Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

34225-34248 de 62744

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
4'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra les retallades
Protesta multitudinària al centre de Tarragona Prop d'un miler de persones, entre estudiants de secundària, universitaris, professorat i personal de serveis, s'han manifestat pels carrers de Tarragona en una jornada de vaga general educativa. La marxa ha transcorregut des de la Imperial Tàrraco fins a la plaça de la Font, passant per la delegació d'ensenyament de la Generalitat. Incidents i reivindicacions Durant el recorregut, s'han produït accions simbòliques de protesta: * Llançament d'ous amb pintura vermella contra la seu de la delegació d'ensenyament. * Pancartes amb lemes com: > "No són retallades, són privatitzacions" i "Recuperem l'educació pública". * Solidaritat amb el moviment estudiantil valencià davant les recents repressions policials. Accions de piquet i denúncia de censura Des de primera hora del matí, diversos piquets informatius han actuat als campus de la URV (Catalunya i Sescelades), impedint l'accés a les aules i bloquejant la sortida d'autobusos universitaris. El portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Vicenç Collado, ha denunciat públicament l'actitud del rectorat: "És una censura clara. La vicerectora està impedint la nostra comunicació amb els estudiants a través del correu intern i ens nega l'ús d'aules per a assemblees." Els representants estudiantils busquen una reunió urgent amb l'equip directiu de la universitat per exigir explicacions sobre el que consideren una actitud de crispació i control dels espais de debat sota la gestió de Maria Bargalló.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
20'
La tasca de la Fundació Privada Mútua Catalana
Història i Evolució de l’Entitat La Fundació Privada Mútua Catalana neix l’any 2005 en el si de la Mútua Catalana d’Assegurances (originalment Mútua de Seguros de Tarragona). Segons explica el seu president, Joan Josep Marca, la fundació es va constituir inicialment per canalitzar els excedents de la mutualitat cap a fins socials i culturals, amb un focus especial a la ciutat de Tarragona i les comarques del sud de Catalunya. Davant els canvis en el sector financer i assegurador, l'entitat va decidir anticipar-se a la globalització integrant la seva activitat asseguradora amb Fiatc, fet que va permetre dotar la Fundació d'un patrimoni propi sòlid per garantir la seva independència i continuïtat. Objectius i Àmbits d'Actuació Els principals objectius de la Fundació són el foment de la cultura, les arts i la història local. Tot i que el seu àmbit d'actuació s'estén des de Montserrat fins a Peníscola, l'epicentre és la societat tarragonina. Les seves línies de treball inclouen: Suport al món associatiu: Col·laboració amb entitats que pateixen la retallada de subvencions públiques. Recerca històrica: Edició d'obres clau com la Història de Tarragona en sis volums i llibres sobre el setge de 1811. Beques i Educació: Creació de beques amb la URV sobre memòria històrica i la promoció de la cultura catalana a nivell europeu. Cultura popular i arts: Suport a música, teatre i centres d'estudis. Gestió i Futur en Context de Crisi En l'actualitat, la Fundació gestiona un patrimoni d’aproximadament 18 milions d'euros. Amb un model de gestió rigorós, destinen anualment entre 300.000 i 350.000 euros a projectes culturals. "Volem retornar a la societat civil, que tant ens va ajudar en els inicis, els rendiments d'aquest patrimoni." Els patrons, organitzats en comissions (Econòmica, Estratègica i Cultural), subratllen que en temps de crisi la seva funció és més vital que mai, ja que actuen com a pulmó financer per a moltes associacions que han perdut el suport de l'administració pública.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
23'
Tarragona Smart City: Eficiència i Futur Econòmic
Cap a una Tarragona Intel·ligent i Sostenible L'entrevista amb Javier Villamayor, tinent d'alcalde de Tarragona, desgrana el projecte Smart City com una estratègia per optimitzar els recursos escassos mitjançant la tecnologia. No es tracta només de modernització, sinó d'una resposta a l'increment de la població urbana i a la necessitat d'una gestió eficient de l'aigua, l'energia i la mobilitat. Els Quatre Pilars Estratègics de Tarragona La ciutat ha identificat quatre àmbits d'actuació prioritaris adaptats a la seva realitat: • Mobilitat: Gestió d'un terme municipal extens i dispers mitjançant un Pla de Mobilitat que integra transport públic i aparcaments intel·ligents. • Gestió de l'Aigua: Implementació de la telelectura en temps real a totes les llars i projectes de reutilització, com el jardí vertical de la Tabacalera. • Eficiència Energètica: Conscienciació i ús de materials de construcció que redueixen el consum tèrmic. • Jocs del Mediterrani 2017: Utilització de l'esdeveniment com a catalitzador per a la transformació urbanística i el canvi d'hàbits ciutadans. Finançament i Aliances En un context de crisi, Villamayor destaca que el projecte es basa en microprojectes tangibles i no en grans eslògans buits. El finançament es planteja sovint mitjançant la col·laboració públic-privada, on empreses tecnològiques inverteixen inicialment per compartir posteriorment l'estalvi generat per l'eficiència. "No hi ha una talla única per a les Smart Cities; cada ciutat ha d'adaptar el concepte al seu propi context i reptes." Promoció Econòmica i Projecció Exterior L'estratègia inclou la creació de la marca "Invest in Tarragona", una plataforma digital i un equip de suport per atraure inversors internacionals. Aquest portal oferirà dades demogràfiques i econòmiques en múltiples idiomes (incloent-hi rus i xinès) per posicionar la ciutat més enllà del turisme i el patrimoni històric. Finalment, es subratlla la importància de la col·laboració amb Barcelona, aprofitant el seu lideratge global en el sector per generar una relació de win-win que beneficiï tot el territori català.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
