial de l'Armada. Les Campanes i la Mitologia de la Guerra La sala de les campanes conserva peces originals que no van ser foses durant la Guerra Civil. Entre elles destaca la Fructuosa (1313), que celebra el seu 700 aniversari. El guia descriu la tècnica manual de seure les campanes (posar-les cap amunt sense fer el tomb sencer), una tasca perillosa i físicament exigent per als antics campaners. El Cim: La Capona i les Vistes Panoràmiques El punt culminant és la Capona, l'única campana cívica de la ciutat, finançada per l'Ajuntament i no pel capítol catedralici. Des de la part més alta, es gaudeix d'una vista de 360 graus que inclou: • El port de Tarragona i el mar Mediterrani. • Reus, les muntanyes de Prades i el Garraf. • Elements moderns com la petroquímica i PortAventura. "És la cloenda impressionant perquè veus a prop el que estàs acostumat a veure de lluny i tot en rodó."

  • Berto Romero i l'art de la comèdia natural - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    22'

    Berto Romero i l'art de la comèdia natural

    L'ofici de ser 'comedian' Berto Romero es redefineix sota el terme comedian, una paraula que engloba la seva polifacetisme en ràdio, televisió i teatre. Durant l'entrevista, l'humorista destaca que la seva eina principal és la combinació de la paraula i la naturalitat. La seva obsessió és que el treball no sembli impostat ni memoritzat, buscant sempre una connexió orgànica amb l'espectador. La mentida i la realitat quotidiana L'autor defensa la mentida com una eina narrativa fonamental en la comèdia, tot i que sempre parteix d'elements reals de la seva vida per construir les històries: Utilitza temes quotidians: la paternitat, la salut o el pas del temps. Porta aquestes situacions reals cap al surrealisme. "La gent que em vindrà a veure voldrà riure; si no, seria una sorpresa desagradable." Trajectòria i referents Berto recorda els seus inicis amb el col·lectiu El Cansancio l'any 1998 i la seva posterior eclosió mediàtica amb Andreu Buenafuente. Tot i la seva fama televisiva, reivindica el seu bagatge previ i cita referents clau de l'humor com Pepe Rubianes, Gila o Eugenio. Considera que, tot i que els temes ja han estat tractats des de l'època grega, la novetat resideix exclusivament en la manera de fer-ho i en el segell personal. L'exigència de la comèdia L'humorista reflexiona sobre la dificultat del gènere, afirmant que si una comèdia no és excel·lent, el públic la percep com a dolenta. A diferència d'altres gèneres com el thriller, el riure no admet mitges tintes. Per això, treballa els seus espectacles de cara al públic, eliminant qualsevol fragment que no aconsegueixi la resposta desitjada.

  • Banderes blaves i ambient a la platja de l'Arrabassada - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    10'

    Banderes blaves i ambient a la platja de l'Arrabassada

    L'estiu a les platges de Tarragona: Banderes i Seguretat L'episodi se centra en l'actualitat de les platges de Tarragona, concretament a la Platja de l'Arrabassada, on s'ha realitzat l'acte de col·locació de les banderes blaves. L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat per captar l'ambient matinal i parlar amb els responsables de seguretat i els banyistes. Seguretat i Prevenció amb la Creu Roja En Javier Ortoño, patró de la zona ciutat de la Creu Roja, destaca que la valoració de la temporada és positiva, tot i que s'han incrementat els rescats degut a varis factors: Canvis morfològics: El mar ha guanyat metres a la sorra aquest any. Ressaques i corrents: Fenòmens poc habituals que compliquen el bany. Treball preventiu: Es posa èmfasi en la vigilància constant i l'atenció als usuaris. "Hi ha canvis de corrent i ressaques on normalment no estàvem acostumats, i això fa que hi hagi més rescats de lo normal." L'ambient i el perfil del banyista L'equip del programa ha entrevistat diversos ciutadans que aprofiten les primeres hores del dia per gaudir de la platja: Matinadors i locals: El perfil predominant a primera hora és el de gent de Tarragona i famílies amb nens que busquen evitar les hores de màxima calor i els problemes d'aparcament. Turisme: S'observa una presència destacada de turisme rus, tot i que els visitants forans solen arribar més tard a la platja, després d'esmorzar als hotels. Mesures de protecció: Els banyistes expliquen que utilitzen protectors solars (entre factor 20 i 50) i que solen marxar cap al migdia quan el sol és més intens. Esport i lleure: Malgrat la calor, l'activitat no s'atura amb persones jugant a vòlei i futbol platja.

