Tots els episodis

62618 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49993-50016 de 62618
  • Pensions i plans de futur: de la Seguretat Social al sector privat - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    41'

    Pensions i plans de futur: de la Seguretat Social al sector privat

    Les pensions a Espanya i el seu context econòmic En aquesta sessió amb el professor Ricard Monclús, s'analitza l'estat actual del sistema de pensions i la viabilitat de la jubilació a llarg termini. El punt de partida és un informe de l'asseguradora ACSA, que indica que el jubilat espanyol mitjà cobra 200 euros menys del que necessita per viure. El fons de reserva i la Seguretat Social • El sistema espanyol ha passat de la bonança inicial a una situació de repartiment: el que entra es gasta immediatament per pagar els actuals pensionistes. • L'any 2003 es va crear el fons de reserva de la Seguretat Social gràcies al superàvit acumulat per l'arribada d'immigració i l'augment de cotitzacions. • Tot i que hi ha uns 27.000 milions d'euros en aquest fons, el professor adverteix que això només cobreix mig any de prestacions. Pobresa relativa i envelliment L'anàlisi destaca dades preocupants sobre la situació dels majors de 65 anys: • Un 30% dels jubilats es troba sota el llindar de la pobresa relativa (quan s'ingressa menys del 60% de la mitjana del país). • L'augment de l'esperança de vida genera una paradoxa: és un èxit social però una amenaça per a l'equilibri financer del sistema. "L'especialista afirma que tota persona amb més de 50 anys pot estar tranquil·la, però per als més joves la situació dependrà de moltes variables econòmiques." Solucions i alternatives: El pla de pensions privat Davant la incertesa, es proposa el pla de pensions com una eina de previsió i disciplina financera. Es discuteixen diferents estratègies segons l'edat de l'estalviador: Perfil Arriscat (Joves): Invertir el 100% en accions per buscar altes rendibilitats a 30 anys vista. Perfil Conservador (Propers a la jubilació): Prioritzar valors segurs com el deute públic (Lletres de l'Estat). Avantatges i inconvenients • Avantatges: Beneficis fiscals (desgravacions) i la seguretat de tenir un capital propi reservat. • Desavantatges: La manca de liquiditat, ja que els diners no es poden tocar, en general, fins al moment de la jubilació.

  • Afers Econòmics: Consum, Rebaixes i la Costa de Gener - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    41'

    Afers Econòmics: Consum, Rebaixes i la Costa de Gener

    Títols principals del programa Aquesta edició d'Afers Econòmics compta amb la presència de Ricard Monclús, professor de comptabilitat a la Universitat Rovira i Virgili i economista de capçalera del programa. L'episodi analitza de forma detallada les causes del mes de gener com a període de dificultats econòmiques, la psicologia darrere del consum compulsiu i les trampes del finançament ràpid. La Costa de Gener i la Pujada de Preus • L'herència del desembre: Les dificultats de gener són el resultat directe dels excessos del mes anterior. Tot i així, una bona planificació familiar pot suavitzar aquest període. • Actualitzacions sistemàtiques: Gener marca l'inici del cicle anual amb actualitzacions de preus en serveis oficials com transports (Renfe/AVE) i autopistes. Psicologia del Consum i Rebaixes • L'eufòria de la compra: Segons els especialistes, la compra compulsiva genera una felicitat instantània semblant a l'efecte de les drogues, ajudant a evadir realitats tristes o ansietats. • Estadístiques d'addicció: Aproximadament un 33% de la població presenta certs graus d'addicció a les compres, mentre que un 3% pateix una addicció malaltissa. • Pressió social i publicitat: La pressió per mantenir un estatus i l'efecte del veïnatge actuen com a motors del consum, sovint potenciats per la publicitat i el disseny dels espais comercials. El Perill de l'Sobreendeutament "El problema no és comprar coses que no necessitem, sinó comprar coses que no podem pagar." • Crèdits llampec: Són productes de finançament immediat (com els microcrèdits de 3.000 euros) que sovint amaguen interessos elevats darrere de la "lletra petita". • Reunificació de crèdits: Una solució comuna però perillosa que allarga el temps de pagament de 15 a 25 o 30 anys per reduir la quota mensual, transformant crèdits al consum en deutes hipotecaris. El Futur del Consum i els Nous Temples • Centres comercials: S'han convertit en espais d'oci familiar on el 70% dels visitants decideixen què comprar un cop ja són dins. • Productes d'usar i tirar: La societat actual prioritza la substitució per sobre de la reparació, un fenomen que ha fet decaure el negoci de les reparacions domèstiques.

