Tots els episodis

62603 episodis disponibles

episodis

51001-51024 de 62603

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
2007-04-19 CASA DELS MESTRES
Transició històrica a Tarragona: El comiat de Josep Maria L'entrevista descriu el procés de mudança de les darreres famílies que habiten la històrica Casa dels Mestres a Tarragona. En Josep Maria, que hi ha viscut més de 50 anys, explica com s'està preparant per abandonar la seva llar per permetre la construcció d'un nou centre comercial d'El Corte Inglés. Detalls del trasllat i noves condicions Logística: L'ajuntament es fa càrrec del cost del transport i la grua, facilitant la mudança cap a la zona del Doctor Mallafré, davant de l'hospital Joan XXIII. Espai: El canvi suposa una pèrdua d'espai considerable. De pisos grans de tres habitacions, passen a habitatges de dues habitacions amb conceptes oberts tipus loft. Economia: Es mantenen les condicions de lloguer de renda baixa, fet que dona tranquil·litat als veïns jubilats. Seguretat i degradació de l'edifici L'entrevistat relata una etapa final difícil a l'immoble a causa de l'abandonament institucional: "Ara mateix tinc l'escala plena de sang, perquè a vegades entren drogadictes, es punxen i tiren la sang per l'escala... aquesta història s'acabarà ja d'una vegada." Sentiment de ciutat i progrés Malgrat la nostàlgia i els inconvenients personals, en Josep Maria mostra una actitud optimista i aposta pel progrés de la ciutat. Considera que l'arribada del gran magatzem serà un benefici per a tots els tarragonins i se sent il·lusionat per veure com la zona es transforma, tot i haver de renunciar a bona part dels seus mobles i records acumulats durant mig segle.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Trastorns alimentaris: prevenció, risc i pressió social
Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) avui Els trastorns alimentaris, com l'anorèxia i la bulímia, continuen sent una realitat latent i preocupant en la nostra societat. Actualment, es calcula que un 6% dels joves pateixen aquestes malalties, mentre que el risc de patir-les s'eleva fins a un 11%. Tot i que afecten majoritàriament a dones joves i adolescents, s'està detectant un increment de casos en dones adultes a partir dels 30 anys, sovint desencadenats per canvis vitals com l'embaràs. Factors de risc i el paper de la família És fonamental identificar que aquestes malalties són multicausals: existeixen components genètics, psicològics i socials. L'obesitat com a risc: El sobrepès pot ser un factor de risc si no es gestiona adequadament, ja que pot derivar en dietes restrictives sense control mèdic. L'entorn familiar: Sovint els pares se senten culpables, però la malaltia no té un únic responsable. No obstant això, certs comentaris sobre el físic o models de conducta basats en dietes constants poden influir negativament en l'autoestima dels fills. L'autoestima i la inseguretat: Darrere d'un canvi en els hàbits alimentaris sol haver-hi un problema emocional subjacent. Senyals d'alerta i diagnòstic La detecció precoç és vital per a un bon pronòstic. Alguns símptomes clau inclouen: Inici de dietes sense justificació mèdica. Eliminació de grups sencers d'aliments. Canvis de comportament: augment de l'agressivitat, aïllament social o tristesa. Conductes de purga (com el vòmit) o pèrdua de pes acusada. "Quan abans es detecten aquestes malalties, el pronòstic millora." La pressió del món de la moda i l'estètica Es critica durament la hipocresia de la indústria, que ven un ideal de bellesa basat en l'extrema primesa i la joventut permanent. Les campanyes publicitàries de productes per aprimar i la falta d'unificació real en les talles de roba generen una insatisfacció corporal constant que actua com a precipitant dels TCA. Recuperació i tractament El tractament ha de ser realitzat per un equip multidisciplinar (psicòlegs, psiquiatres i metges). Un punt clau és la motivació de la persona en la fase inicial per responsabilitzar-se de la seva curació. Malgrat la gravetat d'aquestes malalties, és possible recuperar-se completament si es rep l'atenció especialitzada adequada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Roda de premsa del Consell d'Administració del Nàstic
