Jordi Vinyals – Home de pocs amics

Irene Almolda – El Danubi blau

Dídac Pérez – El món de l’art

Carles Panadés – La crida del Wendigo

Annie Summerlee – Hiber-Nation

Anna Rosa Piña – La roomba, el Paco i un gos pequinès

Especial Tots Sants: Història i rutes pel Cementiri de Tarragona

Radiografia de la festivitat al Cementiri Municipal L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 es trasllada al Cementiri Municipal de la ciutat per oferir un programa especial en motiu de la festivitat de Tots Sants. El magazín combina la informació de servei, la tradició floral i la divulgació històrica de les personalitats que rodegen l'imaginari col·lectiu tarragoní. Espais de memòria i patrimoni • L'essència del cementiri: Es destaquen tombes monumentals com el mausoleu del General Reding, heroi de la guerra contra Napoleó, o la sepultura de Joan Smith. Els col·laboradors i especialistes subratllen que molts noms de carrers de la ciutat cobren sentit en visitar aquest recinte. • Personatges històrics: Es presenta el cicle "Tarragona amb els ulls de...", on actors com Josep Maria Pinyol i l'actor que encarna el Cardenal Cervantes (Anton Ferreter) expliquen el llegat de la ciutat a través de visites teatralitzades. • Espai Dignitat: Es recorda la zona dedicada als represaliats pel franquisme, un espai de memòria democràtica on es fan homenatges cada gener. Actualitat i serveis • Informació pràctica: La gerència del cementiri detalla els horaris ampliats, la gestió de les misses i el recital del record organitzat per Mèmora. • Transformació: S'anuncia l'estat de les obres del nou tanatori municipal (previsió 2026) i el canvi de l'skyline de la zona de l'Avinguda Roma. • Tradició dels floristes: Entrevista amb la Floristeria Romeu, un clàssic del Moll de Costa que es trasllada a l'entrada del recinte per atendre les demandes de crisantems i clavells. "No és l'edat en què van morir, són els anys que van ser feliços." Relats onírics En col·laboració amb l'Escola de Lletres, s'estrena una sèrie de contes surrealistes i inquietants anomenats Relats onírics, començant per l'obra de Rosa Pinya, "La rumba, el Paco i un gos pequinès", aportant el toc literari de la castanyada.

Pacte per la llengua i actualitat de Tarragona

Compromís amb el català i l'administració local Tarragona s'ha adherit formalment al Pacte Nacional per la Llengua, un acord que busca garantir la vitalitat del català com a eina de cohesió social fins al 2030. L'acte, presidit per l'alcalde Rubén Viñuales i el conseller Francesc Xavier Vila, referma la voluntat que la ciutat sigui un referent en la defensa de la llengua en àmbits com l'educació, la cultura i el comerç. "El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés." Problemes estructurals en el transport La Federació de l'Autotransport de Tarragona (FEAT) alerta d'una greu mancada de conductors professionals. Amb una edat mitjana que ronda els 50 anys i poca entrada de joves, el sector demana que aquestes feines es declarin de "difícil cobertura" per facilitar la contractació de personal estranger i millorar la mobilitat del territori. Mobilitat i serveis públics • Connexió ferroviària: S'ha creat un grup de treball entre la Diputació de Tarragona i plataformes ciutadanes com Dignitat a les Vies per exigir a Madrid millores en el servei, lamentant l'absència de representants de Renfe i Adif. • Conflicte al sector públic: Comissions Obreres denuncia el bloqueig de les negociacions salarials i no descarta vagues si no s'actualitzen els sous per al 2025. • Seguretat: Detingudes dues persones per furts reiterats a l'EMT de Tarragona i desarticulada una banda de narcotràfic a la demarcació. Celebracions i solidaritat Davant la festivitat de Tots Sants, el Mercat Central i el cementiri municipal preparen dispositius especials. Paral·lelament, aquest dissabte destaca el concert solidari Mamapop al Palau Firal i de Congressos, amb música dels anys 60 i 70 per recaptar fons contra el càncer de mama. Actualitat Esportiva • Nàstic: Gran decepció després de quedar eliminat de la Copa del Rei davant l'Atlètic Balears (2-0). L'equip ja pensa a recuperar sensacions al Nou Estadi contra l'Atlético de Madrid B. • Voleibol: El club Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria a la Superlliga com a local. • Bàsquet: L'Ibersol CBT vol mantenir la seva ratxa positiva al Serrallo.

Punt a Sabadell, dubtes i setmana clau del Nàstic

Panorama general Empat 0-0 a la Nova Creu Alta amb un Dani Rebollo decisiu, però creix la sensació d’equip sense identitat i amb dubtes en totes les línies. La tertúlia de Sempre Nàstic - Podcast a Tarragona Ràdio remarca que l’equip viu sostingut pels resultats, mentre el joc no convenç. "Hem de donar una volta a tot" — idea reiterada a la sala de premsa per Luis César, que preocupa en la jornada 9. • Classificació comprimida: el Nàstic de Tarragona és 6è amb 14 punts, a 1 del play-off i a 3 del lideratge. • Afició de 10: desplaçament massiu a Sabadell i grans entrades al Nou Estadi Costa Daurada. Clau de l’empat a Sabadell • Rebollo, MVP: aturades de molt mèrit per sostenir el 0-0. • Poques idees en atac: només la clara d’Àlex Jiménez i espurnes de Jaume Jardí. • Superats a la medul·lar: el Sabadell va imposar ritme i duels; el Nàstic va patir per sortir. • Referència a la mitjana anglesa: punt fora que pot ser bo si es fa bona la setmana següent. Estat de l’equip per línies Defensa • Dubtes en duels i regularitat; s’assenyalen noms propis i manca de solidesa en certes titularitats. • Morgado és l’element més fiable; cal consolidar parelles i rols. Mig del camp • Desbordat en escenaris de pressió alta rival; costa sostenir possessions i guanyar segones jugades. Davantera • Cedric i Baselga, intermitents; falta profunditat i connexió amb els mitjos. • Jardí, determinant entre línies però deslluït quan és desplaçat a banda. Porter • Dani Rebollo, en estat de gràcia i amb pes de lideratge; un pas endavant des de l’últim tram del curs passat. El tècnic i la idea de joc • Debat sobre l’identitat perduda respecte l’etapa de Dani Vidal. • Luis César és percebut com a resultadista: els marcadors l’han sostingut, però el joc genera inquietud. • Comparativa amb l’any de l’ascens: fora de casa es vol puntuar molt, però la plantilla actual no acaba de plasmar la idea. L’afició i l’entorn • Afició exemplar: milers de desplaçats i mitjanes d’assistència molt altes a casa, entre les millors de la categoria. • Expectatives: objectiu de ser primers o, si no, lluitar el play-off sense el llast psicològic de les tres finals perdudes. Setmana clau: Copa i líder de grup Copa del Rei (Atlètic Balears, dijous) • Proposta de rotacions i minuts per no habituals (Toni Fuidías, Sergio Santos, Enric Pujol, Moi Delgado, Òscar Sanz, etc.). • Risc reputacional si hi ha eliminació: “una pedra a la motxilla” abans de rebre el líder. Lliga (Atlético Madrileño de Fernando Torres, diumenge, Nou Estadi Costa Daurada) • Partit gran a casa: calibrarà el moment real de l’equip. • Necessitat d’imposar-se a casa i evitar que el joc apagat desconnecti l’afició. Tecnologia arbitral • Valoració positiva del VAR a la categoria: aporta claredat en accions decisives i transparència (s’espera l’audio dels revisions). • Obligació de revisar gols i accions clau; ajuda al criteri i exposa errors greus. Cita destacada (Memes a banda — Arnau Curto) "Denoto una falta d’ambició molt preocupant... partit gris i impersonal. Enveja sana del Sabadell pel seu joc; l’afició del Nàstic és intocable." Conclusions • Missatge central: el punt a Sabadell salva els mobles, però cal millorar la imatge i l’ambició de manera urgent. • Prioritats: consolidar una identitat clara, ajustar rols (especialment en atac i mig), i fer bona la setmana a la Copa del Rei i davant l’Atlético Madrileño al Nou Estadi Costa Daurada.

De JJ González a l'Accents: Embotada i Microscopi

Panorama general Programa de "Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio amb Núria Calbó dedicat a un especial d’agenda cultural-musical molt complet. S’hi destaquen: Reaparició de José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) amb el disc bilingüe “Cantimplora cursi” i tres temes en català. Focus en el segell Microscopi: novetats d’Elia Blasco i el duet Terrae. Rutes de tardor: L’Embotada (festa del vi vell), Festival Terrer i Festival Accents 2025 (amb Maika Makowski com a caramel final i avanç de perles 2026 amb Nacho Vegas). Destaquen Canvi d’etapa: “He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta”, confessa González Nieto, separant el projecte de versions del nou material propi. Lletra i vida real: “Preguntes de sisè” neix d’una escena a classe postpandèmia; paral·lelisme entre atenció a l’aula i al concert. Microscopi en forma: saxo protagonista amb textures visuals a “L’Aigua” (Elia Blasco) i loops, sintetitzadors i percussió amb arrel tradicional a “Nostre gra” (Terrae). Agenda viva: L’Embotada a Tarragona (concerts, tastos i sostenibilitat d’utillatge), girs de programació del Festival Accents i avanç de Nacho Vegas. Segments principals 1) José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) Reinici amb nom propi: separa el llegat d’Espaldemaceta de les noves cançons. Temes emesos: “Macà”, “Preguntes de sisè” i “Ho sento”. Directes: anuncia que publicarà dates aviat; converses amb programadors, sales i bars. "He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta... Em feia molta il·lusió dir-me pel meu nom." 2) Microscopi: novetats Elia Blasco — “L’Aigua”: saxo com a eix, música balsàmica sense nyonyeria; peces que metaforitzen vida i canvi. S’escolten “Plou” i l’“Interludi Drama and Bass”. Terrae — “Nostre gra”: homenatge a les Terres de l’Ebre, sintetitzadors, loops i efectes de veu amb percussió i tradició viva. S’escolta “La clavellinera” (feat. Alider Sanz). 3) L’Embotada i festivals de tardor L’Embotada (Tarragona): del 4 al 8 (xerrades, projeccions, tastos, concerts). Terrae als Jardins de la Casa Canals (dia 6) i Esperit! a la Plaça del Rei, amb mostra de “Percepció és Distorsió”. Sostenibilitat: es recomana portar embut/copa reutilitzable per evitar gots de plàstic. Festival Terrer: Terrae al Terrer (Pradell de la Teixeta) dins gira del nou disc. 4) Festival Accents 2025 Programació en marxa (Reus, Morell, Riudoms, Constantí, etc.) amb noms com Judit Nedermann & Pau Figueres, Blaumut, Miquel Gil, Quimi Portet, Anna Roig i Carles Velda, entre d’altres. Caramel final: Maika Makowski (13 de desembre, Teatre Bartrina) amb “Bunker Rococo”. Tema emès: “Exotic Ingredients”. Avanç 2026: Nacho Vegas (Teatre Fortuny); recuperen “Verano fatal” (amb Cristina Rosenbinger) com a peça icònica. Apunts clau Tarragona Ràdio i "Fans de Tarragona" com a altaveu local de proximitat. Temes transversals: docència i música, atenció del públic, tradició vs. electrònica, sostenibilitat als festivals.

