Tots els episodis

62664 episodis disponibles

episodis

46273-46296 de 62664

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Alba Sotorra: Trencant Estereotips de la Dona Musulmana
Dones i Creació: Un Viatge de Bòsnia al Pakistan La directora Alba Sotorra presenta el seu documental Mirades Desvelades, fruit d'un periple de 13 mesos realitzat en autostop per diversos països de tradició musulmana. L'objectiu central de l'obra és desmuntar els prejudicis occidentals sobre la submissió femenina i mostrar la realitat de dones combatives, artistes i intel·lectuals. Protagonistes i Resistència El fil conductor del documental es basa en retrats de dones que usen l'art i la professió com a eina de lluita: Alma Súliavits (Bòsnia): Artista conceptual que es dedica personalment a desminar camps de guerra i ven la terra en fires d'art per finançar la neteja del territori. Eren Keskin (Turquia): Advocada i cantant, cap de l'Associació de Drets Humans a Istanbul, dedicada a defensar dones torturades a les presons. Raxan Bani-Etemad (Iran): Cineasta compromesa que tracta temes tabú com la drogoaddicció i que reflexiona sobre el desencís post-revolucionari. Moishgan (Afganistan): Poeta que reivindica la cultura com l'única via real per a la reconstrucció del país més enllà de les infraestructures. Sheema Kermani (Pakistan): Ballarina que va resistir la prohibició de la dansa durant la dictadura, ballant en la clandestinitat per preservar la identitat cultural. Reflexions sobre l'Eurocentrisme Sotorra critica la mirada prepotent d'Occident que intenta imposar receptes d'alliberament sense entendre les dinàmiques internes. Durant l'entrevista es planteja que: "Ens hem de treure els vels mentals i actuar... la cultura és la que ha d'aixecar el país." Es discuteix com certs elements occidentals (com la pressió estètica) poden ser tan opressors com el vel, i es destaca la necessitat de fer autocrítica abans de jutjar altres societats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Rafael Batestini: Medicina, Catalanisme i Repressió
Rafael Batestini: Un referent de la medicina i l'humanisme a Tarragona L'escriptor i historiador Josep Maria Vallès presenta la seva nova obra biogràfica sobre el doctor Rafael Batestini, figura clau del segle XX a Tarragona, conegut per la seva tasca com a director de l'Hospital de Santa Tecla i la seva tràgica fi sota la repressió franquista. Trajectòria Professional i Compromís Social Batestini no només va destacar per la seva habilitat clínica, sinó per una visió utòpica i humanista de la medicina: Va modernitzar l'Hospital de Tarragona introduint la cirurgia moderna, serveis de raigs X i una farmàcia pròpia per estalviar costos. Va exercir una gran tasca pedagògica formant les monges que feien d'infermeres. Atenia a persones sense recursos, fet que li va generar conflictes i enveges amb el sector més conservador del Col·legi de Metges. El procés i l'execució Amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939, Batestini va decidir no fugir, convençut de la seva innocència. No obstant això: Fou detingut el 9 de març de 1939 i sotmès a un sumaríssim d'urgència. Se l'acusava principalment de ser catalanista i de no haver estat prou corporativista amb altres metges del règim. Va ser afusellat a la muntanya de l'Oliva el 22 d'abril de 1939. "Batestini era un bon metge, una bona persona i, sobretot, un bon catalanista." Memòria Personal i Històrica L'autor, Josep Maria Vallès, revela un vincle personal emocional: Batestini va atendre el seu avi matern a l'hospital i va ajudar la seva família en moments crítics. El llibre busca rehabilitar una figura que, tot i tenir un carrer dedicat a la ciutat, el seu sacrifici i integritat havien quedat difuminats pel pas del temps.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Entrevista a Jordi Jané sobre política i crisi
Anàlisi política i econòmica amb Jordi Jané El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Jordi Jané, analitza el panorama polític actual un any després de les eleccions generals i en un context marcat pels resultats a Euskadi i Galícia. Jané reflexiona sobre el paper de CiU al Congrés i la necessitat urgent de mesures contra la crisi econòmica. Relacions polítiques i governabilitat Suports al PSOE: Jané descarta ser un soci estable o permanent del govern de Zapatero. Critica que el PSOE busqui ajuda a Madrid però no respecti la llista més votada a Catalunya. Pactes d'Estat: Proposa uns Pactes de la Moncloa II que incloguin partits, sindicats i patronals per afrontar la recessió amb un ampli consens social i polític. Economia i Finançament El finançament de Catalunya: Qualifica de "vergonya" l'incompliment dels terminis de l'Estatut i critica la gestió dels recursos, posant com a exemple la ineficàcia de la mesura dels 400 euros de l'IRPF. Impacte de la crisi: Destaca la gravetat de les dades de l'atur a Catalunya i demana que els recursos públics es destinin a infraestructures i ajudes directes a la ciutadania. Infraestructures al Camp de Tarragona Connexions vitals: Reivindica la finalització de l'A-7 (autovia del Mediterrani) i el desdoblament de la N-420, denunciant que molts trams estan "estrangulats" o incomplets. Projectes locals: Expressa la seva preocupació per la lentitud en projectes de Tarragona ciutat com la façana marítima, el Mercat Central i el traspàs de l'edifici del Banc d'Espanya. "No estem disposats a ser un soci permanent; allà on ens necessiten ens busquen, però aquí a Catalunya ens fan fora de les institucions."