Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

34345-34368 de 62744

Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
58'
Dualitat i Música Tecno-Alternativa a Radioactivitat
La Polaritat en el Món i la Música L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la dualitat universal. El locutor ens convida a observar com el món s'estructura en parells oposats (negatiu i positiu), utilitzant exemples de diversos camps del coneixement: • Física i Magnetisme: Els pols dels camps magnètics i les càrregues dels electrons. • Etologia: L'estudi del comportament humà i les nostres actituds. La Música com a Excepció Una de les tesis principals de la introducció és que la música, tot i que pot expressar emocions que considerem 'negatives' com la tristesa o la foscor, mai es pot definir realment com un element negatiu per a l'ésser humà. "La música pot ser trista, depriment, fosca, decadent... però mai podrem considerar la música negativa." Estrena del Programa 165 de Radioactivitat Després d'una introducció musical i reflexiva, s'enceta formalment l'edició número 165 del programa de Tarragona Ràdio. Aquest espai es defineix per: • L'especialització en música tecno i alternativa dels anys 80. • La seva identitat vinculada a l'anomenat efecte 2000. • Una cronologia precisa, situant l'emissió el 21 de maig del 2002, en els inicis del nou segle. El programa transcorre amb una atmosfera immersiva, característica del gènere, fins al seu tancament.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
1h
Radioactivitat: Star Wars i l'Escena Tecno-Pop
Introducció i Ambientació L'episodi comença amb una reflexió sobre la pluja i com aquesta afecta l'estat d'ànim mediterrani, connectant-ho amb l'estètica de la pel·lícula Blade Runner. S'analitza la importància de la banda sonora de Vangelis i el monòleg final dels "Llàgrimes en la pluja" de l'androide Roy Batty. Música Tecno i Alternativa El programa fa un recorregut per diverses produccions musicals, destacant experiències tecnològiques de la dècada dels 80: • Versió 88 de 'I can't stand the rain': Una revisió tecnològica del clàssic dels 70 a càrrec dels Precious Wilson que rep una crítica ambivalent. • Kitsch i el seu pop-tecno-alternatiu: Des de Banyoles, s'analitza el nou treball del grup Kitsch (Kitsch 7), destacant el seu ús de samples i teclats moderns en el tema "Antimonium". • Falco i el tecno alemany: S'ofereix la versió genuïna en alemany de l'èxit de 1985 "Rock Me Amadeus", preparant el camí per a un monogràfic futur sobre música alemanya. L'Univers de Star Wars La secció central, la Miscel·lània, es dedica monogràficament a l'estrena de l'Episodi II: L'Atac dels Clons. Cronologia i Trilogies "El somni de mil milions de fans continua." Es detalla la complexa estructura de les trilogies de George Lucas, explicant per què es va començar per la segona (episodis IV, V i VI) i ara s'està completant la primera. Es destaca que l'amor és el motor que portarà Anakin Skywalker cap al Costat Fosc. George Lucas i el Cinema Modern Es reflexiona sobre com Lucas va canviar la indústria de Hollywood: • La creació del marxandatge modern. • La independència dels grans estudis. • L'evolució des del cinema d'aventures adult fins a la deriva infantil d'episodis com la tornada del Jedi. Per acabar, s'analitza l'ús de la música de John Williams i les reinterpretacions electròniques del grup Koto centrades en el personatge de Jabba el Hutt.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
1h 4min
Radioactivitat: Músiques Natives i Revisió del 2002
Música, Memòria i Qualitat L'episodi comença amb una reflexió sobre la llei de qualitat en la música, destacant com les bones cançons perviuen malgrat el pas del temps i transmeten una força vital essencial per a l'oient. Versions i Actualitzacions Musicals Es discuteix la capacitat de les noves generacions per a reinterpretar clàssics: • El cas de Icehouse i el seu tema Hey Little Girl: una peça original de 1982 que el mateix grup va actualitzar el 1997 amb nous arrenjaments. • La "collita del 97" amb temes com Overway de John Wesley. Secció Alter Músiques Natives Amb la col·laboració de la Núria Calvó, s'aprofundeix en el rock progressiu i la música laietana: • Max Sunyer: Es repassa la seva trajectòria des de Vértice fins a Pegasus i Iceberg. • Anàlisi de la banda Iceberg: Descrita com una formació d'una posada en escena professional i erudita, barrejant rock progressiu amb jazz i vocació mediterrània. • Agenda: Anunci del concert de duet de guitarres de Max Sunyer i Agustí Mas a Tarragona. Música Urbana i Carles Benavent Es tanca la secció amb el grup Música Urbana (1976), destacant figures com Joan Albert Amargós i el baixista Carles Benavent. Miscel·lània i Balanç de l'Any 2002 El programa, en la seva edició de comiat de l'any, repassa les fites del 2002: • Invents destacats segons Time: Traductors per a persones mudes (guants amb sensors), traductors de lladrucs de gossos, esquís intel·ligents i la torre solar australiana. • L'adéu a Windows 95: Microsoft anuncia la fi del suport tècnic per al 31 de desembre de 2002 per a sistemes antics com Windows 95 i MS-DOS. "Sembla ser que els que són músics ho són per tota la vida, van canviant de pell però mantenen l'experimentació."
