Canvis al Nàstic i reptes al Camp de Tarragona

Visió general de l’episodi L’episodi recull l’actualitat informativa i esportiva de Tarragona Ràdio en franges diferents del matí, amb un fort pes de l’esport (especialment el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i diverses notícies locals sobre risc d’inundacions, infraestructures, medi ambient, neteja urbana i governança metropolitana. 1. Esports: canvi d’entrenador al Nàstic 1.1. Destitució de Luis César • El Nàstic fa oficial la destitució de Luis César després de la derrota per 0-3 davant el filial de l’Atlético de Madrid i l’eliminació a la Copa del Rei. • El director esportiu Noe Calleja explica que la decisió s’ha pres per una mala dinàmica, tant en sensacions com en joc: "La decisión se ha tomado en base a lo que considerábamos una mala dinámica, tanto de sensaciones como de juego". • Balanç de l’etapa recent de Luis César: - 10 jornades de Lliga: 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes. - Eliminació a la primera eliminatòria de Copa del Rei. - En total, 17 partits dirigits en aquesta tercera etapa. • El club també comunica que Joan Vizcaíno deixa de ser assistent tècnic del primer equip. • Els quatre capitans són convocats al Nou Estadi Costa Daurada per ser informats directament de la decisió. 1.2. Arribada de Cristóbal Parralo • Cristóbal Parralo serà el nou entrenador del Nàstic, a falta de signar els darrers detalls del contracte. • Perfil de Parralo: - Àmplia experiència a la categoria. - Objectiu explícit: repetir un ascens a Segona Divisió, com ja va fer la temporada 2022–2023 amb el Racing de Ferrol. • Calendari immediat: - El matí es reserva per tancar el contracte. - L’entrenament previst al matí es trasllada a la tarda (16 h) perquè Parralo dirigeixi la primera sessió amb la plantilla. 1.3. Reacció del vestidor i ambient a l’afició • El segon capità Marc Montalvo expressa la preocupació del vestidor: - Reconeix la desil·lusió de l’afició per la derrota i l’eliminació de Copa. - Admet que l’equip està trist i afectat, però remarca que només queda treballar, demanar disculpes i mirar endavant. • Es destaca que, malgrat el resultat, l’equip va oferir millors sensacions al darrer partit, fet que es considera l’únic element positiu. 1.4. Futbol territorial i base • Repàs als equips tarragonins de Segona i Tercera Catalana: - Segona Catalana (Grup 6): - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau perd 1–2 a casa contra la Cava. - Cultural Torreforta empata 2–2 amb el líder, Cambrils Unió, després d’anar guanyant 2–0. El tècnic Gregorio Navas parla de sensació agredolça per deixar escapar la victòria al tram final. Tercera Catalana: Grup 16: Sant Salvador perd a casa contra l’Atlètic Valls. Grup 17: resultats discrets pels equips de la ciutat (empat del Sant Pau, derrotes de l’Atlètic Amclar i Racing Bonavista, aquest últim 0–4 a casa contra l’Hospitalet de l’Infant). 1.5. Escacs: èxit històric de Marc Barceló • El jove jugador del Club d’Escacs Tarragona, Marc Barceló, aconsegueix una fita de gran ressò: - Supera els 2.200 punts d’Elo amb 9 anys i 71 dies. - Es converteix en el segon jugador més jove de la història a aconseguir el títol de Candidat Màster. - Avança en precocitat a referents mundials com Magnus Carlsen, Hikaru Nakamura o Faustino Oro. • El president del club, Francesc Ferran, qualifica la fita d’“estratosfèrica” i remarca que tenen un petit prodigi al club. • El Club d’Escacs Tarragona compta amb uns 150 socis, bon ambient esportiu i participació activa en les lligues catalanes. 2. Inundacions a la Mora i gestió del risc hidrològic 2.1. Un any després de la Dana a la Mora • Els veïns de la Mora exigeixen solucions efectives un any després del greu episodi d’inundacions del 4 de novembre de 2024. • Afectacions de l’episodi: - Prop de 150 habitatges i garatges van quedar seriosament afectats pel desbordament del canal. • Després del Ple municipal, al maig es crea una comissió tècnica interadministrativa amb: - Ajuntament de Tarragona - Ajuntament del Catllà - Generalitat - Estat - Veïns de la Mora - Associació mediambiental La Cínia • Crítiques del veïnat: - La comissió encara no s’ha reunit gairebé sis mesos després. - Es percep un excés de component polític i manca de perfil tècnic. 2.2. Demandes veïnals i referent d’Alcanar • El president de l’Associació de Veïns, Albert Franqués, destaca: - Persistència de desperfectes sense reparar (com al passeig). - Necessitat de netejar el canal i actuar de forma integral al barranc, aprofitant que gran part del tram no és urbà. • Franqués posa Alcanar com a exemple de bona gestió: - Municipi petit que ha creat meses tècniques de treball i impulsa mesures pioneres per prevenir inundacions. - Apunta la conveniència d’“anar al Canà a parlar amb algú” per aprendre de la seva experiència. 2.3. Resposta de l’Ajuntament de Tarragona • El conseller de Territori, Nacho García, subratlla les actuacions ja en marxa: - Construcció del dipòsit anti-DSE (tank anti-DSU). - Licitació del manteniment de la vegetació a la capçalera del torrent. - Espera d’un informe de Costes per poder reparar el passeig marítim. • Objectiu principal: - Facilitar el pas i evacuació de l’aigua al tram inicial del torrent de la Mora. - Garantir que, en futurs episodis de pluges intenses, les afectacions siguin les mínimes possibles per a veïns i espai públic. 2.4. Mobilització ciutadana • El veïnat convoca un vermut popular reivindicatiu per dissabte al migdia per reclamar més mesures i celeritat en les actuacions. 3. Seguretat de preses i proves de sirenes al Gaià 3.1. Prova de sirenes a la presa de Gaià • Es programa per dimecres a les 12 h una prova de so de quatre sirenes a la presa de Gaià (al Catllà). • Àmbit on se sentirà l’alerta: - El Catllà - La Riera de Gaià - Altafulla - Tarragona (zones de Ferran i Tamarit) • Objectiu: desplegar el Pla d’Autoprotecció de la infraestructura i provar el sistema d’alerta en cas d’incidència. 3.2. Característiques de la presa i del sistema d’alerta • La presa de Gaià: - Inaugurada el 1975. - Classificada com a categoria A, la de màxim potencial de danys en cas de ruptura o fallada. - Emmagatzema aigua per a usos industrials i de regadiu. - De titularitat de Repsol. • Sirenes i protocol d’avís: - El so és diferent del de risc químic. - Instal·lades aigües avall, al llarg de la llera, per alertar la zona potencialment afectada. - Busquen avisar la població durant la primera mitja hora d’inundació en un hipotètic incident greu. 4. Indústria química: parada tècnica a Covestro Tarragona 4.1. Parada programada de les plantes • L’empresa Covestro inicia una parada tècnica programada a totes les seves instal·lacions de Tarragona entre el 3 i el 28 de novembre. • Objectius principals: - Mantenir el bon funcionament de les instal·lacions. - Reforçar la seguretat. - Millorar l’eficiència operativa i la sostenibilitat. • Dades clau: - Inversió de 9,6 milions d’euros. - Participació mitjana de 450 professionals al dia, amb pics de fins a 600 persones (treballadors propis i especialistes de prop de 30 empreses). - Equivalent a gairebé 97.000 hores-home de feina. 4.2. Context industrial • Es recorda que aquestes parades programades són habituals al Polígon Petroquímic i formen part dels cicles de manteniment preventiu i millora contínua. • Es posa l’accent en: - Garantir la fiabilitat dels equips. - Incorporar tecnologies més eficients i sostenibles. - Mantenir els màxims estàndards de seguretat industrial. 5. Neteja urbana i nou contracte de la brossa a Tarragona 5.1. Entrada en vigor del nou contracte • Esquerra Republicana celebra que aquest dimecres entri en vigor el nou contracte de recollida de residus i neteja viària a la ciutat de Tarragona. • Recorden que: - El contracte és fruit de la planificació i preparació del mandat anterior. - Es presenta com una eina potent per transformar la neteja de la ciutat. 5.2. Expectatives i exigència política • Objectius que ERC atribueix al nou contracte: - Millorar notablement la neteja a tots els barris. - Potenciar la recollida selectiva. - Dignificar les condicions laborals del personal del servei. • El portaveu adjunt, Javi Puig, insisteix que ara ja no hi ha excuses: "El nou contracte no és per tenir una Tarragona digna, sinó per tenir una Tarragona que brilli". • Els republicans: - Demanen lideratge, actitud i compromís al govern municipal. - Adverteixen que vigilaran el compliment estricte del contracte. - Aspiran a iniciar una nova etapa real de millora de la neteja i la gestió de residus. 6. Infraestructures ferroviàries i mercaderies per l’interior 6.1. Pla ferroviari de la demarcació • Els Comuns valoren positivament l’aprovació recent del pla ferroviari de la demarcació de Tarragona, però temen que pugui quedar en un simple anunci sense concreció. • Reclamen un ampli consens territorial i concreció en terminis i actuacions. 6.2. Mercaderies per l’interior i convocatòria d’agents • El diputat Fèlix Alonso, del Grup Plurinacional Sumar, considera imprescindible que el Ministeri de Transports: - Convoqui tots els agents socials i ajuntaments implicats. - Acordi una solució clara per a les mercaderies per l’interior abans de final d’any. • S’insisteix en: - Incloure ajuntaments sovint oblidats en aquests debats, com Altafulla i Torredembarra. - Evitar que, d’aquí a 15 anys, la situació sigui pitjor si no s’actua ara. 6.3. Actuacions ferroviàries reclamades • Els Comuns posen sobre la taula diverses mesures puntuals: - Ampliació dels túnels del Garraf. - Quadruplicació de les vies a Castelldefels per millorar l’entrada cap a Tarragona. - Arribada directa dels trens de Tortosa fins a la ciutat de Tarragona. • Argument central: les mercaderies per l’interior no són només una necessitat actual, sinó el futur del transport ferroviari al Camp de Tarragona. 7. Construcció de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona 7.1. Nou ens metropolità i lideratge de la Canonja • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, és designat president de l’associació per a l’impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. • La seu de l’ens serà a la Canonja. • Objectiu temporal: - Constituir formalment l’àrea metropolitana en un mínim de dos anys. - Cap al primer semestre de 2026, convocar una assemblea per renovar l’executiva amb la incorporació de nous municipis associats. 7.2. Adhesió de municipis i finançament • S’ha elaborat un protocol d’adhesió que defineix els passos per a: - Els ajuntaments que vulguin incorporar-se a l’associació. • S’estableix un sistema de quotes per trams de població, pensat per: - Tenir en compte les diferències pressupostàries entre municipis. - Garantir una solvència econòmica mínima de l’ens. - Facilitar que municipis petits també hi puguin participar activament. 7.3. Fugir de les “batalletes de campanar” • Roc Muñoz fa una crida explícita a evitar errors del passat: "Les batalletes de campanar... si no fugim precisament d'això, estem perduts i condemnats al fracàs". • Missatge clau: - Cal cooperació entre municipis i visió conjunta per evitar que el projecte fracassi. 7.4. Organització interna • S’han definit 7 o 8 comissions de treball que començaran a funcionar de manera immediata per: - Impulsar i coordinar les diverses línies del projecte metropolità. • Es crea la figura del comissariat, un càrrec no retribuït encarregat de: - Representar institucionalment l’associació davant altres agents del territori i de Catalunya. 8. Altres serveis i informació local 8.1. Obres i afectacions viàries a l’entorn de l’hospital • Es recorda que unes obres d’Endesa al carrer Guillem Oliver comportaran: - Tall de la via durant tres dies. - Obres des de demà a 9.30 h aproximadament fins a les 16 h del dia 7. - Execució d’una rasa entre l’accés al pàrquing de l’hospital i el pàrquing dissuasiu de zona taronja. • Hi haurà restriccions d’accés a urgències i es recomana consultar tots els detalls a la web de Tarragona Ràdio. 8.2. Informació de servei, trànsit i temps • Trams de programa dedicats a Ràdio Servei: - Situació de trànsit tranquil al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. - Sense serveis destacats dels Bombers de la Generalitat a la regió. • Previsió meteorològica (AEMET): - Intervals de núvols baixos però ambient en conjunt estable. - Temperatures màximes: 22 °C a Tarragona, 23 °C a Tortosa, valors similars a Reus, Torredembarra i el Vendrell, i uns 19 °C a Gandesa. - Vent de direcció variable, girant a component sud a migdia. 8.3. Premsa del dia i agenda mediàtica • Secció “Quiosc Miracle” amb repàs de la premsa escrita i digital: - Portades del Diari de Tarragona i del Diari Més, amb protagonisme de: - Carlos Mazón i la polèmica pel seu discurs (qualificat de “mentider” en titular). - Cristóbal Parralo i la seva arribada al Nàstic. - Queixes dels veïns de la Mora per la percepció que el risc d’aiguats no s’ha reduït prou. - Notícies sobre neteja urbana a Valls, instal·lació de plantes de bateries a Reus, talls a la C-27, i la situació d’un temple de la Junta de la Sang de Reus. - A la premsa digital (Tarragona Digital, Tots21, tarragonaradio.cat), reforç dels mateixos temes i esdeveniments culturals com l’any Gaudí a Reus. 9. Estructura del programa i franges horàries 9.1. Obertura informativa • L’espai arrenca amb: - Presentació de Laura Casas i els Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio. - Seguiment del fil conductor: actualitat local i esportiva. 9.2. Talls publicitaris i autopromoció • Al llarg de l’episodi apareixen espais publicitaris de: - Port de Tarragona (Moll de Costa com a espai cultural i d’oci). - Obramat (productes de calefacció i promoció a professionals). - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) com a centre d’excel·lència a Tarragona. - Tarragona Ràdio (publicitat, audiència i noves promocions comercials). • Aquests espais se situen com a franges de transició entre blocs d’actualitat general i esportiva. 10. Idees clau de l’episodi • Canvi profund a la banqueta del Nàstic amb l’arribada de Cristóbal Parralo i destitució de Luis César enmig d’un clima d’exigència i frustració esportiva. • Reclam veïnal intens a la Mora per millorar la gestió del risc d’inundacions, en contrast amb la resposta institucional que subratlla obres i projectes en marxa. • Impuls de mesures de seguretat tant en l’àmbit hidràulic (presa de Gaià i Pla d’Autoprotecció) com en l’àmbit industrial (parada tècnica de Covestro al Polígon Petroquímic). • Debat sobre neteja urbana i residus a Tarragona, amb l’entrada en vigor d’un nou contracte de la brossa que ha de suposar un salt qualitatiu si hi ha lideratge polític. • Reivindicació de millores ferroviàries estratègiques per al Camp de Tarragona, amb èmfasi en les mercaderies per l’interior com a aposta de futur. • Construcció d’una àrea metropolitana al Camp de Tarragona, amb crida explícita a superar localismes i “batalletes de campanar”. • L’episodi transmet la imatge d’un territori en transformació, amb pressió ciutadana, moviments institucionals i projectes clau en infraestructures, medi ambient i serveis públics.

