Tots els episodis

62665 episodis disponibles

episodis

45529-45552 de 62665

Arxiu Sonor esports 2099-2010
1 de febr. del 2009
19'
Presentació Oficial del Nàstic de Tarragona: Passat, Present i Futur
Un acte de germanor entre generacions de l'entitat La presentació oficial de la plantilla del Nàstic de Tarragona s'ha convertit en un homenatge a la història del club, unint exjugadors emblemàtics, integrants del futbol base i les jugadores de l'equip femení per donar la benvinguda als membres del primer equip. Connexió entre la història i l'actualitat L'esdeveniment ha destacat per un format on referents històrics del club han apadrinat les noves incorporacions i jugadors clau de la temporada: Llegendes del club: Figures com Santi Coch (el jugador amb més partits oficials), Santi Palanca o Ismael Bañeres han recordat fites històriques, des de la victòria al Bernabéu el 1948 fins als ascensos a Segona i Primera Divisió. Valors i sentiment: S'ha posat èmfasi en el sentiment de pertinença amb frases com: > "El Gimnàstic per mi és la meva família... aquí és casa meva." Presentació de la plantilla i el cos tècnic Sota el lema "Ho vivim junts", s'han presentat els jugadors que formaran l'eix de l'equip, destacant noms com: Capitans i referents: Rubén Pérez, Mingo i Alejandro Campano tanquen la desfilada com a líders del vestidor. Noves incorporacions: Jugadors com Curro Torres, Fernando Morán, José Mari i Roberto han estat rebuts amb grans expectatives per la seva experiència a la Lliga BBVA. Filial i Base: Joves promeses de la pedrera han tingut el seu espai, demostrant la vitalitat del projecte de futur de l'entitat. El paper del futbol femení i el cos mèdic L'acte també ha servit per donar visibilitat a l'esforç del futbol femení, amb la participació de jugadores que competiran a la Superlliga, i s'ha fet un reconeixement al bloc mèdic, utillers i delegats, peces fonamentals per al funcionament diari del club.
Arxiu Sonor esports 2099-2010
1 de febr. del 2009
0'
El Nàstic marca a la Condomina contra el Murcia
Crònica del Gol del Nàstic L'acció col·lectiva comença al camp del Murcia, on el Nàstic de Tarragona aconsegueix moure la pilota amb criteri a través d'una combinació entre Fernando Morán, Mingu i David Baussà. Desenvolupament de la jugada La possessió s'inicia a la banda esquerra sota el control de Baussà. Es realitza un canvi de joc intel·ligent cap a la banda dreta per trobar José Mari. Amb la incorporació ofensiva de Campano, es genera l'espai necessari per a la centrada. El moment decisiu La jugada culmina amb una centrada precisa de José Mari que troba Roberto, el qual remata a porteria per marcar el primer gol del partit. "Gol del Nàstic! El gol del Nàstic, que s'avança la Condomina." L'equip tarragoní aconsegueix així posar-se per davant en el marcador en un escenari complicat, gràcies a una transició ràpida i una execució final impecable.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
1 de febr. del 2009
11'
Balanç del primer mes de vacunació de la Grip A a Tarragona
Balanç de la campanya de vacunació Després d'un mes de l'inici de la campanya de vacunació contra la grip A (H1N1) a Catalunya, Joaquim Pallajà, director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, fa un repàs de la situació actual. Tot i que no s'han complert les expectatives inicials de participació, s'han administrat unes 20.000 vacunes al Camp de Tarragona, el que representa un 20% de la població de risc prevista. Grups de risc i participació El departament recorda que la vacuna és especialment recomanable per a: - Persones amb malalties cròniques que es poden agreujar. - Dones embarassades, a causa del risc de complicacions. - Professionals de serveis essencials: personal sanitari, Mossos d'Esquadra, Bombers, etc. Pallajà atribueix la baixa participació inicial a un retraïment de la població provocat per informacions contradictòries o reticències sense fonament clínic sobre la seguretat de la vacuna. "Aquesta vacuna és tan segura com les altres i està perfectament validada i assegurada pels assajos clínics." Situació epidemiològica i víctimes Actualment, la incidència ha baixat de forma substancial, passant de 600 a 180 casos per cada 100.000 habitants en dues setmanes. Tot i això, es manté la vigilància per a un possible repunt el mes de gener. Pel que fa a la mortalitat, s'han registrat sis víctimes mortals a la demarcació, la darrera d'elles una dona embarassada sense patologies prèvies. La campanya es preveu que continuï activa fins a finals d'any o principis de gener als Centres d'Atenció Primària (CAP).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
1 de febr. del 2009
25'
Balanç del Port de Tarragona i previsions per al 2010
Balanç de l'activitat portuària 2009 Josep Anton Burgassé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, analitza el tancament de l'exercici 2009 en un context de crisi econòmica mundial. Malgrat les dificultats, el port ha complert les seves previsions, mantenint un volum proper als dos milions i mig de tones mensuals. Impacte de la crisi per sectors • El sector més afectat ha estat l'immobiliari, amb una caiguda dràstica del clinker (matèria primera del ciment) i productes de construcció. • L'automobilística també ha patit descensos forts, tot i que s'ha detectat una lleugera recuperació gràcies als incentius governamentals a finals d'any. • La diversificació cap als contenidors s'erigeix com l'aposta estratègica de futur per no dependre exclusivament del sector químic i energètic. Inversions i infraestructures estratègiques El Port de Tarragona manté la seva capacitat inversora gràcies a la cultura de l'estalvi aplicada durant els anys de bonança. Per al període 2009-2010 s'ha