  • L'Estat d'Internet a Tarragona: Evolució, Mòbils i Gent Gran - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    29'

    L'Estat d'Internet a Tarragona: Evolució, Mòbils i Gent Gran

    Panorama Digital a la Demarcació de Tarragona L'episodi analitza les dades de l'últim observatori sobre l'ús d'internet a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, destacant que la regió es troba al capdavant de l'Estat espanyol i a nivells europeus. Lideratge Històric i Dades Actuals • Tarragona va ser pionera a oferir accés a internet a la ciutadania l'any 1995 mitjançant l'empresa americana Sprint, abans que Telefónica. • Actualment, la penetració d'internet a la zona arriba al 81%, superant la mitjana de Catalunya i de països com Bèlgica, Alemanya o Itàlia. • La metodologia de l'enquesta és molt robusta, amb una mostra de 2.000 a 3.000 persones, el que dóna una fiabilitat superior a qualsevol estudi estatal per a aquesta demarcació. Canvi de Paradigma: Dispositius i Connectivitat • El creixement ja no prové de l'ordinador, sinó de la mobilitat i els smartphones (més del 54% de connexions habituals). • Es preveu que l'arribada de la Smart TV i la integració d'internet al televisor portarà la connectivitat a prop del 100% de les llars en pocs anys. • El futur es visualitza com una interacció amb pantalles de diferents mides connectades de forma inalàmbrica. El Col·lectiu de la Gent Gran "Ha estat la sorpresa agradable més important de l'observatori: l'ús d'internet en la franja de més de 69 anys ha pujat un 72% en un sol any." • La denominada escletxa digital s'està reduint gràcies a la intuïció dels dispositius i a iniciatives com Tinet a l'escola. • S'emfatitza la necessitat d'adaptar-se a la tecnologia per evitar l'aïllament en tràmits quotidians com la banca o la salut. Usos de la Xarxa i Xarxes Socials • El correu electrònic (95-96%) i la recerca d'informació continuen sent els usos principals. • Es detecta un fort creixement en la lectura de mitjans de comunicació digitals (70%). • Gmail està a punt de desplaçar Hotmail com a líder, mentre que Twitter creix un 30% anual com a eina d'informació immediata, tot i que Facebook manté la base d'usuaris més gran. Reptes de Futur • La banda ampla rural segueix sent el gran repte; la solució per als pobles de menys de 2.000 habitants serà probablement la tecnologia inalàmbrica per la viabilitat econòmica del cablejat. • S'alerta sobre l'ansietat i addicció que generen els smartphones, especialment entre els joves que viuen permanentment connectats.

  • Tarragona Història Viva: Reconstrucció i Gastronomia Romana - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    18'

    Tarragona Història Viva: Reconstrucció i Gastronomia Romana

    Tarragona Història Viva: Un viatge a les entranyes de Tàrraco Aquest programa especial, realitzat des del Fòrum de la Colònia, presenta el cicle Tarragona Història Viva, una iniciativa que pretén apropar la història romana als ciutadans i turistes durant els caps de setmana d'agost. A diferència dels grans esdeveniments de Tarracó Viva, aquest format aposta per una major proximitat i intimitat amb el públic. Propostes de Reconstrucció Històrica Els grups locals de reconstrucció han preparat activitats específiques en diversos monuments: Circ Romà (Grup Taleia): Ofereixen un circuit intern per les bòvedes i túnels del monument. Es mostren personatges com l'arquitecte Vitruvius, bruixes, venedors de teles i àurigues. Destaquen la incorporació dels vigiles (els bombers romans) per explicar la seguretat en els espectacles. Amfiteatre i Fòrum (Grup Némesis): A l'amfiteatre es recrea el Vigiliam Unus, el sopar ritual previ als jocs, centrat en la purificació dels lluitadors. Al Fòrum de la Colònia es realitzen visites teatralitzades que mostren la vida quotidiana, des de judicis a la basílica fins a l'altar familiar de les cases. Gastronomia: Tàrraco a Taula La part històrica es complementa amb una oferta gastronòmica coordinada per l'associació Tarragona Taula: Menús degustació romans a un preu de 23 euros. Participació d'uns 10 restaurants (com Barhaus, Llegut, Còcula, entre d'altres) que fan torns de "guàrdia" cada cap de setmana. Plats destacats: Moretum, ànec, sardines i el popular coc de garrofes. "Oferim el que ningú veia habitualment: els detalls d'entrabambolines i personatges dels quals ningú parla, com els venators o els damnatus." Dades d'interès comercial Llocs: Circ, Amfiteatre, Aqüeducte, Fòrum Provincial, Fòrum de la Colònia i Muralla. Entrades: Es recomana la compra anticipada a través del portal Tarracoticket a causa de l'aforament limitat (30-40 persones per sessió).