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
1h 6min
Reflexions sobre el pas del temps i l'enyorança
El pas del temps i la nostàlgia L'episodi s'inicia amb una profunda reflexió poètica sobre com el temps afecta la nostra percepció de la realitat. Es descriu com els pensaments caduquen mentre els sentiments persisteixen i ens atrapen en el passat. La lluita contra el passat • La importància de no mirar enrere per evitar quedar-se paralitzat (l'estàtua de salt). • La por compartida a la mortalitat i al caràcter efímer de la vida. • La necessitat de cremar els vells miralls per poder avançar i deixar de banda la identitat passada. Esperança i nous començaments El contingut suggereix un canvi de cicle on, malgrat la pèrdua de certes esperances, sorgeix una crida a l'acció: "Desperta el teu cor. Atreveix-te a somiar." Un cicle de comiat constant A partir d'un cert punt, l'episodi entra en una fase repetitiva de salutacions de pas, simbolitzant potser la monotonia del pas del temps o un procés de comiat iteratiu que acompanya l'oient cap a un estat de repòs o tancament.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
57'
Música i Compromís: Des de Bronski Beat fins a U2
Música amb Missatge i Compromís Social Aquest episodi explora la música com a eina de reivindicació social i política durant les dècades dels 80 i 90. Es destaca com diversos artistes van utilitzar les seves composicions per donar veu a causes humanitàries, drets civils i preocupacions universals. Figures de Conscienciació • Bronski Beat (1984): El grup britànic, amb Jimmy Somerville al capdavant, és recordat com un abanderat del moviment gai, qüestionant la persecució per preferències sexuals en el seu disc The Age of Consent. • Philip Glass (1983): Es menciona la seva obra Koyaanisqatsi, una banda sonora minimalista que utilitza el llenguatge de la tribu Hopi per recordar que la Terra és només un racó de l'univers. • Mike Oldfield (1994): Amb el treball Songs of Distant Earth, l'autor convida a una reflexió espiritual sobre el planeta a través de peces com Prayer for the Earth. L'Evolució d'U2 al Limbo La segona part de l'espai se centra en la segona trilogia d'U2 (1984-1988), subratllant la seva capacitat d'actualitzar-se i buscar noves fronteres musicals. "El dia que deixin de funcionar com a grup, se'ls reconeixerà encara més la seva aportació a l'escena musical." L'Àlbum 'The Unforgettable Fire' Publicat l'octubre de 1984, aquest disc marca una fita per: • La producció de Brian Eno i Daniel Lanois, que van aportar textures i atmosferes úniques. • La seva inspiració en pintures de supervivents d'Hiroshima i Nagasaki vistes al Museu de la Pau de Chicago. • El compromís polític present en temes dedicats a Martin Luther King, com Pride o MLK.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
57'
Radioactivitat: Tecno i música alternativa dels 80
Introducció a la Tercera Dimensió Musical L'episodi comença amb una reflexió sobre l'evolució de la música des de l'any 1981, destacant el moment en què es va decidir afegir una tercera dimensió a l'expressió artística. Es recorda com aquesta visió innovadora es va avançar al seu temps, convertint-se en un producte d'èxit aclaparador i demostrant que les bones idees moure el món. Radioactivitat i Tarragona Ràdio El programa, titulat Radioactivitat i emès a Tarragona Ràdio, arriba a la seva edició número 179. Està especialitzat en gèneres específics que van marcar una època: • Música tecno dels anys 80. • Música alternativa i sons experimentals. Un Viatge Temporal i Musical L'emissió se situa en el 26 de novembre de 2002, sota la direcció d'Afecte 2000. El contingut ret homenatge a pioners i conceptes científics aplicats a l'art: "Radioactivitat, descobert per Madame Curie." • Es destaca el pas del temps des de l'inici del segle XXI (1.035 dies en el moment de l'emissió). • L'atmosfera del programa és marcadament nocturna, utilitzant la repetició de salutacions per marcar el ritme de la sessió musical. • El podcast serveix com un arxiu sonor per als amants de l'electrònica clàssica i la cultura dels vuitanta.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