13'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona
Commemoració del 28 de febrer a la ciutat Representants de les principals entitats andaluses de Tarragona han presentat el programa d'actes per celebrar el Dia d'Andalusia. L'emissió destaca la vitalitat d'una comunitat que, tot i la distància geogràfica, manté vius els seus orígens i tradicions a través de la cultura, la música i la convivència. Activitats de l'Agrupació Folklòrica i Cultural Andalusa Amb motiu de la seva 27a quinzena cultural, l'agrupació ha organitzat un calendari extens: Actes institucionals: Brindis amb vi andalús i cant dels himnes a la seu del carrer Sant Josep. Cultura i Art: Exposicions de manualitats, quadres del col·lectiu de dones de Torrenova i tallers del centre penitenciari. Espectacles: Nit flamenca amb Luisa Márquez i festival al Teatre Metropol (amb un preu simbòlic de 3 euros a causa de la crisi). Religió i Tradició: Missa rociera a l'església de Sant Joan i ofrena floral al monolit de Blas Infante. Actualitat de la Casa d'Andalusia de Tarragona L'entitat es troba en un període de transició a causa del trasllat de la seva seu cap al barri de la Granja (carrer Gran Canària). Tot i no tenir local propi operatiu actualment, mantenen les seves cites clau: Lliurament de la insígnia d'or a la regidora Victoria Pelegrín. Actuacions del ballet flamenc Luna de Fuego i xirigotes al Centre Cívic de Torreforta. Celebració del canvi de vara de la Hermana Mayor. "No se sent el mateix que allà baix, però intentem no oblidar que aquest dia ens el vam guanyar a pols en un referèndum que va fer història." Identitat i sentiment El resum de l'episodi posa èmfasi en el sentiment de doble identitat. Es destaca el testimoni de la Núria, catalana de naixement però amb arrels andaluses, que exemplifica l'agermanament entre ambdues terres mitjançant el cant conjunt dels dos himnes.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
3'
Inauguració oficial de la residència Sanitas a Tarragona
Inauguració institucional de l'antic edifici de les Germanetes dels Pobres Avui s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració de la nova residència Sanitas a l'Avinguda Catalunya de Tarragona. L'edifici, conegut històricament com la seu de les Germanetes dels Pobres, ha estat sotmès a una remodelació profunda per adaptar-lo a les necessitats actuals després que l'empresa Sanitas el comprés fa uns anys. Autoritats i protocol L'acte ha comptat amb la presència de personalitats destacades que han descobert la placa commemorativa: * Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. * Josep Poblet, president de la Diputació. * Domènec Grossa, director general de Sanitas Residencial. Un nou espai per a la ciutat Tot i que el centre funciona des del passat mes de setembre, la inauguració oficial destaca la importància d'aquest equipament per a la gent gran de la zona: * Futur Casal de Gent Gran: L'edifici allotjarà un saló de 450 metres quadrats destinat a activitats socials obertes a tota la ciutadania major de 65 anys. * Èxit d'ocupació: El director del centre, Ivan Saura, ha confirmat que actualment hi ha 50 residents, xifra que supera les expectatives inicials de l'empresa. * Instal·lacions del segle XXI: L'espai s'ha descrit com a "espectacular" i totalment adaptat per oferir serveis de qualitat. "L'alcalde, a data de 28 de febrer, inaugura oficialment aquest edifici aquí a Tarragona."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
8'
Reobertura de l'emblemàtic edifici de Correus a Tarragona
Renovació integral de la seu a la Plaça Corsini Després de més de tres anys d'obres i una inversió aproximada de 6 milions d'euros, l'històric edifici de Correus de Tarragona ha tornat a obrir les seves portes. La reforma integral ha transformat l'espai en un centre més funcional, lluminós i accessible per a la ciutadania. Millores per als usuaris i treballadors La intervenció no només ha estat estètica, sinó que ha buscat unificar serveis que anteriorment es trobaven dispersos: Unificació de serveis: S'han eliminat les oficines provisionals dels carrers Soler i Ixart, centralitzant tota l'atenció a la plaça Corsini. Accessibilitat total: L'entrada s'ha anivellat a peu pla, facilitant l'accés a persones amb mobilitat reduïda o cotxets infantils. Modernització logística: S'ha ampliat l'espai de carteria per acollir 22 carters de diversos codis postals i s'han creat aules de formació i àrees administratives que donen servei a tota la província. "L'altre edifici estava molt deteriorat i aquestes obres eren imprescindibles per a tots els tarragonins i tarragonines." Evolució del negoci i serveis digitals Mercè Marín, delegada provincial, destaca que l'oficina rep uns 500 usuaris diaris i que Correus ha evolucionat molt més enllà de les cartes tradicionals. Els serveis actuals inclouen: Gestions bancàries (hipoteques, plans de pensions). Pagament de rebuts i enviament de diners a l'estranger. Tramitació integral de paqueteria i ús de caixers automàtics. Atenció continuada de 8:30 a 20:30 hores.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
24'
Estratègies de Comerç i Turisme a Tarragona amb Patricia Anton
