Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

50041-50064 de 62618

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
28'
Lax'n'Busto presenta 'Relax': Nova etapa i aventura als EUA
Nova etapa i canvi de vocalista L'episodi se centra en el retorn de Lax'n'Busto amb el seu vuitè disc d'estudi, Relax. El grup explica la transició després de la sortida de Pemi Fortuny, qui va decidir deixar la banda en acabar la gira anterior per viatjar a Costa Rica. La incorporació de Salva Racero com a nou cantant va ser un procés natural: • Salva va ser contactat mentre residia a Londres. • No es va fer un càsting formal; la connexió va ser immediata per afinitat i experiència prèvia en teatre musical (Mar i Cel). L'experiència de gravació als Estats Units La banda va decidir buscar un so nou treballant amb la productora Sylvia Massy (coneguda per treballs amb Tool, Johnny Cash o Red Hot Chili Peppers) al seu estudi a Weed, Califòrnia. Una filosofia de treball basada en l'esperit Els membres del grup destaquen la naturalitat i l'absència de prejudicis a l'estudi americà: • Es prioritzava l'esperit i la força per sobre de la perfecció tècnica. • L'objectiu principal era que el músic estigués còmode i gaudís de la interpretació. • > "Si tu no et creus una cosa, no la podràs fer creure a l'altra gent." El repte de la llengua Tot i que el disc està cantat en català, la producció nord-americana es va centrar exclusivament en la música i el feeling. Això va generar situacions curioses: • Dificultats per ajustar el volum de la veu, ja que els productors no entenien les lletres. • Una valoració de les cançons basada purament en la sonoritat i no en el contingut textual. Contingut addicional: El DVD L'àlbum s'acompanya d'un documental d'una hora i mitja que mostra tot el procés creatiu i la convivència a Califòrnia. Segons el grup, aquest material permet al públic entendre millor l'essència de les cançons i sentir-se part del projecte.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
14'
Sopar benèfic pel Telèfon de l'Amistat a Tarragona
El Telèfon de l'Amistat i el seu Impacte Social El Pare Mario Bonano, representant de la parròquia dels rogacionistes al Llorito, explica la història i la funció vital del Telèfon de l'Amistat. Aquest servei, nascut l'any 1978 gràcies a l'impuls de l'Asociació Amics del Loreto i figures com Josep Maria Terrassa, compleix 29 anys de servei ininterromput a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és oferir un espai d'escolta i suport per a persones en situacions complicades: Assessorament general: Orientació sobre problemes mèdics o recursos socials. Suport en addiccions: Ajuda a famílies i persones amb problemes de drogodependència o alcoholisme. Acompanyament emocional: Gestió de la solitud, crisis de parella, separacions i processos de dol. Una Metodologia basada en l'Humanisme El servei no actua només des d'una vessant religiosa, sinó des d'un humanisme cristià que prioritza l'escolta activa i l'objectivitat. Segons el Pare Mario, en molts casos la solució passa per fer que la persona "toqui fons" per reconèixer la necessitat d'ajuda专业. "Sempre hi ha una esperança i mai s'ha d'abandonar, però de vegades la persona ha d'arribar al fons per veure que necessita ajuda." XIX Sopar Benèfic al Loreto Per tal de finançar aquest servei i les activitats de l'ermita, s'organitza el tradicional sopar benèfic: Data i lloc: Aquest dissabte a les 21:30h a la Ciutat de Repòs i Vacances. Finalitat: Recaptar fons per mantenir l'estructura del telèfon, ja que l'associació no cobra quotes als seus membres. Col·laboració local: El sopar inclou un sorteig d'obsequis cedits per nombrosos comerciants i entitats de Tarragona. Inscripcions: Es poden fer reserves a través del número 977 23 11 11.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Entregirats presenta 'Defectes': Evolució i Rock
Trajectòria i Consolidació del Grup Els membres d'Entregirats, representats en aquesta entrevista per l'Amadeu i el Jaume, repassen la seva història des de la formació l'any 1999. Després d'una reformació interna important a partir del seu segon disc, el grup ha consolidat una formació estable de sis membres que comparteixen una forta amistat que transcendeix l'àmbit musical. • Inicis i Primers Passos: El seu primer disc, Jocs de Culpanya (2003), va arribar de la mà de la discogràfica Picap. • Punt d'Inflexió: La cançó 'Vols', del segon àlbum, va ser un èxit radiofònic i finalista als premis de la SGAE, fet que els va donar projecció nacional. El Nou Treball: 'Defectes' L'àlbum Defectes representa una evolució natural cap a sonoritats més cuidades i personals. A diferència d'anteriors treballs, en aquest disc han prioritzat l'ànima de cada cançó per sobre de la seva facilitat de trasllat al directe. Característiques de l'Àlbum • Producció: Han comptat amb la col·laboració de David Rosell (membre de Dept) com a productor i "setè membre" a l'estudi. • Lletres: L'Amadeu defineix les seves composicions com a cinematogràfiques, buscant crear imatges mentals en l'oient sobre la solitud, els dubtes i els petits trets de personalitat (defectes). • Estil: Una barreja heterogènia influenciada pels gustos diversos del grup, que van des del metal fins als cantautors o el rock clàssic. "Hem prioritzat els sentiments de les cançons per sobre dels nostres; hem fet cas al que les cançons ens demanaven." Directe i Presència Digital El grup destaca que el seu directe és més canalla i rocker que el disc. Han anunciat la seva presentació oficial a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca el proper 5 de maig. A més, mantenen la seva aposta per la proximitat a través del seu web oficial entregirats.com, on pretenen oferir tota la seva discografia per a l'escolta gratuïta.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Entrevista a José Luis Cienfuegos sobre el Festival de Gijón i el REC
