Tots els episodis

62726 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

39049-39072 de 62726
  • 2011-03-08 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    2011-03-08

    Homenatge institucional pel Dia de la Dona Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l'Ajuntament de Tarragona organitza un acte inèdit de reconeixement a sis dones que han marcat la història i el teixit social de la ciutat. A través d'entrevistes i una crònica biogràfica, es destaca la tasca sovint invisible però fonamental de col·lectius, sindicats i voluntaris. Perfils destacats i entrevistes L'episodi compta amb el testimoni directe de dues de les homenatjades: Josepa Martín: Vicepresidenta de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna. Dedicada des de fa 27 anys al voluntariat per a persones amb discapacitat al Club Vaixell. Destaca l'evolució de la percepció social del voluntariat, passant de ser una tasca silenciosa a una labor professionalitzada i valorada. Montserrat Aballó: Il·lustre poetessa nascuda el 1918 i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008). Aballó reivindica la visibilitat de les dones en la cultura i la literatura: "No em feia cap il·lusió ser la tercera dona [en rebre el Premi d'Honor], perquè de 40 premiats, només 3 és ridícul." Altres dones reconegudes L'acte també honora la memòria i la trajectòria de: Adela Llop: Artista canonzina amb una prolífica obra de més de 400 peces. Immaculada Sastre: Dona de raça gitana i exregidora de l'Ajuntament de Tarragona. Helena Regidor: Referent en la lluita veïnal i expresidenta de la federació d'associacions de veïns. Josefina Masip: També part del grup de dones distingides per la seva tasca a la ciutat. Significat del 8 de març Les convidades coincideixen en el fet que, encara al 2011, hi ha motius de pes per continuar commemorant aquesta jornada. Es posa de manifest la falta de reconeixement històric en les arts i la necessitat de normalitzar el paper de la dona en tots els àmbits públics.

  • Actes del 8 de Març a Tarragona: Literatura i Reivindicació - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Actes del 8 de Març a Tarragona: Literatura i Reivindicació

    Celebració del Dia Internacional de les Dones a Tarragona Tarragona Ràdio connecta en directe amb l'Ajuntament per cobrir els actes centrals del 8 de març. La jornada combina la vessant festiva amb la reivindicació d'igualtat de condicions i el reconeixement de la trajectòria de les dones a la ciutat. Concurs literari "Relats de Dones" S'ha celebrat l'onzena edició d'aquest certamen ja consolidat, que enguany ha comptat amb 31 relats presentats. Les guanyadores d'aquesta edició han estat: * Primer premi: Irene Bosch amb l'obra "Estimades Margalides". * Segon premi: Maria Assumpció Cornadó amb "Rostre de Cristall". * Tercer premi: Anna Magadán amb "Mirall". "El pensament d'una dona és una mica diferent al de l'home... ha estat molt gratificant escriure aquesta història de quatre dones que es reuneixen un cop l'any." — Irene Bosch. Polítiques d'Igualtat i Reconeixement Social La tinent d'alcalde de Polítiques d'Igualtat, Victòria Pelegrín, ha destacat la bona salut del Consell de Dones, que ja agrupa prop d'una trentena d'entitats. Durant l'entrevista, s'han tractat temes clau com el sostre de vidre, la bretxa salarial i la necessitat d'incorporar les generacions més joves a la lluita feminista. Com a novetat destacada, s'ha presentat una iniciativa de punts de llibre per recuperar la memòria històrica de dones tarragonines com: * Immaculada Sastre (impulsora del primer servei d'informació de la dona). * Elena Regidor (referent del moviment veïnal). * Montserrat Abelló (escriptora). Propers actes La jornada continua amb la lectura del manifest unitari a les escales del Palau Municipal, a càrrec de tres treballadores de serveis essencials (una conductora d'autobús, una guàrdia urbana i una bombera), simbolitzant la presència femenina en àmbits tradicionalment masculinitzats.

  • Setmana per a la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Setmana per a la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili

    En motiu del 8 de març, l'Observatori per a la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza la quarta edició de la Setmana per a la Igualtat. L'objectiu principal és anar més enllà de la commemoració d'un sol dia per aprofundir en el debat sobre la igualtat efectiva entre homes i dones a través d'actes acadèmics, tallers i reconeixements. Actes i Reconeixements Guardó Maria Antonia Ferrer: Enguany s'ha concedit a Marta Selva, ex-presidenta de l'Institut Català de les Dones, per la seva trajectòria en la creació d'un llenguatge audiovisual inclusiu i el seu compromís amb les polítiques d'igualtat. Activitats acadèmiques: El programa inclou conferències, presentacions de llibres i exposicions repartides pels campus de la universitat. Reflexió sobre el paper de la Universitat Imma Pastor, directora de l'Observatori, destaca que la universitat actua com un reflex de la societat i que, tot i no haver assolit la igualtat plena, la URV està fent un esforç d'autocrítica i diagnòstic intern amb indicadors quantitatius i reflexius. "Cada generació descobreix que la desigualtat pren una forma concreta en el seu moment històric i el diagnòstic ens ajuda a descobrir l'actualitat d'aquesta desigualtat." La mirada de la Dra. Rosa Cobo La professora de sociologia Rosa Cobo ressalta la importància dels estudis de gènere a l'àmbit acadèmic, assenyalant que: * El segle XX va ser el de la revolució de les dones (accés al mercat laboral i vot). * El segle XXI ha d'aspirar a la paritat real en recursos i drets. * Catalunya destaca per tenir una alta institucionalització d'aquests estudis, exemplificat en el màster interuniversitari de gènere.