Sinergies entre Turisme, Comerç i Patrimoni La regidora de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Tarragona, Patricia Anton, exposa la necessitat crítica de crear aliances estratègiques per fer front a la crisi econòmica. Davant la reducció dràstica de les subvencions directes, l'aposta municipal se centra en la creativitat i l'ús de la tecnologia per dinamitzar els sectors econòmics de la ciutat. Projectes tecnològics i digitalització comercial • Desenvolupament d'un portal de geolocalització i venda en línia (e-commerce) per acompanyar els petits comerciants en la seva transformació digital. • Creació d'un cens de locals buits per atreure nous operadors comercials a la ciutat. • Presentació del Tarracó Ticket, una plataforma de gestió i venda d'entrades que unifica l'oferta cultural i facilita dades estadístiques per millorar la gestió de recintes. "De forma individual no arribarem enlloc. Hem de crear sinergies entre el turisme, el comerç, la gastronomia i el patrimoni per formar una gran potència." Estat dels Mercats Municipals i infraestructures • Mercat Central: L'obra segueix el ritme previst malgrat petits retards operatius pactats durant el Nadal. El finançament es considera garantit mitjançant compromisos estatals i crèdits. • Mercat de Torreforta: Celebra els seus 30 anys amb la incorporació d'un supermercat per crear sinergies amb els paradistes tradicionals. • Mercat del Fòrum: S'estan avaluant projectes de col·laboració privada (gastronomia, guies turístiques) per a la seva reobertura sense comprometre recursos públics directes. Promoció Turística i nous mercats • Enfocament en la recreació històrica com a valor diferencial de Tarragona respecte a altres ciutats romanes, sota el lema "Tarragona, història viva". • Recuperació del mercat alemany a través de press-trips i consolidació del turisme rus mitjançant campanyes específiques de xòping. • Col·laboració públic-privada (finançament al 50%) amb l'Associació d'Hostaleria per potenciar el turisme familiar.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
Anàlisi dels Premis Oscar i les Joies de la Cartellera
Balanç dels Oscars i Recomanacions Cinematogràfiques L'especialista Esther Ferrer analitza els resultats de la gala dels Oscars, destacant la qualitat de les produccions d'enguany malgrat no haver-hi una única pel·lícula clarament dominant. El debat se centra en la victòria de la cinta francesa The Artist i el reconeixement a grans figures de la interpretació. Els Grans Guanyadors i les Absències The Artist: La gran triomfadora amb cinc estatuetes. Ferrer la defineix com una pel·lícula que genera "bon rotllo", allunyant-se del to crepuscular d'altres obres sobre el pas del cinema mut al sonor com Sunset Boulevard. La invenció d'Hugo: Tot i rebre premis tècnics, es reivindica la figura de Martin Scorsese i l'homenatge que fa a George Méliès i a la màgia del cinema. Interpretacions: Es destaca el merescut premi a Meryl Streep per La dama de ferro i a Christopher Plummer, que als seus 82 anys rep un reconeixement a tota una carrera de secundari de luxe. Crítica i Altres Títols Destacats L'anàlisi també posa el focus en aquelles obres que han quedat més oblidades o que mereixien més sort: L'arbre de la vida: Es lamenta que la pel·lícula de Terrence Malick hagi marxat amb les mans buides, destacant el paper de Brad Pitt. Nader i Simin, una separació: Celebració de la seva victòria com a millor pel·lícula de parla no anglesa, una obra que va tenir una gran acollida a la sala Vuit i Mig. Woody Allen: Menció especial al premi per al guió original de Midnight in Paris, una producció amb participació catalana. "The Artist és una pel·lícula alegre, de bon rotllo, de la qual surts content de la sala sense haver de ser un expert en cinema." Valoració de la Collita Cinemaogràfica Ferrer subratlla que ha estat un any de "petites joies" i no d'una única producció espectacular. Es posa en valor la feina dels compositors, citant l'espanyol Alberto Iglesias i la contribució orquestral d'Albert Guinovart a la banda sonora de la pel·lícula guanyadora.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
18'
Solanell: El projecte de reconstrucció de l'arquitecte Saúl Garreta
Reviure Solanell: Un somni arquitectònic i personal L'arquitecte tarragoní Saúl Garreta lidera una iniciativa singular per reconstruir el poble abandonat de Solanell, situat a l'Alt Urgell. El que va començar com una casualitat professional s'ha convertit en un projecte de vida que busca transformar unes runes en un nucli actiu del segle XXI. Estatus actual i recuperació del poble Estat inicial: Fa set anys, el poble estava totalment abandonat, amb la majoria de cases enronades i sense subministraments bàsics. Infraestructures: Ja s'ha aconseguit portar la llum (línia de 5,6 km), l'aigua i s'ha rehabilitat la primera casa, que serveix com a campament base. Noves activitats: S'ha creat una plaça empedrada de pissarra per a activitats culturals i s'ha instal·lat connexió a internet per facilitar el teletreball. La filosofia del projecte: Més enllà del romanticisme Garreta rebutja termes com "neo-rural" i prefereix parlar de reinventar la forma de viure. L'objectiu és crear una simbiosi entre diversos perfils: 1. Professionals lliberals: Que puguin viure i treballar gràcies a la tecnologia. 2. Productors locals: Com forners artesans (pa de roballons) o ramaders ecològics. 3. Turisme de valor afegit: Centrat en la geologia, la cultura i activitats a l'aire lliure. Pròxims passos i esdeveniments "No és un projecte autista, intentem implicar tota la gent de la vall." Primer esdeveniment cultural: Els dies 10 i 11 de març s'organitza una jornada amb concerts de violí, reconstrucció d'un forn de pedra i excursions geològiques. Residents permanents: Al mes d'agost es preveu l'arribada dels primers habitants, el José i la Irene, que iniciaran la vida quotidiana al poble. Finançament: Tot i la crisi del sector de l'arquitectura, el projecte avança per la il·lusió i la col·laboració de persones i entitats locals com l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