previst un pressupost total de 120 milions d'euros. Projectes principals per al 2010 • Terminal de contenidors: Ampliació de la capacitat i millores en el calat del Moll d'Aragó per rebre vaixells més grans. • Nova Seu de l'Autoritat Portuària: El trasllat al nou edifici (Centre de Negocis) es preveu per al primer o segon trimestre de 2010. L'edifici antic podria ser enderrocat si no es troba un ús viable. • Sostenibilitat: Construcció d'un nou edifici de serveis portuaris amb tecnologia eco-eficient i materials subministrats per la indústria química local. "Un edifici quan està buit, si té alguna malaltia, el que cal és o curar-lo o llançar-lo." Connectivitat i política tarifària Es discuteix la complexitat del sistema ferroviari i la necessitat de coordinació amb el Ministeri de Foment per millorar les sortides de mercaderies. D'altra banda, per ajudar a la recuperació de les empreses, el port ha anunciat una congelació i rebaixa efectiva del 2% en les seves tarifes de cara al 2010, fet que suposarà un estalvi de 750.000 euros per al sector privat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
L'Art del Mar: Fotografia a la Casa Canals de Tarragona
L'Art del Mar: Una Mirada Antol&ogica L'entrevista amb Xantal Grande, responsable de la Fundaci"o F"orum de Fotografia i membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, ens submergeix en l'exposici"o "L'Art del Mar" que es pot visitar a la Casa Canals de Tarragona. Aquesta mostra reuneix els millors fot&ografs mundials de les "ultimes d&o&8cades per oferir una visi"o heterog&o&8nia del mar. Conceptes Clau de l'Exposici"o L'exposici"o no &e&s nom&e&s una col&b&b&7lecci"o d'imatges, sin"o un esfor&e&7 de comissariat que busca el di&a&8leg entre obres: Estats d'&a&8nim: El mar es presenta com un element camale"onic: des de la calma absoluta fins a la viol&o&8ncia m"itica. Recorregut conceptual: La mostra s'inicia amb la immersi"o en el color blau i la textura de l'aigua, per finalitzar amb la pres&o&8ncia humana, el naufragi i la salvaci"o. Den&u&8ncia ecol&o&8gica: Es destaquen imatges impactants com les dels vaixells abandonats al Mar d'Aral, s"imbol de la degradaci"o causada per l'home. Fotografia com a Art de Primer Nivell Durant la conversa, es reivindica el paper de la fotografia en l'actualitat: "La fotografia ja &e&s un art com tots els arts, tot i que alg"u resisteix a admetre-ho institucionalment." Grande tamb&e&9 comparteix la seva experi&o&8ncia recent a la fira de fotografia de Par"is, on ha confirmat el reconeixement d'artistes que ja havien passat pr&e&8viament per Tarragona (com Peter Hugo), i comenta la troballa de peces excepcionals com un daguerreotip valorat en milers d'euros i noves tend&o&8ncies en la fotografia &a&8rab.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
2009-11-27 MITJA MARATO. JUANAN FERNANDÉZ
L'auge del running a Tarragona i la Mitja Marató En aquesta edició del programa, l'atleta i gerent de la botiga Runners World, Juanan Fernández, analitza la situació actual de l'atletisme a la ciutat, destacant el gran èxit de la 18a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Amb les 2.000 inscripcions exhaurides ràpidament, s'evidencia que la prova ha assolit un nivell de maduresa i demanda excepcional. Projectes pioners: Dones i Universitat Fernández subratlla dues iniciatives clau per fomentar l'esport base: • Grup d'iniciació per a dones: Un col·lectiu que va començar al maig amb l'objectiu de formar noves atletes des de zero. Sorprenentment, diverses d'aquestes dones ja estan preparades per afrontar els 21 km aquest diumenge. • Col·laboració amb la URV: Un projecte que integra el running a la vida universitària, oferint sessions d'entrenament teòriques i pràctiques que, a partir del febrer, podran convalidar-se com a crèdits de lliure elecció. Qualitat i serveis al corredor L'atleta destaca que Tarragona és referent no només pel seu circuit arran de mar, sinó pels serveis de valor afegit: • Marcadors de ritme: Guies que ajuden els corredors a assolir les seves marques de temps. • Post-cursa premium: Servei de massatges, aquateràpia a piscines climatitzades i resultats immediats via SMS. "Tenim una de les millors mitges maratons a nivell nacional en quant a qualitat, cuidem l'atleta com en pocs llocs ho fan." Crítica constructiva i futur turístic Tot i l'èxit, Fernández proposa millores per convertir la cursa en un motor econòmic i turístic: • Impulsar una Fira del Corredor al Serrallo o al Moll de Costa. • Crear paquets turístics amb hotels per atraure corredors de fora de Catalunya. • Generar més implicació de la ciutadania com a públic animador per igualar l'esperit de grans maratons com la de Nova York o Amsterdam.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Homenatge a Ricardo Rebollo, símbol del Magí de les Timbales
La Trajectòria de Ricardo Rebollo L'episodi ret homenatge a Ricardo Rebollo, una figura emblemàtica de les festes de Tarragona, especialment conegut per haver estat el patge encarregat de portar el cavall del Magí de les Timbales durant més de 30 anys. Amb 83 anys, Rebollo representa la memòria viva del Seguici Popular i de l'evolució de la ciutat. Transformació de la Festa i l'Ajuntament Durant la conversa, es destaca com ha canviat la celebració i la gestió municipal des dels seus inicis: Crisi i precarietat: Rebollo recorda els temps en què l'Ajuntament no tenia fons ni per comprar material bàsic a la ferreteria si no es pagava al comptat. Evolució institucional: Es menciona la transició cap a una estructura més moderna i professionalitzada, especialment a partir de mandats com el de l'anomenat "senyor del Mau". Professionalització festiva: De l'austeritat absoluta s'ha passat a una festa