Resum de la compareixença pública al Nou Estadi El Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona ha comparegut en una roda de premsa clau per definir el futur de l'entitat. La sessió ha estat encapçalada pel president, Raúl Font, acompanyat pel portaveu Joan Creus i els consellers Albert Vives i Xavier Salvador. Acords Esportius i Direcció Tècnica L'eix central de la compareixença ha estat la continuïtat de l'organigrama esportiu. S'ha confirmat que: El director esportiu, Josep Sicard, complirà el seu contracte fins al 30 de juny. El Consell ha encarregat a Sicard la presentació de dues propostes de planificació per a la temporada vinent, contemplant tant l'escenari de Primera com de Segona Divisió. S'estudiarà una possible proposta de renovació per al mateix Sicard. Es manté la confiança en la plantilla actual, amb la intenció de fer només "pocs retocs" per a la propera campanya, independentment de la categoria. Situació de Jugadors i Àrea Econòmica David Garcia: Se li oferirà la renovació automàtica després de patir una lesió de llarga durada (5-6 mesos). Pressupost: El club assegura que el pressupost d'aquesta temporada a Primera Divisió es complirà estrictament, sense cap desviació rellevant. Accions: S'ha informat que la segona fase de la campanya d'accionariat està pràcticament esgotada per als no accionistes. Continuïtat de la Presidència Raúl Font ha confirmat la seva voluntat de deixar el càrrec el proper 24 d'abril. El motiu principal és la seva implicació en les llistes electorals de Convergència i Unió per a l'Ajuntament de Tarragona, buscant així evitar cap ús partidista de la institució o perjudicar el club per motius polítics. "Després de la tempestat, sempre ve la calma... és importantíssim que hi hagi tranquil·litat a l'entorn del club."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
2007-04-18 UM MOSTRA SESCELADES
Connexió al Campus de Sescelades pel Fòrum de l'Ocupació S'ha celebrat la tercera edició del fòrum d'ocupació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) al campus de Sant Pere Sescelades, un esdeveniment clau per connectar el talent universitari amb el teixit empresarial del territori. En aquesta edició, s'ha destacat un increment en el nombre d'expositors i un canvi estratègic en les dates per afavorir la inserció dels estudiants que finalitzen els seus estudis. Objectius i Novetats de l'Edició Canvi de calendari: A diferència de les edicions anteriors (setembre/octubre), enguany se celebra a prop de l'estiu per coincidir amb el final de les carreres i la recerca de pràctiques. Participació: L'esdeveniment compta amb 36 estands presencials i empreses addicionals que participen en xerrades i presentacions. El Videocurrículum: Com a gran novetat, la URV ofereix un servei per gravar una petita presentació en vídeo. L'objectiu és potenciar la comunicació no verbal i la imatge personal com a elements diferenciadors. Perfils i Valoració de les Empreses Segons Maria Bergalló, vicerectora d'Estudiants, les empreses ja no busquen només una especialització extrema des de la facultat, sinó una base sòlida de coneixements superiors: "Busquen un titulat i l'acaben de conformar segons els seus criteris de selecció de personal." Sectors diversos: Des d'empreses químiques (molt potents al territori) fins a assegurances, entitats financeres i serveis. L'actitud: Es valora el tracte personal, la capacitat d'adaptació i la manera d'entendre la filosofia de cada organització. Informació Pràctica El fòrum roman obert en horari de matí i tarda (de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00), oferint als estudiants la possibilitat de lliurar currículums en mà i assistir a presentacions corporatives per conèixer de prop els criteris de selecció.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Alumnes del Martí i Franquès a la final del projecte MESE