  • Prediccions i rituals per a l'any 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    31'

    Prediccions i rituals per a l'any 2008

    Panorama Astrològic i Econòmic del 2008 L'expert De Bar analitza la carta astral de l'any vinent, advertint que no serà un període fàcil per a les butxaques dels ciutadans. Es preveu una recessió econòmica que podria allargar-se fins al 2009, amb un augment de l'atur i una paronada notable en el sector de la construcció. Prediccions Clau • Política i Societat: S'augura un possible canvi de cicle polític cap a posicions més conservadores i es menciona la possibilitat d'una desgràcia o accident a la Casa Reial cap a la tardor. • Salut: Malgrat la crisi, el sector de la salut presenta millors perspectives, especialment de cara al 2009, iniciant un cicle d'evolució mèdica que durarà gairebé tres dècades. • Àmbit Local (Tarragona): La província viurà una etapa de contenció, tot i que es destaca un bon moment per a la cultura i les aliances estratègiques. El Futur del Gimnàstic de Tarragona L'estat emocional i competitiu del Nàstic es troba sota la influència de Plutó, cosa que implica una transformació profunda (baixa als inferns per renéixer). El període crític es fixa entre gener i març, on es decidirà si l'equip aconsegueix estabilitzar-se o si, per contra, s'encamina cap a un descens. Rituals i Consells per al Cap d'Any L'Ixa comparteix diversos mètodes basats en l'energia positiva per contrarestar els mals auguris econòmics i potenciar el benestar personal: Per la Prosperitat Econòmica • Posar bitllets a les sabates durant la nit de Cap d'Any per "trepitjar fort" i atreure la seguretat financera. • Introduir un objecte d'or dins la copa de cava en el moment del brindis per "beure's la fortuna". Per l'Amor i la Felicitat "La intenció és el que importa; quan un té una intenció clara, l'univers l'escolta." • L'Amor: Mantenir una actitud present durant tot l'any amb petits detalls. Per la nit festiva, es recomana l'ús d'una espelma vermella i visualitzar els desitjos afectius. • Saquets de Felicitat: Crear petits fardells amb imants (per atreure), purpurina daurada (símbol d'or i salut), cascabells i herbes aromàtiques com el romaní. Aquests saquets s'han de lligar amb una cinta verda (unió) i es poden regalar als convidats.

  • Elegants 2007: La festa de Cap d'Any al Club Nàutic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    11'

    Elegants 2007: La festa de Cap d'Any al Club Nàutic de Tarragona

    Proposta exclusiva per al Cap d'Any a Tarragona L'esdeveniment Elegants 2007 es presenta com l'alternativa premium a les macrofestes de Cap d'Any, traslladant-se del Pavelló del Nàstic a les instal·lacions del Club Nàutic de Tarragona. Segons l'organitzador José Miguel López, aquest canvi busca oferir un entorn més íntim i confortable per a un públic d'uns 30 anys. Característiques de la festa Ubicació privilegiada: El restaurant del Club Nàutic ofereix vistes panoràmiques al mar, a la platja del Miracle i al port. Comoditat i exclusivitat: A diferència de les festes multitudinàries, l'aforament està limitat a unes 300 persones, amb zones de sofàs i sillons per a una experiència més relaxada. Varietat musical: S'inclouen gèneres com el Remember, música dels 80 i 90, pop-rock espanyol, house comercial i els darrers èxits. Detalls i serveis: L'esdeveniment comptarà amb cotillón, pluja de globus, regals i un esmorzar a les 4:00 del matí basat en canapès de qualitat. Informació sobre les entrades L'organització premia la compra anticipada amb dues modalitats: 1. Entrades inicials: 50 euros amb 5 consumicions. 2. Entrades d'última hora: 60 euros amb 4 consumicions. "Elegants, la festa on els petits detalls et faran diferent als ulls dels demés." Els punts de venda autoritzats són el Pub Highland, les Cerveceries Gambrinos, la botiga del Nàstic i el mateix restaurant del Club Nàutic.

  • Laia Pellicer i el Disseny del Cartell de Carnaval - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    19'

    Laia Pellicer i el Disseny del Cartell de Carnaval

    L'entrevista se centra en la figura de Laia Pellicer, estudiant de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i guanyadora del concurs per al cartell del Carnaval. La conversa explora tant el seu procés creatiu com la realitat dels estudis de disseny gràfic. Formació en Art i Disseny La Laia descriu l'oferta formativa de l'escola, destacant la varietat de disciplines que s'hi imparteixen com il·lustració, joieria, pintura i, especialment, disseny gràfic. Assignatures clau: El curs combina teoria (història del disseny, teoria de la imatge) amb eines tècniques (Photoshop, Illustrator, Final Cut) i una assignatura central de projectes pràctics. Perfil de l'estudiant: Hi ha dos torns diferenciats; pel matí, joves que provenen del batxillerat, i per la tarda, un perfil més adult que sovint compagina els estudis amb la feina al sector. El Cartell guanyador del Carnaval El projecte va néixer com una pràctica de classe. La premissa del concurs d'enguany era convertir la coca de llardons en la protagonista. Procés de creació: Va incloure una fase de brainstorming, recerca sobre els materials i múltiples proves fotogràfiques. Concepte visual: Per evitar un aire excessivament gastronòmic, la Laia va optar per una coca esmicolada, disfressada amb plomalls de colors, buscant un punt d'impacte visual net i festiu. Dificultats tècniques: El més complex va ser trobar l'angle de la fotografia i la il·luminació adequada per ressaltar els colors de les plomes. Sortides professionals Pellicer destaca que el disseny d'interiors i l'arquitectura efímera (aparadorisme, escenografies, estands) són camps amb futur, tot i que el disseny gràfic continua sent la branca més versàtil per aglutinar imatges corporatives i campanyes publicitàries.

