Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

34273-34296 de 62744

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
12'
Humor absurd i estrena mundial a la Sala Trono
Llorar por Llorar: L'estrena mundial de Pezenraia a Tarragona La Sala Trono de Tarragona presenta aquest cap de setmana l'espectacle Llorar por Llorar, una producció de la companyia Pezenraia. L'obra, protagonitzada per Joan Estrader i Cristina Medina, és una comèdia marcada pel seu característic humor de l'absurd i els jocs de paraules. Una trama en constant evolució Tot i que el projecte va néixer inicialment com un programa de ràdio convencional, el procés creatiu l'ha transformat en un relat d'investigació liderat pel personatge de la senyora Fletcher, en una barreja d'intriga i paròdia: Origen: Concebuda com una ràdio d'estil inspector Colombo. Estil: Ús intensiu del teatre gestual i de text, fugint del format de pallasso clàssic. Evolució: L'actor Joan Estrader destaca que els seus espectacles són vius i canvien dràsticament amb el pas dels mesos. 15 anys de Pezenraia Amb una trajectòria internacional que els ha portat a llocs com Xangai, Nova York o Londres, la companyia celebra els seus 15 anys mantenint-se fidel a un estil propi i independent. Els seus referents beuen directament de mestres de l'humor com: "Ens agrada molt el tipus d'humor de Monty Python o Faemino y Cansado; sembla senzill però té molt de darrere." Reinventar-se en temps de crisi L'entrevista també reflexiona sobre la situació actual del teatre. Estrader es mostra extremadament optimista i defensa que les companyies han d'aprendre a assumir riscos i buscar noves fórmules de finançament, com les taquilles compartides, per sobreviure davant la reducció dels pressupostos públics.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
18'
Cicle de Muntanya i Exploració de la Cova Urbana
Presentació del V Cicle de Conferències de Muntanya L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach presenta la cinquena edició d'aquest certamen al Palau de la Diputació. Sota el lema "La muntanya en tres dimensions", el cicle explora des de les grans altures fins a les cavitats subterrànies. Les sessions tindran lloc cada dijous i inclouen: Rosa Fernández: Primera dona a assolir els cims més alts de cada continent. Josep Enric Castellnou: Escalador centrat en les parets de l'entorn proper com les Muntanyes de Prades i Montserrat. Mingma Sherpa: Documental de cloenda sobre el primer oriental en completar els 14 vuit mil. La Cova Urbana de Tarragona: Un món sota la ciutat En paral·lel a les xerrades, s'inaugura l'exposició "Descobrim la Cova Urbana", presentada per Àngel Samaniego, vicepresident de l'Associació d'Espeleologia local. Els aspectes més destacats inclouen: Noves troballes: Exploracions recents han permès descobrir sales inèdites entre el carrer Fortuny i la Rambla. Evolució tècnica: Mostra de materials d'espeleobusseig, des d'antigues ampolles pesants fins a equips moderns més lleugers. Visites guiades: La cova, descoberta el 1996, segueix oferint visites per al públic general a través del club. Reptes personals d'Òscar Cadiach L'alpinista ha aprofitat l'espai per anunciar en primícia el seu gran projecte pel període 2012-2014: completar l'ascens als 14 vuit mil del planeta que encara li resten, incloent l'obertura d'una nova ruta en un d'aquests gegants. "Volem transmetre un sentiment més filosòfic i romàntic de la muntanya, més enllà de la simple crònica d'una expedició."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
9'
Cicle de Dijous Cooperatius de la URV sobre el tràfic de persones
Els Dijous Cooperatius: Formació i Conscienciació Social La Universitat Rovira i Virgili (URV) inaugura una nova edició dels Dijous Cooperatius per al curs 2011-2012. Aquest cicle, organitzat pel Centre de Cooperació URV Solidària, té com a objectiu principal sensibilitzar la ciutadania i la comunitat universitària sobre problemàtiques globals urgents. Temàtica Central: El Tràfic de Persones L'edició d'enguany se centra en el tràfic de persones, una realitat qualificada per la vicerectora Encarnació Ricard com una "lacra mundial". Les sessions abordaran diverses dimensions d'aquest crim: Explotació sexual i laboral, amb la col·laboració de metges del món. Tràfic d'infants, analitzat des de la càtedra d'inclusió social. Tràfic d'òrgans, a càrrec d'experts del màster de migracions. Suport visual mitjançant documentals seleccionats per l'Aula de Cinema de la universitat. Participació i Finançament L'èxit de la iniciativa ha superat les previsions, exhaurint les 80 places de matrícula per a alumnes (amb reconeixement de crèdits), tot i que les sessions es mantenen obertes al públic general que vulgui assistir-hi com a oient al Campus Catalunya. Pel que fa a la viabilitat econòmica del centre en temps de retallades, la vicerectora detalla que el projecte es manté gràcies a: L'1% del pressupost del Consell Social i dels projectes de transferència de la FUR. Les aportacions voluntàries realitzades a través de les nòmines del personal (PDI i PAS) i de les matrícules dels estudiants. "El Centre de Cooperació s'ajusta al pressupost, però té futur i el present el té avui mateix."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