Simulació de Gestió Empresarial: El Projecte MESE L'entrevista realitzada a l'Institut Martí i Franquès se centra en la participació de dos alumnes de primer de batxillerat, l'Eduardo Casanedo i l'Adrià Gutiérrez, a la final nacional del projecte MESE (Management in Economics Simulation Exercise) a Madrid. Aquest certamen, organitzat per la fundació Junior Achievement, consisteix en una simulació competitiva de gestió d'empreses. Funcionament del concurs Els alumnes han de gestionar una empresa virtual que fabrica ratolins d'ordinador d'alta tecnologia (DigiMouse). Per tenir èxit, han d'analitzar informes econòmics i prendre decisions estratègiques sobre: Preu del producte i unitats de producció. Inversió en màrqueting per augmentar les vendes. Despesa en Recerca i Desenvolupament (R+D). Ampliació de la capacitat de la fàbrica. "L'empresa que obté més beneficis al final és la que guanya." Detalls sobre la final a Madrid Després de setmanes de pràctiques setmanals fora de l'horari lectiu, els joves s'enfronten a una final intensa on: Competeixen contra set instituts de tot l'Estat espanyol. Hauran de prendre decisions molt ràpides, cada mitja hora. L'experiència els permet conèixer seus d'empreses multinacionals i fomentar el seu esperit emprenedor. El professor d'economia, José Manuel Vila, destaca que el centre té una trajectòria d'èxit, havent guanyat el concurs en dues ocasions anteriors. Tot i que els alumnes encara veuen lluny el món empresarial real, valoren positivament l'aprenentatge en un entorn de risc controlat amb diners ficticis.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
35'
El cristianisme i el fenomen religiós al segle XXI
El Cristiasnisme en un món en canvi L'entrevista amb Lluís Duc, monjo de Montserrat i doctor en Antropologia i Teologia, explora la situació de la religió dins la crisi global de la societat actual. Duc sosté que vivim en un moment de precarietat estructural on les institucions tradicionals (família, societat i religió) han perdut la seva capacitat de transmissió a causa d'una fractura de la confiança. Conceptes Clau i Visió Antropològica • Cristianismes en plural: Duc afirma que parlar de cristianisme en singular és una simplificació; el futur de la fe depèn de la seva capacitat de ser una resposta als reptes humans. • Centre vs. Perifèria: La vitalitat de les religions no prové de l'establishment, sinó de les perifèries que argumenten contra el sistema i s'adapten als nous temps. • El retorn del religiós: Malgrat les prediccions del segle XIX sobre la desaparició de la religió, aquesta persisteix, però sovint al marge de les estructures eclesiàstiques oficials. La Condició Humana i la Ritualitat "Mentre siguem éssers mortals i finits, la possibilitat religiosa estarà aquí." Segons el professor, l'ésser humà és un ésser rítmic per naturalesa. La crisi del catolicisme contemporani s'explica, en part, perquè ha perdut aquest ritme vital i cultural, generant una desconnexió amb la societat que desemboca en la indiferència. Reptes de la Identitat i el Consumisme • La identitat no és quelcom prefixat, sinó un procés d'identificació continu. • El món actual està dominat per la por a l'altre i una cultura hegemònica que actua amb mentalitat de minoria amenaçada. • En la societat postindustrial, el consum ha esdevingut una perversió del desig humà, substituint la producció i convertint-se en el motor d'un cercle infernal que amenaça l'estabilitat social.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Acció Social i equipaments al Camp de Tarragona
Infraestructures i polítiques socials al Camp de Tarragona L'entrevista amb Jordi Tous, director territorial del Departament d'Acció Social i Ciutadania, analitza el canvi de paradigma en les polítiques socials i l'estat dels equipaments a la regió. El punt central és la transició d'un model assistencialista cap a un sistema de drets subjectius i universalitat. La Nova Llei de Serveis Socials Marc Normatiu: La llei busca situar Catalunya als estàndards europeus, garantint que els serveis siguin un dret de la ciutadania i no depenguin exclusivament del pressupost. Llei de Dependència: La normativa catalana actuarà com a paraigües per a l'aplicació de la llei de dependència de l'Estat. Universalitat i Copagament: Es garanteix l'accés universal, tot i que s'especifica que això no implica gratuïtat total, sinó sistemes de copagament segons els casos. Inversions en Equipaments i Gent Gran Dèficit Històric: S'ha passat d'una ràtio del 2,78% de places de residència el 2003 al 3,40% el 2006, amb l'objectiu d'arribar al 5% durant la legislatura. La Residència de la Mercè: Un projecte complex amb retards constructius (agreujats per l'efecte