Tots els episodis

62603 episodis disponibles

episodis

50881-50904 de 62603

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Homenatge a Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament de Tarragona
Seguiment de la Capella Ardent de Josep Lluís Navarro Tarragona viu una jornada de dol municipal i consternació per la pèrdua sobtada de Josep Lluís Navarro, qui fou tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. El programa connecta en directe amb l'Ajuntament per copsar l'ambient previ a l'obertura de la capella ardent. Detalls sobre les mostres de dol Ubicació: La capella s'ha habilitat al Saló de Plens (Saló de Plensa) del Palau Municipal. Simbolisme: Les quatre banderes del balcó oficial ondegen a mig pal i llueixen un crespó negre en senyal de respecte. Horari: L'obertura al públic està prevista per a les 12:00 h, amb una afluència esglaonada de ciutadans i autoritats. Un ambient de pausa i consternació L'emissió destaca una atmosfera de velocitat diferent i silenci al consistori. Tant els funcionaris com els ciutadans que esperen a l'exterior mostren un posat de seriositat i incredulitat davant la notícia. "Tots teníem molt present aquest tarannà, aquest caràcter seu, afable sempre... aquest tracte directe, molt humà de Josep Lluís Navarro." El llegat d'un polític estimat Es remarca que la figura de Navarro transcendirà la política institucional a causa de la seva forta implicació en el teixit associatiu de la ciutat. Els periodistes i companys d'ofici recorden especialment la seva humanitat, posant sempre les persones per davant dels interessos polítics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Àngel òdena: Trajectòria internacional i òpera a Tarragona
La carrera internacional d'Àngel òdena El baríton tarragoní Àngel òdena detalla la seva carregada agenda per als propers mesos, consolidant-se en el que ell anomena la Champions League de l'òpera. Després d'un breu parèntesi personal per la seva recent paternitat, òdena emprèn una gira que el portarà a escenaris de prestigi mundial: Oviedo: Representació de l'òpera Taís de Massenet, un personatge intens i emocionalment exigent. Austràlia: Gira amb l'Arena de Verona per interpretar Carmen a l'òpera de Sidney. Europa: Compromisos a Itàlia (Florència i Bolònia), Amsterdam i el prestigiós festival d'Aurenja a França. Reflexions sobre el món de l'òpera òdena reflexiona sobre la naturalesa de la seva professió, definint-la com una carrera de fons que requereix una disciplina fèrria i una gran constància. Distingeix clarament entre els cantants "mediàtics" que busquen el glamour dels concerts i aquells que treballen dins el circuit estable dels grans teatres d'òpera. "L'important és la constància i el treball... és una carrera de corredor de fons." També aborda l'aspecte econòmic, defensant que, tot i ser un espectacle que mou molts diners per la gran quantitat de professionals que hi participen (orquestra, cor, tècnics), es pot buscar la rendibilitat a través del turisme cultural, com demostra el model d'èxit d'Oviedo. Crítica a la situació cultural de Tarragona L'artista es mostra especialment crític amb la gestió cultural de la seva ciutat natal, Tarragona. Lamenta la manca d'una programació estable de música clàssica i la pèrdua d'oportunitats en infraestructures: Critica que el Palau de Congressos no es plantegés com un auditori amb bona acústica des de l'inici. Destaca el contrast amb poblacions veïnes com Vila-seca, que sí que disposa d'una oferta consolidada i un auditori excel·lent. Expressa el seu desig que el nou consistori tingui la sensibilitat necessària per revertir aquesta situació i apostar per festivals de qualitat, potser aprofitant espais com el Camp de Mart.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 17min
Homenatge i Capella Ardent de Josep Lluís Navarro
Dol a la Ciutat de Tarragona L'emissió especial de Tarragona Ràdio cobreix els actes de comiat i la instal·lació de la capella ardent de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, traspassat sobtadament als 58 anys. La ciutat s'ha vestit de dol, suspenent la majoria d'actes de les festes de Santa Tecla per retre homenatge a un servidor públic molt estimat. Trajectòria i Llegat de Navarro Josep Lluís Navarro va ser una figura clau en múltiples àmbits de la vida tarragonina: • Urbanisme i Veïns: Com a regidor, va destacar per la seva sensibilitat i capacitat de diàleg amb els afectats pel Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). • Autoritat Portuària: Va dedicar 38 anys de la seva vida laboral al Port, on era una persona admirada. • Àmbit Esportiu: Va ser directiu del Club Gimnàstic de Tarragona (1995-2003) i un gran amant de la bicicleta i el futbol. • Entitats Cíviques: Molt vinculat a la Salle, la Setmana Santa i diverses congregacions religioses. Reaccions Polítiques i Socials El ressò del seu traspàs ha arribat a les màximes institucions de Catalunya: • El president José Montilla i el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira han expressat personalment el seu condol. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha liderat els actes institucionals al Palau Municipal. • Representants de tots els colors polítics han destacat la seva figura com un "home bo" i un "servidor públic exemplar". "Josep Lluís Navarro era, no una bona persona, era una grandíssima persona que posava el cor en tot el que feia." Detalls de la Capella Ardent La capella s'ha instal·lat al Saló de Plens de l'Ajuntament, presidida per la bandera de la ciutat i una guàrdia de gala de la Guàrdia Urbana. Centenars de ciutadans han format llargues cues a la Plaça de la Font per signar el llibre de condolences i oferir l'últim adeu abans del funeral que tindrà lloc a l'església de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
51'
Mort sobtada de Josep Lluís Navarro: Dol a Tarragona