21'
Balanç de Joan Andreu Torres a Òmnium Tarragonès
Balanç d'una etapa de 13 anys al capdavant d'Òmnium Joan Andreu Torres s'acomiada de la presidència d'Òmnium Cultural del Tarragonès després de tretze anys de lideratge i vint de vinculació a l'entitat. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, fa un repàs als objectius assolits i als grans reptes que encara afronta la llengua i la cultura catalanes. Creixement i renovació institucional L'entitat ha experimentat un creixement significatiu, passant de 400 a 700 socis al Tarragonès durant l'etapa de Torres. El president destaca la necessitat d'una higiene institucional i relleu generacional per aportar noves idees i projectes. Subratlla la vitalitat d'Òmnium com a institució cívica que s'adequa a la realitat política i social canviant de Catalunya. Projectes estratègics i defensa de la llengua SomEscola.cat: Reivindicació del català com a única llengua vehicular a l'escola i defensa del model d'immersió lingüística. Projecte Quedem: Iniciativa centrada en la cohesió social i la integració dels nouvinguts a través de la cultura. Objectiu polític: Torres afirma que l'entitat treballa per preparar la ciutadania per al dret a decidir, sota el lema: "Som una nació i volem decidir." Acció cultural a Tarragona i el context de 2012 Es discuteix la trajectòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i la preocupació per les recents retallades en algunes categories d'assaig i poesia. Tarragona Capital de la Cultura Catalana 2012: Òmnium ha proposat formalment portar la prestigiós Nit de Santa Llúcia a la ciutat el proper desembre, buscant un espai emblemàtic com la fira o l'antiga plaça de braus. El relleu a la presidència Dissabte es farà oficial el nomenament de Rosa Maria Codines com a nova presidenta, mantenint una tradició d'alternança de gènere en el càrrec que ha definit la junta territorial en les darreres dècades.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
15'
La relació entre el lector i la llibreria La Capona
L'experiència del lector a la llibreria En aquesta secció del programa de Tarragona Ràdio, realitzada directament des de la llibreria La Capona, s'entrevista l'Esteve Masalles, un client històric i treballador de la Biblioteca Pública de Tarragona. Masalles explica la seva vinculació emocional i personal amb l'establiment, sent un dels seus primers clients des de la seva fundació. Punts clau de la conversa: Fidelitat i història: L'Esteve recorda els inicis de la llibreria quan encara era coneguda com a VIP i la seva evolució física per diferents carrers de Tarragona. El paper del llibreter: Es destaca la figura del llibreter com un professional prescriptor que coneix el producte a fons, a diferència de la lectura més distreta que pot fer un client. L'espai físic com a valor: Davant de l'auge digital, es defensa la llibreria com un lloc de trobada, un espai de descoberta casual i d'interacció humana directa. Hàbits de lectura: Masalles es defineix com un lector anàrquic, que es deixa portar per les temporades, les recomanacions i el plaer de perdre's entre estanteries. "La llibreria és un lloc en què trobes uns professionals que coneixen el llibre... un lloc agradable on hi estàs tu present com a persona, no virtualment." Congrés de Llibreters en Llengua Catalana L'entrevista serveix de prèvia per al Congrés de Llibreters en Llengua Catalana que se celebra a Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb figures rellevants del sector i institucions: Inauguració: A càrrec de Ferran Mascarell (Conseller de Cultura) i Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde). Ponències: Conferència de l'escriptor Ramon Solsona. Homenatges: Reconeixement a la trajectòria de l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs. El congrés té com a objectiu principal debatre els reptes de futur, els canvis tecnològics i la difusió del llibre en català.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
