Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

41161-41184 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Art urbà i grafitis participatius a Bona Vista
Transformació artística a Bona Vista L'episodi destaca l'èxit del projecte Colors de barri a Bona Vista, on més de 800 escolars i veïns han participat en la creació d'un grafiti comunitari durant el cap de setmana. Aquesta iniciativa ha convertit un mur degradat en una eina d'expressió artística i convivència. Els protagonistes: Art Group El col·lectiu Art Group (també conegut com 27.7 Art Group), liderat per David García, Rafa Torres i Ignacio Gasco, és l'impulsor d'aquesta jornada. El nom del grup prové de la curiosa coincidència en la data de naixement dels seus fundadors: el 27 de juliol de 1978. Projectes de futur i tècnica Entre els punts més rellevants del futur immediat del grup trobem: El mural d'Aitassa: Un projecte imminent de 180 metres quadrats (40 m de llarg per 5 m d'alt) que representarà un fons marí sobre els dipòsits d'aigua de l'empresa. Homenatge a Picasso: Una estada a Horta de Sant Joan prevista per a l'agost per pintar un mur cèntric dedicat al cèlebre pintor. Vessant pedagògica: L'objectiu és apropar l'art a col·lectius amb discapacitat i joves, canviant la percepció del grafiti de vandalisme a cultura. "És un somni fet realitat per a tots els nens del barri; volem que compartiu la il·lusió de passar-ho bé pintant." Xifres de l'esdeveniment El consum de material durant el cap de setmana va ser de prop de 350 o 400 aerosols, i els artistes han convidat tothom a visitar el barri per gaudir del canvi visual que ha experimentat la zona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
37'
Cata de vins naturals i ecològics a Tarragona Ràdio
Introducció al món del vi natural L'espai El Cuinarot de Tarragona Ràdio dedica una sessió especial a la degustació de vins naturals i ecològics de la mà de productors de la Terra Alta i la Conca de Barberà. Durant el programa, s'expliquen les diferències fonamentals entre els mètodes de producció convencionals i els naturals, destacant l'absència de filtratges i additius químics. Els protagonistes i els cellers L'episodi compta amb la presència de: • Joan Ramon Escoda (Celler Escoda-Sanahuja, Conca de Barberà). • Laureano Serres (Celler Laureano Serres - Mendall, Terra Alta). • Antoni Sala, expert en anàlisi sensorial. • Els cuiners Àngel Jiménez i Gerard Carné. Tast de vins blancs S'han presentat dues propostes molt diferenciades pel que fa a la varietat i l'elaboració: • Macabeu 2008 (Laureano Serres): Un vi de la Terra Alta amb maceració de dues nits amb les pells, sense filtrar. Es destaca la seva tenicitat i un gust molt definit que "no enganya". • Chenin Blanc 2006 (Escoda-Sanahuja): Elaborat amb una varietat típica del Loire, però produït a Prenafeta. Sorprèn per la seva maceració de 25 dies (elaborat com un negre) i la seva capacitat d'envelliment sense oxidació. "Quan el vi no el toques, ni no li treus res de res, té una capacitat d'aguantar molt més que els altres vins." Tast de vins negres La segona part de l'espai se centra en la complexitat dels negres joves i de guarda: • Carinyena 2009 (Laureano Serres): Un vi amb maceració carbònica parcial, de color violaci intens. Es destaca la seva retronassal potent i el seu caràcter fruitós i "golós". • Les Pardetes 2006 (Escoda-Sanahuja): Cupatge de garnatxa, carinyena i sumoll (vinya centenària). És un vi amb 13 mesos de barrica, present a les millors llistes del món (com el Noma o el Celler de Can Roca). Gastronomia i maridatge Es discuten les millors opcions per acompanyar aquests vins productes: • Els blancs més estructurats mariden amb guisats de peix o fins i tot un filet volta i volta. • El negre "Les Pardetes" es proposa per acompanyar un cibet amb cireres o un magret d'ànec, a causa de la seva acidesa que ajuda a netejar els greixos del paladar.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Turisme natural, rutes i gastronomia al Pla d'Urgell
Descobriment del Pla d'Urgell: Natura i Patrimoni L'episodi d'avui se centra a promocionar la riquesa natural, cultural i gastronòmica de la comarca del Pla d'Urgell, especialment al voltant de la ciutat de Mollerussa. Es destaca l'entorn com un pol d'atracció per al turisme familiar i els amants de l'ornitologia. Espais Naturals Destacats Estany d'Ivars i Vila-sana: Un espai recuperat l'any 2005 que s'ha convertit en un punt clau per a l'observació d'aus. Es destaca la presència de la mallarenga de bigotis, una espècie en perill d'extinció a Catalunya. Parc de la Serra: Conegut com el "pulmó de Mollerussa", és una zona verda ideal per a famílies, amb vistes panoràmiques al Pirineu i activitats com l'autocròs i el vol d'ultralleugers. Propostes de Rutes Ruta del Salt del Durant: Un passeig tranquil de 7 quilòmetres que voreja el Canal d'Urgell sota l'ombra de plataners. Ruta del Renaixement i el Barroc: Itinerari de 20 km per fer en cotxe que visita monuments a localitats com Torregrossa, Palau d'Anglesola, el Poal i Linyola. Gastronomia i Tradicions La comarca ofereix una cuina arrelada a la terra amb productes de l'horta i plats tradicionals com: * Casso de tros i coques de recapte. * Els famosos caragols a la llauna de Lleida. * Tradicions com la matança del porc, que encara es manté viva als pobles petits. Concurs per a l'Auditori L'episodi inclou una dinàmica de concurs on els oients poden guanyar una estada a l'Hotel Jardí. Es plantegen preguntes sobre la fauna de l'estany (la mallarenga) i la denominació del Parc de la Serra per posar a prova l'atenció dels seguidors.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Mollerussa: fires, vestits de paper i natura al Pla d'Urgell