Comoció a Tarragona per la mort de Josep Lluís Navarro L'emissió especial de Tarragona Ràdio recull el profund sentiment de dol a la ciutat després de la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tercer tinent d'alcalde d'Urbanisme, mentre practicava ciclisme als 58 anys. L'episodi narra l'arribada del fèretre a l'Ajuntament i recull testimonis de diversos àmbits de la societat civil i política. Homenatges i capella ardent • S'ha instal·lat la capella ardent al Saló de Plens del Palau Municipal, coberta amb la bandera de la ciutat. • S'ha habilitat un llibre de condolences a la rotonda de l'ajuntament amb una fotografia de Navarro per permetre que els ciutadans s'acomiadin. • Les banderes de l'edifici honegen a mig pal i s'ha col·locat un crespó negre al balcó principal. Testimonis i llegat • Àmbit Polític: Regidors de tots els colors polítics (PSC, CiU, ERC, PP) coincideixen a destacar el seu tarannà dialogant, la seva proximitat i el seu esperit de servei durant els seus 100 primers dies de govern. • Vincle amb la ciutat: Es destaca la seva implicació en entitats com el Port de Tarragona, el Club Gimnàstic, l'Associació d'Antics Alumnes de La Salle i la Setmana Santa. • Vessant personal: Els col·legues el recorden com una "bona persona" i un "cristià de base" compromès amb els barris. "Era un home estimat i admirat que ha estat treballant al port des de 1967; tota la seva vida." Suspensió d'actes festius • En motiu dels dos dies de dol oficial, s'han suspès els actes restants de les festes de Santa Tecla, incloent-hi la roda de premsa de valoració i diverses inauguracions oficials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 17min
Mort sobtada del tinent d'alcalde Josep Lluís Navarro
Conmoció a Tarragona per la pèrdua de Josep Lluís Navarro L'emissora municipal realitza un programa especial arran de la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tercer tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, als 58 anys. Navarro ha patit un atac de cor mentre practicava ciclisme al terme municipal del Catllar durant la Diada de la Mercè. Reaccions i perfil institucional • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha expressat el seu profund dolor, qualificant-lo de "gran amic" i una peça fonamental del govern municipal. • Representants de tots els grups polítics (PSC, CiU, ERC i PP) han destacat la seva capacitat de diàleg, la seva humanitat i el seu tarannà conciliador, especialment en la gestió del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). • S'ha decretat dol oficial de dos dies i la instal·lació d'una capella ardent al Saló de Plens de l'Ajuntament. Trajectòria professional i vincles ciutadans • Autoritat Portuària: Navarro hi treballava des del 1967, sent un dels impulsors de la remodelació de la façana marítima del Serrallo. • Gimnàstic de Tarragona: Gran seguidor i exdirectiu del club, la seva mort ha colpit l'entitat grana, on era considerat un home de consens. • Cultura i Música: Exercia com a gerent de la Fundació Auditori Josep Carreras de Vila-seca, on l'alcalde Josep Poblet ha destacat la seva saviesa i passió musical. "Era una persona que no parlava des del tecnicisme o la prepotència del càrrec, sinó des de la humanitat del ciutadà que comprèn els altres." Afectació a les festes de Santa Tecla L'Ajuntament ha decidit suspendre la majoria d'actes de l'últim dia de festes, incloent-hi la traca final i el castell de focs, mantenint només les activitats infantils i el correfoc per motius logístics i de seguretat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 2min
Mort sobtada de Josep Lluís Navarro: Dol a Tarragona
La pèrdua de Josep Lluís Navarro i Rollo L'actualitat de Tarragona s'ha vist commocionada per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro i Rollo, tercer tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, als 58 anys d'edat. El decés s'ha produït aquest migdia mentre practicava una de les seves grans passions, el ciclisme, a conseqüència d'un infart al terme municipal del Catllar. Perfil professional i humà Navarro comptava amb una dilatada trajectòria tant en l'àmbit públic com en el privat: • Fou una figura clau a l'Autoritat Portuària de Tarragona, on treballava des de feia 38 anys i n'era el cap de l'àrea de projecció exterior. • Gerent de la Fundació Auditori Josep Carreras de Vila-seca des de feia cinc anys. • Vinculat estretament al Club Gimnàstic de Tarragona, on fou directiu entre 1995 i 2003. • Independent a les llistes del PSC, va assumir la cartera d'Urbanisme fa tot just 100 dies. Reaccions i mesures oficials L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha estat l'encarregat de comunicar oficialment la notícia, visiblement afectat per la pèrdua del seu col·laborador. La Junta de Portaveus extraordinària ha acordat les següents mesures: Decretar dos dies de dol oficial (fins dimecres a les 16:00h). Suspendre la majoria d'actes de les festes de Santa Tecla pel dia de la Mercè, incloent-hi la traca final i la inauguració de la façana marítima del Serrallo. Mantenir, per respecte als més petits i visitants, els espectacles infantils i el correfoc (sense traca). "Josep Lluís era principalment una persona molt compromesa amb aquesta ciutat. Ha estat una gran pèrdua tant des de la seva vessant humana com política." Diverses personalitats com Begoña Floria, Josep Maria Andreu o Josep Maria Pujals han destacat la seva capacitat de consens, el seu caràcter dialogant i la seva profunda estima per les entitats tarragonines com la Salle o la Setmana Santa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Mort sobtada del tinent d'alcalde Josep Lluís Navarro