  • Descobrint el Fòrum de la Colònia de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    13'

    Descobrint el Fòrum de la Colònia de Tarragona

    Exploració del Fòrum de la Colònia En el marc de l'activitat Tarragona Història Viva, el director del Museu d'Història, Lluís Valar, ens guia per un dels espais més rellevants però de vegades oblidats de l'antiga Tàrraco: el Fòrum de la Colònia. La Basílica: Centre de la Vida Cívica L'espai principal de la visita és la basílica, un edifici que, a diferència del concepte religiós actual, era el cor de l'activitat ciutadana. Valar explica que els cristians van adoptar aquesta tipologia arquitectònica perquè permetia l'assemblea de fidels: "El temple pagà no era un espai per acollir masses; en canvi, els cristians es basen en la reunió i necessitaven la basílica." Les funcions d'aquest edifici eren diverses: * Seu del Tribunal de Justícia. * Lloc de reunió de la cúria. * Espai per a mercats i assemblees ciutadanes. * Punt d'homenatge als déus. Arquitectura i Urbanisme L'edifici presentava una planta rectangular amb tres naus. Actualment, es poden observar columnes d'ordre corinti fetes de pedra de la zona (tipus Mèdol), una pedra sabinosa fàcil de treballar però molt erosiva. Un detall constructiu curiós és la presència de columnes reforçades, ja que l'edifici va patir problemes d'estabilitat i es va ensorrar cap al segle IV o V. A més, es destaquen les restes d'un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), del qual encara es conserva el pòdium de formigó romà. El Repte de la Conservació i Difusió El Fòrum es troba fragmentat per la urbanització moderna (com el carrer Soler). El director subratlla la necessitat de: 1. Actualitzar la museografia: Corregir errors d'interpretacions passades, com cornises col·locades al revés. 2. Integració tecnològica: Ús de reconstruccions en 3D per fer l'espai més impactant per al públic. 3. Promoció: Incentivar la visita dels tarragonins mitjançant el passi anual de 6 euros que permet l'accés a tots els recintes històrics.

  • Presentació de la segona edició de Tarragona Història Viva - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    33'

    Presentació de la segona edició de Tarragona Història Viva

    Presentació de l'edició d'estiu L'episodi se centra en la inauguració de la segona edició del programa Tarragona Història Viva, una iniciativa cultural que pretén apropar el llegat romà de la ciutat tant als turistes com als ciutadans locals. A diferència del festival Tarracoviva, que es concentra en pocs dies, aquesta és una programació estable que s'estén durant els mesos de juliol i agost. Objectius i filosofia del projecte Humanitzar el patrimoni: L'enfocament no és arquitectònic ni merament arqueològic, sinó que es busca explicar qui vivia en aquells espais i per a què servien fa dos mil anys. Impacte econòmic i turístic: Es vol allargar l'estada dels visitants i posicionar Tarragona com la ciutat que millor explica la història romana a Europa. Producció local: Totes les reconstruccions històriques van a càrrec de grups locals, aprofitant el coneixement i els materials ja creats. Espais i Novetats d'enguany En aquesta edició s'han afegit nous escenaris a la ruta habitual (Muralles, Pretori, Amfiteatre i Circ): • El Fòrum de la Colònia: Antiga basílica i centre polivalent de la vida ciutadana. • El Pont del Diable: On s'explica el paper de l'exèrcit com a constructor de camins i infraestructures civils. A més, s'han introduït millores tecnològiques i de serveis: Audioguies: Disponibles en anglès, francès i alemany per facilitar la comprensió al turisme internacional. Gastronomia: Col·laboració amb Tàrraco a Taula per oferir sopars d'inspiració romana després de les funcions nocturnes. "Volem ser la ciutat que millor explica la història; parlem més de persones que de pedres." Conservació del Patrimoni Es destaca la tasca "heroica" de manteniment que realitza el Museu d'Història. Els monuments de Tarragona tenen la particularitat de ser patrimoni amb sostre (com les voltes del Circ), cosa que permet una experiència immersiva única al món.