El paper dels festivals de cinema en l'actualitat En aquesta edició dels Jatardes, comptem amb la presència de José Luis Cienfuegos, director del Festival de Cinema de Gijón des de fa 12 anys i membre del jurat del festival REC de Tarragona. La conversa aprofundeix en l'evolució del certamen de Gijón, que enguany celebra la seva 45a edició, des dels seus orígens com a certamen infantil fins a convertir-se en un referent del cinema independent a Europa. Reptes i evolució del sector Cienfuegos destaca que la gestió d'un festival avui dia implica enfrontar-se a nous desafiaments: Diferenciació i segell propi: Davant la proliferació de festivals, és vital evitar ser "fotocòpies" i buscar una identitat singular. La crisi de la distribució: Els festivals s'estan convertint en un circuit alternatiu d'exhibició necessari, ja que moltes pel·lícules de qualitat no arriben a les sales comercials per falta de còpies o por dels distribuïdors. El públic efímer: Existeix el fenomen on el públic omple les sales durant la setmana del festival per l'ambient social, però no és fidel a aquest tipus de cinema la resta de l'any. La funció didàctica i el model del REC El director elogia la tasca del REC a Tarragona, subratllant la importància de la formació de nous públics. Cienfuegos afirma que els festivals han de tenir una vessant pedagògica per ensenyar el llenguatge audiovisual als joves, prenent com a referència el model francès. "Un festival de cinema ha de ser com una pedra que cau en un estany: primer ha d'implicar la ciutat i després atraure cada cop més espectadors." Panorama del cinema d'autor Finalment, es comenta la bona salut de la producció espanyola en festivals internacionals com Cannes, tot i que es detecta una paradoxa: cert cinema d'autor radical (com el de cineastes catalans com Albert Serra o Jaime Rosales) sovint té millor acollida i reconeixement a França o l'Argentina que no pas entre el gran públic de l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
12'
Estrena de L'olor sota la pell a la Sala Trono
Presentació de la nova producció teatral L'espai Públics de Tarragona Ràdio presenta l'estrena de l'obra "L'olor sota la pell", una peça clau per a l'escena local, ja que representa la primera coproducció internacional (o "triproducció") de la Sala Trono amb la Sala Beckett de Barcelona i la companyia Pànic. Una història de relacions i arrels L'obra, escrita per Marta Butxaca, aborda temes profundament humans i d'actualitat: L'èxode rural: La trama segueix una parella que fuig de la ciutat buscant un futur millor en un poble petit, una situació que reflecteix la realitat de molts municipis de l'interior de Tarragona. Simbolisme i emocions: Més enllà de l'anècdota, l'autora defineix l'obra com un viatge de sentiments ple d'elements simbòlics. Proximitat: Les dimensions de la Sala Trono (unes 50 localitats) permeten una connexió íntima i viva entre els actors i l'espectador. Detalls del muntatge i l'escenografia "La escenografia representa un poble que s'enfonsa en un llac... la Sala Trono s'omple d'aigua." Joan Negrier, programador de la sala, destaca l'esforç logístic per adaptar el muntatge a un espai tan reduït, creant una atmosfera al·lucinant amb jocs de llums i l'ús real d'aigua a l'escena. L'elenc compta amb actors com Manel Dueso, Jaume Barnet, Isaac Alcaide i Bàrbara Roig. Horaris i exhibició Estrena: Divendres a les 21:30h a la Sala Trono. Gira: L'obra s'emmarca en un circuit que inclou Valls i posteriorment una temporada estable de quatre setmanes a la Sala Beckett de Barcelona.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
8'
Rec la Nuit: El costat lúdic i experimental del Festival Rec
Explorant el Rec la Nuit El Rec la Nuit es presenta com la vessant més festiva, propera i experimental del Festival Rec de Tarragona. Segons Blai Mesa, responsable de la secció, aquest espai neix amb l'objectiu de trencar la barrera entre el pati de butaques i la pantalla, oferint un punt de trobada on espectadors i creadors poden interactuar en un context distès. Els eixos principals de la proposta Espai de coworking i networking: Un lloc ideal per a la trobada entre professionals del sector on, sovint, es tanquen acords i negocis de manera informal. Suport als nous talents: Serveix d'aparador per a alumnes d'escoles com l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació, l'IES Pere Martell i la URV, a més d'escoles convidades de Cuba i Malta. Experimentació artística: El focus central és el vídeo en temps real. Què és el Real Time? Aquest concepte, sovint confós amb el de videojockey (VJ), es diferencia per la seva aproximació més purament artística i performàtica que no pas de club nocturn: Es tracta d'edició de vídeo in situ i en directe. L'artista utilitza programari i taules d'edició per aplicar efectes i talls en sincronia amb la música. És una obra efímera i irreproducible; cada sessió és única segons el feedback del públic. "L'artista està present i operant... l'obra ja no té aquest sentit d'obra única i reproduïble pensada per ser contemplada en un museu." Informació pràctica L'esdeveniment se celebra al Camp de Mar (Tarragona) des d'avui fins dissabte, a partir de les 12 de la nit i fins a les 3 de la matinada.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Javier Albarino i la Direcció d'Art al Festival REC
