
Anàlisi de Cartellera i l'Auge dels Videojocs Musicals
Cinema: Estrenes i Decepcions de la Setmana En aquesta edició, els col·laboradors analitzen la cartellera actual amb un to crític, destacant el contrast entre les grans produccions i el cinema de qualitat. Crítica de les Estrenes Principals • 10.000 (Roland Emmerich): La pel·lícula rep una valoració negativa. Es critica el seu excessiu ús de CGI (efectes 3D) que li resta credibilitat i la falta d'una bona direcció dramàtica. Se la compara amb Troia pel seu caràcter d'espectacle visual, però sense ànima. • Antes de que el diablo sepa que has muerto: Considerada la joia de la setmana d'un director clàssic com Sidney Lumet. Tot i ser una gran recomanació teatral i tràgica, els col·laboradors lamenten que no s'ha estrenat a les sales de Tarragona. • Cometes en el cielo: Una opció occidentalitzada sobre la cultura afganesa que es considera una alternativa acceptable davant la manca d'altres títols. Repàs de "Bodrios" i Èxits d'Audiència • David Serra fa un repàs de pel·lícules que, tot i ser vistes, no han convençut la crítica: - Las Hermanas Bolena: Qualificada d'impossible i poc creïble en la seva ambientació històrica. - En el punto de mira: Una cinta confusa on l'actor Eduardo Noriega sembla estar completament perdut. - 27 vestidos: La típica comèdia romàntica americana considerada "nyonya". L'Univers dels Videojocs Musicals i Socials L'espai de tecnologia se centra en com la música ha passat de ser acompanyament a ser l'eix central de l'experiència lúdica. El Fenomen Rhythm Games • Space Channel 5: Es destaca el seu estil retro-futurista i l'estètica kitsch japonesa dels anys 60. • Dance Dance Revolution (DDR): La clàssica màquina de ballar. Es comenta que als Estats Units s'utilitza en instituts per combatre l'obesitat infantil gràcies al seu component cardiovascular. • Guitar Hero i Rock Band: - Es descriu la corba de dificultat del Guitar Hero, arribant a ser més complex que tocar una guitarra real. - Rock Band es presenta com l'evolució definitiva, permetent simular una banda sencera (bateria, veu i guitarra). "El Guitar Hero és la versió tecnològica de fer l'hortera a la discoteca fent veure que toques la guitarra, però és un gran repte de coordinació." Crítica al SingStar i el Joc Social • Es defineix el SingStar com el "Monopoli d'ara", un joc per a públic casual que prioritza la diversió social sobre la precisió tècnica, ja que es pot puntuar només fent sorolls rítmics sense cantar la lletra.