  • Prevenció del càncer de pell i serveis de l'AECC - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    14'

    Prevenció del càncer de pell i serveis de l'AECC

    La importància de la protecció solar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la doctora Isabel Sabater, de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), detalla les claus de la campanya solar actual. L'objectiu principal és la preparació i prevenció davant l'augment de l'exposició solar durant l'estiu. Punts clau de la prevenció solar: Memòria de la pell: La doctora emfatitza que el mal de les cremades és acumulatiu i pot desencadenar melanomes en l'edat adulta. Atenció als adolescents: És el grup de risc principal, ja que consumeixen el 80% del seu capital solar abans dels 18 anys. Ús correcte del fotoprotector: Aplicar-lo a casa, uns 30 minuts abans de sortir. Renovar l'aplicació cada dues hores. Protecció contra els rajos Ultraviolats A (UVA) i B (UVB). Horaris crítics: Evitar l'exposició directa entre les 12:00h i les 17:00h. Serveis gratuïts de l'AECC a Catalunya L'associació no només se centra en la prevenció, sinó que ofereix un suport integral als malalts i les seves famílies de forma totalment gratuïta: Psicooncologia: Suport psicològic especialitzat per a pacients i familiars. Rehabilitació del limfedema: Tractaments de fisioteràpia manual i d'aigua (rehabilitació aquàtica) per a dones operades de càncer de mama. Assessorament mèdic: Orientació sobre diagnòstics i segones opinions, especialment quan el sistema públic està saturat. Tallers: Activitats diverses com chikung, nutrició i prevenció de diversos tipus de càncer (colon, mama, úter). "No hi ha malalties, sinó malalts; sentir-se acompanyat psicològicament en un moment tan dur és vital." Calendari de conscienciació L'AECC manté una activitat constant durant tot l'any segons les efemèrides de salut: 1. Febrer: Dia Mundial contra el Càncer. 2. Maig: Dia sense Tabac. 3. Juny i Juliol: Campanya solar. 4. Octubre: Càncer de mama. La seu de l'entitat a Tarragona es troba a l'Avinguda Ramón y Cajal, 24, 1r A, on atenen qualsevol consulta via telefònica o presencial.

  • La Realitat del Torn d'Ofici i la Justícia Gratuïta - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    19'

    La Realitat del Torn d'Ofici i la Justícia Gratuïta

    Fonaments de la Justícia Gratuïta En aquesta sessió, els advocats Javier Gutiérrez i Estela Martín, membres del Col·legi d'Advocats de Tarragona, expliquen que la justícia gratuïta és un dret de caràcter constitucional. Aquest sistema garanteix que els ciutadans sense recursos econòmics suficients puguin pledejar amb garanties i rebre la defensa d'un lletrat sense cap cost. Diferència entre Justícia Gratuïta i Torn d'Ofici És fonamental distingir ambdós conceptes: - Justícia Gratuïta: És el dret econòmic que s'atorga al ciutadà segons la seva renda. - Torn d'Ofici: És el servei prestat pel professional de l'advocacia que és designat per al cas. "La justícia gratuïta està per a aquells que realment ho necessiten, per als ciutadans més vulnerables i no per a aquelles persones que amaguen ingressos." Requisits i Vocació del Lletrat Contràriament al mite de l'advocat novell, els professionals del torn d'ofici tenen una experiència mitjana de 45 anys. Per formar-ne part, es requereix: * Tenir el despatx al Partit Judicial de Tarragona. * Un mínim de 3 anys d'experiència en l'exercici. * Superació del màster d'accés a l'advocacia. El servei és voluntari i vocacional, ja que les retribucions són minces i, sovint, pateixen retards per part de l'Administració. Els advocats han d'estar disponibles les 24 hores del dia per a assistències a detinguts o víctimes de violència de gènere. Impacte de la Crisi Social S'ha detectat un canvi en la tipologia de les demandes: 1. Augment espectacular en l'àmbit civil (desnonaments i execucions hipotecàries). 2. Creixement en l'àmbit laboral per acomiadaments i impagaments. 3. Estabilització en l'àmbit penal i de detinguts. Finalment, es destaca la importància del Servei d'Orientació Jurídica (SOJ), un recurs gratuït del Col·legi que ofereix assessorament previ abans de prendre decisions legals o iniciar procediments judicials.