Mi Rollo es el Rock del 3/11/2025

Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio

Destí al Nord i Tornar a casa

Context i protagonistes Programa: Entrevista a Tarragona Ràdio sobre el llibre Destí al Nord i el documental Tornar a casa. Protagonistes principals: - Jaume Blanc (el Tobab): escriptor, impulsor del projecte i pare de l'Alioun. - Bangalit Javi (Javi): jove senegalès, protagonista del viatge migratori que inspira el llibre i el documental. - Alioun Manel Blanc Toré (Petit Tobab): fill de Jaume, coprotagonista dels llibres i del viatge al Senegal. "Cada dia vivim en això, en la immigració. Jo crec que és una cosa que s'ha d'explicar perquè molta gent se n'enteri." — Javi Evolució dels llibres: del Petit Tobab a Destí al Nord Del primer conte al nou llibre • Primer llibre: El petit tobab (publicat el 2022), basat en el viatge d'Alioun al Senegal quan tenia 1 any i mig, escrit i publicat quan el nen ja tenia 5 anys. • Segon llibre: Destí al Nord, escrit amb l'Alioun ja amb 8 anys i publicat quan en té 9, cosa que li dona una mirada més madura i reflexiva. Canvi de format: - El primer conte era més infantil, amb il·lustracions. - Destí al Nord aposta per un format amb fotografies, per remarcar el to més realista i documental. La veu de l’Alioun Alioun explica que: - No sabia que farien un segon llibre i es va sorprendre quan el pare li ho va dir. - El manuscrit de Destí al Nord va néixer quasi com un conte personal de bona nit: Jaume li llegia cada dia una pàgina abans de dormir, i això va servir per testar si la història també podia interpel·lar un nen. "Era com el seu conte personal de dormir. I cada dia em deia: ‘papi, no pots llegir una altra pàgina?’" — Jaume Destí al Nord: un viatge migratori explicat en diàleg Tema central del llibre Destí al Nord és definit per en Javi com: "un viaje migratorio de Senegal hasta aquí a Catalunya" El llibre recull: - El relat en primera persona de Javi sobre el seu viatge migratori des del Senegal fins a Reus. - Un diàleg constant entre un nen (Alioun) i un jove (Javi), que converteix la història en una eina accessible per infants i adolescents. Continguts clau Experiències de Javi: - Marxa del Senegal amb 16 anys. - Travessa llarga i perillosa que el porta finalment a Reus, on s’estableix cap al 2021. - Trauma després de la travessa pel mar Mediterrani: durant setmanes no pot dormir, es desperta amb la sensació d’estar encara dins l’aigua. - Sentiment de desarrelament en arribar: no coneix ningú, no entén l’idioma, té sovint ganes de tornar enrere. Reconeixement de les dificultats: - El llibre busca trencar el romanticisme que envolta la idea d’“anar a Europa”, mostrant que arribar és molt difícil i perillós. - Reflecteix també el procés posterior: integració, instituts, aprendre l’idioma, trobar feina, construir una nova vida. Al final, Destí al Nord arriba fins a la situació actual de Javi: - Ha estudiat, ha trobat feina estable i se sent molt content amb la vida que està construint. Racisme institucional i dret a la lliure circulació Un dels blocs més potents de l’entrevista és la reflexió de Jaume sobre la injustícia estructural en la mobilitat internacional. Desigualtat en el dret de viatjar Jaume exposa que: • Un europeu (tobab) pot: - Agafar un avió, - Comprar un bitllet, - Viatjar gairebé a qualsevol lloc del món sense grans traves. • En canvi, un ciutadà del Senegal: - No pot sortir lliurement del seu país. - Necessita un visat que habitualment li és denegat. - No pot viatjar "per curiositat" ni per plaer, tot i poder pagar-se el vol. Jaume ho qualifica com a racisme institucional: "És un racisme institucional, perquè s’entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per plaer, té una possibilitat alta de no tornar i quedar-se al país de destí. I això són mesures occidentals per evitar la immigració." També denuncia la contradicció: - Els europeus van a casa seva a pescar i explotar recursos, però ells no poden venir amb la mateixa llibertat. La presentadora reconeix la seva pròpia ignorància en aquest tema, mostrant com aquesta realitat és poc coneguda entre la ciutadania. Naixement del documental Tornar a casa D’un “souvenir” a una pel·lícula El documental Tornar a casa sorgeix del viatge que fan Jaume, l’Alioun i l’Omar Balcells al Senegal amb en Javi. Procés: - Inicialment, l’Omar havia d’anar només per fer fotografies per al llibre. - Javi proposa gravar alguna cosa com a record personal. - Jaume hi veu potencial i diu: "un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula". - L’Omar acaba gravant gairebé les 24 hores del viatge, transformant-ho en un documental complet. Relació amb el llibre Inicialment volien que llibre i documental fossin independents, però els projectes acaben encaixant perfectament. El llibre recull el viatge de vinguda (Destí al Nord), i el documental mostra el viatge de tornada (Tornar a casa), convertint-se en una mena de “cara B” de la història. "Crec que el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també pot ser molt útil a les escoles." Contingut emocional del documental El teaser mostra: - L’arribada al Senegal i l’emoció de retrobar la família. - La relació d’Alioun amb els nens del poble, jugant i integrant-se com si fos un veí més. - Reflexions de Javi sobre la injustícia global: "Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren… y que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente." El retorn de Javi i el dol per la mare Un dels moments més intensos és quan Javi explica el seu retorn a casa després de cinc anys a Espanya. Dol i culpa Abans de tornar, mor la seva mare. Javi volia explicar-li en persona tot el que havia viscut al viatge i a Europa, per evitar que patís per ell des de la distància. No li ho arriba a poder explicar, i això li genera un dol profund i una sensació d’impotència que arrossega cada dia. "Això és un dolor que el porto a sobre cada dia, però és la vida." — Javi La presentadora assenyala com seria d’important per a ell haver pogut abraçar la mare a Catalunya; un desig que no es pot complir. Retrobar la família i el poble Quan finalment torna al seu poble: - Tota la família l’està esperant; hi ha un ambient d’alegria i celebració. - Després de cinc anys, poder veure’ls de nou és una emoció molt intensa. Javi també confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, per les diferències entre la vida occidental i la realitat del Senegal rural, però acaba sorprès positivament: "Aliu me ha sorprendido, cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí. Parece como si hubiera estado ahí siempre." El viatge físic: del vol a l’interior del Senegal Recorregut del viatge Alioun descriu el trajecte aproximat: - Reus → Barcelona: 1 hora. - Espera a l’aeroport: 2–4 hores. - Vol Barcelona → Dakar: unes 5 hores. Comparat amb això, Javi recorda que el seu viatge d’anada del Senegal a Espanya va durar 5 o 6 mesos, ressaltant el contrast entre un vol directe i una travessa migratòria irregular plena de riscos. Distàncies i infraestructures Un cop al Senegal: • De Dakar a altres punts del país: - Senegal té una població similar a Catalunya (10–12 milions), però amb infraestructures molt més precàries. - Les distàncies són semblants però els temps de trajecte són molt més llargs. • Per arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun: - Aproximadament 5 hores de viatge, calor extrema (40 graus), carreteres en mal estat. • Per arribar al poble rural de Javi (cap a la frontera amb Mali): - Zona predominantment agrícola, molt poc urbanitzada. - Fins fa poc, sense llum ni aigua; ara comencen a posar plaques solars gràcies a les remeses i l’ajuda dels joves emigrats com Javi. - Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per un camí de terra, difícil d’identificar si no el coneixes. Malgrat les dificultats materials, Jaume destaca: "Allà és com estar aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut. Tot el poble et ve a rebre, pots estar hores saludant gent. Allò que hem perdut aquí, que és la vida, allà encara hi és." Relacions humanes: germans, pares i comunitat Una família escollida La relació entre els protagonistes va molt més enllà de l’amistat: Javi i Alioun es consideren germans. Jaume és, en paraules de Javi, com un pare a Espanya. "Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sinceramente, sí." — Javi Aquest vincle es reflecteix en: - Les converses íntimes que donen origen al llibre. - El viatge compartit al Senegal, on es troben les dues famílies. - La voluntat de crear projectes conjuntament per millorar la vida al poble d’origen de Javi. L’escola i la integració Jaume posa el focus en la realitat escolar a Catalunya: Les aules estan plenes de nens de molts orígens. Sovint es demana als infants migrants que s’integrin, però no fem el mateix esforç per conèixer la seva cultura i la seva realitat. Hi ha una gran ignorància sobre qüestions bàsiques com el dret a la lliure circulació, les travesses migratòries o les condicions als països d’origen. Per això defensa que el llibre i el documental són eines educatives molt potents per: - Treballar empatia i antiracisme. - Fer entendre que darrere de la paraula immigrant hi ha històries concretes, famílies, dols, esperances. El burro “Relàmpago”: una anècdota que ho humanitza tot Una de les parts més tendres i quotidianes de l’entrevista és l’anècdota del burro “Relàmpago”. Un regal inesperat Quan arriben al poble de Javi, aquest li regala un burro de veritat a l’Alioun. El burro es converteix en el mitjà de transport de la família per anar al camp on treballen i per moure’s pel poble. Al llibre hi ha una fotografia d’Alioun amb el burro. Alioun explica: - Li posa el nom de Relàmpago, inspirant-se en un dels rens del trineu del Pare Noel (tot i que els burros no s’hi assemblen gaire). - S’encarrega de conduir el carro amb el burro. - Un dia troben que el burro ha desaparegut de la “jaula” de fusta; es pensen que s’ha escapat. - Més tard apareix un altre burro, però no vol deixar-se agafar. Finalment un amic de Javi els en deixa un, que aquest sí que va rapidíssim. La presentadora fa broma dient que: - Un burro no cap dins l’avió, - Però que al món hi ha molts “burros” de dues potes. Aquesta història serveix per mostrar: - El to humà, alegre i proper del viatge. - Com, més enllà del drama migratori, hi ha també joc, riures, animals, vida quotidiana. Difusió, objectius educatius i projecte solidari On es pot trobar Destí al Nord El llibre està disponible a: - Llibreria Gaudí (Reus). - Llibreria El Batabat (Reus). - Botiga L’Arbol (carrer de l’Amargura, Reus). - A través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org, on es pot contactar per obtenir-ne exemplars. Donació i finalitat Jaume remarca que: - El llibre no es planteja tant com una venda convencional, sinó com una donació. - Els diners recollits es destinen al projecte educatiu al poble de Javi, Viratava: - Millorar l’escola. - Proporcionar material escolar. - Millorar les condicions del sistema educatiu dels infants del poble. Plans de futur: tallers i retorn al Senegal Per als pròxims anys tenen previst: • Cicle de projeccions i xerrades (a partir de l’any vinent): - Passar el documental Tornar a casa a instituts i escoles. - Acompanyar-lo amb lectura de fragments del llibre i testimoni directe de Javi. - Centrar-se especialment en zones i barris amb alta presència d’immigració (Reus, Camp de Tarragona, Tarragona ciutat i voltants). • Projecte Viratava: - El treball educatiu aquí servirà també per donar suport econòmic i material a l’escola del poble de Javi. - La previsió és que el projecte culmini amb un nou viatge al Senegal cap al Nadal del 2025, com a retorn simbòlic i tancament d’aquesta primera fase. Jaume creu que aquest viatge serà només el punt de partida d’altres projectes futurs. Música final: “Inmigrantes” El programa es tanca amb una cançó que reforça el missatge central de l’entrevista, amb una lletra que parla de: El dol de deixar la família enrere. La lluita per obtenir el dret a treballar. La idea que tots som caminants, en moviment constant: del dia a la nit, de la pobresa a la riquesa, de la fam al menjar. "Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes..." La música actua com a tancament emocional i resumeix en forma poètica tot el que s’ha explicat: migrar com una experiència universal, tot i la desigualtat amb què es viu segons el lloc de naixement.

Entrevista a 2OT: nou senzill i evolució del grup

Resum del contingut Presentació del nou senzill Es presenta el nou senzill "I'm Losing the Will to Fight" del grup 2OT, disponible des del 23 d’octubre a les plataformes digitals (com Spotify). La conductora del programa contacta via telèfon amb Pasco Martín, membre del grup, per comentar el tema. Autoria i trajectòria dels membres del grup Pasco remarca que la música de 2OT és una tasca conjunta entre ell, el Miguel Alberto Cruz i el Tomàs Aleja. Es fa un repàs als projectes previs dels membres: Tomàs Aleja: bateria amb llarga trajectòria, ha estat a Petrel, Regata de Blanc i diverses orquestres, destacant actuacions a les Festes del Roser. Miguel Alberto Cruz: ha participat en formacions com Conexions Duet i Satori, i és un músic molt sol·licitat per diversos projectes. Pasco Martín: implicat en projectes com Time Travel i Not El Man, entre d’altres. Canvi d’estil i evolució de 2OT La presentadora reconeix que si hagués escoltat la cançó sense saber que era de 2OT, no els hauria identificat, ja que el so anterior del grup era més fosc. Pasco explica que la intenció del grup és evolucionar musicalment, però sense perdre l’essència. Aquest senzill és un avançament de noves cançons que mantindran aquest gir estilístic. Gravació en directe i autenticitat La cançó que sona al programa és una gravació en directe, no d’estudi. El grup va decidir publicar-la perquè: Reflecteix fidelment com sonen els tres junts en concert. Volen mostrar que “no hi ha ni trampa ni cartró”, prioritzant l’autenticitat. La presentadora destaca la gran energia del tema en directe en comparació amb altres cançons gravades en estudi. Errades, perfecció i identitat artística Pasco admet que a la gravació hi ha petites errades que només el grup detecta. Es defensa la idea que: Aquestes errades formen part de la identitat del grup. La música està “plena d’errades” i la perfecció absoluta no existeix. Es fa una referència elogiosa a Eric Clapton com a mestre, però recordant que també és humà. Referents musicals El grup menciona com a referents: Muse Biffy Clyro Pink Floyd L’objectiu és créixer i arribar, en la mesura del possible, a fer coses similars als grups que admiren. Futur del grup i proper llançament Es recorda una promesa prèvia: Pasco havia dit que el proper single el presentaria la conductora del programa. Confirmen que el proper senzill també es presentarà en exclusiva a Tarragona Ràdio. Estan treballant en un disc nou, que descriuen metafòricament com: "El tenim ara al forn perquè s’acabi de coure una miqueta." Pasco es declara perfeccionista i costa donar per acabat el disc, però assegura que abans que acabi l’any estarà llest. Relació amb Tarragona Ràdio i tancament del programa Es confirma la voluntat de venir presencialment als estudis per: Presentar el nou single. Xerrar sobre música i sobre la situació del sector. Passar una estona distesa, com “estar a casa”. La conductora destaca que a Tarragona Ràdio tenen les portes obertes per al grup 2OT. Es tanca la secció escoltant de nou "I'm Losing the Will to Fight", qualificada en to col·loquial com una “castanya” en el sentit de cançó potent. El programa es clou anunciant que no hi haurà emissió l’endemà (festa) i que tornaran el dilluns, desitjant bon cap de setmana i bona castanyada als oients.