Descobrint Mollerussa amb la seva alcaldessa En aquesta conversa, l'alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà, ens convida a conèixer a fons la capital del Pla d'Urgell, una ciutat que destaca pel seu caràcter emprenedor i dinàmic. Durant l'entrevista, es repassen els principals atractius que fan d'aquest municipi un punt neuràlgic de les terres lleidatanes. Una ciutat de fires i cultura Mollerussa és reconeguda arreu per la seva gran capacitat organitzativa en l'àmbit firal: Fira de Sant Josep: Amb 140 anys d'història, és el certamen més emblemàtic i antic, dedicat a la maquinària agrícola. Rellevància firal: El municipi organitza prop de deu fires anuals, incloent-hi l' Expo Clàssic al setembre. Concurs de Vestits de Paper: Un esdeveniment singular amb més de 40 anys de tradició que ara compta amb un museu propi recentment inaugurat. Cultura i espectacles: Festivals com l' Humoris o la mostra de cinema i audiovisual català complementen l'oferta cultural. Natura i transformació del territori L'alcaldessa subratlla la importància de l'aigua en la història local: Canal d'Urgell: Es destaca l' Espai Cultural dels Canals d'Urgell (Casa Canal), un centre clau per entendre com l'arribada de l'aigua va transformar una zona estepària en terra fèrtil. Estany d'Ivars i Vila-sana: Un espai natural recuperat que ha esdevingut un pol turístic per als amants de l'ornitologia. Rutes verdes: Les banquetes dels canals s'estan adequant per a l'ús de ciclistes i vianants, aprofitant l'orografia plana de la comarca. Gastronomia i caràcter local La identitat de Mollerussa es reflecteix en la seva gent, definida com a acollidora i cosmopolita, i en una cuina vinculada a la terra: "La cassola de tros és la mostra gastronòmica que defineix més la història de cada comarca." Plats com el conill amb caragols i la coca de recapte (mencionada com a coca de samfaina) són pilars de la seva dieta mediterrània de pagès.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
El centenari del Teatre Metropol i l'Arxiu Jujol
El Llegat de Josep Maria Jujol a Tarragona En aquesta conversa s'aborda la importància històrica i el futur de l'obra arquitectònica i artística de Josep Maria Jujol, coincidint amb el centenari d'una de les seves obres més emblemàtiques: el Teatre Metropol. El Projecte del Museu i l'Arxiu Jujol La família i el consistori tarragoní plantegen la creació de l'Arxiu Jujol a l'edifici del Metropol (actualment buit). Aquest espai tindria diversos objectius: Convertir-se en un nou pol d'atracció de turisme cultural a nivell internacional. Centralitzar els milers de documents, dibuixos i projectes que l'arquitecte va realitzar durant la seva vida. Oferir un espai d'estudi adequat per als experts i acadèmics que ja visiten la ciutat des de diferents punts del món. El Fons Documental L'arxiu és considerat molt extens i inclou: Dibuixos i projectes: L'arquitecte era un gran dibuixant i es conserven milers de documents. Disseny d'objectes: Atès que Jujol també era dissenyador, existeixen peces i mobiliari localitzats tant en mans de la família com de tercers. La Fundació Jujol Per gestionar tot aquest patrimoni, ja s'ha signat un conveni per crear una fundació que integri les següents institucions: "La idea és fer una fundació en la qual hi hagi l'Ajuntament, la Universitat de Tarragona, el Col·legi d'Arquitectes i la família." L'objectiu final és garantir la conservació i la difusió de l'obra d'un dels arquitectes més singulars del territori.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
Centenari del Metropol i el Futur de Jujol a Tarragona
Celebració del Centenari i Nou Horitzó Cultural L'acte celebrat al Teatre Metropol marca un punt d'inflexió en la commemoració del seu centenari. Es tracta d'una proposta escènica genuïna, fruit del treball de professionals de la ciutat que han mantingut viu aquest espai emblemàtic durant anys. L'ampliació de l'oferta escènica La intervenció destaca una fita logística i cultural clau per a Tarragona: * La finalització de les obres del Teatre Tarragona a finals d'any. * La posada en marxa de la seva programació a principis de l'any vinent. * La creació d'un tàndem cultural on el Teatre Tarragona acompanyarà la "nau" que és el Metropol. "El Jujol la va concebre com una nau que surt al mar." El llegat de Josep Maria Jujol L'aniversari no es considera una filla, sinó l'inici d'una nova etapa per a la reivindicació de la figura de l'arquitecte modernista. Els reptes de futur inclouen: Arxiu i Recerca: Posar al dia tot l'arxiu documental de l'arquitecte. Centre Jujol: Projectar un espai dedicat damunt del Metropol, a l'edifici que dona a la Rambla. Acadèmia: Fomentar la realització de tesis doctorals i investigació aprofundida a escala nacional i internacional per donar més volada a la seva obra. L'objectiu final és consolidar el maridatge entre Jujol, el modernisme i la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
La Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona
Retorn als orígens: 20 anys de la Passió de Sant Fructuós L'episodi connecta amb l'Amfiteatre de Tarragona, on l'Associació Cultural Sant Fructuós ultima els detalls per a la representació de la Passió de Sant Fructuós. Aquesta producció celebra el seu 20è aniversari, consolidant-se com un referent de la reconstrucció històrica i la cultura tarragonina. Una posada en escena de gran rigor històric L'obra destaca pel seu compromís amb l'autenticitat, basant-se en les Actes de Sant Fructuós, un document del segle III. Els aspectes clau de la producció inclouen: - Escenografia monumental: S'ha ocupat tota l'arena per reproduir una Domus Ecclesia (casa-església), el pretori i una presó a la fossa romana. - Vestuari i joieria: Totes les peces són reproduccions fidels de l'època romana, des del calçat fins als pentinats de les matrones. - Música en directe: La intervenció de l'Escola Cantorum aporta solemnitat amb cants que evoquen rituals del segle III. L'emoció d'un projecte comunitari Amb un repartiment de prop de 300 actors amateurs, el projecte uneix diverses generacions, des de nens de 6 anys fins a veterans de 80. Els entrevistats, Jesús Martínez (el Babiló) i Neus Pàmies (la Cornèlia), subratllen l'impacte emocional de representar el martiri en el mateix lloc on va succeir fa 1.751 anys. "Això mateix representat al millor teatre del món no seria el mateix; aquí, verdaderament, et cauen les llàgrimes." Èxit de públic i propostes renovades Aquesta edició ha agilitzat la durada a una hora i mitja per mantenir l'atenció del públic. Amb gairebé totes les localitats venudes, l'esdeveniment atrau tant a persones amb inquietuds espirituals com a amants de la història que veuen l'obra com una extensió natural del festival Tarracó Viva.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Teràpia assistida i consells per a mascotes a l'estiu
Teràpia Assistida amb Animals L'espai d'avui destaca les recents jornades celebrades a Salou sobre la interacció entre persones i animals. La veterinària Alexia Falcó explica que, més enllà del benefici mutu general, els gossos actuen com una eina terapèutica fonamental en diversos àmbits: • Col·lectius beneficiats: Persones grans en geriàtrics (Alzheimer i demència), nens amb autisme, paràlisi cerebral i diverses discapacitats físiques o psíquiques. • Perfil de l'animal: No es busquen races concretes, sinó individus amb caràcters específics. Molts d'aquests gossos provenen de protectores, demostrant que un animal abandonat pot tenir un valor social immens. • El cas de la Samba: Una gosseta rescatada d'un contenidor que ara treballa activament en teràpies de motricitat i suport emocional. "El gos és una medicina que no es pot receptar però que li va bé a tothom." Vacances i Prevenció de l'Abandonament Davant l'arribada de la temporada estival, es fa una crida contra l'abandonament, una problemàtica que a Catalunya va registrar més de 16.000 casos el 2009. S'ofereixen alternatives viables per viatjar amb mascotes: • Allotjaments: Ús de portals com toprural.com o acceptamperros.com per trobar hotels, càmpings i cases rurals pet-friendly. • Residències: L'opció de deixar l'animal en centres especialitzats si no pot viatjar. • Documentació: És imprescindible tenir la cartilla sanitària al dia i el passaport europeu per a viatges internacionals. • Transport: S'analitzen les limitacions del tren i les condicions del viatge en avió (cabina per a animals de menys de 7 kg o bodega per a la resta). Salut Animal durant la Calor El Cop de Calor És una de les urgències més greus a l'estiu. Es manifesta amb símptomes similars a un atac epilèptic o convulsions. Els consells clau són: Mai deixar l'animal tancat al cotxe, ni tan sols pocs minuts. Si passa, cal baixar la temperatura amb aigua i tovalloles humides immediatament i anar al veterinari. Cures i Prevenció • Hidratació: L'aigua ha de ser fresca i renovada constantment. • Paràsits: Especial atenció a la leismania, transmesa per mosquits. Es recomana fer una analítica de control cada octubre. • Higiene: No sempre és bo rapar tot el pèl, ja que és part del seu llenguatge i protecció; a vegades n'hi ha prou amb pelar la zona de la panxa. • Dieta: Mantenir la rutina del pinso sec i evitar donar-los restes del nostre menjar de vacances.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Consells de salut per gaudir d'un estiu saludable
Guia per a una salut òptima durant l'estiu En aquesta darrera sessió de la temporada de la secció On li fa mal, el fisioterapeuta Felip Caudet ofereix una guia completa per mantenir el benestar durant els mesos d'estiu. El focus principal no se centra en les malalties, sinó en l'adaptació del cos a la calor i la prevenció de problemes derivats dels excessos. Gestió de la temperatura i aire condicionat L'ús excessiu de la refrigeració artificial pot ser contraproduent. S'aconsella: • Mantenir l'aire condicionat entre els 25 i 26 graus per evitar el xoc tèrmic en sortir a l'exterior. • Evitar el corrent d'aire directe sobre el cos per prevenir tortícolis i contractures musculars. • Prioritzar la ventilació natural i el bany com a mètodes per refrescar-se. Alimentació i hidratació conscient L'estiu és el moment ideal per a la cuina freda i lleugera: • Potenciar el consum de fruita i verdura crua, evitant el forn i els fregits. • Gelats i sorbets: Es recomana menjar-los com a berenar i mai immediatament després de dinar, ja que el fred sobtat pot aturar el procés de digestió. • Hidratació: L'aigua és la base. Es poden preparar infusions de menta, Maria Lluïsa o hibisc i deixar-les refredar a la nevera. Cal recordar que l'alcohol, contràriament al que es pensa, afavoreix la deshidratació. Benestar emocional i hàbits de descans L'expert posa èmfasi en aprofitar les vacances per reconnectar amb un mateix: • La migdiada de màxim 20-30 minuts com a eina reparadora. • El poder del silenci: Dedicar almenys 5 o 10 minuts al dia a estar sense estímuls auditius (apagar la televisió i la ràdio) per calmar la ment. • Roba i calçat: Prioritzar teixits naturals com el cotó o el lli que permeten la transpiració i eviten l'acumulació d'energia estàtica. Caminar descalç per la sorra o l'herba ajuda a descarregar l'estrès. "Les vacances han de servir per crear un clima de descans real, no per acabar més estressats que durant l'any laboral."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
