Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

39097-39120 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2h 22min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Turisme i Renúncia de Joan Aregio
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple del mes de febrer de l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcat per decisions organitzatives clau i, especialment, per l'adéu d'una de les figures més veteranes del consistori. Canvis en la Gestió Turística El plenari ha aprovat la transformació del Patronat Municipal de Turisme en una societat mercantil municipal anomenada Tarragona Turisme. • L'objectiu és guanyar agilitat administrativa i fomentar la participació del sector privat en la promoció de la ciutat. • Malgrat ser capital 100% públic, el sector privat tindrà presència al Consell d'Administració. • El Partit Popular s'ha abstingut en considerar que es podria haver aprofundit més en la inversió privada. Debat sobre Infraestructures i Sanitat S'han presentat diverses mocions per instar la Generalitat de Catalunya a mantenir els compromisos adquirits: • Sanitat: S'ha exigit per unanimitat que no es retallin les inversions a l'Hospital Joan XXIII i que tiri endavant el centre d'alta resolució de Camp Clar. • Mobilitat: S'ha demanat mantenir el calendari del tramvia del Camp de Tarragona, tot i les discrepàncies del PP sobre la seva prioritat. • Estació de Tren: L'alcalde ha anunciat que les obres de remodelació de l'estació de Renfe començaran en qüestió de dies. Impostos i Habitatge S'han debatut mesures socials i fiscals: • Aprovació de la moció per la dació en pagament i l'eliminació de les clàusules sòl de les hipoteques. • Modificació de les ordenances fiscals per facilitar el pagament dels tributs municipals quan l'increment superi l'IPC. Comiat de Joan Aregio El punt més emotiu ha estat la renúncia de Joan Aregio, que deixa l'acta de regidor després de 16 anys per centrar-se en la seva nova responsabilitat com a director del Servei Català de Trànsit. "Ser conseller de l'Ajuntament de Tarragona no és una feina, és una vocació." Els portaveus de tots els grups han lloat la seva trajectòria, destacant projectes com Tàrraco Viva i la seva capacitat de diàleg.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Joan Reig: 25 anys de trajectòria amb Els Pets
Entrevista a Joan Reig: 25 anys de Rock Agrícola En aquesta conversa amb motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, el músic Joan Reig, bateria del mític grup Els Pets, reflexiona sobre la seva llarga carrera musical des dels inicis a Constantí fins a l'actualitat. L'entrevista repassa l'evolució del panorama musical català i la relació de la banda amb les noves tecnologies i els mitjans de comunicació. Xarxes Socials vs. Vida Real Joan Reig es mostra escèptic davant la digitalització de les relacions: * Es resisteix a l'ús personal de xarxes com Twitter o Facebook, preferint el contacte directe als cafès. * Tot i que el grup és molt actiu digitalment, ell defensa que les xarxes no permeten captar la personalitat real de la gent. "Jo, quan parlo amb la gent, m'agrada mirar-los els ulls, m'agrada veure-los l'ànima." Els orígens: De 'Condons Adulterats' a l'èxit Recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. El grup va néixer sense pretensions professionals, com un joc entre amics que volien imitar els seus ídols de rock. Els primers èxits com "Vine a la festa" o "Menys avellanes" es van difondre gràcies a maquetes distribuïdes de mà en mà als bars de Tarragona. El paper clau de les ràdios municipals Reig destaca que el fenomen del Rock Català no hauria estat possible sense les emissores locals: * Les ràdios municipals van ser les primeres a donar suport al grup molt abans que les grans fórmules comercials. * El grup manté una política de fidelitat absoluta a aquests mitjans de proximitat durant les seves gires de promoció. Futur i celebració dels 25 anys La banda celebra l'aniversari amb la gira "25 anys, 25 cançons", on recuperen un tema per cada any de trajectòria. Presenten també un format més íntim per a teatres (gira Fràgil). Joan Reig expressa la seva il·lusió per la nova fornada de grups com Manel, Els Amics de les Arts o Mishima, que demostren la bona salut del pop-rock en català.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Agenda Cultural de Tarragona: Activitats del Cap de Setmana
Resum de l'Agenda Cultural de Tarragona Aquest cap de setmana, la ciutat de Tarragona presenta una oferta variada que abasta des del comerç de proximitat fins a propostes musicals, teatrals i familiars. L’activitat s'inicia amb força a la Rambla Nova i s’estén per diversos espais culturals i urbans. Comerç i Fires Fira Fora Stocs: La tercera edició se celebra a la Rambla Nova amb la participació de 47 botigues. Ofereix descomptes en roba i calçat que poden arribar al 70%. Joan Blasquet, president de la T de Tarragona, destaca la importància de la fira per al comerciant i el producte de proximitat: "És interessant demostrar a la gent de Tarragona que el producte de proximitat és un producte molt interessant." Música i Espectacles Concerts: Destaquen grups com Gotzarella (electrònica), Venus in the Force (tribut a The Velvet Underground) i Stoney Broke (garage rock). Circo Italiano: Presenta l'espectacle "Somnis" al polígon Les Gavarres amb diverses funcions fins diumenge. Jazz i Klezmer: Actuació de Trivium Klezmer al CaixaFòrum dissabte a la tarda. Teatre i Cinema Teatre: Representacions de l'obra Locas a la Sala Trono i Peus descalços sota la lluna d'agost al Teatre Metropol. Cinema: Projeccions de films com Buried, el clàssic Cabaret i Històries de l'Edat d'Oro en versió original. Activitats Familiars i Medi Ambient Plantada d'arbres: L'Associació Aurora organitza una activitat de sensibilització ambiental al riu Francolí per recuperar l'entorn fluvial. Tallers infantils: Activitats de màscares de Carnaval i tallers de pintura al Kids Club i altres espais comercials. Reivindicació i Societat Amnistia Internacional: Recollida de signatures al Balcó del Mediterrani per la justícia internacional a Gaza.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Els Pets: 25 anys de trajectòria i futur musical
