Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

50065-50088 de 62618

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
9'
Crisi i futur dels concerts en viu a Tarragona
Suspensió de la programació a la Sala Zero El president d'Animats Serveis Culturals, Nei Torrell, aclareix la situació actual de la Sala Zero a Tarragona. Tot i que el local es manté obert com a bar musical, s'ha vist obligat a suspendre tota la programació de música en viu a causa de la manca dels permisos administratius necessaris per a actuacions en directe. Les claus del conflicte administratiu Torrell destaca diversos punts crítics sobre la precarietat cultural a la ciutat: Situació d'irregularitat crònica: Moltes sales han operat durant anys sense la llicència específica de música en viu, una situació que l'Ajuntament coneixia i de la qual s'havia aprofitat per programar actes anteriorment. Obstacles urbanístics: La sala no pot tramitar els permisos adequats perquè li afecta un pla parcial que impedeix l'obtenció de la llicència necessària. Impacte en la programació: Diversos concerts ja han estat cancel·lats, incloent-hi els de Jambore, Gang i Edwin Moses. Crítica al model cultural institucional Segons el responsable d'Animats, el problema no és la manca d'interès del públic, sinó la manca d'infraestructures i suport institucional. Torrell afirma que: "El que ens està fallant en aquesta ciutat és que les institucions no estan generant els escenaris perquè la gent pugui desenvolupar-se." Defensa que la música en viu ha de florir en el seu marc natural (els bars) i que l'administració hauria de facilitar la iniciativa privada i la indústria cultural en lloc de voler ser el protagonista de la programació. Expansió cap a Reus: Una nota d'optimisme Malgrat els problemes a Tarragona, l'entitat anuncia que començarà a programar al març al Blanc Minibar de Reus, buscant nous formats i oportunitats en una ciutat on, segons Torrell, l'administració es mostra més favorable a aquestes obertures.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Rue Miranda i Daniela Feixas estrenen 'Un lloc conegut'
Teatre a la Sala Trono amb Rue Miranda Aquesta setmana, la programació de la Sala Trono a Tarragona destaca per la representació de l'obra 'Un lloc conegut', a càrrec de la companyia Rue Miranda. Mitjançant una entrevista amb Joan Negrier (programador) i Daniela Feixas (autora i actriu), es detallen els secrets d'aquest muntatge dirigit per la reconeguda Carme Portaceli. Una trama de suspens i emocions L'espectacle es defineix com una peça de drama i suspens que gira al voltant de tres personatges marcats per un accident casual. Els punts clau de l'argument inclouen: L'accident: Un fet fortuït que uneix les vides de dues dones que no tenien res en comú. La desestabilització: L'entrada d'un tercer personatge extern trenca l'estabilitat d'un matrimoni amb un estatus social consolidat. L'abisme personal: Una exploració sobre què passa quan perdem el nostre 'lloc conegut' (els nostres hàbits, seguretat i entorn). Ambigüitat moral: L'autora subratlla que no hi ha personatges bons o dolents, sinó motius i conflictes interns. El procés creatiu i la direcció Daniela Feixas explica que el text va sorgir d'una necessitat d'explicar històries. Malgrat ser l'autora, ha confiat plenament en la visió de Carme Portaceli: "Va ser molt interessant col·locar-se a l'altra banda i que algú altre t'expliqués la història, encara que l'haguessis escrit tu." Joan Negrier destaca que l'obra és un "bombonet" per a la sala, capaç de mantenir l'espectador en una tensió constant que es resol satisfactòriament al final de la funció. Informació pràctica Funcions: Divendres i dissabte a les 21:30h. Lloc: Sala Trono, Tarragona. Entrades: Disponibles per a les últimes sessions, amb alta demanda prevista pel cartell de la companyia.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
12'
Dansa contemporània amb Cecilia Colacrai a la Sala Trono
El repte del primer solo de Cecilia Colacrai L'entrevista se centra en la presentació de l'obra de la coreògrafa i intèrpret Cecilia Colacrai a la Sala Trono de Tarragona. L'artista explica que aquest projecte és el seu primer solo, un repte personal on s'exposa de manera individual després d'haver treballat sempre en col·lectius. Conceptes clau de l'obra Estil: Una barreja de dansa contemporània molt influenciada pel teatre-dansa. Fil argumental: L'obra narra la vida d'una dona atemporal que transita per diferents estats d'ànim, canvis d'humor i el descobriment de la societat actual. Procés creatiu: Cecilia combina la improvisació amb moments estructurats, utilitzant música de diversos compositors i una peça especial de Chabela Vargas. La visió de la programació En Joan Negrier, programador de la sala, destaca la voluntat d'obrir l'espai no només al teatre, sinó també a la dansa els dijous. Defineix la proposta de Colacrai com: "Una proposta íntima, poètica i senzilla... un bombonet de moviments lleugers." Informació pràctica L'espectacle té lloc els dijous a les 21:30h a la Sala Trono. Es recomana contactar directament amb la sala per a la reserva d'entrades a causa de l'alta afluència.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
6'
Tarragona a FITUR: Estratègies i Alta Velocitat