2010-06-17 UM PAILEBOT SANTA EULALIA
Commemoració del 20è Aniversari del Programa Talassa L'episodi se centra en la celebració dels vint anys del programa de TV3 Talassa, vinculant-lo a la visita del Pailabot Santa Eulàlia al Moll de Costa de Tarragona. A través d'entrevistes amb l'equip del programa i la tripulació del vaixell, s'explora la connexió emocional entre la societat i el mar. L'Essència del Programa i el Patrimoni Marítim • Josep Anton Trapat, càmera del programa, explica que l'èxit ha estat narrar històries humanes des de la senzillesa. • Es destaca la funció de testament vital del programa, ja que molts testimonis ja han mort. • El Santa Eulàlia, construït el 1919, és presentat com un emblema del rescat del patrimoni marítim gràcies al Museu Marítim de Barcelona. Reptes de la Navegació i Professionalitat • Francisco Pacheco, capità del vaixell, descriu la complexitat de governar una nau de cent anys sense hèlix de proa. • Es relaten situacions de perill com temporals de força 10 a Sicília i el trencament de màstils a Gibraltar. • S'emfatitza la necessitat de portar la professió dins del cor per sobreviure a la duresa del mar. "Aquest vaixell no te l'has de sentir com una feina, l'has de sentir a dins." Situació Actual del Sector Pesquer • La conversa aborda la crisi estructural de la pesca, marcada pel preu del gasoil, la manca de relleu generacional i la sobreexplotació de caladors. • Tot i el panorama negre per als pescadors, es nota una evolució positiva en la consciència ecològica i la protecció del litoral.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
25 anys d'Espanya a la UE: balanç i reptes futurs
Balanç de l'adhesió d'Espanya i Portugal a la UE L'episodi analitza el 25è aniversari de la signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya i Portugal a les comunitats europees. Es discuteix com el procés d'entrada va ser pausat i exigent, a diferència de les macroampliacions posteriors cap a l'est d'Europa. Els requisits i els obstacles històrics Condicions d'accés: Ser un estat europeu, democràtic, amb una administració capaç i una economia de mercat estable. El cas de Grècia: Grècia va entrar primer, seguida d'Espanya i Portugal, que van trobar fortes resistències, especialment de França, per por a la competència en el sector de l'agricultura. Corrupció: S'esmenta com Romania i Bulgària van veure el seu accés retardat a causa dels alts nivells de corrupció. Impacte econòmic i percepció ciutadana Un dels punts centrals és el saldo fiscal. Després de 25 anys, Espanya ha estat un receptor net de fons extraordinari: "El saldo ha estat molt positiu per Espanya, guanyant més de 100.000 milions d'euros després de descomptar les aportacions." Infraestructures: Gran part del progrés físic del país (AVE, autopistes) ha estat finançat directament per la UE. Europeisme: Els espanyols es mostren més satisfets i partidaris de la Unió (64%) que la mitjana europea (53%), reconeixent els beneficis rebuts. Crítiques al model i reptes de futur Mercat Lliure vs. Intervencionisme: Es debat sobre el model liberal de la UE. S'apunta que la falta de control sobre entitats financeres va agreujar la crisi. Competitivitat global: Europa ha de competir amb noves potències. Espanya té el repte pendent de passar de la inversió en infraestructures a la inversió en R+D+I i capital humà.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
34'
Exposició «Aigua, Rius i Pobles» i el Dret Ambiental
L'Exposició al Palau de Congressos L'edició d'avui del programa es trasllada al Palau de Congressos de Tarragona per cobrir la inauguració d'una mostra de gran impacte social i mediambiental: «Aigua, Rius i Pobles». Amb una extensió de 900 metres quadrats, l'exposició ret homenatge a aquells que lluiten per la defensa dels rius i denuncia les conseqüències humanes dels grans projectes d'infraestructures hídriques. Impacte Internacional i Crítica a les Grans Presses La mostra es divideix en diversos àmbits que analitzen casos d'arreu del món on la gestió de l'aigua ha generat conflictes greus: • Xina: El cas de les Tres Gorges, amb més d'un milió de desplaçats. • Índia: La lluita al riu Narmada contra les polítiques del Banc Mundial. • Guatemala: La repressió i massacre de Chicoy, on centenars de persones van morir per defensar el seu territori. • Orient Mitjà: L'ús de l'aigua com a arma de guerra al riu Jordà entre Israel i Palestina. "Cada dia moren deu mil persones al món per no tenir accés a l'aigua potable; no és un problema d'escassetat, sinó de mala gestió." Projectes Locals i Lluites a Catalunya L'exposició també dedica un espai rellevant a la realitat catalana, destacant: • La defensa del riu Ebre contra el transvasament de l'any 2000 i els nous reptes com els canals de regadiu. • La contaminació per purines al riu Ter i la falta de cabals ecològics. • El debat sobre la gestió pública o privada de l'aigua a Barcelona durant els anys 90. Formació i Justícia Ambiental En paral·lel a la mostra, s'ha celebrat la cloenda del Màster en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El catedràtic Antoni Pigrau ha destacat la importància de la justícia ambiental per protegir les comunitats que, tot i viure prop de grans instal·lacions hidroelèctriques, no tenen accés a serveis bàsics. El màster de la URV és un referent internacional, amb una forta presència d'alumnat llatinoamericà interessat en aplicar aquestes normatives als seus països d'origen.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
30'
2010-06-16 UM EXPO AIGUA, RIUS I POBLES