Resum de l'entrevista a Joan Reig En aquesta conversa, Joan Reig, bateria d'Els Pets, reflexiona sobre el quart de segle de vida de la banda de Constantí, analitzant des dels seus orígens humils fins a la seva consolidació com a referents del rock català. L'evolució tecnològica i social Reig confessa la seva resistència personal a les xarxes socials, tot i que reconeix que el grup les utilitza activament. Prefereix el contacte humà directe: Defensa la vida social tradicional als cafès i bars. Prefereix mirar als ulls i copsar la personalitat real de la gent. Admet que xarxes com Facebook són eines de promoció immediata i imprescindibles avui dia. Els inicis i l'èxit inesperat El músic recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. El grup va néixer com una broma entre amics sense pretensions professionals. Per gravar el primer disc, van haver de demanar un crèdit avalat pels pares perquè ningú creia en el projecte. Destaquen el paper vital de les ràdios municipals, que van ser les primeres a donar suport al rock en català abans que les grans emissores. Futur i celebració dels 25 anys El grup encara el futur amb optimisme i nous projectes: "Mentre tinguis ganes de comunicar, no t'avorreixis a la vida i tinguis curiositat, hi ha ofici per anys." Estan realitzant la gira "Els Pets fan més teatre". Preparen una gira d'estiu titulada "25 anys, 25 cançons", on repassaran tota la seva discografia, incloent el seu darrer treball, Fràgil. Celebren la vitalitat de la nova escena musical catalana amb grups com Manel o Els Amics de les Arts.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Estrena de 'Peus Escalços sota la lluna d'agost'
Estrena de l'obra a Tarragona Aquest cap de setmana, el Teatre Metropol de Tarragona acull l'estrena de l'obra Peus Escalços sota la lluna d'agost, escrita pel tarragoní Joan Caballé i dirigida per Albert Mestres. El muntatge és una coproducció destacada entre l'Ajuntament de Tarragona, el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i Rema 12, posant en relleu la col·laboració cultural entre ambdues ciutats. Argument i Estructura L'obra, guardonada amb el Premi de la Crítica Serrador de Teatre 2010, presenta una trama que barreja misteri i reflexió històrica: El punt de partida: La troballa fortuïta d'uns cadàvers en un poble aïllat de muntanya. Investigació: Un periodista intenta esbrinar l'origen d'unes morts vinculades a la Guerra Civil, malgrat l'absència de memòria col·lectiva al poble sobre fets violents. Plantejament escènic: Una estructura tipus puzle on coexisteixen els vius i els morts, amb una forta importància del llenguatge verbal. Producció i Equip Artístic El muntatge destaca per la seva complexitat tècnica i interpretativa: * Repartiment: Tot i haver-hi 18 personatges, aquests són interpretats per només 6 actors (com Pep Cortés, Fermí Fernández o Quimet Pla), requerint un gran exercici de transformació. * Escenografia: Dissenyada pel tarragoní Ramon Simó. * Procés creatiu: Autor i director han treballat estretament durant anys per portar aquest text als escenaris, adaptant-lo fins i tot durant els assajos per mantenir la tensió dramàtica. "L'autèntic protagonista de l'obra és el llenguatge verbal, que és el que condueix l'acció, concebuda com una tragèdia antiga."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Entrevista a Jordi Jané sobre política i infraestructures
Repàs de l'actualitat política amb Jordi Jané El diputat de Convergència i Unió al Congrés, Jordi Jané, analitza diverses qüestions clau que afecten tant l'àmbit estatal com la demarcació de Tarragona, posant èmfasi en la seguretat viària, l'energia i les infraestructures. Seguretat Viària i Mobilitat Zones 30: Jané es mostra a favor de limitar la velocitat en carrers estrets, però critica la "generalització" des de Madrid. Defensa que cada ajuntament ha de tenir competència per decidir segons la seva realitat local. Conducció acompanyada: Considera positiva la proposta que els menors puguin conduir amb un tutor per millorar l'educació viària, tot i que reclama un consens parlamentari ampli per evitar l'ús electoralista en cas d'accidents. Energia Nuclear i Residus Pròrroga de les centrals: CiU aposta per ampliar la vida de les nuclears més enllà dels 40 anys, sempre que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en garanteixi la seguretat. Magatzem Temporal Centralitzat (ATC): Jané aclareix que és necessari un magatzem centralitzat per gestionar els residus de forma més raonable que tenint magatzems individuals a cada planta. Recorda que el Parlament de Catalunya va rebutjar la seva instal·lació al territori català pel "peatge energètic" ja pagat. Infraestructures de Tarragona A-27: Critica durament la paralització del tram Valls-Montblanc per les retallades, augurant que no es reprendrà en aquesta legislatura. Corredor del Mediterrani: Tot i compartir el plantejament del Govern, lamenta la lentitud de les inversions i l'aturada de l'estació intermodal al sud de l'aeroport, alertant que Tarragona corre el risc de quedar-se amb una alta velocitat "de segona". Horitzó Electoral i Responsabilitat Jané destaca la tradició de responsabilitat de CiU en moments de crisi, recordant el suport històric en situacions límit com el 23-F. Respecte a les eleccions de 2012, deixa la seva continuïtat com a cap de llista en mans del partit. "No podem generalitzar; ha de ser cada municipi el que, d'acord amb el coneixement que té de les seves zones, pugui regular la velocitat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