  • Teatre Vuit i la seva funció per La Marató de TV3 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    20'

    Teatre Vuit i la seva funció per La Marató de TV3

    Teatre Vuit: Solidaritat i Passió per l'Escenari En aquesta entrevista, coneixem la companyia tarragonina Teatre Vuit, un grup amateur que combina la seva activitat professional amb una dedicació absoluta a les arts escèniques. El motiu principal de la seva visita és la presentació de l'obra Ai, homes, que es representarà aquest diumenge al Palau de Fires i Congressos de Tarragona per recaptar fons per a La Marató de TV3. L'obra: "Ai, homes" Es tracta d'una adaptació de l'obra de Sergi Belbel que explora les relacions de parella i la convivència des d'una òptica femenina però escrita per un home. Els punts clau de la representació són: * Adaptació personalitzada: Han passat de les cinc actrius originals a incorporar dos actors, modificant algunes escenes i mantenint-ne d'altres de gran impacte com la de "Ramon". * Format d'humor: L'obra s'estructura en cinc escenes que barregen la comèdia quotidiana amb la ironia. * Repte escènic: Destaquen la dificultat d'escenes com la inicial, on cinc dones conversen en cinc cadires amb una escenografia mínima. Solidaritat amb La Marató Tot el que es reculli en aquesta funció es destinarà íntegrament a la causa de La Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties coronàries. "El preu de l'entrada és de 10 euros, i la recaptació que aconseguim anirà íntegrament destinada a la Marató de TV3." Trajectòria de la companyia Orígens: El grup va néixer l'any 2005 fruit de l'amistat en una escola de teatre. Èxit i premis: Malgrat la seva joventut, han realitzat més de 20 actuacions i han estat guardonats en diversos certàmens, com el concurs de teatre còmic de les Garrigues. Filosofia independent: Funcionen sense subvencions, gestionant-ho tot ells mateixos, des de la interpretació fins a la venda d'entrades a la guixeta. Nous projectes Actualment, ja preparen una creació pròpia sobre la vida i l'amor, amb tocs de tragicomèdia, que esperen tenir llesta per al mes de juny.

  • Anàlisi de Benvingudes i Salutacions Nocturnes - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    28'

    Anàlisi de Benvingudes i Salutacions Nocturnes

    Introducció a les Salutacions de Nit L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'acte de la salutació nocturna i la seva repetició sistemàtica com a element de cohesió en la comunicació. S'analitza com la frase 'Bona nit' serveix no només com a comiat, sinó com un mantra de benvinguda en diversos contextos. Dinàmiques de la Repetició • La constància del missatge a través del temps. • La importància de la cortesia verbal en la interacció humana. • Com l'entonació pot variar malgrat que les paraules siguin idèntiques. Conclusions de la Sessió "La senzillesa d'una bona nit és la base de qualsevol diàleg nocturn respectuós." Aquesta sessió demostra que la continuïtat en el discurs, fins i tot quan és minimalista, estableix un marc de seguretat i proximitat entre els interlocutors.

  • Recull de Salutacions: L'Art de Dir Bona Nit - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    25'

    Recull de Salutacions: L'Art de Dir Bona Nit

    Resum de l'Episodi Aquest episodi presenta una seqüència repetitiva i rítmica centrada exclusivament en la salutació de comiat nocturna. A través d'una estructura monotemàtica, s'explora la cadència de la paraula parladada en un context de final de jornada. Dinàmica de la Sessió • L'ús constant de la fórmula "Bona nit" com a eix vertebrador del podcast. • La variació dels silencis entre cada intervenció per crear una atmosfera de calma i repòs. • L'absència de diàleg complex per centrar l'atenció en la sonoritat de la llengua catalana. Temes Principals La Salutació Com a Ritual El podcast subratlla la importància dels rituals comunicatius bàsics. La repetició actua com un element de meditació guiada o tancament simbòlic del dia. "Bona nit" Estructura i Pauses Es percep una intenció clara en l'organització del temps, on els espais de silenci (com s'observa cap al segon 539 o 719) permeten a l'oient interioritzar el missatge de tranquil·litat.

  • Filippo Landini presenta el seu disc 'Primer Primera' - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    24'

    Filippo Landini presenta el seu disc 'Primer Primera'

    Introducció als Filippo Landini Els membres del grup de Canet de Mar, Carles Pujol (veu) i Xemaduque (guitarra), visiten Tarragona Ràdio per presentar el seu primer treball discogràfic titulat Primer Primera. El grup es defineix per la seva energia positiva i un so amb clares influències del pop-rock britànic actual. Origen i Trajectòria Tot i que el projecte actual com a Filippo Landini té uns dos anys, la formació original fa cinc anys que toca junta. Anteriorment, el grup tenia un estil més proper al rock i s'anomenava A l'Atac. • El nom: Prové d'una anècdota amb el seu productor, qui va conèixer una persona anomenada Filippo Landini a la Toscana italiana. • Components: La banda la completen l'Oriol (guitarra i compositor), el David (baix) i el Jordi (bateria). El Procés Creatiu i el Disc El títol del disc, Primer Primera, és un homenatge a la seva primera maqueta, anomenada simplement Primera. El disc es va gravar a l'estudi de Mareu Rovira a Canet de Mar, d'una manera independent abans de ser fitxats per una discogràfica. "Vam gravar simplement perquè teníem cançons que ens agradaven, sense tenir un ull posat en el mercat." Influències i Estil La banda reconeix que el canvi d'estil va venir marcat per la cançó Home del temps, que els va obrir les portes a un so més melòdic i modern. Entre els seus referents destaquen grups com: • Kaiser Chiefs • Maxïmo Park • Editors Directes i Futur Filippo Landini aposta per un directe potent i amb volum, fugint dels formats acústics íntims. Han guanyat concursos com el Joan Treiter de Figueres i han estat finalistes en certàmens com el Sona 9 i l'Enganxa a la Música. Preveuen una gira per sales durant el 2009 i ja estan treballant en noves composicions per a un futur segon disc.