21'
Olga Xirinacs: Reconeixement literari i reflexió cultural
Reconeixement a la Trajectòria L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs rep un reconeixement especial en el marc del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana. Aquest guardó no només celebra la seva dilatada obra, sinó també el seu compromís constant amb la llengua catalana i les llibreries locals. L'autora prefereix el terme reconeixement abans que homenatge, ja que considera essencial recordar a les noves generacions que els autors veterans encara estan en actiu. La Realitat del Sector Editorial Xirinacs analitza amb esperit crític la situació actual del llibre en català, destacant diversos punts clau: La tirania del best-seller: Lamenta que les grans editorials prioritzin els títols de consum massiu per sobre de la qualitat literària. L'últim de la fila: Descriu l'escriptor com la part més feble de la cadena editorial, sovint castigat per la manca de visibilitat. El destí dels llibres: Explica amb tristesa com milions de llibres acaben triturats, cremats o oblidats en magatzems inundats en lloc d'anar a biblioteques. El Paper Vital de les Llibreries Per a l'escriptora, la relació amb el llibreter és essencial. Defineix les llibreries com espais d'acolliment i resistència cultural. Confessa el seu plaer per la recerca pausada i el descobriment de joies amagades o llibres vells, comparant aquests espais amb veritables santuaris de silenci. Reivindicació de les Traduccions Una de les grans crítiques de Xirinacs és la dificultat dels autors catalans per ser traduïts a altres llengües. "Tot el que hem llegit des dels grecs fins ara és traduït... l'escriptor necessita les traduccions per transcendir." Lamenta que obres premiades, com el seu Premi Sant Jordi, hagin tingut un recorregut internacional gairebé nul per manca de polítiques editorials decidides. Compromís Social: L'Escola Olga Xirinacs L'entrevista conclou amb una nota de preocupació per la possible desaparició del projecte educatiu de l'escola que porta el seu nom a Tarragona. L'autora defensa el model pedagògic del centre i critica la intransigència administrativa que posa en risc institucions educatives vives i integrades per estalvis econòmics qüestionables.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
16'
Viure entre llibres: El dia a dia a la llibreria La Capona
El funcionament real d'una llibreria Des de la llibreria La Capona de Tarragona, el llibreter Ricard Espinosa ens descobreix la realitat de la seva professió, allunyant-se de la visió purament romàntica. La feina diària està marcada per un moviment constant de mercaderies i una gestió logística exigent. La logística i el moviment de llibres Entrades i sortides constants: La llibreria rep paquets de transportistes diverses vegades al dia. És un flux ininterromput de novetats, comandes de clients i reposicions. La gestió de devolucions: Els llibres que no es venen han de ser retornats a les distribuïdores per deixar espai a les noves publicacions. Com diu el Ricard: "He sigut un camell; no pares de carregar caixes amunt i avall." L'estratègia de l'aparador i l'exposició Criteris de col·locació: Els llibres no se situen a l'atzar. Hi ha una clara prioritat pels llibres d'autors locals (Tarragona) i les obres en català. L'espai limitat: Les prestatgeries no són elàstiques. Una novetat sol estar ben exposada aproximadament dos mesos, a menys que sigui un èxit de vendes constant que permeti mantenir-lo durant anys. El paper del llibreter com a conseller Impossible saber-ho tot: Amb l'allau de publicacions actual, és impossible haver llegit tots els llibres. Els llibreter s'informa a través de: Crítiques literàries. Informació de comercials. Feedback directe dels mateixos clients. Evolució del sector: En els 15 anys de La Capona, la feina s'ha tornat més complexa per l'autoedició, la immediatesa d'Internet i la necessitat de gestionar llibres en múltiples idiomes (català, castellà i anglès). Recomanació destacada El Ricard recomana especialment l'obra Jo he servit el rei d'Anglaterra de l'autor txec Bohumil Hrabal, una delícia literària plena d'humor centre-europeu que sobreviu al pas del temps.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
26'
El futur del sector llibreter i el català a debat a Tarragona
El Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona L'entrevista se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat de la cultura catalana el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, explica que la ciutat és un punt geogràfic estratègic que connecta tot el territori lingüístic, des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i les Illes Balears. Reptes i el Nou Model de Llibreria El sector s'enfronta a una transformació profunda impulsada per la tecnologia i els canvis en l'hàbit de consum: • Evolució del model: S'ha passat de la llibreria tradicional de taulell a l'autoservei, i ara es camina cap a un model híbrid amb eines digitals. • Paper del llibreter: Es busca que el llibreter no sigui només un venedor, sinó un pont professional entre l'editor i el consumidor final. • Inputs externs: El congrés aposta per rebre visions de professionals de fora del sector per evitar errors en un entorn que canvia a gran velocitat. La Difusió del Llibre en Català Un dels pilars del debat és el compromís amb la llengua. Segons Rovira, la llibreria actua com a trinxera cultural: "O ens posem a la trinxera, o ens passaran pel damunt... la nostra cultura és aquesta." • Bilingüisme i costos: Les llibreries catalanes pateixen un greu hàndicap econòmic en haver de duplicar estocs (català i castellà), a diferència de llibreries en mercats monolingües. • Realitats territorials: Es destaca la difícil situació de les llibreries a la Catalunya Nord o les Balears, on la llengua està més minoritzada. Professionalització i el Llibre Digital • Formació acadèmica: S'anuncia un nou títol en gestió de llibreries per la Universitat de Barcelona, inspirat en el model d'escola de llibreters d'Alemanya. • Suport digital: El sector no veu el format digital com una amenaça mortal, sinó com un suport amb el qual cal conviure. Els grans reptes són la pirateria, el preu (que hauria de ser més baix però mantenir la rendibilitat) i la mentalitat de compra de les noves generacions. Perspectiva Internacional i Autors Destacats L'episodi clou analitzant l'èxit de la literatura catalana a l'estranger, citant la fira de Frankfurt com a punt d'inflexió. S'assenyalen autors com Jaume Cabré (especialment amb Jo confesso), Maria Barbal i Albert Sánchez Piñol com els grans ambaixadors que han aconseguit traspassar fronteres cap a mercats potents com l'alemany o el francès.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
11'
Balanç de les rebaixes al comerç de Tarragona
Situació Actual del Comerç a Tarragona L'entrevista realitzada a Eduard Mayas, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, ofereix una visió crítica sobre l'evolució de la campanya de rebaixes d'hivern. Després d'un mes des del seu inici el 7 de gener, el balanç global és insuficient per al sector. Punts clau de la campanya Inici intens però breu: Tot i que els primers dies van ser molt actius a causa de descomptes agressius, el consum es va aturar dràsticament després de la primera setmana. Problemes amb el calendari: El sector comercial critica durament que les lleis actuals fixin les rebaixes massa d'hora. Proposen que haurien de començar al febrer (hivern) i a l'agost (estiu). Impacte meteorològic: La suavitat de l'hivern fins a finals de gener va frenar la venda de roba d'abrigar durant la temporada normal. Ara que fa fred, l'estoc ja s'ha liquidat a preus baixos, cosa que redueix els marges de benefici. Perspectives Econòmiques i Fiscalitat El sector mostra una gran preocupació per les noves polítiques econòmiques: 1. Rebaixes encobertes: Es denuncia que les grans franquícies fan promocions tot l'any, desvirtuant el concepte de rebaixes, davant la passivitat de la Generalitat. 2. Pressió fiscal: L'augment de l'IRPF i la possible pujada de l'IVA es veuen com a traves directes al consum. Mayas afirma que molts botiguers hauran d'assumir l'increment de l'IVA per no perdre més vendes. 3. Nova taxa de conveniència: El sector del petit comerç veu de bon ull una possible taxa per a establiments de conveniència (24 hores), ja que afecta principalment grans cadenes i no a la botiga tradicional. "Els governants fan les lleis i no consulten amb el sector; les rebaixes haurien de començar el febrer." Per concloure la campanya, es preveu la celebració de la tradicional Fira de Rebaixes a la Rambla Nova cap al 2 o 3 de març per acabar de treure l'estoc sobrant.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
18'
Nou sistema de telelectura d'aigua a Tarragona