amb molts més actes i una inversió econòmica superior per potenciar el turisme i la cultura. Una Vida al Servei de la Ciutat Rebollo no només ha participat en el seguici, sinó que ha estat treballador municipal en diverses àrees: Membre de la brigada municipal com a peó. Guarda de passeig a les muralles de Tarragona. Telefonista al cos de bombers en la seva última etapa abans de la jubilació a causa de problemes de salut a les cames. Reivindicació d'un Merecut Homenatge L'entrevistat explica que ha presentat una instància formal a l'Ajuntament sol·licitant un reconeixement públic. Defensa fermament que aquests actes s'han de fer en vida: "Vull que em facin un homenatge perquè me'l tinc merescut pels anys de servei, però també vull que el facin a totes les persones que s'ho mereixin. Mai t'han de fer un homenatge després de mort, perquè ja no ho veus." Finalment, es destaca el gran valor social i humà de figures com la seva, que han dedicat tota la seva vida laboral i festiva a la comunitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
48'
Tarragona som tots: Manifest per la capitalitat
Acte unitari en defensa de la capitalitat de Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio retransmet l'ambient previ a la concentració convocada pel consistori i més de 300 entitats ciutadanes. L'acte té com a objectiu principal reafirmar el paper de Tarragona com a capital de la futura vegueria i defensar el seu nom com a referent territorial. Context Històric i Polèmiques L'actualitat informativa de la ciutat s'ha vist marcada per dos conflictes principals durant l'últim mes i mig: • La petició formal perquè l'Aeroport de Reus passi a anomenar-se Aeroport de Tarragona-Reus per millorar-ne la identificació internacional. • El rebuig a qualsevol nom per a la nova organització territorial que no inclogui explícitament la paraula Tarragona. Protagonistes i Veus de la Ciutat Durant la prèvia, diversos representants de la societat civil i política han expressat el seu suport: • Albert Abelló (Cambra de Comerç) destaca que la ciutat ja no és apàtica i té capacitat de resposta. • Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde) subratlla el caràcter solidari i respectuós de la capitalitat de Tarragona. • Representants del Nàstic de Tarragona, associacions de veïns i el Síndic de Greuges coincideixen en la necessitat de defensar un estatus històric de més de 2.000 anys. Escenografia i Programa de l'Acte La concentració té lloc a la Plaça de les Cols i a les escales de la Catedral, amb una posada en escena que inclou: • Repartiment de 2.500 mocadors vermells i 3.000 xapes amb el lema Tarragona Capital. • Lectura del manifest a càrrec de la ballarina Arantxa Sagardoy. • Intervencions del filòleg Joan Martí i Castell i la portaveu de Mou-te per Tarragona, Anna Gispert. • Un pilar de cadascuna de les quatre colles castelleres de la ciutat com a cloenda simbòlica. "Tarragona és capital i ho continuarà sent, passi el que passi i diguin el que diguin alguns."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 24min
Tarragona Som Tots: Acte en Defensa de la Capitalitat
Crònica de la Concentració Ciudadana L'episodi recull la retransmissió íntegra de l'acte multitudinari celebrat a la plaça de les Cols, on milers de tarragonins es van aplegar per reivindicar el manteniment del nom de Tarragona i la seva condició de capital davant el projecte de llei de vegueries de la Generalitat. Unitat Política i Social L'acte ha comptat amb un consens històric a la ciutat: • Més de 300 entitats i col·lectius han subscrit el manifest unitari. • Unitat de totes les forces polítiques de l'Ajuntament sense fissures. • Una assistència estimada d'entre 4.000 i 5.000 persones, superant les expectatives inicials. Fonaments de la Reivindicació Durant els diversos discursos, s'han exposat els motius de la protesta: 1. Història i Identitat: Un repàs des de l'època romana fins a l'actualitat que demostra que Tarragona ha estat sempre el centre administratiu i jurídic del seu entorn. 2. Capitalitat Integral: Es defensa que la ciutat no és només capital per història, sinó per la seva potència comercial, logística (Port), industrial i universitària. 3. Criteri de Nomenclatura: Es rebutja el nom de Camp de Tarragona per a la futura vegueria, exigint que, tal com passa amb Barcelona, Lleida o Girona, la demarcació mantingui el nom de la seva capital. "No ens podem permetre ni de renunciar al nostre nom ni que aquest sigui manipulat per ningú amb intencions inconfessables." Valoracions de les Autoritats L'alcalde Josep Feliç Ballesteros ha tancat l'acte amb un discurs contundent, assegurant que la ciutat arribarà fins a les "darreres conseqüències" (incloent-hi la via jurídica) per defensar els seus drets. Ha criticat durament la manca de diàleg del govern nacional i les declaracions d'altres líders territorials que minimitzen els arguments tarragonins.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Mestissatge i Rumba: Especial Cap d'Any amb Laura Casadevall