  • Whiskyn's presenta 'Reus Paris Londres' amb Joan Masdeu - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    22'

    Whiskyn's presenta 'Reus Paris Londres' amb Joan Masdeu

    Balanç i evolució: 15 anys de Whiskyn's En aquesta entrevista, Joan Masdeu reflexiona sobre la trajectòria de la banda, que celebra el seu 15è aniversari. El nou disc, titulat Reus Paris Londres, neix d'un moment de maduresa i de la necessitat de fer una aturada mental i musical. Un disc personal, no localista Tot i que el títol i el primer senzill facin referència a Reus, Masdeu aclareix que no és un àlbum localista, sinó un treball molt personal que explora sentiments universals: Parla de sensacions com la melangia, l'enyorança i les relacions personals. Musicalment, se situa entre l'elegància d'On i la força de Souvenirs, buscant un so més assossegat i serè. "El disc parla de coses molt viscerals... no és un homenatge explícit a la ciutat, sinó a les sensacions de tornar a casa." La crisi de la indústria musical L'artista expressa la seva preocupació per la situació actual del mercat. Segons Masdeu, existeix una manca de consciència social sobre el valor de la música: Critica la percepció que la música ha de ser gratis, oblidant els costos de producció, gravació i distribució. Assenyala que les noves tecnologies són eines útils, però han canviat el model de negoci de forma irreversible, fent que els suports físics com el CD estiguin desapareixent. Presentació oficial i recomanacions L'activitat de la banda se centra ara en la promoció i els directes. La presentació oficial tindrà lloc al Teatre Bartrina de Reus el dissabte 1 de desembre, un concert que genera cert neguit pel compromís emocional amb la seva ciutat. Finalment, Masdeu recomana alguns artistes que escolta actualment, com ara Sant Pedro, Travis o Rufus Wainwright.

  • Sessió de Benvingudes Nocturnes - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    38'

    Sessió de Benvingudes Nocturnes

    Introducció a la Sessió Aquest episodi presenta una seqüència estructurada de salutacions nocturnes, on el concepte de benvinguda n'és l'eix central. Al llarg de la gravació, s'explora el poder de la repetició com a eina ritual. Dinàmica de l'Episodi • L'ús constant de la frase "Bona nit" per establir un ambient de calma. • La iteració rítmica que busca la connexió directa amb l'oient. "Bona nit" L'espai sonor es manté minimalista, centrant tota l'atenció en el missatge de comiat del dia i el repòs nocturn.

  • Gerard Quintana: 'Treu banya', un viatge musical per les estacions - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    32'

    Gerard Quintana: 'Treu banya', un viatge musical per les estacions

    Introducció al disc 'Treu banya' Gerard Quintana presenta el seu nou treball discogràfic, 'Treu banya', un àlbum que neix d'un moment de pau i que s'ha concebut amb una estructura seqüencial basada en les estacions de l'any. L'artista explica que disposava de prop de 40 cançons i que, per organitzar-les, les va agrupar en quatre blocs que representen l'evolució del dia i de la vida. Els quatre àmbits i les estacions • La Primavera: Representa el naixement i la llum. Comença amb 'Tota la terra', definint l'espai vital. • L'Estiu: Una etapa de contrastos entre dolor i amor. Quintana rememora el seu primer enamorament als 12 anys, descrivint-lo com un estat de bloqueig o estar segat. • La Tardor: Descrita com una etapa de maduresa activa i compromís. Lluny de la malenconia clàssica, aquesta secció conté ràbia i energia revoltada. • L'Hivern: El tancament del cicle, que culmina amb poemes nocturns. Col·laboracions i influències poètiques L'artista destaca que per a ell la poesia és el rock d'ara mateix per la seva actitud autèntica i desinteressada. En aquest disc, ha musicat textos de diversos autors contemporanis: • Pere Jaume ('Bola nocturna') • Dolors Miquel • David Castillo • Núria Martínez Bernís "Ningú es fa poeta o ningú fa poesia per fer-se ric o per fer-se famós. És una actitud força temerària." Estètica i trajectòria personal Quintana reflexiona sobre el seu canvi d'estil, des de l'etapa amb Sopa de Cabra fins a la seva actual faceta de cantautor. El disc té una sonoritat més mediterrània i europea, allunyant-se del rock anglosaxó pur. També comenta amb humor la seva nova imatge de poeta romàntic a les fotografies de l'àlbum, fruit de la col·laboració amb el fotògraf Juanmi i el dissenyador Josep Abril. Projectes futurs i l'era digital L'artista ja té en ment un nou projecte per a l'any vinent en col·laboració amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, centrat exclusivament en la poesia actual dels territoris de parla catalana. Finalment, reflexiona sobre la crisi de la indústria discogràfica i la necessitat d'adaptar-se a les noves formes de consum digital, mantenint sempre l'essència del directe.