El paper del Director d'Art en el cinema modern En el marc del Festival REC de Tarragona, s'ha realitzat una entrevista a Javier Albarino, reconegut professional del sector que va participar en el departament artístic d'obres com El Laberinto del Fauno. Albarino explica que la seva feina va molt més enllà de fer dibuixos: es tracta de crear tot l'entorn visual que l'espectador veu en pantalla. Funcions i responsabilitats clau Creació de l'entorn: El departament d'art s'encarrega de tot el que no són els actors ni la il·luminació, incloent-hi els sets de rodatge, el mobiliari (atrezzo) i les localitzacions. Narrativa visual: El disseny d'espais ajuda a transmetre emocions. Per exemple, l'ús de colors freds per a escenes dramàtiques o espais devastats per a seqüències violentes. Coordinació conceptual: El director d'art treballa estretament amb el director de la pel·lícula per materialitzar la seva visió personal, filtrant el guió i fent-lo realitat física. Reptes de la professió "Tot el que dissenyes conceptualment ha de poder ser construït i ha de ser possible segons el pressupost de la pel·lícula." Albarino destaca que, tot i que els efectes digitals permeten més llibertat creativa, el sentit comú i les limitacions econòmiques són els que defineixen el resultat final. També subratlla la dificultat de trobar una formació acadèmica específica, afirmant que la millor escola és l'experiència directa en el rodatge de curtmetratges. Una nova generació de cineastes L'entrevistat es mostra optimista respecte al futur del cinema estatal, mencionant un boom de nous directors amb visions innovadores que obren un ventall d'oportunitats per a la ciència-ficció i gèneres visuals complexos.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Exploració Musical i Atmosfèrica en Format Podcast
Introducció a l'Experiència Sonora Aquest episodi presenta una immersió profunda en paisatges sonors on la música actua com a fil conductor. L'estructura del podcast se centra en la transició entre estats d'ànim a través de l'ús de melodies i ritmes variats. Dinàmiques del Contingut • L'ús de la música com a eina narrativa per connectar diferents segments sense necessitat de diàleg constant. • La importància del silenci i les pauses per permetre a l'oient processar les sensacions transmeses. "La música és el llenguatge que no necessita traducció en aquest viatge auditiu." Estructura i Composició El podcast es divideix en diverses fases que alternen moments de gran energia rítmica amb espais de reflexió més pausats. S'analitza com la producció musical afecta l'atenció de l'interlocutor i l'oient. • Fase Inicial: Establiments dels temes rítmics principals. • Fase de Desenvolupament: Evolució cap a sonoritats més complexes i integrades. • Fase Final: Resolució sonora i tancament atmosfèric.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
18'
I Have a Dream 2007: La festa dels estudiants d'enginyeria
I Have a Dream 2007: Més que una festa universitària L'Helena Rius i la Laia Redondo, representants dels estudiants d'Enginyeria Química, presenten la setena edició de la I Have a Dream. Tot i que l'esdeveniment és conegut principalment per la seva gran festa final, aquest projecte és el resultat d'una planificació minuciosa que comença al setembre i que inclou una setmana (aquest any dues) plena d'activitats variades. Activitats destacades de la setmana L'edició d'enguany ha ampliat el seu ventall de propostes: Enginyeria Solidària: Un cicle de vuit conferències en col·laboració amb Enginyeria Sense Fronteres per conscienciar sobre el paper social de l'enginyer en països amb pocs recursos. Competicions esportives: Tornejos de futbol sala, bàsquet, voleibol i, fins i tot, futbolí i cartes al campus de Sescelades. Gastronomia popular: Botifarrades diàries obertes a tota la comunitat universitària i al públic general. Cultura: Exposicions de fotografia, fotomuntatges i videoprojeccions. La gran festa de divendres a la Laboral El tancament de la setmana tindrà lloc el divendres a partir de les 23:00h al recinte de la Laboral (Tarragona), amb una previsió de més de 3.500 persones. L'oferta musical es divideix en dues zones simultànies: Zona de Concerts: Actuacions de Pinball, Baetúria, Pepet i Marieta i el grup de versions Wild Toy. Zona DJ: Amb el cap de cartell Robert Lamart (resident de Florida 135), acompanyat de DJ Mimètic i DJ Magí Someone. "Hem tingut sort perquè membres de l'associació són músics i han aconseguit els seus contactes per portar caps de cartell potents." L'entrada té un preu popular de 5 euros i l'organització facilita un servei d'autobusos gratuïts cada 15-20 minuts des de la Plaça Imperial Tàrraco (Tarragona) i cada hora des de la Plaça de les Oques (Reus) per garantir una mobilitat segura.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
31'
Teatre de Guerrilla presenta 'La República de Guerrilla'