Presència de Tarragona a la Fira Internacional de Turisme L'equip de Tarragona Ràdio, amb Jordi Sorinyac i Joan Maria Bertran, s'ha desplaçat a Madrid per cobrir la prèvia i el desenvolupament de FITUR, una de les fires turístiques més rellevants del món. El certamen, que obre oficialment les seves portes dimecres per a professionals, compta amb una representació destacada de la ciutat. Doble representació de la ciutat Tarragona manté una presència estratègica en dos espais diferenciats: * Un estand propi de 40 metres quadrats gestionat pel Patronat Municipal de Turisme. * Dins del macroestand de Catalunya, on s'integra com un dels principals atractius de la Costa Daurada. Acords clau amb ADIF i Renfe Durant la fira, l'activitat institucional es concentrarà en millorar la connectivitat i la promoció de la ciutat: * Conveni amb ADIF: Es formalitzarà l'acord perquè el Patronat de Turisme mantingui un punt d'informació permanent a l'Estació del Camp de Tarragona. * Aliança amb Renfe: Es busca una promoció conjunta per potenciar que Tarragona sigui vista com la platja més propera a Madrid gràcies a l'alta velocitat. Calendari i logística "Això és a dimensions bíbliques... una ciutat dins d'una altra ciutat." La fira ocupa una superfície gegant de 180.000 metres quadrats. Les jornades de dimecres i dijous seran les més intenses a nivell institucional amb la visita d'autoritats de l'Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Small River Dixi al cicle Dimarts Musicals de Tarragona
Small River Dixi: Del Carrer al Teatre Metropol L'episodi presenta una entrevista amb Raül Cid, trombonista del grup tarragoní Small River Dixi, amb motiu del seu concert al Teatre Metropol dins el cicle Dimarts Musicals. Aquesta actuació representa un punt d'inflexió per al cicle, tradicionalment dedicat a la música clàssica, que s'obre ara a estils com el Dixieland. Evolució i Estil Musical El grup, nascut l'any 1998 arran de la influència del Festival de Dixieland de Tarragona, ha evolucionat més enllà del gènere tradicional: Formació: Està compost per vuit músics professionals que inclouen seccions de metall (trompeta, trombó, tuba, saxo), clarinet, banjo i una doble percussió. Diversitat estilística: Tot i que la seva base és el dixie, han incorporat estils com el funky, el llatí i la brass band (estil de banda de metall americana). El concert: Es divideix en dues parts: una de més tradicional (anys 20, ragtimes) i una segona més moderna amb temes de pel·lícules i tocs de funky. Projectes de Futur: El Primer Disc Raül Cid revela detalls sobre el seu proper treball discogràfic: Han enregistrat setze temes en una sessió intensiva per buscar la frescor de la música en directe. El disc inclourà principalment arranjaments propis i un tema original. La publicació està prevista per a d'aquí a dos o tres mesos, possiblement coincidint amb el proper Festival de Dixieland. "Gravar en directe fa que la música estigui més viva i sigui més espontània." La Realitat dels Músics de Metall L'entrevista també toca aspectes quotidians i logístics de la formació, com la dificultat d'estudiar instruments de gran sonoritat (tuba, trombó) en pisos particulars —usant armaris com a esmorteïdors— i la complexitat de coordinar les agendes de vuit persones per a assajos i gravacions.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Percuvit a Valls: El Festival Integral de Percussions
Percuvit: Ritme i cohesió social a Valls El festival Percuvit, organitzat per Batall Produccions en col·laboració amb l'Ajuntament de Valls, s'integra dins del calendari cultural de la ciutat coincidint amb la Gran Festa de la Calçotada. Aquest esdeveniment no actua només com un cicle de concerts, sinó com un espai integral que abraça la formació, la recerca i l'acció social. Estructura i activitats del festival El festival es divideix en diversos eixos fonamentals per arribar a tot tipus de públics: Vessant acadèmica i pedagògica: Inclou tallers per a totes les escoles de Valls, on es treballa la construcció d'instruments i ritmes, a més de conferències amb investigadors de prestigi com Mauricio Molina (Universitat de Nova York). Intervenció social: Els músics residents realitzen actuacions en centres de la tercera edat i entitats com la Casa de Caritat, portant el ritme a col·lectius que no poden desplaçar-se als teatres. Espectacles internacionals: Valls es converteix en la porta d'entrada a Europa per a grups de l'Argentina, Brasil i Israel, amb estrenes absolutes abans de girar per altres capitals. Programació destacada "L'espectacle de Camut Band és la part més espectacular; una barreja de teatre, dansa i percussions que fascina tota la família." Camut Band: El plat fort del divendres al Centre Cultural, amb una coreografia que fusiona tap dance i percussió de gran format. Mariana Baraj: Una proposta argentina més intimista que combina la veu amb la percussió tradicional. Percucat: El diumenge, més de 120 percussionistes ompliran els carrers de ritme per tancar el festival en plena celebració popular. L'objectiu final de Jordi Freixas i el seu equip és consolidar Valls com una residència creativa de referència on la percussió, entesa com el batec del cor i element universal, connecti professionals i curiosos.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Programació de la Sala Trono: Dansa i l'obra 'Déu és un DJ'
