Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

41449-41472 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Acord pel transport escolar gratuït al CEIP El Miracle
Resolució del conflicte pel transport escolar a Tarragona L'episodi detalla la mobilització de les famílies del CEIP El Miracle de Tarragona davant la suspensió del servei de transport escolar. El conflicte es va originar quan el Consell Comarcal del Tarragonès va exigir el pagament d'una quota de 110 euros trimestrals, una mesura que les famílies consideraven injusta i discriminatòria respecte a altres centres. Cronologia de la protesta Matí de mobilitzacions: Davant l'amenaça real de no deixar pujar els infants a l'autobús, una trentena de famílies es van quedar sense servei a les parades de la zona de Llevant. Pressió a l'Ajuntament: Pares, mares i alumnes es van concentrar a l'Ajuntament de Tarragona per exigir una solució immediata, aconseguint ser rebuts pels responsables municipals. L'acord final: Després d'una reunió d'urgència, s'ha determinat que l'Ajuntament assumirà el cost de la quota que anteriorment pagaven les famílies. Detalls del servei i finançament Segons explica la presidenta de l'AMPA, Gemma Llobrà, el servei cobreix zones allunyades com Tamarit, la Móra, Cala Romana i Boscos. El finançament del transport queda estructurat de la següent manera: Una tercera part a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Una tercera part a càrrec del Consell Comarcal. L'última part (els 110€ en disputa) que ara cobrirà l'Ajuntament. "No és just que nosaltres paguem i altres centres no paguin; per això vam decidir deixar de pagar i reivindicar els nostres drets." Finalment, s'ha confirmat que el servei ja ha funcionat amb normalitat durant la tarda i es preveu que dilluns la situació estigui totalment regularitzada sense cap cost addicional per als progenitors.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Rubén Marín i el seu futur a les places de braus
Presentació i trajectòria de Rubén Marín L'entrevista comença amb el retrobament amb Rubén Marín, torero tarragoní que feia anys que estava allunyat dels mitjans locals. Marín explica que, des del 2005, ha tornat a tenir una activitat constant, especialment després d'una destacada actuació a Albacete amb Enrique Ponce. El paper de l'apoderat Es presenta la figura de Javier Ortuño, el seu nou apoderat (o "patrocinador", com prefereix anomenar-se). Ortuño destaca que Rubén té un gran potencial i "molt cor", però que li calia una guia professional per encaminar la seva carrera i projectar-lo fora de Tarragona. • La continuïtat és clau per sonar a les grans fires com Madrid o Sevilla. • El suport d'un mentor ajuda a mantenir la disciplina i la tècnica. Preparació i l'estil de vida del torero Rubén Marín detalla el seu trasllat a Salamanca per realitzar una preparació exhaustiva. Aquest procés inclou: • Tentaderos: Proves de bravesa amb vaques a les ramaderies. • Entrenament intensiu: Entre 10 i 15 bous per matar a porta tancada per agafar ofici. • Disciplina física: Entrenaments diaris de 4 a 5 hores. Debat sobre la prohibició i el benestar animal L'entrevista aborda la polèmica sobre la possible prohibició de les corrides a Catalunya. Els convidats defensen la festa basant-se en: • Llibertat de l'espectador: Consideren que ha de ser el públic qui decideixi si vol assistir-hi. • Tradició històrica: Recorden que hi ha constància de bous a Tarragona des de l'època romana. • Cura de l'animal: Argumenten que el bou de lídia viu en millors condicions que els animals de la indústria càrnia. "El bou és l'únic animal al qual se li deixa demostrar la seva bravesa i se li pot perdonar la vida." Projectes culturals i la Plaça de Tarragona Es menciona un projecte de curtmetratge dirigit per Cristian Molina, titulat "Y si fuera hoy", que pretén captar amb càmeres subjectives i minicàmeres la realitat més crua i íntima del que sent un torero davant l'animal. Finalment, es discuteix el futur de la plaça de bous de Tarragona. Marín aposta per un model de plaça multiusos que permeti tant espectacles taurins com concerts o esdeveniments esportius (com la Copa Davis), aprofitant la nova cúpula i les instal·lacions renovades.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Música i Melancolia: Samuel Arbas i el Bandoneó a Tarragona
Entrevista a Samuel Arbas: Un Sard a Tarragona El músic i cantautor sard Samuel Arbas visita l'estudi acompanyat del president de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT) per parlar de la seva trajectòria i el seu nou projecte musical. Arbas, que va arribar a Tarragona fa poc més d'un any, explica com s'ha integrat a la ciutat, fins al punt de considerar-se tarragoní i haver-hi format la seva família. La Creació Musical i el Bandoneó Contradient la queixa habitual sobre la falta d'espais per a músics a Tarragona, Arbas destaca la riquesa del material humà i el suport de l'associació. En aquesta etapa, col·labora estretament amb Xavier Martín, considerat un dels pocs (o l'únic) bandoneonista actiu a Catalunya. • El bandoneó aporta una sonoritat melancòlica i trista que encaixa perfectament amb les lletres de Samuel. • L'instrument té una història curiosa: d'origen alemany (destinat a música litúrgica), va viatjar a l'Argentina per esdevenir l'ànima del tango. • Javier Martín explica la dificultat de mantenir aquests instruments, ja que no se'n fabriquen de nous amb la mateixa qualitat des de 1940. Influències i Nous Projectes Samuel Arbas defineix la seva música com a mediterrània i de cantautor, amb influències de figures com: "Georges Brassens, Jacques Brel i el meu mestre, Fabrizio de André." El seu proper disc, que veurà la llum a la primavera, serà el primer que edita a Espanya i inclourà cançons en castellà, italià, sard i català. Un dels temes destacats és una adaptació d'un poema de la poetessa tarragonina Àngels Sirisi, que parla de l'amor a la solitud. Cultura i Identitat: Sardenya i Catalunya L'artista reflexiona sobre les similituds entre la seva terra natal i Catalunya, especialment pel que fa a la reivindicació de l'idioma i la cultura pròpia. Admet que a Sardenya hi ha un caràcter més individualista, mentre que aquí admira la capacitat col·lectiva de defensar la identitat. Concerts i Formació El grup, completat per la flautista argentina Denise Garjani, es presentarà el proper 7 de gener al local 30 i Tants de Valls. A més de temes propis, interpretaran versions de Leonard Cohen i Joan Manuel Serrat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Programació de la Sala Trono i actualitat a Tarragona