1h 2min
Música galàctica, Lluís Llach i la gossa Laika
Exploració del Cosmos a través de la Música L'episodi d'avui de Radioactivitat a Tarragona Ràdio ens proposa un viatge sensorial que connecta la immensitat dels astres amb la creativitat musical humana. El programa explora com la fascinació per l'univers ha inspirat gèneres tan diversos com la música clàssica, la cançó d'autor i el tecno. Bandes Sonores i Ciència-ficció En aquesta edició especial, s'analitzen composicions que han definit l'imaginari espacial: • Star Wars: S'analitza la influència de les composicions d'orquestra simfònica en el gènere. • 2001: Una odissea de l'espai: Es presenta una variació del tema original realitzada per Diodato el 1975. • Cosmos: S'homenatja la sèrie de Carl Sagan amb el tema Heaven and Hell d'Evangelis (Vangelis). L'Evolució de Lluís Llach: Astres Un dels punts centrals és l'anàlisi de l'àlbum Astres (1986). El programa destaca que aquest treball va ser una revolució en la carrera de Llach per diversos motius: • La introducció de sintetitzadors i teclats, allunyant-se del purisme de la guitarra i el piano. • La rebreguda crítica dels sectors més ortodoxos de la Nova Cançó. • La capacitat de l'artista per avançar-se al seu temps i adoptar sons de l'onada tecno. "Oblides que tot l'univers és només si tu ets." Toti Soler i la Miscel·lània Espacial El programa també ret homenatge al guitarrista Toti Soler, repassant la seva trajectòria al costat d'Ovidi Montllor i la seva capacitat per fusionar flamenc, jazz i clàssica. Finalment, es tanca amb una reflexió crítica sobre la gossa Laika i els enganys de la carrera espacial soviètica, vinculant-ho amb versions de Kraftwerk.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
57'
Música Tecno dels 80, Ciència-ficció i Simple Minds
Simple Minds i l'Èxit dels 80 L'episodi d'avui de Radioactivitat fa un repàs profund a la trajectòria de la banda escocesa Simple Minds. S'analitza la seva evolució des dels inicis fins a la conquesta del mercat americà el 1985 i la seva pervivència en el segle XXI. • L'eclosió als Estats Units: S'explica com la gira de 1984 com a teloners de The Pretenders va ser la clau per donar-se a conèixer. • Don't You Forget About Me: El tema icònic de la pel·lícula The Breakfast Club que va arribar al número 1 als EUA. • Canvis en la formació: Es detallen les substitucions de bateries i baixistes, així com el matrimoni de Jim Kerr amb Chrissie Hynde. Cent anys de Ciència-ficció Es commemora el centenari del gènere fantàstic al cinema, prenent com a referència l'obra de George Méliès i la seva fita de 1902, Viatge a la Lluna. • El rànquing de Wired: S'analitza la llista de les millors pel·lícules de ciència-ficció, on Blade Runner (1981) ocupa el primer lloc. • Philip K. Dick: Es destaca la importància d'aquest escriptor en el gènere com a autor dels relats de Blade Runner i Minority Report. Crítica als Mitjans i Llegendes Urbanes El programa recull una crítica de l'escriptor Josep Maria Espinàs sobre el sensacionalisme mediàtic, concretament sobre l'anunci d'un asteroide que suposadament havia d'impactar contra la Terra el 2019. "No podien haver esperat una miqueta? Si és massa aviat per estar segurs, per què són tan imprudents?" Recta Final i Música Alternativa El programa tanca amb una secció dedicada a la música que no circula pels canals convencionals, destacant el tema Suffer the Children de Tears for Fears i recordant la col·laboració futura per parlar dels inicis dels irlandesos U2.