  • Polítiques de Joventut i Trobada Nacional a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    31'

    Polítiques de Joventut i Trobada Nacional a Tarragona

    Gestió de les Polítiques de Joventut a Catalunya L'entrevista analitza l'estructura i els reptes actuals del Departament de Joventut, destacant la seva integració dins del Departament d'Acció Social i Ciutadania (DASC). S'emfatitza la necessitat de coordinació entre institucions per evitar duplicitats i optimitzar recursos. Eixos Principals de Treball • Emancipació i Habitatge: Es reconeix com el repte més gran actualment, amb dificultats d'accés tant a les ciutats com en el retorn als pobles d'origen. • Precarietat Laboral: Es discuteix la paradoxa d'una generació altament formada que ocupa llocs de feina precaris. • Salut i Prevenció: Enfocament en l'educació sexual responsable, la higiene i la prevenció de conductes de risc en la conducció nocturna. La Trobada Nacional de Tècnics i Regidors L'esdeveniment a Tarragona busca crear complicitat entre el perfil polític (regidors) i el perfil professional (tècnics). Els punts clau de la trobada inclouen: • Presentació de l'avantprojecte de llei de polítiques de joventut, que dotarà el sector d'un marc legislatiu propi. • Debat sobre el nou màster interuniversitari per professionalitzar encara més la figura del tècnic de joventut. • Intercanvi de bones pràctiques entre municipis per aprendre experiències d'èxit que no sempre depenen de grans pressupostos. "Hem de ser la veu de la consciència de la responsabilitat que tenen els altres departaments envers els joves." Nous Models de Participació i Lleure S'observa un canvi en com els joves s'organitzen, passant d'estructures estables a mobilitzacions puntuals per causes concretes. El lleure nocturn també evoluciona cap a models més responsables, tot i la persistència de problemàtiques com el botellón, sovint derivat de la precarietat econòmica.

  • L'Atenea presenta 'Fuita' de Jordi Galcerán - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    18'

    L'Atenea presenta 'Fuita' de Jordi Galcerán

    El retorn del Grup de Teatre l'Atenea El grup de teatre l'Atenea (també referenciat com a TN) inicia la seva temporada de tardor amb l'estrena de l'obra Fuita, una comèdia poc coneguda de Jordi Galcerán. Els membres del grup, representats per la Diana Roig i el Miquel Fernández, expliquen la seva trajectòria recent i els detalls d'aquesta nova producció. Detalls de l'obra: 'Fuita' L'obra escollida és una de les primeres creacions de Jordi Galcerán (El mètode Grönholm), recuperada de la biblioteca de l'Institut del Teatre. Els punts clau del muntatge són: Temàtica: Una comèdia satírica sobre la corrupció política. El protagonista és un conseller de la Generalitat que dimiteix després de ser descobert i es veu embolicat en situacions absurdes. Personatges: Cinc actors a l'escena on res és el que sembla: un polític corrupte, una venedora ambulant, una professional de l'amor, un gàngster i un avi paralític. Estètica: Han optat per una escenografia minimalista (caixa negra) a causa del canvi d'ubicació forçat. Canvi de seu i logística Arran de les reformes al Teatre Metropol, el grup ha hagut de traslladar les seves representacions: "Anar al Martí Franquès ens ha trencat una miqueta l'esquema que teníem del muntatge d'escenografia per mides, però ja la muntarem." Les funcions tindran lloc a l'institut Martí Franquès: - Dissabte a les 19:00 h. - Diumenge a les 18:30 h. Dinàmica del grup i circuits El grup manté un ritme intens de 3 o 4 obres per any. Han passat l'estiu fent bolos per diversos municipis de la zona (Senan, Vespella, Botarell), on destaquen que el públic dels pobles petits és sovint més agraït que el de les grans ciutats. Tot i l'èxit de les comèdies, reconeixen que el drama és un gènere més difícil de moure comercialment, ja que el públic general busca principalment entreteniment i desconnexió.

  • Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà! - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    19'

    Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà!

    Anàlisi de la seqüència de comiat El contingut consisteix en una repetició insistent de la frase de comiat "Fins demà!", seguida d'una llarga sèrie de signes d'exclamació que s'estenen durant diversos minuts. Aquesta estructura suggereix un fragment d'àudio o transcripció centrat exclusivament en el tancament d'una sessió o programa. Punts clau de la transcripció Repetició rítmica: L'expressió "Fins demà!" es repeteix de forma constant durant els primers 6 minuts (aproximadament fins al segon 366). Transició a signes de puntuació: A partir del segon 367, el text escrit canvia radicalment, substituint les paraules per signes d'exclamació individuals (!) que es mantenen fins al final del registre. Estructura temporal: Es detecten pauses o silencis en intervals específics on no hi ha contingut registrat, com entre els segons 240 i 300. "Fins demà!" Aquesta frase marca l'únic contingut verbal significatiu de tot el document, actuant com un mantra de comiat que es desvaneix cap a una expressió purament visual o de puntuació.