Mar, patrimoni i inclusió social a Arran de Mar

Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar amb una estructura molt clara en dues grans parts: Primera hora (informativa i d’actualitat): repàs de notícies de tota la costa catalana, centrades en medi ambient litoral, sector primari (arròs i pesca), turisme i patrimoni, educació nàutica i transició energètica. Es tanca amb butlletí marítim (temps i trànsit). Segona hora (reportatges i entrevistes): espai monogràfic amb ONG ambiental sobre plàstic, cultura popular marinera (gegants), sanitat i fauna (grip aviar al Delta), vela esportiva de competició i nàutica social inclusiva, i final amb càpsula divulgativa sobre cetacis. L’episodi combina • defensa del medi marí i litoral, • economia blava i sectors tradicionals (pesca, arròs, càmpings), • patrimoni romà i gestió institucional (Tarragona / Mèrida), • educació i inclusió a través del mar. 1. Notícies de la Costa Brava i Empordà 1.1 Flora invasora als penya-segats de l’Escala • Es presenta el projecte Life Med Cliffs (des de 2021) per gestionar i divulgar sobre la flora exòtica invasora als penya-segats litorals de la Costa Brava. • Objectiu principal: preservar la biodiversitat de la flora autòctona en hàbitats fràgils i protegits (Parc Natural del Montgrí i duna litoral). • Exposició itinerant al vestíbul de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de l’Escala, amb plafons sobre: - El programa Life i l’àmbit de Cap de Creus. - Les espècies invasores més problemàtiques: gadània, figuera de moro, ungla de gat, ailant. • Aquestes espècies amenacen flora protegida com ensopaguera, coixí de monja, campaneta de mar, malgó marí. «Portem des de 2017-2018 fent actuacions d’erradicació… a Planasses, la duna litoral, Vilanera, duna d’Empúries i ara cel·la de Punta Mongó». • Es recorda que està prohibida la recol·lecció de flora en aquests hàbitats. En cas de detectar noves invasores, es demana avisar al 112 o agents rurals. 1.2 Aparcament al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà • Entra en funcionament un nou sistema de gestió de barreres a l’aparcament del Cortalet. • Veïns dels 9 municipis del Parc i socis d’entitats col·laboradores (APNAE / IAEDEN) aparcaran gratuïtament. • Objectius: - Modernitzar el sistema i agilitzar entrades i sortides en pics de visitants (Setmana Santa, caps de setmana de primavera, estiu). - Reforçar el vincle del territori i reconèixer la tasca de les entitats conservacionistes. • Es recorda que és la segona zona humida més important de Catalunya, clau per a l’ornitologia i amb 8 itineraris interpretatius. 2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre 2.1 Baixada de preus de l’arròs del Delta de l’Ebre • La campanya de l’arròs ha estat marcada per preus baixos per l’excés d’oferta a Espanya i Europa. • El president de la Càmera Arrocera del Montsià, Àlex Morales, alerta que: - Els costos de producció han pujat molt. - Sense bona collita, es pot arribar a cobrar per sota del cost de produir. • Reclama: - Aranzels o mesures de protecció contra l’arròs importat barat. - Etiquetatge clar d’origen per afavorir l’arròs produït sota normatives europees de fitosanitaris i laborals. • La campanya també ha patit tres episodis d’aiguats forts a Sant Jaume d’Enveja i Amposta: - Pèrdues estimades de 400 tones en 390 hectàrees. - Es demanen inversions en estacions de bombeig més potents per evacuar aigua i reduir inundacions. Malgrat el context, es destaca excel·lent qualitat del gra i l’extensió de llavors resistents a herbicides i mesures per controlar la pols a la cooperativa. 2.2 Cap de setmana de terror a l’Ametlla de Mar • Les fortificacions militars acullen per primer cop el Passatge del Terror “Experiment Sentinella”, organitzat per l’Ajuntament, Comissió de Festes i el grup escènic local. • Funcionament: - Dies: divendres, dissabte i diumenge. - Dos torns per dia (18 h i 20 h), grups màxim 5 persones. - Entrada 4 €, amb inscripció prèvia (ja venut un 60% aforament). • Objectius: dinamitzar la vida cultural i fomentar participació ciutadana amb una experiència de por en un espai ja carregat de llegendes locals. • Activitat apta des dels 10 anys (menors de 12, amb adult). Complementat amb festa de Halloween, venda de castanyes i taller infantil al mercat municipal. 3. Garraf: crisi de la pesca i Copa d’Espanya de vela 3.1 Pescadors de Vilanova i la Geltrú, en situació límit • La confraria de pescadors de Vilanova denuncia la inacció de la Secretaria General de Pesca un any després de les protestes a Madrid. • Situació de partida: reducció de dies de pesca (27 dies/any per a l’arrossegament), després parcialment ampliats amb mesures de sostenibilitat que han exigit inversions als pescadors. • El patró major, Jaume Carnicer, afirma sentir-se abandonats: «Ens van demanar sis mesos… van passar, es van anar de vacances i no tenim absolutament res. Demostra una inacció total». • Problemes concrets: - Arrossegament: incertesa sobre dies de pesca disponibles. - Encerclament: superpoblació de tonyina, que es captura accidentalment però no es pot desembarcar. - Arts menors: mides del pop diferents dins del mateix país. • Reclamen coherència: han fet vedes, reserves, canvi de xarxes, portes voladores, però no reben respostes ni planificació de cara al 2026. • Es comença a parlar de desobediència civil, però hi ha por a les sancions: «Per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben». 3.2 Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú • El Club Nàutic Vilanova acull la Copa d’Espanya d’ILCA 4, una de les dues proves que seleccionen l’equip espanyol per a europeus i mundials de la classe. • L’ILCA (antic Laser) és una embarcació individual de vela lleugera, amb tres versions (4, 6 i 7 m² de vela). - ILCA 4: pas des de classes infantils, categoria juvenil. - ILCA 6 i 7: classes olímpiques femenina i masculina. • Xifres clau: - 140 embarcacions (una de les classes més nombroses). - Dividides en 2 grups de 70; objectiu: 9 proves en 3 dies (3 per dia i 6 sortides diàries). - Rang de vent òptim: 8–12 nusos; previsió de bons vents de ponent. • El director esportiu, Tete Sabater, destaca: - Orgueull pel reconeixement de la Reial Federació Espanyola de Vela. - Volen provar la capacitat d’infraestructures (vestidors, varador, aparcament) per optar a esdeveniments encara més grans. - El club aporta 6 regatistes a la selecció catalana (23 places), mostra de la bona feina de base. - Navegar “a casa” dona avantatge en coneixement del vent local. • Es menciona el jove Iker Mujica com a candidat català fort al podi, i es reivindica Catalunya com una de les federacions de vela referents (amb Balears i Canàries). 4. Maresme: educació nàutica i bioenergia forestal 4.1 Escola Sinera i la regata transoceànica Minitransat • Alumnes de l’Escola Sinera d’Arenys de Mar segueixen en directe la regata Minitransat apadrinant el maresmenc Joan Trencs (equip Pachamama). • Projecte educatiu “22 dies, 22 peus” (Fundació Barcelona Capital Nàutica): - Objectiu: “fer entrar el mar a les aules” i treballar matemàtiques, geografia, història i valors a partir de la regata. - Cada escola apadrina un navegant, habitualment per proximitat geogràfica o vincles. - Seguiment en temps real via geolocalització i trobada final entre alumnes i navegants en l’acte de clausura al gener. • Dades de la Minitransat: - 2 etapes: França (Les Sables d’Olonne) – Canàries (Santa Cruz de La Palma) – Guadalupe (Carib). - La primera etapa es va suspendre a Portugal per l’huracà Gabriel. - Segona etapa: més de 4.600 milles; uns 15 dies de travessa. 4.2 Projecte Maresme Circular i gas renovable a partir de biomassa • Maresme Circular (Consorci de Residus del Maresme) inicia una investigació per aprofitar la biomassa dels boscos del Montnegre i el Corredor com a font d’energia sostenible. • Context: abandonament rural, sequera, plagues i incendis fan els boscos mediterranis més vulnerables. • La valorització de biomassa forestal busca: - Mantenir boscos nets i resilients i reduir riscos d’incendis. - Crear noves oportunitats econòmiques locals. • Es faran tres assajos de gasificació de biomassa (fulles, escorça de pi blanc, biomassa municipal del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a Mataró) per obtenir: - Gas de síntesi (syngas): combustible substitutiu de biogàs o gas natural. - Biochar (carbó vegetal): - Millora de compostatge i fertilitat de sòls agrícoles. - Filtració de contaminants en aigües i biogàs. - Ús potencial en tractament d’aigües residuals. • Es vol comparar resultats energètics i ambientals segons el tipus de mescla de biomassa. 5. Costa Daurada, Tarragona i territori 5.1 Vers un Consorci del Patrimoni Romà a Tarragona • L’arqueòleg Fèlix Palma, director del Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida, explica el model de gestió que inspira el futur Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco. Punts clau del model de Mèrida: • Funciona des de fa gairebé 30 anys, creat 3 anys després de la declaració de Patrimoni Mundial UNESCO. • Governança compartida: hi participen administracions locals, autonòmiques i estatals. • Decisions: - Les estratègiques (pressupost, grans projectes) es prenen en un Consell Rector. - El dia a dia es gestiona des de la ciutat, no des de capitals administratives llunyanes. • Palma subratlla que els monuments no perden la titularitat, responent temors sorgits a Tarragona. «Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona…» • A Tarragona, el Ple municipal extraordinari ha aprovat els estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco, que ha de començar a funcionar l’1 de gener de 2027. • Es presenta com un pas decisiu cap a una gestió unitària i eficient del patrimoni arqueològic romà de la ciutat, seguint l’exemple de Mèrida. 5.2 Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Joan Estrada és nomenat nou president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, rellevant Mireia Sanz en l’Assemblea General al càmping Trillas. • Perfil: patró marítim de Tarragona, fill de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils, experiència com a director general en promotora immobiliària i gestora de camps de golf, i manager en multinacionals industrials. • L’acte compta amb autoritats com el subdelegat del Govern espanyol, la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme. • Reptes de la nova Junta (continuista): - Regulació del turisme itinerant amb autocaravana. - Efectes del tercer fil ferroviari i pas de mercaderies pel litoral. - Lentitud administrativa en tràmits urbanístics. - Millora de la promoció turística dels càmpings. • L’associació agrupa 54 establiments amb més de 66.000 places. 6. Serveis: temps de mar i trànsit 6.1 Previsió marítima (Lluís Mi Pérez) • Es preveu una situació marítima força tranquil·la per a les properes hores i dies: - Dijous tarda: una mica de tràngol de nord/nord-est a la Costa Brava, vent girant a xaloc / llevant, marajol o maror suau. - A la resta de costa: vents variables de sud-sud-oest, una mica de mistral al Delta de l’Ebre. • Divendres: - Matí: vents molt febles, girant a sud / garbí suau. - Tarda: vent de sud més marcat, especialment a la Costa Brava, amb marondolada i mar de vent. • Dissabte serà el dia de major alteració marítima, que es seguirà a xarxes. 6.2 Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Reobertura de l’AP-7 al Vallès Oriental (Peixetà – Sant Celoni) després del bolc d’un camió en sentit Tarragona; queden 6 km de retencions. • Obres a la B-40 a Barberà–Terrassa tallen un carril i generen cues en sentit nord. • Congestió a la C-58 entre Montcada i el Nus de la Trinitat. • Ronda Litoral: aturades a zona portuària i Bon Pastor en sentit Trinitat. • Ronda de Dalt: retencions a la zona de Vall d’Hebron en sentit Trinitat. 7. Butlletí local: Tarragona (a les 17.00 h) 7.1 Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua • Tarragona s’adhereix al Pacte Nacional per la Llengua de la Generalitat, reafirmant el compromís amb la promoció i ús social del català en tots els àmbits. • Signatura a l’Ajuntament de Tarragona amb el conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila i l’alcalde Rubén Viñuales. • Es presenta el català com a eina de cohesió, convivència i progrés, i com a llengua oberta i moderna. 7.2 Manca de conductors professionals • La Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT) denuncia l’agudització de la manca de conductors de mercaderies i passatgers. • El director, Josep Lluís Aimat, demana declarar aquests llocs de feina de difícil cobertura i facilitar l’arribada de treballadors estrangers. 7.3 Conflictivitat laboral al sector públic • Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. • Inicien un calendari de mobilitzacions que pot culminar en vaga. • Reivindicacions: actualització salarial per al 2025 (sense pujada encara), recuperació del poder adquisitiu perdut i dimensionament correcte dels serveis públics. 8. Entrevista 1: ONG “Plàstic Preciós” (reciclatge i conscienciació) 8.1 Origen i missió • Parla Adrià Tallada, cofundador de Plàstic Preciós: - Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017). - Des de 2021, projecte Plàstic Preciós Barcelona. • Missió principal: - Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb economies circulars locals. • Obtenció del plàstic: - Recollides i neteges a platges i litoral. - Campanyes amb escoles i organitzacions (recullen residus que després es transformen en mobiliari o objectes). - Col·laboració amb empreses que generen residus plàstics específics reciclables. 