Arxiu Sonor Programes 2022
3 d’abr. del 2012
58'
Radioactivitat: Retroestiu i Tecno dels 80
Tornada a les Ones amb Radioactivitat L'episodi marca l'inici de la cinquena temporada del programa Radioactivitat a Tarragona Ràdio. Després d'un estiu atípic, els locutors es retroben per compartir les cançons que han marcat les seves vacances, tant les actuals com clàssics de fa més de vint anys. Una Selecció Musical Especial Aquesta edició s'allunya de l'estructura habitual per oferir una sessió d'estil discoteca. L'objectiu és carregar les piles als oients amb ritmes que conviden al moviment: • Música tecno i alternativa: El nucli del programa se centra en els sons dels anys 80. • Fischer-Z: Es destaca el tema So Long com un clàssic imprescindible de les pistes de ball. • Men Without Hats: S'esmenta The Safety Dance com a exemple de música alegre i divertida. L'Equip i els Orígens El programa ret homenatge als seus orígens, que es remunten a l'any 1997. Per a aquesta sessió especial, es compta amb la col·laboració de: • DJ Pu: Encarregada dels controls tècnics i la mescla. • DJ Beta: Responsable de la tria i recomanació de les cançons. "Aquest estiu hem carregat les piles amb aquestes músiques alegres i divertides que volem compartir amb tots vosaltres." L'episodi serveix com a declaració d'intencions per a la nova temporada, mantenint l'essència retro i l'energia positiva.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
30 de març del 2012
6'
Tancament de l'emissió de El Matí de Tarragona Ràdio
Comiat del programa matinal Aquesta gravació reflecteix els instants finals i el tancament de l'espai radiofònic El matí de Tarragona Ràdio. El contingut es caracteritza per una transició suau des del bloc de continguts cap al comiat definitiu de l'emissió. Punts clau de la conclusió Finalització del bloc: El fragment recull la darrera part de la programació diària. Interaccions de comiat: S'utilitza de forma reiterada la fórmula de cortesia habitual per tancar la jornada. Continuïtat radiofònica: Es posa èmfasi en el retorn l'endemà, mantenint el vincle amb l'audiència. "Fins demà!" Aquesta expressió es repeteix durant tota la segona part del clip, subratllant la fidelització dels oients i la periodicitat del programa El matí de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
23 de març del 2012
0'
Resum Informatiu de Tarragona Ràdio: Actualitat i Societat
Resum Crònic de l'Actualitat Local L'informatiu de Tarragona Ràdio repassa els esdeveniments més destacats de la jornada, incloent resolucions judicials, problemàtiques de transport i canvis institucionals a la zona. Justícia i Successos Condemna pel crim de Tamarit: L'Audiència de Tarragona ha imposat una pena de 8 anys de presó a l'autor del conegut crim del Tafullà. Procés de Pau: Es menciona la fase final d'un procés que inclou el lliurament d'armes i el necessari reconeixement a les víctimes de la violència. Gestió Municipal i Mobilitat Transport públic: Es denuncien deficiències greus en la freqüència de pas dels busos, amb esperes de fins a dues hores que afecten directament la ciutadania. Infraestructures a La Canonja: El nou consistori preveu la licitació d'enllumenat i semàfors sota criteris de preus socials. Sanitat i Societat Sector Salut: Els treballadors de centres concertats alerten sobre el tancament de llits, en un context marcat per la necessitat de fer ajustos i sacrificis pressupostaris. "És hora de sacrificis, sí. És hora de fer ajustos importants." L'actualitat també es fixa en la seguretat industrial amb mencions a empreses com Repsol i la gestió de la zona blava de la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Impuls Estratègic a l'Alta Velocitat Ferroviària a Catalunya