Tràgica notícia durant la Diada de la Mercè La jornada festiva de la Mercè a Tarragona s'ha vist colpejada per la notícia de la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha confirmat el traspàs en directe des del balcó de l'Ajuntament, visiblement afectat. Detalls del succés La mort s'ha produït aquest matí mentre Navarro practicava una de les seves grans aficions, el ciclisme, acompanyat d'un grup d'amics. La notícia ha arribat al consistori durant l'exhibició castellera a la plaça de les Cols, però s'ha mantingut en reserva fins a la finalització dels pilars caminant per no interrompre l'acte massiu. L'Ajuntament ha convocat una Junta de Portaveus extraordinària per decidir les accions de dol i la possible suspensió dels actes festius restants. Perfil i llegat del regidor Josep Lluís Navarro, de 58 anys, feia tot just 100 dies que ocupava el càrrec de regidor d'Urbanisme. Tot i la seva curta trajectòria política com a independent a les llistes del PSC, tenia una llarga vinculació professional i social amb la ciutat: * Fou cap de relacions externes de l'Autoritat Portuària durant gairebé 40 anys. * Persona clau en el projecte de remodelació de la façana marítima del Serrallo, que s'havia d'inaugurar precisament el mateix vespre de la seva mort. * Membre actiu i exdirectiu del Gimnàstic de Tarragona, entitat que ha expressat el seu profund dolor a través del seu president, Javier Salvador. Mesures de dol oficial "La ciutat està en deute amb ell. Perdo un gran amic, un gran company i una persona d'un tamany extraordinari." Com a primer gest de respecte, les banderes del Palau Municipal ja s'han col·locat a mig pal. S'espera que es decretin un o dos dies de dol oficial i es planteja la instal·lació de la capella ardent al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6h 3min
Adéu a Josep Lluís Navarro: Dol a l'Ajuntament de Tarragona
Moment de Dol a Tarragona per la Mort de Josep Lluís Navarro Aquesta emissió especial de Tarragona Ràdio cobreix la tràgica i sobtada mort de Josep Lluís Navarro i Rollo, tercer tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, ocorreguda el dia de la Mercè mentre practicava ciclisme al Catllà. La notícia ha trasbalsat la ciutat en plena celebració de Santa Tecla. Reaccions i Condol Institucional • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i diversos regidors han expressat el seu dolor profund, definint Navarro com una persona de gran vàlua, amigable i compromesa. • Representants d'entitats com el Gimnàstic de Tarragona, l'Autoritat Portuària i associacions de veïns han destacat la seva capacitat de diàleg i el seu tarannà conciliador. • El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i l'arquebisbe Jaume Pujol s'han sumat a les mostres de respecte a la capella ardent. Afectació a les Festes de Santa Tecla La Junta de Portaveus ha pres decisions dràstiques per respecte a la figura de Navarro: • S'han decretat dos dies de dol oficial. • S'han suspès la majoria d'actes festius del dia de la Mercè, inclosa la traca final i la inauguració de la façana marítima del Serrallo. • Únicament s'han mantingut els actes infantils i el Correfoc per motius organitzatius i de seguretat. Trajectòria i Llegat del Regidor Navarro portava només 100 dies en el càrrec polític, però tenia una trajectòria professional de prop de 40 anys a l'Autoritat Portuària. El seu llegat inclou: • L'impuls del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) amb un enfocament proper als veïns. • Una vida dedicada a entitats cíviques, esportives (Nàstic) i culturals (Fundació Josep Carreras). "Era un referent de treball, d'honestedat i de donar-se als altres. La ciutat està en deute amb ell." — Josep Fèlix Ballesteros.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2h 36min
Santa Tecla 2007: Balanç municipal i Pilars de la Mercè
Balanç de les Festes de Santa Tecla 2007 L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, realitza un balanç molt positiu de la seva primera Santa Tecla com a batlle, destacant la descentralització de la festa i l'èxit de seguretat en nits clau. Tot i la pluja del dissabte, que va provocar una certa descoordinació a la Cercavila, l'alcalde lloa la participació multitudinària i el nivell dels macroconcerts. Claus de la gestió municipal • Èxit de la seguretat: Notable actuació de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil, especialment durant la Baixada de l'Àliga. • Candidatura a la capitalitat: L'alcalde aposta per unes festes que reforcin Tarragona com a potència cultural i econòmica. • Balanç dels 100 dies: Coincidint amb la Mercè, Ballesteros es posa un notable alt en els seus primers 100 dies de mandat. La Diada Castellera de la Mercè La jornada se celebra amb un temps excepcional i la plaça de les Cols plena de gom a gom. Les quatre colles locals actuen per ordre d'antiguitat, servint la diada com a cloenda i, en alguns casos, com a banc de proves per a futures estructures. Resum de les actuacions per colles • Xiquets de Tarragona: Consolidació total després del seu èxit amb el 3de9f, descarregant un 3de8 i un 4de8 amb molta solvència. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Utilitzen la diada per provar una nova alineació de tronc en el 3de8, pensant en recuperar el 3de9f abans de final de temporada. • Xiquets del Serrallo: Completen el 3de7 i el 2de6, mantenint les seves reivindicacions per un local social digne. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Descarreguen el 3de7 i el 2de6, mostrant un treball seriós a l'assaig. Els Pilars Caminant: Emoció i tradició El moment culminant arriba amb els pilars de quatre caminant des de la plaça de les Cols fins a l'Ajuntament. "És el pilar caminant més espectacular per la llargada i la dificultat, especialment pel marc incomparable de les escales de la Catedral." Resultats de la Baixada • Xiquets de Tarragona: Arriben de manera impecable en menys de 10 minuts amb la filla del mític Quico Pino com a enxaneta. • Colla Jove: Completen el recorregut amb èxit en poc més de 10 minuts. • Xiquets del Serrallo: Tot i ser un pilar més lent i pesat (més de 15 minuts), aconsegueixen arribar al balcó. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Malauradament, el pilar cau a la plaça de la Font, a pocs metres de l'Ajuntament, enmig de l'ovació de reconeixement del públic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Balanç de Santa Tecla 2007 amb Josep Fèlix Ballesteros