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Activitats i Polítiques d'Igualtat pel 8 de Març a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de les Dones L'Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Polítiques d'Igualtat, ha organitzat un extens programa d'activitats per celebrar el centenari del 8 de març. La tinent d'alcalde, Victòria Pellegrin, destaca que l'objectiu principal és la sensibilització sobre la igualtat efectiva entre homes i dones. Actes Principals i Exposicions El programa inclou una gran varietat de formats per arribar a tots els públics: Exposicions: Destaquen les mostres fotogràfiques "Amulls de dona" i "Imatges contra la violència", així com l'exposició de pintura "Donart". Recerca Històrica: Es presenta un projecte sobre la vida de les dones treballadores a la Tabacalera de Tarragona. Concurs Literari: La novena edició de "Relats de Dona", amb el lliurament de premis previst pel divendres 6 de març. Lectura del Manifest: Sota el lema "Sumant per la igualtat", es realitzarà el divendres a l'Ajuntament i el diumenge 8 a la Rambla Nova. Eines Estratègiques: Pla de Dones i Consell Municipal Pellegrin detalla el full de ruta institucional per garantir la igualtat a la ciutat: Pla de Polítiques de Dones: Un estudi exhaustiu realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) que identifica les desigualtats de gènere al municipi. Consell Municipal de Dones: Es defineix com un òrgan participatiu i consultiu per canalitzar les inquietuds de les entitats i les dones a títol individual. Casal de les Dones: Es manté el compromís de crear un espai propi, tot i que es replanteja com un centre plurifuncional per optimitzar equipaments. "Si no hi ha una participació directa i real del conjunt de la societat, la feina es queda a mitges." Altres Projectes Socials En l'entrevista també s'ha anunciat un nou projecte al barri de Bonavista: un equipament multidisciplinari que inclourà una Unitat Respir, centres de dia i places residencials tant per a gent gran com per a persones amb discapacitats severes, pal·liant així el dèficit de places assistencials a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Miquel Gelabert presenta Converses amb la mama al Metropol
Entrevista amb Miquel Gelabert: Comèdia i reflexió al Teatre Metropol L'actor Miquel Gelabert presenta l'obra Converses amb la mama, una peça teatral que arriba al Teatre Metropol de Tarragona amb totes les entrades exhaurides. L'espectacle, protagonitzat per Gelabert i Mercè Comas, es defineix com una comèdia negra que amaga una gran profunditat emocional. Els eixos de l'obra L'argument gira al voltant d'un home d'estatus benestant que, de sobte, perd la seva estabilitat econòmica i busca refugi en la seva mare. Els punts clau de la trama són: El contrast generacional: El fill es presenta com un personatge cansat i desenganyat, mentre que la mare mostra una vitalitat sorprenent. La relació filial: A través d'un diàleg sincer, es destapen sentiments que van des de l'afecte fins a la impaciència. L'evolució del personatge femení: La mare revela una faceta desconeguda que desconcerta el fill. Una experiència agredolça Segons Gelabert, el valor principal d'aquesta versió teatral de Santiago Carlos Oves és la seva capacitat de commoure l'espectador. Tot i que el públic comença rient, l'obra acaba tocant la fibra sensible: "Et fa passar una bona estona rient, però també surts amb l'ànima remoguda." L'actor destaca la gran entesa a l'escenari amb Mercè Comas, tot i ser la primera vegada que treballen junts, i celebra la calidesa del públic de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Entrevista a Lluís-Anton Baulenas per 'El nas de Mussolini'
Lluís-Anton Baulenas i el Premi Sant Jordi 2008 L'escriptor Lluís-Anton Baulenas visita Tarragona Ràdio per presentar la seva obra guardonada, El nas de Mussolini. L'entrevista comença amb una crítica directa als crítics literaris que revelen el final de les novel·les, un fet que l'autora de l'entrevista ha patit recentment i que Baulenas considera una falta de professionalitat i respecte envers el producte literari. La gènesi i el gènere de la novel·la En comptes de classificar l'obra com a novel·la històrica pura, Baulenas prefereix definir-la com una novel·la de personatges ubicada en un període concret (la dictadura de Primo de Rivera): L'autor utilitza la narrativa per vehicular la imaginació i la creació de personatges, allunyant-se del missatge doctrinal propi de l'assaig. Els personatges són descrits com a arquetips complementaris que fan avançar la trama. L'obra és valenta en tractar la disciplina de partit i les ombres de l'esquerra de l'època, fugint del maniqueïsme de bons i dolents. Berta: L'activista extrema La protagonista, la Berta, és una dona jove i decidida en una època de masclisme paternalista. L'autor la defineix com una activista extrema més que no pas com una terrorista recreada sota paràmetres actuals: "És una persona disposada a matar per una proposta concreta, utilitzant la seva condició de dona i el seu atractiu com a mitjà per apropar-se al dictador." L'escenari i el procés creatiu L'acció es trasllada de Barcelona a un poble imaginat del Pirineu, un recurs que permet a l'autor: 1. Crear un univers tancat i aïllat per a la protagonista. 2. Recrear les contradiccions socials més dures que es donen en comunitats petites. 3. Posar els personatges emocionalment al límit, una característica constant en la trajectòria de Baulenas. Finalment, l'autor anima els lectors a descobrir nous horitzons literaris més enllà del seu èxit La felicitat, reivindicant la vigència i la força de la seva nova història.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Balanç del Síndic de Greuges de Tarragona