La Rumba i el Mestissatge com a Protagonistes En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, l'entrevistada és Laura Casadevall, periodista i DJ, que ens apropa a l'escena de la música mestissa i la rumba catalana davant la proximitat de les festes de Cap d'Any. L'Evolució del Gènere El programa destaca com la rumba, un gènere que semblava aparcat des dels anys 60 i 70, ha viscut un boom espectacular gràcies a noves formacions. Els punts clau de la discussió inclouen: • La influència de Peret com a nexe d'unió entre generacions amb el seu disc del 2000. • La definició de mestissatge com una barreja de ritmes que inclouen el rumba, el reggae, el flamenc i el hip-hop. • La importància de grups actuals com La Pegatina, que han aconseguit connectar amb el públic més jove i omplir grans espais. Dinàmiques de l'Ofici de DJ Casadevall comparteix la seva experiència personal darrere dels plats, subratllant la necessitat de tenir un ull en la música i l'altre en el públic. Fa mencions destacades sobre: • La gestió de les peticions de l'audiència, intentant encabir-les en el ritme de la sessió. • L'estat actual de la indústria, on molts grups opten per l'autogestió i segells independents degut a la crisi del mercat discogràfic. Selecció Musical de l'Episodi Durant la conversa, es fa un repàs per diversos referents musicals: "Gato Pérez va ser qui va fer el pont entre aquells rumberos vinculats al flamenc i la rumba més cosmopolita." • Los Eslándicos: Un grup de Còrdova que barreja funky i reggae. • Gipsy Kings: Representants de la rumba conreada a França per la diàspora catalana. • El Puchero del Hortelano: Formació que clou l'episodi amb una reflexió sobre el primer dia de l'any.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Futur cultural de Tarragona i Centenari del Metropol
Agenda Cultural i Nous Projectes a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, repassa l'actualitat i el futur immediat de les polítiques culturals a la ciutat. Es destaca la transició cap a una programació més estable i participativa, amb un èmfasi especial en la recuperació d'espais i el suport al teixit associatiu. Centenari del Teatre Metropol L'any 2010 esdevé l'any de la commemoració dels 100 anys del Teatre Metropol, obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Els actes s'inicien el 9 de gener amb una proposta de caire familiar que recorda l'origen de l'espai com a centre social vinculat al Patronat Obrer. Programació reforçada: S'anuncia una temporada d'hivern i primavera d'excel·lència. Gran sorpresa internacional: Es confirma un espectacle de projecció mundial relacionat amb un director/actor que és un gran admirador de l'obra de Jujol. Publicacions: Edició d'un llibre commemoratiu a càrrec del Museu d'Història i col·laboracions amb la URV. El futur Teatre Tarragona Pel que fa a les infraestructures, el Teatre Tarragona encara la seva recta final. Les previsions tècniques situen la inauguració durant el primer trimestre de 2011, per permetre un període de proves del sistema escenotècnic. "S'ha de provar que funcioni tot i per això jo soc prudent. Jo dic que la inauguració serà el primer trimestre de 2011." Noves Línies de Programació per al 2010 L'Ajuntament assumeix la gestió directa o el suport de diversos cicles per garantir la continuïtat de l'oferta cultural: * Cinema: Es manté el cinema en versió original a l'Antiga Audiència. * Música: Creació d'una programació estable de música clàssica amb cicles simfònics al Palau de Congressos i impuls a la música contemporània. * Arts Plàstiques: Obertura del concurs per a la nova direcció del Centre d'Art Contemporani i recerca de nous espais petits o privats per a exposicions itinerants. * Literatura: Projecte de convertir el Teatre Magatzem (Cooperativa Obrera) en la futura Casa de les Lletres.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
La Sant Silvestre de Tarragona: Tot a punt per a la sisena edició
Preparatius i Exit de Convocatòria La sisena edició de la cursa de Sant Silvestre de Tarragona, organitzada pel club Tarragona Fundistes, arriba amb les inscripcions pràcticament exhaurides. Amb un total de 1.300 dorsals, la prova ha crescut respecte a l'any anterior, demostrant una consolidació absoluta dins del calendari esportiu i social de la ciutat. Característiques de la Prova Distància i recorregut: Un circuit de 9 quilòmetres totalment planer que discorre per la zona baixa de la ciutat, incloent el Port Esportiu, el Moll de Llevant i l'escollera. Filosofia: Tot i mantenir un punt competitiu, l'objectiu principal és el caràcter festiu i popular, obert a corredors de totes les edats i nivells. Logística: El punt de trobada és la Llotja de Pescadors al Serrallo. L'organització recomana arribar amb una antelació d'entre 45 i 60 minuts per escalfar i evitar problemes d'aparcament. Una Cursa amb Ànima Solidària Una de les grans novetats d'enguany és la vessant benèfica en col·laboració amb la Fundació Bona Nit. Els participants i assistents poden fer donacions per ajudar a proporcionar allotjament i cobertura a persones sense sostre de Tarragona. "Sempre la filosofia que hem tingut des de la primera edició ha sigut una cursa de caràcter festiu, popular i per passar una estona." Recomanacions per als Corredors Rafael Casellas, responsable de l'organització, emfatitza alguns consells clau per gaudir de la jornada: 1. Realitzar un bon escalfament a causa de les baixes temperatures i el ritme intens de la sortida. 2. Fer un dinar lleuger per evitar indigestions durant la cursa. 3. Gaudir de la festa posterior, on s'oferirà un brou calent gentilesa de la Llotja.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Debat sobre la capitalitat i vegueries a Tarragona