Resum de la Diada de la Mercè i Balanç Festiu En el marc de l'últim dia de la Festa Major de Santa Tecla 2007, Tarragona Ràdio entrevista l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. La conversa repassa les emocions viscudes en el seu debut com a batlle i analitza el desenvolupament de les festes. L'experiència personal de l'alcalde Ballesteros destaca la intensitat emocional d'aquesta edició, posant èmfasi en dos moments clau: * La sortida al balcó amb la bandera de la ciutat després del pregó. * L'entrada del braç de Santa Tecla a la Catedral, un acte que descriu com a "emotiu, alegre i trist alhora". Anàlisi del model de festa L'alcalde fa un balanç molt positiu de la gestió, tot i reconèixer alguns reptes: * Descentralització: Èxit rotund de l'ús de nous espais com el Serrallo o l'Avinguda Vidal i Barraquer per a concerts i activitats, aconseguint treure pressió al nucli històric. * Seguretat i civisme: Bon comportament general del públic i coordinació efectiva de la Guàrdia Urbana, especialment durant la Baixada de l'Àliga. * Èxit de convocatòria: El concert de Serrat i Sabina va ser el més multitudinari de la seva gira a Catalunya, amb 12.000 assistents. Autocrítica i gestió de la pluja Ballesteros admet obertament una "descoordinació total" durant la tarda de la Cercavila degut a la pluja: "Vam improvisar una solució que no defraudés a la gran majoria de tarragonins... es va produir una petita descoordinació i aquesta és la que hem de resoldre per a futures edicions." Consolidació Castellera i 100 dies de govern El món casteller surt reforçat amb el 3 de 9 dels Xiquets de Tarragona i l'acceptació del format de les diades. Finalment, l'alcalde aprofita per puntuar amb un "notable alt" els seus primers 100 dies al càrrec, que es compleixen precisament coincidint amb la Mercè.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2h 8min
2007-09-23 PROCESSÓ STA TECLA
La Processó de Santa Tecla i el Seguici Popular Aquesta retransmissió professional de Tarragona Ràdio des de la Casa Balcells narra un dels moments més emotius de les festes de Santa Tecla: l'entrada del braç de la santa a la Catedral i el paper del Seguici Popular. L'episodi compta amb la col·laboració de l'expert folclorista Eloi Miralles, qui analitza les arrels històriques, els gremis i la simbologia de cada element festiu. Els Elements del Seguici i el Bestiari El recorregut sonor analitza detalladament les peces clau de la festa: • L'Àliga de Tarragona: Considerada l'element més distingit, amb privilegis històrics per dansar dins la catedral. Destaca la seva corona, obra del joier Lázquez. • El Lleó i la Mulassa: El Lleó representa la majestuositat (vinculat a Sant Marc), mentre que la Mulassa i el Bou simbolitzen el contrapunt entre el bé i el mal en la tradició del pessebre. • Gegants i Nans: Es repassa la història dels Gegants Moros, el Negrito i la Negrita, així com la joia artística que representen els Nans Vells, obra de l'escultor Bernat Verderol. Danses Tradicionals i Valls Parlats L'expert explica l'evolució de diversos balls recuperats: • Ball de Bastons i de Pastorets: Tradicions que han perviscut o s'han recuperat gràcies a entitats com l'Esbart Santa Tecla. • Ball de Gitanes i de Valencians: Es destaca l'origen del ball de valencians com a precursor dels castells actuaIs i la sàtira social present en balls com Dames i Vells. • Moixiganga: Representació dels passos de la Passió de Crist, element essencial de la processó. El Moment Colze a Colze: L'Entrada del Braç El punt culminant es produeix al Pla de la Seu, on es produeix una autèntica catarsi col·lectiva: • L'Oropell i el Foc: L'encesa de la pirotècnia i la pluja de papers daurats acompanyen l'entrada de la relíquia. • Pilars de les colles castelleres: Totes les colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Jove, Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) alcen els seus pilars simultàniament mentre sonen les campanes i la banda toca la Marxa de Santa Tecla. "És una imatge genuïnament mediterrània, tan nostra, que ens uneix a través de la tradició i el sentiment d'identitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
3h 4min
Festa Major de Santa Tecla: Ofici i Seguici Popular
Celebració de la Solemnitat de Santa Tecla a Tarragona L'episodi recull la retransmissió íntegra dels actes centrals de la Festa Major de Santa Tecla, combinant la solemnitat religiosa de la Catedral amb el dinamisme del folklore als carrers. El contingut se divideix entre l'Eucaristia solemne i la posterior tanda de lluïment del seguici. L'Ofici i la Relíquia Sentit de la festa: Didac Bertran i Lluís Maria Monconill expliquen que l'Ofici és el "nucli" de la celebració, centrat en la figura de la santa verge i màrtir. Liturga musical: Destaca la participació del cor de la Catedral, l'orgue i la intervenció de la soprano Marta Mateu. S'interpreten peces com el Glòria de mossèn Miquel Barberà i el Laudate Dominum de Mozart. L'homilia: L'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, repassa la vida de Santa Tecla, destacant la seva conversió a través de Sant Pau i el seu martiri. Fa una crida a la "primacia de Déu" en la societat actual. Els Misteris i la Història de la Santa "Tecla i Tarragona es compenetren, pràcticament es casen; ella dona el sentit a totes les festes." Es discuteix l'origen de la relíquia del braç de Santa Tecla, obtinguda pel rei Jaume II, i la seva importància arqueològica i devocional tant a l'Occident com a l'Orient (on és anomenada isapóstolos). Seguici Popular i Tanda de Lluïment La segona part del podcast es trasllada a una Plaça de la Font plena de gom a gom per veure les actuacions dels elements festius: • Bèsties: L'Àliga (majestuosa i imperial), la Molassa (juganera) i la Cocafera (repartint caramels). • Balls: El Ball de Bastons, el de Gitanes (amb el seu caire burlesc), el de Valencians (precursor dels castells) i el dels Set Pecats Capitals. • Sàtira i Diables: Els versots dels diables aporten la nota crítica de la jornada, amb referències àcides a la política local, problemes d'infraestructures (com el pàrquing Jaume I) i l'actualitat social. Preparatius per a la Diada Castellera L'episodi clou amb l'entrada a plaça de les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) i les previsions dels grans castells de nou que s'intentaran durant la jornada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