25 anys de Tarragona Ràdio i l'Estudio de Música
Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio El programa arriba a la seva recta final per commemorar els 25 anys de l'emissora municipal. En una atmosfera festiva des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona, s'ha fet un repàs a la història de la ràdio, des de l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant l'evolució tecnològica i els canvis de seu. L'Estudio de Música de Tarragona L'episodi compta amb la presència de Teresa Valls, fundadora i presidenta de l'Estudio de Música, que també celebra el seu quart de segle. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Evolució musical: Es recorda com fa 25 anys el panorama cultural de la ciutat era molt limitat i com l'entitat ha ajudat a democratitzar l'aprenentatge musical. Projecte Educatiu: Valls destaca la fita de ser la primera ciutat de Catalunya a introduir la música a totes les escoles públiques gràcies al suport de l'alcalde Requesens. Gran Musical: Per celebrar l'aniversari, estrenaran un musical el 14 i 15 de maig amb la participació de 400 persones. Records i música en directe "Nosaltres, després de 25 anys, hem sobreviscut i volem sobreviure com a mínim 25 anys més." El programa tanca amb una part emotiva i musical: * Interpretació en directe: L'aula de flauta, dirigida per Albert Curto, interpreta Jamaican Rapsal. * Nostàlgia radiofònica: Diàleg sobre els antics magnetòfons Revox, el muntatge de cintes manual i els inicis a l'antic mercat del Fòrum. * Brindis final: Bufada d'espelmes amb col·laboradors històrics i públic present amb la cançó I Will Survive de fons.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
52'
Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: tancant un cicle històric
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora un quart de segle de trajectòria amb un programa especial des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'acte reuneix les figures claus que han liderat el projecte des del seu naixement l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant el paper de la ràdio com a eina de cohesió social i proximitat. Els inicis: De Ràdio Fòrum a l'actualitat El programa fa un recorregut històric recordant l'aventura que va començar sota la iniciativa de l'Ajuntament i la joventut de l'època. Julián López, regidor l'any 1986, rememora les dificultats inicials: • La batalla jurídica per les freqüències contra la Generalitat. • L'estat precari dels primers equips i la passió dels voluntaris que portaven discos de casa. • La gran base social amb més de 450 joves implicats en les emissores de barri. Testimonis de la gestió política i periodística Diversos expresidents de l'empresa municipal de mitjans de comunicació comparteixen les seves vivències: • Gabriel Mas destaca el concepte de ràdio de proximitat inspirat en el model d'autonomia de la BBC. • Maria Mercè Martorell recorda el mandat més llarg (1999-2007) i el trasllat a la instal·lació actual de propietat municipal. • Josep Maria Mosté posa l'accent en l'entrega del personal tècnic i periodístic per sobre dels recursos materials disponibles. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros subratlla la transició del món analògic al digital com un autèntic miracle tecnològic. Moments històrics que han marcat la ciutat Durant la tertúlia, s'evoquen algunes de les notícies més impactants cobertes per l'emissora: "Recordo especialment el seguiment en directe de la manifestació per Miguel Ángel Blanco; vam tallar tota la programació per ser el mirall d'aquella emoció ciutadana." — Josep Fèlix Ballesteros. Altres fites destacades inclouen: • L'explosió de la Repsol (1987) i l'atemptat d'Empetrol. • La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió. • Les tràgiques inundacions del riu Francolí del 1994. Actualitat i futur de l'emissora L'actual presidenta, Sandra Coloma, i l'alcalde celebren que Tarragona Ràdio s'hagi consolidat com la ràdio local líder a Catalunya amb 29.000 oients i una forta presència a les xarxes socials (Facebook i Twitter), convertint-se en un element vertebrador indispensable per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
51'
25 anys de Tarragona Ràdio i Els Pets amb Joan Reig
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'episodi d'avui commemora els 25 anys d'emissions de la ràdio municipal de Tarragona, iniciades el 17 de febrer de 1986 com a Ràdio Fòrum. El programa es realitza en directe des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona amb la presència de públic i tertulians. Entrevista amb Joan Reig (Els Pets) L'entrevista central és amb Joan Reig, bateria del mític grup de Constantí, Els Pets, qui també celebra el seu 25è aniversari com a banda. Durant la conversa es destaquen diversos punts clau: • Els orígens: Reig recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. • El paper de la ràdio: L'artista posa en valor la importància de les emissores municipals per a l'explosió del Rock Català. "Les ràdios locals ens van ajudar quan les grans emissores encara no ens donaven cobertura." • Trajectòria: Es repassen moments com la mort del productor Marc Grau o les gravacions als Estats Units. • Futur: Anuncia una propera gira commemorativa anomenada "25 anys, 25 cançons". Actuació Musical: Soul Machine El grup del Priorat Soul Machine amenitza la celebració amb una proposta de soul i funk en català, presentant l'experiment d'adaptar poesies de poetes locals a ritmes de música negra. Han interpretat una versió especial de la sintonia de l'emissora i temes adaptats de James Brown i Stevie Wonder. Interacció i Memòria Històrica L'espai recull el testimoni d'oients fidels que recorden com la ràdio els acompanya en el seu dia a dia, informant sobre l'actualitat de la ciutat. També es destaca la transició cap a les xarxes socials (Facebook i Twitter) com a noves vies de comunicació immediata amb l'audiència.