
Músiques de canya i tradició a Santa Tecla
La recuperació de la gralla i la música tradicional L'espai se centra en la importància de la festa de Santa Tecla com a motor de la música tradicional catalana. Es destaca l'evolució del sector, que ha passat de ser una pràctica gairebé oblidada a viure un gran ressorgiment gràcies a les aules de música tradicional. • Els convidats, Josep Maria Salvador (dels Bordons) i Lluís Jiménez (dels Bernets), expliquen que la formació acadèmica actual permet una qualitat interpretativa molt superior a la de fa dècades. • Es defineix el concepte de músiques de canya, referint-se específicament als instruments de canya doble com la gralla, la tarota o el sac de gemecs. Repertori i composició actual Tot i l'arrelament històric, la música de gralla no és un element estàtic. Els interlocutors discuteixen la dualitat entre: 1. Recuperació històrica: Rescatar partitures d'autors del segle XIX i principis del XX com Feliu Monné o Francesc Toldrà. 2. Nova creació: La necessitat de compondre noves peces per a balls de nova creació o per adaptar estils moderns com el swing o el jazz a la gralla. "Tocar a les cercaviles és molt acollidor; veus les cares dels nens que miren els gegants i és una satisfacció tremenda." La vida del músic durant la Festa Major Es narra amb detall la duresa i el compromís que implica ser músic de seguici: • Les Matinades: La tradició de llevar-se a les 7 del matí per recórrer els carrers i despertar el veïnat, una activitat molt entranyable en barris petits però que de vegades genera queixes puntuals. • Gestió de la multitud: La dificultat de tocar enmig de riuades de gent, vigilant de no perdre la concentració ni ser colpejat per un element festiu o per les càmeres del públic. • Criteris musicals: La tria de les peces (pasdobles, marxes ràpides o el cèlebre Bequetero) depèn de l'element del seguici que s'acompanyi (gegants, nanos o bèsties).