56'
Santa Tecla a Tarragona: Crònica de Festes i Previsions
Crònica de les Festes de Santa Tecla L'episodi d'avui se centra en el seguiment directe de les celebracions de Santa Tecla a Tarragona, destacant l'èxit dels primers actes i la gestió de l'espai públic. Valoració de la Primera Baixada del Seguici En una conversa amb Pitu Rovira, es valora positivament la primera sortida del seguici: • L'afluència de públic va ser la correcta, però amb una distribució més esponjada que altres anys. • Es destaca la bona convivència, malgrat el temor inicial a grups petits que poguessin entorpir l'acte. • L'organització ha funcionat bé en el seu intent de reconduir els fluxos de gent per les places més concorregudes. L'Ofici dels Grallers i la Tradició Ritual Es parla amb Josep Maria Salvador, del grup de grallers Els Bordons, sobre la duresa i la seqüència ritual de les seves actuacions: • La Cercavila del dia 22 és un dels moments més exigents, amb més de tres hores de recorregut. • La tècnica per tocar la gralla implica una gran pressió als llavis, que es protegeixen forrant les dents amb el llavi mateix. • El tòpic de la Chartreuse (beguda típica) té una base pràctica: ajuda a mullar el llavi i recuperar força pel cansament acumulat. L'Amenaça Meteorològica i el Programa de Castells La jornada s'ha vist marcada per un 70-80% de probabilitat de pluja, provocant canvis logístics d'última hora: • L'emissió del programa Toc de Castells s'ha hagut d'adaptar ràpidament a causa de la pluja inesperada a la Plaça Verdaguer. • Hi ha una gran expectació per la Diada Castellera, un dels actes més multitudinaris de la ciutat que l'any passat ja es va veure afectat pel temps. "Quan portes una horeta i mitja o dues, el llavi ja es comença a ressentir i és quan ve l'efecte Chartreuse per recuperar força."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Política
Crònica Local i Satírica per Santa Tecla L'episodi recull la representació del tradicional Ball de Dames i Vells durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. El text es basa en el recurs de la sàtira política i social, utilitzant personatges arquetípics com les dames, els vells, el mossèn, l'alcalde i les autoritats per criticar l'actualitat del moment. Els Temes Principals • Transició Política Municipal: Un dels eixos centrals és el canvi a l'alcaldia de Tarragona, passant de l'etapa de Joan Miquel Nadal (Convergència) a la de Josep Fèlix Ballesteros (PSC). Es fan bromes constants sobre el llegat de l'anterior alcalde, com el polèmic pàrquing Jaume I o les obres de la Via Augusta. • Crítica a les Institucions: - L'Església és representada a través d'un mossèn que prioritza els diners i la bona vida sobre la moral. - La Monarquia rep crítiques directes, mencionant la família reial i l'escalfament global de manera humorística. - La Guàrdia Civil i l'ordre públic es caricaturitzen mitjançant el personatge del Sargent Blázquez, que utilitza un llenguatge agressiu i expeditiu. Dinàmiques de Parella i Conflictes Socials "No permeteu la tortura que vivim amb la parella." El ball utilitza les discussions entre les dames i els vells per introduir temes com la vasectomia, l'aparició de nous personatges d'altres països (el personatge de Cuba) i la crítica al consumisme exagerat en els centres comercials com El Corte Inglés. Context Polític Català i Estatal Es fa referència directa a personatges de l'època com José Montilla, l'expresident de la Generalitat, i José Luis Rodríguez Zapatero, amb al·lusions a l'Estatut i a la gestió de l'esquerra institucional. L'humor es serveix de la rima clàssica i expressions populars per fer arribar la crítica al públic de la plaça.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Passabarret i el seu nou circ íntim: Pequeño
El retorn als orígens de la Companyia Passabarret El David Sancho, representant de la companyia Passabarret, presenta el seu darrer espectacle titulat Pequeño. Després d'anys centrats en la producció i formats itinerants, la companyia torna a l'espectacle estàtic amb una proposta que ha estat un any sencer en procés de creació i experimentació. Un dels elements més destacats d'aquest muntatge és la direcció, que ha anat a càrrec de la reconeguda pallassa Pepa Plana, aportant un nivell d'exigència i qualitat superior al projecte. L'espectacle: Pequeño L'obra gira al voltant de la figura del Sr. Pequeño, el propietari del circ, un personatge descrit com un "petit desgraciadet" que busca l'admiració del públic però que viu en un conflicte constant amb els seus propis artistes. Format: Es realitza dins d'una carpa íntima amb capacitat per a unes 120 persones. Disciplines: Se centra en l'acrobàcia, els malabars i l'humor, defugint de la màgia tradicional. Música: L'espectacle compta amb música en directe sota la direcció d'Albert Calzarà. Risc: Els artistes treballen sense xarxa, reivindicant el circ com l'art del risc real. Una nova filosofia del circ David Sancho defineix la seva feina com a "artesans de l'espectacle". La companyia, amb seu a Valls però formada majoritàriament per tarragonins, aposta per un model de nou circ inspirat en la tradició francesa: "Nosaltres creiem en una filosofia d'espectacle amb guió de principi a fi, on el circ ha deixat de ser una cosa estrictament infantil per ser un llenguatge universal." Dades pràctiques i agenda Aquest format de circ és versàtil gràcies a una carpa autònoma que no requereix perforacions al terra: * Ubicació: Avui a l'Antic Escorxador de Tarragona (Pàrquing de la Pedrera) i demà a la Plaça de la Mitja Lluna. * Horaris: Sessions nocturnes a les 21:00h i a les 23:00h (amb lleugeres variacions segons el dia).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Evolució humana i el paper de l'IPHES en la societat