Entrevista als Teatres de Guerrilla El programa rep als membres de la companyia Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafael Feixedes i Quim Masferrer) per parlar del seu nou llibre, La República de Guerrilla. L'obra, escrita per l'autora madrilenya Gemma Almagro, ofereix una visió externa i novel·lada sobre el funcionament intern i la filosofia de la companyia. L'origen del llibre i la República • El projecte neix de la curiositat de Gemma Almagro, qui va començar a documentar la vida de la companyia a Arbúcies des d'una perspectiva externa i femenina. • La República de Guerrilla no és només un local d'assaig de 500 metres quadrats, sinó una declaració d'independència cultural i política davant la insatisfacció amb l'estat actual de Catalunya i Espanya. "Vam crear el nostre propi estat perquè els nostres polítics no s'acaben de posar les piles en matèria cultural." Una visió externa i personal • Tot i que la companyia sempre ha evitat fer llibres de recopilació d'esquetxos, els va atraure la idea d'una novel·la basada en fets reals escrita en castellà per algú que no els coneixia prèviament. • El llibre explora les vísceres i l'estat mental de la companyia, mostrant facetes personals que no apareixen als seus espectacles habituals. Trajectòria i futur de la companyia • Coincidint amb el desè aniversari de la formació, el llibre podria marcar el final d'una etapa creativa, tot i que els membres mantenen la seva capacitat de reinvenció. • Han començat a exportar el seu humor "rural" i característic a la resta de l'Estat Espanyol amb l'obra Somos lo que somos, amb una bona recepció per part del públic que els descobreix de nou. La filosofia del pallasso i la política • Defensen l'humor com a mitjà (i no com a fi) per transmetre missatges crítics i posicionaments polítics, com la seva oposició a l'Estatut o la reivindicació de l'Europa de les persones. • El llibre inclou anècdotes curioses, com la de Carles Xuriguera cavant la seva pròpia tomba al local d'assaig durant una reunió.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
5'
Exposició de la Col·lecció Jean Planque a Tarragona
L'arribada d'una col·lecció mítica a la Fundació La Caixa S'ha inaugurat a Tarragona una mostra excepcional que aplega 150 obres de 50 artistes fonamentals per entendre l'art del segle XIX i XX. Aquesta exposició prové de la col·lecció privada de Jean Planque, col·leccionista i assessor que va treballar estretament amb la Galeria Beyeler i amb el mateix Picasso. L'estratègia i l'ull de Jean Planque Joan Cejudo, director de l'àrea cultural de la Fundació La Caixa, destaca que Planque no només era un col·leccionista, sinó un visionari amb un gran instint artístic: Comprava directament als pintors o galeries de confiança per obtenir preus equilibrats. Adquiria obres d'artistes emergents abans que el mercat en fixés preus elevats. Mantenia un lligam personal i professional amb figures com Picasso, assessorant-los vitalment. Estructura de l'exposició: Un viatge per set àmbits La mostra es divideix en sales temàtiques que permeten recórrer l'evolució de l'art modern: Introducció i amics: Dedicada a la figura de Planque i a artistes decisius però menys coneguts com Walter Schüfer. Mestres de les avantguardes: Inclou grans noms com Van Gogh, Monet, Degas i Cézanne (el principal referent de Planque). Abstracció i art informal: Amb especial protagonisme per Paul Klee i el seu ús experimental del color. La matèria i els artistes espanyols: Obres de Tàpies, Clavé o Cuixart, centrades en l'ús de pigments naturals i textures. Dubuffet i l'Art Brut: Exploració de materials inèdits i fantasies mentals fora dels cànons convencionals. El cubisme de Picasso: La sala més esperada, centrada en la geometria, el collage i els tons grisos. "Potser la col·lecció no té obres mestres de primer nivell reconegudes per tothom, però la seva coherència i el lligam entre elles li donen un sentit nou i envejable." Activitats complementàries L'exposició s'acompanya d'una programació cultural diversa: Cursos d'art i visites comentades. Cafès tertúlia i tallers itinerants. Un concert del Trio Kandinsky el 13 de maig, que explorarà la relació entre la música de Schoenberg i la pintura dels segles XIX i XX.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
21'
El retorn musical de Mari Dols: El so del temps
L'entrevista se centra en el retorn de la cantant tarragonina Mari Dols al panorama musical després d'una pausa de 30 anys. L'artista presenta el seu nou treball discogràfic titulat El so del temps, que es va estrenar recentment amb un èxit rotund al Teatre Metropol de Tarragona. Trajectòria i pausa creativa Inicis als anys 70: Mari Dols va començar la seva carrera professional musicant poemes i actuant en escenaris d'arreu de Catalunya, França i Madrid. Compartint escenari: Va col·laborar amb figures emblemàtiques de la música catalana com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra i Ovidi Montlló. Prioritat familiar: Va decidir abandonar l'activitat artística professional per dedicar-se a la criança del seu fill i a la seva família, una decisió de la qual afirma no penedir-se. El nou disc i el concert de retorn El so del temps: El nou CD inclou dotze cançons, barrejant temes propis com "Bona nit" amb versions de clàssics de Frank Sinatra o els Beatles. Concert al Metropol: La presentació va ser un èxit de públic on es va retrobar amb seguidors veterans i públic jove. Destaca la col·laboració especial del seu fill a l'escenari. Evolució tècnica: L'artista remarca el contrast entre les gravacions rudimentàries dels anys 70 i la perfecció tecnològica dels estudis actuals. Plans de futur "La música és infinita i no pots quedar enquilosada... intentaré portar els concerts a diferents llocs de Catalunya." Mari Dols té la intenció de continuar composant i estudiant, amb l'objectiu de fer arribar la seva música més enllà de Tarragona d'una manera prudent però constant.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