Introducció al sistema de telelectura L'empresa mixta d'aigües de Tarragona, Ematxa, inicia la implantació d'un sistema pioner de gestió hídrica que permetrà als consumidors monitorar el seu consum d'aigua en temps real. Aquest projecte s'emmarca dins l'objectiu de convertir Tarragona en una smart city. Funcionament tècnic i instal·lació El sistema es basa en la instal·lació d'un mòdul de comunicació via ràdio a cada comptador, que envia les dades a un servidor central. Els detalls clau de la instal·lació són: - Cost zero: La instal·lació la realitza Ematxa sense cap càrrec addicional per al client. - Implantació gradual: L'objectiu final és arribar als 55.000 abonats en un termini de 10 anys. - Zones inicials: Després de la prova pilot al barri de Sant Ramon, el 2012 s'instal·laran entre 1.500 i 2.000 unitats a la Part Baixa, Cala Romana i Bonavista. Beneficis per al consumidor L'accés a les dades es fa a través de l'oficina virtual d'Ematxa, on l'usuari pot: - Consultar el consum horari i diari mitjançant gràfics i taules. - Configurar alarmes personalitzades per detectar consums excessius. - Rebre avisos per correu electrònic en cas de dectectar-se una fuita interna. Prevenció i sostenibilitat Un dels avantatges principals és la capacitat de detectar incidències a l'instant, evitant el malbaratament d'aigua i l'alt cost de les factures trimestrals quan hi ha fuites no detectades. "Si un client té una fuita interior d'aigua... pot estar dos mesos i mig amb la fuita fins a la següent lectura habitual. Amb aquest sistema tindrà la informació un dia després."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
15'
Seven Seas presenta 'El fraude de mi generación'
La companyia Seven Seas al Teatre El Magatzem L'entrevista presenta la companyia tarragonina Seven Seas, integrada majoritàriament per dones i dirigida per Juan Carlos Elijas. El grup neix d'un nucli d'exalumnes de l'Institut Pons d'Icart, on van començar com un col·lectiu interessat a mirar i fer teatre de manera voluntària, un embrió que ha acabat derivant en la creació del Batxillerat d'Arts Escèniques al centre. L'obra: 'El fraude de mi generación' Aquest dissabte a les 22:30h presenten al Teatre El Magatzem una proposta que es defineix com una performance dramatitzada d'uns 30 minuts. L'obra és un col·lage de textos que explora dues visions oposades de la feminitat i la maternitat: El passat: Representat per fragments de Federico García Lorca (Yerma, Bodas de Sangre i La casa de Bernarda Alba), centrant-se en la dona que no pot tenir fills. El present: Basat en textos de la dramaturga Angélica Liddell (Lesiones incompatibles con la vida), que planteja la veu de la dona que rebutja la maternitat. Identitat i filosofia de la companyia Seven Seas aposta per un teatre pobre i nu, amb una posada en escena minimalista (sovint només quatre cadires i una maleta) prioritzant la força del text i la interpretació sobre l'escenografia. Malgrat la joventut de les actrius (20-21 anys), defensen un teatre reflexiu i transgressor. "Mi cuerpo es mi protesta contra mi generación, el fraude de mi generación." Situació del teatre a Tarragona Les integrants de la companyia, l'Iris Carrera i l'Anna Aranda, comenten la realitat de fer teatre a la ciutat: Valoren positivament espais com La Palmera o el suport del Teatre El Magatzem. Reconeixen les dificultats degudes a les retallades en cultura i la falta de subvencions. Juan Carlos Elijas subratlla que el teatre autèntic depèn de la passió i la il·lusió, independentment dels suports institucionals.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
Anàlisi dels IV Premis Gaudí amb Ester Ferrer
Balanç de la Gala i els Premis Gaudí L'especialista de cinema Ester Ferrer analitza la quarta edició dels Premis Gaudí, celebrada al Teatre Artèria Paral·lel. La gala va destacar per la seva agilitat i un guió mordaç que no va estalviar crítiques als polítics presents, com el president Artur Mas. Els Grans Guanyadors L'edició va estar dominada per dues produccions principals: * Mientras Duermes, de Jaume Balagueró: Es va consolidar com la gran triomfadora amb els premis a Millor Director, Millor Guió, Millor Actor Protagonista (Luis Tosar) i Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana. * Eva, de Kike Maíllo: Va rebre el premi a la Millor Pel·lícula en Llengua Catalana, a més de reconeixements tècnics i d'interpretació per a Lluís Homar. Moments Emotius i Reconeixements Un dels instants més destacats va ser el lliurament del Premi Gaudí d'Honor a Pere Portabella, figura clau de l'avantguarda i l'Escola de Barcelona. Ferrer subratlla la seva vigència i el seu discurs compromès, a més d'un moment distès ballant swing amb Sol Picó. Crítica i Polèmica L'especialista planteja una reflexió crítica sobre la categoria de Millor Pel·lícula en Llengua Catalana: "Eva no és una pel·lícula en llengua catalana... només parlaven en català els androides i la nena." Segons Ferrer, la decisió de l'Acadèmia sembla respondre més a l'èxit comercial i al control de l'ESCAC que no pas a criteris estrictament lingüístics o artístics de risc, lamentant que produccions com Catalunya Uber Alles quedessin en un segon pla.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