  • Història i Tradició del Dimarts de Dol a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Història i Tradició del Dimarts de Dol a Tarragona

    El Significat del Dimarts de Dol a Tarragona En aquesta conversa amb el gestor cultural Jordi Bertran, s'explora la singularitat del Dimarts de Dol a Tarragona, una celebració que marca el final del Carnaval i l'inici de la Quaresma. A diferència d'altres poblacions on l'enterrament es fa dimecres, Tarragona manté la tradició del dimarts per separar clarament la festa del Dimecres de Cendre. Característiques i Seqüència de l'Acte Rigor Històric: La recuperació de la festa als anys 80 es va basar en les cròniques de Joan Salvat i Bové i Joan Amades. Personatges Clau: Destaquen les ploraneres, figures històriques que ja existien abans de la concepció moderna del Rei Carnestoltes i que antigament eren representades per prostitutes de la ciutat. L'Ús del Foc: La presència del Ball de Diables i el bestiari té arrels documentades que es remunten al segle XIX, vinculades als antics gremis (com els teixidors de lli o els mestres voters). La Sàtira i la Crítica Social "L'estructuració d'aquest Carnaval amb un Rei Carnestoltes és una conya sobre les entrades dels personatges il·lustres a la ciutat." Bertran assenyala que la sàtira era l'eix central de les comparses, tot i que avui dia ha quedat més restringida als testaments del Carnestoltes i la Concubina. Moments Emblemàtics i Perspectives de Futur La Crema: La crema del Ninot i la Ninota a la Plaça de la Font, dins la bota, és el clímax visual de la nit. Veredicte: Pel món de les comparses, el moment més esperat és la lectura del veredicte del concurs. Crítica a la pèrdua d'elements: L'expert lamenta la supressió de la foca aèria i la il·luminació pirotècnica de la façana de l'Ajuntament per motius econòmics, considerant que minoritza la potència de l'acte.

  • Entrevista a Josep Andreu: Reptes del Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    31'

    Entrevista a Josep Andreu: Reptes del Port de Tarragona

    Introducció i Nou Nomenament El nou president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, analitza els seus primers dies en el càrrec després de la seva etapa a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. S'ha trobat amb una institució ben gestionada pel seu predecessor, Josep Anton Burgasé, i aposta per una línia de continuïtat estratègica. Creixement Econòmic i Mercaderies El port ha tancat el 2010 amb dades positives malgrat el context de crisi global: • S'estima un creixement de l'activitat d'entre el 4,5% i el 4,7%. • Consolidació com el cinquè port d'Espanya en volum total. • Lideratge en el sector de granels líquids i productes energètics, estretament lligat al complex petroquímic local. Sectors Estratègics de Futur • Contenidors: Es preveu passar de 255.000 a 285.000 contenidors el 2011, amb l'objectiu d'arribar a una capacitat de 500.000 gràcies a l'operador DP World. • Càrrega General: Impuls de noves línies com la pasta de paper i la recuperació del sector de l'automòbil. Infraestructures i Connexions Andreu destaca tres inversions clau per als propers anys: el Moll d'Andalusia, el Moll de la Química i l'Estació Intermodal. Aquesta darrera es considera vital tant per al port com per als empresaris del territori. Pel que fa a les connexions externes, el president reclama amb fermesa: L'acabament de l'A-27 per millorar l'accés a l'interior (hinterland). El Corredor Mediterrani per connectar amb l'ample de via europeu. Atesa la lentitud administrativa, s'estan estudiant plans alternatius de col·laboració público-privada per connectar els 80 km que separen el port de la xarxa europea actual. Marina Tarraco i Patrimoni "Volem evitar que l'antiga seu del port sigui un edifici tancat durant anys sense cap ús." • Marina Tarraco: Després de la sentència judicial favorable, es preveu que el grup inversor de Qatar reprengui el procés de compra, aportant estabilitat a les instal·lacions de luxe. • Antiga Seu: S'estan avaluant informes tècnics sobre la seva rehabilitació estructural i el compliment del codi d'edificabilitat. No es descarta cap opció, inclòs l'enderrocment o la reforma per a usos administratius, prioritzant sempre la viabilitat econòmica i el benefici per a la ciutat.

  • Gastronomia i te: 'El te i la cocina mediterránea' guanya el premi mundial - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Gastronomia i te: 'El te i la cocina mediterránea' guanya el premi mundial

    Reconeixement internacional per a la cultura del te tarragonina El llibre 'El te i la cocina mediterránea', publicat per Arola Editors, ha estat guardonat amb el prestigiós premi Gourmand World Cookbook Award 2010 com el millor llibre de te del món. Aquest certamen, celebrat a París en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Cuina, és considerat l'equivalent als Oscar de la gastronomia. Els autors tarragonins, David Solé (cuiner del restaurant Barquet) i Paco Lostal (especialista en tes), van superar finalistes de potències amb gran tradició com la Xina, els Estats Units, Holanda i Austràlia. Una simbiosi original entre tradició i innovació L'obra destaca per la seva originalitat, ja que aconsegueix unir dos mons que fins ara havien caminat separats: L'ABC del te: Una guia entenedora per descobrir les varietats bàsiques i evitar la confusió habitual entre qualsevol infusió i el te autèntic. Cuina Mediterrània: Un receptari que integra el te com un ingredient més en plats de peix, carn i verdures, allunyant-se dels receptaris asiàtics o anglesos que sovint no encaixen amb el paladar local. Exemples de cuina amb te Durant l'entrevista, els autors expliquen com el te pot aportar matisos únics als plats: Vinagreta de te fumat: David Solé utilitza la varietat Lapsang Souchong (te negre fumat) per amanir espinacs frescos. Infusions de brou: En lloc d'usar aigua, s'infusiona el te directament en brou de peix per coure llenguado. Arròs cremós amb te: Una nova creació que utilitza una bola d'infusió metàl·lica durant la cocció de l'arròs amb cocotxes de bacallà. "El cafè excita, mentre que el te estimula; i l'estímul és bo per a la salut i el plaer." L'extens univers del te Paco Lostal subratlla que el te és la beguda més consumida al món després de l'aigua. A la seva botiga gestiona més de 160 referències, des de tes blancs antioxidants fins a tes Oolong semifermentats. L'objectiu del llibre és precisament trencar el mite que "Espanya és només un país de cafè" i apropar els beneficis i aromes d'aquesta planta al gran públic.