L'Evolució Humana Més Enllà del Cine En aquesta conversa amb Rafael Sospedra, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'analitza com la imatge popular dels nostres avantpassats ha estat sovint distorsionada pels mitjans i el cinema. L'objectiu de la ciència actual és apropar-nos a la realitat quotidiana de la prehistòria. Atapuerca i el Rigor Científic S'esmenten les recents troballes a Atapuerca, com la dent d'un milió d'anys que ha canviat el cronograma de l'evolució a la Península. La ciència es defineix com un procés de construcció i revisió constant: > "En ciència no hi ha res exacte... tot són construccions que cauen i es tornen a fer." Es destaca la col·laboració entre Tarragona i Burgos, on s'ubicarà el futur Museu de l'Evolució Human. Socialització i el Projecte "Evoluciona" L'institut es basa en tres eixos fonamentals: recerca, docència i socialització. Aquest últim és el que impulsa l'activitat a la Rambla de Tarragona: 1. Retorn social: La voluntat de tornar a la societat el coneixement finançat amb fons públics. 2. Eines digitals: El llançament de la web revoluciona.org i materials didàctics digitals. 3. Humanització de l'homínid: Es busca trencar el mite del "troglodita salvatge" per mostrar éssers que estimaven, enterraven els seus morts i tenien tecnologia. Activitats a la Rambla L'activitat proposada convida a nens i adults a dibuixar la seva visió de l'home prehistòric per estudiar els coneixements previs de la població. Aquesta instal·lació lúdica i d'investigació pretén ser itinerant, portant la divulgació científica a espais com centres comercials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Preparatius, seguretat i climatologia a Santa Tecla
Gestió de la Festa Major i reptes logístics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio amb Jordi Bertran i Pitu Rovira, s'analitzen diversos aspectes claus de les festes de Santa Tecla, posant l'èmfasi en la seguretat, les tradicions i l'amenaça de pluja. Seguretat i civisme a la Baixada de l'Àliga Un dels temes centrals és la conscienciació per a la Baixada de l'Àliga. Els organitzadors fan una crida al sentit comú i al civisme per garantir que l'acte no es degradi: Control d'accessos: Es realitzaran controls a la Plaça de les Cols per evitar l'entrada de vidre i begudes en format gran (litres). Protecció dels músics: Es denuncia l'actitud d'alguns assistents que llencen líquids dins dels instruments, un fet que obliga a aturar l'actuació. Espais i aforament: Es recomana distribuir-se per zones més àmplies com la Plaça del Fòrum o la Plaça de la Font per evitar aglomeracions perilloses. Presència de nens: S'adverteix que no és un acte adequat per a infants en certs trams estrets del recorregut, tot i que poden gaudir-ne des de les escales de la Catedral. L'amenaça de la pluja i canvis de programació La meteorologia és la principal preocupació per als propers dies, amb previsions de pluja de fins al 70%. Això ha obligat a activar plans de contingència: Trasllats al Moll de Costa: Els concerts de gran format, com el de Saratoga i Gàtaka, es mouen a recintes coberts o més resguardats. La Cercavila i el Palau de Congressos: Si la pluja persisteix, la cercavila de demà es podria convertir en una tanda de lluïment al Palau de Congressos. Debat sobre els escenaris: S'enceta la reflexió sobre la necessitat de cobrir escenaris principals com el de la Plaça de la Font per evitar cancel·lacions en el futur. "No podem posar un vigilant darrere de cada persona, ni necessitem que ningú ens vigili; cal aplicar el sentit comú i el respecte per passar-ho bé." Records i cultura popular L'entrevista també dedica un espai a la nostàlgia, comparant les begudes típiques (Mamadeta vs. l'invent de la Mau Mau) i recordant espectacles clàssics com el de la Banda de l'Empastre o el Teatro Argentino, tot reflexionant sobre com han evolucionat els gustos del públic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Entrevista a Alfred Fort, pregoner de Santa Tecla
Memòria i evolució de la Festa Major de Tarragona L'entrevista amb Alfred Fort, gestor cultural i pregoner de les festes de Santa Tecla, ofereix una mirada retrospectiva sobre com ha canviat la celebració i la ciutat en les darreres dècades. Fort descriu el sentiment d'estar "en un núvol" davant l'encàrrec de fer el pregó, fet que l'ha obligat a rememorar els seus inicis en l'associacionisme local. De la improvisació a la professionalització El diàleg destaca el contrast entre la cultura popular dels anys 70 i 80 i l'actualitat: Els orígens: Fort recorda una època de poca activitat organitzada, on tot s'havia d'inventar. Va participar en la creació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona el 1979 i en la fundació de l'associació de portadors dels Nanos. L'evolució del seguici: Es recorden anècdotes com la participació de nens amb gegants de cartró o l'arribada d'influències de la cultura de masses de l'època (com Los Pajaritos a la Rambla). Gestió cultural: Fort subratlla que en els seus inicis no existia la professió de gestor cultural; ell es va formar directament a través de l'organització de la festa a l'Ajuntament. La festa com a motor social i econòmic L'entrevistat reflexiona sobre la magnitud que ha adquirit la festa: "Al mar no li pots posar cap tipus de frontera; la festa creixerà i evolucionarà, i a menys segur que no anirà." Impacte econòmic: Es destaca que Santa Tecla és avui un aparador polític i un motor econòmic vital per a l'hostaleria tarragonina. El moment preferit: Per a Fort, el moment més especial és el migdia del dia de la Mercè a la Plaça de la Font, un espai de retrobament amb ciutadans que només veu un cop l'any. Trajectòria professional al TNC Finalment, es comenta la seva etapa actual com a administrador general del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Fort defineix la institució com un "transatlàntic" de la cultura i defensa un estil de gestió basat en el diàleg i la conciliació, malgrat les servituds i crítiques constants que rep el sector cultural.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Revisió del POUM i nous projectes urbanístics a Tarragona