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
49'
25 anys de Tarragona Ràdio: història, esports i castells
Commemoració de 25 anys de ràdio i ciutat L'emissora municipal Tarragona Ràdio celebra el seu 25è aniversari amb un programa especial des de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Durant l'emissió es repassen les fites informatives, esportives i culturals que han marcat la trajectòria de la ciutat i del mitjà de comunicació des del 1986. Grans fites informatives Atemptat a l'Enpetrol (1987): Es recorda la cobertura d'aquella nit crítica, destacant com la ràdio va servir per tranquil·litzar la població mentre les flames superaven l'alçada d'edificis emblemàtics. Inundacions del Francolí (1994): Un fet tràgic que va mobilitzar el teixit veïnal de la Part Baixa i el Serrallo, aconseguint posteriorment el desviament del riu. Patrimoni de la Humanitat (2000): La connexió en directe amb Austràlia per anunciar la declaració de Tàrraco per la UNESCO. Inauguració de PortAventura: Un esdeveniment clau que va transformar el model turístic del territori. L'època daurada de l'esport El programa ret homenatge als grans èxits esportius narrats a través dels micròfons: • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): La històrica tarda a l'estadi de Chapín que va acabar amb 59 anys d'espera. • El gol de Gordillo (2001): L'ascens a Segona Divisió A contra el Zamora. • Victòria contra el Reial Madrid: El famós gol de Karanka en pròpia porta en un Nou Estadi ple de gom a gom. • Figures individuals: Destaca especialment l'atleta Natàlia Rodríguez, considerada l'esportista més important de la història de la ciutat. El salt del món casteller S'analitza com en 25 anys els castells han passat de ser una tradició local a ser Patrimoni de la Humanitat: "Els castells són emoció, i el salt en aquest quart de segle ha estat espectacular." • El creixement de la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona. • Les fites històriques en el Concurs de Castells, com el primer 3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella. Orígens i evolució: De Radiofòrum a Tarragona Ràdio Es recorden els inicis precaris sota el nom de Radiofòrum el 1986. Els fundadors expliquen com treballaven amb equips muntats per peces i cintes de bobina, impulsats més pel voluntarisme i la il·lusió que per mitjans tècnics. Es destaca el paper de les emissores de barri (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista) com a escoles de ràdio que van assentar les bases de la informació de proximitat actual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
51'
25 anys de Tarragona Ràdio: un repàs a la història de la ciutat
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal commemora un quart de segle des de les seves primeres emissions com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Durant aquest programa especial, prop d'una trentena de tertulians habituals —polítics, periodistes, advocats i representants de la societat civil— s'han reunit per analitzar l'evolució de la ciutat i el paper de la comunicació local. Fets Històrics i Autoestima Ciutadana Els col·laboradors i oients coincideixen en tres esdeveniments claus que han marcat la trajectòria de Tarragona en aquests 25 anys: • L'atemptat d'Empetrol (1987): L'episodi més tràgic i recordat del període. • Declaració de Patrimoni de la Humanitat (2000): Un punt d'inflexió per a la projecció internacional. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): Un motor per a la recuperació de l'autoestima tarragonina. El Paper de la Universitat i la Cultura S'ha destacat la Universitat Rovira i Virgili (URV) com el motor de transformació social i cultural més important de la ciutat, actuant com a focus d'integració per a nous residents. Així mateix, s'ha subratllat l'evolució de les festes de Santa Tecla i la consolidació del Seguici Popular com a eixos de participació ciutadana. Reptes Pendents i Futur Malgrat el creixement urbanístic, els tertulians han assenyalat temes per resoldre: • La millora de la façana marítima i la integració definitiva amb el mar. • La necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries i el sistema de rodalies. • La cohesió social entre els barris i el centre de la ciutat. "Tarragona Ràdio s'ha convertit en l'arxiu sonor de la ciutat i en una finestra de llibertat d’expressió per a tots els ciutadans." La Digitalització de la Comunicació Es valora l'adaptació de l'emissora a les noves tecnologies (Twitter, Facebook i internet) i la seva capacitat per mantenir la proximitat i pluralitat en un món globalitzat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1'
2011-02-16 HONORIS RECASENS