  • Antoni Coll presenta 'Mis seis diarios': 40 anys de periodisme - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Antoni Coll presenta 'Mis seis diarios': 40 anys de periodisme

    Una mirada a la trajectòria d'Antoni Coll El prestigiós periodista Antoni Coll, qui va ser director del Diari de Tarragona durant molts anys, ha presentat el seu llibre de memòries titulat Mis seis diarios. En aquesta obra, Coll fa un repàs emocional i professional a quaranta anys de dedicació al món de la informació. L'evolució del periodisme L'autor reflexiona sobre com ha canviat l'ofici des dels seus inicis fins a l'actualitat: Del franquisme a la democràcia: Recorda l'època en què s'havia d'escriure entre línies a causa dels expedients disciplinaris i la pressió del règim. Canvis tecnològics i logístics: Descriu les redaccions antigues amb màquines d'escriure i departaments estancs, comparant-les amb l'estil de "oficina paisatge" actual. La pèrdua del carrer: Coll lamenta que s'hagi passat del periodisme de carrer (anar a peu per descobrir històries) al periodisme de despatx, dominat per telèfons, ordinadors i caps de premsa. Personatges i vivències clau El llibre està estructurat a través de diàlegs ficticis amb personatges que van marcar cada etapa dels seus sis diaris: Fraga Iribarne en els seus inicis amb la Llei de Premsa. Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional. Jordi Pujol durant la seva etapa a Tarragona. Carlos Sentís, qui ha prologat el llibre als seus 99 anys. El futur de la premsa Malgrat els canvis en el suport físic, Coll manté una visió esperançadora sobre l'essència de la professió: "El periodista és aquella persona que mira pel forat del pany el que passa dins d'una habitació i ho explica als demés perquè no poden mirar tots alhora." Segons l'autor, la transmissió d'idees i la confiança en els mitjans persistents seran les claus de la supervivència informativa en l'era digital.

  • Patrimoni de Tarragona: Tarraco Viva i Bicentenari de la Guerra del Francès - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Patrimoni de Tarragona: Tarraco Viva i Bicentenari de la Guerra del Francès

    Gestió del Patrimoni i l'actualitat de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'atans d'alcalde de l'àrea de patrimoni, Rosa Rossell, desgrana les claus de l'agenda cultural i històrica de la ciutat, destacant la consolidació de festivals internacionals i la preservació de restes arqueològiques. Novetats del festival Tarraco Viva El festival de reconstrucció històrica arriba a la seva 13a edició com a referent europeu. Les principals novetats d'enguany inclouen: • Gestió d'entrades: S'eliminen les invitacions per als actes gratuïts per evitar espais buits; l'accés serà per ordre d'arribada fins a completar l'aforament. • Calendari: S'avança a principis de maig (del 5 al 15) a causa de les eleccions. • Activitats destacades: Una gran carpa a la plaça Verdaguer recrearà un carrer romà i una domus. • Promoció nacional: Presentacions a ciutats com Pamplona, Còrdova i Barcelona per atraure un públic especialitzat. Commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès Tarragona recorda el setge de 1811 amb un programa que busca pal·liar l'oblit històric d'aquest episodi tràgic: • Recreacions històriques: Destaquen la representació de la matança a les escales de la Catedral i una batalla marítima al port. • Protecció oficial: L'ajuntament sol·licita la declaració de Lloc Històric d'Interès Nacional per a les escales de la Catedral i la delimitació del Fortí de l'Oliva. • Divulgació: Edició de còmics i contes per a escolars, a més de la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal a la web. "Feia 50 anys que Tarragona no tornava a tenir la mateixa població que abans del setge; pràcticament no quedaven ni les rates." Inversions i Projectes de Futur Rossell detalla l'ús de l'1% cultural i el nou marc de gestió administrativa: • Obres en curs: El Pont del Diable entrarà aviat en fase de visites, i s'iniciaran millores de consolidació a l'Amfiteatre per filtrar aigües que afecten l'església romànica. • Reial Patronat: Es treballa en aquesta fórmula jurídica amb el Ministeri i la Generalitat per gestionar el patrimoni de tota la ciutat, inclosa la Tabacalera. • Projecte UNESCO: Participació en el programa Laboratoris de Ciutats UNESCO amb socis d'Itàlia i Grècia per compartir bones pràctiques en conservació urbana.

  • Agenda del Carnaval de Tarragona 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    Agenda del Carnaval de Tarragona 2011

    Guia Completa del Carnaval de Tarragona L'agenda del primer cap de setmana de març a Tarragona està protagonitzada per la celebració dels 30 anys del Carnaval, amb un ampli ventall d'activitats per a totes les edats. Actes Destacats de Divendres Carnaval dels Petits: Rueta infantil a la Rambla Nova amb la participació d'escoles, llars d'infants i els cèquits del Rei i la Reina. Gastronomia: Tast popular de la botifarra d'ou al Mercat Central. Espectacles i Concerts: Actuació del clown Django Edwards a la Cooperativa i el gran concert de Rosario Flores i Duende al Recinte Firal. "30 anys havien de donar resposta a aquesta fidelitat que ha fet que el Carnaval sigui tan important i mogui tanta gent." Dissabte: El Dia de l'Artesania Baixada del Pajaritu: Sisena edició de la cursa d'andròmines disfressades per la Baixada de la Peixateria. Rua de l'Artesania: L'acte central amb la participació de 37 comparses i milers de persones recorrent el centre de la ciutat. Circ Cric: Espectacle de Tortell Poltrona al Parc del Francolí. Diumenge: Lluïment i Tradició Concurs de Disfresses Infantils: Organitzat pel Club Maginet a l'Antiga Audiència, dividit en diverses categories per edat. Rua de Lluïment: Desfilada de les millors comparses que finalitza amb l'aparició del Doctor Mistela. Cultura i Ciència: Documentals i tallers de matemàgia al CaixaFòrum. Altres Serveis Donació de Sang: Unitat mòbil instal·lada a la Rambla Nova (davant les Teresianes) durant la tarda de divendres.