L'Aigua com a focus de vulneració de Drets Humans Aquest podcast explora l'exposició fotogràfica Aigua, Rius i Pobles, centrada en documentar com els grans projectes hidroelèctrics i la gestió del recurs hídric impacten negativament sobre les poblacions locals i el medi ambient a tot el món. Grans Preses i Desplaçaments Forçats • La comissària Tove Heiskel detalla casos extrems de desplaçament a la Xina, amb més d'1,3 milions de persones afectades per la Gran Presa de les Tres Gorges. • Es denuncia la manca de mecanismes de protesta i la forta censura gubernamental en aquests projectes. • A l'Índia, el moviment Narmada Bachao Andolan ha estat un referent internacional en la lluita contra el desplaçament de 200.000 persones. Conflicts Internacionals i Repressió • Israel i Palestina: S'analitza com l'aigua s'utilitza com a arma de guerra i control, restringint l'accés al poble palestí. • Guatemala: Es recorda l'atrocitat de la presa de Chicoy, on la resistència al desallotjament va culminar en la matança de 444 persones, majoritàriament dones i nens. "No hi ha escassetat d'aigua real al món, sinó una gestió pèssima dels recursos que prioritza el benefici econòmic sobre la vida humana." La Situació a Catalunya: Gestió i Contaminació • Es discuteix la problemàtica del riu Ter, afectat per la sobreexplotació i la contaminació per purins de la ramaderia intensiva. • Es reivindica la victòria social que va aturar el Transvasament de l'Ebre a principis dels anys 2000. • S'introdueix el concepte de la Nova Cultura de l'Aigua, liderat per figures com Pedro Arrojo, que busca una gestió basada en l'ecosistema i la ciutadania. Dret Ambiental i Impunitat • Antoni Pigrau assenyala la bretxa legal on empreses occidentals apliquen dobles estàndards, essent menys exigents en països amb legislació mediambiental feble. • Es destaca la importància de la formació acadèmica per lluitar contra la impunitat ambiental i garantir la justícia per a les comunitats més vulnerables.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Martí i el seu disc Un món per estrenar
Martí Soriano Oliver: L'essència del nou cantautor L'artista barceloní, conegut artísticament com a Martí, presenta el seu primer treball discogràfic titulat Un món per estrenar. Després d'anys format en grups de rock i pop, Martí decideix emprendre un camí més personal i íntim, despullant-se de cognoms per mostrar la seva essència més pura a través de la cançó d'autor. El procés de creació: De la maqueta al disc El camí fins a aquest àlbum no ha estat immediat. El projecte va començar a gestar-se fa quatre anys, amb un punt d'inflexió l'any 2007: Any nou (2007): Una maqueta de quatre temes que va rebre una molt bona acollida i va servir de base per consolidar el seu estil. La producció professional: El salt al disc s'ha realitzat a La Casa Morada, sota la direcció de Jimmy Pinyol i Jesús Rovira, qui han aportat ofici i noves sonoritats a les composicions originals de Martí. Autenticitat i connexió: L'autor defineix la seva proposta com a autèntica i fresca, amb lletres que busquen la introspecció personal però que acaben connectant amb les experiències quotidianes del públic. Cap a una nova etapa en directe Tot i que el disc s'ha gravat amb músics professionals de l'entorn de Tarragona, Martí es troba actualment formant la seva pròpia banda amb músics de confiança de projectes anteriors. L'objectiu és: Sortir del circuit tancat de bars de cantautors de Barcelona (com L'Astrolabi o El Coleccionista). Portar la seva música a tot el territori català a partir del setembre. "És un disc nostàlgic ple d'esperança, que recull històries del passat però deixa la porta oberta a noves experiències." Homenatge a Barcelona L'episodi conclou amb el senzill Barcelona, una cançó que retrata la ciutat des del barri del Clot. Amb una mirada crítica però estimada, descriu una ciutat plena de contrastos, des del cel contaminat fins a la màgia dels seus carrers històrics.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Cultura a Mollerussa: Cinema, Humor i Llibres
Eixos de l'Activitats Cultural a Mollerussa El regidor de Cultura, Eduard Acumalada, presenta els principals pilars que vertebren l'oferta cultural de la ciutat, destacant la seva vocació d'atraure visitants i exportar el nom de la capital del Pla d'Urgell. Esdeveniments Principals Som Cinema: Mostra de cinema i audiovisual català que se celebra a l'octubre. És un certamen competitiu que inclou: Curtmetratges, documentals i llargmetratges. Tallers com el Diva Kids per a alumnes d'ESO i Batxillerat. Concurs Som 3 Minuts per a produccions realitzades amb telèfons mòbils. Humoris Mollerussa: Festival celebrat al novembre dedicat a les arts escèniques amb caràcter humorístic. Compta amb la participació de figures com Tortell Poltrona i s'estén per diversos espais del Teatre l'Amistat. Saló del Llibre Infantil i Juvenil: Mostra de referència que dura aproximadament dues setmanes (entre abril i maig). > "El certamen està adreçat a promoure i difondre el llibre infantil i juvenil escrit en català." Impacte i Participació L'activitat cultural té un fort component educatiu i social. El Saló del Llibre, per exemple, rep més d'11.000 visitants, convertint-se en un centre d'activitat per a escoles i famílies amb exposicions monogràfiques, com la dedicada a Charlie i la fàbrica de xocolata.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Mollerussa: Ciutat de Fires i Patrimoni del Pla d'Urgell