L'Evolució de la Història Total El ponent expressa el seu orgull professional per haver estat un dels precursors en l'aplicació del concepte de història total al nostre país, especialment durant les dècades dels anys 50 i 60. En aquell període, aquesta metodologia era pràcticament desconeguda en l'àmbit acadèmic local. Referents i Context Històric La situació d'incertesa metodològica queda reflectida en les següents idees: La historiografia espanyola encara estava en una fase de construcció pel que fa a nous corrents. Es cita a Ferran Soldevila, qui en els seus escrits dels anys 60 ja admetia el desconeixement generalitzat sobre aquest enfocament. L'autor destaca la transició d'una història clàssica cap a una visió més integral i sistèmica. "Estava en bona fase de construcció... fent una història local però total i total." La Història Local com a Microcosmos L'aportació més significativa que es subratlla és la capacitat de fer història local amb una ambició de totalitat. No es tractava només de recollir cròniques menors, sinó d'analitzar tots els aspectes de la societat (econòmics, socials i culturals) des d'una perspectiva global i científica.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1'
2011-02-16 HONORIS NAVARRO
Anàlisi del Territori i Metodologia Històrica L'obra analitzada representa un trencament metodològic que no implica un rebuig de la història anterior, sinó una avaluació crítica per determinar quins elements han de transcendir. L'autor utilitza el Camp de Tarragona com un laboratori d'estudi rigorós, especialment durant l'últim quart del segle XVIII. Eixos Principals de l'Estudi Estudi Territorial: S'analitza la composició del sòl, l'economia, els preus i els salaris. Estructura Científica: Les dades es presenten de forma ordenada i coherent, dotant l'obra d'una unitat conceptual excepcional. Crònica Urbana: L'autor és considerat la millor ploma històrica de la ciutat de Tarragona, amb una producció que supera les mil pàgines dedicades a l'evolució urbana. Institucions i Orígens L'anàlisi no es limita a la geografia, sinó que s'endinsa en el funcionament d'institucions clau: La Taula de Canvi: L'estudi del banc municipal de la ciutat i les causes de la seva fallida per factors externs. Immersió Cultural: Una recerca profunda sobre els orígens grecolatins, l'edat mitjana i el Renaixement. Mite i Realitat: El desglossament dels orígens mítics de la fundació de la ciutat per separar la llegenda de la realitat històrica. "És la millor ploma que hi ha per a la història de la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Exposició 'En capses de sabates' a Tarragona
Memòria Històrica i Àlbums Familiars L'exposició En capses de sabates, ubicada al Palau de Congressos de Tarragona, és un projecte col·lectiu que recull la història social de la ciutat a través de les fotografies personals dels seus habitants. Amb més de 2.000 visitants en només dues setmanes, la mostra s'ha convertit en un èxit que connecta generacions. Protagonistes i Històries Personals Diversos tarragonins han compartit les seves vivències darrere de les imatges exposades: Rafael Vidal: Ha aportat imatges de la platja de la Rebassada (1948) i de festivals a la plaça de Braus. Vídia Cintas: Ha volgut retre un homenatge als seus pares a través de fotos que capturen la vida quotidiana i les celebracions familiars. Lluís Teruel: Col·leccionista amb un fons d'unes 1.500 fotografies antigues, incloent imatges del primer negoci de xurreria del seu pare i documents de la Guerra Civil. Un Paisatge Social en Transformació L'objectiu de la comissària, Sílvia Iturri, no era mostrar el paisatge urbà, sinó el paisatge social. L'exposició funciona com un àlbum col·lectiu on qualsevol ciutadà es pot sentir identificat amb situacions comunes com bodes, batejos o l'arribada dels Reis d'Orient. "L'important és que les ciutats i els pobles els fan les persones, les famílies i aquestes petites històries reflectides." Activitats i Recursos Digitals Tallers infantils: S'han realitzat activitats on els nens treballen amb els seus propis àlbums familiars. Arxiu Virtual: L'Arxiu Municipal ha creat una web on es poden consultar tots els àlbums i les entrevistes realitzades als donants per Francesc Perramón. L'exposició estarà oberta al públic fins al 27 de febrer, oferint una oportunitat única per aturar el temps i reflexionar sobre l'evolució de Tarragona des d'una mirada íntima i humana.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Albert Nelo exposa la dona com el motor del Carnaval
L'homenatge fotogràfic a la figura femenina El fotògraf Albert Nelo presenta al Teatre Metropol la seva nova exposició titulada 'La dona i la rauxa', un recull de 25 fotografies de gran format (60x75) en color que repassen el Carnaval de Tarragona entre els anys 1999 i 2010. L'eix central de la mostra és reconèixer el paper fonamental de la dona en la festa, no només com a participant, sinó com a la força de treball que sosté l'esdeveniment. Les claus de l'exposició La dona com a base: L'autor defensa que el Carnaval de Tarragona existeix gràcies a la dedicació femenina en àmbits com el disseny, la costura, el maquillatge i la cura de la canalla. La feina invisible: Nelo vol visibilitzar les tasques que duren fins a tres mesos i que no es veuen durant els dies de desfilada. Evolució del Carnaval: Després de 12 anys retratant la festa, el fotògraf destaca que ara la ciutadania viu el Carnaval amb més normalitat i participació, tot i que troba a faltar l'ambient nocturn espontani del passat. La força dels barris: Es destaca que el motor real de les comparses es troba sovint als barris perifèrics (com Sant Salvador) i en la implicació de les escoles. "L'exposició és un homenatge a la feina que fan les dones i que no es veu, però que és la feina bàsica d'un Carnaval." Horaris i ubicació L'exposició s'inaugura al vestíbul del Teatre Metropol a les 19:30 h d'avui i romandrà oberta fins al 7 de març.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio
Commemoració d'un Quart de Segle d'Història Tarragona Ràdio celebra els seus 25 anys d'emissió amb un programa especial des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'episodi ret homenatge als inicis de l'emissora, originalment anomenada Ràdio Fòrum, i repassa la seva evolució fins a esdevenir una ràdio líder en l'àmbit local català. Actes i Col·laboracions Especials Per a la gran festa de celebració, l'emissora ha organitzat diverses activitats per als seus oients: Sorteig d'una Gran Panera: En col·laboració amb Exclusives Germo, es sortejarà una panera completa amb productes de qualitat com pernil de Guijuelo, llonganissa de Vic i formatges d'Extremadura. Pastís d'Aniversari: El pastisser Toni Tauler, de la Pastisseria Trill, ha elaborat un pastís tradicional de pa de pessic, crema cremada i nata. Participació Ciutadana: Tots els assistents a l'emissió en directe a l'auditori rebran un número per participar en els sortejos i podran gaudir d'un brindis final amb cava. Una Trajectòria d'Èxit L'emissora destaca el seu creixement constant, passant de ser un petit estudi al Mercat del Fòrum l'any 1986 a tenir actualment 29.000 oients segons el Baròmetre de la Comunicació i una forta presència digital. "Ràdio Fòrum bàsicament donava servei a la part alta i al centre de la ciutat; avui és l'emissora líder de referència."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Entrevista a Anna Maria Soler: Benestar i Família
Prioritats de la Direcció Territorial de Benestar i Família En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la nova directora territorial, Anna Maria Soler, analitza els reptes del seu departament en un context de crisi econòmica. Soler destaca que la seva gestió se centrarà en l'atenció directa a les persones, especialment aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. Atenció a la infància i l'adolescència Un dels punts centrals del debat ha estat la situació del centre de menors La Mercè i la polèmica sobre la seva saturació. Soler afirma que: * S'ha treballat intensament per esponjar el centre. * El centre del Serrallo ja funciona amb normalitat i una recepció positiva. * Es descarta de moment l'obertura de l'equipament d'Antives, mentre s'avaluen noves delegacions al Baix Camp. Gent gran i dependència Pel que fa a la tercera edat, la directora aposta per un model on els avis puguin romandre al seu entorn familiar el màxim temps possible, rebent el suport de l'administració. No obstant això, reconeix la necessitat de noves places residencials: "No totes les situacions es poden atendre a les cases... les places de residències seguiran sent necessàries." Respecte a la Llei de la Dependència, admet que el dèficit pressupostari obligarà a prioritzar els casos més greus (grans dependents), mentre que els casos moderats hauran d'esperar a causa de la situació econòmica de la Generalitat. Violència masclista i serveis socials Soler posa l'èmfasi en la prevenció i la denúncia decidida. Proposa un canvi d'enfocament basat en la Llei de la Infància: buscar que el maltractador abandoni la llar i que la mare i els fills puguin romandre a casa seva, evitant el desarrelament que suposa anar a centres d'acollida.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Víctor Monreal i els reptes de la Jove Cambra de Tarragona
Entrevista a Víctor Monreal, president de la JCI Tarragona Víctor Monreal, el nou president de la Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona, explica els eixos principals del seu mandat i la visió de l'entitat respecte a l'emprenedoria a les comarques tarragonines. Amb més de 40 anys d'història, l'entitat es troba en un moment clau marcat per l'organització d'esdeveniments internacionals. El Congrés Europeu: Un repte majúscul L'objectiu principal d'aquest primer semestre és la Conferència Europea, un gran congrés que tindrà lloc al juny a Tarragona. Alguns detalls clau són: * S'espera l'assistència d'entre 2.400 i 2.800 participants d'arreu d'Europa. * Es necessitaran prop de 200 voluntaris per a l'organització. * L'esdeveniment s'ha plantejat com un congrés ciutadà, prioritzant l'ús d'hotels i restaurants de la ciutat en lloc de recintes tancats com PortAventura per maximitzar l'impacte econòmic local. Emprenedoria Empresarial i Social Monreal defineix l'emprenedoria com la inquietud de tirar endavant idees, malgrat les dificultats. Destaca dos vessants dins la Jove Cambra: 1. Emprenedoria empresarial: Projectes orientats a la creació i gestió d'empreses. 2. Emprenedoria social: Iniciatives com canvialmont.cat, una plataforma per canalitzar denúncies socials cap a estaments superiors com les Nacions Unides. La Crisi com a Oportunitat Respecte a la situació econòmica actual, el president afirma que la crisi s'ha de veure com un moment de reinvenció: "Crisi és oportunitat. Moltes vegades les empreses que tanquen permeten que nous emprenedors detectin mancances i modernitzin projectes que havien quedat obsolets." Víctor Monreal tanca l'entrevista posant el seu propi exemple al sector mobiliari i immobiliari, on va haver de crear el portal apreciodehipoteca.com per adaptar-se als canvis del mercat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Nova oferta de cursos a l'Escola de Lletres de Tarragona