  • Restauració del monòlit a Rusiñol i l'Oliva - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    24'

    Restauració del monòlit a Rusiñol i l'Oliva

    Recuperació del patrimoni històric a l'Oliva L'episodi se centra en la restauració i col·locació del monòlit dedicat a l'escriptor Santiago Rusiñol a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona. Aquest acte ha estat fruit de la col·laboració entre l'associació de veïns de l'Oliva i la Coral L'Àncora, entitat que va impulsar l'homenatge original l'any 1928. La història del monòlit i el seu retorn • El monument va romandre soterrat i perdut durant anys a causa d'obres i actes vandàlics. • Va ser custodiat per la família Soler en un magatzem fins que es va redescobrir i lliurar al Museu d'Història per a la seva neteja. • L'estret vincle entre Rusiñol i la Coral prové de la seva amistat amb Josep Ixart, que va portar l'escriptor a ser nomenat Soci d'Honor de l'entitat. La Coral L'Àncora: 154 anys de cultura El president de la coral, Joan B.A., destaca la trajectòria d'una de les entitats més antigues de la ciutat: • Han cedit tot el seu fons documental a l'Arxiu Municipal per garantir-ne l'accés públic. • Mantenen tradicions com el cant del Pater Noster del mestre Benages per Sant Magí i el concert de Santa Tecla. • Fan una crida per rejuvenir la coral, convidant nous cantaires a sumar-se als assajos dels dimarts i dijous. "Un país culte va endavant; un país inculte es queda enrere. S'ha de lluitar per la cultura." Dinamització de la muntanya de l'Oliva L'associació de veïns treballa per convertir aquest espai, marcat històricament per la guerra, en un recinte de pau i cultura: • S'organitzen visites guiades que expliquen des de l'arribada de l'aigua a Tarragona fins a la història dels masos catalogats. • L'espai disposa de rutes senyalitzades (GR i PR) i conserva fauna local com esquirols. • Es preveu institucionalitzar actes d'homenatge cada 11 de novembre per mantenir viva la memòria de Rusiñol.

  • Exposició de cotxes clàssics i antics a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    12'

    Exposició de cotxes clàssics i antics a Tarragona

    Col·laboració entre la VIA-T i el Clàssics Salou L'entrevista detalla la sinergia establerta entre l'Associació de Comerciants de Tarragona (VIA-T), representada per Joan Blasquer, i el club Clàssics Salou, amb el seu president Josep Maria Fernández Pinyol. Aquesta unió té com a objectiu dinamitzar la ciutat mitjançant activitats culturals i l'exhibició de vehicles històrics. Detalls de l'esdeveniment Aquest diumenge es durà a terme una trobada especial a la Plaça Verdaguer de Tarragona: * Horari de l'exhibició: De les 11:00 h fins a les 13:00 h. * Activitat paral·lela: Mentre els vehicles estan exposats per al públic, els participants realitzaran una visita guiada pel patrimoni romà de la ciutat. * Cloenda: La jornada finalitzarà amb un dinar de germanor al Club Nàutic de Salou. Vehicles destacats i valor històric Es farà una distinció clara entre cotxes clàssics (més de 25-30 anys) i cotxes d'època (de 50-60 anys o més). Es podran veure veritables peces de museu: Models dels anys 1929 i 1932 que rarament surten del garatge. Un Lancia Augusta de 1932 i un vehicle Cedal del soci Alfredo Fortuny, del qual només n'hi ha dues unitats a tot Europa. Models populars com el Seat 600, el Citroën 2 CV i l'Escarabat. "Són ocasions úniques que la gent podrà gaudir i que potser en tot l'any no tornem a veure mai més perquè no surten." Finalment, es destaca el creixement del club de Salou, reconegut a nivell estatal per la qualitat de les seves sortides i la seva capacitat de convocatòria, situant-se a prop del prestigi del ral·li de Sitges.