Èxit de la dansa i nova programació estable El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, destaca l'èxit rotund de la nova aposta per la dansa de petit format. L'estrena, a càrrec de la tarragonina Aranja Sagardoi, va exhaurir entrades, confirmant que existia una mancança d'aquest art a la ciutat. A causa de la gran acollida, la sala preveu: Repetir l'espectacle a la primavera (abril-maig). Mantenir els dijous com a dia dedicat a la dansa. Oferir preus populars de 5 euros per a les sessions de moviment. Teatre contemporani: 'Déu és un DJ' Aquesta temporada la sala introdueix la novetat de programar teatre cada divendres, repetint obres perquè el públic tingui més oportunitats de veure-les. Actualment es presenta l'obra Déu és un DJ, de l'autor alemany Falk Richter. Claus de l'obra segons Juan Carlos Martel El director de l'obra, Juan Carlos Martel, explica que el projecte neix de la seva inquietud pels textos contemporanis europeus, que sovint tenen poca sortida comercial. L'argument: Dues persones (un DJ i una ex-presentadora) s'exposen en una galeria d'art com si fos un reality show o un un gran hermano artístic. Temàtica: L'obra reflexiona sobre la falsedat de la imatge, el poder de la televisió i internet, i la fina línia entre la realitat i la mentida. Interacció: L'espectador rep una descàrrega directa d'energia, buscant trencar la impermeabilització davant les imatges brutals. "Qui viu només de cara a la galeria i intenta guanyar diners provocant a l'espectador... això pot ser contraproduent per un mateix." Informació pràctica i abonaments Preus: El teatre manté el preu de 10 euros. Abonaments: Existeixen paquets de 6 espectacles al preu de 5. Reserves: Es poden fer al local L'Orraconet, per telèfon o mitjançant el nou correu electrònic oficial.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
21'
10 anys de l'Associació Ariadna i Deliròpolis
Celebració de la trajectòria cultural a Tarragona En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, es commemora el 10è aniversari de l'Associació Ariadna, una entitat cultural de Tarragona nascuda en l'àmbit estudiantil. Representants de l'associació i del col·lectiu Deliròpolis expliquen la seva evolució, des de la creació d'una revista literària a l'institut fins a la consolidació d'un nucli actiu que promou l'art, el cinema i el còmic. Orígens i filosofia d'Ariadna Naixement: El projecte va començar a l'institut sota el nom d'Art i Vida, canviant posteriorment a Ariadna per evitar connotacions religioses o naturistes. Objectiu: Oferir una via de sortida a les inquietuds artístiques de tota mena: escriptura, dibuix, fotografia i audiovisual. Estructura: Actualment compta amb uns 50 socis, amb un nucli dur d'unes 12 persones que gestionen el dia a dia de forma altruista. La col·laboració amb Deliròpolis i el món del còmic L'entitat manté una estreta relació amb l'associació Deliròpolis, centrada exclusivament en el còmic i la il·lustració: Publicacions: Editen una revista mensual de caràcter underground i experimental, lluny del circuit comercial, amb col·laboradors d'arreu del món (EUA, Austràlia, Europa). Situació del sector: Lamenten que el còmic encara sigui vist com un "art menor" a l'Estat Espanyol, a diferència de països com França o Bèlgica on té reconeixement de museu. Activitats destacades i seu social La Bequeria actua com a seu social de facto, servint d'escenari per a les seves propostes més emblemàtiques: Cicles de cinema: Una activitat mensual que cohesiona el grup. Com a curiositat, la pantalla que utilitzen prové de l'antic Cinema Òscar de Tarragona. Cinema Mut i Música en Directe: Per celebrar l'aniversari, s'ha programat la projecció de la pel·lícula expressionista alemanya Golem a la Bequeria, amb acompanyament musical improvisat en directe pel grup 2.1. "L'associació és el que ens dona cohesió; ens permet fer coses que sols no podríem tirar endavant."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
10'
Primeres Jornades sobre el Dret dels Animals a la URV
Detalls de les Jornades sobre el Dret dels Animals L'entrevista presenta les primeres jornades d'aquest àmbit organitzades a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona per alumnes de la Facultat de Dret. L'objectiu inicial era recaptar fons per al viatge de final de carrera, però el projecte ha crescut fins a esdevenir un esdeveniment acadèmic rellevant. Punts clau de la iniciativa: Origen estudiantil: Organitzat per la promoció 2003-2008 de Dret com una iniciativa pròpia amb suport del professorat. Marc Legal: Es debat la manca de drets subjectius dels animals (com la capacitat d'obrar) i la necessitat de protegir legalment el seu dret a una vida digna. Àmbit geogràfic: Són pioneres a la ciutat de Tarragona, analitzant tant la legislació catalana com les ordenances municipals. Programa i ponents destacats: ADA (Associació per a la Defensa dels Animals): Representada per la seva presidenta Carmen Méndez per parlar de proteccionisme. Projecte Gran Simio: Una de les conferències estrella, a càrrec de José Francisco Cuellar, que proposa equiparar els grans simis als humans en el dret fonamental a la vida. Perspectiva acadèmica i política: Participació de doctors de les universitats de Saragossa i Jaén, així com càrrecs polítics del Congrés dels Diputats. "Els animals no tenen els mateixos drets que les persones, però sí que tenen dret a viure dignament i a que se'ls tracti bé." Les jornades se celebren a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques i estan obertes tant a la comunitat universitària com al públic general interessat en el benestar animal.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
Cursos d'Egiptologia i Seminaris a l'ICAC