El futur del Teatre Magatzem: Creació, Formació i Crisis
Nova Etapa del Teatre Magatzem: De l'Exhibició a la Creació El Teatre Magatzem de Tarragona es troba en un procés de transformació profunda. Després d'haver de suspendre la programació habitual per motius econòmics, Sergi Xirinax explica que aquesta "crisi" ha servit com a detonant per reflexionar i reorientar el projecte cap a la creació pròpia i la producció. Projectes i Produccions Imminents L'activitat dins les sales no s'ha aturat i es preparen diverses obres per als mesos vinents: • Tinglado Nou (Poètica de l'esquarterament): Una obra d'art dramatitzat amb un estil gore i irònic que s'estrena el 14 d'abril. Està escrita pel mateix Xirinax i dirigida per Mennot Tàpies. • Cicle Literatura a Escena: Col·laboració amb la biblioteca que inclou muntatges com Res no és mesquí (basat en Salvat-Papasseit) i Insolències (sobre aforismes de Joan Fuster). • Experiments i Performances: Es destaca una producció onírica sobre la reina Isabel la Catòlica basada en textos d'època i gestes castellanes. L'Aposta per la Formació: Tallers i Convenis Un dels pilars de la nova visió és l'activitat docent, amb l'objectiu de convertir el teatre en una escola popular: • Taller d'Escriptura Teatral: Patrocinat per l'SGAE, aquest taller no és d'iniciació, sinó per a persones amb experiència prèvia. Inclou la lectura dramatitzada dels textos resultants dirigida per tarragonins il·lustres com Magda Puyo i Ramon Simó. • Taller de Poesia: Impartit per l'actor Lluís Soler, enfocat a l'art de recitar. "La inversió d'idees i de produccions, treballar més, és la nostra resposta a la crisi." El Repte del Finançament i la Gestió Xirinax posa de manifest la dificultat de mantenir una sala d'exhibició professional amb una gestió estrictament privada. Reivindica la necessitat de convenis estables amb l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per garantir la viabilitat a llarg termini, més enllà de les subvencions puntuals que resulten insuficients per cobrir les despeses d'un equipament d'aquestes característiques.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
4'
Exposició i Concurs de Pintura sobre la Torre Forta
Inauguració de l'Exposició i el Projecte d'Adopció El passat 29 de març es va inaugurar l'exposició del concurs de pintura "La Torre Forta, vista per l'autor", emmarcat dins de la iniciativa L'Escola adopta un monument. Aquest projecte és una col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Educació de la Generalitat. Objectius i Patrimoni Històric L'escola de La Salle ha triat la Torre Forta amb una finalitat clara: donar a conèixer aquest monument a la ciutadania, ja que és un gran desconegut malgrat la seva importància històrica. Origen: Originalment era una fortificació defensiva. Ús actual: Edifici d'oficines de treball social. Rellevància: L'edifici dona nom al barri i és un eix clau de la memòria històrica local. Activitats del Centre Al llarg del curs s'han realitzat nombroses activitats per posar en valor el monument: Celebració de la Jornada de la Pau. La marxa solidària de l'ONG Proide. Instal·lació d'un pessebre creat per l'alumnat de cicle superior. Lectura d'un manifest per demanar millores en l'entorn de la torre. Setmana Cultural: Prevista del 23 al 27 d'abril com a culminació del projecte. El Concurs de Pintura L'acte central va incloure el lliurament de premis del concurs, on van destacar: Participació: Una seixantena d'obres de categories júnior i sènior. Premis: Dotacions econòmiques, material artístic i trofeus amb la figura de la Minerva. Qualitat: El jurat, amb la presència del pintor expert i autoritats com Alejandro Fernández, va destacar l'alt nivell artístic. "Vam escollir la Torre Forta per així poder-la donar a conèixer a la gent, perquè pocs eren els que coneixien la seva existència." L'acte va finalitzar amb la interpretació del nou himne de la Torre Forta a càrrec de la coral de l'escola, acompanyat d'una coreografia sobre la història de pirates associada al monument.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
21'
Gossos presenta Oxigen: evolució i noves sonoritats
Els membres de la banda Gossos, en Nacho i en Juanjo, presenten el seu nou treball discogràfic titulat Oxigen. Amb 14 anys de trajectòria, el grup manresà explica la seva constant necessitat de no repetir-se i d’explorar nous terrenys musicals. Característiques del nou disc i evolució Estil eclèctic: El disc combina l'essència pop amb un esperit rock, incorporant elements de reggae, electrònica i fins i tot hip-hop. Nova etapa elèctrica: Es consolida la segona etapa del grup com a quintet, amb la bateria d'en Santi Serratosa com a motor de noves sonoritats. Influències variades: Des de Coldplay i Snow Patrol fins a Metallica o Vivaldi. Col·laboracions destacades El grup comenta les sinergies creades en aquest projecte i en l'anterior: 1. Dani Macaco: Col·labora en un tema on canta per primera vegada en català, aportant una visió internacional. 2. Bet: Repassen l'èxit de la nova versió de "No és nou", que va ser un hit a les ràdios catalanes. 3. Cris Juanico: Participació en el bonus track i en la banda sonora de la pel·lícula Rock&Cat. Contingut i compromís social Les lletres d'aquest àlbum mantenen una mirada propera i quotidiana, però reflecteixen les dificultats de la seva generació (la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge i la situació política). "Som la primera generació que no superarem el nivell de qualitat de vida que tenien els nostres pares." Destaca la cançó "En un instant", dedicada al jove mort a la Patum de Berga fa dos anys, utilitzant un registre proper al rap per transmetre la ràbia i frustració del moment.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