28'
Història i Origen del Barri del Serrallo
El Serrallo: Un Barri amb Personalitat de Poble El podcast analitza el naixement i l'evolució històrica del Serrallo, el barri mariner de Tarragona, a través d'una tertúlia amb experts del Port i historiadors locals. Es destaca com la seva geografia i la seva relació amb el mar han creat una comunitat tancada i amb una identitat molt forta. Origen i Creixement Urbanístic • El barri neix a causa de l'arribada del ferrocarril a mitjans del segle XIX, que va obligar a traslladar les barraques de pescadors del moll de costa. • Les primeres llicències de construcció daten de 1859, inicialment amb cases de fusta i mòbils per exigència del Port. • El primer document oficial que esmenta el nom Serrallo és de 1868. Infraestructures Clau • L'església de Sant Pere (1880) i la font d'aigua potable van ser fites fonamentals per a la consolidació de la comunitat. • El Moll de Pescadors no es va inaugurar fins al 1942; anteriorment, les barques es varaven directament sobre la sorra davant de les cases. • El Pont de la Petxina (1903) va ser el punt d'inflexió que va connectar el barri amb la resta de la ciutat. La Vida Marinera i les Tradicions • La pesca s'ha estructurat històricament com un negoci familiar, on les dones sovint gestionaven la comptabilitat. • Existeix una forta endogàmia històrica; durant generacions, les famílies del Serrallo es casaven entre elles, mantenint cognoms i renoms constants. "El pescador necessita estar a prop de la barca, perquè allò és el pa de cada dia." Projecte de Memòria Històrica Actualment, l'Arxiu i el Museu del Port estan recollint més de 500 fotografies i material gràfic per a una futura exposició i un llibre que preservi els 150 anys de memòria del barri.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
2h 59min
Especial Sembra Nàstic: 125 anys d'història i la lluita per la permanència
Títol del Podcast: Especial Sembra Nàstic - Resum de l'Any 2011 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix una mirada retrospectiva profunda als esdeveniments més significatius del Gimnàstic de Tarragona durant l'any 2011, combinant anàlisi esportiva, música en directe i commemoracions institucionals. Seccions Principals del Programa 1. Actuacions Musicals i Context Institucional L'episodi compta amb la presència de Fernando Morán, jugador del primer equip, que mostra la seva faceta musical amb el projecte El Jardín de Celia. També intervenen els presidents Josep Maria Andreu i Josep Maria Fernández, qui comparteixen les sensacions de relleu i la importància de mantenir el projecte a la Segona Divisió A. 2. L'Humor a l'Última Mitja Hora Es recuperen els moments més divertits de la temporada, incloent: • Les pífies de narració de Josep Ardila. • L'anècdota del jacuzzi i el pacte amb els russos explicada per Joan Carles Oliva. • Les intervencions mítiques de l'aficionat Àngel García i la trucada de la mascota Nàsticus a la porra. 3. Fites Esportives i Permanència Dramàtica Es recorden els partits clau que van permetre la salvació de l'equip: • La victòria contra el Betis amb el gol decisiu d'Albert Virgili. • El partit dramàtic contra l'Albacete, on la permanència es va segellar gràcies als gols de Bergantiños i l'empat final en combinació amb els resultats d'altres camps. 4. Commemoració del 125è Aniversari L'episodi cobreix detalladament els actes oficials a la Rambla Nova, com l'entrega de la Medalla d'Or de la Ciutat i la inauguració del monòlit de Joan Blázquez. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros destaca la simbiosi entre el club i la ciutat de Tarragona. 5. L'Era de Jorge D'Alessandro i el Killer Barry Powell El tram final se centra en el canvi de dinàmica amb l'arribada de Jorge D'Alessandro i l'eclosió golejadora de Barry Powell: "Aquest equip ha agafat un estil i va a morir amb aquest estil." • Es repassen els 8 gols de Powell en l'inici de la temporada 2011-2012. • L'anàlisi de D'Alessandro sobre la teràpia de xoc aplicada al vestidor per recuperar la confiança. Conceptes Clau • SAD (Societat Anònima Esportiva): El debat sobre l'ampliació de capital i el futur accionarial del club. • Pichichi: El rol de Barry Powell com a referent ofensiu indispensable. • Maridatge: La relació històrica i sentimental entre Tarragona i el seu club degà.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