8.2 Projectes destacats • Restauració de mobiliari escolar: - Substitució de taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Decapatge i repintat d’estructures metàl·liques. - Es fa amb diverses entitats col·laboradores. • Mobiliari urbà amb residus marins: conversió de plàstic marí en bancs o altres elements urbans. • Campanyes amb entitats com el Banc de Sang i Teixits i Bàsquet Girona: - Bàsquet Girona deixa d’usar gots d’un sol ús al pavelló. - Canvi a gots reutilitzables, amb acompanyament de campanyes de conscienciació i marxandatge. - Han acabat dissenyant també mobiliari i elements per l’estadi de Fontajau. 8.3 Educació i les “3R” • L’ONG posa èmfasi en les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, insistint que “reduir” és la més important: - Reduir consum de plàstic i, sobretot, reduir producció. - Pressió sobre empreses productores que abocar molts envasos al mercat sense alternatives. • Tallers per a joves: - Tallers interactius on participen en el procés de reciclatge. - Exemples d’ús molt reduït de plàstic en altres països i els beneficis ambientals associats. 8.4 Residus marins i episodis extrems • El plàstic marí no és la principal font de material per a l’ONG, perquè arriba molt brut i barrejat, i és difícil de reciclar industrialment, però el fan servir per a projectes específics i de recerca. • Experiència amb la DANA al País Valencià: - Van participar en tasques de neteja. - Transformació de residus recollits en mobiliari per centres escolars i pobles afectats. - Projectes pilot d’investigació sobre la viabilitat de reciclar residus molt degradats. 8.5 Expansió territorial i treball amb empreses i pescadors • Plàstic Preciós treballa a tot l’Estat: Galícia, sud d’Andalusia, Extremadura, Canàries, etc. • A Barcelona s’han traslladat a l’espai “Barcelona Economia Circular”, per reforçar la seva presència a Catalunya, especialment en centres escolars. • Col·laboracions amb ports i empreses per: - Reintroduir residus en els seus propis circuits productius (ex. mobiliari d’oficina amb el seu plàstic). - Fer xerrades i tallers amb treballadors i pescadors. • Es reivindica el paper dels pescadors com a última línia de defensa del mar, sovint injustament assenyalats com a culpables, però que: - Sovint recullen residus quan pesquen. - Necessiten un mar net per mantenir el seu mitjà de vida. 8.6 Com contactar amb l’ONG • Web: plasticpreciósbcn.org (la locutora la pronuncia aproximadament així). • Instagram: @plasticpreciósbcn. • Responen tant a escoles com a entitats i empreses, amb alta demanda però voluntat d’arribar a més centres. 9. Entrevista 2: Gegants de Roses – cultura popular marinera 9.1 Quimet i Demetria: sirena i pastor de l’Empordà • Parla Gaia Pau (Laia Pau), presidenta dels Gegants de Roses. • Parella de gegants: Quimet i Demetria, simbolitzen: - Demetria: sirena que mostra el mar i la costa de Roses i de l’Empordà. - Quimet: pastor que representa la muntanya i la part interior. • S’inspiren en la llegenda clàssica de l’origen de l’Empordà i la sardana de Joan Maragall. Característiques: • Tots dos fan uns 3,50 m d’alçada. • Demetria: - Dona amb una gran cua de sirena blava al costat, molt voluminosa i espectacular. - Pesa uns 55 kg, i la cua desplaça el pes cap a l’esquerra, dificultant el port. • Quimet: - Pastor tradicional, amb faixa, barretina, jaqueta de llana i bastó. - Pesa uns 45 kg i acostuma a portar la bandera de Roses. 9.2 Origen dels noms i vincle amb el poble • Quimet i Demetria eren una parella real del poble, molt estimada i sense descendència. • Desig de la Demetria: deixar el seu llegat a Roses. • Va finançar la construcció dels gegants per donar-los com a herència al poble. • En el seu honor, els gegants porten els seus noms. • Es van inaugurar el 1995, tot i que ella ja havia mort, però la colla confia que “els veu” sempre que surten. 9.3 Relació amb altres colles i sortides • Zona principal d’actuació: Empordà i comarques gironines (trobades de festes majors). • Han fet sortides puntuals més llunyanes (Girona, Barcelona, fins i tot Tarragona), però és difícil per manca de mans i logística. • Aquest any s’han retrobat per primer cop amb els gegants de Palafrugell, que tenen una sirena similar: - Són similars però amb diferències (cua de la sirena de Roses va cap amunt, la de Palafrugell cap avall). - Intercanvi d’invitacions per als 30 i 40 anys respectius. • Participaran a la trobada gegantera del mil·lenari de Montserrat (16 de novembre), on s’espera una macroconcentració de colles. 9.4 Estat de la colla i reptes • Després d’una etapa de conflictes interns i baixa participació, diuen que estan “aixecant el cap”: - Tornen a entrar noves famílies. - Millora la disponibilitat de portadors (encara que costa per la Demetria). - Ara cal reforçar el grup de músics (gralles i percussió). • Tenen més figures a la colla, però sovint surten només Quimet i Demetria per falta de gent. • Destaquen la importància del boca-orella: una família engresca una altra, tothom hi fa una mica de tot (portar, tocar, acompanyar, vigilar gegants). • El vent de tramuntana és un repte constant: els gegants actuen com una vela i cal prudència; la pluja lleu la poden gestionar amb grans impermeables de plàstic. 10. Entrevista 3: Grip aviar al Delta de l’Ebre 10.1 Detecció dels casos i tipus de virus • Entrevista a Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, arran de dos casos positius de grip aviar en aus silvestres (Ametlla de Mar i Deltebre). • Cronologia: - Finals de setembre: ingressen al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge una gavina corsa (de l’Ametlla de Mar) i un xoriguer (Deltebre). - El Parc forma part de la xarxa de seguiment de malalties de fauna salvatge (grip aviar i d’altres). - Es prenen mostres i s’envien al laboratori de sanitat animal de Catalunya; diagnòstic preliminar, confirmat després al laboratori de referència de Madrid. • El virus és l’H5N1 d’alta patogenicitat, especialment greu per a explotacions avícoles (alta mortalitat en granges). 10.2 Risc per a humans i mesures • Risc per a humans molt baix i contagis molt difícils: - Casos descrits als Estats Units en personal molt exposat en granges infectades. - No hi ha transmissió sostinguda entre persones; el risc epidèmic veuria d’un eventual salt de transmissió interhumana, que no s’ha produït. • Es recomana no tocar animals salvatges malalts o morts i avisar 112 perquè actuïn agents rurals o serveis de recollida. 10.3 Mesures al territori • Quan es declara un focus d’alta patogenicitat en fauna silvestre: - Es delimita un radi de 10 km de vigilància. - No hi ha sacrificis d’animals domèstics ni restriccions severes, però sí mesures de bioseguretat: - A granges i explotacions d’autoconsum: animals tancats, sense contacte amb ocells silvestres ni en menjadores / abeuradors. - Suspensió temporal de l’anellament científic (manipulació directa d’aus) durant almenys 30 dies. - Restriccions puntuals a la caça amb aus de reclam i a la captura de polla d’aigua (control de danys). • El Departament d’Acció Climàtica (Agricultura) defineix el nivell d’aquestes restriccions, considerant que el risc general és baix. 10.4 Delta, biodiversitat i salut “One Health” • El Delta és molt ric en biodiversitat, però això el fa també vulnerable: - Atrau moltes aus migratòries aquàtiques, que poden portar virus (grip aviar, West Nile, botulisme, etc.). - És comparable a altres grans zones humides com els Aiguamolls de l’Empordà o Gallocanta (Saragossa), on s’han detectat casos en grues. • Vidal defensa l’enfoc One Health: La salut humana està lligada a la salut de la fauna (salvatge i domèstica) i del medi ambient. • El Parc reclama recursos per mantenir centres de fauna i vigilància sanitària actius, clau per anticipar i gestionar futures crisis. Missatge final: no cal alarma social, només prudència, respecte i higiene bàsica, i trucar al 112 si es veuen animals debilitats o amb comportaments estranys. 11. Entrevista 4: Nàutica Social Talassa – el mar com a eina social 11.1 Qui són i què defensen • Entrevista a Quim Espà, de l’Associació Nàutica Social Talassa (Mataró). • Associació nascuda fa 4–5 anys amb l’objectiu de: - Trencar la barrera social i econòmica que separa moltes persones del mar. - Convertir la nàutica en recurs social de primer ordre, no només d’oci elitista. • Denuncia que, tot i tenir port esportiu ple d’embarcacions, la major part de l’any estan parades, i no hi ha gaire política pública que promogui l’ús social del mar des del tercer sector. 11.2 Projecte 1 – “La Mar de Veles” • Primer projecte que van impulsar: regates de club inclusives. • Format: - Armadors privats cedeixen els seus velers per un dia. - Es fa una regata on pugen persones de col·lectius vulnerables (Fundació Maresme, Parkinson, Alzheimer, Institut Guttmann, etc.). - Cada edició mou 20–30 embarcacions i unes 100 persones al mar. • Impacte: experiència emocionant tant per als participants (que sovint no s’havien imaginat sortir al mar) com per als armadors, que veuen la seva embarcació convertir-se en eina social. 11.3 Projecte 2 – “La Mar Oberta” • Objectiu: passar de l’activitat puntual a sortides regulars. Primera fase (ja en marxa): • Des de setembre, sortides gratuïtes amb un veler cedit a l’associació, per a entitats que treballen amb persones en risc d’exclusió o vulnerabilitat. • Ja participen unes 15 entitats: algunes fan sortides puntuals (tastet de mar), d’altres segueixen un programa de 6–8 sortides on es treballen de manera sistemàtica valors, confiança, treball en equip i benestar. • A cada sortida es passa un test de valoració per construir un estudi validat sobre els beneficis terapèutics de la navegació. Segona fase (futur immediat): • Estendre el model a altres ports de la costa catalana. • Aliances amb empreses de charter (lloguer d’embarcacions) per oferir preus socials en temporada baixa (tardor, hivern, primavera): - Les empreses aprofiten millor els recursos (barcos i patrons inactius a l’hivern). - Les entitats socials accedeixen a la mar de manera assequible. 11.4 Projecte 3 – “La Mar de Joves” • Objectiu: disposar d’un vaixell escola per a expedicions de 5 dies – 1 setmana amb joves. • Es pretén treballar: - Autonomia, responsabilitat, confiança, cohesió de grup. - Experiències similars a les que ja es duen a terme en altres països europeus, on el mar és assumit com a recurs educatiu i social. 11.5 Suport del sector privat i voluntariat • Han creat el “Distintiu de Compromís Social Nàutic” per reconèixer empreses que els donen suport (donacions, descomptes, serveis). • Exemples de col·laboradors: - Port de Mataró i varador (facilitant amarratge i varada). - Una gestoria que va ajudar a posar el vaixell a nom de l’associació. • Tota la feina actual és voluntària per part dels membres, amb moltes hores invertides. • Disposen d’un grup de voluntariat (patrons, mecànics, aficionats a la nàutica) que dona suport operatiu. 11.6 Com contactar-hi • Web: nauticasocial.org. • Instagram: @nauticasocialtalassa. • Encara estan definint el sistema formal per associar-s’hi, però ja recullen dades de persones interessades i de voluntaris. 12. Càpsules del mar: el dofí ratllat 12.1 Identitat i morfologia • Càpsula divulgativa amb Arnau, de l’Associació Cetàcia, sobre el dofí ratllat o llistat (Stenella coeruleoalba). • És el dofí més comú del Mediterrani i el més petit de la zona (entorn de 2 metres). • Cos molt estilitzat, aleta dorsal petita i coloració característica: - Tres ratlles fosques que neixen a l’ull i s’estenen cap a la zona genital i altres parts del cos. - Patró molt útil per a la identificació visual. 12.2 Comportament i observació • Dofí molt actiu i espectacular: - Salts de 3–4 metres fora de l’aigua. - S’apropa sovint a la proa de les embarcacions per aprofitar l’ona de proa i la velocitat (estalvi energètic). • Alimentació: principalment peixos pel·làgics, i en menor mesura cefalòpodes. • Distribució: - Present a tota la conca mediterrània, molt abundant a la part occidental. - Prefereix aigües profundes del talús continental (més de 200 m). - A la zona del Garraf, representa el 60% dels albiraments de cetacis de l’entitat. • És una espècie resident (tot l’any al Mediterrani), però al Garraf observen més densitat a hivern i primavera. 12.3 Amenaces i conservació • Estat de conservació: vulnerable. • Amenaces principals: - Epidèmies de morbillivirus (anys 90: mortalitat elevada a la costa catalana). - Captura accidental en arts de pesca. - Disminució de l’aliment disponible per sobreexplotació pesquera. - Contaminació del medi marí. 12.4 Bones pràctiques d’observació • Són animals molt juganers, especialment espectaculars en grups grans (fins a 100–200 individus). • Però cal respectar la normativa: - No acostar-se a menys de 60 metres amb l’embarcació. - Si ells s’apropen, reduir velocitat (fins a 4 nusos), no fer maniobres brusques, gaudir de l’albirament i abandonar la zona sense perseguir-los. 13. Fil conductor i temes principals de l’episodi 13.1 Eixos temàtics Medi ambient i biodiversitat litoral Flora invasora a la Costa Brava. Gestió de zones humides (Aiguamolls, Delta de l’Ebre). Grip aviar i salut ecosistèmica (One Health). Conservació de cetacis i normativa d’observació. Economia blava i sectors tradicionals Crisi de preus a l’arròs del Delta. Pescadors de Vilanova i regulació pesquera. Càmpings com a motor turístic a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Vela de competició (Copa ILCA 4) i projecte educatiu Minitransat. Patrimoni i governança cultural Model de Consorci patrimonial (Mèrida) com a referent pel patrimoni romà de Tarraco. Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua. Educació, inclusió i cultura popular vinculada al mar Plàstic Preciós: educació ambiental i reciclatge creatiu. Nàutica Social Talassa: el mar com a eina social per a col·lectius vulnerables. Gegants de Roses: sirena i pastor com a símbols de la unió mar–muntanya a l’Empordà. Projecte escolar “22 dies, 22 peus”. En conjunt, l’episodi mostra el mar com a eix vertebrador de notícies locals, polítiques públiques, activisme, educació, esport, festa i recerca.