Nova temporada a la Sala Trono El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, presenta la nova cartellera per al primer trimestre de 2010 (gener-març). En un context econòmic complicat, la sala aposta per mantenir els preus de les entrades per segon any consecutiu per facilitar l'accés a la cultura. Eixos de la programació • Dansa contemporània: Es consolida els dijous, incloent estils com el flamenc, vídeodansa i teatre-dansa. • Teatre de petit format: Es manté l'aposta per peces de proximitat, tant comèdies com drames de gran intensitat els divendres i dissabtes. Espectacles destacats • Gener: La sala acull les obres guanyadores de la Mostra de Teatre de Barcelona, destacant La inconsciència i la presència de l'actriu tarragonina Montserrat Salvador. • Febrer: Estrena absoluta de l'espectacle poètic de Fines Rius sobre textos de Salvador Espriu. • Març: Destaca la presència internacional de la companyia italiana Bianco Fango i el talent local amb la ballarina Anna Sempere. "Hem de posar una catifa vermella fins a la plaça de la Font per la qualitat dels bombons teatrals que portem aquest gener." Altres temes d'actualitat Temporal de neu i fred S'informa sobre l'afectació de les baixes temperatures a la demarcació de Tarragona. Mentre a la capital no ha nevat, localitats com l'Espluga de Francolí i el Priorat han patit talls en el transport escolar i dificultats a la xarxa viària a causa del gel. Rebaixes i cinema • Campanya de rebaixes: Connexió amb la unitat mòbil per analitzar els descomptes d'enguany, que es preveu que no superin el 50%. • Cartellera de cinema: Repàs a la normalització de la cartellera a les sales Ocine Les Gavarres després del període de pel·lícules familiars de Nadal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
2010-01-07 TALL REBAIXES
Situació de les rebaixes al petit comerç L'Antònia, responsable de la botiga C10 al carrer Colom, descriu una campanya de rebaixes actualment fluixa. Segons el seu testimoni, diversos factors han influït en aquesta arrencada descafeïnada, des de la meteorologia adversa fins a la forta competència de les grans superfícies. Estratègies de fidelització i vendes encobertes Davant la impossibilitat de competir amb les grans cues de cadenes com Zara, el petit comerç opta per la proximitat: Rebaixes anticipades: S'han realitzat descomptes previs per als clients habituals de tota la vida. Fidelització: Es truca directament als clients per oferir-los avantatges exclusius abans de l'inici oficial. Liquidació per gènere: S'estan aplicant descomptes de fins al 50%, superiors als d'altres anys, per intentar anivellar les pèrdues de la temporada. Perspectives de futur i campanya de comunions L'entrevistada mostra una falta d'il·lusió generalitzada en el sector: "No espero fer grans calaixos, ni tinc gènere per fer-ho tampoc." Per a aquest establiment, l'objectiu ja no és la campanya d'hivern, sinó l'inici del gènere de comunió, que és el que realment genera interès en aquests moments. Les vendes han baixat notablement respecte a l'any anterior, deixant el petit comerç en una posició de desavantatge on les rebaixes es fan més "perquè toca" que per una expectativa real de guany.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Cervera i l'Aquelarre: Història i Tradició de la Segarra
L'Aquelarre de Cervera: Foc, Bruixes i Tradició L'episodi d'avui de Ja tardes tanca la ruta per Cervera, la capital de la Segarra, centrant-se en la seva festivitat més emblemàtica: l'Aquelarre. Aquesta festa, que ja suma més de 30 edicions, transforma el nucli antic en un escenari de màgia i esoterisme. Elements Clau de la Festa • La celebració té lloc el darrer cap de setmana d'agost. • Atreu més de 40.000 visitants, consolidant-se com un referent internacional. • Els protagonistes indiscutibles són el Mascle Cabró i les seves bruixes. • El programa inclou correfocs, espectacles musicals i la fira esotèrica. Activitats Paral·leles i Esoterisme • La Fira del Gran Boc: Un espai dedicat a productes naturistes i esotèrics que esdevé un punt neuràlgic durant el cicle festiu. • L'Aquelarret: Una versió infantil de la festa on els nens i nenes participen amb disfresses creades per ells mateixos en una cercavila pel centre. Entrevista amb Joan Valldaura: Patrimoni i Paeria El paer en cap (alcalde) de Cervera, Joan Valldaura, destaca la riquesa històrica de la ciutat més enllà de la festa. Cervera com a Bressol de la Generalitat Cervera commemora els 650 anys de les Corts de 1359, punt on es va originar la Diputació del General, antecedent de l'actual Generalitat de Catalunya. "Cervera va ser el punt inicial del procés que va crear la Diputació del General... l'origen històric de la nostra Generalitat." Icones Arquitectòniques • Les Mènsules de la Paeria: Figures esculpides sota els balcons de l'ajuntament que representen els sentits, personatges del mercat i de la presó. • L'Eix Monumental: Des de l'església gòtica de Santa Maria fins al Sindicat modernista, la ciutat ofereix mil anys d'història en línia recta. • La Universitat: Un edifici imponent que domina el perfil de la vila. Curiositats i Llegendes • El mite del port de mar: Existeix una llegenda sobre la petició històrica d'un port per a la ciutat, que avui sobreviu en bromes locals i noms de locals com el bar El Port. • La Ratafia i les Sabines: Productes gastronòmics típics que tot visitant ha de tastar. • La figura del Paer en cap: Un títol històric que significa "home de pau".