Caminar, connectar i somriure

Resum general L’episodi és una entrevista a Elena Ley, cantautora i psicòloga, emesa a Tarragona Ràdio dins d’un programa musical i cultural. A partir de la seva cançó Caminando i del disc Esencia Femenina, la conversa gira al voltant de: • El procés creatiu i vital d’una artista que viu entre països i idiomes (italià, castellà, català i anglès). • L’èxit a San Remo Senior amb la cançó Caminando i el seu significat metafòric. • La feminitat, el creixement personal i la positivitat com a eixos d’un disc i d’un llibre-diari, Hoy elijo sonreír. • La música com a teràpia, a cavall entre l’art i la psicologia. L’entrevista combina fragments musicals en directe, traduccions de lletres, anècdotes biogràfiques i reflexions sobre la vida, la por, el coratge i l’energia personal. 1. Presentació d’Elena Ley i del concert Context i motiu de l’entrevista • L’episodi s’obre amb un fragment de la cançó Caminando, que dona to poètic i introspectiu a la conversa. • La locutora Sílvia presenta Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i la convida per parlar del seu concert a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, on presentarà el seu darrer treball discogràfic i la cançó Caminando. “Tenemos la oportunidad de tenerte aquí con nosotros porque este fin de semana te tenemos en la casa del jardín, en la Vía Augusta, a partir de las nueve de la noche…” 2. Tancament del projecte Esencia Femenina Publicació fragmentada i final del disc • Elena explica que el projecte “Esencia Femenina” s’ha donat per acabat el 12 de setembre, després d’haver publicat les cançons de manera escalonada a plataformes digitals. • El disc conté 15 cançons temàtiques sobre la feminitat, les dones i històries reals. • L’última peça publicada és en italià, pensada com un pont cap al seu retorn creatiu a l’idioma italià. Gir cap a l’italià • Comenta que té moltes cançons en italià al calaix, no produïdes, i que ha decidit centrar-se a publicar en italià. • Aquest canvi d’idioma s’alia amb el que ella anomena una mena de “llei de l’atracció”, que la porta al següent gran pas de la seva carrera. 3. Caminando i el Festival de San Remo Senior Èxit al concurs • Elena envia Caminando al Festival de San Remo Senior: - La seleccionen per a la final. - Aconsegueix el segon premi en la secció de cantautors sèniors. • Destaca que la categoria era molt competitiva, amb 19 participants inicials reduïts a 14 finalistes. "Llego al segundo puesto con el segundo premio… la sección cantante-compositores senior era bastante dura." L’anècdota del número 17 • Explica que cantava amb el número 17, considerat de mala sort a Itàlia (equivalent al 13 aquí). • Confessa que va enviar un missatge a la seva mare preocupada pel número, però decideix no fixar-s’hi i centrar-se en la interpretació. • La tensió creix quan no anuncien el seu nom fins al final; cada vegada que no la mencionen, sent una “subidón” d’expectativa. 4. La cançó Caminando: metàfora de la vida Origen i context de creació • Caminando va ser escrita a Madrid, en un període de promoció musical. • Va néixer com una reflexió personal arran del comentari d’algú que li diu: “Quantes coses has fet, no?”. • Elena recorda que encara conserva el manuscrit original escrit en una habitació d’hotel; la va començar amb la guitarra allà i la va acabar a casa. Traducció i significat de la lletra Elena tradueix la lletra a la locutora, explicant-ne la càrrega poètica i vital: • Motiu del camí i del temps: - “Vivo entre países y sueños, una guitarra y fantasías” → vida itinerant, identitat híbrida i artística. - “Caminando en esta calle respiro el tiempo que vendrá” → caminar com a imatge d’esperança i futur. • Memòria i nostàlgia: - “Me visto de recuerdos, ecos en la inmensidad” → la identitat vestida de records. • Soledat i autosuficiència: - “Sin embargo, también sola el cielo es azul” → fins i tot en soledat, la vida conserva bellesa i possibilitats. • Vida com a aventura guiada pel coratge: - “Entre calles cerradas y labirintos, a ver, ¿a dónde llegaré?” - “Esta vida es una aventura que el coraje guiará”. “No, es nuestra vida… Es la vida, Sílvia.” Dimensió filosòfica i psicològica • Elena es defineix com una artista molt pensadora i recorda que és psicòloga, cosa que impregna les seves lletres de reflexió existencial. • Caminando simbolitza el procés vital d’avançar malgrat la incertesa, transformant la melancolia en motor de canvi. 5. Nou projecte discogràfic: Conectando Estructura i idiomes del nou àlbum • Després d’Esencia Femenina, Elena prepara un nou disc titulat “Conectando”. • Caminando és la primera cançó d’aquest nou àlbum. • L’àlbum combinarà: - Cançons en italià (el seu reencontre amb la llengua materna). - Una cançó en anglès. - Dues cançons en castellà. Connexió entre caminar i connectar • La locutora destaca el joc de paraules: caminando i conectando. • S’hi reflexiona sobre el fet que ens connectem quan ens movem: - Caminant, volant, embarcant-nos en projectes. - Quan estem aturats, l’energia es bloqueja. • Elena subratlla que es considera molt interessada en el tema de l’energia i l’univers i que demana al univers “el millor que pugui passar per a ella”. 6. El llibre-diari Hoy elijo sonreír Motiu personal i procés de sanació • Elena revela que ha escrit un llibre-diari titulat “Hoy elijo sonreír”. • Neix d’una etapa de negativitat profunda, gairebé depressiva, de la qual volia sortir. • La seva eina principal de canvi va ser escriure: - Cançons. - Frases de gratitud. - Reflexions personals. “Pasé años en negatividad, casi depresión, y quise salir de eso y me puse más a escribir…” Art, psicologia i positivitat • Elena és psicòloga d’organitzacions i s’ha format en desenvolupament de persones i professionals. • Creu fermament que ella mateixa ha de recórrer també aquests camins de desenvolupament que proposa als altres. • Descobreix el poder de la positivitat conscient i del treball diari de gratitud. Estructura del programa del llibre El llibre està plantejat com un programa de canvi personal: • Comença amb una reflexió inicial. • Inclou 4 setmanes de pràctica diària (matí i nit) amb pàgines ja preparades per omplir. • Després hi ha una pausa amb nova reflexió, i s’afegeixen 4 setmanes més amb elements nous. • Finalitza amb una reflexió sobre la pròpia vida. • Temps necessari: - 5–7 minuts al matí. - 5–7 minuts a la nit. Efecte en clients i lectors • Inicialment ho feia com a fulls individuals per a clientes, a mode de diari de gratitud (iJournal). • En veure que funcionava tant en ella com en els altres, decideix convertir-ho en llibre. • Una clienta, per exemple, el té a la cuina i omple el diari mentre esmorzar i sopar. On es pot trobar • El llibre es pot adquirir a totes les llibreries i a Amazon. • Elena comenta que pot portar alguns exemplars al concert de divendres. 7. Positivitat, consciència emocional i oportunitats Viure la tristesa de manera sana • La conversa aprofundeix en com les persones positives també viuen el negatiu, però d’una altra manera. • La melancolia, diu Elena, no és el contrari de la positivitat, sinó una forma de viure i expressar la tristesa per arribar a “un pas més enllà”. “La melancolía también es vivir esta tristeza, es expresarla para llegar a algo diferente. Es como ver el final del túnel.” Importància de saber què et passa • La locutora subratlla que el moment clau és passar del “no sé què em passa” a entendre-ho. • Quan saps què et passa, pots posar-hi solució i donar aquest petit pas endavant. • Elena hi coincideix i reforça la idea que: - La consciència emocional és el primer pas. - La positivitat és una forma d’interpretar i transformar el que ens passa, no de negar-ho. 8. Música en directe: Esencia Femenina i “Mujeres de hoy” Interpretació en directe • Al tram central, Elena agafa la guitarra i canta en directe una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora. • La lletra parla de: - La condició de ser dona avui. - El passatge entre ser nena, dona adulta i àvia del futur. - La lluita i les responsabilitats que assumeixen les dones. “Somos mujeres de hoy, niños de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día…” • El tema subratlla també: - L’amor propi i l’acceptació del cos que canvia. - L’afrontament dels pors i de les responsabilitats. - La defensa de la confiança pròpia: “No me quites la confianza, este poder no lo tendrás”. Reacció emocional • La locutora explica que té “pell de gallina” escoltant-la. • Esmenta altres cançons del disc, com “Quiero decirte algo” o “La mujer del marinero”, remarcant la força emocional del repertori. 9. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat quotidiana Origen de la cançó • Elena relata una llegenda irlandesa que va inspirar “La mujer del marinero”: - Li van dir que no anés a la platja de nit perquè s’hi veia l’esperit d’una dona que caminava esperant el seu mariner. - En un Irish pub, un home gran li assegura: “Yo lo he visto, yo lo he visto”. • Aquest tipus d’històries la fascinen, tot i que reconeix que no va anar-hi a comprovar-ho. Dones que esperen, homes que no • La locutora reflexiona, en clau d’humor crític, que hi ha moltes llegendes de dones que esperen (a la platja, a les corbes perilloses, etc.), però no de homes que esperin. • Planteja la idea que els homes “passen pàgina” abans, mentre que les dones es queden, conscients del que tenen i del que esperen. La frase “Mi canción vuela con el viento” • Elena explica una anècdota sobre la creació del tornada: - Estava escrivint la cançó a la terrassa. - Una fulla amb la lletra se li va volar. - Ella va cridar: “Mi canción vuela con el viento”, i d’aquí va sortir literalment la frase i la idea del tornada. “También la creatividad en el día a día.” Altres cançons del disc i el català • Es fa un repàs espontani a peces del disc: Vuela alto, La mujer del marinero, etc. • Elena comenta que té cançons en català i que està fent un curs de català. • La locutora li demana que algun dia li canti una cançó en català al programa, cosa que Elena accepta amb naturalitat. 10. Concert a la Casa del Jardín i nova cançó en anglès Detalls del concert • Es recorda diverses vegades que el concert serà divendres a les 21h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta. • Repertori previst: - Cançons en italià. - Temes en castellà. - Alguna peça en català. - Una cançó en anglès. La cançó Find the Way • Elena revela que presentarà “Find the Way”: - Ja existia per a la banda Ellen & The Good Boys. - Ara l’ha reversionada en una forma molt seva, amb fingerpicking i un estil íntim. - Es publicarà al gener. • Destaca que la va relaxar molt produir-la, reforçant la idea de la música com a espai de benestar. Comiat i invitació • Es tanca l’entrevista agraint-li la presència. • Elena convida l’audiència a: - Seguir-la a les xarxes. - Assistir al concert de divendres. 11. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia Dedicatòria i significat • Al tram final, després de dubtar entre “la rosa o la mariposa”, opten per “Rosa”, una cançó dedicada a l’àvia d’Elena. • La lletra parla de: - Les dures condicions de vida al camp. - El dolor físic i el cansament. - El suport de la figura del pare que cantava cançons, donant esperança i voluntat. “Rosa en el viento, no dejes caer tus pétalos… No dejes de luchar, no dejes de amar.” Retrat de generacions de dones • “Rosa” reflecteix la vida de moltes dones que no van poder viure els seus somnis, però que van lluitar per la família. • La cançó és un homenatge tendre i combatiu a aquestes generacions, connectant amb el fil temàtic d’Esencia Femenina. 12. Tancament • El programa es tanca amb agraïments, salutacions de bona nit i una breu coda musical. • Queda una imatge global d’Elena Ley com a: - Cantautora multilingüe. - Psicòloga centrada en el creixement personal i la positivitat. - Dona que transforma la nostàlgia, el dolor i les llegendes en música i eines de canvi (cançons, concerts, llibre-diari). Temes principals tractats 1. Música i trajectòria artística • Tancament del projecte “Esencia Femenina”. • Èxit al Festival de San Remo Senior amb Caminando. • Presentació del futur disc “Conectando”. • Cançons en diferents idiomes: italià, castellà, català, anglès. • Interpretacions en directe de peces com “Mujeres de hoy” i “Rosa”. 2. Identitat femenina i empoderament • Visió de la feminitat contemporània: dones d’avui, nenes d’ahir, àvies de demà. • Dones que assumeixen responsabilitats però no volen més obligacions ni justificacions. • Històries de dones que no van poder complir somnis, com l’àvia a “Rosa” o la figura de la dona del mariner. 3. Creixement personal, psicologia i positivitat • Experiència pròpia de negativitat i quasi depressió i camí de sortida. • Eina del diari de gratitud i consciència emocional (Hoy elijo sonreír). • Concepte de la melancolia com a pas cap a la llum (veure el final del túnel). • Importància de saber què et passa per poder transformar-ho. 4. Espiritualitat quotidiana i “energia” • Interès d’Elena pel tema de l’energia i l’univers. • Idea de demanar al univers el millor possible. • Relació entre moviment (caminar, viatjar, embarcar-se) i connexió amb oportunitats. 5. Llegendes, memòria i creativitat • Llegenda irlandesa de la dona del mariner que espera a la platja. • Reflexió sobre les figures femenines que esperen i la seva càrrega simbòlica. • Anècdotes creatives com la fulla que vola i inspira el vers “mi canción vuela con el viento”. Tags • Elena Ley • Tarragona Ràdio • Caminando • Esencia Femenina • Conectando • San Remo Senior • cantautora • psicologia • creixement personal • positivitat • feminisme • dones • empoderament femení • música en directe • cançó d’autor • llibre de desenvolupament personal • diari de gratitud • Hoy elijo sonreír • energia i univers • llegendes • dona del mariner • Rosa • concert Vía Augusta • Casa del Jardín • multilingüisme musical • cançons en italià • cançons en català • Find the Way Seccions de l’episodi Nota: els temps són aproximats segons els fragments proporcionats. Obertura musical: “Caminando” (fragment inicial) • Inici: 0 s • Final: 154 s • Resum: S’obre el podcast amb la interpretació enregistrada de Caminando en italià. La lletra introdueix els temes del camí vital, el pas del temps, la memòria, la soledat i el coratge. Presentació d’Elena Ley i del concert a Tarragona • Inici: 155 s • Final: 211 s • Resum: Sílvia dona la benvinguda a Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i explica el motiu de l’entrevista: el concert a la Casa del Jardín (Vía Augusta) i la presentació del seu últim treball i de Caminando. Tancament d’“Esencia Femenina” i retorn a l’italià • Inici: 192 s • Final: 248 s • Resum: Elena explica que el projecte Esencia Femenina ha acabat, després de publicar les 15 cançons del disc a plataformes digitals. Detalla que és un CD temàtic sobre la feminitat i que l’última cançó, en italià, és un pont cap a una nova etapa creativa en aquest idioma. San Remo Senior i l’èxit de “Caminando” • Inici: 249 s • Final: 353 s • Resum: Elena relata com envia Caminando al Festival de San Remo Senior, és seleccionada per a la final i obté el segon premi en una categoria molt competida. Explica l’anècdota del número 17, considerat de mala sort a Itàlia, i com gestiona la tensió fins a conèixer el resultat. Origen, lletra i significat de “Caminando” • Inici: 354 s • Final: 495 s • Resum: Elena explica que Caminando va ser escrita a Madrid durant una estada de promoció. Defineix la cançó com una metàfora de la vida i tradueix la lletra al castellà, comentant-ne els passatges clau: viure entre països i somnis, el pas del temps, el valor de caminar entre laberints i el coratge com a guia vital. Comenta com decideix finalment enviar-la a San Remo Senior. Nou disc “Conectando” i reflexió sobre el moviment i l’energia • Inici: 525 s • Final: 604 s • Resum: Es revela que Caminando és la primera cançó d’un nou àlbum, Conectando, que inclourà temes en italià, una cançó en anglès i dues en castellà. Es reflexiona sobre la relació entre “caminar” i “connectar” i sobre com el moviment (caminar, volar, embarcar-se en projectes) activa l’energia i genera connexions i oportunitats. Elena comenta el seu interès per l’energia i el fet de “demanar al univers” el millor possible. Del dol a la positivitat: el llibre-diari “Hoy elijo sonreír” • Inici: 604 s • Final: 851 s • Resum: Elena explica que, després d’anys de negativitat i quasi depressió, va començar a escriure per sanar-se: cançons i un diari de gratitud i consciència emocional. Com a psicòloga d’organitzacions, integra formació en desenvolupament personal i dissenya un programa estructurat en forma de llibre: Hoy elijo sonreír. Detalla l’estructura del programa (reflexions, blocs de quatre setmanes, exercicis matí i nit) i com l’han utilitzat les seves clientes. Comenten la importància de ser conscient del que et passa per poder avançar i com la gent positiva viu les dificultats com a oportunitats. Esmenta que el llibre està disponible en llibreries i a Amazon. Música en directe: cançó de “Esencia Femenina” sobre les dones d’avui • Inici: 893 s • Final: 1124 s • Resum: Elena interpreta en directe amb guitarra una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora, centrada en les “mujeres de hoy”. La lletra parla del pas del temps (nenes d’ahir, àvies de demà), de la responsabilitat, del no tenir por i de l’autoestima i el poder personal de les dones. La locutora reacciona emocionada, amb “pell de gallina”, i recorden altres temes del disc. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat del dia a dia • Inici: 1148 s • Final: 1281 s • Resum: Elena explica la llegenda irlandesa de “la mujer del marinero” que espera el seu home a la platja, i com aquesta història la va impressionar i inspirar. Relata l’anècdota del vell de l’Irish pub que li assegura haver vist l’esperit. Es reflexiona sobre com sovint les històries de por i d’espera tenen protagonistes femenines, mentre que no hi ha llegendes equivalents d’homes que esperen. Elena explica com el vers “Mi canción vuela con el viento” sorgeix literalment del moment en què una fulla amb la lletra se li escapa i vola, evidenciant la creativitat en el quotidià. També menciona que té cançons en català i que està fent un curs de català. Recordatori del concert i nova cançó en anglès “Find the Way” • Inici: 1281 s • Final: 1339 s • Resum: Es recorda que el concert tindrà lloc divendres a les 21 h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, amb un repertori en italià, castellà, català i anglès. Elena presenta la cançó “Find the Way”, que publicarà al gener, adaptació d’un tema escrit per a la banda Ellen & The Good Boys, ara versionat en un estil més íntim i relaxant per a ella. S’acomiaden convidant de nou el públic a assistir al concert i a seguir Elena a les xarxes. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia • Inici: 1365 s • Final: 1544 s • Resum: A petició de la locutora, Elena interpreta “Rosa”, una cançó dedicada a la seva àvia. La lletra descriu la duresa del treball al camp, el dolor físic, la pobresa i el suport del pare que cantava, donant esperança. El tornada insta la Rosa (i simbòlicament totes les dones com ella) a no deixar caure els seus pètals, a no deixar de lluitar ni d’estimar. La peça tanca el cercle temàtic sobre dones, memòria i resistència. Tancament del programa i comiat • Inici: 1544 s • Final: 1608 s • Resum: Es tanquen micròfons amb agraïments, salutacions de bona nit i un breu fragment musical final. Es consolida la imatge d’Elena Ley com a artista i psicòloga que camina entre països, idiomes, emocions i històries de dones, connectant música i creixement personal.