1h 52min
Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017
La fita històrica de Tarragona El 15 d'octubre de 2011 serà recordat com el dia en què Tarragona va ser proclamada seu dels Jocs Mediterranis de 2017. El podcast recull la cobertura especial des de Mercín (Turquia), on el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) va emetre el seu veredicte després d'uns mesos de competició intensa amb la candidatura d'Alexandria (Egipte). Duel de candidatures: Solidesa vs. Futur El debat previ a la votació es va centrar en dos models oposats: • Tarragona: Un projecte basat en la solidesa, amb el 80% de les instal·lacions ja construïdes i el suport unànime de les institucions. El principal obstacle era la crisi econòmica a Europa. • Alexandria: Una proposta amb una forta carrera diplomàtica i el suport dels països àrabs, però amb el desavantatge de la inestabilitat política sorgida de les revoltes al país àrab i un projecte encara per construir. El moment de la victòria La decisió es va resoldre en una sola volta per majoria absoluta: "Tarragona ha obtingut 36 vots enfront dels 31 d'Alexandria." L'anunci va generar una explosió d'eufòria tant a Turquia com a la Rambla Nova de Tarragona, on voluntaris i ciutadans van celebrar la notícia amb clàxons i crits de joia. Impacte i futur per al territori L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres representants institucionals han subratllat que aquest esdeveniment no és un final, sinó un principi que permetrà: • Situar Tarragona al centre del mapa internacional. • Millorar les infraestructures esportives i urbanes del territori. • Dinamitzar l'economia local en un context de crisi mitjançant la col·laboració públic-privada.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
1'
Un Comiat Reiterat i Persistent per a Demà
Resum del Contingut El contingut d'aquest document és una seqüència repetitiva orientada al comiat, centrada exclusivament en la frase "Fins demà!". S'observa una estructura cíclica que reforça la intenció de retrobada en el futur immediat. Punts Clau de la Interacció Repetició constant: El missatge s'emet exactament cada 30 segons. Continuïtat: La brevetat suggereix que l'emissor vol tancar el contacte de manera cordial però clara. Temporalitat: Es fa una referència explícita al dia següent. "Fins demà!" Aquesta expressió marca el final de la sessió actual i estableix una expectativa de continuïtat per a la propera jornada.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
3'
Acomiadament Repetitiu: El Cicle del Fins Demà
Resum de la Sessió Aquesta breu sessió es caracteritza per la repetició d'una fórmula de comiat estàndard. Al llarg de l'enregistrament, l'interlocutor reitera la mateixa expressió, establint una conclusió clara i tancada de la interacció. Punts Clau Consistència Narrativa: L'ús exclusiu de la frase "Fins demà!" indica una finalització imminent de la jornada o l'activitat. Ritme Temporal: Hi ha una cadència regular cada 30 segons, cosa que suggereix una estructura de pauses programades. "Fins demà!" L'anàlisi de la seqüència mostra que no hi ha intercanvi d'informació nova, sinó una confirmació de tancament que es repeteix per assegurar que el missatge ha estat rebut per tots els assistents potencials.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
Exploració Històrica: Les Rutes de l'Imperi
Introducció a l'Expansió Territorial L'episodi d'avui s'endinsa en un viatge a través de la història per analitzar com es van forjar i consolidar les infraestructures que connectaven els territoris sota un mateix domini. El focus principal recau en les rutes de l'imperi, eixos vertebradors que no només servien per al moviment militar, sinó també per al comerç i la transmissió cultural. Punts Clau de l'Anàlisi Logística i Comunicació: La capacitat de mantenir rutes segures i ràpides era vital per a la supervivència de l'estructura imperial. Intercanvi Cultural: Les vies facilitaven la mescla de costums, llengües i religions entre regions distants. Control Polític: El domini de les carreteres i camins permetia una resposta ràpida davant de revoltes o invasions. "L'imperi no es defineix només per les seves fronteres, sinó per la solidesa dels camins que uneixen el seu cor amb els confins més remots." Conclusió Aquesta breu introducció ens recorda que el llegat d'aquestes civilitzacions encara perdura en la configuració de moltes comunicacions actuals, posant de manifest la importància estratègica de la geopolítica històrica.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Acomiadament reiterat: Fins demà!