Primers passos del Síndic Municipal de Greuges Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic de Greuges de Tarragona, fa un balanç del seu primer mes i mig en el càrrec. Tot i haver pres possessió el gener de 2009, l'oficina física encara no està operativa a causa de diversos tràmits administratius i el procés de trasllat de la Facultat de Lletres. Ubicació i situació actual de l'oficina La seu s'ubicarà a l'antic despatx del Degà de la Facultat de Lletres (Plaça Imperial Tàrraco). Actualment s'estan realitzant tasques de manteniment com pintar i adequar el mobiliari i els sistemes informàtics. Es preveu que l'obertura definitiva sigui abans de Setmana Santa. Gestió de queixes i funció pedagògica Fins ara, s'han rebut una vintena de casos principalment a través de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà). Ferrer destaca la importància de fer pedagogia per clarificar les competències de la figura: "De les 20 queixes rebudes, unes 14 o 15 no són aplicables al Síndic Municipal perquè no afecten l'administració local." Aprenentatge i xarxa de col·laboració El Síndic no ha estat inactiu durant aquest temps de preparació: * Manté contacte amb el Fòrum de Síndics de Catalunya, que agrupa 47 síndics. * Està aprenent de l'experiència de ciutats veïnes com Reus, que ja té una trajectòria de 10 anys amb aquesta institució. * Preveu realitzar una ronda de visites i xerrades amb entitats i associacions de veïns per apropar la sindicatura a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Dones de la Tabacalera: Memòria i recerca a Tarragona
Homenatge i recerca històrica sobre les treballadores del tabac Aquesta conversa presenta un projecte pioner dirigit per l'antropòloga Maria Jesús Pinto i l'ex-treballadora Anna Huasc (o Guas), que busca rescatar la memòria de les dones que van treballar a la fàbrica Tabacalera de Tarragona des de la seva obertura fins al tancament. El projecte se centra en la història oral i la visibilització d'un col·lectiu que va ser clau per a l'economia local en temps de precarietat. Evolució del paper femení a la fàbrica Treball manual i traça: Històricament, la producció de cigarrets es va feminitzar perquè es considerava que les dones tenien més finura per a les tasques manuals i rudimentàries. Trencar el sostre de vidre: Tot i que inicialment només els homes podien ser caps d'equip, cap al final de la vida de la fàbrica, les dones van començar a ocupar càrrecs de responsabilitat i de manteniment mecànic. El salari com a motor: Per a moltes famílies de classes populars, el sou de la Tabacalera era el principal ingrés, superant sovint el dels homes de la casa. "Les dones de les classes populars sempre es van haver de buscar la vida; no es van incorporar al treball ara, sinó que ara ho han fet les de les classes mitjanes." Control social i repressió durant el franquisme L'estudi destaca la duresa de la postguerra i la depuració ideològica: S'investigava el passat polític de les treballadores i de les seves famílies. Policies feien enquestes entre el veïnat per assegurar que les noves empleades no fossin "reivindicatives". Existia una doble moral que volia retornar la dona a la llar mentre, per necessitat, se les condemnava a treballar en condicions precàries en altres sectors. Llegat i futurs espais de memòria L'objectiu final del projecte és la creació d'un centre d'interpretació dins l'antiga fàbrica, gestionat amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. Es vol que les noves generacions comprenguin que els drets actuals són fruit de l'esforç d'aquestes dones invisibilitzades. Actualment, la informació es pot consultar al portal donastabacalera.net.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Setmana de la Igualtat a la URV: Visibilitat i Ciència
La Setmana de la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili L'Observatori de la Igualtat de la URV organitza una setmana farcida d'activitats per commemorar el Dia de les Dones. L'edició d'enguany ha crescut considerablement respecte a l'any anterior, amb més de 100 alumnes inscrits i un programa que s'estén per diversos campus de Tarragona i Reus. L'objectiu principal és posar èmfasi en la invisibilitat històrica de les dones en la recerca i el coneixement, rescatant noms i aportacions que han quedat a l'ombra. Ciència, Tecnologia i Gènere Durant la conversa amb l'especialista en coeducació, Núria Solsona, s'analitzen diversos punts clau: Dones i ciència oficial: Les dones han fet ciència històricament, però sovint fora dels paràmetres oficials o ocupant espais no visibilitzats. Segregació horitzontal: Encara persisteix una divisió en la tria d'estudis. Mentre les dones ja són majoria en carreres científiques, les enginyeries i la tecnologia mantenen una forta empremta de masculinitat, cosa que genera que les noies no s'hi sentin còmodes. El pes de les cures: Carreres com Infermeria continuen sent gairebé exclusivament femenines, reflectint rols socials de gènere molt arrelats. "Les dones han fet molta ciència durant la història, el que passa és que no ha estat recollida en la memòria del currículum de la pròpia universitat." Activitats Destacades Exposició "Dones de Ciència": Ubicada al campus Sescelades fins al maig, busca visibilitzar figures històriques des de l'època medieval fins a l'actualitat. Astronomia: Es presenta un calendari dedicat a les astrònomes que van fer història, coincidint amb l'Any Internacional de l'Astronomia. Distinció de la URV: El dia 11 de març s'entregarà un premi a entitats o persones que hagin lluitat pels drets de les dones, amb la presència de la presidenta de l'Institut Català de les Dones.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Inversió i plans d'Acció Social al Camp de Tarragona