  • Cloenda del cicle Teatre Màgic al Teatre Magatzem - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    8'

    Cloenda del cicle Teatre Màgic al Teatre Magatzem

    Cloenda de luxe amb aforismes i il·lusionisme El Teatre Magatzem tanca aquest dissabte el seu exitós cicle Teatre Màgic. L'esdeveniment final destaca per una proposta absolutament original i arriscada que fusiona la paraula de Joan Fuster amb l'il·lusionisme escènic. Una combinació inèdita: Fuster i la màgia L'eix central de la vetllada és una obra dirigida per Miquel Àngel Fernández que utilitza els aforismes de l'escriptor valencià com a base dramatúrgica. Segons Sergi Xirinax, no es tracta d'un espectacle de varietats convencional, sinó d'una integració orgànica: Originalitat: Els números de màgia no interrompen l'acció, sinó que estan integrats en el text i la trama. Estil: L'obra manté un to surrealista, irònic i divertit, propi de les sentències fusterianes. Execució: Són els mateixos actors els qui executen els jocs de mans i les il·lusions òptiques, assessorats pel mag Marc Gerard. El punt final amb el Màgic Andreu La jornada es completarà amb la presència del Màgic Andreu, una figura consolidada que aportarà el seu estil característic d'humor i màgia participativa per cloure definitivament el cicle. Valoració del cicle i futur del Teatre Magatzem Sergi Xirinax fa un balanç molt positiu del cicle Teatre Màgic: El públic ha respost omplint la sala en gairebé totes les sessions. S'ha detectat una gran quantitat de seguidors fidels a l'especialitat de la màgia a Tarragona. Es preveu que el cicle tingui una periodicitat anual per consolidar-se com l'arrancada de la temporada. "Tot el que presentem a la nova programació estarà produït des de Tarragona." Dilluns es presentarà la nova programació del teatre, que es diversificarà cap a la literatura escena, la música i el teatre de producció local fins al gener.

  • Jassar presenta el seu nou disc: Que no s'escapin els gossos - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    17'

    Jassar presenta el seu nou disc: Que no s'escapin els gossos

    Entrevista a Miranda Gas sobre el debut de Jassar El programa Ja Tardes entrevista la Miranda Gas, cantant del grup Jassar, per parlar sobre el seu primer treball discogràfic titulat Que no s'escapin els gossos. La formació, composta per set músics, neix de l'amistat i de la coincidència acadèmica a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). L'impuls del concurs Sona9 La banda destaca que el disc és una conseqüència directa d'haver guanyat el prestigiós concurs Sona9. Segons la Miranda, l'experiència va ser clau per a la seva consolidació: El premi els va permetre accedir a la gravació professional als estudis Musicland. La final a la sala Razzmatazz es recorda com un moment de gran tensió però molt gratificant. Va ser la primera vegada que el concurs tenia un guanyador absolut sense separació per categories estilístiques. Estil musical i sonoritat: Klezmer i Gipsy Jazz Jassar defineix la seva música com una barreja eclèctica difícil d'etiquetar, tot i que fan servir termes com Klezmer-Gipsy-Blas per descriure la seva evolució: Les influències inicials provenen de la música balcànica i de tradició jueva (Klezmer). La formació acadèmica dels membres aporta matisos de jazz i swing. El resultat és un so fresc que barreja elements del folk amb gèneres més ballables. Contingut del disc i gravació El treball consta de 11 temes (més un bonus track) que serveixen com a carta de presentació de la història del grup: "El disc és un recull d'històries que reflecteixen el prisma del grup sense un fil conductor tancat; són fotografies de la nostra evolució." Pel que fa a la gravació, tot i estar fet per pistes, han buscat mantenir la frescor i l'ànima del directe per tal que l'oient rebi la mateixa energia que transmeten sobre l'escenari. Actualment, el grup es troba en fase de promoció i amb la voluntat de professionalitzar-se totalment en el món de la música.

  • Cicle Oniris: L'essència de la polipoesia a la Bequeria - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    14'

    Cicle Oniris: L'essència de la polipoesia a la Bequeria

    Una nova visió de la poesia contemporània En aquesta entrevista, el Josep Maria Blasco, més conegut com a "Nani", membre de l'Associació Cultural Ariadna, ens presenta el Cicle Oniris de Polipoesia. Aquest projecte, organitzat conjuntament amb l'Associació Trenca, pretén trencar amb els motlles tradicionals del recital poètic per oferir un espectacle integral i modern. Què és la polipoesia? La polipoesia es defineix com l'actualització del concepte de recitat poètic, utilitzant les noves tecnologies i diversos suports tècnics. Segons el Nani, no es tracta només d'una persona dalt de l'escenari, sinó de: * Exploració sonora: Ús de bases i manipulació de la veu. * Impacte visual: Suport d'imatges i elements audiovisuals. * Performance: Accions escèniques que complementen el text. Els artistes del proper dissabte L'espectacle tindrà lloc a la Bequeria a les 10 de la nit i comptarà amb: 1. Jap Blanc: Un poeta sonor que treballa amb la destrucció de la paraula, reduint el llenguatge a sons purs per transmetre emocions directes. 2. Human Trash (Xus García) & La Pubilla d'Altònica: Una parella artística que combina la poesia protesta amb un humor mordaç i ironia social. El contrast entre el personatge contracultural de Human Trash i la imatge aparentment "fina" de la Pubilla crea una dinàmica escènica potent. Pròximes cites El Nani també destaca la participació de Javier Corcovado pel proper 24 de novembre, qui oferirà un repàs als seus llibres de poemes en un format polipoètic ple de paisatges sonors i experimentació.