  • 2011-03-04 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    31'

    2011-03-04

    Celebració del Carnaval a Tarragona L'episodi d'avui se centra en el desplegament de les festivitats del Carnaval de Tarragona, destacant especialment les activitats dirigides al públic infantil i la coordinació dels grans esdeveniments del cap de setmana. El Tombet del Rei Carnestoltes El programa connecta amb la unitat mòbil per seguir el tombet, la visita tradicional del Rei Carnestoltes i la Concubina a les escoles i llars d'infants de la ciutat. • L'escola Pau del Clos ha estat la primera a rebre la comitiva reial en un ambient festiu. • Els infants han explicat les seves disfresses casolanes fetes amb materials com goma eva, cartolines i bosses de brossa. • La cap d'estudis de l'escola ha detallat com viuen la festa durant tota la setmana, afegint elements a la disfressa cada dia. "És una festa que els agrada molt a les escoles i als nanos. Tenir aquí el Rei i tot el seu sèquit és el punt culminant." Organització i Seguretat de les Rues En una entrevista amb Xavi González, coordinador tècnic de l'àrea de festes, s'han repassat els aspectes logístics de la Rua de l'Artesania (dissabte) i la Rua de Lluïment (diumenge). • Participació: La rua de dissabte comptarà amb 37 comparses i prop de 3.000 participants. • Seguretat: Hi ha un dispositiu de més de 200 persones, incloent Guàrdia Urbana, Protecció Civil i Bombers. • Consells: Es recomana l'ús del transport públic, evitar el vehicle privat al centre i anar ben abrigat. Espectacles Destacats S'ha posat èmfasi en l'agenda cultural que complementa les rues: • Clàssics Duo: L'actriu Cristina Garbo ha presentat l'espectacle de clown que realitza amb el prestigiós Jango Edwards a la Sala El Magatzem. Un recull de 40 anys de carrera basat en la bogeria, el mim i la improvissació. • Concerts: S'ha recordat el concert de Rosario Flores i la tradicional revetlla de Carnaval al Recinte Firal.

  • Factoria 2.0: El taller de ràdio dels alumnes de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Factoria 2.0: El taller de ràdio dels alumnes de la URV

    Presentació del projecte Factoria 2.0 L'episodi tracta sobre el llançament de Factoria 2.0, una iniciativa conjunta entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Tarragona Ràdio. Aquest projecte permet a deu estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat dissenyar i produir el seu propi programa setmanal amb total llibertat creativa, sota la tutorització de la periodista i professora Marta Montegut. Característiques del programa i aprenentatge Metodologia de treball: El programa funciona com una cadena de muntatge on cada alumne aporta una part del contingut, simulant la dinàmica real d'una redacció professional. Continguts: Es tracta d'un magazín cultural amb un to jove i fresc. Inclourà seccions d'entrevistes, actualitat política irònica, cinema, televisió, esports i una forta presència a les xarxes socials. Selecció dels participants: Els alumnes no van ser escollits per les seves notes, sinó mitjançant un test d'actualitat per avaluar el seu coneixement del context periodístic i social. Experiències dels alumnes Els estudiants comparteixen les seves primeres impressions davant el repte: Quim Navalés, el conductor, destaca el gran volum de feina i producció de guions que comporta el programa. L'Anna Arnal i la Núria Jaques veuen el taller com una oportunitat d'explorar el vessant tècnic i decidir el seu futur professional. L'Anna Cendra i la Laia Bové s'encarreguen de la interacció digital i el seguiment dels trending topics a Facebook i Twitter. "Volem que el programa soni molt jove i reculli els interessos de la gent que forma part del taller, donant-li una forma coherent a través de la producció." Horaris i difusió El programa s'emetrà els divendres de 18:00 a 19:00 h a Tarragona Ràdio, amb reemissió els dissabtes. També estarà disponible a la carta en format de podcasts fragmentats per blocs temàtics a la web de l'emissora.

  • El Carnaval als barris de Tarragona i la nova xirigota - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    33'

    El Carnaval als barris de Tarragona i la nova xirigota

    El protagonisme dels barris en el Carnaval tarragoní L'episodi d’avui se centra a analitzar com es viu la festa del Carnaval més enllà del centre de la ciutat, destacant el paper fonamental de les associacions de veïns i les comparses locals de barris com Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Torreforta. Sant Salvador: Tradició i l'orgull de la Concubina El barri de Sant Salvador destaca per una participació massiva i una trajectòria plena de premis. Punts clau: • Disposen de quatre comparses actives per a un barri relativament petit. • Enguany la Concubina, Míriam Coelho, és membre del grup local Aerodans. • Els assajos es realitzen a les places del barri malgrat el fred, amb una competència sana que busca la superació constant. • El programa inclou un festival infantil, la recepció del seguici i una rua pròpia el dissabte al matí. Sant Pere i Sant Pau: 20 anys de comparsa Manu Barea, president de la Unió de Sant Pere i Sant Pau, explica l'evolució de la seva comparsa, que celebra el 20è aniversari: • La seva prioritat és l'espectacle i fer gaudir el públic més que no pas la competició pels premis. • Organitzen una desfilada dissabte al matí que travessa tot el barri fins al centre cívic, on ofereixen xocolatada i fan un concurs de disfresses popular. Torreforta i els Barris de Ponent Samuel Arbó detalla la potència del Carnaval a Ponent, on s'apleguen unes 12 comparses de diferents zones (la Floresta, l'Albada, Riuclar): • La Rua de Ponent es realitza el dissabte a les 11:30h en un circuit tancat per Torreforta. • La comparsa La Vallaruga també celebra 20 anys d'història, destacant la necessitat d'espais amplis per als assajos coreogràfics. La recuperació de la sàtira: La primera xirigota de Tarragona Com a novetat destacada, Alberto Fernández presenta la creació de la xirigota "Partío Político", un grup de 12 amics que volen recuperar l'esperit crític de la festa. "Un carnaval sense xirigotes no és purament carnaval; cal la sàtira per complementar les plomes i l'espectacle." • Temàtica local: Les lletres parlen de la distància de l'estació de l'AVE, la rivalitat Tarragona-Reus i la crítica als polítics. • Actuacions: Es podran veure a la Rambla Nova (abans de la rua) i en diversos locals de cases regionals. • Objectiu: Obrir el camí per a un futur concurs de xirigotes a la ciutat, a l'estil de Cadis.