Resum de la sessió L'episodi consisteix en una sèrie de salutacions de comiat que es repeteixen de manera sistemàtica cada trenta segons. Aquest patró suggereix una finalització d'etapa o una tancada de sessió recurrent. Punts clau del contingut Consistència temporal: Les intervencions es produeixen exactament en intervals de 30 segons. Missatge unificat: L'única expressió utilitzada és "Fins demà!", indicant una clara voluntat de retrobament futur. Ritual de tancament: El text actua com un mecanisme de finalització formal. "Fins demà!" Aquestes paraules subratllen la importància de la continuïtat i la periodicitat en la interacció entre els interlocutors.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Recull de comiat: Expressions de comiat reiterades
Resum de la sessió El contingut d'aquesta sessió es caracteritza per la seva simplicitat i la reitiració constant d'una mateixa fórmula de tancament social. Al llarg de la seqüència, s'expressa la voluntat de retrobament per al dia següent. Punts clau del missatge L'ús del comiat formal i directe. La temporalitat definida per a una trobada futura: demà. La naturalesa cíclica del missatge durant l'interval de temps registrat. "Fins demà!" Aquesta expressió subratlla un tancament comunicatiu clar, indicant que no hi haurà més interaccions durant la jornada actual.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials
Introducció i Recepció El contingut d'aquesta sessió se centra exclusivament en una sèrie d'agraïments reiterats, marcant l'inici d'una interacció o esdeveniment formal. L'emissor utilitza un to cordial i directe per establir una connexió positiva amb l'audiència. Punts Clau de la Intervenció Reconeixement continu: S'emfatitza la gratitud en múltiples intervals de temps per assegurar que tots els assistents se sentin benvinguts. Cortesia institucional: L'ús constant de la fórmula de cortesia denota un protocol de comunicació estructurat. Preparació de l'entorn: Aquesta fase serveix com a preàmbul abans d'entrar en detalls més tècnics o temàtics. "Gràcies!" Aquesta expressió, tot i la seva simplicitat, constitueix l'eix central del fragment, demostrant la importància de la validació mútua en la comunicació de grup.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
1'
Salutació Nocturna Reiterada
Anàlisi de l'Intercanvi Aquest breu fragment mostra una sèrie de salutacions nocturnes entre els participants. Tot i la seva senzillesa, el diàleg estableix un marc de cortesia bàsica i reconeixement mutu en un context de final de jornada. Punts clau de la interacció: Repetició de la fórmula: L'ús constant de la frase "Bona nit" per marcar l'inici o el tancament de la comunicació. Ritual social: Es manté una estructura de resposta simètrica entre els interlocutors. Consistència temporal: Totes les intervencions se succeeixen de manera pausada cada 30 segons. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència d'obertura o comiat estàndard que prioritza el protocol social.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
2'
Acomiadament repetitiu i breu
Anàlisi del contingut El text presentat és una seqüència repetitiva d'una mateixa expressió de comiat. No hi ha un desenvolupament narratiu ni intercanvi d'idees complex. Característiques de la interacció Consistència: L'enunciat es manté idèntic en cada interval temporal. To: Es tracta d'un missatge de cortesia o finalització de jornada. Estructura: Dividit en segments de 30 segons. "Fins demà!" En resum, el contingut és una fórmula de comiat reiterada que marca el tancament d'una activitat o comunicació.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
3 de maig del 2012
0'
Tarraco: Capital Romana i Patrimoni de la Humanitat
L'Esplendor de l'Antiga Tarraco Aquesta càpsula informativa destaca la importància històrica de Tarragona com un dels nuclis neuràlgics de l'Imperi Romà. La ciutat no només va ser un assentament rellevant, sinó que va ostentar una posició de poder polític i administratiu sense precedents a la regió. Punts Clau de la Importància Històrica Capital de Província: Tarraco va exercir com a capital de la província Hispania Citerior Tarraconensis. Extensió Territorial: Aquesta província era la més gran de l'imperi, ocupant més de la meitat de la península ibèrica. Reconeixement Global: Gràcies al seu llegat arquitrectònic i històric, és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. "Sabies que Tarraco va ser la capital de la província més gran de l'imperi romà?" L'herència romana de la ciutat continua sent un dels pilars de la seva identitat cultural i un testimoni del seu passat gloriós sota el domini de Roma.