22'
Entrevista a Roger Lewis de la Dirty Dozen Brass Band
La Dirty Dozen Brass Band al Festival de Dixieland de Tarragona En aquesta entrevista, es presenta el gran concert de la Dirty Dozen Brass Band al Teatre Metropol de Tarragona, un dels moments més esperats del Festival Internacional de Dixieland. Roger Lewis, membre fundador, explica la trajectòria d'aquest grup llegendari originari de Nova Orleans. Història i Evolució de la Banda Orígens: Fundada entre el 1976 i el 1977, la banda va començar tocant en funerals, celebracions i partits de bèisbol. Estil distintiu: Es diferencien de les formacions tradicionals pel seu ús del saxo baríton en lloc del clarinet, donant-los un so únic. Transformació musical: Amb els anys, han evolucionat d'un so acústic a un de més complex, incorporant guitarres i teclats. El grup es defineix per la seva obertura a noves idees: "No tanquem la porta als nous membres si tenen música original que volen tocar o idees sobre com ha de sonar la música." Més enllà del Dixieland: El Swing de Nova Orleans Roger Lewis aclareix una distinció terminològica important: mentre que a Europa es coneix com Dixieland, els músics de Nova Orleans prefereixen termes com New Orleans Swing. El seu repertori és una barreja eclèctica que inclou: Bebop i Avant-garde. Rhythm and blues i Gospel. Rock and roll i Blues. Compromís Social i l'Impacte del Katrina La banda manté un fort compromís amb la seva ciutat natal després de l'huracà Katrina. El seu àlbum What's Going On, basat en l'obra de Marvin Gaye, serveix per recaptar fons per a la reconstrucció i per denunciar la manca de resposta política davant de desastres socials i naturals que es repeteixen 30 anys després de les lletres originals de Gaye. La paradoxa del nom Com a curiositat final, Lewis explica que, malgrat el seu nom (Dozen significa dotzena), mai han tingut 12 membres. El nom prové d'un club social de Nova Orleans on tocaven al principi i l'audiència el va adoptar com a propi.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
6'
El retorn als escenaris de Mari Dols al Teatre Metropol
El retorn de Mari Dols: Un retrobament musical a Tarragona L'espai Públics entrevista la cantant tarragonina Mari Dols, qui protagonitzarà un concert especial aquest diumenge al Teatre Metropol. Després d'un parèntesi de gairebé 30 anys apartada de l'esfera pública per motius familiars, l'artista torna amb una proposta que barreja la nostàlgia amb la modernitat. Un repertori personal i actualitzat El concert s'ha plantejat com una recopilació de la seva trajectòria, però amb una mirada fresca: Recuperació de clàssics: Dols interpretarà cançons dels seus antics discs (LP), com la coneguda Potser de mà. Versions i poemes: El repertori inclou adaptacions personals de temes internacionals com My Loving i la musicalització de poemes, destacant el cèlebre Dóna'm la mà de Salvat-Papasseit. Arranjaments moderns: Tot i que les peces tenen història, han estat actualitzades per oferir un so contemporani que pugui connectar amb totes les generacions. Posada en escena i acompanyament Mari Dols no estarà sola en aquest retorn; comptarà amb el suport d'una banda de sis músics, entre els quals destaquen Walter Navareda, Pablo Swetsman i Artur Nadal, responsables dels nous arranjaments. "Tinc una verdadera serenitat i confiança; la il·lusió que tinc prevaleix davant dels nervis." Convocatòria i futur L'artista expressa el seu desig de retrobar-se amb el públic que la va seguir en el passat i atraure nous oients. Aquesta breu intervenció és el preludi d'una entrevista més profunda que tindrà lloc la setmana vinent per repassar tota la seva carrera.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Eduard Canimes presenta el disc 'No hi ha crisi'
Entrevista a Eduard Canimes: El circ musical de la ironia i la passió El cantautor gironí Eduard Canimes visita el programa per presentar el seu segon treball en solitari, titulat No hi ha crisi. Durant la conversa, l'artista desgrana el seu procés creatiu, les seves influències i la seva evolució des dels inicis amb la banda de rock Zitzania als anys 90. Els punts clau de l'àlbum El títol i la metàfora visual: El nom del disc és irònic i provocatiu. La tipografia de la portada té les lletres desplaçades com una metàfora visual de la gent que no té veu al món. L'estètica del circ: El disc està concebut com un itinerari circular: comença amb la "porta d'entrada al circ" i tanca amb una cançó de sortida. Aquest concepte reflecteix tant el seu món interior com la visió de la societat com un espectacle. Influències i col·laboracions: Canimes reconeix la influència de referents com Tom Waits i destaca la producció de Xevi Lloses, qui ha aportat un so més orgànic i experimental al projecte. Filosofia i reconeixements Encara que sovint se'l compara amb Adrià Puntí (amb qui va tocar als 15 anys), l'Eduard reivindica el seu propi segell. La seva música no busca ser mediàtica, sinó honesta amb el que sent. Aquest rigor artístic li ha valgut el Premi de la Crítica Enderrock 2006 al millor disc d'autor. "Jo reivindico la vida i la passió per viure... El disc és un camí del meu jo més íntim al meu jo més col·lectiu." Directe i sonoritat Els seus concerts es mouen entre el format intimista i l'energia elèctrica. Actualment es presenta amb una banda que inclou contrabaix (amb pedaleria de sons), bateria i guitarra elèctrica, buscant sempre la proximitat amb el públic en teatres i sales petites.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Woody Allen i el Jazz al Festival de Dixieland