Inversions en serveis socials a Tarragona El director dels serveis territorials d'Acció Social, Jordi Tous, detalla una inversió de 22 milions d'euros destinada a la creació de 488 places assistencials al Camp de Tarragona. Aquestes places es divideixen principalment entre la cura de la gent gran, persones amb discapacitat i malaltia mental. Projectes destacats per a la gent gran El Tarragonès: És la comarca on es concentra més inversió (entre un 35-40%), ja que històricament presentava un dèficit de places. Antiga residència de les Germanetes dels Pobres: S'anuncia una reforma integral per part d'iniciativa privada amb gestió de Sanitas. Es preveu que les obres comencin abans de l'estiu i durin uns 16 mesos, amb una capacitat de 160 places (un mix de concertació pública i privada). Residència de Camp Clar: Projecte conjunt amb la Fundació Santa Tecla que aportarà 180 places residencials. Infància, adolescència i centres d'acollida L'entrevista aborda la situació del centre d'acollida de La Mercè i la necessitat de polítiques proactives: Acolliment familiar: Es fa una crida a les famílies per incrementar el nombre de llars d'acollida, ja que cada infant requereix un perfil específic. Atenció en origen: Tous destaca l'acord amb el Magrib per formar joves als seus països i evitar la institucionalització com a única sortida. "La millor intervenció que podem fer és la que se situa abans de la institucionalització, que sempre ha de ser l'última opció." Ocupació i formació de professionals L'ampliació de la xarxa generarà entre 170 i 180 llocs de treball directes. El repte principal no és només el finançament, sinó la carència de professionals formats (cuidadors i auxiliars) per cobrir l'atenció directa en un sector que continua creixent malgrat la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
L'impacte de l'acció social de l'Església a Tarragona
Anàlisi del Tercer Sector i l'Església Catòlica L'estudi, dirigit per Àngel Belzunegui de la Universitat Rovira i Virgili, posa de manifest la funció diagnòstica i assistencial de les entitats vinculades a l'Església dins de l'Arxidiòcesi de Tarragona. L'informe destaca que aquestes organitzacions arriben a col·lectius on l'administració pública, per limitacions burocràtiques o de recursos, no pot incidir de manera directa. Dades clau de l'informe Volum de servei: Es comptabilitzen entre 164 i 170 punts d'atenció permanent que atenen a uns 50.000 usuaris. Força de voluntariat: Hi participen prop de 1.390 voluntaris, dels quals la gran majoria (entre el 73% i 80%) són dones d'edat avançada. Càritas: Aquesta entitat gestiona el 54% de la tasca socioassistencial total de l'Església al territori. Atenció a l'exclusió severa: El 90% de les persones en situació d'exclusió extrema (com immigrants sense papers) són ateses exclusivament per aquestes entitats. El paper del finançament i l'administració L'estudi revela un sistema d'autofinançament molt arrelat: 1. 63% dels ingressos provenen de donacions de voluntaris, programes propis i campanyes. 2. 37% restant neix de subvencions públiques, principalment d'administracions locals. "L'acció social de l'Església és coneguda, però no reconeguda socialment parlant." Reptes davant la crisi econòmica L'expert adverteix que la xifra de necessitats s'ha incrementat en un 50% a causa de la crisi econòmica del 2008, passant de 50.000 a prop de 75.000 possibles beneficiaris. Es demana una major col·laboració entre l'administració i el tercer sector per evitar el col·lapse del sistema i garantir el relleu generacional dels voluntaris.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Cabo San Roque presenta l'espectacle La Caixeta
L'univers creatiu de Cabo San Roque El col·lectiu artístic Cabo San Roque, representat en aquesta entrevista per Ramon Garriga, presenta el seu nou espectacle titulat "La Caixeta" al Teatre Metropol de Tarragona. La formació es defineix com un grup heterogeni que fusiona música, teatre i arts visuals mitjançant l'ús d'instruments inventats i objectes quotidians. Orígens i mètode de treball Formació eclèctica: El grup no va néixer d'un estil musical concret, sinó de la curiositat per fer sonar objectes vells, regals de la infància i instruments creats per un dels membres, el Roger. El taller com a laboratori: El seu espai de creació és un antic pàrquing de motos ple d'invents i parets forrades d'objectes, descrit com un petit museu sonor. Evolució constant: Han passat de ser un trio a ser nou membres, i actualment funcionen com un col·lectiu adaptable segons el projecte (per exemple, cinc persones a Música Màquina i quatre a La Caixeta). L'espectacle: "La Caixeta" L'obra neix d'una troballa casual a la plaça del Diamant: una caixa plena de pel·lícules de Super 8. A partir d'aquí, el grup basteix una proposta singular: Escenografia immersiva: Els músics actuen dins d'una caixa gran, integrats com si fossin el mecanisme intern d'una joguina. Banda sonora en directe: Interpreten la música mentre projecten les imatges trobades a la tapa de la caixa. Públic universal: Tot i que no és un espectacle exclusivament infantil, connecta amb el "nen interior" i és apte per a totes les l'edats pel seu caràcter màgic i evocador. "Qui tingui ganes de seure en una butaca i passar una hora en un altre univers, trobarà alguna cosa al nostre espectacle."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
El cinema i l'esport: Un cicle de superació i societat