T de Cultura del 30/10/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Les cadenes que reparen: CO₂, polímers i nous materials

A Tarragona, la tardor transforma els paisatges: la degradació de la clorofil·la deixa veure altres pigments com carotens i antocians, il·lustrant reaccions químiques de manera poètica. Amb la tornada a la rutina escolar, els laboratoris reprenen l’activitat i arriba una notícia científica destacada: el Premi Nobel de Química ha reconegut els MOFs, materials capaços de capturar i transformar CO₂, claus per una indústria més neta i sostenible. En paral·lel, a la nau Margulis, la tripulació experimenta amb el carboni en diverses formes (CO₂, metanol, sucres) i aprèn a mantenir l’equilibri necessari per a la vida dins d’un entorn artificial. Els polímers i altres materials que formen la nau són vitals per preservar la vida i plantegen preguntes sobre la seva relació amb el carboni i el CO₂. Què són els polímers que envolten la nau i que permeten l’aventura espacial? Podrien ser una forma diferent del carboni? Quina relació podrien tenir amb el diòxid de carboni? Busquem el Blau de Prússia amb el Dr. Federico Frateloreto, investigador del grup del Dr. José Berrocal i amb l’Alejandro Delgado, estudiant de doctorat al grup del Professor Arjan Kleij.

La Circular - La manca de conductors professionals s’agreuja i també afecta el territori