11'
Allau de currículums a Mediamarkt Tarragona per 50 llocs de feina
Rècord de participació al càsting laboral de Mediamarkt El centre comercial Mediamarkt, ubicat al polígon Les Gavarres de Tarragona, ha viscut una jornada d'expectació massiva arran de l'anunci d'una oferta laboral per cobrir 50 vacants. Segons han informat les unitats mòbils de Tarragona Ràdio, la resposta ciutadana ha superat qualsevol previsió inicial. Detalls del procés de selecció Volum de candidats: Abans de les 10 del matí ja s'havien recollit més de 600 currículums. Entrevistes: L'empresa preveu realitzar entre 400 i 500 entrevistes ràpides durant la jornada, prioritzant aquells que han obtingut número des de primera hora del matí. Perfils: S'ha observat una gran varietat de sol·licitants, des de joves a la recerca de la seva primera feina fins a persones grans amb llarga durada en el Paro. Motivacions de l'empresa El gerent del centre, Manuel Vera, ha detallat que aquesta contractació respon a: 1. La preparació per a la campanya d'estiu. 2. L'increment de vendes previst per esdeveniments esportius com el Mundial i l'Eurocopa. 3. La necessitat de trobar personal que s'adeqüi a la filosofia de servei global de la companyia. El drama de l'atur a Tarragona Els testimonis dels assistents reflecteixen la crua realitat econòmica de la zona. Molts han criticat l'organització de les cues mentre d'altres expressaven la seva desesperació: "Sembla que el que és el Paro ha vingut aquí directament; hem d'aprofitar les poques ofertes que tenim." L'expectació ha estat tal que alguns candidats han començat a fer cua a les 5 del matí, demostrant la necessitat urgent de feina en un context de crisi laboral.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
15'
Crònica d'un 'perro verde' a la Jornada Mundial de la Joventut
Presentació del llibre d'Arturo Sant Agustín El periodista Arturo Sant Agustín presenta la seva darrera obra, titulada Un perro verde entre los jóvenes del Papa. Es tracta d'una crònica periodística sobre la seva experiència personal durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) celebrada el passat estiu a Madrid i Barcelona. El concepte del "perro verde" L'autor s'autodefineix com un perro verde en aquest context per diversos motius: * La seva edat, ja que no és un jove com els participants majoritaris. * La seva trajectòria com a periodista lliure, fill d'un pare anarquista i sense lligams amb partits polítics. * La voluntat d'observar el fenomen religiós des de la distància d'algú que no és un teòleg, sinó un cronista dels fets. Reflexió sobre l'anticlericalisme Sant Agustín reflexiona sobre l'anticlericalisme a l'Estat espanyol, considerant que sovint s'utilitza de manera política per desviar l'atenció de problemes reals. "En aquest país, quan no sabem solucionar un problema, ens mengem un capellà." L'autor destaca que es confon sovint la jerarquia eclesiàstica amb la base de l'Església, que està formada per persones solidàries i obertament compromeses amb la societat. Els joves i el clima de Madrid El llibre trenca prejudicis sobre els joves catòlics, descrivint-los com a gent normal, solidària i esperançada. L'autor compara l'impacte de la presència d'un milió i mig de joves a Madrid amb altres moments històrics que canvien el clima d'una ciutat: * La bondat circumstancial a Nova York després de l'11-S. * La desaparició de la por a Barcelona durant els Jocs Olímpics del 92. * L'absència de crispació i agressivitat a Madrid durant la JMJ gràcies a l'actitud de la joventut participant. Vincles amb la diòcesi de Tarragona Sant Agustín dedica paraules d'elogi a l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a qui defineix com un home proper i actiu. També destaca un futur projecte literari sobre un viatge a Turquia on es van establir ponts entre el cristianisme tarraconense i el món musulmà.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
22'
Jordi Jané analitza el Tercer Fil i les polítiques de l'Estat
Prioritat per les infraestructures ferroviàries i viàries a Tarragona El diputat de Convergència i Unió (CiU), Jordi Jané, destaca la necessitat urgent d'apostar pel tercer fil ferroviari per connectar el Port de Tarragona i la indústria local amb l'ample europeu. Jané argumenta que aquesta és una solució tangible i ràpida (2-3 anys), a diferència de les promeses de Foment sobre la línia Reus-Roda. Tercer Fil: Es considera vital per a la competitivitat territorial. Tot i que afecta 6 km de la façana marítima de Tarragona, es defensa com una mesura provisional però necessària. A-27: El diputat reclama que el tram fins a Montblanc s'acabi aquesta legislatura, evitant que les obres ja començades quedin com a "obra morta". N-340/A-7: Davant la manca de pressupost per desdoblaments, suggereix buscar solucions mitjançant bonificacions a l'autopista per descongestionar la via. Valoració de la política estatal i reformes econòmiques L'entrevista també repassa els primers mesos del govern de Mariano Rajoy i la seva relació amb les minories parlamentàries malgrat la majoria absoluta del Partit Popular. Reforma Laboral: CiU la considera necessària per reduir l'atur, tot i que Jané demana millores durant la tramitació per incentivar la contractació estable i protegir els drets. Fiscalitat i IRPF: Crítica a la pujada d'impostos, especialment perquè el PP ho va negar en campanya electoral. Jané adverteix que un IRPF excessivament alt pot frenar l'activitat econòmica. Pressupostos de l'Estat: Es preveu que siguin "duríssims". El diputat sospita que el retard en la seva presentació (30 de març) es deu a les eleccions a Andalusia i Astúries. "No podem jugar amb els sentiments de les persones; tots volem alliberar la façana marítima, però el tercer fil és l'única via tangible per ser competitius ara mateix."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