Actualitat sobre el POUM i el futur de Tarragona L'entrevista amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Josep Lluís Navarro, repassa l'estat actual de la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i altres iniciatives clau per a la ciutat de Tarragona. Revisions del POUM i diàleg amb els veïns L'Ajuntament està duent a terme una ronda de reunions amb associacions de veïns per abordar les al·legacions presentades al pla aprovat originalment el 15 de maig. Els punts clau són: Eliminació d'expropiacions: Es busca substituir la figura de l'expropiació per fórmules menys agressives, com el polígon de protecció, especialment en zones sensibles com el Teatre Romà. Compromís de rehabilitació: Els veïns accepten mantenir els seus habitatges a canvi de realitzar millores i rehabilitacions que preservin la singularitat urbana. Calendari previst: Es preveu tenir un esborrany del nou dibuix urbanístic a finals de novembre, amb una aprovació inicial el febrer de 2008 i l'aprovació definitiva a la tardor de 2008. Microurbanisme i mobilitat Navarro destaca la importància del microurbanisme, aquells projectes que afecten directament el dia a dia dels ciutadans: Escales mecàniques de la Part Baixa: Un projecte estratègic per connectar el centre comercial i el mercat amb la zona baixa, millorant la mobilitat de les persones amb dificultats. Dignificació d'espais: Inclou la reforma de la Plaça dels Infants i l'obertura al públic dels jardins del carrer Zamenhof. Cessió de carreteres estatals: L'Ajuntament ha demanat la titularitat de trams de la N-340 i la N-240 (com l'Avinguda Roma o el Passeig de la Independència) per transformar-los en vies realment urbanes amb finançament del Ministeri de Foment. Infraestructures i equipaments L'entrevista també aborda el futur del transport i els equipaments culturals: "El ferrocarril ha d'anar pel nord de la ciutat buscant la multimodalitat i la connectivitat." Camp del Nàstic: Es planteja una coberta per a les quatre grades per igualar les condicions de tots els espectadors. Teatre Tarragona: Les obres han patit retards per problemes en els fonaments dels edificis adjacents, però es reprendran un cop aprovat el projecte de reforma.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Sergi Brú assumeix la presidència del Club Basqueta Tarragona
Nova etapa al Club Basqueta Tarragona (CBT) El passat dijous es va oficialitzar el nomenament de Sergi Brú com a nou president del Club Basqueta Tarragona. Com a únic candidat, Brú encapçala una junta directiva que busca un canvi de model per garantir la sostenibilitat del club i recuperar la il·lusió dels aficionats després del recent descens de categoria. Objectius estratègics i canvi de model La nova directiva planteja una línia clara de treball basada en la professionalització i el pragmatisme: Consolidació econòmica: S'ha refinançat el deute per transformar-lo en una limitació gestionable i no en un obstacle diari. Noves oficines: El club obrirà un local a peu de carrer (prop de l'estació de busos) per apropar-se a la ciutat i ser més visible. Formació d'entrenadors: S'ha creat la figura del coordinador d'entrenadors per millorar la qualitat formativa de la base. Campaña de socis: L'objectiu és arribar als 1.200 socis aquesta temporada. Relació amb el bàsquet local i unificació Brú reconeix que Tarragona és una plaça ideal per al bàsquet d'elit, però alerta sobre la fragmentació actual: "Mentre no hi hagi realment aquest impuls de gent que està al darrere i que té ganes de fer això, la unificació es queda en una il·lusió." Sobre una possible fusió amb l'ADT (Associació de Basquetbol de Torreforta), el president afirma que, tot i que es va proposar obertament sense èxit immediat, segueix sent un objectiu a mitjà termini per poder aspirar a categories com l'ACB o la LEB. Inici de la temporada esportiva Malgrat el context de descens, el club aposta per la confiança en la plantilla actual i l'entrenador. L'objectiu prioritari no és l'ascens immediat, sinó jugar com un equip solidari i tornar a il·lusionar els tarragonins des del pavelló del Serrallo.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Entrevista a Carles Belda i el conjunt Bada-Badoc
Entrevista a Carles Belda sobre el projecte Bada-Badoc L'entrevistador connecta per via telefònica amb el músic i acordionista Carles Belda, integrant del conjunt Bada-Badoc, que es dirigeix en tren cap a Tarragona per actuar a les festes de Santa Tecla. Filosofia Musical: Fidelitat a la Infidelitat Amb una trajectòria rica i variada, Belda explica la seva necessitat de canvi constant i el gust per l'experimentació en diferents gèneres: Es defineixen com a "fidels a la infidelitat", explicant que el seu interès per la música i la humanitat els porta a tocar gèneres tan diversos com el rockabilly o peces més clàssiques. Es defineixen de forma irònica com a grup paràsit, ja que el seu repertori es basa exclusivament en versions de grans clàssics de la música catalana. Estils i Repertori La proposta de Bada-Badoc transforma cançons nostrades en ritmes principalment caribenys i ballables: Utilitzen gèneres com el ska, el reggae, el rocksteady, la rumba i, recentment, la cúmbia. Adapten temes de grups i autors tan variats com Sopa de Cabra (amb el mític tema Empordà), La Trinca, Jaume Arnella o cançons populars com La vall del riu vermell. Concert de la Beguda Convidada Aquesta nit actuaran a la plaça del Rei de Tarragona (Espai Sabina) en el marc de la presentació de la beguda convidada d'aquest any, el Mau-mau de la Patum de Berga. "No ens caldrà la beguda per animar-nos amb la música." L'entrevistador també destaca la faceta de Belda dins la música tradicional, el seu domini de l'acordió i la seva vinculació amb el País Basc col·laborant amb artistes com Fermín Muguruza.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