Pacte per la llengua, feina i esport a Tarragona

Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Tarragona Actualitat ofereix una fotografia molt completa de l’actualitat local amb quatre grans eixos: política lingüística, mercat de treball i conflicte laboral, seguretat i successos i esport i activitat social. 1. Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua Compromís institucional amb el català • L’Ajuntament de Tarragona formalitza l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Conselleria de Política Lingüística. • L’alcalde Rubén Viñuales defineix el català com a llengua de cohesió, convivència i futur, i com a element essencial de la identitat col·lectiva, alhora oberta, diversa i moderna. "El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés, un element essencial de la nostra identitat col·lectiva." Objectius del Pacte Nacional per la Llengua • El conseller Francesc Xavier Vila explica que és un gran acord de país entre institucions i societat civil. • Objectius principals: - Fer un diagnòstic de la situació de la llengua. - Definir compromisos i full de ruta fins al 2030. - Impulsar mesures concretes per revertir les tendències negatives en tots els àmbits. • Es preveuen eines específiques per als ajuntaments, com una guia per a la política lingüística municipal. Reptes actuals d’ús social del català • Es destaquen com a punts febles: - Presència insuficient de influencers, streamers i youtubers en català. - Incompliments al comerç, sovint per desconeixement, que s’estan corregint. • Es posa en valor la tasca de l’Oficina del Català a la ciutat i el canvi de paradigma en el sector comercial. 2. Treball i conflictes laborals 2.1. Manca de conductors professionals • La Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT) alerta d’una greu manca de conductors tant de mercaderies com de passatgers, en un territori amb forta activitat econòmica i turística. • Punts clau de la diagnosi: - Edat mitjana dels conductors a Europa: prop de 50 anys. - Menys del 5% tenen menys de 25 anys. - Ja fa temps que el dèficit de professionals s’arrossega. • El director de la FEAT, Josep Lluís Aimat, reclama: - Declarar aquests llocs de feina com a “de difícil cobertura” per poder contractar més personal de fora de la UE. - Mesures estructurals i no només solucions puntuals. Aimat contrasta les “moltes declaracions polítiques” amb la necessitat real de mà d’obra als sectors econòmics, i denuncia que “no casa una cosa amb l’altra”. • Propostes per fer la professió més atractiva: - Millora de sous i condicions laborals. - Ajudes a la inserció laboral i programes d’impuls per a nous professionals. 2.2. Mobilitzacions de Comissions Obreres al sector públic • Comissions Obreres (CCOO) inicia un calendari de mobilitzacions fins a final d’any per denunciar el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. • Acció d’avui: - Concentració davant la subdelegació del govern a Tarragona. - Lema: “Negociació, pujada salarial i millora dels serveis públics”. • Reivindicacions principals: - Activar la Mesa General de la Funció Pública amb el ministre Òscar López. - Actualitzar els salaris per al 2025, any en què encara no hi ha prevista cap pujada. - Recuperar poder adquisitiu perdut en els darrers anys. - Dimensionar adequadament els serveis públics i reduir la temporalitat, que se situa prop del 30% a les administracions. • El sindicat no descarta una jornada de vaga si no hi ha avenços. 3. Successos i seguretat ciutadana 3.1. Furs als autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) • La Guàrdia Urbana de Tarragona deté dos homes de 61 i 54 anys, amb diversos antecedents, com a presumptes autors de com a mínim nou furts a usuaris de l’EMT. • Investigació: - Agents de paisà de la unitat d’investigació els intercepten a les andanes de l’estació de trens. - Revisant imatges de seguretat, s’identifica el modus operandi, els itineraris i les targetes de transport utilitzades. - Es conclou que formen part d’un grup dedicat als furts als autobusos, amb activitat delictiva continuada. • Mesures adoptades: - La Fiscalia proposa prohibir l’ús dels busos de l’EMT durant 12 mesos als detinguts. 3.2. Robatoris en traster i receptació a Reus i Tarragona • Els Mossos d’Esquadra (comissaries de Tarragona i Reus) investiguen 13 robatoris amb força en trasters de dues comunitats de veïns als carrers Sant Ferran i Campoamor de Reus (entre el 4 i el 13 de setembre). • Primera fase: - Detenció d’un home de 25 anys amb més de 40 antecedents policials, com a presumpte autor dels robatoris i de dos delictes de danys. - Es recupera un gran nombre d’objectes sostrets. • Segona fase (receptació a Tarragona): - La investigació porta a un establiment de compravenda d’objectes usats a Tarragona, on presumptament es venien els béns robats. - En un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Urbana, es localitzen: • Mòbils d’alta gamma (un valorat en 1.300 euros). • Un ordinador portàtil. • Un patinet elèctric. • Diverses eines i un rellotge intel·ligent valorat en 1.000 euros. • 14 documents oficials d’identitat de diferents persones. • El propietari de la botiga, amb dos antecedents per receptació, dona explicacions contradictòries i acaba detingut per dos delictes de receptació. 3.3. Desarticulació d’una xarxa de suport a narcollanxes • La Guàrdia Civil desarticula a la demarcació de Tarragona una organització criminal dedicada a la gestió i suport logístic de narcollanxes i al tràfic de drogues. • Operatiu (22 d’octubre): - 7 detinguts. - 8 registres: tres a Reus, dos a Cambrils, un a la Selva del Camp, un a Vilaseca i un a Santa Bàrbara. 4. Economia i turisme: càmpings i governança del patrimoni romà 4.1. Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Joan Estrada és nomenat nou president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, substituint Mireia Sanz. • Perfil i trajectòria: - Empresari de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils. - Experiència com a director general d’una promotora i gestora de camps de golf, i com a export manager en empreses industrials. • L’assemblea ordinària es celebra al càmping Trillas Spa Tamarit de Tarragona amb representants institucionals (subdelegada del govern, president del Patronat de Turisme de la Diputació, alcalde i consellera de Turisme de Tarragona, entre d’altres). • Reptes de la nova junta: - Regulació del turisme itinerant i d’autocaravanes. - Impacte del tercer fil ferroviari i del pas de mercaderies pel litoral. - Lentitud administrativa en tramitació urbanística. - Promoció turística específica dels càmpings. • L’associació representa 54 establiments i més de 66.000 places. 4.2. Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco i reclam de transparència • El Parlament aprova una proposta de resolució de Junts per reforçar la governança i el finançament del patrimoni romà de Tarragona, coincidint amb el 25è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO. • Es destaca la creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, concebut per garantir una gestió coordinada, estable i eficient del patrimoni romà de la ciutat i el seu entorn. • El diputat Jordi Bertran reclama: - Que la Generalitat lideri la negociació perquè s’hi integrin l’Estat i la Diputació de Tarragona. - La compareixença de la consellera de Cultura per explicar en detall els estatuts i el pressupost previst per al 2026. • La resolució insta també a implicar agents del territori en els òrgans de governança, com: - La Universitat Rovira i Virgili (URV). - L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. - La Reial Societat Arqueològica Tarraconense. - El Museu Diocesà. - Entitats econòmiques i empresarials locals. 5. Cultura, memòria i inclusió social 5.1. Cicle de monòlegs històrics “Passatges” dins Terracó 25 • L’Ajuntament impulsa el nou cicle de monòlegs “Passatges”, emmarcat en Terracó 25. • Dies 7, 8 i 9 de novembre, 7 personatges històrics o rellevants vinculats a Tarragona oferiran monòlegs en 7 espais significatius relacionats amb la seva biografia. • Personatges i espais destacats: - Figures com Violant de Bar, Audal Carboner i Pere Gil Ribot, un presoner del penal del Miracle, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, un pescador del Serrallo o la Maria de Bonavista. - Escenaris com l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Casa Canals, el Pretori, l’Amfiteatre Romà, els Jardins del Teatre Metropol, el Teatret del Serrallo i el Centre Cívic de Bonavista. • Cada personatge ofereix 8 passis al llarg del cap de setmana. • El preu de l’entrada és de 5 euros en concepte de fiança, retornable a partir del 10 de novembre, fet que converteix l’activitat en pràcticament gratuïta però amb reserva compromesa. 5.2. Passatge del terror inclusiu “L’hotel dels horrors” • El servei de teràpia ocupacional SOL, situat a la Laboral, organitza el seu tradicional passatge del terror, enguany sota el títol “L’hotel dels horrors”. • Horari: de 11 h a 13 h, avui i demà. • Objectiu principal, més enllà de l’oci: - Desmitificar la discapacitat. - Mostrar com les persones usuàries del servei poden crear experiències culturals atractives i obertes a tothom. • Implicació col·lectiva: - Participació activa dels usuaris, que també intervenen als micròfons de Tarragona Ràdio. - Col·laboració de educadors i voluntaris de SOL. - Suport dels estudiants de maquillatge de l’Institut Cal·lípolis. 6. Esports: futbol, atletisme i bàsquet 6.1. Copa del Rei: Atlètic Balears – Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) juga avui la primera eliminatòria de la Copa del Rei al camp de l’Atlètic Balears (Segona Federació), a les 20.00 h a l’Estadi Balear. • L’entrenador Luis César subratlla que a la plantilla “no hi ha titulars ni suplents”: - Tots els jugadors han entrat en algun moment a l’onze inicial. - Apunten a l’onze Òscar Sanz, Sergio Santos, Cédric Moy, Moy Delgado i Fernando Torres. • Valoració del rival: - Equip que combina bé i té bon tracte de pilota. - Disposa de jugadors acostumats a categories superiors. - En una eliminatòria a partit únic, el temps limitat favoreix l’equip de categoria inferior si el favorit no resol amb rapidesa. • Visió sobre la Copa del Rei: - Luis César rebutja la idea que “la Copa molesta”. - Considera que és una oportunitat per competir, perfeccionar-se i avaluar jugadors. - Assumeix que no guanyaran la competició, però valora: • L’opció d’avançar rondes i enfrontar-se a equips de nivell superior. • Possibles taquilles importants i partits atractius al Nou Estadi Costa Daurada. • Jugadors que es queden fora de la convocatòria: Dani Rebollo, Álvaro García, Mangel Prendes i Marcos Baselga. • El partit es podrà seguir des de mitja hora abans al programa “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio. 6.2. Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona • L’Ajuntament de Tarragona i Tarragona Esports presenten la 34a edició de la Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona, que se celebrarà el diumenge 2 de novembre. • Característiques del circuit: - Recorregut urbà circular, repetint el traçat de l’any anterior. - Es busca fugir dels polígons industrials i posar en valor que Tarragona és una ciutat per gaudir-la i “fardar d’ella”. - El circuit passa per espais urbans emblemàtics. • Participació i organització: - 1.600 dorsals disponibles (màxim admès), xifra superior als darrers anys. - La filosofia del Patronat d’Esports és prioritzar la qualitat del servei per sobre de la quantitat. • L’esdeveniment compta amb el patrocini principal de Carburos Metàlicos. 6.3. Bàsquet: bon inici de l’Ibersol CBT • L’Ibersol CBT (club del barri del Serrallo) ha començat la temporada amb un balanç de 3 victòries i 1 derrota. • Context esportiu: - Després de perdre la categoria la temporada passada, el club ha renovat gran part de la plantilla. - S’ha apostat per un projecte amb gent de la casa. • Protagonista: Marc Buscail, jugador de la pedrera del CBT. - Assegura sentir-se còmode i destaca la bona feina del grup. - Resumeix una pretemporada de menys a més, amb un bon test final contra el Navàs. • Objectius esportius: - Buscail defensa que el CBT ha d’estar a la part alta de la classificació. - Considera que això no ha de ser una pressió, sinó una exigència assumida per qualsevol jugador que fitxa pel club. - Els objectius concrets d’ascens o posicionament es definiran a mesura que avanci el curs, segons el nivell global de la lliga. • Pròxim partit: l’Ibersol CBT rep el CB Roser amb la intenció de mantenir-se entre els primers classificats. 7. Servei i informació de tancament 7.1. Trànsit, emergències i temps • En el moment de l’emissió, es destaca tranquil·litat a les carreteres i sense incidències rellevants per part de bombers. • Previsió meteorològica (AEMET) per demà: - Temperatures màximes a l’alça: 24 ºC a Reus i Tortosa, 23 ºC a Tarragona i el Vendrell, 21 ºC a Gandesa. - Temperatures nocturnes a la baixa: 14 ºC a Tortosa i 12 ºC a Tarragona ciutat. - Vent fluix a moderat de Ponent. 7.2. Recordatoris finals • Les notícies i ampliacions de continguts es poden consultar a tarragonaradio.cat, als perfils de xarxes socials de l’emissora i als butlletins informatius del migdia i de la tarda. • L’equip tècnic i de presentació: - Lluís Comas al control tècnic. - Laura Casas a la presentació de l’informatiu. Idees clau de l’episodi • Defensa del català i adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua com a eix polític central. • Tensions al mercat laboral: manca estructural de conductors professionals i conflicte salarial al sector públic. • Increment de l’activitat policial contra furts, robatoris i tràfic de drogues a la demarcació. • Turisme i patrimoni: renovació al capdavant dels càmpings i exigència de més transparència en la gestió del patrimoni romà. • Cultura i memòria històrica amb el cicle Passatges, i inclusió social a través del passatge del terror del servei SOL. • Esport com a motor de ciutat: Copa del Rei amb el Nàstic, Mitja Marató + 10K i bon moment de l’Ibersol CBT.

TGN Esports: Mitja Marató i Èxits en Judo i Pàdel

Actualitat Esportiva a Tarragona En aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio, s'aborden diferents fites de l'esport local, destacant la preparació de la Mitja Marató de Tarragona, la celebració del Dia Internacional del Judo i els èxits recents en el món del pàdel. La Mitja Marató Ciutat de Tarragona El conseller d'esports, Mario Soler, detalla els preparatius per a la 34a edició de la prova que se celebrarà aquest diumenge. Els punts clau inclouen: • Circuit urbà: Passarà per indrets emblemàtics com la Rambla Nova, l'Amfiteatre de Tarraco i la zona de platges. • Accessibilitat: A banda de la distància de mitja marató, es manté la cursa de 10 quilòmetres per a corredors menys experimentats. • Logística: Es demana paciència als veïns pels talls de carrer, tot i que s'ha buscat un horari de mínim impacte. Arts Marcials i Pàdel L'episodi també dedica espai a disciplines amb gran arrelament a la ciutat: • Judo: Geroni Solà explica la filosofia d'aquest art marcial, destacant-ne el vessant olímpic i els beneficis de relaxació mental i equilibri físic que aporta. • Campionat de Pàdel: Javi Puello, gerent del Club de Golf Costa Daurada, celebra haver-se proclamat Campió de Catalunya en la categoria de majors de 45 anys. • Infraestructures: Puello confirma que les tres noves pistes de pàdel del club ja estan a ple rendiment, millorant l'oferta per als socis i l'escola infantil. El Nàstic a la Copa Finalment, es menciona la darrera hora del Nàstic, que viatja per enfrontar-se a l'Atlético Baleares en el seu debut a la Copa, amb la plantilla ja desplaçada cap a l'aeroport del Prat. "La Mitja Marató és la nostra cursa, la de Tarragona, i la guarnim amb una il·lusió diferent després de 34 edicions."