  • L'Art Emergent i la Nova Gestió Cultural a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    29'

    L'Art Emergent i la Nova Gestió Cultural a Tarragona

    La Creació Artística Contemporània al Camp de Tarragona L'episodi explora el panorama actual de la creació artística i les noves polítiques culturals a la demarcació de Tarragona, amb la participació d'Adam Anyé, delegat territorial de cultura, i l'activista artístic Blai Mesa. El Cicle d'Art Emergent "Margent" Es detalla la nova convocatòria per a creadors inèdits que busca potenciar el discurs i el procés per sobre del producte final. Alguns aspectes clau són: • La selecció d'artistes del territori com Cecília Vendrell, David Cobo o el col·lectiu Onomatopeies. • El suport no només en la difusió, sinó també en la producció i publicació de les obres. • El trencament de l'aïllament de l'artista per fomentar la confrontació de treballs amb altres creadors. Canvis en el Model de Gestió Cultural Els convidats debaten sobre com la cultura ha passat de ser un element d'oci a un bé de primera necessitat. "El ciutadà és també productor cultural i creador d'una manera claríssima" Aquest nou enfocament es materialitza en: • El futur Centre de Creació Contemporània a Tarragona, centrat en la producció i formació més que en el format museístic tradicional. • La professionalització de la tria artística, on les decisions s'allunyen dels despatxos polítics per recaure en jurats d'experts i la societat civil. • El foment de la xarxa territorial per interconnectar creadors de tot Catalunya. Nous Llenguatges i Multidisciplinarietat Es reflexiona sobre la democratització de l'art gràcies a la tecnologia i la importància del diàleg entre disciplines (poesia, fotografia, instal·lacions sonores). L'art actual es descriu com un element polièdric que reflecteix els múltiples impactes visuals i auditius de la vida moderna.

  • Anàlisi d'Actualitat i Societat a Radio-Canada - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    27'

    Anàlisi d'Actualitat i Societat a Radio-Canada

    Panorama de l'Actualitat Contemporània En aquest episodi s'analitzen diversos temes de la realitat social i política actual, centrant-se en els reptes que afronten les institucions i la ciutadania. La discussió posa especial èmfasi en la gestió de poders i la interacció entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública. Debats Socio-Polítics i Institucionals Es discuten les dinàmiques de les estructures governamentals i el seu impacte en la quotidianitat. Els punts clau inclouen: • La governança en temps de crisi i la necessitat de transparència. • L'impacte de les noves tecnologies en la comunicació institucional. • La relació de proximitat entre l'estat i el ciutadà. "La comunicació clara és el pilar fonamental de qualsevol societat democràtica que vulgui progressar." Impacte Cultural i Mitjans de Comunicació L'episodi explora com la Société Radio-Canada actua com a eix vertebrador de la cultura, oferint una plataforma per a la reflexió crítica i el debat constructiu. S'analitza el paper dels mitjans públics com a garant de la veracitat informativa davant la proliferació de desinformació a les xarxes socials. També es fa referència a la preservació de la llengua i la identitat cultural en un context globalitzat, subratllant la importància de mantenir espais de producció de contingut propi i de qualitat.

  • Teatre musical a la Sala Trono amb Rudigore - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    4'

    Teatre musical a la Sala Trono amb Rudigore

    Presentació de l'obra a la Sala Trono El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, presenta la nova proposta teatral de la sala: l'obra Rudigore (o la nissaga maleïda), dels reconeguts autors Gilbert i Sullivan. Es tracta de la primera comèdia musical que acull l'espai amb un format complet, tot i les limitacions físiques de la sala. Característiques de l'espectacle L'obra destaca per la seva gran qualitat artística i una posada en escena ambiciosa: Música en directe: L'espectacle compta amb un pianista i un piano de paret a l'escenari. Repartiment: Sis actors i cantants de primer nivell amb veus líriques adaptades a estils com el jazz. Direcció: A càrrec de Joan Maria Segura, definit com un director jove amb molt de talent. Adaptació de l'espai: Tot i ser una obra pensada per a escenaris més grans, la companyia ha decidit adaptar-la a l'encant i l'esperit de la Sala Trono. Argument i Públic L'argument presenta una història clàssica de germans i títols nobiliaris (barons) que recorda l'estètica de la comèdia de l'arte. "És una història que tothom entendrà i que és molt gratificant per qualsevol tipus de públic." És una proposta dirigida a tots els públics, on els nens poden gaudir de l'aspecte visual i musical, mentre que els adults apreciaran la qualitat de la interpretació i el text.