La Setmana Santa de Tarragona 2012 i l'efecte de la crisi
Inici de la Setmana Santa a Tarragona Avui divendres comencen formalment els actes de la Setmana Santa tarragonina amb la presentació oficial del cartell de l'edició 2012 i un concert inaugural a l'església de Sant Agustí a les 20:30 hores. Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, ha explicat els detalls d'una programació marcada per la continuïtat però també per les adaptacions econòmiques. Novetats i canvis logístics La principal novetat d'enguany és la cancel·lació de la carpa de la plaça Verdaguer a causa de les retallades pressupostàries. Com a alternativa: Els deu passos que s'ubicaven a la carpa es traslladaran a l'interior de la Catedral de Tarragona. Es manté el circuit de visita a les esglésies de la Part Alta, com la de Sant Nicolau de Bari o el Col·legi d'Enginyers. S'estrenarà el Centre Cultural del Seminari com a nou escenari per a concerts i el concurs de fotografia. L'impacte de la crisi econòmica Tot i que el volum d'actes es manté, la crisi ha obligat a prendre mesures d'estalvi: Concerts de pagament: Per primer cop, algunes actuacions de gran format (com Camerata XXI) tindran una entrada a preu mínim per cobrir costos, mentre que les bandes de les confraries seguiran sent gratuïtes. Producció d'opuscles: Les congregacions han hagut d'ajustar el nombre de pàgines i negociar preus amb les impremtes per mantenir les publicacions. Projecte del Museu: El futur Museu de la Setmana Santa a la Rambla Vella segueix viu, però el projecte executiu s’ha de redefinir segons la disponibilitat municipal. "La Setmana Santa és religiositat i espiritualitat; per molta retallada que hi hagi, això no t'ho poden treure, va inherent a la persona." Actes tradicionals i promoció El Pregó: Anirà a càrrec d'Antoni Vives, una persona molt vinculada a la ciutat i a la festa. Processons: La del Sant Enterrament manté el seu horari a les 20:00 h, tot i que la logística de recollida de passos podria variar per l'absència de la carpa. Intercanvi cultural: Tarragona rebrà la visita d'una confraria de Palència i una delegació tarragonina viatjarà a Osca per promocionar la Setmana Santa local.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
22'
Tarragona, Capital de la Cultura Catalana 2012
Inauguració i Projecte Cultural 2012 Tarragona inicia oficialment el seu mandat com a Capital de la Cultura Catalana 2012. L'acte inaugural, titulat 'Som Llum, Som Cruïlla', se celebra al Palau de Congressos amb la participació de més de 400 persones i una vintena d'entitats. La tinent d'alcalde de cultura, Carme Crespo, destaca que l'objectiu principal és fer visible el talent dels creadors locals i establir un nou model de gestió cultural adaptat als temps actuals. Grans Esdeveniments i Gestió de la Crisi En un context econòmic complex, l'Ajuntament ha hagut de replantejar la seva programació, prioritzant la cultura popular i els actes amb més arrelament: Concurs de Castells: Es transforma en un esdeveniment de dos dies amb 30 colles, optimitzant el pressupost però ampliant l'impacte. Festivals Congelats: El Concurs de Focs Artificials i el festival de jazz Dixieland queden temporalment suspesos per falta de patrocini privat suficient. Continuitat: Es mantenen el festival Tarracoviva i les festes majors de Sant Magí i Santa Tecla. Equipaments i Futur del Patrimoni Crespo repassa l'estat dels projectes d'infraestructures culturals de la ciutat: Teatre Tarragona: Les obres estan a la recta final i s'espera que pugui inaugurar-se a finals d'any. Tabacalera: Es confirma el trasllat imminent de l'Arxiu Municipal i la Capsa Jove a aquest espai. Consorci de Patrimoni: Es treballa amb la Generalitat i el Govern Central per gestionar conjuntament el Museu Nacional Arqueològic i la gran Biblioteca Pública. "Més diners no sempre vol dir més cultura; el nostre repte és fer visibles els nostres creadors amb un nou model de gestió."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
24'
Situació i prevenció del càncer a Tarragona
Panorama del Càncer a Tarragona L'entrevista amb Jaume Galcerán, director de la Fundació Lliga per la Investigació i la Prevenció del Càncer, analitza la situació actual de la malaltia a la demarcació de Tarragona, on es preveuen uns 4.384 nous casos durant el 2012. Aquesta xifra s'obté mitjançant el registre exhaustiu que es realitza des de l'any 1980. Factors de l'increment de casos L'augment en la incidència es deu principalment a tres factors clau: • L'increment demogràfic absolut. • L'envelliment de la població, ja que el càncer és una malaltia associada a l'edat. • L'impacte dels factors de risc externs (estil de vida, tabaquisme, dieta). Estratègies de Prevenció Prevenció Primària (Evitar l'aparició) Es basa en l'adopció d'hàbits saludables per reduir el risc abans que la malaltia es manifesti: • Alimentació: Reduir el consum de carns vermelles i processades, augmentant la ingesta de vegetals i llegums. • Activitat física: Realitzar almenys 30 minuts d'exercici diari. • Evitar tòxics: L'eliminació del tabaquisme és el factor més determinant. Prevenció Secundària (Detecció precoç) L'objectiu és diagnosticar la malaltia en fases inicials per augmentar les possibilitats de curació: • Càncer de mama: Mitjançant mamografies. • Càncer de còlon i recte: A través del test de sang oculta en femta (programa pilot a Tortosa). • Càncer de coll uterí: Mitjançant citologies i la vacuna contra el papil·loma. Tractaments i Recerca "El càncer no és una malaltia, el càncer són centenars de malalties diferents." L'especialista destaca que la supervivència ha millorat dràsticament gràcies a la combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. El futur de la medicina oncològica passa per les teràpies personalitzades, adaptant el tractament a l'alteració genètica específica de cada pacient i tipus de tumor. El paper de la Lliga contra el Càncer La Lliga actua com una ONG integral que arriba allà on l'administració pública no pot, oferint suport psicològic, acompanyament i ajudes econòmiques a les famílies afectades a Tarragona.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