Borja Niso: del teclat informàtic al piano i als somnis

Resum del contingut Entrevista radiofònica a Borja Niso, pianista i compositor, que explica el seu canvi vital radical: passar de ser enginyer informàtic i consultor en turisme a dedicar-se plenament a la música i al piano. De Madrid a la música Va néixer a Madrid el 1980, amb una infància "normal" i sense cap vinculació especial amb el piano. Es va graduar com a enginyer informàtic i va treballar durant 17 anys en una vida estable, amb feina fixa i hipoteca. L’abril del 2016, amb 36 anys, comença a tocar el piano de forma autodidacta, demostrant que mai és tard per complir un somni. "Decidí dejar todo atrás, toda mi vida atrás y emprender un camino totalmente diferente. Dejé la ingeniería por la música." El clic: Ludovico Einaudi i la revelació Descobreix Ludovico Einaudi a través de l’anunci de la Lotería de Navidad 2015, amb la peça Nubole Bianche. Decideix anar a un concert al Teatro Real de Madrid. Durant la interpretació de Nubole Bianche sent una connexió molt profunda amb el seu interior i pren la decisió de: Deixar la seva carrera d’enginyer. Posar-se a estudiar piano seriosament. Perseguir el somni de tocar en grans teatres i auditoris davant de milers de persones. De la incomprensió a l’èxit sobre els escenaris La seva decisió és rebuda amb escepticisme: molta gent li diu que està “boig” per deixar una vida estable per la música. Malgrat tot, aposta pel “tot és possible” i assumeix el risc. Publica el seu primer disc, “Orígenes”, a finals del 2019 i inicia la gira Orígenes Tour. La pandèmia atura els concerts, però els reprèn l’agost del 2020. Des d’aleshores ha fet prop de 450 concerts, demostrant que viure de la música és possible. Tribut a Ludovico i evolució artística Inicia un tribut a Ludovico Einaudi, interpretant les seves obres en directe en un espectacle amb piano i llum de espelmes. Aquest format té molt d’èxit, especialment a Barcelona. Juntament amb la seva directora creativa, Cristina Gatell, crea espectacles nous al voltant del piano i la seva música. Publica diversos treballs: “Orígenes”, “Horizontes”, “Almas Encontradas”, “Rapsodia” i finalment “Evolution”, el seu disc més recent. “Dream Experience” al Palau de Tarragona L’entrevista se centra especialment en el seu espectacle “Dream Experience”, que es representarà al Palau de Tarragona: Espectacle de teatre musical al voltant dels somnis i el propòsit vital. Format escènic amb: Piano. Violoncello (cello). Veu lírica (soprano Aide Mariñoso). Repertori que combina: Peces del seu àlbum “Evolution”. Els èxits més coneguts de Ludovico Einaudi: Experience, Divenire, Nubole Bianche (la cançó que li va canviar la vida). Temes propis amb lletra, que expliquen “la història dels somnis”. "Lo que hemos querido conseguir con este espectáculo es poder emocionar a la gente y poder hacer sentir a la gente lo que yo sentí ese 16 de abril de 2016." L’objectiu principal és: Emocionar el públic. Ajudar-lo a identificar el seu somni i el seu propòsit. Convidar tothom a perdre la por a intentar-ho. "Todos tenemos un sueño. Y hemos venido a cumplirlo." Missatge vital: viure per somiar Borja Niso insisteix en un missatge de fons molt clar: La vida és una combinació de somriures i llàgrimes, com una de les seves cançons. Tot i les dificultats, hem vingut a somiar i a ser feliços. La música és l’eina amb què vol transformar, inspirar i donar coratge al públic. Després dels concerts, ell i l’equip es queden a saludar i abraçar el públic per mantenir aquesta connexió emocional. Gires i pròximes dates A més de Tarragona, la gira passa per ciutats com Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León, Barcelona, entre d’altres. Anuncia un concert molt especial a Barcelona el 6 d’abril, coincidint amb el desè aniversari del seu “clic” vital. També es comenta que està a punt de celebrar el seu 45è aniversari, gairebé coincidint amb la seva actuació a Tarragona. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la presentadora i Borja Niso. Una invitació als oients a comprar entrades (a través de borjaniso.com) i a no deixar passar l’oportunitat de viure aquesta experiència. Un comiat afectuós i la promesa de trobar-se a Tarragona per compartir música, emoció i somnis. "Lo que queremos conseguir en el Palau de Tarragona este sábado es que la gente se emocione, que vibre y que disfrute sobre todo y que sea feliz."

Retrovisor musical: Pirats, Joan Amèric i My Tips

Resum del contingut Espai de retrovisor musical dins del programa Fans de Tarragona, on la Sílvia conversa amb Jordi Sugranyes per repassar tres moments destacats de la música en directe, principalment del Camp de Tarragona i entorn. 1. Presentació de la secció i del Jordi La Sílvia introdueix el Jordi Sugranyes com algú que porta "tres píndoles" de passat, present i futur musical. Es remarca la seva capacitat gairebé "miraculosa" de ser a molts concerts i de moure’s pel món de la música. El Jordi explica que remena arxius d’àudio i rescat relíquies que nodreixen la secció retrovisor musical. "Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990." 2. Primera píndola: Pirats per televisió (1990) Es viatja al 3 de novembre de 1990, quan el grup Pirats apareix al programa A ritme d’aquí de la televisió Mare Nostrum (televisió de Reus). Entrevista breu i distesa al grup: Es presenten els membres (Héctor, Carlos, Evan, Àlex, Ramon) i els seus rols al grup. Expliquen que fa dos anys que toquen per Tarragona. Mencionen una maqueta amb quatre cançons, destacant el tema "Una ratlla més". To molt informal i juvenil, amb bromes sobre ulleres trencades als concerts i l’energia del directe. "Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més." La Sílvia i el Jordi recorden que, amb els anys, els Pirats han evolucionat fins a Gloucester, però mantenint la fervescència i energia originals. 3. Segona píndola: Concert de Joan Amèric a Reus (1990) Es manté la data del 3 de novembre de 1990, però canviant d’escenari: el Teatre Bartrina de Reus. El cantautor Joan Amèric hi presenta les cançons del disc Tornar a l’aigua. Entrevista posterior al concert: Joan Amèric remarca que cada concert és una història. Malgrat que no hi havia gaire públic, el defineix com un públic molt intens i implicat. Ell i els músics queden molt satisfets del recital i l’han gravat per poder-lo revisar i gaudir més endavant. El programa fa sonar una de les seves cançons, de to poètic i introspectiu, amb referències a la nit, el mar, la lluna i el desig. "Cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé i hem quedat molt satisfets els músics i jo." La Sílvia lamenta que hi hagués poca gent al concert, perquè es van perdre cançons molt boniques en directe, i expressa el desig de tenir Joan Amèric algun dia al programa. 4. Tercera píndola: My Tips i escena del Camp de Tarragona (2006) Jordi avança fins al 4 de novembre de 2006, a la sala del Sindicat de les Borges del Camp. S’hi va celebrar un concert amb tres formacions del Camp de Tarragona: Sinopsi (de Montbrió) My Tips (de Valls) Setimits (de Vilaplana) Per tancar el retrovisor musical, escolten My Tips, que presentaven el CD 2 de nous. La cançó que sona té un to reivindicatiu i polític, amb referències a: Una mentida i una estafa de l’Estat El silenci històric i les ferides no tancades La Guerra Civil, l’any 1939 i la dictadura posterior La prohibició de la llengua i la repressió als Països Catalans "Durant segles el silenci he impulsat grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!" 5. Tancament de la secció Amb My Tips de fons, el Jordi acomiada la secció fins la setmana següent. La Sílvia s’acomiada també dels oients del Fans de Tarragona i del programa, desitjant bon cap de setmana. Idees clau Rescat de memòria musical local mitjançant arxius d’àudio antics. Protagonisme de grups i artistes vinculats al Camp de Tarragona i l’escena catalana. Contrapunt entre: L’energia desenfadada de Pirats La sensibilitat poètica de Joan Amèric La contundència reivindicativa de My Tips Valoració de la música en directe i dels petits escenaris (televisió local, teatres, sales de poble) com a espais de cultura i memòria.

Borja Niso i Elena Ley a Tarragona + Retrovisor

Resum del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio porta un episodi molt musical amb tres blocs principals: Entrevista a Borja Niso i la seva “Dream Experience” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrevista enregistrada a l’Elena Ley (als Estudis de Tarragona Ràdio), amb cançó en directe i presentació del seu concert a la Casa del Jardí. Retrovisor Musical amb el Jordi Sugranyes: Pirats (1990), Joan Amèric (1990) i My Tips (2006), i petició final d’Aleix Quirí i Aleire Pardo. Borja Niso: del clic vital al teatre musical Clau de volta de la seva història Inici tardà però decidit: comença a tocar el piano de forma autodidacta als 36 anys (2016), després d’emocionar-se en un concert de Ludovico Einaudi. Gir professional radical: "Vaig deixar la meva carrera per amor a la música." Discografia: 5 àlbums i 1 EP; de l’estrena amb Orígenes (2019) fins a Evolution (últim treball). 450+ concerts des de l’agost de 2020, malgrat la pandèmia. Dream Experience (Tarragona) Espectacle immersiu i emocional de teatre musical: piano, violoncel (María Montes), i veu lírica (soprano Aidea Mariñoso). Obres pròpies (sobretot d’Evolution) + èxits d’Einaudi (Experience, Divenire, Nuvole Bianche). Missió artística: "Tots tenim un somni… i hem vingut a complir-lo." Informació pràctica Dissabte 8, 20:00 — Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades: borjaniso.com (secció concerts). Gira també a Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León. 16 d’abril (10 anys del ‘clic’): concert a Barcelona (Paral·lel 62). Elena Ley: cançons, Sanremo Senior i un llibre per somriure Concert i nou rumb creatiu Cantant italiana establerta a l’àrea de Barcelona. Concert a La Casa del Jardí (Vía Augusta) el divendres 17, 21:00. Tanca el cicle de publicació d’Esencia Femenina (15 singles, disc temàtic sobre la feminitat i històries reals) i torna a publicar en italià. La cançó Caminando: 2n lloc a Sanremo Senior; metàfora del camí vital, que va interpretar a l’estudi. "Quan ens movem, connectem." Llibre-diari: “Hoy elijo sonreír” Programa guiant 8 setmanes de pràctica diària (5–7 minuts matí i vespre) de gratitud, consciència i positivitat. "La melangia també és una manera d’arribar a una llum diferent." Disponible a llibreries i Amazon; podria portar-ne exemplars al concert. Avança proper àlbum ‘Conectando’ (principalment en italià; també peces en anglès i castellà). Retrovisor Musical (Jordi Sugranyes) Píndoles d’arxiu Pirats (1990, TV Mare Nostrum, ‘A ritme d’aquí’): energia desbordant i anècdotes d’escenari. Joan Amèric (1990, Teatre Bartrina, Reus): recital intens de “Tornar a l’aigua” malgrat poca assistència. My Tips (2006, Sindicat de les Borges del Camp): presentació del CD “2 de nous”, lletres crítiques i de memòria. Tancament Petició dels oients: Aleix Quirí i Aleire Pardo, “La branca” (29 d’octubre). Comiat i agraïments. Destaquem Missatges inspiradors sobre somnis i canvis vitals (Borja Niso). Empoderament femení i benestar: cançons i journal d’Elena Ley. Memòria musical tarragonina al Retrovisor, amb joies d’arxiu. Ubicació i emissió Enregistraments i directes als Estudis de Tarragona Ràdio (programa: Fans de Tarragona), amb obertures i separadors de secció.