La lluita per la capitalitat i l'ordenació territorial En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos representants d'entitats locals debaten sobre la polèmica al voltant de la futura Llei de Vegueries i la convocatòria d'una concentració en defensa de la capitalitat de Tarragona. L'episodi analitza la unitat d'acció de les entitats, la desconeixença ciutadana i la històrica rivalitat amb Reus. L'opinió del carrer i la diversitat de postures • Mitjançant una unitat mòbil, s'han recollit veus de tarragonins amb opinions contraposades: - Alguns ciutadans defensen la capitalitat històrica de manera absoluta i total. - Altres es mostren més moderats o conservadors, demanant respecte mutu amb Reus. - Hi ha una part important de la població que admet desconèixer el contingut real de l'avantprojecte de llei, malgrat haver signat el manifest. Unitat d'entitats i gestió política • Els tertulians destaquen que és un fet excepcional que 300 entitats i tots els partits polítics locals s'hagin posat d'acord en una mateixa causa. • Es qüestiona la coherència política: "Com pot ser que polítics del mateix partit a Tarragona diguin una cosa i a Reus una altra?" • Es reclama que la capitalitat no sigui només un nom, sinó una capacitat de decisió econòmica i d'infraestructures (com el cas de l'aeroport o la universitat). El concepte de Vegueria i el futur legal • Es discuteix la transició del sistema provincial al de vegueries i les dificultats que això pot comportar a nivell estatal i electoral. • Els representants recorden que l'avantprojecte encara està en fase d'al·legacions i que és el moment crític per a la mobilització ciutadana per evitar que la ciutat quedi diluïda en una co-capitalitat que la perjudiqui.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Balanç del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona
Creixement exponencial d'usuaris a Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, realitza un balanç de l'any recordant que la ciutat ha experimentat un augment espectacular d'abonats. En els darrers dos anys, s'ha passat de 3.000 a 9.500 abonats, un increment de 6.500 persones que demostra la voluntat de la ciutadania de mantenir-se activa. Noves activitats i equipaments L'èxit es deu en gran part a la diversificació de l'oferta: * Obertura de gimnasos: L'adequació de sales ja existents per fer activitats dirigides com pilates, ioga i spinning ha atret prop de 3.000 persones. * Activitats aquàtiques: S'ha registrat un creixement notable, passant de 930 a 1.630 inscripcions en un any. * Optimització d'espais: Es treballa en convenis amb entitats externes com el Sagrat Cor i el Club Natació Tàrraco per oferir més hores de pavelló i preus reduïts en l'ús de piscines per als ciutadans. Projectes per al 2010 El Patronat no s'atura i planteja millores de cara al nou exercici: 1. Servei de menjador: S'estudia oferir aquest servei en les estades esportives d'estiu per millorar la conciliació familiar. 2. Milla Urbana Popular: Es preveu la creació d'una cursa popular per fomentar l'atletisme entre els més joves. 3. Gestió de l'ocupació: Per evitar la saturació en hores punta (17:30h - 20:30h), es fomenta l'ús de les instal·lacions al matí i al migdia. "Tarragona es mou i la ciutadania està cada dia més involucrada en la part esportiva; el nostre repte és que ningú es quedi fora." Congelació de tarifes Com a mesura de suport al ciutadà, s'ha anunciat que els preus es mantindran congelats durant tot l'any 2010. Malgrat l'augment de serveis i la millora de les instal·lacions, el Patronat aposta per no incrementar la pressió econòmica sobre els abonats, consolidant així l'èxit del model actual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
34'
El Parc de Nadal de Tarragona: Activitats i Tradició
Activitat al Palau Firal i de Congressos L'edició d'enguany del Parc de Nadal de Tarragona destaca per una gran afluència de públic familiar i una organització dividida en dos espais diferenciats. L'exterior se centra en les activitats esportives i d'aventura, mentre que l'interior acull més de 30 tallers lúdics i educatius. Les atraccions estrella • La Granota: Una atracció firal clàssica que genera la màxima expectació i llargues cues entre els infants. • Tallers de circ: Espai on els nens poden provar bicicletes petites, cordes d'equilibri i malabars. • Maquillatge de fantasia: Una de les parades més concorregudes per tematitzar-se de personatges com Batman o papallones. Cultura i Tradició Catalana L'episodi subratlla la dedicació del parc a la figura del folklorista Joan Amades, commemorant el 50è aniversari de la seva mort. • Es realitzen activitats sobre el Costumari Català. • Els infants aprenen les llegendes del Tió de Nadal i descobreixen variacions de les cançons tradicionals segons la població. • Hi ha un fort component de cultura popular amb gegants, gralles i timbals en directe. Educació i Sensibilització El parc no només és entreteniment, sinó que inclou espais de formació ciutadana: • Alimentació saludable: Tallers per aprendre la piràmide alimentària mitjançant jocs. • Llengua de signes: Un espai per apropar la realitat de les persones sordes als més petits. • Responsabilitat animal: El taller Estimar-vos és cuidar-vos ensenya que els gossos no són una joguina i fomenta l'adopció. • Educació viària: Circuits amb bicicletes tutelats pel Servei Català de Trànsit i la Guàrdia Urbana. "Un gos no és una joguina; els nens aprenen a detectar-ne les actituds i la importància del xip i l'adopció."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Operatiu Iglú: Atenció a les persones sense sostre a Tarragona