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
35'
Turisme i llegendes de Camprodon a Tarragona Ràdio
Descobriment i Tradició a Camprodon L'espai radiofònic dedica una setmana especial a explorar la riquesa cultural, històrica i turística de Camprodon, al Ripollès. A través d'un concurs interactiu i entrevistes detallades, es posa en relleu el patrimoni d'aquesta vila pirinenca. La Llegenda de Sant Patllari i les Fonts El programa comença narrant la llegenda del patró del poble, Sant Patllari, la qual explica l'origen miraculós d'algunes de les seves fonts a partir de les petjades d'un burro que transportava les relíquies del sant. • Patrimoni natural: El terme municipal compta amb un total de 8 fonts. • Racons emblemàtics: Destaquen la Font Nova, la Mare de la Font (amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer) i la font de Sant Patllari. • Cultura popular: La poesia de Verdaguer ha inspirat el nom dels gegants locals, la Violeta i en Fresquíbol. Entrevista amb Marc Navarro, Regidor de Turisme En la segona part del programa, el regidor de turisme detalla l'oferta actual del municipi: • Estació d'esquí: La proximitat a Vallter 2000 i l'expectativa d'obertura per la Puríssima. • Isaac Albéniz: El llegat del compositor, nascut a la vila, amb la museïtzació de la seva habitació itinerant. • Gastronomia: Productes estrella com les galetes Birba, els embotits, el formatge i la carn de poltre de la vall. • Activitats: Trobades de puntaires i rutes senyalitzades per a senderisme. El Gran Sorteig d'Hotel El programa culmina amb la resolució del concurs setmanal per guanyar una nit a l'Hotel Maristany, un establiment situat en una casa modernista emblemàtica del passeig que porta el mateix nom. La guanyadora, la Montse Soler, rep el premi en directe de la mà del regidor. "A Camprodon, a cada pas hi ha una font."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
30'
EN RUTA 3 CALONGE - SANT ANTONI 2
Introducció a Calonge i Sant Antoni L'episodi d'avui explorem les riqueses de Calonge i Sant Antoni, un municipi empordanès que destaca per la seva dualitat entre mar i muntanya. Amb la col·laboració de representants locals, es detallen les iniciatives per desestacionalitzar el turisme i promocionar el seu patrimoni. La gastronomia com a eix principal Campanyes estallonals L'Associació de Restauradors de la Badia organitza tres campanyes clau durant l'any: • Menú de l'Escamarlà: Actualment en curs (octubre a desembre), amb un preu tancat de 32 euros. • Menú de l'Olla de Peix: Se celebra de gener a març. • Menú de la Gamba: La campanya estrella, que té lloc de maig a juliol. Detalls del Menú de l'Escamarlà El menú degustació inclou productes de quilòmetre zero: • Amanida de bolets de temporada. • Escamarlans de la badia. • Calamars farcits a l'estil de l'Empordà. • Postres, cafè i beguda (Vi Sumarroca o cervesa Inèdit). Patrimoni Històric i Natural El Barri de Sant Daniel Es destaca aquest nucli històric pel seu entramat de carrers estrets i les seves vuit masies tradicionals, com ara el Mas Escapa, Can Tomillo o Can Falet. L'ermita del segle XVII ofereix vistes privilegiades sobre la plana i les Gavarres. Rutes i Paisatges L'alcalde, Jordi Soler, recomana indrets imprescindibles: • Puig Cargol: El punt més alt amb vistes a tota la vall i les vinyes. • Camí de Ronda: Un recorregut de 3 km que voreja cales verges i pins sobre el mar. • Vall dels Molins: Una ruta didàctica que mostra com els antics habitants domesticaven l'aigua. Cultura Vinícola i Identitat "Josep Pla deia que els municipis amb una personalitat més forta a l'Empordà eren Calonge, Begur i Cadaqués." L'elaboració del vi a Calonge segueix dues línies: la moderna sota DO i la tradicional a través de la fundació Viticors 21, on 13 masos elaboren el vi com es feia fa 200 anys. Cada novembre, per Sant Martí, s'enceta la bota de vi nou a la plaça per a tothom.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
34'
Calonge i Sant Antoni: Mar, Muntanya i Història
Descripció de Calonge i Sant Antoni Aquest municipi del Baix Empordà es divideix en dos nuclis clarament diferenciats que ofereixen una combinació única de cultura i turisme: • Calonge: El centre històric i cultural, situat a l'interior al peu de les Gavarres. • Sant Antoni: El nucli costaner amb un enfocament turístic i nàutic. Atractius Naturals i Històrics L'episodi destaca diversos punts d'interès que fan del municipi un lloc especial: • El Camí de Ronda: Un recorregut verge que uneix la Torre Valentina amb Platja d'Aro, ideal per a famílies i amants del senderisme. • Torre Valentina: Una antiga torre de guaita del segle XVI utilitzada originàriament per avisar de la presència de pirates mitjançant senyals de fum. • Patrimoni Megalític: Destaca el dolmen i el menhir de Puigsesforques, reconegut com el més voluminós de les Gavarres. Tradició Vitivinícola i Gastronomia La Meritxell Serra, tècnica de turisme, subratlla la importància de la cultura del vi a la zona: • Es produeix l'anomenat vi de pagès, elaborat amb mètodes tradicionals sense additius ni acer inoxidable. • El municipi treballa per obtenir el reconeixement de zona d'interès etnològic. • La Festa del Vi Nou (pels voltants de Sant Martí) és l'esdeveniment clau on s'obren les botes per al tast popular. El Nucli Antic i l'Hospitalitat El centre històric de Calonge conserva el seu caràcter medieval amb el castell i racons singulars com el carrer del Càcul. Una de les curiositats és la inscripció de benvinguda als jardins de Patrici Clara (La Punta): "Vianant, siguis qui siguis, vinguis d'on vinguis, i pensis com pensis, si estàs cansat, reposa. La vila de Calonja t'ofereix aquest seient."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Legislació popular, immigració i divorcis a Europa