Celnet denuncia inacció en el control de l'aire al Camp de Tarragona

Denúncia de Celnet per la Qualitat de l'Aire L'entitat Celnet, a través del seu portaveu Adrià Pallajà, ha presentat tres informes elaborats per universitats catalanes que demostren la necessitat urgent de regular la contaminació industrial al Camp de Tarragona. L'entitat critica la inacció política i la falta de voluntat de la Generalitat per aplicar un marc normatiu més estricte. Les Eines de Regulació Necessàries Segons l'organització, el control de la contaminació s'ha de basar en tres pilars fonamentals: Control efectiu: Millora de la xarxa de vigilància amb la instal·lació d'equips que actualment estan emmagatzemats. Legislació específica: Creació d'una llei de qualitat atmosfèrica que inclogui límits per a compostos actualment no regulats de forma estricta. Règim de sancions: Aplicació de multes a les empreses que superin els llindars permesos en les seves autoritzacions ambientals. Compostos Tòxics i Límits Legals El focus de la denúncia recau en dos compostos altament nocius: Benzè: Tot i estar regulat, la llei actual només contempla mitjanes anuals. Això permet que pics de contaminació molt elevats (fins a 100 micrograms/m³) quedin diluïts i siguin legalment acceptables, malgrat el seu risc per a la salut. 1,3-Butadiè: Un compost cancerigen que actualment no té cap tipus de regulació a Catalunya, malgrat que en països com el Canadà o el Regne Unit sí que està limitat. "Si no es regula la contaminació és per inacció, irresponsabilitat i falta de voluntat política." Reivindicacions a la Generalitat Celnet exigeix que la informació sobre el que respira la ciutadania sigui accessible en temps real mitjançant un portal de transparència. Així mateix, insten a instal·lar immediatament els equips de mesura arran de la moció aprovada al Parlament de Catalunya per monitorar la producció de la indústria petroquímica.

Qualitat ambiental, pesca i costa catalana

Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar estructurat en dues grans parts: butlletí informatiu marítim i costaner a la primera hora, i reportatges i entrevistes de fons a la segona. El fil conductor són el mar, el litoral català i la relació entre medi ambient, activitat econòmica i vida quotidiana. 1. Bloc informatiu de costa catalana 1.1. Costa Brava: ports i memòria marinera • Concessió del Club Nàutic l’Escala: el club vol una nova pròrroga de la concessió de la dàrsena esportiva que acaba el 2029. - Històric: concessió inicial el 1979, ampliada el 1999 per 30 anys. - El president Narcís Carreres defensa que el club és motor econòmic local i que ha apostat per vela esportiva i un model de club dinàmic, sense ànim de lucre però en instal·lacions de titularitat pública (Ports de la Generalitat). • Calendari solidari de mariners de Cadaqués: - Projecte del fotògraf José Ignacio Píriz, idea d’un jove pescador (Samu). - 12 retrats de “llops de mar” en clau d’emoció, humor i solidaritat, per recaptar fons per a l’hospital residència de Cadaqués. - Participació del pintor Danilo Fernández i del col·lectiu CREA; venda del calendari (15 €) i rifa solidària del quadre. 1.2. Terres de l’Ebre: educació al riu i gastronomia marinera 1.2.1. Projecte educatiu Los Rius Ens Mou • Més de 800 alumnes de 13 centres participen en activitats de rem i navegació pel riu Ebre. • Objectius principals: - Apropar infants i joves al riu com a espai identitari i ecosistema clau. - Conèixer flora, fauna i patrimoni fluvial (torre de la Carroba, font del Quinto, pedrera, canals…). • Participació institucional: IDC, Departament d’Educació, Federació Catalana de Rem, Secretaria General de l’Esport. • Efecte a llarg termini: molts alumnes acaben incorporant-se a clubs de rem del territori. 1.2.2. Jornades gastronòmiques a l’Ametlla de Mar • Es presenta l’Agenda Gastronòmica 2026 amb quatre grans blocs clàssics, orientats a la promoció de la cuina marinera: - Jornades de la Galera de les Terres de l’Ebre (febrer–març). - Jornades de la Tonina Roja del Mediterrani i Ruta de la Tapa Roja (abril), lligades a la festa Tuna Race Balfegó. - Jornades dels fideus rossejats i mostra de vins de la DO Terra Alta (maig–juny). - Jornades del peix de llotja i la rossejat (octubre), amb la quarantena diada del rossejat. • L’Agenda es consensua amb bars i restaurants; la gastronomia es consolida com a eix turístic estratègic. 1.3. Garraf i Maresme: gestió de residus i promoció nàutica 1.3.1. Neteja i residus a Vilanova i la Geltrú • Nou contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària (8 anys, ~100 M€) amb Valoriza com a candidata principal. • Millores destacades: - Renovació integral de contenidors i camions. - Equip específic per a la neteja de platges amb maquinària pròpia. - Fins a 20 nous operaris i servei de neteja de pintades. • Model de recollida: - Porta a porta per a comerç i restauració. - Es descarta, de moment, contenidors intel·ligents amb identificació d’usuari per a l’ús domèstic. • L’alcalde Juan Luis Ruiz remarca la voluntat de lideratge municipal fora de la mancomunitat i de trencar amb anys de servei “precari”. 1.3.2. Gran Premi Principat d’Andorra de Vela a Arenys de Mar • El Club Nàutic d’Arenys acull el Gran Premi Principat d’Andorra de la Vela, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela. • Participació estimada: 250–300 embarcacions (Optimist, ILCA, 420, Europa…). • Mònica Azón el defineix com “la gran festa de la vela catalana”: - Andorra té federació pròpia des de Barcelona 92, però recorre a Arenys per manca de mar. - Impacte visual fort: la costa plena de veles, amb recomanació de gaudir tant de la regata des de lluny com de l’ambient a terra. 1.3.3. Joc de taula Mataró Pam a Pam • Joc local de preguntes i proves creatives sobre història, cultura, comerç i natura de Mataró. • Característiques: - 180 targetes de preguntes (art i cultura, comerç i ciutat, natura i entorn). - Mecàniques variades: respondre, fer mímica, dibuixar. • Funció: eina lúdica i pedagògica per enfortir identitat local i com a regal de Nadal. • Forma part d’una col·lecció de jocs dedicats a altres ciutats catalanes. 1.4. Costa Daurada i Tarragona: emergències climàtiques i cultura 1.4.1. Inundacions al barri de la Mora (Tarragona) • Es compleix un any dels aiguats del 4 de novembre 2024, que van afectar uns 150 habitatges i garatges al barri de la Mora (prop del Riu Francolí). • Situació actual: - En marxa el dipòsit antidesbordaments, però el veïnat exigeix més actuacions al barranc i al canal. - S’havia creat una comissió tècnica interadministrativa (Ajuntament de Tarragona, altres municipis, Generalitat, Estat, veïns i entitat ambiental La Sínia), però encara no s’ha reunit i es percep com massa política i poc tècnica. • Propostes veïnals: - Neteja del canal i actuació integral al barranc. - Aprendre d’exemples com Alcanar, que ha impulsat taules tècniques i mesures pioneres. • Acció reivindicativa: vermut popular per reclamar resiliència real davant de futures DANAs. 1.4.2. Festival REC i cicle Fem Soroll a Tarragona • El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) impulsa el cicle Fem Soroll, quatre projeccions al CaixaForum Tarragona. • Objectiu: transformar silenci en diàleg i donar veu a realitats silenciades a través del cinema. • Geografies de les pel·lícules: de Gaza a Bilbao, passant per Bielorússia, Rússia i el París del Maig del 68. 1.4.3. Temps i trànsit • Informació marítima: mar de fons residual però tendència a mar ajol / bassa d’oli al matí, amb reforç del vent de sud a la tarda (maró a la Costa Brava). • Trànsit viari: accidents a la C-14 i A-2, retencions a C-58, C-33, AP-7, B-30 i a la Ronda Litoral de Barcelona. 2. Entrevista: contaminació industrial al Camp de Tarragona 2.1. Celnet i la inacció institucional Entrevista extensa amb Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma Celnet, sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i el Polígon Petroquímic. • Punt de partida: tres informes de universitats catalanes que demostren que: - Hi ha contaminació crònica de compostos tòxics i cancerígens (especialment benzè i 1,3-butadiè). - La Generalitat té eines legals i tècniques per regular millor, però no les aplica. "Si no es fa, és per inacció i per falta de voluntat política." 2.2. Problemes de fons: normativa insuficient • El benzè està regulat només amb mitjanes anuals (uns 2 µg/m³), fet que dilueix episodis punta de contaminació (100–200 µg/m³). • El 1,3-butadiè no té cap límit legal a Catalunya, tot i ser reconegut com a compost cancerigen. • Conseqüència: episodis greus però curts resulten “legals” perquè s’amortitzen a la mitjana anual. 2.3. Full de ruta proposat per Celnet Celnet defensa tres eixos: control, legislació i sancions. Control Ampliar i millorar la xarxa pública de vigilància de la qualitat de l’aire. Instal·lar equips de mesura ja comprats i enguany emmagatzemats per la Generalitat. Monitorització contínua i transparent, amb dades consultables per la ciutadania. Legislació específica per al Camp de Tarragona Aprovar una Llei de qualitat atmosfèrica catalana que: • Fixi límits per al 1,3-butadiè i revisi el benzè. • Defineixi valors màxims per períodes curts (4 h, 8 h, 24 h) per captar episodis. Basar-se en referències d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda i altres). Règim sancionador efectiu Integrar els nous límits a les autoritzacions ambientals integrades de les empreses. Sancionar els superaments puntuals d’episodis, i no només els incompliments anuals. Garantir que les sancions incentivin canvis reals i millores tecnològiques. 2.4. Estat de les relacions amb l’administració • Celnet denuncia reunions escasses i poc productives amb la Regidoria de Medi Ambient i el departament competent. • Malgrat les mocions aprovades al Parlament i els equips comprats, no s’han fet els passos clau: - No s’han instal·lat els nous sensors. - No s’ha avançat en la nova normativa. • També reclamen un gran estudi de qualitat de l’aire a Tarragona ciutat, pendent de desplegar per traves burocràtiques i manca de voluntat. 3. Cultura popular i identitat marinera: gegants de Palafrugell 3.1. Els gegants Pitu i Lluna • Entrevista a Bruno, membre de la colla gegantera de Palafrugell. • La parella de gegants representa la llegenda de la creació de l’Empordà: - La Lluna: sirena que simbolitza la Mar Mediterrània i la Costa Brava. - En Pitu: pastor que baixa des del Ripollès fins a la costa; s’enamoren i “funden” l’Empordà. • Figures creades el 1986 per Josep Puig i reconstruïdes després pel taller Ventura & Hosta. • Relació amb altres colles: “cosins germans” dels gegants de Roses amb la mateixa temàtica. 3.2. Patrimoni, relleu generacional i nova figura • La colla també compta amb capgrossos d’oficis (tapers, pescadors, surers, pirates…) que evoquen el teixit econòmic de Palafrugell. • Moment actual: - Reimpuls de la colla gegantera després de gairebé 20 anys d’absència. - Ja són una cinquantena de membres (músics, portadors, ajudants). - Bon estat de salut i capacitat per fer sortides arreu de Girona i Barcelona. • Novetat: presentaran el primer fill de Pitu i Lluna, un gegantó amb trets heretats del pare; es triarà el nom en votació popular durant la festa de Sant Martí. • Reflexió sobre joventut i cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles de cultura tradicional com a espai de convivència, festa i identitat. 4. Segona hora: crisi del sector pesquer i gestió de residus 4.1. Vilanova i la Geltrú: els pescadors “tornen a dir prou” Entrevista amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. 4.1.1. Context: gestió de dies de pesca i normativa europea • L’any anterior el sector va aconseguir ampliar els dies de pesca d’arrossegament de 27 a ~130 dies després de fortes mobilitzacions. • El Ministeri i la Secretaria General de Pesca es van comprometre a: - Reformar el reglament de pesca, incloent el benchmarking i nous criteris de gestió. - Treballar en un termini de sis mesos, ja superats sense resultats. 4.1.2. Queixes principals del sector • Absoluta manca de respostes: - Ningú sap quants dies de pesca queden ni si es podran “agafar dies” de l’any següent. - Incertesa sobre atur i vedes: si es para ara, pot faltar prestació per a la veda de febrer-març. - En reunions amb federacions catalana i espanyola, l’administració respon sistemàticament: “no ho sabem”. “Aquí no s’ha bellugat ningú… no sé què dir-li a la meva gent a la reunió de la tarda.” • Pressió sancionadora vs. inacció reguladora: - El Ministeri és molt àgil posant multes, però lent definint normes i solucions. - El sector es planteja la desobediència civil (sortir a pescar igualment) com a única sortida. 4.1.3. Altres problemes pendents • Tonyina i captura accidental: - A l’encerclament i altres arts, quan apareixen tonyines perseguint sardines i seitó, moltes moren al xarxó. - Els pescadors estan obligats a llençar-les al mar, tot i estar ja mortes, perquè no poden legalment desembarcar-les. • Desigualtats territorials: - Andalusia gaudeix d’una regula­ció més laxa (més hores de feina, possibilitat de treballar festius nacionals), i això es percep com una competència deslleial. • Importacions de peix d’altres països: - Es denuncien productes pescats amb arts prohibides a Espanya, que igualment entren al mercat sense aranzels ni controls diferencials. 4.2. L’Ampolla: reciclatge i reducció de la taxa de residus Entrevista amb Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla. 4.2.1. Obligació europea i resposta local • Normativa europea: la taxa de residus ha de cobrir el 100 % dels costos del servei. • El 2025 l’Ampolla ja va haver d’apujar la taxa perquè l’Ajuntament assumia uns 200.000 € de dèficit anual. • Ara, gràcies a: - Millora del reciclatge. - Rebaixa prevista de costos del COPATE (30–40.000 € menys). - Nova taxa específica per als habitatges d’ús turístic (uns 640 HUTs). …l’Ajuntament anuncia una rebaixa general del 5 % a llars i comerços. 4.2.2. Millores en recollida selectiva • L’Ampolla és pionera des de fa més d’una dècada en: - Porta a porta de cartró, vidre i envasos per a comerços i restauració. - Recollida selectiva de fracció orgànica dels grans productors. • Resultats: - Recollida selectiva global del 60 %, per sobre de l’objectiu europeu i català (55 %). - Percentatge d’impropis en orgànica global del 18,7 %, però només 4–5 % a la restauració. • Clau econòmica: menys tones de resta a l’abocador i menor cost de cànon (que ha pujat de 41 a 71 €/tona en pocs anys). 4.2.3. Habitatges d’ús turístic i equitat fiscal • Fins ara pagaven com una llar normal, tot i funcionar com a negoci. • S’introdueix una quota addicional d’uns 30 € per HUT, equiparant-se a models d’altres municipis turístics. • L’alcalde remarca que la mesura no ha generat queixes destacables i que respon al principi qui contamina/paga. 4.2.4. Reptes de futur • Millorar encara més la qualitat del reciclatge domèstic, sobretot en orgànica. • Estudiar nous sistemes: - Contenidors amb targeta identificativa. - Sistemes incentivadors i/o penalitzadors per premiar qui recicla bé i encareix qui no ho fa. • Arasa subratlla que les decisions s’hauran de prendre coordinadament a través del COPATE. 5. Campanya oceanogràfica Porcupín (Gran Sol – Atlàntic Nord) Entrevista (en castellà) amb Francisco Baldó, investigador de l’IEO-CSIC, sobre la campanya Porcupín al calador atlàntic de Gran Sol. 5.1. Objectius i metodologia • Campanya de 38 dies en alta mar (11 de setembre – 18 d’octubre) amb vaixell d’investigació. • Finalitat principal: - Obtenir dades independents de la flota comercial sobre l’estat de poblacions de: • Merluza (lluç) • Rapes • Cigala • Gallos (peixos plans) • Metodologia: - Pesques estandarditzades d’arrossegament de fons, distribuïdes en estrats de profunditat. - Avaluació d’índexs d’abundància* i estructures de talla. - Recollida de mostres biològiques (creixement, reproducció, dieta, etc.). 5.2. Resultats preliminars • El calador estudiat mostra, en general, força estabilitat en abundància d’espècies comercials. • Es detecten fluctuacions a llarg termini, però sense canvis bruscos recents: - La merluza va baixar cap al 2014, ara s’observa lleu recuperació. - La cigala s’està recuperant bé, gràcies a vedes i mesures de gestió. • S’observa un màxim històric anecdòtic d’un tauró opportunista (Galeus melastomus), sense implicacions greus. 5.3. Canvi climàtic i desplaçament d’espècies • L’equip constata canvis en la composició específica: - Espècies pròpies de climes més càlids / tropicals apareixen més al nord. - Espècies de zones fredes es desplacen cap a latituds més altes. • Interpretació: conseqüència directa del escalfament global dels oceans. • A curt termini, no es considera crític per a merluza, cigala o rapes (espècies amb àmplia distribució), però sí preocupant per a l’equilibri dels ecosistemes i espècies més especialitzades. 5.4. Importància del calador i coordinació europea • El calador Porcupín, al nord del Gran Sol i dins la ZEE irlandesa, és: - Una àrea molt rica en nutrients per la seva estructura de muntanya submarina i corrents ascendents. - Històricament clau per a la flota gallega des dels anys 60. • La campanya s’emmarca en un programa europeu coordinat (CIEM/ICES) que cobreix tot l’Atlàntic nord-est. • Les dades de Porcupín alimenten els assessoraments científics que fonamenten les quotes de pesca i mesures de gestió a la UE. 6. Fil conductor i idees clau de l’episodi 6.1. Mar, territori i governança • L’episodi posa de manifest una interdependència constant entre: - Activitat econòmica (pesca, nàutica, turisme, gastronomia). - Gestió pública (contractes de neteja, regulació ambiental, planificació de residus). - Impactes ambientals (contaminació atmosfèrica, inundacions, canvi climàtic als oceans). 6.2. Participació ciutadana i pressió social • Plataformes com Celnet, associacions veïnals (la Mora) i confraries de pescadors exerceixen una pressió crucial per canviar polítiques públiques. • El cas de l’Ampolla mostra que implicar la ciutadania en el reciclatge pot traduir-se en beneficis econòmics directes (rebaixa de la taxa). 6.3. Cultura i identitat com a eix transversal • Des dels calendars solidaris de pescadors fins als gegants de Palafrugell o el REC a Tarragona, la cultura apareix com a eina per: - Donar visibilitat a la vida marinera i a la memòria col·lectiva. - Enfortir la cohesió social i l’orgull de territori. En conjunt, l’episodi articula una mirada àmplia sobre la costa catalana i atlàntica: des de la qualitat de l’aire al Polígon Petroquímic i la crisi dels pescadors, fins a la festa de la vela, el reciclatge municipal i l’ecosistema cultural i festiu lligat al mar.