Compromís amb la Xarxa Ferroviària L'actual administració destaca la realització d'un pas ferm i decisiu per consolidar l'arribada de l'alta velocitat a tot el territori català. Aquesta iniciativa s'emmarca en una visió estratègica per a la connectivitat i el desenvolupament de la regió. Inversió i Comparativa Històrica El punt central del discurs és l'enorme esforç inversor realitzat durant els últims dos anys i mig. Per posar en context aquestes xifres, s'estableixen les següents comparatives: S'ha invertit més en el període actual que en els vuit anys dels dos governs anteriors sumats. La velocitat d'execució reflecteix la prioritat política per la infraestructura ferroviària. Aquest esforç és el que permetrà que l'alta velocitat sigui una realitat tangible per a tota la ciutadania catalana. "Invertir més en dos anys i mig que en vuit anys crec que dóna una mesura exacta de l'esfòrç inversor."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Obertura de la Nova Marina Portuària a la Ciutadania
La Nova Marina: Integració Urbana i Accessibilitat El projecte de la Marina s'ha dissenyat des de l'inici amb una voluntat de servei públic, assegurant que tot l'espai estigui obert a la ciutadania. L'accés principal s'ha habilitat a través de la Plaça dels Carros, facilitant l'entrada per l'emblemàtica Escala Reial. Infraestructures i Serveis Claus Pel que fa a la logística i l'accessibilitat per al transport privat, el projecte destaca per: La instal·lació d'un nou aparcament amb capacitat per a 200 vehicles. La recuperació de la forma en 'U' que connecta tota la zona portuària. La transformació del Moll de Llevant i el Moll de Lleida. Detalls de la Concessió i Inauguració La intervenció se centra en la franja de 4 metres més propera a la línia de l'aigua. Tot i que algunes parts ja s'havien obert prèviament, ara s'arriba a la fita definitiva: "Sempre la Marina serà oberta en el moment en què ja tot comença a funcionar." Aquesta setmana es culmina el procés mitjançant la inauguració de la totalitat de la Marina, permetent que els ciutadans gaudeixin del front marítim de manera ininterrompuda des d'aquest mateix divendres.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
1'
20 anys de Tarragona Ràdio a la Casa Canals
Celebració del 20è Aniversari de l'Emissora El director de Tarragona Ràdio presenta la inauguració de l'exposició commemorativa per celebrar les dues dècades de vida de l'emissora municipal, que va iniciar la seva trajectòria l'any 1986 sota el nom de Radio Fòrum. L'espai i el context històric L'esdeveniment té lloc en un entorn emblemàtic per a la ciutat de Tarragona: Museu Casa Canals: Un espai recuperat recentment per a la ciutadania després d'anys de reformes. Dates: L'exposició romandrà oberta al públic fins al 29 d'octubre. El contingut de l'exposició L'objectiu de la mostra no és només repassar l'evolució dels mitjans tècnics i personals de la ràdio, sinó connectar de forma íntima el mitjà amb la pròpia ciutat. La feina de recopilació s'ha centrat en: Documents sonors: Prop d'un centenar de talls de veu que recullen la història local. Imatges i records: Un recorregut pels fets més rellevants succeïts a Tarragona durant aquests 20 anys. "Pensava que l'important era lligar la ràdio de la ciutat amb els esdeveniments i els fets que hi ha hagut a Tarragona en aquestes dues dècades." El resum final de la mostra és una mirada retrospectiva a les bones i males notícies que han marcat la trajectòria vital dels tarragonins a través de les ones.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
1'
Inauguració de l'Exposició del 20è Aniversari de Tarragona Ràdio
Inauguració a la Casa Canals L'esdeveniment marca un moment significatiu per a la ciutat amb l'obertura de la Casa Canals, un edifici històric que ha estat tancat durant molts anys i que ara mostra les seves recents reformes. L'acte compta amb la presència de destacades personalitats del teixit polític i social: Joan Arejo, president de la Diputació. Joan Maria Abelló, subdelegat del Govern. Regidors de l'Ajuntament i l'equip de govern, incloent-hi el tinent d'alcalde de Cultura. Commemoració de Tarragona Ràdio El motiu central de la trobada és l'estrena de l'exposició commemorativa del 20è aniversari de Tarragona Ràdio. Aquesta celebració ha aplegat no només autoritats, sinó també: Treballadors i persones vinculades a l'emissora. Oients i ciutadans curiosos que volen conèixer l'evolució de la ràdio local. "Avui és un dia important per aquesta casa perquè s'estrena l'exposició commemorativa del 20è aniversari de Tarragona Ràdio." L'acte es troba en els moments previs als parlaments protocol·laris, servint com a punt de trobada per a la societat tarragonina.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