Actualitat formativa de l'ICAC L'entrevista amb la Lluïsa Manús, responsable de difusió de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), detalla les noves propostes formatives centrades en l'egiptologia i l'arqueologia clàssica. Seminaris d'Egiptologia Es presenten dos cursos especialitzats organitzats per la missió arqueològica d'Oxirrin, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV): Textos funeraris de l'Imperi Nou: Ja en marxa (impartit per la Dra. Marta Saura), se centra en aspectes lingüístics i religiosos del món funerari egipci. La Dinastia XXVI: Història, Art i Religió: Aquest segon curs començarà el 19 de febrer i finalitzarà el 2 de març. Serà impartit per la Dra. Núria Castellano. "En el segon curs, si hi ha alguna persona aficionada que té interès, s'hi pot apuntar perfectament." III Seminari Internacional d'Arqueologia Clàssica S'inaugura una nova edició d'aquest cicle que s'allargarà durant quatre mesos (de febrer a maig). El primer seminari tracta sobre: Paisatge i prospeccions arqueològiques a la Mediterrània Occidental. Compta amb la presència del prestigiós expert Simon Kay, de la University of Southampton. L'objectiu és compartir experiències de recerca internacionals amb el públic acadèmic i general de Catalunya. Informació Pràctica Horaris: Els cursos d'egiptologia es fan de 20:00 h a 21:30 h, facilitant l'assistència de persones amb jornada laboral. Preus: Existeixen tarifes reduïdes per a estudiants de la UB, URV i membres de la Societat Catalana d'Egiptologia.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
Polítiques d'immigració de la UE i el Procés de Barcelona
Anàlisi de la Tesi Doctoral de Maria Oliver L'espai recull la presentació de la tesi doctoral de Maria Oliver, llicenciada en Dret i Ciències Polítiques, que analitza les polítiques immigratòries de la Unió Europea en relació amb el Procés de Barcelona. La investigació destaca que, tot i els esforços diplomàtics iniciats el 1995 per frenar els fluxos migratoris mitjançant el diàleg, les polítiques actuals no estan assolint els resultats esperats. El Problema de la Cooperació Econòmica Un dels punts clau de la discussió és la crítica al model de cooperació basat gairebé exclusivament en l'economia: • S'ha donat massa pes al cistell econòmic i financer, oblidant la part social i de drets humans. • La inversió directa de diners en països de la Conca Sud sovint no arriba als destinataris finals a causa de les autocràcies. • L'autora proposa una cooperació des del punt de vista humà, citant que: "No n'hi ha prou en donar-los quilos i quilos d'arròs; potser que els ensenyéssim com es fan les plantacions perquè es poguessin desenvolupar per ells mateixos." Desigualtat Jurídica com a Causa Migratòria Oliver sosté que la migració no és només un problema econòmic, sinó fonamentalment jurídic i social: • Existeix una gran diferència en el concepte del principi d'igualtat entre el nord i el sud del Mediterrani. • En països com el Marroc, el Codi Civil (Mudawana) no reflecteix la igualtat efectiva entre homes i dones, fet que impulsa molts moviments migratoris cap a Europa. La Influència de Romano Prodi i l'Investigació a Itàlia La tesi inclou una perspectiva comparada entre Espanya i Itàlia, ja que ambdós països han passat de ser emissors a ser receptors d'immigrants. Un element destacat de la recerca va ser l'entrevista personal amb Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea: • Prodi va aportar una visió acadèmica i política sobre el període 1999-2004, clau en l'impuls de les polítiques mediterrànies. • L'entrevista va servir per identificar les mancances de solidaritat entre els estats membres de la UE, on països com Alemanya o França imposen la seva visió sense cedir sobirania per a una gestió única. Conclusions i Reptes de Futur L'estudi conclou que cal un canvi de paradigma: • Adaptació de la democràcia: No es pot imposar el model liberal europeu de manera imperialista, sinó que cal adaptar l'estat de dret a la història i cultura local. • Societat civil: El canvi real ha de venir de la formació de la societat civil en els països d'origen, on els immigrants que tornen poden jugar un paper transformador.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
28'
L'invent del microones i el nou Sincrotró Alba
La Revolució de la Cuina: El Forn Microones L'episodi d'avui se centra en la història i l'evolució del forn microones, un estri que ha passat de ser un luxe industrial a un element indispensable a totes les llars. Els interlocutors repassen com aquest invent ha transformat la nostra manera de cuinar i interaccionar amb la tecnologia domèstica. Percy Spencer i el descobriment accidental L'inventor darrere d'aquesta tecnologia és el nord-americà Percy Spencer, qui va descobrir el potencial de les microones per escalfar aliments de manera totalment fortuïta l'any 1946. • Mentre treballava en un projecte de radar amb un magnetró, una barreta de xocolata que duia a la butxaca es va fondre. • Posteriorment, va experimentar amb moresc, que es va convertir en crispetes, i amb un ou, que va acabar explotant. • L'any 1947 va sortir a la venda el primer model comercial, el Radarrange, una màquina de 2 metres d'alçada i 300 quilos de pes. Mites i Seguretat del Microones Davant les antigues pors sobre la radiació o la malalties, l'episodi aclareix que el microones és segur si s'utilitza correctament. Es destaca que les microones funcionen a una freqüència de 2,5 GHz i que els riscos reals deriven del mal ús (com introduir metalls o objectes prohibits) i no de la tecnologia en si. "Avui, el perill que pugui entranyar no és cap altre que el que se'n deriva del seu mal ús i de no seguir certes mesures de precaució." Ciència a Catalunya: El Sincrotró Alba Es fa una introducció al projecte del Sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès. Aquest equipament científic es descriu com un "microscopi gegant" que utilitza llum de longitud d'ona petita per investigar la matèria a escala atòmica. Es preveu que aquest centre converteixi el Vallès en el Silicon Vallès de Catalunya, atraient indústries i científics d'arreu d'Europa. Secció Musical: 080 L'episodi tanca amb la recomanació del grup barceloní 080, liderat per Xavier Boronat, destacant el seu treball de 1990 amb sons marcadament vuitantins.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
25 anys del CD i altres efemèrides tecnològiques