Fem l'humor 2025-10-30

Ciència jove, IA a debat, Open Arms i Tarracomanga

Visió general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio combina actualitat local, ciència, cultura i humor en un magazine coral amb entrevistes i reportatges en directe. • Ciència i talent jove: el programa “Bojos per la Ciència” obre inscripcions i acosta l’alumnat (4t ESO-2n Batx.) a 16 centres punters, entre ells l’ICIC a Tarragona. • IA a debat (URV): un equip sènior publica “La intel·ligència artificial a debat” i defensa, amb exemples i matisos, pros i contres d’aquesta tecnologia. • Drets humans al Mediterrani: entrevista a Òscar Camps (Open Arms) sobre el paper de la societat civil i la necessitat de no deshumanitzar les persones rescatades al mar. • Patrimoni i tradició: la Congregació de la Sang anuncia una processó extraordinària (22/11) amb trajecte reduït fins a la Catedral de Santa Tecla. • Cultura i oci: exposició “Dos tierras en un pincel” d’Eugenio Molero al Refugi del Moll de Costa (Port de Tarragona), i Tarracomanga en edició especial Halloween al Palau de Congressos. • Humor i ràdio: secció “Fem l’humor” amb gag de començaments radiofònics, extraterrestres i “carmelets” compartits. “El coneixement sense consciència és com un fart sense llum: brilla per fora però no guiarà ningú.” — Òscar Camps Bojos per la Ciència (Fundació Catalunya La Pedrera) Què és i a qui s’adreça • Programa de vocacions científiques per a estudiants de 4t d’ESO a 2n de Batxillerat. • Sessions pràctiques de dissabte al matí dins de centres de recerca (13 cursos, 16 centres a tot el país). • A Tarragona, l’ICIC acull el curs de química amb equip divulgador molt actiu. Com funciona • Inscripcions al web (fins diumenge). Es demana carta de motivació de l’estudiant i recomanació docent. • Calendari: gener-juny (14-18 dissabtes, segons curs). Per què val la pena • Laboratoris i equips “reals” i referents joves propers. • Cohesió entre estudiants de tot Catalunya i visió de trajectòries acadèmiques i professionals. “Arribes a l’ICIC, fas xerrades, pràctiques... i dius: val molt la pena venir.” IA a debat (URV): riscos, oportunitats i governança El llibre i l’experiència • “La intel·ligència artificial a debat” recull la preparació d’un equip sènior URV per a la Lliga de Debat de la Xarxa Vives. • Van documentar arguments a favor i en contra i defensen una mirada no alarmista però responsable. Punts clau • Beneficis: IA generativa i eines com AlphaFold han accelerat la recerca biomèdica (vacunes ARNm, disseny de fàrmacs). • Riscos: biaixos de gènere, raça i classe pels datasets; opacitat; ritme regulatori lent; costos energètics i hídrics dels data centers. • Consens: cal ètica, regulació efectiva i inclusió en el disseny per minimitzar biaixos. “Ni és tan dolent ni és tan, tan, tan bo. Depèn de com la fem servir i regulem.” Drets humans al mar: entrevista a Òscar Camps (Open Arms) • Crida al compromís de la societat civil: la pressió social pot canviar polítiques. • Denúncia de la deshumanització en el relat (xifres vs. vides). • Primacia de salvar vides per sobre de debats terminològics o fronterers. “Al mar no hi ha segones oportunitats... o salves o es mor.” “Si quatre friquis i un capità han rescatat 72.000 persones, imagina què podrien fer els estats.” Tradició: processó extraordinària de la Congregació de la Sang (22/11) • Motiu: commemoració dels 475 anys del Sant Enterrament. • Format: itinerari reduït de la SANG a la Catedral de Santa Tecla, missa i retorn (inici 18.00 h aprox.; recorregut final pendent de confirmació municipal). • Singularitat: primera processó d’aquest tipus fora de Setmana Santa a Tarragona en segles. Cultura: “Dos tierras en un pincel” (Eugenio Molero) • Lloc i dates: Refugi 1 del Moll de Costa (Port de Tarragona), fins al 7 de desembre. • Concepte: recorregut vital i artístic entre Toledo i Tarragona (comissari: Òscar Molero, fill de l’artista). • Obra: olis hiperrealistes (Venècia), plomilles i puntillisme amb racons tarragonins (Rambla Nova, Catedral de Santa Tecla...). • Extra: vitrines sobre la restauració del General Prim; textos i poemes amb QR locutat. Oci: Tarracomanga edició Halloween • Dates i lloc: dissabte i diumenge, 10.00-20.00, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Ambient: temàtica Halloween (cosplay, dark lolita, activitats K-pop amb grups locals). • Convidades top: actrius de doblatge de “K-pop Demon Hunters”. • Competicions: Lliga Catalana de Beyblade i Campionat d’Espanya de Kendama. • Entrades: a taquilla i online. Humor en antena: “Fem l’humor” • Sketchos sobre inici de programes, trucades caòtiques, extraterrestres i “carmelets”. • Meta-ràdio amb pífies, talls i repliques que celebren la vida a l’estudi de Tarragona Ràdio. Llengua i ciutat • “Primera veu del dia”: adhesió de l’Ajuntament de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua i crida a més ús oral del català al carrer i l’administració al Camp de Tarragona i la Costa Daurada.