La trajectòria de la revista Descobrir Catalunya
En aquesta conversa amb Joan Morales, director del Descobrir Catalunya, i Maria Rosa Vila, cap de fotografia, s'explora el llegat i el futur d'una publicació que ha esdevingut un referent del turisme de proximitat i el coneixement del territori català. Una aposta per la qualitat i el territori La revista va néixer com una aposta arriscada que buscava reivindicar indrets de Catalunya sovint desconeguts o poc valorats. Segons el seu director, l'èxit ha residit en: - Una fotografia d'excel·lència i textos molt acurats. - La voluntat de ser una "revista de país" més que una simple guia de viatges. - La seva condició d'objecte de col·leccionisme, gràcies a un format que perdura en el temps. L'exposició a Tarragona Amb motiu dels 150 números de la revista, s'inaugura una mostra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona que destaca pel seu component visual: - Inclou 15 imatges de gran format (un metre d'amplada) impreses en metacrilat. - Destaquen fotografies locals com la capoeira davant la Catedral i els diables de Santa Tecla. - Presenta una infografia sobre el procés de creació d'un reportatge i un plafó amb els noms dels més de miler de col·laboradors històrics. El futur de la publicació Joan Morales assenyala que, tot i mantenir el rigor periodístic en el paper, el futur de la marca passa per la diversificació digital: - Consolidació de la presència a xarxes socials (Facebook, Twitter). - Adaptació del contingut a nous suports com les tablets i aplicacions mòbils. Tal com recull la cita de l'escriptora Olga Xirinacs destacada a l'exposició: "Si els déus no haguessin escoltat la mar, Tarragona no existiria."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
10'
Jornades i exposició de bonsais a Tarragona
L'art mil·lenari del bonsai a Tarragona El president de l'Associació Tarragona Bonsai, Pere Menós, presenta les noves jornades i l'exposició que s'inaugura al Tinglado 4 del Moll de Costa. Aquest esdeveniment, que ja és un clàssic a la ciutat, va més enllà d'una simple mostra d'arbres, oferint una experiència immersiva en aquesta disciplina d'origen oriental. Detalls de l'esdeveniment i participació internacional Dates: Durant tot el cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge). Ubicació: Tinglado 4 del Moll de Costa. Convidat especial: La presència del mestre japonès Takeo Kawabe, qui realitzarà tallers i demostracions en directe. Contingut: S'exposaran entre 60 i 70 exemplars de diversos tipus d'arbres. La filosofia i la tècnica del bonsai Pere Menós explica que el bonsai no és només jardineria, sinó un art tradicional que implica una connexió profunda amb la natura i una filosofia de contemplació. Segons Menós, les característiques essencials per a un bon aficionat són: Dedicació i constància: Especialment pel que fa al reg, que es considera la tècnica més difícil d'aprendre. Estimació per la natura: La capacitat de veure l'arbre com un element que pot passar de generació en generació. Paciència: Tant per treballar des de la llavor com per aplicar tècniques de poda i filferrat. "Cuidar l'arbre és com tota una vida. Crees nexes que amb la jardineria convencional no tens." Consells per a principiants Per a aquells que es vulguin introduir en aquest món, Menós recomana començar amb espècies resistents com els ficus, les oliveres, els magraners o els oms. Per contra, adverteix que les atzalees són molt més delicades a causa de les necessitats específiques de l'aigua i la terra.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
12'
Visita a les obres de la Chartres per l'edifici de l'EOI
Actualitat de les obres a l'antiga fàbrica Chartres L'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una visita institucional a les obres de l'antiga fàbrica de licors Chartres, espai que allotjarà la futura seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Segons ha confirmat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els treballs avancen segons el calendari previst. Cronologia i detalls del projecte Termini de finalització: Es preveu que les obres acabin en un període de 14 o 15 mesos. Data d'obertura: La previsió és que l'edifici estigui operatiu el maig de 2013 per iniciar les classes el curs 2013-2014. Inversió: El cost total de l'obra és de 6,8 milions d'euros (més IVA), avançats íntegrament per l'Ajuntament. Distribució de l'edifici L'immoble conserva la seva estructura històrica però amb un interior totalment remodelat: * Plantes 1 i 2: Ubicació de les aules i la consergeria. * Planta 3: Zona de la biblioteca i la sala d'actes, destacant un sostre espectacular amb bigues de fusta original. * Accessos: Entrada principal per la Plaça dels Infants i una entrada independent pel carrer del Vapor. "És absolutament inapel·lable que aquesta escola oficial d'idiomes en aquesta ubicació ha de funcionar el maig de l'any vinent." Polèmica amb la Generalitat La visita ha servit per refermar el compromís municipal davant els rumors de trasllat provisional de l'EOI a les Gavarres o retallades en el pressupost per part del Govern Català. La directora de l'EOI, Yolanda Escot, ha recordat que els més de 3.000 alumnes porten 25 anys en una situació precària i que un doble trasllat seria econòmicament i humana inviable.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