del cas del túnel del Carmel). Es preveu la seva finalització el 2009, prioritzant la qualitat amb habitacions individuals i una nova unitat psicogeriàtrica. Altres projectes: Destaca la col·laboració amb entitats com la Xarxa de Santa Tecla per a la residència de Ponent (La Granja) i la inauguració de la nova casa d'acollida per a dones maltractades abans de l'estiu. Atenció Directa a les Persones Presupost Directe: Més enllà dels edificis, el departament va destinar prop de 32 milions d'euros al Tarragonès el 2005 en ajudes directes (PUA), prestacions no contributives i transport adaptat. Adopcions: Se segueix de prop la situació de les famílies amb expedients al Congo Brazzaville, gestionant la tramitació un cop retirada l'acreditació a l'entitat mitjancera (ECAI). "Hem de passar d'un sistema assistencialista a un on els drets socials siguin drets subjectius de la ciutadania."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
L'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus: Estudiar en la Natura
Estudis Especialitzats i Únics al Territori L'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus és un centre educatiu referent i únic a Catalunya per la seva oferta formativa especialitzada en el medi natural. Amb el lema "M'agrada i m'interessa", el centre busca connectar amb la vocació dels joves que volen fer de la natura la seva professió. Oferta Formativa i Nivells d'Estudi El centre imparteix diversos nivells per adaptar-se a les necessitats de l'alumnat: - Cicle Mitjà: Jardineria i Treballs forestals i conservació del medi natural (accés amb l'ESO). - Cicle Superior: Gestió i organització d'espais naturals i Prevenció de riscos professionals (accés amb Batxillerat o prova d'accés). - Indústries Alimentàries: Un cicle tècnic molt demandat per empreses d'oli i sucs per al control de qualitat. - Batxillerat: També s'ofereix aquesta modalitat dins del centre. Connexió amb el Territori i el Món Laboral L'institut destaca per la seva capacitat d'adaptar-se a les demandes laborals actuals de les comarques tarragonines: - Gestió d'espais naturals: Donada la proximitat de parcs com el Montsant, les Muntanyes de Prades i el Delta de l'Ebre. - Formació pràctica: Tot i tenir 5 hectàrees d'instal·lacions, gran part de l'aprenentatge es fa en entorns reals, incloent programes europeus com Comenius i Leonardo amb estades a Portugal o els Alps. - Alta inserció laboral: > "La feina pot esperar tres mesos, l'important és que tinguin la titulació que els obrirà portes". Molts alumnes troben feina abans de finalitzar els estudis. Portes Obertes i Preinscripció El centre anima els futurs alumnes a visitar les instal·lacions per decidir el seu futur amb autonomia: - Jornada de Portes Obertes: Dissabte 5 de maig. - Preinscripció: Del 15 al 25 de maig per a Cicles Mitjans i del 5 al 12 de juny per a Cicle Superior.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
2007-04-17 UM DOW QUEMICAL
Celebració i divulgació de la química a Tarragona Amb motiu del 40è aniversari de la planta de Dow Chemical a Tarragona, s'ha organitzat una exposició interactiva a l'anexe del Palau de Congressos. L'entrevista amb Pitu Boronat, responsable de relacions externes de l'empresa, detalla com la mostra busca apropar el món de la química a la ciutadania, mostrant que els seus productes són presents en quasi tots els aspectes de la vida quotidiana. Una exposició educativa i lúdica L'exposició consta de 21 apartats que combinen història, tecnologia i oci. Entre els elements més destacats es troben: Història de Dow: Un recorregut des de la seva fundació el 1897 per Henry Herbert Dow fins a la inversió de 2.000 milions d'euros a Tarragona. Aplicacions quotidianes: Mostres de materials usats en la construcció (com l'aïllant Styrofoam), la higiene personal, el mobiliari i la salut (pròtesis i envasos farmacèutics). Transport: S'exposen vehicles reals com un Renault Megane, una moto d'aigua i un ultralleuger per demostrar l'ús de resines i polímers. Activitats per a infants: Un Scalextric gegant, un minigolf de 8 forats que explica el procés de producció des del petroli fins al plàstic, i una aula tecnològica per fer experiments in situ. Innovació i futur Un dels anuncis més rellevants és el projecte d'una nova planta