El Jazz de Woody Allen inaugura el Festival de Dixieland L'entrevista a Òscar Font, director dels Fumanjú Jazz Servants, ens descobreix els detalls del concert inaugural de la 14a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. L'espectacle, titulat That Old Feeling, és un homenatge a la faceta jazzística del cineasta Woody Allen. Detalls del Projecte Musical Formació: L'orquestra està integrada per 12 músics de diversos àmbits (jazz modern i clàssic). Repertori: Han seleccionat entre 13 i 15 temes que apareixen a pel·lícules emblemàtiques com Radio Days, Alice o Sweet and Lowdown. Transcripció: S'ha fet una feina laboriosa dirigida per Ramon Quadrada, transcrivint i adaptant peces d'orquestres poc conegudes (com la de Guy Lombardo) dels anys 30 i 50. La Connexió Personal amb el Cineasta L'Òscar Font comparteix una relació personal amb Woody Allen basada en la seva afició mútua pels clarinets del sistema Albert (instruments del segle XIX). "Vam estar tocant junts a Nova York i hi ha tota una sèrie de punts que ens uneixen." Altres Projectes i Difusió Aprofitant l'avinentesa, es menciona la publicació de llibres sobre el geni de Manhattan: 1. Woody Allen i el Jazz: la passió del geni: Un llibre-CD publicat fa dos anys. 2. Nou llibre (properament): Centrat en el període de 25 anys que Allen va tocar al Michael's Pub de Nova York, ple d'anècdotes amb personatges com Groucho Marx. L'objectiu final és fer rotar aquest espectacle per diverses poblacions de Catalunya i Espanya, destacant la gran tasca de difusió del jazz que ha fet el director a través del cinema.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
La Fundació Enric d'Ozó i el suport a Costa de Marfil
La Fundació Enric d'Ozó i el seu Compromís Social En aquesta entrevista es presenta la tasca de la Fundació Enric d'Ozó, una entitat amb una forta base pedagògica vinculada a la companyia Santa Teresa de Jesús. Tot i que la seva seu principal és a Pamplona, la delegació a Tarragona ha crescut recentment gràcies a la iniciativa de pares i mares del col·legi de les Teresianes. Projectes a Costa de Marfil El focus principal actualment és un projecte situat a Costa de Marfil, destinat a ajudar noies d'entre 12 i 22 anys en situació de vulnerabilitat. • Perfil de les beneficiàries: Noies que han patit maltractaments, violacions o embarassos no desitjats i que han estat rebutjades per les seves famílies. • Formació tècnica: S’ofereixen tallers de cuina, perruqueria i confecció per fomentar l'autonomia econòmica. • Suport integral: No només es cobreix l'educació, sinó també la nutrició i l'ajuda psicològica per superar els traumes bèl·lics. Col·laboració i Finançament La Fundació destaca l'acord amb la Fundació Caixa Tarragona, que destina la recaptació del seu cicle de tangos a aquesta causa. "Qualsevol tipus de col·laboració és benvinguda: d'experiència, d'idees o de temps." Existeixen diverses modalitats per ajudar: - Amics de la Fundació: Aportacions mínimes de 10 euros l'any. - Beques d'escolarització: 100 euros anuals. - Apadrinament: Un euro al dia (365 euros l'any) per cobrir totes les necessitats d'un infant. Transparència i Gestió Directa Un dels punts clau és la gestió directa dels fons. En ser una estructura sense intermediaris entre les delegacions i els projectes sobre el terreny, es garanteix que cada euro recollit arriba íntegrament a la seva destinació a la regió de Man.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Aniversari del restaurant La NAP a Tarragona
Celebració del primer aniversari de La NAP El restaurant La NAP, situat al cor del casc antic de Tarragona, celebra el seu primer any de vida. La seva propietària, la Virginia Morcillo, comparteix la seva trajectòria des del món de la informàtica a França fins a l'obertura d'aquest espai gastronòmic que combina història i modernitat. Un espai amb història L'establiment destaca pel seu valor patrimonial i el seu disseny únic: • Està ubicat en un edifici que forma part del Patrimoni de la Humanitat. • Conserva restes del fòrum romà i arcs medievals de gran bellesa. • El disseny interior, realitzat per Francis de Mantequilla Negra, utilitza el metacrilat i les transparències per ressaltar la pedra històrica. Proposta gastronòmica i especialitats La cuina està liderada pel jove xef Juan Diego Sánchez Luna, qui aposta per una cuina de mercat, senzilla però amb un toc de genialitat: • Plats estrella: L'amanida de sardina marinada, el milfulls d'espàrrecs amb foie i, especialment, el garrí confitat, que és el plat més demanat. • Vins de la terra: Selecció acurada de vins del Priorat i el Montsant, destacant els productes de cellers com Capçanes o Clos Galena. La festa d'aniversari Per celebrar l'èxit i el premi Gastronia rebut recentment, s'ha organitzat una gran festa temàtica: • Temàtica surrealista: Inspirada en l'univers de Salvador Dalí i Gala. • Activitats: Tapis vermell al carrer Comte, actuacions d'actors, una soprano i quadres vius. • Col·laboració local: Un esforç conjunt amb altres comerciants i artistes de la Part Alta com Pep Escoda o Xavi Carreras. "En un lloc d'història es pot fer una cosa molt moderna i al servei de tothom."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