26'
Prevenció i tendències del càncer a Tarragona
Situació actual i Previsions del Càncer En motiu del Dia Mundial del Càncer, el doctor Jaume Galcerán analitza la realitat d'aquesta malaltia a la demarcació de Tarragona, on es preveu la detecció de 4.384 nous casos durant l'any. L'increment de les xifres es deu principalment a tres factors: • L'augment absolut de la població. • L'envelliment demogràfic, ja que el càncer és més incident en edats avançades. • L'impacte dels factors de risc externs com el tabac i la dieta. Tipologies i diferències per gènere S'observa un canvi en els patrons on el càncer de coloni i recta s'ha convertit en el més freqüent en el conjunt de la població. • Dones: El càncer de mama segueix sent el principal. • Homes: El càncer de pròstata lidera les xifres degut al sobrediagnòstic pel test del PSA, mentre que el de pulmó tendeix a estabilitzar-se per la baixada del tabaquisme. Estratègies de Prevenció L'especialista destaca que un estil de vida saludable podria evitar molts diagnòstics: • Prevenció Primària: Eliminar el tabac, reduir el consum de carn vermella i processada, combatre l'obesitat i realitzar almenys 30 minuts d'exercici diari. • Prevenció Secundària: Programes de detecció precoç (mamografies, citologies i tests de sang oculta en femta). "El càncer no és una sola malaltia, són centenars de malalties diferents." El paper de la Investigació i el Tercer Sector La recerca actual se centra en les teràpies personalitzades i en xarxes de col·laboració internacional. Paral·lelament, entitats com la Lliga contra el Càncer realitzen una tasca integral que inclou des de l'educació sanitària fins al suport psicològic i econòmic a les famílies on l'administració pública no arriba.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
11'
Color Fantasy i Nou Ritme regnaran al Carnaval 2013
Els guanyadors del Carnaval de Tarragona 2012 Després d'una cloenda emocionant a la plaça de la Font, s'han anunciat les comparses guanyadores que tindran l'honor de representar les figures centrals l'any vinent. La comparsa Nou Ritme serà l'encarregada d'organitzar el seguici del rei Carnestoltes, mentre que Color Fantasy, de l'Associació de Veïns de la Granja, portarà la concubina. Entrevista amb Òscar Urgel (Color Fantasy) L'Òscar Urgel ha compartit la seva sorpresa i alegria pel recòndit èxit de la seva comparsa, que amb només nou anys de trajectòria ha aconseguit el màxim reconeixement. Durant la conversa, s'han destacat diversos punts clau: La temàtica guanyadora: Enguany han presentat una proposta basada en la conquesta de l'espai, amb una carrossa central d'astronautes i un cos de ball representant la Via Làctia. Superació de dificultats: La comparsa ha hagut de sobreposar-se a la pèrdua del pare de la coreògrafa i a nombrosos imprevistos logístics (problemes amb teles, silicona o equips de so). Un Carnaval de voluntat: Malgrat la reducció del pressupost municipal, la il·lusió dels participants ha demostrat que el nivell de la festa es manté gràcies a l'esforç altruista. Reptes per al regnat de 2013 El pas de ser una comparsa participant a organitzar el regnat implica una responsabilitat enorme que va més enllà de les desfilades de dissabte i diumenge: Dedicació total: Visites a escoles, entitats i participació en tots els actes oficials durant tota la setmana. Innovació i espectacle: Urgel destaca la voluntat de no ser repetitius i de buscar nous formats per mantenir Tarragona com un referent nacional del Carnaval. Col·laboració inter-comparses: Les colles veteranes ja s'han ofert per assessorar les guanyadores en aquesta nova etapa. "Volem que sigui el millor carnaval de la història; substitueixo els Jocs Olímpics pel Carnaval."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
11'
L'última pirueta: Tragicomèdia sobre la precarietat de l'art
Resum de l'entrevista sobre l'obra L'última pirueta El director i adaptador Carles Vigorra presenta la nova producció de la companyia Bravium Teatre, basada en un text original de José Luis Alonso de Santos. L'obra es representa aquest divendres al Teatre Magatzem. Una reflexió sobre la crisi i la cultura L'obra ens presenta la història d'un petit circ en situació precària, una metàfora clara de la crisi actual que pateixen el teatre, la música i la dansa. Tot i ser un text de l'any 1986, l'adaptació de Vigorra n'ha potenciat la vigència: Tragicomèdia satírica: Barreja l'humor negre i la ironia amb la tragèdia de viure al límit. Adaptació al català: S'ha realitzat una traducció inèdita al català, eliminant subtrames sentimentals per centrar-se en la crítica social. La pressió institucional: L'aparició d'inspectors d'Hisenda simbolitza la falta de comprensió cap a l'art quan aquest no es percep com un negoci rentable. Personatges i posada en escena L'espectacle no és una exhibició de circ convencional, sinó una obra de text amb personatges grotescos i molt ben definits que encarnen la "pista de la vida": Música en directe: Jordi Carré intervé amb el saxo com a personatge de l'espectacle. Personatges peculiars: Un domador esquifit, una equilibrista cega i un pallasso que arriba buscant fortuna al "pitjor circ del món". "Així vivim: fent cada dia una gran pirueta." L'objectiu final de la producció és que l'espectador rigui de les penes dels personatges, però que també surti del teatre amb una reflexió profunda sobre la importància de la cultura en temps de retallades.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