La Circular - Un any després de les inundacions de la Dana a la Mora

Inundacions a la Mora, política i esport a Tarragona

Panorama general de l'informatiu Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat local i nacional amb focus en: Un any de la dana a la Mora i reclam de solucions definitives Crisi política a la Generalitat Valenciana amb la dimissió de Carlos Mazón Incidències urbanes i activitat industrial al Complex Petroquímic Debat sobre neteja urbana, infraestructures ferroviàries i àrea metropolitana Impuls del Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco Actualitat esportiva del Nàstic i altres clubs tarragonins 1. Un any de la dana a la Mora Situació del barri i reclam veïnal Es compleix un any de les inundacions a la Mora (4 de novembre de 2024), amb uns 150 habitatges i garatges afectats pel desbordament del canal. S’hi va crear una comissió tècnica interadministrativa amb Ajuntament de Tarragona, El Catllar, Generalitat, Estat, veïns i entitat mediambiental La Sínia. Els veïns critiquen que la comissió encara no s’ha reunit i que té un caire més polític que tècnic. El president veïnal Albert Franquès denuncia que encara hi ha desperfectes sense arreglar, com els del passeig, i reclama: Neteja del canal Actuació integral al barranc, prenent com a referència el cas d’Alcanar. "Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles... tenim un barranc que es pot treballar... potser també hauríem d'anar a Alcanar a parlar amb algú." Resposta de l’Ajuntament de Tarragona El conseller de Territori, Nacho García, defensa que: S’està construint un dipòsit antidesbordaments (tank anti-DSU). S’ha licitat el manteniment de la vegetació a la capçalera del torrent. S’espera un informe de Costes per arranjar el passeig marítim. Assegura que la Mora està en millor situació i que l’objectiu és facilitar el pas de l’aigua i reduir al màxim les afectacions en futurs episodis extrems. El veïnat convoca un vermut popular reivindicatiu dissabte al migdia per exigir solucions efectives. 2. Dimissió de Carlos Mazón El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, anuncia la dimissió, però sense convocar eleccions. Vol que es investi un altre líder amb suport del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i Vox. En la seva intervenció, Mazón carrega contra el govern central i admet esgotament personal: "Por voluntad personal habría dimitido hace tiempo. Ha habido momentos insoportables... para mí, pero sobre todo para mi familia." "Creía de corazón que me sería más fácil demostrar desde esta atalaya lo que ocurrió en la gestión de la emergencia... pero ya no puedo más." L’oposició socialista, amb Diana Morant, critica que no assumeix responsabilitats i el qualifica de gestió negligent. 3. Incidències urbanes i seguretat a Tarragona Despreniment al carrer Colom Petit despreniment de façana a l’immoble número 1 del carrer Colom. Mesures adoptades: Tall del carrer i delimitació de la zona per seguretat. Trasllat provisional de la parada d’autobús al carrer Batestini. Els arquitectes municipals Eloy Hurtado i Javier de Iges indiquen: No hi ha risc imminent, però es prioritza la seguretat dels vianants. Es prendran mesures preventives i s’arriostrarà la tribuna fins a la intervenció de la propietat. Les afectacions són exteriors i l’edifici, destinat a oficines, està deshabitat. 4. Activitat industrial: parada tècnica de Covestro Covestro inicia una parada programada de totes les plantes del seu complex a Tarragona des del 3 fins al 28 de novembre. Inversió prevista: 9,6 milions d’euros. Objectius principals: Manteniment preventiu i òptim funcionament de les instal·lacions. Reforçar la seguretat, l’eficiència operativa i la sostenibilitat. Xifres clau: Participació mitjana de 450 professionals diaris, amb pics de fins a 600. Prop de 97.000 hores-persona de treball. L’empresa remarca que aquestes parades són habituals a la indústria química i serveixen per assegurar la fiabilitat dels equips i incorporar tecnologies més eficients. 5. Neteja urbana i nou contracte de la brossa Posicionament d’Esquerra Republicana Esquerra Republicana celebra l’entrada en vigor, dimecres, del nou contracte de recollida de brossa i neteja viària. Consideren que: El contracte és fruit de la planificació del mandat anterior. Ha de permetre millorar notablement la neteja de la ciutat. Reforçar la recollida selectiva i dignificar les condicions laborals del personal. El portaveu adjunt Javier Puig subratlla: "Amb el nou contracte ara sí que no hi ha excuses... exigirem que Tarragona estigui molt neta i no només suficientment neta." Adverteixen que el contracte és una eina potent que no es pot desaprofitar i prometen fiscalitzar el seu compliment en benefici de tots els barris i de la qualitat de vida de la ciutadania. 6. Infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona Reclam dels comuns Els comuns alerten de la necessitat urgent de millorar les infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona. Punts centrals: Celebració de l’aprovació del pla ferroviari de la demarcació, però temor que quedi en simple anunci. Demanda de consens territorial i concreció. El diputat Fèlix Alonso (Sumar) reclama al Ministeri de Transports: Convocar agents socials i ajuntaments per acordar una solució per a les mercaderies per l’interior abans de final d’any. Incloure municipis fins ara oblidats com Altafulla i Torredembarra. Adverteixen que, sense decisions ràpides, d’aquí 15 anys la situació pot ser pitjor. Reivindiquen també: Ampliació dels túnels del Garraf Quadruplicació de vies a Castelldefels per a l’entrada a Tarragona Arribada dels trens de Tortosa fins a la ciutat. 7. Futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona Es treballa en la creació de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona. L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, és nomenat president de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana, amb la Canonja com a seu. Terminis i estructura Termini mínim de dos anys per constituir l’àrea metropolitana (objectiu: primer semestre de 2026). Es preveu: Incorporació de nous municipis associats amb assemblea per renovar l’executiva. Un protocol d’adhesió amb passos clars per als ajuntaments. Sistema de quotes per trams de població per garantir: Solvència econòmica mínima de l’ens. Participació real dels municipis més petits. Evitar batalles locals i reforçar coordinació Roc Muñoz adverteix contra les “batalletes de campanar” i els conflictes entre municipis. "S'ha de fugir de coses passades, de coses que no van funcionar... Si no fugim precisament d'això, doncs estem..." S’han creat 7 o 8 comissions de treball que començaran a funcionar de manera immediata. Es defineix la figura del comissionat, no retribuït, com a representant institucional davant altres agents del territori i de Catalunya. 8. Successos i àmbit judicial Condemna per apunyalament a menors L’Audiència de Tarragona condemna a 10 anys i mig de presó un home que el 26 de febrer de 2023 va: Apunyalar greument un menor. Fer una ganivetada a la cara a un altre. La magistrada llegeix part de la sentència, que el considera autor d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa segons el Codi Penal. Fiscalia i acusació particular acorden amb les defenses la rebaixa de penes per als altres tres investigats, que no ingressaran a presó. 9. Patrimoni: Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco Model de Mèrida com a referent En el marc del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, es posa el focus en el Consorci de Mèrida. Entrevista a Miguel Ángel Palma, arqueòleg i responsable del consorci extremeny, que destaca: El consorci de Mèrida funciona des de fa gairebé 30 anys (creat 3 anys després de la declaració UNESCO). Reuneix totes les administracions (locals, autonòmiques i estatals). Les decisions importants (com pressupost) es prenen en un Consell Rector, però la gestió diària es fa directament des de Mèrida. Subratlla que els monuments no perden titularitat i que la clau és una gestió unificada i local. "Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona. En este caso nosotros lo hacemos desde la propia Mérida..." Destaquen la importància d’un equip estable: a Mèrida hi ha uns 100 treballadors amb contracte indefinit i dedicació plena al Consorci. Nou Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco El darrer ple extraordinari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat els estatuts del Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco. El nou organisme començarà a funcionar l’1 de gener del 2027. Objectius principals: Nou model de gestió patrimonial. Investigació, conservació i difusió del conjunt arqueològic. El consorci de Mèrida disposa d’un pressupost de 6,2 milions d’euros, finançat majoritàriament per les entrades als recintes. Palma defensa aquest model d’autofinançament per garantir sostenibilitat i independència i expressa el desig que Tarragona assoleixi un model similar. 10. Fira de l’Ocupació de Tarragona Anunci de la Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, el 13 de novembre. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Cámara d’Espanya i cofinançament del Fons Social Europeu. Objectiu: posar en contacte persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. 11. Actualitat esportiva 11.1. Nàstic de Tarragona El Consell d’Administració del Nàstic es reuneix per decidir el futur de l’entrenador Luis César després de la derrota 0-3 al Nou Estadi Costa Daurada davant l’Atlético Madrileño. L’afició esclata amb càntics de “Luis César vete ya”, demandes de dimissió de la directiva i reclam del retorn de Dani Vidal. S’apunten possibles substituts: Nacho Fernández, actual assistent a la selecció femenina, amb experiència al cos tècnic de Pepe Bordalàs i vincle amb el director esportiu Noé Calleja. Cristóbal Parralo com a altra opció. Luis César admet que els resultats no acompanyen, assumeix que l’entrenador és la “diana” de les crítiques i delega la decisió del seu futur al club: "Los resultados no son buenos... El entrenador es la diana de todo el mundo... No soy quien yo para hacer de abogado de Luis César." L’equip té prevista sessió d’entrenament l’endemà al matí; resta per veure qui la dirigirà. 11.2. Mitja Marató de Tarragona Èxit de participació a la 34a Mitja Marató de Tarragona amb més de 1.400 atletes. Guanyadors: Mitja marató: Víctor de l’Àguila i Aida Pérez. Cursa de 10 km: César Jordà i Paula Huitrich. Víctor de l’Àguila destaca la duresa del recorregut i les condicions (vent i pluja) i explica una estratègia conservadora al principi i acceleració a la segona meitat. 11.3. Voleibol i bàsquet Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Superlliga masculina): Derrota 0-3 davant el Sòria al segon partit de lliga i primer a casa. L’entrenador Labinot Shuki Dostovski creu que el primer set ha condicionat tot el partit; l’equip no va saber aprofitar avantatges ni reaccionar després d’un final ajustat (23-23). Club Volei Sant Pere i Sant Pau (1a divisió nacional femenina): Victòria 3-0 contra l’Alfajería. Quarta victòria en cinc jornades, mantenint-se a la zona alta. El tècnic Edu Sánchez remarca la importància de tancar la primera volta amb triomf a casa i encarar la segona sense dubtes. Bàsquet: TGN Bàsquet femení perd 72-54 a la pista del Mataró, un dels favorits. Tot i la derrota, l’entrenador Sergio Manzano valora positivament l’entrada al partit i el treball defensiu. Liversal Club Bàsquet Tarragona (Tercera FEB): Quarta victòria consecutiva 83-65 davant el Roser al Palau d’Esports Catalunya. Destaca Estefan Uto com a màxim anotador, amb altres cinc jugadors en dobles dígits. El tècnic Toni Llorente es mostra satisfet amb un triomf en un partit que esperaven molt igualat. Futbol base i femení del Nàstic: Filial del Nàstic (la Pobla): victòria 3-0 contra el Sant Joan de Montcada (doblet de Guzzi i gol de Carol), tercera victòria seguida i posicions de play-off. Juvenil Divisió d’Honor: Nàstic 2-0 Constància (gols d’Albes i Oriol Sobirats), tercera victòria a la lliga. Primera catalana femenina: Nàstic 1-0 Cinderlin (gol d’Andrea Moral), trencant una ratxa de quatre jornades sense guanyar. 12. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica Segons l’AEMET, aquest dilluns a la província de Tarragona: Cel poc ennuvolat. Temperatures sense canvis: màximes de 23 °C a Tortosa, 22 °C a Reus i Tarragona, 21 °C a Torredembarra i el Vendrell, 19 °C a Gandesa. Dimarts: Predomini d’intervals de núvols baixos. Lleugera pujada de temperatures diürnes (fins a 23 °C a Tarragona i Tortosa). Afectacions al trànsit i EMT Avinguda Roma: obres d’asfaltat a la circulació lateral sentit Barris de Ponent aquest dimecres, de 9 a 17 h. Les línies 8, 11, 12 i 23 de l’EMT faran recorreguts alternatius. Carrer Colom: tallat per despreniments de façana i parades d’autobús traslladades provisionalment al carrer Batestini. 13. Bloc final en xarxa: titulars nacionals El butlletí de Notícies en xarxa migdia recull, entre d’altres: La dimissió de Carlos Mazón i les crítiques de l’oposició. L’inici al Tribunal Suprem del judici al Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per una presumpta revelació de secrets. Un gran simulacre de Protecció Civil d’avisos als Aplicacions mòbil a la vegueria de Barcelona, amb proves a 5 milions de persones. L’obertura d’un expedient informatiu d’Educació a un centre d’educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnat amb autisme.