Cooperació per l'atenció ciutadana L'episodi detalla l'Operatiu Iglú a Tarragona, un dispositiu coordinat per la Guàrdia Urbana, la Creu Roja, Protecció Civil i els Serveis Socials de l'Ajuntament. L'objectiu principal és localitzar i oferir refugi a les persones que dormen al carrer durant les nits de fred intens. Funcionament del dispositiu Els voluntaris i agents s'organitzen cada nit a partir de les 22:30 h per recórrer la ciutat en dos equips diferenciats per zones (Rambla Nova amunt i avall). El procés inclou: Identificació i contacte: Es visiten punts habituals com caixers automàtics, portals i pàrquings. Oferta de recursos: S'ofereix l'allotjament en albergs o pensions concertades (Fundació Bona Nit, Casa del Transeünt). Assistència material: En cas que la persona rebutgi l'allotjament, la Creu Roja subministra mantes i begudes calentes. Perfils i noves realitats Els testimonis destaquen un canvi en el perfil de l'indigent. Ja no es tracta només de persones cronificades al carrer, sinó de víctimes de la crisi econòmica: Homes amb vides prèviament normalitzades que han perdut la feina i l'habitatge. Joves que viuen en vehicles per falta de recursos. Persones sense xarxa familiar a la ciutat. "Rep més que dona: és una fórmula no escrita que funciona en el voluntariat." Requisits i protocols futur Per accedir als recursos d'allotjament, s'han de complir certes normes de convivència, com no ser agressiu ni consumir alcohol dins dels centres. L'Ajuntament treballa ara en l'automatització d'aquest protocol perquè s'activi de manera immediata quan les temperatures baixin d'un llindar determinat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Tarragona, Capital: Concentració i Futur del Territori
Reivindicació de la Capitalitat de Tarragona En aquesta edició del podcast, es discuteix l'ampli suport social, ciutadà i polític que ha rebut el manifest per la capitalitat de Tarragona en el context del nou avantprojecte de llei de divisió territorial de la Generalitat. Els convidats, Anna Gispert i Jordi Bertran, destaquen la unitat històrica a la ciutat per defensar el seu paper institucional. El Malestar Territorial a Catalunya L'avantprojecte de llei no només ha generat crítiques a Tarragona, sinó que hi ha diversos focus de conflicte arreu del país: • El Pirineu i la Vall d'Aran: On es tem per la dilució dels drets d'autonomia i la pròpia llengua aranesa. • Catalunya Central: Amb la disputa per la capitalitat entre Vic i Manresa. • El Penedès: Territori que reclama una vegueria pròpia en lloc d'adscriure's a la barcelonina. • Terres de l'Ebre: On reapareix la dualitat competitiva entre Amposta i Tortosa. "És una llei que no s'ha fet des del territori, sense consens, i els avantprojectes només són això, projectes que es poden aturar si s'escolta la gent." Identitat, Història i Nomenclatura Un dels punts més crítics de la conversa és el debat sobre el nom de la vegueria i el concepte de Camp de Tarragona. Es qüestiona que tècnicament el terme Camp no és inclusiu per a zones de muntanya com el Priorat o la Conca de Barberà. A més, es defensa que Tarragona no pot ser considerada una "ciutat de segona" en comparació amb Barcelona, Lleida o Girona, especialment pel que fa a infraestructures com l'AVE. La Concentració del 30 de Desembre S'ha convocat un acte cívic i unitari a les escales de la Catedral (Plaça de les Cols) amb l'objectiu de: • Mostrar la força de la societat civil (més de 300 entitats i 2.000 signatures individuals). • Reivindicar el patrimoni històric, des de les pedres romanes fins al modernisme. • Presentar al·legacions abans de la data límit de la vigília de Reis. L'acte clourà amb un sentiment de pertinença que va més enllà de la política, recordant que la identitat de Tarragona és un continu històric que no es pot esborrar per decret.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
25 anys de la Fundació Casal Amic i el projecte comunitari
Celebració i compromís social a Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la Fundació Casal Amic, una entitat clau en la intervenció social als barris de Ponent, especialment a Torreforta. L'episodi combina música en directe, testimonis d'educadores de carrer i una anàlisi profunda de l'evolució del tercer sector a la ciutat. Intervenció en medi obert i educació de carrer Les educadores Maria i Aube descriuen la seva tasca diària de proximitat: • Actuen com a pont entre els joves i els recursos de la xarxa social. • Estableixen vincles de confiança sent referents positius directament a la plaça i al carrer. • Destaquen la naturalesa impredictible i engrescadora d'ajudar en entorns de risc social. Trajectòria i nous horitzons de la Fundació El president de l'entitat, Jordi Navarro, reflexiona sobre el creixement de la fundació: • Professionalització del sector: De l'esperit del voluntariat de fa 25 anys a una estructura tècnica consolidada. • Projecte 'Punt d'Accés': Una col·laboració amb el Casal dels Infants per millorar l'èxit escolar mitjançant el treball compartit entre educadors comunitaris i centres educatius. • Model exportable: La voluntat de portar aquest sistema de valors i mètode professional a altres zones de Tarragona. Comunicació i futur Per visibilitzar la seva feina, la fundació ha llançat el segon número de la seva revista corporativa i anuncia un proper programa de ràdio setmanal per al 2010. "Nosaltres sempre parlem del realisme de l'esperança: estem en situacions dures, però sense optimisme i sense una aposta per les persones és impossible." L'acte clou amb una dedicatòria emotiva pel naixement de la Paula, filla d'un company tècnic, simbolitzant la renovació i el futur.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
53'
Programes Comunitaris i de Salut als Barris de Ponent