Nous busos, medi ambient i agenda esportiva

Visió general de l’episodi Aquest informatiu de Tarragona Ràdio agrupa notícies de mobilitat, serveis funeraris, emergències químiques, salut pública, memòria LGTBI+, cultura inclusiva i una àmplia secció d’esports locals. Mobilitat urbana i nous autobusos de l’EMT Tema clau: Renovació de la flota de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). • Incorporació de 10 autobusos nous: 6 híbrids i 4 elèctrics. 3 vehicles antics es donaran de baixa. • Objectiu 2025: disposar de 84 busos, dels quals aproximadament el 30% seran de baixes emissions. • Fins que no hi hagi punts de càrrega a les cotxeres, els busos elèctrics faran proves d’autonomia i es carregaran en instal·lacions externes. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca un pla de renovació 2023-2027 amb una inversió d’uns 12 milions d’euros per incorporar 33 autobusos nous, el programa més ambiciós en 20 anys. • La presidenta de l’EMT, Sònia Orts, presenta la campanya “El futur mou Tarragona”, que inclou: - Exposició d’un autobús híbrid obert al públic, amb accés lliure perquè la ciutadania conegui els nous vehicles i millores del servei. "Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de l’EMT." Nou tanatori-crematori i futur del cementiri de Tarragona Tema clau: Evolució dels serveis funeraris i gestió d’espai al cementiri. • El nou tanatori crematori al cementiri de Tarragona estarà llest cap a final del primer trimestre de 2026. • L’obra, impulsada per Mèmora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, modifica l’skyline del cementiri: - Parcela de més de 3.300 m² al nord del recinte històric. - Edifici en dues alçades i amb coberta enjardinada. • Ara s’està treballant en instal·lacions internes i acabats, amb previsió d’acabar les obres el març-abril vinent. • El gerent Jordi Canyelles apunta que l’equipament també ha de millorar la imatge urbana de la zona. • Quant a la capacitat del cementiri: - Actualment té 19.500 sepultures. - No hi ha urgència d’ampliació, però es preveu una nova illa d’uns 500 nínxols cap als anys 2027-2028, segons l’evolució entre inhumacions i incineracions i el projecte d’un cementiri públic municipal. - Per Tots Sants, l’horari és ininterromput, de 9 a 18 h. Simulacre químic al Port de Tarragona i Pla Secta Tema clau: Preparació davant emergències químiques al Port de Tarragona. • Simulacre del Pla Secta (pla d’emergència exterior del sector químic) amb la participació d’uns 200 efectius. • Escenari simulat: - Accident en una embarcació de descàrrega a l’empresa Terquimsa. - Tres ferits i una fuita de quinolitril, amb formació d’un núvol tòxic. • La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, activa el pla i destaca: - Caràcter viu i dinàmic del Pla Secta. - Utilitat dels simulacres per coordinar operatius i recordar a la ciutadania què cal fer. • Protocol de la població en cas real: - Confinament a l’interior dels edificis. - Activació de sirenes i enviament d’alertes al mòbil. - Seguir les indicacions de les autoritats. • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, remarca: - Compliment dels estàndards europeus més alts en prevenció i capacitat de resposta. - Excel·lent coordinació amb Generalitat, Mossos, Bombers i serveis sanitaris. • Tres centres educatius propers (Col·legi Públic El Serrallo, llar d’infants i antics alumnes de la Universitat Laboral) aprofiten el simulacre per fer exercicis de confinament. Contaminació al Camp de Tarragona i informes universitaris Tema clau: Contaminació química i regulació al Camp de Tarragona. • La plataforma CELNET denuncia manca d’acció institucional davant l’exposició de la població a substàncies tòxiques com el benzè i l’1,3-butadie. • Tres universitats catalanes (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Politècnica i Universitat de Barcelona) presenten informes científics que conclouen: - És jurídicament viable regular la contaminació industrial. - Es poden establir límits clars d’emissió per a compostos altament cancerígens. • Àmbit estudiat: - Qualitat de l’aire i concentració de compostos orgànics volàtils al Polígon Nord: El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp, Perafort i Puigdelfí. • Conclusions principals: - La continuïtat d’aquestes emissions sense regulació efectiva suposa una greu amenaça per a la salut i una vulneració del dret a respirar aire net. • El portaveu de CELNET, Adrià Pejajà, subratlla que: - La Generalitat té competències legislatives suficients. - El problema actual és la “inacció”, que genera un buit legal, desordre i impunitat. "Respirem compostos cancerígens al Camp de Tarragona i això està demostrat científicament. Ara cal posar ordre a una situació caòtica a través d’una regulació clara i justa." • Propostes dels investigadors: - Revisar i renovar les autoritzacions ambientals de les empreses petroquímiques. - Fixar límits anuals i puntuals d’emissió. - Incorporar mecanismes sancionadors efectius als plans de qualitat de l’aire. Salut: codi Ictus i envelliment de la població Tema clau: Incidència de l’ictus a la demarcació de Tarragona. • El 2024 s’han registrat 700 activacions del codi Ictus a la demarcació de Tarragona. - Més de la meitat dels casos acaben ingressant a la unitat especialitzada. - A tot Catalunya, s’han comptabilitzat 14.000 afectats. • El Dia Internacional de l’Ictus (29 d’octubre) serveix per evidenciar: - Un lleuger augment de casos, atribuït sobretot a l’envelliment de la població. - Edat mitjana al voltant dels 70 anys, majoritàriament entre 55 i 85 anys. • El cap de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Xavier Ostrell, explica que també creix la incidència aparent perquè: - La població està més conscienciada gràcies a campanyes i difusió. - El sistema sanitari és més receptiu i sensible als símptomes d’ictus, malgrat les dificultats. • Aquesta conscienciació es tradueix en un increment del 25% del codi Ictus en 4 anys, fet que indica un millor diagnòstic i resposta ràpida, clau en el pronòstic de la malaltia. Memòria LGTBI+ i arxiu col·lectiu Tema clau: Recuperació de la memòria històrica del col·lectiu LGTBI+ gran. • Taller adreçat a persones LGTBI+ majors de 55 anys per preservar la memòria i la història del col·lectiu. • L’activitat se celebra al SAI (Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres), situat a la plaça Imperial Tarracó, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona. • El projecte El Catalejo impulsa la proposta i planteja: - Utilitzar la recerca d’arxiu i el diàleg com a eines d’expressió artística i reflexiva. - Recollir material personal dels participants (fotos, documents, records) per construir un arxiu col·lectiu LGTBI+. • Els materials obtinguts serviran per a una exposició a l’Espai Mèdul el mes de desembre. • La responsable Vanessa Roca subratlla: - Han trobat poca documentació als arxius institucionals de Tarragona. - Es detecta una manca d’arxiu LGTBI+ a les institucions, fet que fa encara més necessària la aportació privada i el debat sobre la memòria col·lectiva. Cultura inclusiva: Passatge del terror i discapacitat Tema clau: Activitat lúdica per trencar estigmes sobre la discapacitat. • El servei de teràpia ocupacional Solc, al campus educatiu de la Laboral, organitza el tradicional passatge del terror. • Edició d’enguany: “L’Hotel dels Horrors”. - Horari: de 11 a 13 h, dos dies consecutius. - Activitat oberta a tothom, amb preu simbòlic de 2 €. • Objectius de fons: - Desmitificar la discapacitat. - Mostrar que les persones usuàries del servei poden crear experiències culturals atractives i complexes. • El projecte implica: - Usuaris del centre (que fins i tot passen pels micròfons de Tarragona Ràdio). - Educadors i voluntaris de Solc. - Estudiants de maquillatge de l’Institut Cal·lípolis, encarregats de caracteritzar els personatges més terrorífics. "Esteu tots confinats. Esteu tots confinats." — Fragment juganer dels participants, que connecta de manera irònica amb el llenguatge dels simulacres. Esports: futbol, atletisme i bàsquet Gimnàstic de Tarragona i la Copa del Rei Tema clau: Partit de Copa del Rei del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). • El Nàstic juga avui a les 20.00 h al camp de l’Atlètic Balears (Segona RFEF) a Palma de Mallorca, en eliminatòria a partit únic. • L’entrenador Lluís César destaca: - Importància de passar de ronda. - No hi ha titulars ni suplents fixos: gairebé tots han estat titulars en algun moment. • Possibles jugadors a l’onze inicial: Óscar Sanz, Sergio Santos, Cedric, Moi Delgado i Fernando Torres; Mangel Prendes és dubte. • Sobre el rival: - Equip que juga bé la pilota, amb jugadors que han militat en categories superiors. - El format de partit únic fa la Copa especialment complicada, afavorint els equips de categoria inferior si el temps de joc és curt. • Visió de la Copa: - No “molesta”; és una competició diferent però no secundària. - Serveix per competir, millorar i avaluar la plantilla. - Avançar rondes permet: - Enfrontar-se a rivals potents. - Generar ingressos de taquilla. - Donar espectacle a l’afició al Nou Estadi Costa Daurada. Mitja Marató i cursa de 10 km ciutat de Tarragona Tema clau: Atletisme popular i projecció de ciutat. • 34a edició de la Mitja Marató i 10 km ciutat de Tarragona, que se celebra el diumenge 12 de novembre. • S’ha assolit un nou rècord d’inscripcions: - 1.600 dorsals (100 més que en edicions anteriors). • El conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler, subratlla: - Importància que la cursa passi pel centre urbà, evitant fer quilòmetres en polígons. - Volen aprofitar la ciutat per “gaudir-la i presumir-ne”. • El gerent del Patronat Municipal d’Esports, Ramon Quadrat, remarca: - Es manté el circuit urbà consolidat estrenat l’edició passada. - La filosofia és prioritzar la qualitat del servei per als corredors abans que la quantitat. • Carburós Metàlico és el patrocinador principal per tercer any consecutiu. - L’esdeveniment és considerat un dels més emblemàtics del calendari esportiu local i l’organitza Tarragona Esports. Bàsquet: bon inici de l’Ibersol CBT Tema clau: Reconstrucció del projecte del Club Bàsquet Tarragona (CBT). • L’Ibersol CBT signa un inici il·lusionant a Tercera FEB: - 3 victòries i 1 derrota en les primeres 4 jornades. • Després del descens, el club ha fet una renovació profunda de la plantilla per bastir un projecte amb més jugadors de la casa. • El jugador Marc Buscail, format al planter del CBT, explica: - Se sent còmode i satisfet amb el treball del grup. - La pretemporada ha anat “de menys a més” i l’equip mostra progrés continu. • Sobre la pressió per tornar a pujar: - Reconeix que, per història, el CBT ha d’estar a la part alta de la categoria. - Aquesta exigència no s’ha de viure com a pressió, sinó com a objectiu natural del club. - Els objectius concrets es definiran segons la classificació i la qualitat global de la lliga a final de temporada. Futbol territorial: agenda del cap de setmana Tema clau: Futbol amateur i teixit esportiu local. • Segona Territorial (Grup 6): - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep l’Acabà (dissabte, 16.30 h). - La Cultural Torreforta juga a casa contra el Cambrils, actual líder. L’entrenador Gregorio Navas destaca: - Bon rendiment com a locals. - Dues victòries i un empat contra equips de la zona alta. - Objectiu de fer-se forts al camp de Torreforta. • Tercera Catalana: - Sant Salvador – Atlètic Valls. - Col·legi Sant Pau – Riudoms. - Atlètic Campclar – Costa Daurada. - Racing Bonavista – Hospitalet de l’Infant. Altres continguts breus Publicitat i serveis • Diverses falques publicitàries d’Obramat (solucions de calefacció i materials de construcció) i informació breu de Ràdio Servei: - Situació de trànsit fluïda segons el Servei Català de Trànsit. - Sense serveis destacats de Bombers a la regió. • Previsió meteorològica (AEMET): - Matí amb núvols baixos i possibles pluges febles. - A la tarda, clarianes i cel poc ennuvolat. - Temperatures màximes al voltant de 22 °C a Tarragona. - Vent fluix a moderat, més intens al litoral. Premsa del dia • El repàs als diaris destaca, entre d’altres: - Desnonaments: Tarragona figura entre les demarcacions amb més desnonaments de l’Estat. - Funeral d’estat a València per les víctimes d’una tragèdia (Adana). - Debat sobre el tren llançadora al Prat i l’impacte sobre els regionals de Tarragona. - Possibilitat que FCC construeixi el Fòrum de la Justícia. - Reconeguts els Premis Sàpiens. - A l’àmbit digital: 20 anys del Memorimage de Reus, festa major d’Altafulla, i un projecte de la URV per reduir el risc d’apagades reforçant la xarxa elèctrica. Esdeveniments solidaris • Promoció del concert solidari Mamapop Guateque (1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona): - A benefici de la recerca sobre càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. - Més de 30 artistes a l’escenari. Idees principals de l’episodi • Transició verda i mobilitat sostenible: Renovació profunda de la flota de l’EMT amb autobusos híbrids i elèctrics. • Infraestructura i serveis funeraris: Nou tanatori crematori que reforçarà l’oferta i modernitzarà el cementiri sense generar, de moment, urgències d’ampliació. • Risc químic i salut ambiental: Simulacre del Pla Secta al Port de Tarragona i pressió acadèmica i ciutadana perquè la Generalitat reguli la contaminació del Polígon Petroquímic. • Salut pública i envelliment: Augment de casos d’ictus lligat a l’edat i a una millor detecció gràcies a la conscienciació ciutadana. • Memòria i drets LGTBI+: Necessitat de construir un arxiu col·lectiu davant la manca de documentació institucional. • Inclusió a través de la cultura: Passatge del terror de Solc com a projecte per visibilitzar les capacitats de les persones amb discapacitat. • Esport com a identitat de ciutat: Copa del Rei per al Nàstic, mitja marató com a aparador urbà, reconstrucció del CBT i activitat intensa del futbol territorial, que reforça el teixit social i esportiu de Tarragona.