Noves eines de participació i reptes legislatius a la UE L'episodi analitza les darreres decisions del Parlament Europeu, destacant l'aprovació d'un nou reglament sobre la iniciativa legislativa popular. Aquesta mesura busca atorgar un pes més gran a la veu de la ciutadania dins dels processos de decisió de la Unió. La iniciativa legislativa popular Es requereix un milió de signatures de ciutadans europeus. Han de provenir de, com a mínim, set països membres diferents per garantir la representativitat. Si es compleixen els requisits, la Comissió Europea haurà de justificar detalladament qualsevol rebuig a la proposta, obrint la porta a recursos davant el Tribunal de Justícia de la UE. El revés en la política d'immigració legal L'expert destaca la sorpresa pel rebuig d'una directiva sobre el permís únic de residència i treball. Malgrat que pretenia equiparar els drets laborals (salaris i seguretat social) dels immigrants legals amb els dels ciutadans europeus, va fracassar per: 1. Manca d'inclusivitat: L'esquerra va considerar que discriminava els treballadors de temporada. 2. Esmenes polèmiques: El centredreta va introduir possibilitats perquè els Estats demanessin documentació addicional, fet que va allunyar el suport dels liberals. "Quan un cop aquesta proposta ja estava esmenada, va i el Parlament decideix carregar-se-la [per falta de consens en el text final]." Cooperació judicial en divorcis internacionals Finalment, es comenta un acord històric sobre el dret civil. S'ha establert una norma per gestionar els divorcis en parelles de diferents nacionalitats o que resideixen en un país que no és el seu. S'aplica una jerarquia de lleis: primer la del lloc de residència actual, després la de l'última residència habitual i, finalment, la nacionalitat. És un cas singular de cooperació reforçada, ja que inicialment només s'aplicarà a 14 dels 27 Estats membres.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Versions musicals dels Pastorets a Tarragona
La tradició dels Pastorets des de la perspectiva musical Aquest episodi de La Tempo clou la temporada celebrant el 25è aniversari de l'Estudi de Música de Tarragona. L'eix central és la representació dels Pastorets, analitzant-ne dues visions artístiques diferents que conviuen a la ciutat. Dues propostes creatives i contemporànies L'Estudi de Música: Han presentat una versió basada en una cantata que musicalitza passatges de l'obra de Folch i Torres. Es tracta d'un format de teatre musical reduït (uns 35-40 minuts) on han participat gairebé 60 persones entre actors i cor. Teatre Blanc (Ets i Uts): En Marc Jornet presenta una proposta més irònica i minimalista al Magatzem (dies 27, 29 i 30 de desembre). Amb només tres actors, transformen les nadales populars amb estils com el flamenc o el jazz, buscant un diàleg constant amb l'actualitat. L'aprenentatge artístic dels joves Els alumnes de l'escola (Enric Dalmau, Oriol Canyella i Egip Cinello) comparteixen la seva experiència interpretant els papers de Lluquet i Rovelló. Destaquen que: La combinació de cant coral i interpretació fa l'aprenentatge més divertit i dinàmic. La música és una via d'entrada ideal cap a les arts escèniques durant l'adolescència. Existeix un interès creixent per integrar el teatre com una assignatura complementària a la formació instrumental. "A partir de petites subversions de les nadales populars o ironies musical s'ha construït tot l'espectacle."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Agenda de concerts de Nadal i corals a Tarragona
Celebració de la música coral per Nadal L'espai Tempo de l'Estudi de Música celebra el seu 25è aniversari dedicant aquesta secció als concerts de Nadal. La tertúlia compta amb representants de diverses entitats corals tarragonines per repassar l'extensa agenda d'actes d'aquesta setmana i els valors del cant coral. Una agenda farcida d'actes Dijous 16: Concert de Can Coral al Sagrat Cor i audicions al Conservatori. Divendres 17: Presentació del CD Un munt d'idees 2010 i concerts de l'AMT. Dissabte 18: Jornada intensa amb concerts pro-La Marató de TV3 a càrrec de l'Estudi de Música i masterclasses de Roger Padullers. Diumenge 19: Gospel amb el cor Aleluia i el tradicional concert de l'Agrupació Coral del Serrallo. Particularitats i espais S'ha destacat que el Nadal és l'excusa perfecta per sortir a cantar i mostrar el treball realitzat durant l'any. Maria Mercè Martorell assenyala que, davant la falta de sales, les esglésies esdevenen escenaris ideals per a aquest tipus de música. "El concert de Nadal és un èxit assegurat perquè són músiques molt entranyables que transmeten pau, amor i concòrdia." Innovació i tradició Tot i que el repertori clàssic predomina, els convidats expliquen que s'estan introduint versions modernes: * La Coral del Serrallo aposta per un recull de tota la música de l'any (havaneres, sardanes). * El Cor Jove de la Catedral incorpora nadales en llatí, hebreu, alemany i fins i tot estils més propers al gospel com els temes de la pel·lícula Sister Act.