Mollerussa, el Cor Firal del Pla d'Urgell L'episodi d'aquesta setmana ens transporta a Mollerussa, una ciutat que destaca per la seva gran activitat econòmica i cultural, fortament lligada a la tradició firal que es remunta al segle XIX. La Tradició de les Fires Mollerussa celebra actualment nou fires anuals, sent la més emblemàtica la Fira de Sant Josep. Aquesta fira, que va arribar a la seva 138a edició, té les següents característiques: * Orígens: Va començar l'any 1872 com una fira de bestiar. * Evolució: Actualment és una fira multisectorial centrada en la maquinària agrícola i el Saló de l'Automòbil. * Impacte econòmic: Atreu més de 200.000 visitants i genera un volum de vendes en automoció que supera els 4,5 milions d'euros. * Borsa de Cereals: Una activitat clau que reuneix operadors nacionals i internacionals. Altres Certàmens Rellevants A banda de Sant Josep, la ciutat acull esdeveniments especialitzats com: * Esportmotor: Una fira amb caràcter lúdic que es realitza al Parc de la Serra, fora del recinte firal convencional. * Expo Clàssic: Dedicada als vehicles antics i el col·leccionisme. * Turisponent: Un gran aparador de la gastronomia i el turisme de les terres de Lleida. * Autotrac i Autotardor: Focus en la maquinària d'ocasió. Cultura i Patrimoni La capital del Pla d'Urgell no és només comerç. El programa destaca la riquesa cultural a través de: * Museu de Vestits de Paper: Una col·lecció única fruit d'un concurs que s'inicia l'any 1964. * Espai Cultural dels Canals d'Urgell: On s'explica com l'aigua va transformar l'economia i el paisatge de la comarca. * Saló del Llibre Infantil i Juvenil: Un referent amb milers de visitants i escolars. "Mollerussa és una ciutat que té nou fires a l'any, una evolució constant des de la fira de bestiar del segle XIX fins a la maquinària i l'automocion actual." Turisme i Activitats al Pla d'Urgell Es proposen diverses rutes i estades a l'Hotel Jardí, un establiment familiar centenari. Des d'aquí es poden realitzar activitats de turisme actiu com: * Visites a l'Estany d'Ivars i Vila-sana (pesca, esport aquàtic, ornitologia). * Sortides astronòmiques i vols amb globus. * Rutes hípiques i rutes per la natura fins al pulmó verd de la Serra.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
2010-06-15 UM ESCALES MECÀNIQUES
Inauguració i funcionalitat de les noves escales Avui s'han inaugurat les escales mecàniques que connecten la part baixa de la ciutat amb la part alta del Palau de Fires i Congressos. Aquesta obra, que ha costat aproximadament 1,3 milions d'euros, cobreix un desnivell de 19 metres i més d'un centenar d'escalons. Característiques principals: Sentit de la marxa: Habitualment seran només de pujada. Reversibilitat: Es podran activar de baixada excepcionalment durant esdeveniments o congressos amb gran afluència. Accessibilitat: Per a persones amb mobilitat reduïda, s'ha arribat a un acord amb el pàrquing de la Pedrera per utilitzar el seu ascensor les 24 hores del dia a partir de la setmana vinent. Impacte en el veïnat i l'entorn L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que la inauguració s'ha fet amb "puntualitat britànica", complint el termini del 15 de juny. A més, s'ha remodelat la zona superior per millorar la seguretat dels vianants, especialment per a les famílies de l'escola Pau Delclòs. "Realment és un avenç importantíssim, sobretot per la gent que viu aquí, però per al conjunt de la part baixa." Reaccions de la comunitat: Satisfacció general: Els veïns consultats valoren positivament l'obra com un "somni fet realitat" que estalvia un gran esforç físic. Crítiques i millores: Alguns usuaris han expressat que voldrien que fossin de baixada de forma permanent i han mostrat preocupació pel manteniment i el possible vandalisme.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Debat Polític: L'Oci Nocturn i la Joventut a Tarragona
Polítiques de Joventut i Oci a Tarragona En aquesta tertúlia política, representants de PSC, CiU i ERC analitzen l'estat actual de les polítiques de joventut, centrant-se especialment en l'oci nocturn i la gestió municipal. El debat gira al voltant de la seguretat, la legalitat dels locals i les alternatives d'oci per als joves. Principals punts del debat: • Valoració de la gestió actual: Es produeix una discrepància en les notes atorgades a la ciutat. Mentre que el govern (PSC i ERC) valora amb un notable (7) la política de joventut, l'oposició (CiU) suspèn rotundament la gestió de l'oci nocturn. • La Directiva Bolkestein i la legalitat: S'analitza l'aplicació de la normativa europea a Tarragona. L'oposició critica que l'Ajuntament vulgui ser pioner sense tenir capacitat d'inspecció, mentre que el govern defensa l'aposta per la legalitat i la qualitat dels locals. • Casos concrets i polèmiques: Es discuteix sobre el tancament de locals emblemàtics i la gestió de llicències, posant el focus en si s'aplica la llei per igual a tots els empresaris. • Alternatives d'oci i emancipació: - El PSC destaca projectes com la Capsa Jove i les oficines d'emancipació. - ERC posa l'èmfasi en l'habitatge i el treball com a veritables polítiques de joventut, defensant que l'oci ha d'estar en mans d'entitats privades. - CiU denuncia l'incompliment de promeses electorals, com l'obertura de pavellons esportius a les nits per a oci alternatiu. Propostes de futur: "L'obligació de l'administració pública és que, dins de la legalitat i el respecte als ciutadans, l'oci es produeixi sense crear molèsties." • Reactivació del Port Esportiu: Es proposa recuperar aquesta zona com a pol d'oci per allunyar el soroll dels veïns, millorant-ne la seguretat. • Desestacionalització: Crear programes d'oci juvenil (Hivern Jove, Tarda Jove) que funcionin durant tot l'any i no només a l'estiu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Cinquena edició del Festival Actua d'Oxfam Intermón