Halloween a Totem, Relatos Góticos i Axel

Resum general del programa Tarragona Ràdio acull un magazín amb tres blocs principals: Especial Halloween: passatge del terror a la discoteca Totem (31 d’octubre i 1 de novembre) amb donatiu de 3 € i formats per a tots els públics. Llibres: conversa amb Lian Lins sobre el seu nou volum de Relatos Góticos (influències de Poe, Conan Doyle i Jules Verne, i quatre relats clau). Música: entrevista a Axel (Argentina) presentant el disc Vuelve i el seu 25 Tour Íntim, que s’estrena a Tarragona (Sala Zero). Especial Halloween: Passatge del terror a la discoteca Totem Què, quan i on Dates: 31 d’octubre i 1 de novembre Horaris: 18 h (format familiar) i 22 h (versió nocturna) Lloc: Discoteca Totem, Avinguda Pau Casals, número 2, Tarragona Entrada: Donatiu de 3 € (a la porta) Organització i to Organitza: Amics de la Part Alta (amb la complicitat de Cristian, de Totem). Experiència amb llums, efectes i molt de pànic… però també diversió. Part del passatge romandrà integrat dins la discoteca a la nit perquè els assistents puguin combinar ball i passatge. "Al final sortireu divertits o plorant… cadascú!" (Sergi Carrillo) Llibre: Relatos Góticos (conversa amb Lian Lins) Temes i influències Quatre relats d’aire victorià i gòtic, amb influències d’Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle i Jules Verne (també ecos d’H. G. Wells i Lovecraft). L’autor reivindica el suspens psicològic i l’ambientació clàssica, amb una llum d’esperança al final de cada història. Històries destacades Eloïsa: relat de vampirs amb gir científic final, ambientat amb cura històrica (destacament francès, període adequat). L’estança: peça breu sobre la paràlisi del son i la desorientació nocturna (suspens intens, més que terror). La tormenta: El Salón de los Pasos Perdidos: relat detectivesc (molt Conan Doyle), misteri amb lògica i elements gòtics. Los hijos que nos conquistaron: to protofuturista a l’estil Wells/Verne però escrit com si fos del segle XIX. Procés creatiu i context Lins ve de l’autoajuda espiritual (ha descatalogat títols anteriors per coherència), i ara se centra en ficció. Preparació meticulosa: reclusió de setmanes, Bach de fons, llum baixa i revisió estilística per pensar com a l’època. "Sempre intento que hi hagi una llum d’esperança al final." Disponibilitat El llibre és a Amazon (actualment en castellà). L’autor vol traduir-lo a català i anglès. Música: projecte “Terra”, IA i una broma radiofònica Estat de “Terra”: el projecte està aturat temporalment per manca d’ajudes i per fer-se pas en català; hi ha vídeos a Spotify/YouTube/Bandcamp (alguns amb IA, recurs que l’autor veu com a circumstancial i de poc valor creatiu en si mateix). Moment d’humor: falsa cita d’un tal “John Champa” a “World Science International” sobre que escoltar Tarragona Ràdio 24/7 és bo per la salut (clarament en to de broma). Entrevista a Axel: disc “Vuelve” i 25 Tour Íntim El disc i l’impuls Vuelve és un àlbum de renaixement: catàrtic i sanador, amb vivències personals postpandèmia. Inclou col·laboració amb Rozalén (“Solo tu voz”) i resumeix 25 anys de trajectòria i col·laboracions (Dani Martín, India Martínez, Alejandro Sanz, Serrat, etc.). El directe a Tarragona i la gira Format: concert íntim “tu a tu”: Axel sol amb piano, dues guitarres i harmònica. Estrena a Tarragona (Sala Zero): 30 d’octubre. Després: 1/11 La Mirona (Girona) i 2/11 Club Savage (Barcelona). Gravació: l’equip filmarà el tour per fer-ne un documental. Experiència de concert Repertori d’“himnes” del seu catàleg: “Celebra la Vida”, “Te Voy a Amar”, “Amo”, “Amor por Siempre”, “Te Estás Buscando”, “Miradas”, “Somos Uno”, “Todo Vuelve”, i peticions obertes del públic. Sobre els mòbils al concert: Axel convida a mirar-se als ulls i viure el moment, però respecta qui vulgui gravar. "És molt millor mirar-nos als ulls, però que cadascú ho visqui com vulgui." Informació pràctica clau Passatge del terror a Totem (Avinguda Pau Casals, 2, Tarragona): 31/10 i 1/11, 18 h (familiar) i 22 h (nocturn). Donatiu: 3 €. Organitza Amics de la Part Alta. Axel a Sala Zero (Tarragona): 30 d’octubre, concert íntim (piano, guitars, harmònica).

Blue Tech Show: Canet impulsa la nàutica sostenible

Resum Context i objectiu Dimecres d’economia blava amb la presentació de la 3a edició del Blue Tech Show (novembre) a Saint-Marie-la-Mer (Perpinyà). Convidat: Logan, per explicar l’estratègia regional per impulsar una nàutica innovadora i sostenible i consolidar un ecosistema empresarial-educatiu. Punts clau de la conversa Ecosistema Occitània–Perpinyà–Canet Impuls del “Parlament del Mar” i suport institucional als Pirineus Orientals per fer del mar un vector de riquesa sostenible. Connexions amb el Port de Barcelona i el conjunt del Mediterrani per reforçar l’economia blava transfronterera. Rol de la Cambra de Comerç i de la innovació Les cambres, nascudes històricament al costat dels ports (exemple: Marsella, 1599), són clau per a la diversificació econòmica i la diplomàcia empresarial. Actors que hi conflueixen: IDEM, Escola 42, universitat (Banyuls), alcaldies i presidències locals, articulant empresa–recerca–administració. Canet, capital del catamarà Referent mundial amb salons de multicascos i constructors com Catana (entre els primers del món) i Windelo. En 25 anys, s’ha passat de 0 a una posició líder europea i global, amb inversions i plans d’expansió per incrementar capacitat productiva. Crecement i reptes regulatoris Els catamarans són cada cop més grans (XXL) i la indústria demanda més espai. Perpignan Méditerranée Métropole i l’Estat treballen per autoritzar l’expansió: actualment “llum taronja” a l’espera de la “llum verda”. Talent, formació i R+D Xarxa formativa i tecnològica: INM, Liceu del Mar i centres de recerca que consoliden un ecosistema favorable a l’empresa. Sostenibilitat i materials Emprenedoria en bioconstrucció: fibres de basalt, PET reciclat, cànem i bambú (en proves). Windelo destaca com a pionera en materials i propulsió més eficient (aposta per l’hidràulica), avançant cap a embarcacions més sostenibles. Cooperació mediterrània i clúster Unió de ports d’Occitània i Catalunya i posada en marxa d’un clúster nàutic mediterrani per donar visibilitat global i captar inversió. Objectiu alineat amb França 2025 “Any del Mar”: “maritimizar” ments i oficis i ampliar sortides professionals. Es preveu que els llocs de treball de l’economia blava es dupliquin cap al 2030; a Occitània i Barcelona és viable per la inèrcia ja creada. Cites destacades "el mar és la riqueza" "No tenim llum verda, tenim llum taronja" "Maritimizar las mentes" Conclusions Consolidació regional: Canet i Perpinyà han creat una base industrial i formativa sòlida per a la nàutica. Sostenibilitat al centre: adopció de nous materials i tecnologies per reduir impacte i guanyar eficiència. Escalat amb governança: el creixement passa per més espai i permís administratiu, ja en tràmit. Cooperació clau: el clúster mediterrani i la connexió amb Barcelona apunten a duplicar ocupació i a reforçar la projecció internacional de l’economia blava.

Perill vs risc: lliçons de la DANA de València

Resum executiu Conversació entre Marina i Sergi Corral sobre el risc meteorològic amb motiu del primer aniversari de la DANA de València. Es distingeix clarament entre perill i risc, s’expliquen els tres components clau del risc (perillositat, exposició i vulnerabilitat) i es revisa el paper dels serveis meteorològics versus Protecció Civil. El cas de València il·lustra una bona predicció del perill, però una mala gestió de les alertes de risc. També s’aborden el factor humà en l’urbanisme, les tendències climàtiques i el perill de l’alertitis. "Els serveis meteorològics emeten avisos de perill, no de risc." Conceptes clau Risc: probabilitat que passi un esdeveniment amb conseqüències negatives per a persones o béns. Components del risc: Perillositat: el fenomen en si (p. ex., 300 l/m² en 2 hores a la Ràpita). Exposició: què hi ha en la trajectòria del perill (cases, càmpings, infraestructures). Vulnerabilitat: com d’afectables som (disseny, ubicació, proteccions). Perill vs risc: Serveis meteorològics (SMC, AEMET, NHC) → avisos de perill amb probabilitats. Protecció Civil i emergències → gestió i alertes de risc (considerant exposició i vulnerabilitat). Cas d’estudi: DANA de València (fa 1 any) AEMET va activar correctament l’avís vermell per pluges extremes (fins a 300 l/m²). La fallada: retard en l’alerta de risc als mòbils, emesa passades les 19:00, quan molts municipis ja patien inundacions. Lliçó: la cadena de comandament ha de funcionar amb coordinació i celeritat. Factor humà i gestió del territori Construcció en zones inundables incrementa exposició i vulnerabilitat. Debat sobre expropiacions/trasllats de cases en rieres i lleres. Resistència d’alguns càmpings a moure’s; s’opta per “parxes” (barreres) que no resolen el fons del problema. Tendències i preparació Les tendències climàtiques apunten a episodis extrems més freqüents. Paràmetres hidrològics clàssics (p. ex., períodes de retorn) podrien quedar obsolets. Urgeix actualitzar normatives i criteris d’urbanisme i protecció. A Catalunya també pot passar Falsa seguretat de pensar que “aquí no passarà”. Exemples de males gestions passades demostren que el risc no és zero. Alertes i comunicació Perill d’alertitis (massa alertes) que desgasta la confiança ciutadana. Responsabilitat de meteoròlegs i comunicadors: ser precisos, afinats i evitar el catastrofisme. Actualitat Jornades d’aiguats importants a Andalusia (Huelva i Sevilla) el dia de l’emissió.

Arran de Mar: Economia blava i gestió del risc nuclear

Actualitat a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, comença amb un repàs informatiu marcat per la crònica de successos i el creixement del sector nàutic: • Sant Antoni de Calonge: Es troba un home de 45 anys mort a la platja des Monestri sense indicis de violència. • L'Escala: El Club Nàutic impulsa el projecte Salut Blava per millorar el benestar de pacients de càncer mitjançant activitats com el Dragon Boat. • Deltebre: Les obres del passeig del carrilet avancen per reduir riscos d'inundació amb una inversió de 3,8 milions d'euros. • Nàutic Parc: Èxit històric amb un creixement del 34,5% en les vendes del turisme nàutic a la Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Economia Blava i el Blue Tech Show En l'àmbit de l'economia, es destaca la celebració de la tercera edició del Blue Tech Show el proper novembre. La col·laboradora Anna Alonso i Laurean Gauzé analitzen: • La importància de Canet de Rosselló com a capital mundial del catamarà i els plans d'expansió d'empreses líders com Katana. • La necessitat de "maritimitzar" els oficis i fomentar la bioconstrucció nàutica (ús de fibres de basalto). • El reforç del clúster nàutic transfronterer entre Occitània i Catalunya. Meteorologia i el record de la DANA Amb motiu de l'aniversari de la DANA de València, el programa reflexiona sobre la gestió de les emergències: • Es diferencia entre perill meteorològic (el fenomen físic) i risc (probabilitat d'afectació humana segons l'exposició i vulnerabilitat). • > "El perill meteorològic a València estava ben alertat, però va fallar l'avís per risc" • Es critica la construcció en zones inundables i la pressió de certs lobbies econòmics que impedeixen moure infraestructures crítiques com càmpings en zones de risc. El futur de les centrals nuclears Joan Ramon Mendo i Eloi Noya (Ecologistes en Acció) debaten sobre el calendari de tancament nuclear i la campanya per evitar-ne l'allargament: • Calendari: Tancaments previstos per Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035). • Residus: Davant la falta d'un magatzem centralitzat a l'Estat, els residus d'alta activitat restaran a les centrals fins al 2072. • Costos: Es denuncia que la ciutadania assumeix les pèrdues del sector a través de la factura de la llum mentre les elèctriques busquen subvencions per prorrogar la seva activitat. Això no ho sabia: el Dic de Recer El tancament de l'episodi es dedica a la seguretat portuària: • Es detalla la construcció de les esculleres com un puzle de pedres de fins a 4.000 kg. • El Dic de Recer es defineix com l'element clau de seguretat on els navegants poden recollir veles al resguard del tràngol. • S'assenyala el Port d'Arenys de Mar com l'únic port realment segur de la zona central catalana durant els temporals.

La Circular - L’Empresa Municipal de Transports incorpora deu autobusos nous