L'esport a la gran pantalla: Molt més que entreteniment El text recull una conversa amb José Carlos Suárez, professor d'Història de l'Art i director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre el nou cicle de cinema dedicat al món de l'esport a Tarragona. L'esport s'analitza no només com a activitat física, sinó com un mirall de la condició humana, capaç de mostrar les nostres majors gestes i, alhora, les nostres misèries. Destaquem els punts clau del cicle: L'esperit de superació: Pel·lícules com Carros de Foc o Million Dollar Baby il·lustren el sacrifici i la voluntat d'anar més enllà dels límits propis. L'esport com a reflex social: Es discuteix la transformació de l'esport cap al negoci i la violència, conceptes ja presents des dels anys 30. Drets i valors: S'esmenta com el cinema aborda temes complexos com la mort digna, la solidocràcia o la integració de la dona en disciplines tradicionalment masculines. Selecció cinematogràfica i referents: "El cinema ha utilitzat el món de l'esport per explicar històries perquè l'esport és el que millor defineix l'ésser humà." El cicle inclou joies com: 1. Olympia (1938): Una obra tècnicament revolucionària de Leni Riefenstahl sobre els Jocs de Berlín, tot i la seva controvèrsia política. 2. Zidane: Un documental experimental francès, peça rara i difícil de trobar en circuits comercials. 3. Rollerball (1975): Una visió futurista que critica l'ús de l'esport com a eina de violència i control social (panem et circenses). L'entrada a les sessions és gratuïta i es realitza a l'Antiga Audiència, oferint també reconeixement de crèdits per als estudiants de la URV, posant èmfasi en la importància de la cultura per a la llibertat individual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Novetats i musealització de la Setmana Santa 2009
Entrevista a Joaquim Julià sobre la Setmana Santa de Tarragona El nou president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, presenta les principals novetats per a l'edició del 2009 en una entrevista a Tarragona Ràdio. Julià, que substitueix Josep Ignasi Boada després de vuit anys de mandat, aposta per una obertura de la celebració a la ciutat i al món malgrat el context de crisi econòmica. Principals iniciatives i novetats L'objectiu central és la musealització i l'exposició pública del patrimoni religiós. Les mesures clau inclouen: Carpa a la Plaça Verdaguer: S'instal·larà una infraestructura per exhibir 10 passos que habitualment es guarden en magatzems i que només surten el Divendres Sant. Ruta d'esglésies obertes: L'obertura coordinada de les esglésies de la Part Alta (Sant Miquel del Pla, Natzaret i Sant Llorenç) de matí i tarda des del Diumenge de Rams. Arxiu digital: Creació d'una nova pàgina web que servirà com a arxiu documental i històric de la celebració. Promoció externa: Plans per publicitar la Setmana Santa a ciutats com Madrid, Barcelona, València i Bilbao per potenciar el turisme. Projectes de futur i cultura Julià subratlla la importància de trobar un espai fix per al Museu de la Setmana Santa a la Part Alta que permeti la conservació de passos, vídeos i fotografies durant tot l'any. Així mateix, planteja la creació en un futur d'un festival de música sacra. "Volem obrir la Setmana Santa als propis confrades i al món; el que estem fent és el primer pas per a la musealització digna del nostre patrimoni."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Comiat de Pons Mascaró com a secretari de l'Ajuntament
Balanç d'una trajectòria històrica al consistori El senyor Pons Mascaró, doctor en dret i personatge clau en l'administració local, tanca una etapa de gairebé 30 anys com a secretari general de l'Ajuntament de Tarragona. Durant l'entrevista, fa un repàs des de la seva arribada a la ciutat el 1976 fins a l'actualitat, destacant la transició de la dictadura a la democràcia. Funcions i visió de l'ajuntament Mascaró defineix la seva figura com el garant de la fe pública i l'assessor jurídic principal. Estableix una distinció clara entre poders: * Poder Polític: Encarnat per l'alcalde amb facultats de decisió. * Poder Administratiu: Representat pel secretari, que lidera el cos de funcionaris i executa els acords. Fites i gestions destacades L'exsecretari recorda operacions de gran complexitat tècnica que han transformat la ciutat: 1. L'adquisició del Teatre Metropol i els terrenys del Palau de Congressos. 2. La negociació pel conveni del Corte Inglés i la futura Ciutat Judicial. 3. La modernització cap a l'administració electrònica per reduir la burocràcia. Els tres alcaldes de la seva etapa Ofereix un retrat personal dels líders amb qui ha col·laborat: * Josep Maria Recasens: Destacat per la seva honestedat extrema i el seu caràcter peculiar durant els primers temps de la democràcia. * Joan Miquel Nadal: Definit com una persona d'intel·ligència ràpida i grans reflexos, tot i que amb un ritme de treball inquiet. * Josep Feliç Ballesteros: Caracteritzat per ser un alcalde organitzat, reflexiu i amable, facilitant la tasca tècnica dels funcionaris. "Vam intentar fer la transició el millor que vam poder... va ser una època apassionant, d'una gran ingenuïtat on tots s'hi dedicaven les 24 hores." Futur professional Tot i la seva jubilació oficial, Mascaró continuarà vinculat a la ciutat com a assessor estratègic en temes supramunicipals, com el Consorci del Camp i la nova llei de governs locals de Catalunya.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
L'impuls de l'administració electrònica a Tarragona