2'
La Casa Canals: Un recorregut per la història de Tarragona
La Casa Canals com a Síntesi Històrica Aquesta emblemàtica construcció representa millor que cap altre monument la continuïtat històrica de la ciutat. La Casa Canals integra dins la seva estructura les quatre èpoques clau de Tarraco i l'actual Tarragona: Època Romana: Edificada directament sobre la muralla romana, visible des del passeig de Sant Antoni i en el seu parament interior. Època Medieval: Sota el jardí es troba una estructura del segle XIV, que ha estat museïtzada mitjançant una plataforma artificial. Època Moderna: L'edifici actual és una residència senyorial dels segles XVIII i XIX. Època Contemporània: Habitada fins als anys 70 per la família Canals i testimoni de la Guerra Civil a través d'un refugi recentment descobert. Un Nou Eix per al Patrimoni i la Cultura L'edifici no és només un monument passiu, sinó que s'ha transformat en un motor de difusió cultural per a la ciutat de Tarragona. Entre les noves funcionalitats destaquen: Espais Museístics: S'ha habilitat una exposició permanent sobre la col·lecció de Joan Bautista Plana. Sota la Gestió del Museu d'Història: La casa formarà part de la ruta dels dilluns, connectant punts clau com la maqueta romana del Paiol i la Casa Castellarnau. Dinamització Social: Creació d'una sala de conferències oberta a les entitats locals i sales per a exposicions temporals, inaugurades amb la commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio. "Aquesta casa representa les quatre èpoques emblemàtiques de les que sempre parlem a la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
2'
El funcionament i la filosofia del carnet per punts
Fonaments del Permís de Conduir El text estableix que el permís de conduir és, fonamentalment, una autorització administrativa per circular per l'espai públic. Tradicionalment, la validesa d'aquest títol depenia de dues condicions bàsiques: Mantenir les condicions psicofísiques adequades. Demostrar aquestes capacitats periòdicament en els terminis establerts per cada tipus de llicència. La Tercera Condició: El Crèdit de Punts La introducció del carnet per punts afegeix una nova dimensió al permís de conduir, convertint-lo en un permís condicionat. Aquesta nova normativa funciona mitjançant un sistema de crèdit: S'assigna un crèdit automàtic de punts (generalment 12) a cada conductor. El conductor ha de respondre de la seva conducta al volant amb aquest crèdit. La pèrdua total dels punts comporta la pèrdua de vigència i validesa del permís. Conseqüències de les Infraccions És crucial diferenciar entre la sanció econòmica i la pèrdua de crèdit. La retirada de punts és una conseqüència directa de l'acumulació d'infraccions greus o molt greus que l'administració considera d'alta perillositat. "No té res a veure amb les sancions, sinó que és una conseqüència de les sancions." En cas d'arribar a zero punts, el conductor s'enfronta a un període de sis mesos d'inhabilitació i a la necessitat de complir nous requisits per tornar a obtenir la llicència.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
1'
Nomenament sorprenent d'un nou Conseller de Governació
El procés de nomenament al Consell Executiu El testimoni descriu una jornada completament inesperada que va culminar amb el seu nomenament com a membre del Govern de la Generalitat. Tot va començar un dissabte al matí mentre acompanyava el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, a una reunió amb l'alcalde Nadal. La trucada del President La sorpresa va arribar mentre el protagonista es trobava a la Vila Casals (el Vendrell). Va rebre una trucada directa del President de la Generalitat amb un missatge clar: "Avui et vull al govern." Inicialment, l'interlocutor va pensar que es tractava d'un càrrec menor com una direcció general o una secretaria, però la proposta real era ocupar la cartera de Conseller de Governació. Representació territorial de Tarragona Un dels punts més destacats del seu discurs és la importància de la representació territorial. L'interlocutor destaca: Havia suggerit prèviament que el nou consell executiu havia de tenir presència de Tarragona. No esperava ser ell l'escollit, ja que pensava en altres perfils per a la demarcació. Expressa un gran orgull per representar les comarques tarragonines en aquest Govern catalanista i d'esquerres. Finalment, agraeix l'oportunitat tant en l'àmbit personal com per la rellevància política que suposa per a la seva ciutat i el territori.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