La Revolució i Decadència del Compact Disc En aquesta edició del programa, el col·laborador Beta analitza el 25è aniversari del Compact Disc (CD), un format que va néixer el 17 d'agost de 1982 fruit de la col·laboració entre Philips i Sony. Malgrat que en el seu llançament es va promocionar com el sistema definitiu i d'una durabilitat infinita, la realitat ha demostrat el contrari. Els mites de la immortalitat física • La publicitat de l'època afirmava que el CD era indestructible i que no es ratllava. • S'ha descobert l'existència del fong Geotrichum, que s'alimenta del carboni i nitrogen de la capa plàstica, destruint la informació gravada a l'alumini. • Actualment, molts usuaris tenen discs il·legibles, desmuntant la promesa de durabilitat perpètua. Curiositats i primeres edicions • El grup suec ABBA va ser el primer a veure la seva música editada en CD amb l'àlbum The Visitors. • Segons una llegenda urbana, el diàmetre de 12 cm dels CDs es va decidir per encabir la Novena Simfonia de Beethoven. • El primer àlbum enregistrat totalment de forma digital va ser Brothers in Arms de Dire Straits. Altres fites: Codis de Barres i el retorn del Vinil El Codi de Barres a l'Estat Espanyol Es commemoren els 30 anys del codi de barres a Espanya. Com a dada curiosa, el primer establiment a utilitzar-lo va ser un supermercat de València, i el primer producte escanejat va ser un esfregall de cuina. La venjança del Vinil El resum conclou amb una reflexió sobre com el vinil, que es va donar per mort als anys 80, ha sobreviscut com un objecte de culte i encara s'utilitza a les discoteques, mentre que el CD perd la batalla contra els formats intangibles com l'MP3. "L'MP3 ha matat l'estrella del CD, adaptant el clàssic dels anys 80 sobre la ràdio i el vídeo."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
19'
25 anys de Blade Runner al Festival de Sitges
Homenatge a un clàssic de la ciència-ficció El programa d'avui se centra en el 25è aniversari de la pel·lícula Blade Runner, dirigit per Ridley Scott, i la seva especial presència al Festival de Cinema de Catalunya (Sitges 07). Amb motiu d'aquesta celebració, s'ha destacat la feina dels creadors d'efectes especials i l'anunci d'una nova versió definitiva. Detalls de la nova edició: The Final Cut Després de diverses versions al llarg dels anys, arriba la que es considera la revisió final: Es tracta de la tercera i definitiva versió del film. S'editarà en un format de cinc discos DVD amb nombrosos extres. Inclou una restauració digital profunda que millora la nitidesa però respecta l'obra original. S'ha afegit algun pla inèdit, com les ballarines al local de Taffey Lewis. Els artífexs dels efectes especials El festival ha retut homenatge a figures clau que van fer possible l'atmosfera única de la pel·lícula en una època pre-digital: Douglas Trumbull: Responsable dels efectes visuals i dissenyador de la fosca megalòpolis de Los Angeles. Sid Mead: Encarregat del disseny de maquetes i miniatures que donen realisme al futur distòpic. "Mentre segueixi aquesta incògnita [sobre si Deckard és un replicant], la pel·lícula seguirà viva." Altres referències culturals El programa també repassa altres obres fonamentals del gènere: Literatura: Es recorda que la pel·lícula es basa en la novel·la Els androides somien xais elèctrics de Philip K. Dick. Contact: Arran de la seva emissió a TV3, es parla de la pel·lícula basada en el llibre de l'astrofísic Carl Sagan, destacant la seva visió sobre la humanitat i la possibilitat de vida extraterrestre. Ciència i futur: Es menciona la visió visionària de Dick sobre el domini comercial xinès en el futur.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
34'
Aniversaris tecnològics: 50 anys de l'Sputnik i els orígens hacker
Introducció a la Nova Temporada L'espai La Terra és Plana enceta una nova temporada al programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio. En aquesta edició, en Beta analitza com l'any 2007 s'ha convertit en un epicentre d'aniversaris tecnològics i culturals clau per entendre el món actual. Un Any de Grans Efemèrides L'episodi repassa diverses dates que celebren fites històriques en el cinema, la literatura i la tecnologia: • Cinema i Ciència-Ficció: Es commemoren els 25 anys de Blade Runner (1982) de Ridley Scott i els 30 anys de l'estrena de la primera pel·lícula de Star Wars (1977). • Literatura Utòpica: El 75è aniversari d'Un món feliç, la cèlebre novel·la d'Aldous Huxley. • Ecologisme: El centenari del naixement de Rachel Carson, considerada la mare del moviment ecologista per la seva lluita contra el pesticida DDT. • Cultura Digital: Els 25 anys de la creació de l'Smiley (emoticona primitiva) per part del professor Scott Fahlman i el 25è aniversari de l'aparició del CD. El 50è Aniversari de l'Sputnik 1 El tema central és el llançament del primer satèl·lit artificial per part de la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957. • El projecte va néixer com un producte derivat de la investigació de míssils balístics intercontinentals (R-7) durant la Guerra Freda. • El seu creador, Sergei Korolev, va accelerar el llançament per avançar-se als Estats Units. • L'impacte va ser mundial gràcies al seu característic so bip-bip, captat per ràdios de tot el planeta. "L'Sputnik 1 va ser una missió secundària per als soviètics, que buscaven l'èxit armamentístic, però va acabar inaugurant l'era còsmica." Joy Bubbles i els Orígens del Hacking Es ret homenatge a Joy Bubbles (Joe Engressia), considerat el primer hacker o pirata informàtic. • L'any 1957, sent un nen cec de 9 anys, va descobrir que podia manipular les línies telefòniques emetent un xiulet a una freqüència de 2.600 hertz. • Aquesta habilitat li permetia fer trucades gratuïtes, però la seva motivació era la curiositat científica i no el robatori. • Va ser una influència directa per a figures com Steve Wozniak (cofundador d'Apple). Secció Musical: Viatge a Vinília El programa tanca amb un record al rock català primigeni: • Pau Riba: Presentat com un dels pares del gènere, especialment pel seu disc doble Dioptria (1970-1971). • La cançó seleccionada és "Ja s'ha mort la besàvia", una peça que combina tristor, experimentació i el so característic dels finals dels 60.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