Cap a una administració digital i sense cues L'entrevista realitzada a la Rambla Nova de Tarragona amb David Cierco, Director General de Desenvolupament de la Societat de la Informació, destaca el desplegament de l'administració electrònica com una eina per facilitar la vida dels ciutadans. L'objectiu principal és permetre que la població realitzi tràmits des de casa, estalviant temps i evitant desplaçaments innecessaris. Tràmits disponibles i beneficis L'administració digital no només pretén traslladar la burocràcia a internet, sinó simplificar els processos. Alguns dels tràmits que es podran gestionar inclouen: Consulta d'activitat municipal i transparència (retransmissió de plens). Gestió de tributs, taxes i llicències. Sol·licitud de certificats, com el padró de residència. Seguiment en temps real de l'estat dels expedients. Seguretat i identitat digital Un dels punts clau és la confiança de l'usuari. Cierco subratlla que les transaccions són extremadament segures gràcies a eines com: DNI electrònic: Una targeta amb un microxip que garanteix la identitat de l'usuari i evita suplantacions. Signatura digital: Permet signar documents i correus amb validesa legal, deixant una empremta digital infalsificable. "Els serveis de tramitació electrònica són molt segurs... les administracions estan posant tot de la seva part per garantir transaccions protegides." Tarragona com a referent L'Ajuntament de Tarragona es posiciona com a líder en aquest procés de modernització amb un pla de 3 milions d'euros, cofinançat pel govern central. Es preveu que entre el final de 2009 i el 2010 la transformació sigui totalment perceptible per a la ciutadania, passant de gestions de hores a tràmits de només cinc minuts.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Cap de setmana de dansa al Teatre Metropol
Protagonisme de la dansa al Metropol Aquest cap de setmana, el Teatre Metropol de Tarragona es converteix en l'epicentre de la dansa amb dues propostes que abasten des de la contemporaneïtat més absoluta fins a la tradició folclòrica catalana. Dissabte: Companyia de Dansa La Mov Sota la direcció de Víctor Jiménez, la companyia presenta l'espectacle "Con Nuestro Cuerpo". Aquesta producció destaca per la seva transversalitat estilística: Tres coreografies: Una peça de moviment minimalista amb piano en directe (Antonio Ruz), una proposta basada en la tècnica release (David Brun) i una tancada neoclàssica sobre les relacions de parella. Talent local: Compta amb la participació dels ballarins tarragonins Emma Garau i Sergi Amorós, que tornen a la seva ciutat després de formar-se en centres de prestigi com la Compañía Nacional de Danza. Diumenge: Centenari de l'Esbart Català de Dansaires La jornada dominical està dedicada a la celebració dels 100 anys de l'Esbart Català de Dansaires, una entitat clau en la preservació del patrimoni coreogràfic català. Recerca històrica: Anna Vigas, la seva directora, explica la tasca d'investigació per recuperar i reconstruir danses de poblacions d'arreu del país, comptant amb un arxiu de més de 2.000 danses. Col·laboració local: L'espectacle aplegarà l'Esbart Santa Tecla, l'Esbart Dansaire de Tarragona i la Cobla Principal del Llobregat. "No som incompatibles... podem fer un bon espectacle compartint les diverses tendències de la dansa catalana: la coreogràfica, la de creació i la tradicional." L'acte es complementarà amb una exposició històrica de 18 plafons i un fòrum previ per explicar les diferents vessants de la dansa que es veuran a l'escenari.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Ernest Benach: Situació Política i Reptes del Camp de Tarragona
Balanç Institucional del Parlament de Catalunya Ernest Benach fa un balanç molt positiu dels seus cinc anys com a president del Parlament. Destaca l'esforç per obrir la institució a la societat, citant que més de 50.000 persones han visitat el palau durant els caps de setmana. També subratlla el paper del Parlament en el món global i la capacitat legislativa demostrada amb la reforma del reglament. El Finançament i l'Estatut com a Eixos Nacionals El president analitza la situació del país centrada en la crisi econòmica i el model de finançament. Defensa una postura ferma en la negociació amb l'Estat: • Catalunya no es pot permetre un mal acord. • Reivindica la publicació de les balances fiscals com a prova del dèficit escandalós. • Demana unitat política davant d'una possible sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. "Abans un no acord que un mal acord. Catalunya no es pot permetre un mal acord perquè ja no s'aguanta per enlloc." Perspectives i Lideratge al Camp de Tarragona Benach es mostra optimista sobre el potencial de Tarragona però crític amb la gestió històrica: Infraestructures i Universitat • Lamenta que no s'hagi resolt bé el tema de l'alta velocitat i les rodalies. • Considera un "error històric" que la Universitat Rovira i Virgili no tingués un campus únic entre Reus i Tarragona per sumar potencial. Sinergies Territorials • Crítica les "gelosies estúpides" entre Reus i Tarragona. • Proposa recuperar lideratges compartits i posa com a exemple d'il·lusió la candidatura per als Jocs Mediterranis 2017. Situació Interna d'Esquerra Republicana (ERC) Reconeix que el darrer congrés del partit es va fer malament, però afirma que les aigües s'estan calmant. Insisteix que l'important és que el partit doni respostes a la crisi i a les preocupacions reals dels ciutadans, en lloc de centrar-se en debats interns. Sobre el seu futur, es posa a disposició del partit per al 2010 amb vocació de servei públic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona
Representants de la Casa de Andalucía i de l'Asociació Cultural i Folclòrica Andaluza presenten el programa d'actes per commemorar el Dia d'Andalusia a Tarragona. L'episodi destaca la importància de la identitat compartida, el relleu generacional i la convivència entre la cultura catalana i l'andalusa. Els Actes del Dia d'Andalusia Actes institucionals: El diumenge 1 de març es realitza l'acte central amb una cercavila des de la Plaza de los Carros fins al monument a Blas Infante, considerat el pare de la pàtria andalusa. Cultura i celebració: El programa inclou conferències de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, exposicions de pintura, misses cantades pel coro i el tradicional protocol del "cambio de vara" per a la propera romeria. Obertura a la ciutat: Les entitats emfatitzen que totes les activitats, des de les calçotades fins als festivals al teatre Metropol, són obertes a tota la ciutadania, sense distincions d'origen. Identitat i Relleu Generacional Doble identitat: Els tertulians parlen amb orgull de la seva condició de catalans i andalusos, definint-ho com una "feliç fortuna" de tenir dues cultures i dues banderes. Futur de les entitats: Es destaca la incorporació de gent jove a les juntes directives, aportant noves idees i il·lusió per mantenir vives tradicions com el cante, el baile i la Feria d'Abril. L'esperit del Folcore "El folklore forma part de la cultura d'un poble, és essencial... el genio, si un poble perd el seu genio, ho perd tot." Es reivindica el folklore no només com a festa, sinó com un sentiment profund que neix de les arrels i que es transmet de pares a fills, fins i tot entre aquells que ja han nascut a Catalunya.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 30min
Ple Municipal de Tarragona: Mesures Econòmiques, ONGs i Turisme
Debat sobre la Crisi Econòmica i Mesures de Suport L'episodi recull una intensa discussió plenària centrada en la crisi econòmica internacional i el seu impacte local a Tarragona. Es debaten diverses mocions per incentivar l'emprenedoria i reduir la pressió fiscal sobre les empreses de nova creació. • Diferències en la política fiscal: El govern defensa que algunes propostes de condonació d'impostos són il·legals segons la normativa vigent, mentre l'oposició demana més valentia política. • Incentius per a emprenedors: Es discuteix la possibilitat de moratòries de dos anys en el pagament de taxes per facilitar la supervivència de nous negocis en un context de "pànic" econòmic. "Qui no fa res no va enlloc. L'Ajuntament no pot estar al marge d'aquesta discussió davant la crisi més important des de la Segona Guerra Mundial." Protecció de les ONGs Catalanes i l'IRPF Es discuteix una moció per evitar que el Govern de l'Estat exclogui les entitats d'àmbit exclusivament autonòmic de les subvencions del 0,7% de l'IRPF. Punts clau de la moció: • Solidaritat de Catalunya: Es subratlla que Catalunya és la comunitat autònoma que més aporta a les finalitats socials a través de l'IRPF. • Territorialització: Es demana que el 50% dels recursos recaptats es gestionin directament per la Generalitat per garantir la proximitat en les polítiques socials. • Unitat política: Tots els grups municipals acorden fer pinya per defensar el tercer sector català davant d'una mesura que consideren centralitzadora. Gestió Municipal i Tradicions Locals L'última part del ple se centra en canvis organitzatius i la defensa de la cultura popular. • Nou Gerent de Turisme: Es ratifica el nomenament de Carles Sanz per liderar un nou model turístic que integri el sector públic i privat. • Cultura i Pirotècnia: S'aprova la defensa de l'ús de la pirotècnia en festes com Santa Tecla davant les restriccions europees, tot reivindicant la tradició documentada des del segle XIV.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 2min
Debat sobre Mesures Anticrisi a l'Ajuntament de Tarragona
Gestió de Proveïdors i Fiances S'aborda la necessitat d'injectar liquiditat a les empreses locals a través d'un pla de xoc per al pagament de deutes municipals. • El grup Convergència i Unió proposa un termini màxim de 30 dies per liquidar factures pendents i fiances. • El govern municipal argumenta que ja es paga a una mitjana de 49 dies, xifra inferior als 60 que marca la llei i molt millor que la mitjana estatal. • S'acorda finalment un compromís per analitzar l'estat de les factures en un mes i procedir al seu pagament immediat (en 15 dies) si no hi ha impediments legals. Emergència Social i Entitats del Tercer Sector Es discuteix la creació d'una taula de participació per gestionar un fons de 2,25 milions d'euros destinat a l'exclusió social. • Les dades indiquen un increment crític de persones sense llar i famílies en precarietat que han de ser derivades a entitats com Càritas o Creu Roja. • L'oposició demana redefinir el pressupost per eliminar despeses superflues en comunicació o protocol. • El govern rebutja la moció al·legant que moltes d'aquestes partides ja han estat retallades i que la gestió directa del pressupost és responsabilitat municipal, no d'una taula externa. Polítiques d'Ocupació i Dinamisme Econòmic "No fem una política de dretes assistencialista, sinó que fem dinamisme econòmic pensant en el futur." • El govern destaca la contractació de 139 persones mitjançant plans d'ocupació i tallers d'oficis. • Es proposa una moratòria de dos anys en impostos per a noves empreses que creïn ocupació fixa. • Tot i el consens en el fons, el govern alerta de la il·legalitat de fer moratòries genèriques segons la Llei General Tributària, proposant estudiar bonificacions fiscals específiques. Estalvi Municipal i Eficiència • S'anuncia un pla d'estalvi anual de 2,7 milions d'euros amb mesures d'eficiència energètica. • Aquestes mesures inclouen el canvi de lluminàries per reduir el consum de corrent en uns 700.000 euros anuals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
La repressió franquista a Tarragona: la memòria de Pilats