  • Remuntada èpica del Nàstic a Chapín i sortida del descens - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Remuntada èpica del Nàstic a Chapín i sortida del descens

    Anàlisi de la Victòria a Xerès El programa analitza la transcendent victòria del Nàstic de Tarragona al camp del Xerès (1-2), un resultat que permet a l'equip sortir de les posicions de descens en una setmana molt especial, coincidint amb el 125è aniversari de l'entitat. L'estadi de Chapín torna a ser talismà, recordant l'ascens a Primera Divisió de l'any 2006. El Partit: De l'Infern a l'Eufòria La narració i els comentaris dels periodistes Quim Pons i Àlex Pareja destaquen el canvi radical de l'equip durant el matx: Primera part horrorosa: Tant el tècnic com els analistes coincideixen que els primers 45 minuts van ser nefastos. L'equip estava "mort" i podria haver encaixat diversos gols. El gol psicològic: El gol de Barry Powell just abans del descans va ser la clau per mantenir l'equip viu. La represa: Després d'una forta "xerrada de cartilla" de l'entrenador Joan Carles Oliva, el Nàstic va sortir amb una actitud totalment diferent. El gol de la victòria: Felipe Sanchón va culminar la remuntada amb un gran gol per l'escaire al minut 8 de la segona part. Les Claus del Canvi de Dinàmica Segons els interlocutors, aquesta victòria té un valor afegit més enllà dels tres punts: Factor Confiança: És la primera vegada aquesta temporada que l'equip aconsegueix remuntar un marcador advers. Punt d'Inflexió: Serveix perquè els jugadors creguin cegament en el discurs d'Oliva. Resiliència: L'equip va saber patir i aguantar el resultat durant els últims 30 minuts sota la pressió del rival. "Aquesta victòria serveix perquè el jugador s'acabi de creure el discurs que Joan Carles Oliva ha mirat d'aplicar des que va arribar." Anècdotes i Pròxima Jornada L’expedició de Tarragona Ràdio destaca l'eufòria de Rubén Pérez al final del partit i l’anècdota del trasllat en tren d’un quadre de grans dimensions regalat pel Xerès pel 125è aniversari. El Nàstic ja prepara el proper compromís vital contra el Cartagena al Nou Estadi.

  • Balanç de l'Estat de la Ciutat de Tarragona: Quatre anys de govern - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    54'

    Balanç de l'Estat de la Ciutat de Tarragona: Quatre anys de govern

    Balanço Institucional i Context Històric L'alcalde de Tarragona presenta un balanç global de la seva gestió durant el mandat 2007-2011. Divideix l'evolució de la ciutat en tres etapes: la infantesa (fonaments), l'adolescència (creixement accelerat) i la maduresa, etapa que defineix el període actual basat en l'equilibri i la planificació estratégica. Superació de la Crisi i Gestió Econòmica Tot i la convulsió financera mundial, el govern municipal destaca haver complert el programa de govern amb resultats positius: • Inversió record: Més de 298 milions d'euros en obra pública. • Reducció de l'atur: La taxa de Tarragona (12,9%) es situa 6 punts per sota de la mitjana catalana. • Pressió fiscal: S'ha aconseguit una reducció de la pressió fiscal sobre la renda familiar del 24%. • Avenços socials: Destaca la gratuïtat de l'autobús per a escolars i jubilats, que ja suposa el 34% dels usuaris muniticpals. Planificació Urbanística i Lideratge Territorial Un dels grans èxits destacats és l'aprovació del POUM per unanimitat, eliminant la crispació política i social que existia l'any 2007. Projectes Estratègics i Projecció Exterior Tarragona s'ha consolidat com a capital real del territori mitjançant: • Jocs del Mediterrani 2017: Entesos com un projecte de territori i no només esportiu. • Candidatures culturals: Capital Europea de la Cultura 2016 (full de ruta) i Capital de la Cultura Catalana 2012. • Infraestructures: El compromís per al soterrament de les vies, el corredor mediterrani i la millora de l'estació de ferrocarril. "Apostar per Tarragona és guanyar." Reptes de Futur: El Pla Tarragona 2022 L'alcalde presenta el Pla Tarragona 2022 com el nou full de ruta consensuat amb la societat civil. Reconeix que la maquinària administrativa encara ha de millorar en agilitat (llicències i permisos), però reafirma que la ciutat ha passat de la improvisació a la programació. Finalment, es visualitzen projectes clau per als pròxims quatre anys: la finalització del Mercat Central, el Teatre Tarragona i l'Escola Oficial d'Idiomes, consolidant un model de territori intel·ligent.

  • Dijous Gras a Tarragona: Tradició de Carnaval a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    15'

    Dijous Gras a Tarragona: Tradició de Carnaval a la Rambla

    celebració del Dijous Gras a la Rambla Nova de Tarragona L'episodi connecta amb la unitat mòbil per viure l'ambient del Dijous Gras, la jornada que dóna inici al vessant més gastronòmic del Carnaval de Tarragona. Malgrat el fred i el cel amenaçador, la tradició es manté viva amb els dos protagonistes culinaris de la festa: la coca de llardons i la botifarra d'ou. La Colla a la Bota i la seva aposta taurina La Colla a la Bota és l'encarregada de repartir les coques de llardons. Enguany han presentat una novetat destacada: Han passat de 30 a 80 participants, superant crisis anteriors gràcies a una proposta innovadora. La temàtica d'aquest any és una paròdia d'una corrida de toros sota el nom de TarracoSorra Plaça. Disposen de 2.000 unitats de coca de llardons a la venda per només un euro. La Botifarra d'Ou: El producte estrella Vicenç Bertran, del Mercat Central, explica les característiques d'aquest embotit artesanal: Sabor suau: Té poc pebre i una textura "melosa" gràcies a l'ou, cosa que la fa molt llèpola. Degustació gratuïta: A diferència de la coca, la botifarra d'ou s'ofereix en petits tastets gratuïts sobre llesques de pa. Consum anual: Tot i ser de Carnaval, la demanda és tan alta que ja se'n fabrica i es ven durant tot l'any. Recomanacions Gastronòmiques Vicenç suggereix que el menú ideal de Dijous Gras ha de ser un àpat copiós: "El Dijous Gras és un dia on s'ha de fer un àpat carregat de substància... una bona truita de botifarres blanca i negra amb una mica de cansalada és el segon plat perfecte." També ha recomanat maridar aquests productes grassos amb vi blanc o cava fresquet per netejar el paladar.