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Entrevista a Marc Marzenit: Electrònica i Tarragona en Viu
El DJ Marc Marzenit tanca el cicle Tarragona en Viu L'entrevista se centra en la figura de Marc Marzenit, reconegut DJ i productor català amb projecció internacional, qui actua demà a la sala El Cau de Tarragona com a cloenda de la temporada 2010 del cicle de concerts Tarragona en Viu. Tot i la seva joventut (27 anys), Marzenit ja acumula una trajectòria d'onze anys en el món de l'electrònica. Trajectòria i Estil Musical Inicis: Va començar amb només 16 anys punxant en pubs i raves de les zones de Lleida i Mollerussa. Evolució: Ha millorat la qualitat del seu so i la tècnica de mescla gràcies a viatjar per tot el món, però afirma mantenir l'esperit original. Projectes i Alter egos: Sweet On Close: Música clàssica amb tocs electrònics. Divine Elements: Estil més proper a l'electrònica IDM. Marc Marzenit: El seu vessant més tecno, que pot ser emotiu o enèrgic. La Filosofia del DJ com a Artista Marzenit defensa que la música, sigui quin sigui l'estil, ha de transmetre emocions i no ser un producte buit. Reivindica la feina del DJ com a creador i critica la "prostitució comercial" de l'escena: "Agafar el top 10 dels hits de l'any i posar-los en cada sessió no és ser un discjòquei. Això és fer una playlist." Per a l'artista, la clau d'una bona sessió resideix en la connexió amb el públic i la capacitat d'arriscar, adaptant la música segons l'ambient de la sala. Prefereix l'ús de CDs per mantenir el contacte físic amb la mescladora, allunyant-se dels ordinadors. Connexió amb Tarragona Curiosament, malgrat haver actuat a països com Corea del Sud, Austràlia o Argentina, aquesta serà la seva primera actuació a Tarragona ciutat. Per a ell és una cita especial, ja que té vincles familiars a Altafulla i va passar gran part de la seva infància a la zona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Adopció responsable i cures de cadells per Nadal
Consells per a una Adopció Conscient i l'Arribada d'un Cadell En aquesta edició especial abans de les festes de Nadal, membres de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona fan una crida a la responsabilitat. Es recorda que un animal no és una joguina, sinó un compromís per a tota la vida. La Socialització i els Primers Mesos L'arribada d'un cadell a casa requereix paciència i coneixements bàsics per garantir el seu benestar: * Edat mínima: És fonamental no separar el cadell de la mare abans dels dos mesos per garantir una socialització correcta. * Sortides al carrer: Tot i que no poden trepitjar terra fins a estar totalment vacunats, és recomanable treure'ls en braços perquè s'acostumin als sorolls i a la gent. * Higiene: No s'han de banyar fins a tenir les vacunes completes; es poden fer servir tovalloletes o draps humits en cas de necessitat. Educació i Lideratge a la Llar Establir una jerarquia clara des del principi és la clau per a una bona convivència: * El joc com a límit: L'amo ha de ser qui iniciï i acabi el joc per marcar el seu lideratge. * Gestió dels plors: Si el cadell plora per cridar l'atenció, s'ha d'ignorar per no reforçar aquest comportament. * Renyar en el moment precís: Només té sentit si s'enxampa l'animal in fraganti. Si es troba la destrossa més tard, l'animal no entendrà el motiu del càstig. Gossos en Adopció Es presenten tres casos concrets que busquen una llar aquesta temporada: 1. Black: Un pastor belga negre d'un any, molt tranquil i ideal per a famílies amb nens. 2. Tila: Una gossa mestissa de 3 anys que es va recuperar d'una situació crítica i necessita tractament continuat. 3. Blanqui: Un gos d'un any i mig que, malgrat haver patit maltractaments, és extremadament carinyós. "Abans de comprar un cadell, passeu-vos per la protectora i doneu-los una oportunitat; tant l'adult com el cadell són perfectament adoptables."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Adopció de gossos veterans i higiene a la Protectora de Tarragona