La Tecla Tapa: Gastronomía y Carnaval en Tarragona
La Tecla Tapa: El punt d'avituallament de la Festa Major L'entrevista amb Dani Mayandia, secretari de la Comparsa 1045, ens apropa a la sisena edició de la Tecla Tapa. Aquesta iniciativa gastronòmica, situada a la carpa de l'Ajuntament de Tarragona, reuneix 12 comparses de Carnaval que ofereixen una gran varietat de productes per recuperar energies durant les festes. Una iniciativa amb doble benefici Intervé com un espai essencial de intendència per als ciutadans i, alhora, serveix com a motor econòmic per a les entitats festives: Suport al Carnaval: Els beneficis recaptats es destinen a finançar les carrosses, els vestits, els equips de so i els generadors per a les properes festes de Carnaval. Evolució constant: El projecte ha crescut des del seu inici l'any 2002, passant de 6 comparses durant un sol dia a les 12 comparses i 3 dies de servei actuals. L'oferta gastronòmica: El Menú de la Carpa Cada comparsa ofereix un producte únic i diferenciat. Alguns dels destacats són: Quiamarro: Entrepans de xoriço i llonganissa. Tarraco de Luxe: Patates braves amb salsa especial. Duendes (Hostalets): Botifarra blanca i negra. Som-hi-serem: Entrepà de llom amb salsa riojana. La Unió: Entrepans de calamars a la romana. Comparsa 1045: El seu clàssic Frankfurt de dos pams. Col·lectiu de Dones de Sant Salvador: La tradicional Coca (CO). "No som cuiners, però preparem les coses amb molt de carinyo, gràcia i traça per cuinar tots plegats." Preus i Horaris L'organització ha optat per preus unificats per facilitar la gestió i evitar la competència deslleial: 1. Tapa/Entrepà: 2,50 €. 2. Cervesa i aigua: 1,00 €. 3. Refrescos: 1,50 €. La carpa obre les portes cada dia a les 18:00 hores i es manté operativa fins a la matinada, oferint un servei ràpid, transparent i de proximitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Emoció i tradició en el Retaule de Santa Tecla
L'essència del Retaule de Santa Tecla El programa aborda la festivitat de Santa Tecla a Tarragona, centrant-se en l'emoció que envolta la representació del Retaule, un acte únic que només es pot veure un cop l'any. En Jaume Guasch (coreògraf) i la Mariona Prunera (dansaire veterana de l'Esbart Santa Tecla) expliquen el sentiment col·lectiu que genera aquesta dansa. Els nervis i la preparació La Mariona descriu com es viu el dia del Retaule amb una intensitat incontrolable: * Nervis a flor de pell: Malgrat l'experiència, cada any se senten com si fos el primer cop. * Rigorós directe: No hi ha marge d'error en una representació carregada de misticisme i solemnitat. * Clímax emocional: En acabar, la descàrrega de tensió es manifesta en abraçades i llàgrimes entre els dansaires. El relleu generacional i la tradició Un dels punts forts és la continuïtat del projecte: * Coexisteixen dansaires veterans i noves generacions de 13 o 14 anys. * Es produeix el fenomen de pares i fills ballant junts, un fet que omple d'orgull la institució. * > "És un honor i és un privilegi... jo estic fent el retaule i tu no el podràs fer mai." Reptes i futurs projectes En Jaume destaca la complexitat de mantenir el nivell malgrat les dificultats externes: * Obres a la Catedral: Enguany la representació conviu amb bastides i malles de protecció, tot i que confien que la força del ball superi la manca d'estètica de l'entorn. * Nit de Dansa: Demà al Teatre Metropol tindrà lloc l'espectacle Aires de l'Esbart Manresà, apostant per la nova creació. * Centenari de Joaquim Serra: Al novembre s'estrenarà Els colors d'en Serra, un homenatge al compositor amb música en directe i la participació del Cor Ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Història i llegendes del culte a Santa Tecla
Les petjades de Santa Tecla a Tarragona En aquesta conversa, Jordi Rovira, representant del Museu d'Història de Tarragona, desgrana la complexa i fascinant història de la patrona de la ciutat. A través de recorreguts pels carrers de la Part Alta i la Catedral, es convida a descobrir detalls sovint ignorats que conformen la identitat tarragonina. Una Santa rebel i visionària Origen i llegenda: Es vincula la santa amb la zona de Turquia/Armènia. Segons la tradició, va ser deixebla de Sant Pau i va destacar per ser una dona rebel i valenta que es va enfrontar a la seva família i al seu promès per defensar la seva fe. La protomàrtir: És considerada una de les primeres dones màrtirs de la cristiandat, un exemple de constància i persistència. El misteri de les relíquies i el braç El culte a la santa a Tarragona té moments curiosos i gairebé de pel·lícula: L'odissea del braç: El 1321 es va organitzar una expedició a Armènia per portar el braç de la Santa. L'intercanvi es va segellar amb regals luxosos, incloent-hi 6.000 formatges de Mallorca, or i teles precioses. Doble braç?: Durant la Guerra del Francès, la relíquia va ser robada. Se'n va aconseguir una de nova d'un convent de Barcelona, però anys després va aparèixer l'original. Actualment, la ciutat en custodia dues. Curiositats i presència internacional "A Tarragona no vam culpar la Santa per l''aigua de Santa Tecla' de 1876; vam ser racionals i ho vam tractar com un fenomen meteorològic." Arquitectura compartida: Existeix una capella barroca a la Catedral de Burgos que és, literalment, el projecte que s'havia de construir a Tarragona però que l'arquebisbe es va emportar en ser traslladat. La 'Tecla' de Parc Central: Investigacions recents han revelat una inscripció del segle V a la necròpolis de Tarragona que parla d'una altra Santa Tecla, d'origen egipci, complicant encara més el trencaclosques històric.