  • Entrevista a Alejandro Fernández: Campanya i model de ciutat - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Entrevista a Alejandro Fernández: Campanya i model de ciutat

    Estratègia de Campanya i Repercussió Mediàtica L'entrevista comença analitzant l'impacte del vídeo viral basat en la cançó de Lady Gaga, que ha servit per donar visibilitat a Alejandro Fernández i a la ciutat de Tarragona en mitjans d'àmbit estatal. Fernández defensa l'ús de l'humor en la política de masses: • L'origen del vídeo és amateur, creat per joves vinculats al partit. • Serveix com a plataforma per parlar de temes seriosos després de captar l'atenció. • Reivindica la necessitat de no prendre's un mateix massa seriosament. "Si una cançó humorística em dóna l'oportunitat de parlar del patrimoni i l'energia de la meva ciutat, benvinguda sigui." Crítica a la Gestió de Josep Fèlix Ballesteros Fernández es mostra molt crític amb el balanç de legislatura de l'actual alcalde. Considera que el discurs oficial és triomfalista i allunyat de la realitat ciutadana: L'atur i les promeses incomplertes • Denuncia que amb 12.000 aturats, no es pot afirmar que la ciutat estigui millor. • Acusa l'alcalde de no rendir comptes sobre el seu programa electoral. • Enumera projectes encallats: la façana marítima, el nou camp de futbol i l'auditori. El model de lideratge L'alcaldable del PP descriu l'etapa de Ballesteros com a "mediocre" i sosté que el seu temps ha passat després de 28 anys vinculat a l'Ajuntament. Proposa una modernització profunda de l'administració, incloent-hi la reducció de regidories i l'optimització d'empreses municipals. Visions de Ciutat i Pactes Post-electorals Referents i Urbanisme Fernández cita models com Alberto Ruiz-Gallardón (per la seva determinació en grans infraestructures) o Rudolph Giuliani (per la gestió de l'espai públic). Lamenta que Tarragona sigui una ciutat "morta" pel que fa a l'oci i la vida al carrer. Condicions per governar De cara a les eleccions del 22 de maig, estableix una línia vermella clara: • La capitalitat provincial de Tarragona és innegociable. • Exigeix la derogació de la Llei de Vegueries per pactar amb qualsevol força. • Augura un escenari electoral de tres grans forces (PSC, PP i CiU) amb distàncies molt estretes.

  • 30 anys de la recuperació del Carnaval de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    30 anys de la recuperació del Carnaval de Tarragona

    Resum de l'entrevista als Boters d'Honor 2011 Amb motiu del 30è aniversari de la recuperació del Carnaval a Tarragona, el programa entrevista Fausto Sánchez i Miguel Ángel Navarro, guardonats amb la distinció de voters d'honor per la seva implicació crucial en la restauració de la festa l'any 1982. Els orígens i la lluita contra la prohibició Els protagonistes recorden com va ser el procés de recuperar una celebració que havia estat prohibida durant la dictadura franquista. Alguns punts clau de la seva experiència inclouen: La dificultat de convèncer les associacions de veïns dels barris, que inicialment els rebien amb escepticisme. La col·laboració amb el Consell Municipal de la Joventut i figures com Yolanda García. El caràcter democràtic i lliure que va voler donar-se a la festa per trencar amb la repressió anterior. L'evolució: de la transgressió a l'espectacle L'entrevista reflexiona sobre com ha canviat el Carnaval en tres dècades. Els entrevistats mostren una visió crítica i una mica nostàlgica: Consideren que s'ha perdut l'esperit transgressor i la crítica social/política original. Actualment la festa té molt de "continent" (disfresses luxoses, grans desfilades) però poc "contingut". Lamenten la influència del model de Rio de Janeiro o Venècia, que prioritza l'espectacle per sobre de la participació popular espontània. "El que identificava el Carnaval, el que va fer que estigués prohibit moltes èpoques... això s'ha perdut totalment." Homenatge als pioners Tot i els problemes de salut d'un i la distància de l'altre, ambdós agraeixen aquest reconeixement oficial per la seva tasca pionera en una Tarragona que, l'any 82, encara no creia que el Carnaval pogués tornar a ser multitudinari.

  • Tarraco Viva: Presentació de la 13a edició del festival - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Tarraco Viva: Presentació de la 13a edició del festival

    Presentació de la 13a edició del Festival Tarraco Viva El coordinador del festival, Magí Seritjol, ha presentat avui els detalls de la nova edició de Tarraco Viva, el certamen de referència en reconstrucció històrica romana. Enguany, el festival tindrà lloc del 5 al 15 de maig, avançant les seves dates habituals per evitar la coincidència amb el període electoral, un fet que, segons Seritjol, ja passava a l'antiga Roma. Filosofia i Novetats Tot i el canvi de dates, el festival manté intacta la seva filosofia: la divulgació de la història amb el màxim rigor possible. Aquest any es presenten més de 30 novetats i s'arribarà a la xifra de 448 actes. Entre les novetats més destacades trobem: Espai Tàrraco: Un nou projecte per aprofundir en el coneixement de l'antiga ciutat. Exposició "Romano en Vita": Ubicada a la plaça Verdaguer, oferirà una experiència sensorial completa d'una casa i un carrer romans. Recreació del Senat: Una sessió fidel a la realitat històrica per trencar els mites cinematogràfics, situada a la transició entre la República i l'Imperi. Activitats temàtiques: S'inclouran propostes sobre temes específics com la prostitució a Roma. Espais i Accés El 80% de les activitats es realitzaran en espais patrimonials (muralles, amfiteatre, circ, etc.), ja que l'objectiu és que les "pedres parlin". Com a canvi organitzatiu destacat, s'eliminen les invitacions gratuïtes per evitar el malbaratament de places. Ara el sistema es basarà en: Activitat de lliure accés fins a completar l'aforament. Entrades de pagament (1 € o 2 €) per gestionar l'ordre de l'assistència, disponibles online des del 5 d'abril. Promoció Especialitzada i Fidelització El festival ha engegat una gira de promoció anomenada Tarraco Viva en Tour per diverses ciutats com Pamplona, Cambrils, Lleida, Barcelona, Sagunt i Còrdova. Seritjol destaca que la promoció del turisme cultural ha de ser molt específica: "La pesca de turisme cultural no es fa amb xarxa, es fa amb potera. És una pesca selectiva, però que dona uns resultats extraordinaris." L'impacte d'aquesta estratègia és evident amb un grau de fidelització del públic proper al 90%.