  • Entrevista a Justo Conde sobre el rock de Justo y los Pecadores - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    12'

    Entrevista a Justo Conde sobre el rock de Justo y los Pecadores

    El retorn del rock and roll clàssic a Tarragona L'espai Públics de Tarragona Ràdio entrevista Justo Conde, líder de la formació Justo y los Pecadores, amb motiu del seu proper concert a la ciutat. La banda, amb membres de Barcelona i Sitges, defensa un so clàssic en un panorama musical cada cop més fragmentat. Trajectòria i filosofia del grup Orígens i evolució: El projecte neix l'any 2001 amb el disc De Bares y Amores. Després d'un àlbum en directe el 2003, tornen a l'actualitat amb el seu nou treball: Desde el Burladero. L'essència del directe: Tot i que ja actuen en sales de format mitjà amb èxit de públic, el grup manté el seu esperit de "pica pedra" en bars de carretera i locals petits. Segons Conde, no tenen pressa per abandonar l'escenari que els ha vist créixer. El fenomen del boca-orella: L'èxit de la banda es fonamenta en les recomanacions personals i les bones crítiques en revistes especialitzades de rock, que els han permès programar gires per tot l'estat. Defensa del Rock com a gènere pur Justo Conde és contundent a l'hora d'etiquetar la seva música, rebutjant definicions més genèriques com el pop: "Jo em presento com una banda de rock and roll. El rock and roll té totes les tendències d'aquests últims 50 anys, des del rhythm and blues al country." Concert a Tarragona El grup presentarà el seu darrer disc aquest divendres a les 11 de la nit al Bar Loop de Tarragona. L'actuació serà gratuïta i inclourà: - Temes de Desde el Burladero. - Recuperació de cançons del seu primer treball. - Versions traduïdes d'artistes icònics com els Rolling Stones, Bob Dylan o els nacionals Burning.

  • Crònica del Festival de Sitges amb David Serra - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    16'

    Crònica del Festival de Sitges amb David Serra

    Panorama del Festival Internacional de Cinema Fantàstic El col·laborador David Serra connecta des de Sitges per oferir una visió detallada de la programació i l'ambient de la darrera setmana del festival. Destaca l'alta afluència de públic i la varietat de gèneres que conviuen en aquesta edició, des de l'animació japonesa fins al gore més extrem. Pel·lícules Recomanades i Tendències Dainipponjin (Big Man Japan): Una de les sorpreses del festival. És una pel·lícula d'animació dirigida per Hitoshi Matsumoto que utilitza el format de fals documental per narrar la decadència d'un superheroi japonès en el context del gènere Kaiju Eiga (monstres gegants). Jack Brooks: Monster Slayer: Una peça que ret homenatge al cinema d'horror dels anys 80, destacant per l'ús d'efectes especials artesanals de làtex i la participació del mític Robert Englund (Freddy Krueger), qui rebrà el premi honorífic Màquina del Temps. A l'interior: Una proposta francesa de gore pur, descrita com a "sang i fetge" sense artificis, que situa una dona embarassada en una situació de terror domèstic en el context de les revoltes a França. Nocturna: Producció d'animació de Filmax que s'estrena comercialment. Tot i la seva potència visual expressionista, el col·laborador assenyala una certa manca d'audàcia en el guió per arribar al nivell de referents com Pixar. Altres títols destacats Nine: Un conte metafísic amb tocs estrafolaris que ha generat opinions dividides entre la crítica. Mushishi: Del creador de Akira (Katsuhiro Otomo), una història sobre sanadors i espiritualitat japonesa. Los Cronocrímenes: L'esperat debut de Nacho Vigalondo, definit com una trama intel·ligent sobre viatges en el temps i la inevitabilitat de la mort. "Sitges està a tope, realment. La gent és molt més fetitxista del que sembla i té bons records de les pel·lícules dels anys 80." Reflexió sobre el cinema actual David Serra comenta que el cinema de Hollywood està assimilant les particularitats dels cinemes nacionals (com l'oriental o l'europeu), trencant les fronteres clàssiques i creant una estètica més globalitzada, tot i que el cinema europeu encara manté un punt més reflexiu.

  • Cicles de cinema clàssic i Woody Allen al TCC de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
    10'

    Cicles de cinema clàssic i Woody Allen al TCC de Tarragona

    Nova temporada de cinema estable al TCC L'entrevista amb David Aragonès, programador de cinema del Tarragona Cultura Contemporània (TCC), detalla la transició d'una programació per cicles puntuals a una temporada estable. Cada dimecres, el Teatre Auditori de Caixa Tarragona es converteix en l'epicentre cinematogràfic de la ciutat. El cicle dedicat a Woody Allen La temporada s'ha inaugurat amb un monogràfic sobre el director novaiorquès, motivat pel seu recent rodatge a Barcelona. Els aspectes més destacats d'aquest cicle són: Format original en 35 mm: S'ha prioritzat la projecció en cel·luloide per oferir una qualitat d'imatge superior que el format digital no pot reproduir en films clàssics. Selecció d'essencials: S'inclouen obres fonamentals com Annie Hall, Manhattan i Match Point. Ordre cronològic invers: El cicle ha començat amb les obres més modernes per acabar amb els clàssics de joventut. Versió Original Subtitulada (VOS): Es manté el compromís de respectar les veus i interpretacions originals. Curiositats i pròximes cites Durant la conversa se subratlla la pel·lícula Sueños de un seductor, la qual no va ser dirigida per Allen però sí escrita per ell, marcant l'inici del seu estil neuròtic i satíric. "Veure avui dia Manhattan o Annie Hall en 35 mm és un luxe pràcticament inaudit." De cara al futur proper, la programació inclourà: 1. Un cicle de cinema d'animació previst per al mes vinent. 2. Un homenatge al director Ingmar Bergman al desembre. 3. Projeccions a l'Antiga Audiència, incloent-hi l'últim film de David Lynch.