7'
Nova temporada de la secció de tecnologia 'La Terra és plana'
Retorn i novetats de la secció tecnològica L'espai radiofònic rep l'anunci de la tornada del col·laborador Beta per a la nova temporada del programa. Aquest curs, la secció La Terra és plana augmenta la seva periodicitat i passarà a ser setmanal, emetent-se cada dilluns al voltant de les 18:20 hores. Continguts principals de la secció L'espai mantindrà la seva essència combinant curiositats i actualitat científica: Tecnologia i Ciència: S'analitzaran els nous avenços, la investigació espacial i els descobriments científics més recents. Curiositats Tecnològiques: Els detalls més peculiars, com l'aniversari de les emoticones o anècdotes sobre astronautes. Actualitat Digital: Temes de servei públic com l'apagada analògica i el desplegament de la TDT (Televisió Digital Terrestre) a Europa. Secció especial: Viatge a Vinília Com a tancament de cada espai, se seguirà realitzant la mirada retrospectiva anomenada Viatge a Vinília. Aquest segment es caracteritza per: L'ús de vinils originals per punxar música dels anys 80 i 90. La recuperació de cançons retros catalanes i música futurista de l'època. Un homenatge a grups pioners de l'electrònica com Kraftwerk. "Encara que no sembli seriós el nom, parla de notícies tecnològiques, informàtiques i tot el que estigui relacionat amb les noves tecnologies."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
19'
Atrapats al gel: L’odissea de Shackleton al Museu Marítim
Olga López, cap d'exposicions del Museu Marítim de Barcelona, presenta l'exposició Atrapats al gel, una proposta documental única sobre l'històrica expedició d'Ernest Shackleton a l'Antàrtida iniciada el 1914. Detalls de l'Exposició Contingut: Recull les fotografies originals i filmacions de Frank Hurley, el fotògraf oficial que va documentar la supervivència de 27 homes durant 22 mesos. Interactivitat: Inclou elements per comprendre l'orografia i el clima hostil del continent glaçat. Objectius: L'exposició no només narra un fracàs científic (no van aconseguir travessar el continent), sinó que destaca el lideratge de Shackleton i la seva capacitat per mantenir la moral de la tripulació. Aspectes Generals del Museu El museu programa unes deu exposicions anuals, combinant grans formats amb muntatges més petits. L'oferta atrau tant a un públic turístic estacional com a visitants locals molt fidels. S'han implementat iniciatives innovadores com les inauguracions infantils per apropar la cultura als més petits. "L'expedició ja havia renunciat a la seva fita de travessar el continent i el que aspirava era a poder tornar a casa sals i estals."
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
15'
La fauna invertebrada del Delta de l'Ebre
En aquesta entrevista amb el biòleg Pere Luque, del Museu del Montsià, s'explora la riquesa i la importància vital dels invertebrats en l'ecosistema del Delta de l'Ebre, sovint eclipsats per la popularitat de les aus. La importància del nombre i la diversitat Malgrat que la imatge típica del Delta són els ocells, els invertebrats constitueixen la part més numerosa de la fauna en termes d'espècies i individus. Segons Luque: Només el grup dels escarabats conté més espècies que tots els mamífers i ocells del món junts. El Delta és un punt estratègic per a les migracions d'insectes, especialment de les papallones (unes 10 de les 14 espècies locals són migradores) i les libèl·lules. Existeixen espècies endèmiques úniques al món que només es troben al Delta, com una petita planària (cuc pla) i un cargol d'un mil·límetre. Equilibri de l'ecosistema i amenaces Els invertebrats són la base de la cadena alimentària. Sense els petits crustacis i insectes aquàtics, els peixos com l'orada o el llobarro no podrien sobreviure en les seves etapes inicials. "Si realment féssim malbé els ecosistemes i desapareguessin aquests animals que passen tan desapercebuts, ho notaríem ràpidament perquè els altres animals també desapareixerien." Respecte a les amenaces, el biòleg destaca la fragilitat del Delta davant el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, ja que gran part del territori es troba a una alçada mínima o per sota del nivell marí. Divulgació i visites El Museu del Montsià realitza tasques de recerca i divulgació, incloent-hi tallers didàctics per a escolars on s'aprèn que la conservació del Delta ha de ser integral. Per als visitants, es recomana la primavera o el mes de setembre com les millors èpoques per observar aquesta fauna minúscula però essencial.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
16'
Educació ambiental al Museu del Port de Tarragona