La volta en món en veler

Hans Geilinger va començar a navegar lluny del mar. Però el primer cop que el vaig veure ja s'hi va enamorar. Això va fer que acabés apassionant-se per la vela, i que decidís fer la volta el món amb la seva dona. Uns anys intensos navegant pels oceans de tot el món.

#2012 - Crisi al Nàstic: 0-3, Consell reunit i futur de Luis César

Resum executiu • Derrota contundent (0-3) vs Atlético Madrileño i ambient de màxima pressió al Nàstic de Tarragona. • Consell d’Administració reunit des del matí per decidir el futur de l’entrenador Luis César; seguiment amb Connexió en directe al Nou Estadi durant el programa. • Tertúlia crítica: bon joc per moments però desconnexió entrenador–vestidor i plantilla desequilibrada (davantera minvada respecte el curs anterior). • L’afició es fa sentir: crit “directiva dimissió”; l’editorial del programa i el Bar apunten també a la responsabilitat de la cúpula. • A l’últim tram, arriba Lluís Fàbregas als despatxos del club: s’intueixen moviments imminents. Temes principals 1) El partit i el diagnòstic esportiu • Partit enganyós: per a molts tertulians, millors minuts del Nàstic a la lliga, però sense colpejar en àrea rival. • Clau del 0-3: pilota aturada i desajustos en marques; ocasions desaprofitades dels grana. • Plantilla desequilibrada: marxa de referents ofensius (Narro, Antonín, Pablo) i manca de ‘9’ definit; es reclama més pes per Cedric i millor encaix d’Àlex Jiménez i Jardí. 2) El futur de Luis César • Consell d’Administració reunit (fora de les oficines del Nou Estadi) amb la destitució sobre la taula; Noé Calleja al club però fora de la reunió. • Lectura del seu perfil: entrenador d’estil rígid (“el menú és aquest”), bona tàctica però poca mà esquerra per gestionar egos; paradigma actual demana convèncer més que imposar. • Debat sobre la Copa del Rei: partit molt fluix que alimenta el debat sobre actitud i meritocràcia dins l’11. 3) El missatge de l’afició i la direcció • L’afició no deixa d’animar però exhibeix el seu malestar quan toca: clam per canvis a la banqueta i també a la direcció. • El “Bar del Sempre Nàstic” subratlla que la inestabilitat és estructural i apunta al president executiu com a constant de les darreres etapes. 4) Proper horitzó esportiu • L’equip és a 2 punts del play-off, 6 del líder i 3 del descens: classificació molt comprimida; “encara s’hi és a temps”. • Proper partit: Real Murcia a l’Enrique Roca (dissabte 9 pm). Rival en dinàmica de canvi d’entrenador i victòria recent. Moments clau i cites “Los resultados no son buenos… No tengo piel de lagarto o de cocodrilo… Al final no ofende quién quiere, sino quién puede.” — Luis César “El menú que hi ha és este. Si quieres este menú, comes; si no, no comes.” — metàfora atribuïda a Luis César en prèvies “Ahir, el Nàstic va tocar fons… massa instruments desafinats.” — Editorial d’Arnau Curto Informatius i ciutat (Butlletí informatiu) • La Mora/Tamarit: veïnat exigeix solucions un any després de la DANA; crítica per Comissió Tècnica Interadministrativa encara sense reunir-se; l’Ajuntament de Tarragona destaca mesures com el tank anti-DSU i manteniment de vegetació. • Carlos Mazón anuncia la seva dimissió com a president de la Generalitat Valenciana; no hi haurà eleccions anticipades. • Àrea metropolitana del Camp de Tarragona: Roc Muñoz (alcalde de la Canonja) encapçala l’associació impulsora; full de ruta de 2 anys. Format del programa • Programa esportiu de Tarragona Ràdio: Sempre Nàstic. • Estructura rica: Tertúlia, Connexió en directe al Nou Estadi, editorials, La pissarra del míster, Butlletí informatiu, i trams amb Falca publicitària i Indicatiu. • Crida a l’Oient a participar en jocs i seguir la retransmissió del proper partit.

Futur del Nàstic i èxits a la Mitja Marató i Escacs

Actualitat del Nàstic i l'incert futur de la banqueta L'episodi d'avui de TGN Esports de Tarragona Ràdio arrenca amb una connexió d'urgència des del Nou Estadi. Després de la segona derrota consecutiva de l'equip, la situació de l'entrenador Luis César és crítica. Segons s'ha informat des dels estudis situats prop de l'Avinguda Roma: • El Consell d'Administració està reunit de forma externa per decidir el futur tècnic. • Tot apunta a una possible destitució de Luis César tot i que l'equip es troba a només dos punts del play-off. • S'especulen noms com Beto Companys o Fran Fernández per agafar les regnes de l'equip. Un prodigi dels escacs a Tarragona Entrevista amb Francesc Ferran, president del Club d'Escacs Tarragona, per celebrar la fita històrica de Marc Barceló. Amb només 9 anys, s'ha convertit en el segon jugador més jove de la història en aconseguir el títol de Candidat Màster. "És un guerrer que té 9 anys; té un talent que s'ho menja tot i aplica el que apren de manera immediata." La Mitja Marató de Tarragona: Esport i ciutat Repàs de la jornada atlètica que va recórrer indrets com el Serrallo, la Via Augusta i el Balcó del Mediterrani: Els protagonistes de la cursa • Víctor de l'Àguila: Guanyador de la prova, destaca la bellesa del recorregut per sobre de la possibilitat de fer marca personal. • Maria Roig i Mario Soler: Els dos consellers de l'Ajuntament van completar la mitja marató. Han compartit les seves sensacions sobre els moments més durs, especialment el vent a la zona del far i la dificultat psicològica d'iniciar la segona volta. Voleibol: Derrota del Sant Pere i Sant Pau L'actualitat esportiva tanca amb la crònica de la derrota del club local de voleibol davant el Sòria (0-3), en un partit on els visitants es van mostrar molt superiors.

Un any després del desbordament a La Móra

Aquest 4 de novembre farà un any de les intenses pluges que van afectar la urbanització de La Móra. El canal es va desbordar i quatre persones de dues famílies van haver de ser evacuades. En només una hora van caure uns 150 litres per metre quadrat. En parlem amb el president de l’Associació de Veïns de La Móra, Albert Franquès.

25 anys Patrimoni, Nàstic en crisi i àrea metropolitana

Panorama general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) del 3 de novembre de 2025 va combinar actualitat local, patrimoni, esport, cultura i salut, amb connexions en directe i una última hora política. Destaquem • 25 anys de la declaració UNESCO: Vall de Boí i Tàrraco van ser reconegudes el mateix dia i lloc (30/11/2000, Cairns, Austràlia). • Crisi al Nàstic de Tarragona: derrota 0-3 i debat intens sobre el futur de l’entrenador Lluís César. • Governança territorial: naixença de l’Associació per a l’impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, presidida per Roc Muñoz. • La Mora, un any després dels aiguats: veïns decebuts reclamen actuacions efectives. • Incidència urbana: despreniments a la façana del carrer Colom i afectació a la parada d’autobús. • Cultura i salut: homenatge a la poeta Raquel Estrada i estudi de la URV sobre fruita seca, microbiota i cognició. • Última hora: dimissió de Carlos Mazón (C. Valenciana) sense eleccions anticipades. "Si la teva salut depèn del codi postal, potser ja no és tan exemplar" — Xavi Aguilar, Espineta amb tarragonins Patrimoni i territori 25 anys UNESCO: Vall de Boí i Tàrraco Contingut clau • Emissió de l’arrencada dels actes dels 25 anys a la Vall de Boí, amb Adrià Marín (gerent) i David Poziello (educació i accessibilitat). • Eines de mediació: mapping a Sant Climent i Santa Maria de Taüll; noves tecnologies per apropar el romànic. • Participació local: implicació intergeneracional i activitats amb escoles i institut. • Altres patrimonis: Falles (10 anys com a immaterial) i destinació turística Starlight. • Agenda (novembre): visites guiades 8-9; homenatge a Joan Peralada (9); jornada “enganxa patrimoni mundial” (22) amb Oliver Poisson; 30/11 repic de campanes i festa. • Connexió amb Tarragona: records compartits de la declaració i invitació creuada de visites entre Vall de Boí i Tarragona. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona Amb Roc Muñoz (alcalde de la Canonja) • Constitució de l’Associació per a l’impuls de l’Àrea Metropolitana (seu a la Canonja). • Prioritats: urbanisme i habitatge; mobilitat; visió compartida del Pla Director; cooperació supramunicipal. • Economia estratègica: reptes del Complex Petroquímic en context global; transició (captura de CO₂, hidrogen). • Mètode: creixement gradual (“piano, piano”), obert a nous municipis, fugint de “batalletes de campanar”. • Governança: òrgans de treball, comissionat i reunions periòdiques. Ciutat i veïnat Incidència al carrer Colom • Despreniments a façana: actuació preventiva de Bombers i arquitectes municipals (Javier Díges, Eloi Hurtado). • Mesures: perimetre de seguretat, inspecció de balcons i forjats, revisió estructural en curs. • Mobilitat: parada de Colom anul·lada; busos desviats temporalment a una parada propera. • Context: a prop de CaixaForum, a tocar de la Rambla Nova. Record també d’obres de reasfaltat al lateral de l’Avinguda Roma. La Mora, un any després dels aiguats • Veïnat (Albert Franqués): decepció per la lentitud i absència d’execució de mesures efectives. • Pendents: neteja d’entrades del canal, retirada de fulles als ponts, arranjament del passeig; petites actuacions urgents no resoltes. • Confusió d’inversions: el dipòsit anti-DSU (1.000 m³) millora el clavegueram (abocaments), però no aborda el cabal torrencial (estimats 250-300 m³/s). • Governança: comissió interadministrativa constituïda al maig però sense reunions tècniques; es demana taula tècnica i ús de l’estudi hidràulic de l’ACA. • Reivindicació: acte a peu de platja aquest dissabte; es valoren accions futures. • EMD: la Mora es planteja una Entitat Municipal Descentralitzada per millorar serveis. • Referències locals: menció al Balcó del Mediterrani com a comparativa de prioritats d’arranjament. Esports Tertúlia: Nàstic de Tarragona • Resultat: derrota 0-3 davant l’Atlético Madrileño (3a a casa; 4a global). • Debat: rendiment, estil i possibles conseqüències; Lluís César en el focus del Consell d’Administració. • Anàlisi: partit amb sensacions millors però errors clau (definició, decisions tàctiques). • Plantilla: baixes i rendiment irregular de davanters (Cedric, Baselga); absències notables (ex. Joan Oriol, Pol Domingo) com a decisions discutides. • Agenda: visita al Real Murcia (escenari simbòlic del darrer play-off). • Promos: cobertura del partit a Tarragona Ràdio (FM i aplicacions mòbils). Cultura Veus de Poeta: homenatge a Raquel Estrada • Data i lloc: divendres 14 de novembre, 19.00 h, Antic Ajuntament. • Format: glosa de Bernat Puig Tovella i lectura escènica amb Agnès Toda. • Poesia d’Estrada: íntima i universal, amb llenguatge precís, musicalitat i temes vitals (naixements/morts) i d’actualitat; referència a “Natació” i “Esferes coincidents”. Salut i ciència URV: fruita seca, microbiota i cognició • Estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Institut Pere Virgili amb >600 persones (55–75 anys, sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica). • Troballa clau: consum habitual de 3–7 racions/setmana de fruita seca (sobretot nous i avellanes naturals o torrades, sense sal/sucre) s’associa a una millor trajectòria cognitiva (memòria, atenció, funció executiva) a 6 anys. • Mecanisme: la microbiota intestinal més diversa i enriquida podria mediar l’efecte beneficiós. • Proves: 8 tests neuropsicològics validats (ex. rellotge). • Implicació: alimentació mediterrània i hàbits saludables per a la salut cerebral. Opinió Espineta amb tarragonins (Xavi Aguilar) • Reflexió sobre equitat territorial sanitària: diferències de tracte i recursos entre centres; carències d’especialistes al territori; desplaçaments a capitals. • Crida a millorar: "És exigir que el dret a ser ben atès serveixi per qui viu en un carrer de l’Eixample, però també en un del Serrallo." Última hora Política • Carlos Mazón (C. Valenciana) dimiteix sense convocar eleccions; aposta per una nova investidura amb PP i Vox; admet errors a la gestió de la DANA i denuncia “campanya bruta”.