Memòria i Repressió a la Presó de Pilats L'episodi recull el testimoni directe de Josep Sobirats, supervivent de la presó de Pilats a Tarragona, juntament amb historiadors i representants d'entitats de memòria històrica. Es descriu el clima de terror i desesperació que es vivia al centre penitenciari durant els primers anys de la dictadura franquista. Els horrors del dia a dia El principal temor dels interns era ser seleccionats per als afusellaments, sovint malgrat tenir condemnes de reclusió perpètua. Es destaca la figura de la Sala Primera, l'espai on romanien els condemnats a mort en capella. Josep Sobirats recorda com els traumes d'aquella època s'han manifestat durant dècades en forma de somnis de persecució. Característiques de la repressió Catalans contra catalans: Es subratlla que la majoria de denúncies provenien de veïns o coneguts, un fet que ha contribuït al silenci durant anys. Ingenuïtat de les víctimes: Molts exiliats van retornar a Espanya creient la propaganda que deia que qui no tingués les mans tacades de sang no tenia res a témer. L'extermini com a objectiu: L'historiador Jordi Piqué explica que el bàndol franquista no buscava només la victòria, sinó l'aniquilació sistemàtica de l'enemic polític. Projectes de futur i dignificació "No podem tornar-los la vida, però sí retornar-los la dignitat que els van prendre." El Museu d'Història de Tarragona preveu museïtzar la Sala Primera de Pilats per explicar aquest passat fosc de l'edifici romà. L'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista organitza actes d'homenatge al cementiri, on s'ubica una fosa comuna amb restes de centenars d'afusellats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
La repressió franquista a Tarragona: memòria de Pilats
Memòria històrica a la presó de Pilats L'episodi se centra en el record de la repressió franquista a la ciutat de Tarragona, commemorant els 70 anys d'uns fets que encara perviuen en la memòria viva de molts ciutadans. El programa es realitza des de la terrassa de l'antiga presó de Pilats, un lloc emblemàtic que va passar de ser un fòrum romà a un espai de terror durant la postguerra. El testimoni de Josep Sobirats Josep Sobirats, un antic presoner que va ingressar a Pilats amb només 19 anys, relata la seva experiència personal marcada pel terror constant: • El sentiment de persecució que l'ha acompanyat durant tota la vida. • La descripció de la sala primera, on patien aquells que esperaven l'afusellament. • El paper dels vigilants, alguns d'ells víctimes prèvies de la repressió republicana que actuaven amb gran duresa. "El problema número u, jo diria que l'únic, era el terror que et vinguessin a buscar per afusellar-te." Dignificació i el paper de les associacions Montserrat Ginés, de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista, destaca la dificultat de trencar el silenci imposat per la por. Moltes famílies van amagar les seves històries fins i tot portes endins, i són ara els nets qui busquen recuperar la dignitat dels seus avantpassats. La recerca històrica i la divulgació Jordi Piqué i Lluís Balart expliquen la importància de passar de la recerca acadèmica a la transmissió social: • Existeixen fons documentals complets a l'Arxiu Històric de Tarragona amb els expedients de tots els presos. • S'està treballant per senyalitzar espais de memòria dins del Museu d'Història. • Es recorda que la repressió no va ser només contra els combatents, sinó una estratègia d'extermini ideològic contra ciutadans innocents denunciats sovint pels seus propis veïns. Homenatge a les víctimes El programa anuncia un acte de reconeixement el proper dissabte al cementiri de Tarragona, on es troba la fosa comuna amb 771 persones enterrades, una realitat sovint oblidada pel creixement urbà del propi cementiri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Josep Sobirats i l'horror de la presó de Pilats
Memòries de repressió: Un testimoni directe de la postguerra El prestigiós senyor Josep Sobirats, economista i expolític, comparteix un relat estremidor sobre la seva estada a la presó de Pilats (Tarragona) l'any 1939. Amb només 19 anys, sent el més jove dels reclusos, va ser condemnat a pena de mort, una sentència que més tard es convertiria en reclusió perpètua. Vida i mort a la Torre del Pretori La conversa destaca les condicions infrahumanes i el clima de terror constant que es vivia a l'interior del recinte: Massificació extrema: Més de 1.200 persones convivien en espais on s'havia de dormir de costat per falta de lloc, fins i tot als graons de les escales. Higiene inexistent: Els presos havien de fer les seves necessitats en forats de cloaques romanes al costat d'altres companys que dormien. El pes del silenci: Sobirats denuncia que s'ha parlat molt de l'exili, però s'ha guardat un silenci excessiu sobre la repressió interna basada en denúncies de veïns. Acompanyament a la mort Un dels punts més colpidors és el paper que va haver d'assumir Sobirats: "Molts companys em cridaven per passar la seva última nit en capella abans de ser afusellats. Baixava d'allà totalment desfet." L'oblit de la repressió femenina L'entrevistat també reivindica la memòria de les dones preses. Critica que les commemoracions actuals sovint s'obliden de les recluses que van passar pel centre i pel convent de les Oblates, recordant el tràgic trasllat a peu que van patir en plena nit. De la presó a la càtedra Malgrat la duresa del passat, Sobirats explica com va seguir el consell de Josep Tarradellas d'apartar-se de la primera línia clandestina per formar-se acadèmicament, arribant a ser doctor en Economia i professor universitari, transformant el dolor en un llegat de servei públic.