Resum de l'activitat per la Setmana de la Ciència L'entrevista a Anna Catà, codirectora d'Aúriga Serveis Culturals, presenta un nou maletí didàctic dissenyat per al Museu del Port de Tarragona. Aquesta eina té com a objectiu conscienciar els més joves sobre l'impacte de l'activitat humana en l'ecosistema marí, especialment en el context del canvi global. Els quatre àmbits de treball L'activitat s'estructura en quatre dinàmiques lúdiques o "racons" on els alumnes aprenen conceptes complexos de forma visual: Deixalles marines: Mitjançant un joc similar al "Qui és qui?", s'identifiquen els culpables (objectes com ampolles de plàstic o llaunes) dels delictes ecològics al mar. Canvi climàtic: S'utilitza un experiment amb un llum i una campana de vidre per simular l'efecte hivernacle i observar l'augment de temperatura. Eutrofització: Un joc de rol on els nens representen humans, fitoplàncton i peixos per entendre com l'excés de nutrients i la falta d'oxigen destrueixen la vida marina. Sobrepesca i cadenes tròfiques: Una simulació de com desapareixen les espècies davant la pesca excessiva o catàstrofes com les marees negres. Metodologia i futur del projecte L'enfocament no busca criminalitzar els hàbits, sinó fomentar un consum responsable i la reflexió sobre les accions quotidianes: "No es tracta de criminalitzar, sinó de ser-ne conscients i fer reflexionar que les nostres accions quotidianes influencien el mar." Públic objectiu: Grups escolars de cicle superior de primària i primer cicle d'ESO (9-13 anys). Disponibilitat: Un cop finalitzada la Setmana de la Ciència, el material estarà disponible en préstec gratuït per a les escoles de la zona.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
25'
El paper clau del consignatari de vaixells al Port de Tarragona
La figura del consignatari i la seva evolució En aquesta sessió, s'aprofundeix en la tasca del consignatari de vaixells, una figura jurídica que actua com a intermediària essencial en l'àmbit marítim. Tot i que la seva regulació formal va començar amb el Codi de Comerç i ha evolucionat fins a la llei actual, la seva existència professional es remunta a més d'un segle. Funcions principals i tasques administratives El consignatari actua com el gestor i representant de l'armador al port. Les seves responsabilitats inclouen: • La sol·licitud d'autoritzacions a l'Autoritat Portuària i Capitania Marítima. • La coordinació amb Sanitat Exterior, Duna i la Policia per al despatx del vaixell. • La gestió de les necessitats de la tripulació, com ara l'assistència mèdica si un tripulant malalt ha de ser traslladat a l'hospital. • El control de l'estiva i desestiva de la càrrega, servint de vincle amb les empreses estibadores. L'ecosistema portuari de Tarragona Actualment, el Port de Tarragona compta amb 27 empreses consignatàries que gestionen entre 2.500 i 3.000 vaixells anualment. S'han definit clarament tres figures que antigament es confonien: Consignatari: Representant del vaixell i l'armador. Empresa Estibadora: Responsable de la càrrega i descàrrega física de la mercaderia. Transitari: Considerat l'"arquitecte del transport", encarregat de la logística i distribució de la mercaderia. "El consignatari s'ha convertit en el gestor de totes les qüestions administratives i operatives; és el vincle necessari perquè un vaixell no hagi de demorar la seva sortida per tràmits burocràtics." Reptes i futur de la professió L'episodi destaca la importància de l'Associació Provincial de Consignataris de Tarragona, fundada el 1914, sent una de les més antigues de l'Estat. De cara al futur, els reptes se centren en: • La digitalització i simplificació de la paperassa mitjançant sistemes informàtics. • La professionalització reglada, ja que actualment no existeixen estudis de grau específics, basant-se l'ofici en l'experiència pràctica i coneixements d'administració marítima. • El manteniment d'una relació excel·lent amb els estaments oficials per garantir la fluïdesa del trànsit marítim.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
20'
Nova temporada i novetats del Museu del Port de Tarragona
Introducció a la Tercera Temporada El programa Ja Tardes reprèn la seva secció dedicada a la mar, comptant novament amb la col·laboració de la Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona. En aquesta edició es repassen les fites de l'estiu i els projectes de futur de l'entitat. Noves Incorporacions i Patrimoni El museu ha ampliat el seu fons amb elements significatius de la història local: L'ofici de boter: S'han incorporat les eines del mestre boter Joan Ibáñez. L'objectiu és recrear un taller històric dins el museu per preservar la memòria d'aquest ofici tan vinculat a l'exportació de vi i aiguardents pel port. Èxit de visitants: Malgrat les obres passades al Moll de Costa, el museu ha registrat una gran afluència, superant els 14.000 visitants a finals de setembre. Oferta Educativa i Dinamització El museu manté una agenda plena amb escoles i activitats per a totes les edats: Tallers escolars: Des d'activitats per a infants fins a l'ESO, destacant el taller al Far de la Banya, on els alumnes aprenen l'ofici de torrer i conceptes d'òptica i meteorologia. Pirates i llegendes: Activitats lúdiques per conèixer la vida a bord al segle XVIII i la història de la Mediterrània medieval. Cicles de cinema: Tot i un breu parèntesi, el museu aposta pel cinema amb temàtica marítima com a reclam per a nous públics. Presentació de l'Audiovisual del Port Una de les grans novetats és la inauguració d'un audiovisual interactiu el proper 27 d'octubre: "La gent podia conèixer la història, però el present del port no el podia conèixer. Ara podran conèixer què es mou dins el port: vehicles, petroquímica o oci." Aquest nou recurs substitueix l'antiga fotografia fixa de 8 metres per una imatge dinàmica en quatre idiomes que mostra l'evolució real dels molls i les mercaderies actuals. Projectes Futurs: Setmana de la Ciència De cara al novembre, el museu participarà en la Setmana de la Ciència amb el projecte Mare Nostrum, centrat en el canvi climàtic. Es tractarà d'una maleta didàctica que les escoles podran sol·licitar per treballar a les seves pròpies instal·lacions.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