Resum del programa En aquest espai dedicat a la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona, es discuteixen diversos temes crucials per al benestar animal, destacant casos concrets de gossos que necessiten una llar i oferint consells professionals sobre el manteniment i la cura dels animals domèstics. Històries de superació: Gossos en adopció Es presenten tres casos especials de la protectora que busquen una família d'acollida de manera urgent: * Dumbo: Un gos mestís de la raça Azul de Gascunya. Tot i haver passat cinc anys entre l'abandonament en un polígon i la protectora, és un animal excepcionalment carinyós, sociable i sense traumes. * La Velleta: La gossa més veterana del centre (uns 7-8 anys d'espera). S'emfatitza la importància de donar visibilitat als gossos que, per no ser de raça o estar en una gàbia, passen desapercebuts. * La Podenquita: Una representant de la raça dels conillers (podencos), sovint maltractats o abandonats pels caçadors en finalitzar la temporada. Es destaca que són gossos ideals per a pisos i famílies pel seu caràcter sumís i dolç. Consells d'higiene i perruqueria La Raquel, especialista en perruqueria canina, trenca alguns mites sobre la neteja dels gossos: * Freqüència del bany: Es recomana no banyar-los més d'una vegada al mes. L'excés de sabó altera el greix natural de la pell i pot provocar, paradoxalment, que el gos faci més olor. * Importància del raspallat: Moltes vegades un bon raspallat és suficient per eliminar pols, àcars i brutícia externa sense danyar les defenses de la pell. * L'assecat: És vital no deixar el gos humit, especialment a l'hivern, per evitar refredats i pèrdua de temperatura corporal. Col·laboració i conscienciació La protectora posa a la venda un calendari solidari per al 2011, amb fotografies del professional Ferran Aguilar, per recaptar fons. Finalment, es fa una crida a la responsabilitat davant l'arribada del Nadal: "Un gos no és una joguina; és una responsabilitat per a tota la vida, no un regal que es pugui llançar al cap de pocs mesos."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Recull de salutacions nocturnes i menció a Carles
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una seqüència repetitiva de caràcter protocol·lari centrada en la salutació de bona nit. El contingut es caracteritza per una estructura minimalista i altament predictible. Punts clau de la interacció Repetició constant: Es produeix una iteració sistemàtica de la fórmula de cortesia bona nit en intervals regulars. Interrupció nominal: L'únic canvi significatiu en el patró es produeix al segon 839, on apareix el nom de Carles. To de la comunicació: Manté una atmosfera de calma i formalitat extrema. "Bona nit" L'intercanvi no presenta un desenvolupament narratiu complex, sinó que se centra en el manteniment d'un vincle de comunicació bàsic i cordial entre els interlocutors.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Els Premis Europeu de l'Any i el setmanari European Voice
Premis de l'Any: Guardons a l'Esperit Europeu L'expert en dret comunitari, Alfons González, analitza els premis anuals organitzats pel prestigiós setmanari independent European Voice. Aquests guardons, que es lliuren a Brussel·les, reconeixen les personalitats i institucions que millor encarnen els valors de la Unió Europea. Categories i Nominats Destacats Els premis es divideixen en cinc categories principals, on els lectors de la publicació voten els seus favorits: Inspiració de l'Any: Herta Müller: Premi Nobel de Literatura, reconeguda per la seva lluita per la dignitat humana. Bertrand Piccard: Líder del projecte Solar Impulse, un avió propulsat per energia solar. Selecció Espanyola de Futbol: Nominada pel seu impacte mediàtic internacional. Mercat de Deute Públic: Un candidat immaterial que representa la supervisió econòmica. Aureli Baltat: Editor de la web d'Eurocontrol, clau durant la crisi del núvol de cendra. Funcionaris de l'Any: Es destaquen figures com l'assessor de Catherine Ashton o el president del Banc Central Europeu per la seva independència i gestió de l'euro. Polític Nacional de l'Any: S'analitzen figures com els líders britànics David Cameron i Nick Clegg per reduir l'euroescepticisme, o el primer ministre d'Estònia per la seva gestió econòmica. El Paper del Periodisme Europeista El setmanari European Voice (fundat el 1995) actua com una font d'informació crítica per a funcionaris, diplomàtics i empresaris. "No és un butlletí oficial, és un diari independent amb criteris periodístics que reflecteix el que es cou a Brussel·les." González subratlla que aquests premis, encara que simbòlics i sense dotació econòmica, tenen un gran pes en el protocol i el prestigi polític dins de la bombolla europea.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
7'
Berins Escènics: Tallers de Poètica Visual i Teatre Gestual