  • Projecte pedagògic de la tomba d'Antonio Machado - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    18'

    Projecte pedagògic de la tomba d'Antonio Machado

    Homenatge a Antonio Machado: Un projecte de vida i cultura El programa es desplaça a l'IES Campclar de Tarragona per conèixer un projecte pedagògic singular que fa 16 anys que s'organitza. A través d'una unitat mòbil, s'entrevista les professores Maria José Vicente i Maria Rosa Gomà, juntament amb quatre alumnes que participen en aquest intercanvi cultural i literari al voltant de la figura del poeta Antonio Machado. Estructura del Projecte FAN Aquesta iniciativa, anomenada Projecte FAN (Fundación Antonio Machado), es divideix en tres branques principals: - Premi Literari Juvenil Antonio Machado: Un certamen per fomentar la creació entre els joves. - Intercanvi cultural: Col·laboració directa amb l'IES Aristide Maillol de Perpinyà. - Estudi d'obra i vida: Una anàlisi profunda de l'autor que culmina en un recital a la seva tomba a Colliure. L'emoció de la poesia a Colliure La visita a la tomba de Machado es descriu com una experiència transformadora per als alumnes. Les professores destaquen que: * Els joves s'emocionen profundament, arribant sovint a les llàgrimes durant el recital. * Es crea un vincle únic amb els alumnes francesos, compartint llars i experiències diàries. * > "Caminante no hay camino, el IES Campclar siempre caminará contigo." Música i recitació en directe Els alumnes Andrea, Selene, Mònica i Joel expliquen com l'activitat els ha permès conèixer no només l'obra, sinó el vessant humà de l'autor. Com a mostra del seu treball, interpreten en directe el poema "Retrato", amb una base musical composta i interpretada per ells mateixos, unint les dues cultures dels Pirineus.

  • 30 anys de Gojistes Tarragonins: Patrimoni i Cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    15'

    30 anys de Gojistes Tarragonins: Patrimoni i Cultura

    Preservació de la Cultura Gogística a Tarragona L'entitat Gojistes Tarragonins celebra el seu 30è aniversari dedicada a la difusió i recuperació del patrimoni cultural i religiós. Durant aquest temps, s'han consolidat com un referent a la ciutat i a l'Arquebisbat de Tarragona, amb una base sòlida de 300 socis. Què són els Gojos? L'entrevistat aclareix conceptes fonamentals sobre aquesta tradició: * Gojos: Són composicions poètiques en vers dedicades a un sant, a la Mare de Déu o a Jesucrist. * Cobles: Quan el tema és civil o no té un component estrictament religiós (com les creades pels Armats de la Sang). Procés de Creació i Edició La creació d'un goig és una tasca col·lectiva que requereix la col·laboració de diversos especialistes per cobrir les seves quatre parts fonamentals: 1. Lletra: Escrita per un poeta. 2. Música: Composta per un músic. 3. Dibuix i Orla: Realitzats per un il·lustrador. 4. Nota històrica: Redactada normalment per la parròquia o entitat que coneix el fet commemorat. "Hem arribat gairebé al número mil del catàleg d'edicions pròpies, el que representa una mitjana de més de 30 edicions anuals durant aquests 30 anys." Projectes Destacats i Futur L'entitat ha participat en moments clau de la vida tarragonina: * Publicació de l'oratori de Pau i Fructuós a la Catedral. * Carpeta de gojos dedicada als passos de la Setmana Santa de Tarragona. * Edició especial per a la Sagrada Família de Barcelona amb motiu del seu 30è aniversari. * Properament, treballen en els gojos pel centenari de la coronació de la Mare de Déu del Claustre. L'ús d'internet ha permès que persones d'arreu del món s'interessin per la seva tasca, facilitant noves comandes i la captació de socis joves malgrat que la mitjana d'edat de l'entitat és alta. La seu social, situada al carrer de la Unió, 24, roman oberta per a consultes i adquisicions del material no exhaurit.

  • Medalla d'Or de Tarragona pel 125è aniversari del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Medalla d'Or de Tarragona pel 125è aniversari del Nàstic

    El Nàstic rep la Medalla d'Or de la Ciutat En un acte solemne celebrat al Teatre Metropol, l’Ajuntament de Tarragona ha lliurat la Medalla d'Or de la ciutat al Club Gimnàstic de Tarragona amb motiu del seu 125è aniversari. L'esdeveniment ha comptat amb els parlaments de l'alcalde, Fèlix Ballesteros, i del president del club, Josep Maria Andreu. Un llegat històric i social L'alcalde ha destacat el compromís històric de l’entitat amb la ciutat des de la seva fundació el 1886: Vigor cívic: El record dels socis que el 1898 es van oferir com a voluntaris per defensar la ciutat. Catalanitat i resistència: El club va oficialitzar el català com a llengua de l'entitat el 1910 i va mantenir la fidelitat a la senyera durant la dictadura de Primo de Rivera. Referent esportiu: Consolidat com el club poliesportiu més antic de l'Estat espanyol. El sentiment d'un club poliesportiu El president Josep Maria Andreu ha agraït el reconeixement definint el Nàstic com l'expressió visible d'un sentiment que uneix tota la ciutat i comarques. Durant el seu discurs ha repassat els moments clau: L'evolució de la gimnàstica inicial cap a les 17 seccions actuals, destacant la creació de la secció de futbol el 1914. Els èxits esportius, especialment els ascensos a Primera Divisió (1947 i 2006). El reconeixement a figures llegendàries com Natàlia Rodríguez, Gaietà Cornet o Valero Serer. "Parlar de la història del Nàstic és parlar de la història de Tarragona. És un organisme viu que ens identifica." Conclusió de l'acte L'acte ha finalitzat amb una crida a mantenir el "maridatge magnífic" entre el club i la ciutat, celebrant un segle i quart d'il·lusions, esforços i arrelament al territori.