L'oferta formativa de l'Escola de Lletres per al 2011 L'entrevista amb la professora Ingrid Ventura presenta el segon mòdul de cursos i tallers de l'Escola de Lletres de Tarragona, que s'iniciarà el proper 21 de febrer i s'allargarà fins al juny. Aquesta nova etapa consolida projectes anteriors i n'obre de nous per a afeccionats a la literatura de totes les edats. Tipologia de tallers i cursos L'escola ofereix una gran varietat de propostes centrades en l'escriptura creativa i l'expressió: Escriptura Creativa per a joves: Dividit en dos nivells, un per a adolescents (12-16 anys) i un altre per a universitaris o estudiants de batxillerat. Taller Itinerant: Una proposta bohemis on els carrers de Tarragona serveixen d'inspiració directa per als textos. Tallers Estables (1 i 2): Espais per aprofundir en tècniques narratives, on el nivell 2 se centra en gèneres específics com la ironia o la sàtira. Expressió Oral: Impartit per l'actriu Àngel Sánchez, aquest curs ensenya a llegir textos literaris en públic amb una dicció i entonació correctes. Tutories Literàries: Assessorament personalitzat per a persones amb projectes de novel·la o relats en marxa. Metodologia i participació Ingrid Ventura destaca que l'aprenentatge és molt dinàmic i es basa en la voluntarietat. Molts alumnes descobreixen nous estils i perden la por a exposar els seus escrits: "A l'Escola de Lletres el que fem és tocar diversos gèneres... et permet una mica jugar i descobrir-te també." Inscripcions i detalls pràctics La matrícula està oberta fins al 18 de febrer. Les inscripcions es poden fer presencialment al local del carrer Sant Llorenç (de 19h a 21h) o, per primera vegada, a través de la seva pàgina web oficial.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Fira Fora Stocks: Unió del comerç a Tarragona
La unió del comerç local com a motor de resistència En aquesta edició de la fira Fora Stocks a la Rambla Nova de Tarragona, es destaca l'esforç conjunt de les principals associacions comercials: la T de Tarragona, Botigues de Tarragona i els comerciants de la Plaça Ponent. Aquesta col·laboració neix de la necessitat de liderar l'esdeveniment directament davant la impossibilitat de la Cambra de Comerç d'assumir-ne l'organització total com en anys anteriors. Atractius i oportunitats de la fira Descomptes de fins al 70%: Una oportunitat perquè els clients trobin material de qualitat a preus molt reduïts. Liquidació d'estocs: Permet als botiguers alliberar inventari de temporada per fer front a les noves col·leccions. Visibilitat: Els comerços més allunyats del centre poden donar-se a conèixer en un espai emblemàtic i transitat com la Rambla. Varietat: Prop de 50 botigues de sectors diversos com joieria, sabateria, roba i fins i tot alimentació. Estratègia davant la crisi i les grans superfícies Els representants, Joan Blázquez i Ferran Milà, subratllen que el sector del comerç de proximitat ha de deixar de banda les antigues rivalitats per competir amb les grans superfícies i els centres comercials. El lema implícit és que la unió fa la força en un moment de recessió econòmica on el consum ha baixat. "Si nosaltres no estem units, és allò de 'dividir i venceràs'. L'altre es pot fer un fart de riure mentre ens barallem nosaltres." El futur del model comercial S'està treballant en la creació d'una Agrupació d'Interès Econòmic (AIE) per establir una taula de representació empresarial estable. A més, es posa en relleu la necessitat de regular millor les rebaixes i promocions per evitar que el concepte es desvirtuï, així com la defensa de mantenir els diumenges festius per garantir la conciliació familiar.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Entrevista a Josep Mercader, nou director de Salut a Tarragona
Introducció al nou càrrec i context econòmic El doctor Josep Mercader assumeix la direcció dels serveis territorials de Salut a Tarragona en un moment marcat per la crisi i la necessitat de contindre la despesa pública. Tot i el canvi de rol (provinent de la Xarxa de Santa Tecla), Mercader referma la qualitat del sistema sanitari català i estableix com a prioritat mantenir aquesta excel·lència malgrat les restriccions pressupostàries. Eixos estratègics de la gestió Millora de l'accessibilitat i la Primària • L'objectiu principal és potenciar l'atenció primària (CAPs) per evitar que els ciutadans hagin de recórrer excessivament a les urgències hospitalàries. • Es busca donar un paper més destacat a l'infermeria i millorar l'eficiència dels metges de capçalera com a base del sistema. Inversions i infraestructures • Mercader prefereix parlar de "frenar" projectes en lloc de "retallar", modulant l'execució segons la disponibilitat econòmica. • Sobre l'Hospital Joan XXIII, l'edifici es considera una estructura vertical i antiga que requereix una anàlisi profunda sobre si és millor fer reformes o plantejar solucions noves. • Es proposa una concentració d'esforços per acabar amb la dualitat de proveïdors que genera diferents llistes d'espera per a ciutadans veïns. Racionalització del consum farmacèutic Control de la despesa en medicaments • Catalunya i Espanya es troben al capdavant del rànquing europeu en consum de fàrmacs. Mercader advoca per un ús responsable i una major pedagogia per part dels professionals. • Ús prioritari de medicaments genèrics per la seva eficàcia comprovada a un cost inferior. • Implantació de la factura a l'usuari (informativa) per conscienciar sobre el cost real dels serveis gratuïts. "És bo que la gent sàpiga el que costa aquell servei que rep gratuïtament, però que té un cost per al conjunt de la societat." Copagament i futur El delegat descarta el copagament en l'actual context de crisi per no perjudicar les rendes més baixes, tot i reconèixer que és un debat històric que podria tornar a la taula quan la situació econòmica millori.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Preparatius de Carnaval a Mercamoda Tarragona