Treball Comunitari i Cohesió Social En aquest episodi especial de El Matí de Tarragona Ràdio, es destaca la tasca de la Fundació Casal l'Amic i les diverses xarxes de suport als barris de Ponent. La intervenció comunitària es basa en la cooperació entre el sector tècnic i l'associatiu per afavorir l'èxit educatiu i la convivència. Projectes de Desenvolupament i Intercanvi • El Pla Educatiu d'Entorn busca la cohesió social a través de la coordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament. • La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements compta amb més de 80 usuaris que ofereixen tallers de teatre, dibuix manga i català de manera voluntària. • L'ús de la web tarragonaponent.com serveix com a eina de difusió per a comerços i entitats locals. Càritas i la Nova Realitat de la Pobresa Els representants de Càritas expliquen el canvi de model assistencial: de repartir aliments a oferir tallers i acollida. L'objectiu és evitar la cronificació de la pobresa i dotar les persones de recursos per a la inserció laboral. "S'ha passat d'un model assistencial a intentar construir xarxa i teixit social davant les dificultats concretes." Pediatria Social i Salut Pública El Dr. Xavier Allué aporta una visió experta sobre la pediatria social al CAP de la Granja: • Mites de la immigració: Desmenteix que la immigració importi malalties exòtiques, subratllant que els problemes de salut solen derivar de la precarietat laboral i la pobresa. • Competència cultural: La necesitat que els metges entenguin l'entorn cultural del pacient per oferir una millor atenció. • Higiene i al·lèrgies: Explica que l'excés de neteja actual impedeix el desenvolupament de defenses, augmentant els casos d'al·lèrgia.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
57'
Nadal als Barris de Ponent amb Vergüenza Ajena
Programa Especial des de Torreforta El programa es trasllada a la plaça del Tarragonès, a Torreforta, per realitzar una emissió especial de Nadal en col·laboració amb la Fundació Casal l'Amic. Tot i la pluja intensa, l'acte compta amb una xocolatada popular i la participació activa de veïns i entitats del teixit associatiu dels barris de Ponent. La Música de Vergüenza Ajena El grup musical Vergüenza Ajena, format per joves de diversos barris de Tarragona com Riu Clar i Sant Salvador, posa la banda sonora a l'esdeveniment: • Presenten la seva trajectòria, destacant que es van conèixer a la plaça dels Sedassos. • Expliquen el seu vincle amb el territori i la preparació del seu primer disc previst per a la primavera. • Interpreten temes en directe com "El Manolo" i "El Punky", cançons amb un fort contingut social i arrelament local. Debat sobre la Realitat dels Barris de Ponent En una taula rodona amb Santiago Blanco i Toni Peco (Associació de Veïns de la Floresta), s'analitza l'evolució de la zona: • Dèficits estructurals: Es denuncia la manca d'ascensors en blocs pisos on viu gent gran i la insuficiència dels centres d'atenció primària. • Gestió de la immigració: S'exposa que la densitat de població nouvinguda a Ponent (quasi un 20%) dobla la de la resta de la ciutat, requerint més recursos educatius i tècnics. • Crítica a l'administració: Els líders veïnals reclamen que els polítics passin de la "intuïció" a l'acció basada en dades reals i estudis del territori. "La ciutat va expulsant cap a la perifèria tota una sèrie de cossos que no s'acomoden al centre, creant un model de societat diferenciat." Integració i Comerç Local Es connecta amb el Bar Nou Centre, on el seu propietari, el Pedro (d'origen hondureny), explica com el seu establiment s'ha convertit en un punt de trobada multicultural. El seu cas s'exposa com un exemple d'èxit en la integració social a través del comerç de barri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
53'
Especial Nadal 2009: 25 anys de la Fundació Casal l'Amic
Celebració i Acció Social als Barris de Ponent L'emissora municipal Tarragona Ràdio trasllada els seus estudis a la Plaça del Tarragonès, a Torreforta, per commemorar el 25è aniversari de la Fundació Casal l'Amic. L'episodi destaca la importància de crear sentit de comunitat en un entorn divers i sovint complex. La Tasca de la Fundació Casal l'Amic En Jordi Collado, director de l'entitat, explica l'evolució d'un projecte que va néixer el 1983 com un simple esplai de voluntaris i que s'ha convertit en un referent de l'educació social a Tarragona. • Intervenció al carrer: La fundació prioritza el contacte directe amb els joves en el seu entorn natural per detectar problemàtiques d'exclusió. • Col·laboració institucional: Treballen colze a colze amb escoles i l'administració, arribant sovint on les institucions no poden ser tan flexibles. • Gestió de la diversitat: Es rebutja el concepte de discriminació positiva per centrar-se en projectes universals per a persones en risc, independentment del seu origen. Projectes Clau d'Educació i Integració • Unitat d'Escolarització Compartida (UEC): Un projecte vital per a joves amb risc d'abandonament escolar que combina tallers manipulatius amb continguts acadèmics per obtenir el títol d'ESO. • Suport Escolar i Beques: Es discuteix la preocupació per les retallades en les beques de menjador, que en molts casos garanteixen l'únic àpat complet del dia per a molts infants. • Lleure Educatiu: Projectes d'aprenentatge d'anglès vinculat a les habilitats socials i la psicomotricitat. Vida de Barri i Comerç Local L'episodi connecta amb el Mercat de Torreforta, on es copsa el pols de la ciutat a pocs dies de Nadal: • Entrevistes amb paradistes sobre els preus del peix i la carn per a les festes. • Testimonis de veïns de tota la vida i nous residents que conviuen en harmonia comercial. "La nostra missió és intentar estirar l'administració fins allà on no arriba. Som més valents perquè estem al carrer i ens coneixem."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Els Pastorets de La Golfa al Teatre Metropol