  • Celebració del 125è aniversari del Gimnàstic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    29'

    Celebració del 125è aniversari del Gimnàstic de Tarragona

    La Commemoració del 125è Aniversari del Nàstic L'episodi recull l'acte institucional i popular de celebració dels 125 anys de la fundació del Club Gimnàstic de Tarragona, que va tenir lloc l'1 de març de 2011 a la Rambla Nova. L'esdeveniment serveix per recordar els orígens del club el 1886 i subratlla la seva condició de club poliesportiu més antic de l'Estat. Actes Commemoratius a la Rambla Nova El programa d'actes ha començat amb la participació de la banda municipal i la presència de les autoritats locals i del club: • Descobriment de la placa: S'ha instal·lat una placa de marbre al número 16 de la Rambla Nova, lloc on el club va tenir el seu primer local social. • Inauguració del monòlit: Obra de l'artista Joan Blázquez, aquest monument simbolitza la vinculació del club amb la ciutat, utilitzant la pedra del Mèdol com a referència a la romanitat de Tarragona. • Parlaments oficials: El president del club, Josep Maria Andreu, i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, han destacat l'orgull de pertinença i la simbiosi absoluta entre la ciutat i l'entitat grana. Reconeixements i Identitat • Medalla d'Or: S'ha anunciat el lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat al club per la seva trajectòria i pes en la identitat tarragonina. • Cultura popular: L'acte ha finalitzat amb l'actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau), que han alçat pilars de comiat. "El Nàstic forma part del moll de l'os de la nostra identitat; el Nàstic és Tarragona i Tarragona és Nàstic." Les Seccions del Club Es fa un repàs de la vitalitat del club, recordant que més enllà del futbol (S.A.E.), l'entitat manté seccions actives d'atletisme, tennis, bàsquet, tennis taula, gimnàstica rítmica, futbol sala i pilota.

  • Carnaval de Tarragona 2011: Sàtira i Actes Populars - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    42'

    Carnaval de Tarragona 2011: Sàtira i Actes Populars

    Inici del Carnaval de Tarragona El Carnaval de Tarragona celebra enguany els seus 30 anys de recuperació amb una programació plena de sàtira i participació ciutadana. L'acte central del dia ha estat la presentació del Ninot i la Ninota a la plaça de la Font, que aquest any adopten una temàtica electoral coincidint amb les properes eleccions municipals. Activitats Principals del Cap de Setmana • La Baixada del Pajarito: Una cursa d'andròmines que arriba a la sisena edició. Es caracteritza per la prioritat de la sàtira i la invenció per sobre de la velocitat. - Els participants construeixen els seus propis carretons. - Les inscripcions es mantenen obertes fins a una hora abans de l'inici del dissabte al migdia. - Compta amb la col·laboració del grup La Pípel, una colla d'amics que aporta una visió crítica i una posada en escena espectacular. • Concurs de Disfresses Infantils del Club Maginet: Amb 41 anys d'història, és un dels actes més clàssics. - Premien especialment les disfresses confeccionades a mà. - La participació es divideix en categories segons l'edat (de 0 a 14 anys). • Concurs Olímpic de Llançament de Mòbils: Una iniciativa única al Parc del Francolí. - Neix originalment com una forma lúdica de recollir bateries i mòbils antics. - Hi ha marques que superen els 50 metres de distància. Símbols i Sàtira Política La Ninota s'ha presentat com a candidata a l'alcaldia sota el lema "Bota la Bota". Els vestits de les figures festives han estat d'actualitat gràcies a les referències a la moda de Lady Gaga i la sàtira sobre el cas dels vestits de Francisco Camps. "Farem de Tarragona una ciutat plural, multicultural i, com no, econòmicament inviable." Organització i Premis La majoria d'actes fugen de la competitivitat econòmica per centrar-se en premis simbòlics o gastronòmics, com els premis carnosos (embotits) a la Baixada del Pajarito o els trofeus de l'artista Amadeu Anguera.

  • 40 anys de Química a Tarragona i l'Any Internacional - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    15'

    40 anys de Química a Tarragona i l'Any Internacional

    La Química com a motor de Tarragona: Passat, present i futur L'entrevista amb Joan Igual, degà de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en la celebració de dues efemèrides clau durant el 2011: l'Any Internacional de la Química i el 40è aniversari dels estudis universitaris d'aquesta disciplina a Tarragona. Objectius de la commemoració L'eix central d'aquesta celebració és millorar l'apreciació pública de la química i obrir la institució a la societat. Joan Igual destaca diversos punts fonamentals: * Visibilitat: Mostrar les contribucions de la química al benestar de la humanitat i al desenvolupament futur. * Sostenibilitat: Difondre la recerca orientada a processos industrials més nets i respectuosos amb el medi ambient. * Vocacions: Fomentar l'interès per la química entre les noves generacions, subratllant que la química és present en gairebé tot el que ens envolta. La connexió Universitat-Empresa Un dels fites més recents és la inauguració del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya. Segons el degà, aquest equipament és vital perquè: 1. Actua com a punt de trobada entre la recerca bàsica universitària i l'aplicació industrial. 2. Enforteix el vincle amb el polígon petroquímic de Tarragona, el més important del sud d'Europa. 3. Consolida el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud. Reconeixement internacional i trajectòria Després de 40 anys d'història, la Facultat de Química s'ha consolidat com un referent europeu. La capitalitat química de Tarragona es referma no només per la seva potència industrial, sinó per l'alta qualificació dels seus professionals. "Tarragona és la capital de la química a Catalunya, i això vol dir ser una de les capitals importants a nivell europeu." Finalment, es destaca el cicle de conferències d'antics alumnes, que ara ocupen càrrecs de direcció i recerca arreu del món, com una prova de l'èxit acadèmic i professional de la facultat.