19'
Aljiba: Flamenc modern i el disc Los ojos del faro
Entrevista amb Aljiba: L'evolució del flamenc modern En aquesta conversa, en Manuel i en Pedro, integrants del grup Aljiba, expliquen la seva visió artística i el procés de creació del seu segon treball discogràfic, Los ojos del faro. Tot i que es consideren "anti-etiquetes", defineixen el seu estil com a flamenquito modern o actual, fusionant les seves arrels andaluses amb tocs de rock i altres influències contemporànies. Conceptes clau i estil musical Estil obert: El grup destaca que no tenen una ment tancada respecte al flamenc tradicional; prefereixen "vestir" les cançons segons el que demani cada composició. Influències: Citen referents com Ketama, Alejandro Sanz, Antonio Orozco o el mestre Camarón. Origen del nom: El nom Aljiba és un acrònim inventat que uneix les arrels familiars dels components: La Algaida (Càdis) i Órgiva (Granada). Temàtiques i lletres Les seves lletres són una barreja de realitat social i reflexió personal, fugint de l'autobiografia directa: Crítica social: El tema Los ojos del faro tracta de forma subtil el drama de la immigració. L'ofici de compondre: A El señuelo, descriuen l'ansietat i la bogeria que comporta buscar la inspiració. Crítica a la premsa rosa: El seu senzill De contrabando parla sobre la traïció i la venda de la vida privada als mitjans. El procés de producció "Volem que quan vingui la inspiració, com a mínim ens trobi preparats per aprofitar-la." El grup remarca la gran diferència entre el seu primer i segon disc. Per a aquest últim, van realitzar una maqueta prèvia molt treballada a casa, el que els va permetre arribar a l'estudi amb el 70% dels arranjaments decidits. Actualment, el grup, d'origen català, se centra en la promoció per Andalusia i espera poder actuar aviat a Tarragona i la resta de Catalunya.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
5'
La vetlla del Rei Carnestoltes al Teatre Metropol
Vetlla i Comiat del Rei Carnestoltes El vestíbul del Teatre Metropol es converteix en el lloc de la vetlla del Feretra, el rei del Carnestoltes, en un ambient que barreja la tristesa fingida amb la disbauxa textual del Carnaval. Les planyineres i la viuda es mostren desolades, encara que la situació deriva ràpidament cap a l'humor i la sàtira. Els Protagonistes de la Vetlla El Rei Carnestoltes: Tot i estar al llit de mort, el personatge es mostra molt actiu i amenaçador, recordant que, encara que serà calcinat aquesta nit, ha deixat una "llavor" per tornar l'any vinent. Les Planyineres: Personatges que, entre plors i rialles, representen el dol oficial de la festivitat. El Porter: Un personatge que custodia l'entrada i insisteix en un enigma al voltant d'una poma que ningú sembla desxifrar. Detalls de la Celebració El Testament: Hi ha una certa confusió sobre el repartiment del testament de la concubina. Mentre alguns esperen còpies, altres suggereixen que tot està relacionat amb el misteri de la poma. L'últim desig: El mort confessa que les seves darreres hores de vida les dedicarà als plaers carnals, un pla que la viuda sembla acceptar amb resignació i "calor". "He fotut una semilla l'any vinent, tornarà." L'acte conclou amb la preparació per a la crema del personatge i el repartiment tradicional de pa i sucre.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
5'
Entrevista a Rafael Amador del grup Pata Negra
El retorn de Pata Negra al Carnaval de Tarragona Amb motiu de la seva propera actuació al Teatre Metropol de Tarragona per les festes de Carnaval 2007, Rafael Amador, fundador de l'emblemàtic grup Pata Negra, ofereix una visió íntima sobre la seva trajectòria i el seu estil musical únic. El músic destaca la seva preferència pel directe i presenta la formació actual de cinc membres que l'acompanya. Composició de la banda i connexió familiar L'actual formació de Pata Negra és un quintet format per: - Carlos Ortega a la percussió. - Luis Amador (fill d'en Rafael) a la bateria. - Emilio Fernández a la guitarra flamenca. - Pepe Pulido al baix. - Rafael Amador com a líder i veu. L'idioma de la música: Més enllà de les etiquetes Rafael Amador reflexiona sobre el concepte de fusión i la revolució que van suposar tant amb el grup Veneno com amb Pata Negra. Alguns punts clau de la seva filosofia són: - Rebuig a les etiquetes: Considera que catalogar la música és una cosa posterior, similar al que passa en el món del futbol. - El jazz i el flamenc: Defensen la combinatòria natural entre aquests gèneres ja que ambdós són músiques de rel amb temps i al·licients similars. - Influències: Esmenta referents com Charlie Parker i subratlla que el blues també està integrat en les seves arrels. El significat de la música Per a Rafael, la música no és només una professió, sinó una necessitat vital: "Perquè ens agrada. Perquè un està viu. Si no està amb això, no viu. La música és la nostra vida." Pel que fa al concert a Tarragona, el públic podrà gaudir d'una nit plena d'energia on es barrejaran temes nous amb els clàssics de sempre, destacant especialment cançons suggerides pel mateix artista com La muchachita.