Berins Escènics i la Investigació Teatral La Maria Vera, artífex de la plataforma Berins Escènics, presenta una proposta innovadora dins del marc de la Tardor Intercultural. Aquest projecte neix com un espai d'investigació per a creadors escènics que busca explorar nous llenguatges més enllà del text convencional. El concepte de Poesia Visual L'eix central dels tallers és el teatre sense paraules, una disciplina que prioritza la imatge i l'element plàstic. La Maria defineix aquesta experiència amb una metàfora molt clara: "És com si el públic pogués veure un quadre pictòric en moviment, on la imatge i el símbol predominen sobre el text." Detalls del Taller i Metodologia Objectius: Treballar el cos, l'espai, els objectes i, sobretot, l'imaginari del participant. Influències: S'utilitzen tècniques del circ per als exercicis corporals i per aprofitar la màgia de l'espai circular i actiu. Requisits: No cal experiència prèvia. Només es demana roba còmoda, bona voluntat i ganes d'indagar en la creativitat. Públic: Adreçat principalment a joves del barri amb interessos artístics o ganes de diversió. Calendari i Ubicacions Les sessions tindran lloc a finals de gener: 1. 21 de gener: A la plaça Major de Campclar. 2. 28 de gener: Davant del Centre Cívic de Torreforta (Plaça del Tarragonès). Tot i que el taller és a porta tancada per afavorir la concentració, es preveu fer una petita mostra final oberta al públic el darrer dia per exhibir el resultat de la investigació.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Premis Europeus de l'any i eficiència en el transport
Resum de l'episodi d'avui de l'AI Europa En aquest programa es repassen diversos temes d'actualitat de la Unió Europea, centrant-se especialment en els guardonats dels Premis Europeus de l'any i en eines digitals per a la sostenibilitat. Els Premis Europeus de l'any S'analitzen els resultats de la votació popular impulsada per la revista European Voice: Polític nacional de l'any: David Cameron i Nick Clegg (Regne Unit) pel seu paper en la política europea. Comissària de l'any: Cristalina Georgieva, pel seu lideratge eficient en les crisis humanitàries d'Haití i el Pakistan. Parlamentari de l'any: L'holandès Peter van Dalen (referit com Plaskar), per vetar l'acord de cessió de dades bancàries als Estats Units per protegir la privadesa dels ciutadans. Funcionari de l'any: Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, per mantenir la independència de la institució davant la crisi. Inspiració de l'any: Sorprenentment per als interlocutors, el premi ha estat per a la selecció espanyola de futbol. Guia per a la compra de vehicles sostenibles Es presenta la web www.cleanvehicle.eu, una plataforma de la Comissió Europea que permet comparar el cost total de manteniment i el nivell de contaminació dels vehicles al llarg de la seva vida útil (uns 200.000 km). S'arriba a la conclusió que, tot i que el dièsel és més econòmic, és significativament més contaminant que la benzina. Llegendes urbanes i normativa alimentària Es comenta un cas d'un pagès austríac amenaçat per la normativa sobre les denominacions de marmelada i confitura. La UE exigeix l'ús de cítrics per anomenar un producte com a marmelada per garantir la seguretat alimentària i la informació clara al consumidor. "A vegades, sota determinades denominacions, un es pensa que està comprant una cosa i, en realitat, és una altra."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Adopció responsable a la Protectora de Tarragona
Adopció i conscienciació animal En aquest espai divulgatiu, els membres de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona tracten diversos temes clau sobre la tinença d'animals, especialment davant la proximitat de les festes de Nadal. Es posa èmfasi en la importància de la sensibilització i la responsabilitat que implica sumar un nou membre a la família. Els gats: Grans companys desconeguts S'explica que la protectora acull una vintena de gats en espais limitats. Molts arriben per abandonament en zones properes o per camades no desitjades. Els gats són ideals per a persones amb un estil de vida urbà, ja que no requereixen sortides exteriors i són més autònoms. Mites desmentits: Es nega que els gats siguin faréstecs. S'afirma que són animals molt carinyosos i que poden conviure perfectament amb gossos si es fa un procés d'adaptació correcte. Salut i higiene: Es recorda que és vital desparasitar-los mensualment, encara que no surtin de casa, i procedir a la seva esterilització. Èxit institucional i seguretat La protectora ha estat una de les guanyadores del concurs de la Fundació Affinity, entre 90 candidatures d'arreu d'Espanya. Gràcies a aquest premi, han pogut millorar la tanca perimetral i la seguretat de les instal·lacions per garantir el benestar dels animals i evitar fugues. El cas del Jimbo i la crida de Nadal Es presenta la història del Jimbo, un gos amb ulls blaus que va viure dos anys en un polígon en pèssimes condicions. Ara està totalment socialitzat i espera una llar definitiva. Es fa una advertència seriosa contra el fet de regalar animals per Nadal com si fosin joguines: "Un animal de companyia no és un peluix; és una decisió per a tota la vida que no pot recaure només en un nen, sinó en tota la família." Preguntes clau abans d'adoptar Qui prendrà realment la responsabilitat de les cures diàries? L'estil de vida i l'habitatge (lloguer, espai) són compatibles amb l'animal? Es té una previsió de futur (canvis de domicili o nous fills) que pugui afectar l'animal?