Serveis Informatius 8H: Àrea Metropolitana i Crisi al Nàstic

Constitució de l'Associació de l'Àrea Metropolitana L'actualitat de la jornada ve marcada per la constitució formal de l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Aquest ens, presidit per l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, neix amb l'objectiu de gestionar reptes que superen els límits municipals. Eixos d'actuació i futur • Mobilitat i transport: Ruben Viñuales, alcalde de Tarragona, destaca la urgència de millorar el transport públic com una fita essencial. • Sostenibilitat: Es treballarà conjuntament en la transició energètica i l'arribada de l'hidrogen verd. • Marc legal: L'associació és el pas previ a una futura llei del Parlament que reguli oficialment l'àrea metropolitana en un termini de dos anys. Gestió del Patrimoni i Cultura S'analitza el model d'èxit del Consorci de Mèrida com a referent per al futur Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. • Model unitari: Mèrida gestiona el seu patrimoni de manera directa i amb un pressupost de 6,2 milions d'euros. • Solidaritat: L'esdeveniment Mamapop Solidari al Palau Firal i de Congressos recapta fons per a la recerca contra el càncer de mama a favor de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Transformació Urbana: El Parc del Port L'Autoritat Portuària avança en les fases del Parc del Port, un projecte de zona verda que genera opinions contraposades: • Els vianants i el Nàstic de Tarragona (via el Club Nàutic) en valoren el caràcter de pulmó verd. • Els veïns del barri del Serrallo i la part baixa expressen preocupació per la pèrdua d'aparcaments i accessos viaris. Actualitat Esportiva i Social Crisi al Nàstic La derrota per 0-3 contra l'Atlético Madrileño al Nou Estadi Costa Daurada ha deixat l'entrenador Luis César en una situació crítica. "No soc qui per fer d'advocat de mi mateix; els resultats no són bons i l'entrenador és la diana de tot el món." Altres resultats • Atletisme: Èxit de la 34a Mitja Marató de Tarragona amb més de 1.400 participants. • Bàsquet: Victòria del Club Bàsquet Tarragona contra el Roser, encadenant quatre triomfs seguits.

El Partit del Nàstic del 2/11/2025

Context i prèvia • Retransmissió a Tarragona Ràdio del Sempre Nàstic, Jornada 10 de Primera Federació al Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu: tornar al playoff després d’una setmana grisa (eliminats de Copa del Rei a Mallorca). • Ambient nocturn de diumenge, afluència notable (7.874 espectadors), lideratge visitant i horari poc amable. Alineacions i ambient • Nàstic (4-2-3-1): Rebollo; Camus, Alba, Morgado, Muy Delgado; Òscar Sanz, Marc Montalvo; Pau Martínez, Jaume Jardí, Juanda; Àlex Jiménez. • Atlético Madrileño (4-3-3): Esquivel; Boñar, Púrić, Dani Martínez, Julio Díaz; Javi Serrano, Martín Belotti, Rayan; Iker Luque, Arnau Ortiz, Omar Jané. • Baixes de darrera hora: Alpanis (gastroenteritis), Baselga (molèsties). El partit: millor joc, pitjor marcador Primera part (0–1) • Nàstic més vertical: dues arribades clares (Juanda i cap d’Àlex Jiménez salvada per Esquivel). • 27’: 0–1 Omar Jané, cop de cap en pilota aturada (defensa en zona mal executada). • Sensació d’igualtat amb les millors ocasions locals, però més contundència visitant. Segona part (0–3) • Inici amb empenta grana: ocasions d’Òscar Sanz i centrades de perill; entra Cedric i el Nàstic guanya presència a l’àrea. • 67’: 0–2 Arnau Ortiz, després d’una possible falta prèvia sobre Muy Delgado. Es revisa amb el nou sistema de “challenge” (quart àrbitre), però es manté el gol. • Tram final: el Nàstic busca el gol (Cedric frega el 1–2; possible mà no assenyalada en centrada de Juanda). • 90’+: 0–3 Javi Serrano en segona jugada d’un córner. Marcador molt castigador pel que es va veure. Clau tàctica • Nàstic millor en pressió alta, transicions i circulació més ràpida; Juanda i Jardí van generar avantatge per fora i dins. • Assignatura pendent: pilota aturada defensiva (marcatge en zona) i la contundència a les àrees. • L’Atlético Madrileño, fidel al 4-3-3, va sobresortir per la efectivitat i transicions; Esquivel, diferencial sota pals. Veus i reaccions Lluís Fàbregas (president executiu) "La Copa va ser una evidència que no vam estar a l’alçada. A Lliga, 3 victòries als últims 5. Confiança total en Luis César." Luis César (entrenador Nàstic) "Aquest partit el jugo 20 vegades i no perdem 0–3." "Veig evolució clara respecte Sabadell/Tarazona. El 0–2 ve d’una falta; hi ha una mà dubtosa a favor nostre. Tinc pell de cocodril; seguim." — A la grada, crits de "Directiva dimissió" i càntics a favor de Dani Vidal; clima tens al tram final. Fernando Torres (entrenador Atlético Madrileño) "Resultat massa dur per ells. Hem estat contundents i hem sabut patir quan tocava." Vestidor grana • César Morgado: “El millor partit a casa; ens han penalitzat a pilota aturada. El 0–2 ens ha fet mal.” • Marc Montalvo: “Partit complet; entenem el descontentament. Demanem disculpes i a pensar en Múrcia.” Dades i classificació • Xifres clau: Esquivel (3 aturades de molt mèrit), Juanda i Jardí diferencials en 1v1; assignatura pendent en pilota aturada. • Classificació (G2): líder Atlético Madrileño (20); Nàstic 6è (14), a 2 punts del playoff i a 6 del líder. Conclusions • Paradoxa cruel: millors sensacions del curs a casa, però derrota més dura (0–3) per manca de colpeig i concessions a ABP. • Debat encès a l’entorn: la millora de joc no tapa el resultat; el viatge a Múrcia (rival necessitat) marcarà temperatura competitiva i d’ambient.

#330 - Música i Relats Onírics a Tarragona Ràdio

Entreteniment i Cultura a la 96.7 FM Aquest episodi de Tarragona Ràdio ofereix una combinació eclèctica que barreja la millor programació musical amb espais dedicats a la narrativa local a través de la secció Relats Onírics. El contingut transita entre èxits musicals comercials i peces literàries produïdes en col·laboració amb l'Escola de Lletres. Relats Destacats • Hibernation (Anna Summerlee): Una inquietant història de ciència-ficció i suspens sobre un tractament de wellness extrem on els pacients passen sis mesos en coma. El relat explora l'ús de la intel·ligència artificial per visualitzar somnis i revela un tèrbol secret relacionat amb desaparicions històriques. • Home de pocs amics (Jordi Vinyals): Una crònica irònica sobre Lluminós Cervelló, un exfuncionari d'Hisenda jubilat que viu al nucli antic (Part Alta) i que detesta el contacte humà. La història culmina amb un incident surrealista amb un piano de cua i l'acadèmia Pentagrama. Actualitat i Serveis de Ciutat • Promoció del Port de Tarragona: Es destaca el Moll de Costa com a pol de cultura i esport, convidant a visitar el Serrallo per la seva gastronomia. • Fira de l'Ocupació: Anunci de la iniciativa de la Cambra de Tarragona al recinte firal per connectar empreses i cercadors de feina. • Recerca Científica: Menció a l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i el seu impacte en el teixit industrial. Espai Musical i Comercial L'emissora municipal reforça la seva presència amb la App Tarragona Ràdio i ofereix oportunitats de publicitat per al comerç local, tot mantenint una selecció musical variada que acompanya l'oient durant tota l'emissió des de l'Avinguda Roma. "Hibernation és un tractament de wellness... els pacients passen 6 mesos en coma dins d'unes càpsules."

Especial Empresa i Emprenedoria a Tarragona

Realitat Econòmica i Riquesa Familiar L'episodi comença amb una anàlisi crítica sobre un estudi de la CEPTA que afirma que la riquesa de les famílies creix a Tarragona. Tant els ciutadans enquestats com els col·laboradors del programa expressen el seu escepticisme. L'increment del cost de la vida i l'estancament dels salaris fan que la percepció ciutadana sigui de pèrdua de poder adquisitiu. Actualitat i Notícies del Teixit Empresarial Es repassen diverses notícies clau de la setmana: • L'increment del 36% en els préstecs hipotecaris durant el 2004. • La denúncia contra entitats bancàries pel redondeig a l'alça de les hipoteques. • L'èxit de la Nit del Comerç de Tarragona, destacant la trajectòria de la mítica botiga Pluvinet. • Els resultats de la temporada turística de Setmana Santa, amb una ocupació hotelera del 82% a la Costa Daurada. El Món de l'Emprenedor: Reptes i Estratègies En una taula rodona amb experts de la Cambra de Comerç de Tarragona i empresaris d'èxit, es discuteixen els factors crítics per a la supervivència d'una empresa: Claus del Èxit Empresarial • Planificació inicial: Moltes empreses tanquen abans dels 5 anys per falta de preparació. • Finançament i Reunificació: Ignacio Bermejo (CIF-TGN) explica la importància de gestionar el deute per guanyar qualitat de vida i solvència. • Adaptació al mercat: La necessitat de ser flexible i no dependre exclusivament de subvencions. El Lideratge i la Creativitat L'entrevista amb el doctor Mario Alonso Puig, autor de Madera de Líder, tanca el programa: "El pensament té la capacitat de canviar la química del cos i conformar la nostra realitat." Es destaca que el sistema educatiu sovint atrofia la creativitat natural de l'ésser humà (que passa d'un 98% en nens a un 2% en adults) i que l'autèntic líder és aquell que sap cooperar en lloc de competir.

Vaga a Tadis i Claus per a la Prosperitat Empresarial

Conflicte Laboral a la Planta de Tadis Tarragona L'episodi d'avui se centra en la vaga de 24 hores i les mobilitzacions de la plantilla de Tadis (Tabacalera) a Tarragona davant l'anunci del tancament de la fàbrica previst per al 31 d'agost. Els representants sindicals de la UGT i CCOO expressen el seu rebuig total a una mesura que consideren injustificada, donat que l'empresa presenta beneficis. • Els treballadors demanen equiparar les condicions a les de la planta de Sevilla, on s'ha aconseguit ajornar el tancament fins al 2007. • Es denuncia la desestructuració familiar que suposaria el trasllat forçat a Logronyo per a moltes treballadores (el 65% de la plantilla són dones). • L'empresa i la Generalitat tenen prevista una reunió clau després de Setmana Santa per buscar sortides negociades i possibles prejubilacions. "L'empresa no té raó ni arguments per tancar; no ho permetrem i lluitarem per una solució digna per a les 178 famílies afectades." Refinançament i Serveis Financers S'entrevista a Pere Calvó, de Finanfàcil, qui explica la diferència entre el refinançament i la reunificació de deutes. Aquesta solució permet agrupar diversos crèdits (hipoteca, cotxe, targetes) en una sola quota mensual que pot suposar un estalvi del 50% en la despesa familiar. Creativitat i Bona Sort en els Negocis L'economista Àlex Rovira Celma presenta el seu llibre La bona sort, una faula sobre la prosperitat. • Distingeix entre la sort (atzar efímer) i la bona sort (creada per un mateix mitjançant el treball i l'actitud). • Per als empresaris, recomana ser com un jardiner: cultivar les condicions favorables, tenir paciència i perseverança. Emprenedoria i l'Estatut de l'Autònom Es discuteix la creació d'una nova llei especial per protegir els treballadors autònoms, amb millores en la protecció social i jubilació anticipada. També es coneix el cas d'Anna Maria Enrique, una jove emprenedora dedicada a la vexil·lologia artesana, que reclama menys traves burocràtiques per a les noves empreses.

Immigració, Geopolítica del Terror i Psicologia Empresarial

Impacte de la Immigració a l'Economia Local L'episodi comença analitzant el fenomen de la immigració a Espanya, contrastant la percepció ciutadana amb les dades econòmiques. Segons l'estudi del BAM Bilbao-Vizcaya: • L'arribada d'immigrants ajuda a la moderació salarial i la contenció de preus. • Ha permès recuperar valors de creixement demogràfic no vistos des del baby boom. • Malgrat les dades, existeix un clima de crispació i por en barris de ciutats com Reus i Tarragona, on s'atribueix la degradació de l'entorn al col·lectiu estranger. Missions Comercials i l'Expansió de la Cambra de Tarragona En una connexió amb Guatemala, l'expert Roberto Barros detalla l'activitat de la Cambra de Comerç a l'Amèrica Central: • Participació de 12 empresaris catalans en mercats de Costa Rica, Mèxic i Guatemala. • El principal repte és la fortalesa de l'euro respecte al dòlar, cosa que encareix els nostres productes. • Destaca l'èxit dels sectors de l'alimentació i el vi per la seva qualitat diferenciada. Economia del Terror: L'Anàlisi de Loretta Napoleoni Amb motiu de l'aniversari de l'11-M, s'entrevista l'economista Loretta Napoleoni, qui planteja conclusions inquietants sobre el finançament del terrorisme: • El terrorisme globalitzat genera uns 1,5 bilions de dòlars anuals, xifra que representa el 5% de l'economia mundial. • S'apunta a moviments especulatius en borsa i l'ús de paradisos fiscals per part d'organitzacions vinculades a Al-Qaeda abans dels atemptats. "La nova economia del terror és un sistema de ràpid creixement que s'ha globalitzat totalment." El Costat Humà de l'Empresa: Enrique Mariscal Finalment, el psicòleg i col·laborador de la UNESCO, Enrique Mariscal, reflexiona sobre la gestió del temps i el lideratge: • Proposa el concepte d'empresa magnètica: aquella que atrau talent i clients per la seva transparència i harmonia interna. • Critica la societat de la pressa i la negligència en la resolució de conflictes humans dins les organitzacions. • Utilitza la metàfora dels 30.000 euros (els dies de vida) per instar els oients a invertir cada dia amb plenitud.

Immigració, Seguretat Laboral i Habitatge Jove a Tarragona

Situació de la Immigració i l'Economia Submergida L'episodi analitza profundament la realitat dels immigrants a les comarques de Tarragona, posant èmfasi en la precarietat laboral i l'explotació. Es presenten testimonis colpidors de persones que treballen fins a 16 hores diàries per salaris de misèria, sovint sota el paraigües de l'economia submergida. Debat sobre la Llei d'Estrangeria Amb el professor Ubaldo Martínez Veiga i l'ex-sindicalista Didar, es discuteix el nou reglament d'estrangeria: • Es critica que la nova normativa pot ser més restrictiva en aspectes de reagrupació familiar. • Es desmunta el mite de l'"invasió", argumentant que els immigrants són creadors de riquesa netes per a l'estat. • Es destaca que sectors com la construcció i l'agricultura col·lapsarien sense aquesta mà d'obra. "L'immigrant és víctima de la precarietat, no pas el seu causant; la seva presència és vital per al creixement econòmic d'Espanya." Seguretat Laboral i Emprenedoria L'espai de joves emprenedors presenta Humberto Burcet, president d'Aprilta, la primera associació de tècnics en prevenció de riscos laborals de Tarragona. • Es proposa la creació d'un Observatori per a la Seguretat Laboral al Camp de Tarragona. • L'objectiu és oferir protecció jurídica als tècnics que es troben sovint entre la pressió de l'empresa i la seguretat del treballador. El Repte de l'Habitatge per als Joves La part final del programa aborda la dificultat dels joves tarragonins per emancipar-se: • S'exposen casos on la hipoteca o el lloguer consumeixen entre el 50% i el 75% del sou. • Es comparen les ajudes del Servei Municipal de l'Habitatge (subvencions directes del 30-60%) amb la Borsa Jove de la Cambra de la Propietat Urbana (que ofereix assegurances de pagament per als propietaris).