24'
L'Arxiu del Port de Tarragona: Història i Patrimoni
Introducció a l'Arxiu del Port de Tarragona L'Arxiu del Port de Tarragona és una institució fonamental per a la preservació de la memòria marítima i administrativa de la ciutat. Situat en un edifici emblemàtic del 1920 a la plaça dels Carros, va obrir oficialment les seves portes al públic l'any 1990. Funcions i Gestió del Fons L'arxiu no només custodia documents, sinó que també realitza una important tasca de difusió cultural. La seva activitat es divideix en: • Arxiu Històric: Amb documentació que es remunta al segle XVIII. • Arxiu Administratiu: Gestió de la documentació contemporània de l'Autoritat Portuària. • Servei de Publicacions: Difusió de recerques i premis d'investigació. Riquesa Documental i Històrica L'arxiu conserva fons de diverses èpoques, destacant la Junta Protectora de les Obres del Port (1790-1836) i la posterior Junta d'Obres del Port. "Tenim documentació des de finals del segle XVIII, que és quan es comencen les obres del port modern." Tipologies de documents conservats • Registres econòmics: Entrades i sortides de vaixells i pagament d'arbitris. • Plànols i projectes d'obres: Evolució de les infraestructures portuàries. • Fons fotogràfic: Més de 8.000 imatges digitalitzades de la zona portuària i la part baixa de Tarragona. • Curiositats: Documents com la sopa matutina, que detalla l'alimentació dels presidiaris que treballaven al port. Accés i Cooperació Internacional L'arxiu és de lliure accés per a la documentació històrica, mentre que l'administrativa està subjecta a la normativa vigent. A més, Tarragona va ser pionera en la creació del primer arxiu portuari de l'Estat, liderant actualment una xarxa d'arxius portuaris per compartir experiències i tècniques de conservació.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
13'
Nous usos per al patrimoni marítim i industrial
Preservació i Rehabilitació del Patrimoni Portuari L'entrevista amb Sílvia Alemany, directora del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, se centra en la importància de donar una segona vida als edificis industrials i marítims, especialment els anomenats tinglados (magatzems portuaris). La Jornada sobre el Patrimoni Industrial L'excusa de la conversa és una jornada tècnica dedicada a analitzar els nous usos del patrimoni, destacant: - La participació de l'arquitecte Francesc Bacardit, conegut per les seves rehabilitacions a Terrassa (com el mNACTEC). - L'estudi de Rosa Molló sobre el potencial del Tinglado del Port de Sant Feliu. - L'objectiu de conscienciar les administracions abans de plantejar l'enderroc d'aquestes estructures històriques. Exemples de Reutilització Es posen sobre la taula diversos models d'èxit on antigues naus han estat transformades per a finalitats culturals, lúdiques o administratives: - Tarragona: Els tinglados del moll, especialment el número 3, que acull el Museu del Port i va rebre el Premi Bonaplata. - Barcelona: El Palau del Mar, que combina el Museu d'Història de Catalunya amb oficines i restauració. - Palamós: El Museu de la Pesca. - Londres: El barri portuari (Docklands), on l'empremta històrica conviu amb nous usos residencials i comercials. El Museu de Sant Feliu de Guíxols Sílvia Alemany també detalla l'oferta actual del seu museu: "El valor de la caseta de salvament de nàufrags és la seva unicitat: conservem el conjunt sencer de finals del segle XIX, amb l'edifici i l'embarcació original." Seu del Monestir: Explica l'evolució del territori des del preromànic fins al barroc. Salvament de Nàufrags: Una secció a peu de mar amb una embarcació de rescat d'estil anglès única en el seu gènere. Projectes de futur: Connectar les torres de defensa del monestir i convertir el magatzem del port en un museu sobre la història del ferrocarril i el tràfec marítim del suro.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
8 de març del 2007
13'
Recuperació del patrimoni marítim i el món associatiu
La conservació de la memòria marinera a Barcelona Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona, exposa la situació actual de la recuperació del patrimoni flotant i la importància de les associacions en la conservació d'embarcacions tradicionals. Conceptes clau del patrimoni marítim Embarcacions antigues: Es consideren aquelles de construcció tradicional (principalment fusta) i que utilitzen la vela com a mitjà de propulsió principal. Patrimoni flotant: Vaixells històrics que es mantenen en condicions de navegació i no només com a peces de museu estàtiques. Patrimoni immaterial: El component més urgent de recuperar, que inclou els costums, les tècniques dels mestres d'aixa i les tradicions orals dels pescadors. La situació del sector L'entrevistat destaca que a Catalunya el món associatiu marítim és relativament jove (uns 15 anys) i compta amb unes 17 associacions, una xifra molt inferior a la de regions com Galícia (amb prop de 40) o França, on la cultura atlàntica té un arrelament molt més profund. "Som una cultura que hem viscut gràcies al mar, però li donem molt l'esquena." Activitats destacades al Moll de la Fusta Aquest cap de setmana es realitzen activitats per apropar aquest món a la ciutadania: 1. Jornades de debat: Reflexió sobre les patologies i solucions del món associatiu. 2. Trofeu Museu Marítim: Una regata de vaixells d'època i vela llatina. 3. Parada Naval: Una exhibició diumenge al matí on les embarcacions navegaran per l'interior del port per permetre'n la visibilitat des de terra. 4. Exposició: Una carpa de 600 m² amb la presència de museus i entitats de la Catalunya Nord, Mallorca i Galícia.