3'
ETA anuncia una treva permanent: Reaccions a Tarragona
L'anunci històric d'ETA La banda terrorista ETA ha comunicat oficialment un alto al foc permanent que entrarà en vigor aquest divendres. L'objectiu declarat per l'organització és impulsar un procés democràtic a Euskal Herria, un fet que s'ha interpretat com una notícia de gran rellevància històrica per a tot l'estat. Reaccions dels diputats de la demarcació de Tarragona Diversos representants polítics del Congrés per Tarragona han valorat l'anunci amb una barreja d'esperança i cautela: Francesc Vallès (PSC): Considera que és un primer pas per construir un país sense la lacra del terrorisme i tancar una etapa negra. Josep Maldonado (CiU): Tot i veure "llum al final del túnel", adverteix que s'ha d'estar alerta perquè no és una treva definitiva i cal que l'abandonament de les armes sigui total. Francesc Ricomà (PP): Reacciona amb reserves, recordant que ETA ja ha usat treves anteriorment com a part de la seva estratègia terrorista i destaca la manca d'arrepentiment en el comunicat. Josep Andreu (ERC): Demana prudència i defineix l'anunci com un pas necessari per treure la violència del debat polític. Context Històric El comunicat recorda els precedents de l'organització, com la treva decretada específicament a Catalunya l'any 2004 o l'última treva general de 1998. "És una notícia per la història. ETA ha decretat una treva permanent que entrarà en vigor aquest divendres."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
1'
Remodelació i Noves Rotondes a la Via Augusta
Projecte de Millora de la Via Augusta L'actuació urbanística mantindrà el model d'urbanització ja implementat en el primer tram, des de la capçalera del circ fins a l'Hotel Astari. Això inclou la uniformitat en el tipus de voreres, l'enllumenat i l'arbrat. Detalls de la Intervenció Infraestructura Ciclista: S'incorporarà un nou carril bicicleta per millorar la mobilitat sostenible. Gestió del Trànsit: S'introdueixen dues noves rotondes estratègiques: Una a l'entrada, a l'alçada del monument Tarra Kostipianomopus, que connectarà amb el Camí de la Cuixa i la Unitat d'Actuació 27. Una segona rotonda davant de l'Hotel Marina, que regularà el flux cap a la Vall de l'Arrabassada, el Nàstic i els accessos a Barcelona. Connexió amb el Mar Un dels objectius principals és eliminar el caràcter de "cul de sac" del carrer Joan Fuster. L'obra preveu: La reconstrucció total del pont. L'obertura de la via perquè Joan Fuster tingui continuïtat directa fins a la platja. "Volem és que aquest carrer pugui connectar amb el mar, amb la platja, llavors hem de refer tot el pont."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
4'
Remodelació i cobrició de la Plaça de Braus: Un Repte Multidisciplinar
La Visió Estratègica de la Diputació Des de l'inici, la Diputació va plantejar el projecte de la Plaça de Braus com una intervenció de gran complexitat que exigia una coordinació multidisciplinar. L'objectiu era transformar el recinte original en un espai modern que complís amb tots els requisits tècnics, de seguretat i de confort. Els Tres Eixos del Projecte Per gestionar la magnitud de l'obra, el desenvolupament es va dividir en tres vessants diferenciades: Disseny de la Coberta i Rehabilitació Estructural: Es van analitzar prop de vuit tipus de cobertes nacionals. Finalment, es va optar per una coberta opaca amb un òcul central mòbil (d'entre 32 i 40 metres) que combina parts vidriades i opaques. Aquest equip també va avaluar l'estat de la fàbrica existent i la seva solidesa estructural. Remodelació i Normativa d'Espectacles: Aquesta part es va dedicar a l'adaptació del recinte al Codi d'Accessibilitat de Catalunya i a la normativa d'incendis. L'objectiu era assolir una capacitat mínima de 7.000 persones assegudes per garantir la