Cinema per a la denúncia social i la conscienciació El programa Ja Tardes presenta la cinquena edició del Festival de Curtmetratges Actua, organitzat per Oxfam Intermón. Aquest certamen utilitza l'audiovisual com una eina de sensibilització social per posar el focus en la pobresa extrema i la desigualtat. Detalls del Festival i Temàtica El repte vital: La temàtica d'enguany se centra en com és viure amb menys d'un euro al dia, una realitat que afecta mil milions de persones al món. Selecció internacional: S'han presentat més de 70 realitzadors d'una vintena de països, dels quals s'han seleccionat 14 curtmetratges finalistes. Diversitat cultural: Els treballs provenen de llocs tan diversos com el Japó, Alemanya, l'Índia o Irlanda, oferint visions plurals sobre la pobresa i la cooperació. Participació i Acció Ciutadana L'objectiu principal no és només mostrar la cruesa de la realitat, sinó fomentar la reacció del públic. Mireia Freixas, coordinadora de l'entitat, destaca la importància de la mobilització social: "El festival és una eina de canvi; volem que la gent sigui crítica i es comprometi amb l'erradicació de la pobresa." Col·laboració i Realització Local L'entrevista compta amb el director reusenc Jaume Rofes, que presenta el seu curtmetratge d'animació El cuento más antiguo del mundo. Aquest treball, de caràcter visual i sense diàlegs, aborda el drama de la immigració il·legal i la codícia humana de manera simbòlica. Informació de l'Esdeveniment Dates: Divendres i dissabte a les 18:30 h. Ubicació: CaixaForum, carrer de Colom, Tarragona. Votacions: El públic pot votar el seu curt favorit tant presencialment com a la web oficial.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Presentació del Festival GEA a Tarragona
Segona Edició del Festival GEA a Tarragona L'Andrés Barber, membre de l'associació Trenca, presenta la segona edició del GEA (Festival Internacional de Música Independent de Tarragona). El festival es consolida amb una proposta que fuig del vessant més comercial per centrar-se en l'experimentació i la fusió d'estils com el pop, rock, electrònica i folk. Espais i Programació El festival es distribueix en diversos escenaris de la ciutat: * Teatre Metropol: Escenari per a les actuacions de dijous i divendres, a més d'activitats paral·leles. * Camp de Mart: Espai per a la gran festa de dissabte, amb horari ampliat fins a la matinada. * Activitats paral·leles: Inclouen una taula rodona sobre la indústria discogràfica, l'autoedició i els net labels. Artistes Destacats L'edició d'enguany compta amb una barreja de talent local i internacional: * Internacionals: Mia OiTot i Downlands (EUA), White Pictures (França), Norico (Japó) i Fantastici (Grècia). * Nacionals i locals: La trajectòria de Lídia Pujol (esmentada al text com Lídia Lanz/Lança), el country rock de Bigott i la presència del tarragoní guanyador del concurs DOO. * Clausura: El cantautor Roger Mas tancarà el festival diumenge en una col·laboració especial amb el centenari del Teatre Metropol. Filosofia i Accés La filosofia del GEA és convidar l'espectador a descobrir noves sonoritats. "Es tracta de música independent... és una goçada de l'actualitat que està passant i ho volem portar aquí." Els preus són assequibles, amb algunes activitats gratuïtes (com la inauguració i la jornada de dissabte) i abonaments per als dies de pagament.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
35'
2010-06-08 UM MIKI VILLALBA
El Projecte Mural de Miquel Villalba L'artista Miquel Villalba, conegut també pel seu alter ego artístic, presenta el seu projecte de murals pel món. Aquesta iniciativa es basa en una filosofia de viatge i intercanvi, on l'artista realitza obres en diversos països a canvi de transport i allotjament, buscant així una experiència de vida vagabunda i creativa. Característiques de l'Obra Mural • Llibertat creativa: Una condició indispensable per a l'artista és tenir autonomia total sobre la temàtica i el disseny de l'obra. • Integració amb el suport: Villalba destaca la importància d'adaptar-se a les irregularitats de la paret (tubs, forats o rugositats) per integrar-les en el dibuix tridimensionalment. • Tècnica: Prefereix l'ús de pinzells i pintura plàstica per sobre de l'esprai, buscant una connexió física directa amb el suport. "Deixes el teu signe, la teva creació, en un suport tan sòlid com una casa o un mur; té una màgia totalment diferent a la del paper." Filosofia i Crítica Social L'entrevista aprofundeix en la visió del món de Villalba, fortament marcada per la seva experiència en zones de conflicte com Bòsnia. Aquesta vivència li va ensenyar el valor de les petites coses i la capacitat d'adaptació humana. • L'iròpolis: Es parla de la revista de còmic independent que arriba al número 50, defensant un model de creació al marge del capitalisme extrem. • Crítica antropològica: A través del còmic, l'artista explora les febleses de la naturalesa humana i fa un humor apolític que carrega contra el partidisme. • Setmana del Còmic de Tarragona: S'anuncia la propera edició per al novembre, amb exposicions i conferències repartides per tota la ciutat. Ruta Internacional L'artista detalla les seves properes parades, que inclouen Alemanya, Eslovènia, Irlanda, França i Sardenya. Tot i que gran part del seu recorregut actual és europeu, expressa el seu desig de portar el seu art a llocs més remots com el Japó o Rússia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
7'
El grup 'Em fa patir' presenta l'obra Bodevil al Teatre Metropol