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Prevenció del VIH i salut en el col·lectiu jove
Prevenció del VIH i Salut Juvenil a Tarragona Amb motiu del Dia Internacional contra la Sida (1 de desembre), l'entrevista amb Lluís Romero, tècnic de salut de l'Oficina Jove de Tarragona, posa el focus en la situació actual del VIH/Sida i altres qüestions de salut que afecten els joves d'entre 14 i 35 anys. La percepció del VIH entre la joventut Es destaca que, a diferència de les dècades dels 80 i 90, la percepció del risc ha disminuït dràsticament: * S'ha perdut l'estigma i la por associada a la mort, veient-se ara com una malaltia crònica. * Hi ha una relaxació de les mesures preventives i una baixada de guàrdia generalitzada. * Encara persisteixen dubtes sobre les vies de transmissió (saliva, petons, etc.). Proves de detecció i recursos de salut L'expert detalla les opcions per realitzar-se la prova del VIH, subratllant que una analítica convencional no la inclou si no es demana específicament: * Test ràpid: Disponible a la Creu Roja i Assexora. Ofereix resultats en 20 minuts amb una alta fiabilitat en els negatius. * Centre de Prevenció d'ITS: Ubicat al CAP Tarragonès, permet detectar altres infeccions com l'hepatitis, la sífilis o la gonorrea. * Oficina Jove: Ofereix assessorament, preservatius gratuïts i derivacions a especialistes en drogodependències o trastorns alimentaris. Altres focus d'atenció: Drogues i Sexualitat L'oficina no només tracta el VIH, sinó que gestiona consultes sobre: * Mètodes anticonceptius i prevenció d'embarassos (la consulta més freqüent). * Consum de substàncies com el cànnabis i el tabac. * Assessorament a pares preocupats per l'ús de drogues dels seus fills. "Amb una única pràctica de risc ja hi ha la possibilitat d'agafar el VIH. Hem d'entendre que un mètode pot evitar un embaràs, però no una malaltia de transmissió sexual."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Humor absurd i 'Lo Cerebro' a la Sala Trono
Entrevista amb Cristina Medina de Pec en Raya El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio entrevista la Cristina Medina, integrant de la companyia Pec en Raya, per parlar del seu darrer espectacle teatral, Lo Cerebro, que es representa a la Sala Trono de Tarragona. L'espectacle: Lo Cerebro L'obra es defineix com una conferència humorística sobre el cervell humà, on personatges com el Doctor Oswaldo i la Doctora Juani analitzen aquest òrgan des de l'absurd. Estil d'humor: Es caracteritzen per un humor anàrquic, surrealista i clownesc. Segons la Cristina, busquen la complicitat amb el públic a través de la pròpia estupidesa i les limitacions humanes. Diferència amb els monòlegs: A diferència del stand-up convencional, l'espectacle té una dramatúrgia clara, amb una posada en escena que inclou elements visuals i un fil argumental definit. Trajectòria internacional: La companyia ha portat el seu humor per tot el món, incloent-hi la Xina (amb subtítols) i Anglaterra, demostrant que el seu llenguatge basat en el clown és universal. Reconeixements i dates L'obra arriba precedida per diversos guardons: * Premi al millor espectacle al Festival Internacional d'Humor de Madrid. * Premi a la Fira de Tàrrega. "Nosaltres matem per un xiste, per una rialla... al final es tracta de riure de la nostra pròpia inutilitat." Compromís social Amb motiu del seu 13è aniversari, la companyia col·labora amb un orfanat a Bolívia. Destinen la totalitat dels beneficis de la venda de les seves samarretes (disponibles a peccenraya.com) a aquesta causa benèfica.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
31'
Ciència, curiositats i Realitat Augmentada a La Terra és plana
Reflexions sobre la Ciència i l'Energia En aquesta edició del programa, en Beta reflexiona sobre la utilitat dels experiments científics a gran escala, com el col·lisionador de partícules. S'explica la diferència fonamental entre: • Fissió nuclear: el trencament d'àtoms per generar calor, mètode actual que genera residus radioactius. • Fusió nuclear: la unió d'àtoms, procés que s'esdevé al Sol i que representa el gran repte energètic per aconseguir una energia neta i gairebé il·limitada. Curiositats i Ciència-ficció Es comenten notícies anecdòtiques que barregen la realitat amb la cultura popular: • La subhasta del trajo original de Darth Vader (Star Wars) a Londres, valorat en més de 260.000 euros. • El misteri de la "viatgera en el temps" de 1928: un fragment d'un documental sobre l'estrena de la pel·lícula El circ de Charles Chaplin on apareix una dona que sembla parlar per un telèfon mòbil. El Tema Central: La Realitat Augmentada Es defineix la realitat augmentada com la superposició d'informació digital (textos, vídeos o 3D) sobre imatges del món real en temps real. Segons en Beta, aquesta tecnologia es basa en la combinació de tres components clau en els smartphones: 1. GPS per a la localització. 2. Brúixola electrònica per determinar l'orientació. 3. Acceleròmetre per detectar el moviment i el gir del dispositiu. "Alguns experts apunten que el futur de la realitat augmentada ja no dependrà del mòbil, sinó d'ulls biònics o lents de contacte amb LEDs integrats." L'episodi conclou amb un apunt musical dedicat a Irlanda, amb la cançó I am stretched on your grave de Sinéad O'Connor.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Nando Caballero presenta '8 dissabtes d'hivern'
Presentació del disc '8 dissabtes d'hivern' L'artista Nando Caballero presenta el seu primer treball en solitari acompanyat de L'Orquestra del Llenero Solitari. En aquesta entrevista, s'explica el procés creatiu d'un disc marcat per la col·laboració estreta amb Juan Zarpe i una sonoritat molt particular. Procés de gravació i sonoritat El disc ha estat un treball conjunt entre Caballero i Zarpe, actuant com a multi-instrumentistes. Presenta una sonoritat distant i freda, amb l'ús exclusiu de bateries programades i guitarres distorsionades. El títol prové dels vuit viatges de dissabte que l'autor va fer de Sabadell a Tarragona per enregistrar el material. Disseny i identitat visual L'apartat visual ha anat a càrrec del dissenyador Gerard Juan (Mola Disseny), qui ha creat un concepte basat en un mapa imaginari que realment ressegueix la silueta del cap de l'artista. "Volia posar-me Nando Caballero i algo més... l'orquestra queda molt rimbombant i ho remates amb el llenero solitari." Directe i distribució Concerts: El proper dissabte al Cafè Teatre de Reus i properament a Tarragona. Format: En directe, l'artista opta per una proposta més crua, defensant les cançons ell sol amb la guitarra elèctrica. Canals: El treball es pot trobar en plataformes digitals (Spotify, iTunes) i botigues físiques com Shiba, MediaMarkt o Fnac.