rendibilitat de l'explotació. Es va posar especial èmfasi en les rutes d'evacuació, especialment des de l'arena cap a l'exterior. Acondicionament Acústic i Instal·lacions: Una rehabilitació integral de les instal·lacions per garantir una sonoritat òptima. Gestió del So i Confort Ambiental Un dels aspectes més crítics va ser l'acústica, treballada des de dues perspectives: "Impedir que els espectacles provoquessin molèsties al veïnatge i aconseguir que el recinte tingués una sonoritat òptima per a espectacles musicals." Es va buscar un equilibri entre l'aïllament sonor cap a l'exterior i la qualitat acústica interior, tant si la claraboia estava oberta com tancada.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Memòries d'una compositora en la postguerra
Reconeixement i Trajectòria Professional L'autora expressa la seva satisfacció pel reconeixement a la seva tasca, tot destacant que ha creat unes dues-centes composicions al llarg de la seva vida. Malgrat aquest volum de producció, confessa que la composició sovint quedava en segon pla a causa de les necessitats del moment: Prioritat educativa: La seva activitat principal s'ha centrat en l'ensenyament i en tocar el piano. Context històric: Durant la postguerra, la prioritat absoluta era la supervivència econòmica, fet que la va obligar a centrar-se en feines que generessin ingressos immediats. Obres Destacades Dins del seu catàleg personal, l'autora fa una menció especial a una peça que estima especialment per la seva qualitat emocional: "Tinc una que es diu 'El despertar a la vida'. Aquesta és com una xifonina, i aquesta m'agrada molt." Finalment, s'esmenten les dificultats logístiques de l'època, com la manca de registres formals per a algunes de les seves obres.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Inici de les voladures del Palau de Congressos
Inici d'una nova fase constructiva El 24 de febrer de 1998 marca un punt d'inflexió en la construcció del Palau de Congressos de Tarragona. Després de mesos de treballs infructuosos amb maquinària convencional, s'ha decidit recórrer a l'ús d'explosius per avançar en el condicionament del terreny. Desafiaments tècnics i retards L'obra s'ha vist condicionada per la composició geològica del solar: El terreny presenta una duresa extrema, el que ha dificultat enormement l'excavació. Aquesta resistència del sòl ha provocat retards significatius en el calendari previst originalment. S'estima que amb l'ús d'explosius, el problema de l'excavació quedi totalment resolt en un termini de dos mesos. Properes passes en l'estructura L'objectiu de les actuacions actuals és permetre l'inici de la fase d'edificació pròpiament dita: Finalització de les voladures a la zona crítica. Inici immediat de la construcció de la llosa de formigó. Desenvolupament progressiu de l'estructura de l'edifici. "És un solar molt dur, d'una duresa extrema, i per tant l'obra s'està retardant." Aquest fragment forma part de l'arxiu històric de Tarragona Ràdio, en motiu de la celebració dels seus 25 anys de trajectòria informativa a la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Debat sobre l'alçada d'una torre a la Rambla
Planificació i Dimensions Urbanístiques En aquesta conversa s'analitza l'impacte visual i la mida que hauria de tenir una nova estructura en el context de la Rambla de Tarragona. Els interlocutors discuteixen la necessitat de dotar la construcció d'una alçada suficient per no quedar oculta per les cases grans de l'entorn. Referències Visuals i Comparatives Per determinar les dimensions ideals, es prenen com a model diversos elements arquitectònics de la zona: La Torre de la Xertresa: Utilitzada com a referència inicial d'alçada. El Campanar de Sant Pau: Serveix per visualitzar la gruixària i presència que hauria de tenir l'obra. La zona de la Plaça Imperial Tàrraco: Punt clau per entendre la perspectiva des de la Rambla. Conclusió tècnica sobre l'alçada Després d'avaluar l'entorn i la visibilitat, s'arriba a una conclusió clara sobre els paràmetres mínims: "Si diem menys de 30 metres és que no es veurà." Es determina que l'estructura ha d'assolir, pel cap baix, els 30 metres d'alçada per garantir la seva rellevància en el paisatge urbà.