10'
Memòria del Setge de Tarragona: Fonts Documentals de l'Arxiu
Presentació de la nova publicació històrica En el marc del bicentenari del setge de Tarragona (1811) durant la Guerra del Francès, els autors Joan Maria Quijada i Neus Sánchez presenten un llibre que recull i transcriu fons documentals inèdits de l'Arxiu Històric Arxidiocesà i de l'Arxiu Capitular de la catedral. Contingut i aportacions del llibre A diferència d'altres obres narratives, aquest treball és un recull tècnic i documental destinat a investigadors i historiadors. Els punts clau inclouen: El Memorial del Canonge Ribes: Un document inèdit i fonamental que ofereix la visió de l'Església sobre l'ocupació francesa i el patiment de la ciutat. Buidatge de llibres d'òbits: S'han analitzat els registres de defuncions de les parròquies de l'arxidiòcesi per identificar les víctimes directes del conflicte. Dades sobre la mortalitat: Tot i que documentalment només es poden constatar uns 300 morts, els autors expliquen que la xifra real podria ser de prop de 5.000 persones, ja que moltes famílies morien senceres i els cadàvers es cremaven per evitar epidèmies sense ser registrats. La tasca de l'Arxiu Els autors destaquen que la funció principal de la institució és la difusió del patrimoni. Per aquest motiu: S'ha realitzat una tasca ingent de transcripció de documents escrits en català i castellà. S'està duent a terme un procés de digitalització per permetre la consulta en línia dels llibres sacramentals (batejos, matrimonis i òbits). Es convida a la ciutadania a perdre la por als arxius i a consultar directament les fonts originals. "Vam decidir que la gent tenia dret a conèixer la història i vam publicar el memorial, tot i que hi faltava el primer fragment."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
Josep Andreu: Reptes d'ERC al Camp de Tarragona
ERC al Camp de Tarragona: Un canvi de rumb L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, s'ha presentat com a nou president d'Esquerra Republicana (ERC) al Camp de Tarragona. L'entrevista repassa el full de ruta per revertir la pèrdua de vots en les darreres eleccions i reconstruir la confiança ciutadana, especialment en els entorns urbans. Principals Objectius Estratègics Recuperar les ciutats: Andreu assenyala que, tot i mantenir-se en pobles petits de la Conca de Barberà i el Priorat, el partit ha patit una forta davallada a Tarragona, Reus i Valls. L'objectiu prioritari és tornar a obtenir representació directa i pes polític en aquests nuclis. Unitat de l'independentisme: Es critica la dispersió del vot motivada per la fragmentació de partits independentistes, fet que ha permès l'accés del PP a les governances locals. Integració interna: La nova executiva busca incloure totes les sensibilitats del partit després d'unes eleccions internes molt ajustades. El paper del Municipalisme per la Independència Com a vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Andreu destaca la importància històrica del municipalisme per forçar canvis polítics estructurals. "Penseu que els canvis transcendentals de la política en els últims segles en aquest país els ha portat el municipalisme; la República va venir per unes eleccions municipals." Properes fites i calendari electoral Març: Finalització dels congressos comarcals (Tarragonès fixat per l'1 de març). Sant Jordi: Assemblea de l'AMI a Montblanc per sumar nous suports. Final d'any: Inici del procés per triar els caps de llista de les principals ciutats per a les municipals.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
52'
Moció sobre el Tercer Fil i model ferroviari a Tarragona
Resum de la Sessió Plenària sobre Infraestructures Ferroviàries El debat se centra en la proposta del projecte anomenat tercer fil com a solució d'urgència per dotar el Port de Tarragona i la indústria local d'un ample de via europeu (UIC). La moció, presentada conjuntament per diversos grups municipals, busca equilibrar la competitivitat econòmica amb el manteniment del model ferroviari a llarg termini acordat el 2010. Punts Clau de la Moció • Suport al Tercer Fil: S'accepta com una mesura provisional per a la sortida de mercaderies cap a Europa, amb un cost estimat de 50 milions d'euros. • Garantia de Servei: La implementació no ha d'afectar negativament el servei actual de viatgers ni el futur servei de rodalies de Tarragona. • Prioritat de la Reus-Roda: Es reafirma que la solució definitiva és la recuperació de la línia Reus-Roda per treure les mercaderies de la façana marítima. • Corredor Mediterrani: Instar el Govern de l'Estat a mantenir aquesta infraestructura com una prioritat absoluta. Debat sobre la Provisionalitat i el Finançament Existeix una discrepància important encapçalada pel Partit Popular sobre si el projecte serà realment temporal: "Aquest projecte no és provisional... ens estan colant un gol per l'esquadra i el temps ens donarà la raó." • Iniciativa Privada: Es discuteix la possibilitat de finançament privat o mixt per accelerar les obres, tant del tercer fil com de la línia Reus-Roda. • Pla de Rescat: L'alcaldia proposa incloure clàusules de rescat per garantir que, un cop enllestida la variant definitiva, el tercer fil quedi sense efecte a la façana marítima. Conclusions de l'Acord La moció s'ha aprovat amb 19 vots a favor i 7 abstencions. El consistori acorda que la competitivitat del territori (química, logística i turisme) no pot esperar a terminis superiors a la dècada i que cal una solució tècnica immediata que no hipotequi l'alliberament futur de la façana marítima.