Estrena de 'Bodevil' a la Mostra de Teatre Jove El grup de teatre tarragoní Em fa patir presenta la seva darrera producció, l'obra Bodevil, escrita per l'autor argentí Hugo Marcos. La representació s'emmarca dins de la Mostra de Teatre Jove i tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona. Característiques de la funció i el gènere Gènere: Es tracta d'un vodevil (o bodevil), una comèdia d'embolics, plena d'equivocacions, conflictes amorosos i situacions divertides. El Repartiment: El grup és especialment nombrós, amb 11 actors a escena (d'un total de 13 membres). Aquest és el motiu principal per triar aquesta obra, ja que permet la participació d'un gran nombre d'intèrprets. L'obra dins l'obra: El muntatge juga amb el concepte de teatre dins del teatre, començant com un assaig on els conflictes dels personatges es barregen amb la vida real dels actors. Trajectòria i origen del grup Nom del grup: El nom 'Em fa patir' prové d'una cançó del grup Els Pets ("Constantí em fa patir"), ja que la formació té la seva base a Constantí. Seu institucional: Gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Constantí, el grup disposa d'un local d'assaig gratuït a canvi de representar les seves obres al poble de manera desinteressada. Experiència: Aquesta és la seva segona producció després de l'èxit de la seva primera gira de 12 actuacions per la província. Els reptes de l'estrena Segons el Marc, protagonista de l'obra, el repte principal és mantenir el ritme frenètic que exigeix el gènere: "El que sempre recalco és que un vodevil ha de tenir molt de ritme de principi a fi; no pot haver-hi ni dos segons on no passi res." L'obra s'estrena avui a les 21:30h al Teatre Metropol, destacant per un nus argumental centrat en un divertit embolic amorós.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Beneficis i perills de l'exposició solar amb Felip Caudet
Guia per a una exposició solar saludable En aquesta conversa, l'especialista en salut natural Felip Caudet ens explica com afrontar l'arribada de l'estiu i el contacte amb el sol des d'una perspectiva de salut integral. Tot i que el sol és vital, la seva radiació pot ser traïdora si no es gestiona amb la mesura adequada. La naturalesa de la radiació solar El sol no només emet llum visible, sinó també radiacions que no podem veure però que tenen efectes directes sobre l'organisme: • Infrarojos: Responsables de la sensació de calor i l'escalfament del cos. • Ultraviolats (UV): Es divideixen en tres tipus: - Tipus A: Els menys perillosos, estimulen els melanocits per posar-nos morenos. - Tipus B: Responsables de les cremades directes i danys a la pell. - Tipus C: Els més destructius, filtrats normalment per la capa d'ozó. Beneficis terapèutics del sol Prendre el sol amb mesura és una forma de tonificació hormonal i mineral: • Salut òssia: Facilita la fabricació de vitamina D, essencial per fixar el calci als ossos i prevenir l'osteoporosi. • Benestar emocional: Estimula la segregació d'endorfines i serotonina, millorant estats depressius. • Sistema immunitari: Augmenta les defenses i ajuda a la desinfecció natural de la pell. • Metabolisme: L'activació metabòlica facilita l'eliminació de toxines a través de la suor. Riscos i desavantatges L'excés d'exposició sense protecció comporta perills greus: • Càncer de pell: Des de petites tumoracions fins a melanomes que poden comprometre la vida. • Insolació: Un quadre clínic amb marejos, vòmits i deshidratació severa per excés de temperatura. • Envelliment prematur: Pèrdua d'elasticitat i aparició d'arrugues profundes. Consells pràctics i protecció "El factor de protecció no és el gruix de la crema, sinó el temps que et permet estar al sol sense cremar-te." Per gaudir del sol amb seguretat, cal seguir aquestes pautes: 1. Progressivitat: Començar amb banys de sol de només 10 minuts i augmentar el temps molt lentament. 2. Hidratació constant: Beure aigua és fonamental per recuperar els líquids perduts per la suor. 3. Protecció ocular: Ús obligatori d'ulleres de sol homologades per evitar danys a la vista. 4. Cura dels nens: Aplicar sempre cremes d'alt factor i, si cal, utilitzar samarretes, ja que la seva pell és molt més sensible.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Presa de possessió de Francesc Javier Grau a la URV
Nou mandat a la Universitat Rovira i Virgili L'acte de presa de possessió de Francesc Javier Grau com a rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha tingut lloc al Rectorat amb la presència del conseller Josep Huguet. Grau, que va ser l'únic candidat a les eleccions, inicia quatre anys de mandat marcats per un objectiu clar: la consolidació del projecte universitari en un context de crisi econòmica. Estratègies i objectius principals El rector ha definit tres línies d'actuació per enfortir la institució: Enfortiment físic: Finalitzar els campus en construcció, especialment el de les Terres de l'Ebre i el campus Catalunya, tot i la incògnita pressupostària sobre la nova facultat d'Educació i Psicologia. Atracció de talent: Millorar la captació d'estudiants, personal d'administració (PAS), investigadors i professorat. Millora organitzativa: Una reflexió interna per fer l'engranatge de la universitat més eficient. El paper de la universitat en el canvi econòmic El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha subratllat que les universitats han de ser protagonistes del canvi de model econòmic que necessita Europa. Tot i admetre dificultats: "Hi pot haver certa morositat o endarreriment en algunes inversions a causa del col·lapse econòmic del sector públic." Participació estudiantil i futur Un dels reptes destacats és la baixa participació dels estudiants en els processos electorals. El rector ha proposat: Recuperar figures com els delegats de curs. Reformar l'Estatut de la universitat per acostar la participació a la realitat social dels alumnes. Desenvolupar el Pla Estratègic 2017 per integrar totes les visions sectorials (docència, recerca i internacionalització).