Preparatius per al Carnaval a Mercamoda Ens hem desplaçat a la botiga Mercamoda, un establiment de referència que a hores d'ara ja es troba en plena campanya de Carnaval. Segons en Juan Luis, responsable de la botiga, aquest any la festivitat cau més tard (5 de març), fet que permet una arribada de clients més dosificada en comparació amb altres edicions. Tendències i disfresses més populars Clàssics atemporals: Les disfresses d'indis, hippies, pirates i infermeres sexis continuen sent les més demandades cada any. Èxits actuals: Aquesta temporada destaquen personatges de dibuixos animats amb copyright com Bob Esponja i els Gormiti. Màscares i complements: Disposen de més de 300 models de màscares, incloent-hi novetats de la pel·lícula Avatar o personatges polítics com Zapatero o Rajoy. Innovació i logística La botiga funciona com un hipermercat de la disfressa amb unes 7.000 referències catalogades. Han compartit algunes de les novetats i mètodes de treball: Zona tècnica: Un espai central on assessoren comparses, tallen teixits i fan petits tallers per ensenyar a muntar els vestits. Novetats en cosmètica: Aquest any incorporen pestanyes de fantasia, purpurines de maquillatge i lentilles de colors importades d'Anglaterra. Abast geogràfic: Donen servei a comparses de tota la província de Tarragona, Terres de l'Ebre i fins i tot Sitges. Impacte de la situació econòmica "La gent està buscant l'opció més econòmica; si hi ha dues perruques similars, agafen la més barata." Tot i que el volum d'unitats venudes es manté o puja, el tiquet mitjà ha baixat perquè el client mira més el preu. Malgrat això, en Juan Luis afirma que la gent no vol renunciar a la festa d'un dia i prefereix retallar en vacances abans que quedar-se sense celebrar el Carnaval.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
5'
Preparatius per al 30è aniversari del Carnaval de Tarragona
Resum de l'episodi El programa d'avui es trasllada al carrer Jaume I de Tarragona per copsar l'ambient previ a les festes de Carnaval. Tot i que aquest any la celebració arriba més tard del normal (a principis de març), els preparatius ja estan en marxa, especialment per commemorar una xifra rodona: el 30è aniversari de la festa a la ciutat. Aspectes destacats de la celebració Dates clau: El Dijous Gras caurà el 3 de març. Actuacions especials: El concert estrella de l'edició serà a càrrec de Rosario, el divendres 4 de març. Impacte regional: L'establiment visitat, Mercamoda, no només abasteix Tarragona, sinó que és un referent per a celebracions com el Cos Blanc de Salou i municipis com Valls o Tortosa. Tendències en disfresses per al 2011 L'entrevista amb en Juan Luis, propietari de Mercamoda, ens revela les preferències del públic per a aquest any: L'èxit infantil: La disfressa de Bob Esponja és la "guanyadora indiscutible" i la més demanada pels més petits. Els clàssics: Tot i les modes, mai falten els personatges típics com pirates i indis. Previsió vs. última hora: Mentre les grans comparses porten mesos treballant, el públic general sol esperar a les darreres dues o tres setmanes per fer les seves compres. "L'establiment és un dels referents de la ciutat... ja van tenir molta feina amb el Cos Blanc de Salou i ara encaren el Carnaval de Tarragona." Malauradament, la connexió amb la unitat mòbil s'ha tallat per problemes tècnics abans de finalitzar l'entrevista detallada.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Bicentenari del setge de Tarragona (1811-2011)
Commemoració dels fets històrics a Tarragona L'any 2011, la ciutat de Tarragona commemora el bicentenari del setge patit durant la Guerra del Francès. Per recordar aquest episodi, l'Ajuntament i diverses entitats han organitzat un programa d'activitats institucionals i de divulgació que s'inicien oficialment amb una conferència al Palau Firal i de Congressos. L'audiovisual de Màrio Pons El director Màrio Pons presenta un curt documental titulat El setge de Tarragona durant la Guerra del Francès. Malgrat ser una producció humil, l'obra destaca per: La recreació històrica dels espais clau: forts, baluards i muralles. L'ús de la metàfora castellera per representar la força, el valor i la resistència de la ciutat. La inclusió d'imatges reals d'un vaixell d'època gravades al port de Tarragona per reflectir el suport de l'armada anglesa. Un enfocament didàctic per arribar a tots els públics, realitzat amb l'assessorament de l'Arxiu Històric de Tarragona. Perspectiva històrica: El setge més dramàtic El catedràtic d'Història Contemporània de la URV, Josep Sánchez Cervelló, subratlla la importància cabdal d'aquest període: Es considera el moment més tràgic de la història contemporània de la ciutat, amb més d'11.000 morts. Tarragona va ser, durant aquell temps, la capital de Catalunya. El setge va ser tan rellevant que el seu nom figura a l'Arc del Triomf de París i el militar francès Suchet va ser nomenat mariscal pel seu paper en la conquesta. "Sense història no anem a cap lloc. Conèixer el passat ens ajuda a augmentar la nostra capacitat d'intervenció cívica i de ser crítics." Pròximes activitats A més de la conferència inaugural i la projecció del documental, s'ha anunciat una exposició al Tinglado 1 del Port de Tarragona (prevista per a l'abril). Aquesta mostra inclourà la prestigiosa col·lecció d'armes napoleòniques del senyor Pintado i analitzarà la vida quotidiana abans, durant i després del setge.