Els Pastorets de La Golfa: Tradició i Sàtira a Tarragona La companyia de teatre La Golfa presenta la seva versió de Els Pastorets al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta adaptació, que es representarà el dissabte 26 i el diumenge 27 de desembre, es distancia de la versió clàssica per oferir una visió carregada d'actualitat social i política, tant local com internacional. Una estructura clàssica amb esperit renovador Tot i que l'essència es basa en el text de Folch i Torres, l'obra incorpora canvis significatius que la fan única: Guió adaptat: El text base va ser escrit per Josep Bargalló i s'actualitza cada any sota la direcció de Ferran Vidilla. Localització: L'acció no se situa a Terra Santa, sinó que es trasllada directament a Tarragona. Crítica i Sàtira: Les famoses cobles i les intervencions d'actualitat són el plat fort, tractant temes que van des de la política italiana fins a la rivalitat amb la ciutat de Reus. L'experiència dels actors i el lligam amb el públic Els convidats, Núria Cirera (Verge Maria) i Josep Maria Tosset (Satanàs), expliquen la seva llarga trajectòria en el món del teatre amateur i la particularitat d'aquesta producció: Interactivitat: A diferència d'altres obres, el públic dels Pastorets (especialment la canalla) és molt actiu, cridant i reaccionant a les malifetes dels personatges. Innovació constant: El grup busca sorprendre fins i tot els propis actors amb canvis d'última hora per mantenir la frescor de la sàtira. Vocació teatral: Per als membres de La Golfa, el teatre és una necessitat o "droga" que practiquen durant tot l'any en diversos grups de la ciutat. "L'actualitat és una gran guionista i això ens ajuda molt a posar el punt d'actualitat als pastorets." Preparatius finals L'obra compta amb una cinquantena de persones entre actors, fures i tècnics. L'assaig general es realitza amb tot el maquillatge i vestuari poc abans de l'estrena per garantir que la maquinària d'improvització i les noves escenes funcionin perfectament davant d'un públic que no és gens sumís i que vol ser part de l'espectacle.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Estat del trànsit a Tarragona i campanya de Nadal
Balanç de la sinistralitat i campanyes de trànsit a Tarragona L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza la situació actual de la seguretat viària coincidint amb un fatídic accident d'un camioner a l'AP-7 a l'Ametlla de Mar. Balanç de la darrera dècada i dades del 2009 Reducció històrica: En els darrers 10 anys, Tarragona ha registrat una reducció del 60% en les víctimes mortals, superant l'objectiu del 50% marcat per la Unió Europea. Dades anuals: El 2009 tanca amb una reducció del 11% respecte a l'any anterior (56 morts enfront dels 63 del 2008). Factors clau: La millora és fruit d'una combinació de la conscienciació dels conductors, el permís per punts, les millores en infraestructures i la seguretat dels vehicles. Canvis en el perfil dels accidents Vies secundàries: Mentre l'accidentalitat baixa en vies principals com l'AP-7 o l'N-340, s'ha detectat un increment relatiu en les carreteres secundàries. Velocitat i alcohol: S'ha reduït considerablement la sinistralitat lligada a la velocitat. L'alcohol i el consum d'estupefaents continuen sent el focus principal de les campanyes policials. El perill de la distracció: Molts accidents recents, inclòs el d'aquesta matinada, s'atribueixen a distraccions o somnolència. Dispositiu de seguretat per Nadal "Alcohol i conducció són absolutament incompatibles." Amb l'arribada de les festes, el Servei Català de Trànsit intensifica els controls: - Controls preventius: Els Mossos d'Esquadra realitzaran controls d'alcoholèmia i drogues en llocs i hores imprevistes per mantenir l'alerta. - Riscos meteorològics: Es demana extrema precaució per la presència de gel i plaques a la calçada a causa de les baixes temperatures nocturnes. - Mobilitat: Tot i que Tarragona no és una zona de muntanya, es recomana anar ben equipat si es viatja cap als Pirineus.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
53'
Ple Municipal de Tarragona: Ordenances i Vegueries
Resum del Ple Municipal de Tarragona El present plenari municipal ha estat marcat per la discussió de diverses ordenances tècniques i, especialment, per una declaració institucional d'unitat en defensa de la capitalitat de Tarragona davant del nou projecte d'organització territorial de Catalunya. Ordenances i Simplificació Administrativa • S'ha debatut l'ordenança de comunicació prèvia d'obres, amb l'objectiu de simplificar l'administració i traslladar més responsabilitat al ciutadà. • L'oposició ha manifestat preocupació per la manca de recursos del cos d'inspectors per gestionar les comprovacions a posteriori. • S'ha aprovat inicialment la limitació d'activitats de serveis (Llei 17/2009), amb un focus polític sobre la proliferació de locals d'oci nocturn a la Part Alta i Part Baixa de la ciutat. Polèmica sobre l'Oci Nocturn i Civisme "No podem comprometre els drets dels ciutadans a no patir molèsties provocades per l'incivisme i el soroll." • S'ha generat un debat intens sobre si les limitacions territorials per a bars i discoteques són compatibles amb la directiva europea. • El govern defensa una visió tècnica, mentre que l'oposició acusa l'executiu de "rendició" en la defensa del benestar veïnal. Creació del Consell de Mobilitat i Gestió Econòmica • S'ha aprovat per unanimitat la creació del Consell Municipal de Mobilitat de Tarragona. • S'ha delegat en la Junta de Govern Local la facultat d'aprovar projectes finançats pel Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. • S'ha aprovat el pla de control tributari per a l'any 2010. La Defensa de la Vegueria de Tarragona L'últim punt del ple ha estat una declaració d'unitat històrica de tots els grups polítics (PSC, CiU, PP i ERC): • Rejecció de la denominació Camp de Tarragona en favor de Vegueria de Tarragona. • Reivindicació de la capitalitat única i inqüestionable de la ciutat basada en la seva història bimil·lenària i el seu pes econòmic actual. • Els portaveus han conclòs que la unitat de les forces socials i polítiques és "imbatible" davant els intents de perjudicar el pes real de la ciutat en el nou model territorial.