pilot de desaltinització a Tarragona. Amb una inversió de 8 milions d'euros, aquesta instal·lació utilitzarà tecnologia de membranes per potabilitzar aigua de mar, abordant un dels grans reptes de la humanitat. Productes revolucionaris: La fibra XLA Es dedica un espai a la fibra elàstica XLA, una innovació fabricada a Tarragona que està transformant el món tèxtil. S'utilitza en marques com Nike o Calvin Klein i destaca per: Ser inífuga i antiestàtica. Mantenir l'elasticitat davant el sol i el clor. S'aplica tant en banyadors com en equips esportius d'alta resistència. "Volem que la gent vingui, passegi, jugui i aprengui que la química és a tot arreu."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Projecte de la Llei de Barris a la Part Alta de Tarragona
Presentació del Projecte de Renovació Urbana L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat la presentació del projecte de la Part Alta a la quarta convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. La proposta compta amb un pressupost global de 14 milions d'euros, finançat al 50% entre l'administració autonòmica (mitjançant fons europeus) i el mateix ajuntament. Detalls Financers i Crítiques Polítiques • Inversió: Un total de 7 milions d'euros aniran a càrrec de l'Ajuntament. • Abast de les actuacions: El portaveu Joan Aregio aclareix que el projecte se centra en l'espai públic i no en la rehabilitació d'habitatges privats. • Rèplica a l'oposició: Davant les crítiques que demanen inversions de fins a 70 milions, l'equip de govern defensa el realisme de la xifra presentada segons la capacitat econòmica municipal. Diagnosi i Processos Tècnics La directora tècnica Cristina Vidal explica que s'ha realitzat una diagnosi basada en indicadors de cohesió social, sostenibilitat i urbanisme, obtenint una puntuació de 42 punts en el rànquing de la Generalitat. Participació Ciutadana i Microactuacions S'han recollit més de 120 propostes, de les quals s'han seleccionat 58 actuacions concretes basades en: Urbanisme: Pavimentació de carrers a un sol nivell (com els carrers La Nau o Merceria) i millora de places. Sostenibilitat: Campanyes recordant el reciclatge d'oli de cuina i instal·lació de sistemes de wi-fi. Accessibilitat: Supressió de barreres arquitectòniques en edificis públics com Casa Castellarnau o l'Oficina de Turisme. "L'objectiu principal de la llei és millorar la qualitat de vida dels ciutadans i donar una empenta als ajuntaments per revitalitzar els barris." Actualitat Política: La Imatge Corporativa En la darrera part del programa, el portaveu tracta la polèmica sobre la nova imatge corporativa de l'Ajuntament. Aregio defensa la legalitat de l'adjudicació del concurs (valorat en 53.000 euros) i qüestiona la coherència dels grups de l'oposició que ara demanen la seva retirada després d'haver-hi votat a favor inicialment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
El nou orgue de la Catedral de Tarragona per al 2010
Renovació Monumental de l'Orgue de la Catedral L'organista Jordi Vergés detalla el procés de construcció del nou instrument per a la Catedral de Tarragona, un projecte d'envergadura que preveu la seva inauguració per al Nadal de 2010 o principis del 2011. L'obra no només implica la creació d'un nou cor musical, sinó també una restauració profunda del patrimoni existent. Fases del Projecte i Restauració El procés de renovació es divideix en diversos fronts d'actuació simultanis: Construcció a Holanda: A partir del 2008, un taller especialitzat als Països Baixos començarà la manufactura de les peces i elements musicals interiors, un procés que durarà aproximadament dos anys. Restauració de la Façana: La imponent façana renaixentista del 1567 serà restaurada a la pròpia ciutat pels experts Eustaqui i Miquel Vallès. Treballs d'Adaptació: S'inclouen obres de maçoneria, electricitat i pintura a l'interior de l'estructura per acollir l'instrument modern. Característiques Tècniques i Històriques El nou orgue s'inspira en l'escola flamenca del segle XVI, però amb un concepte de so adaptat a l'època barroca. Jordi Vergés explica que recuperar l'estat original renaixentista era utòpic a causa de la pèrdua de documentació i les destruccions històriques (com les de 1936). "L'instrument que tindrem posseirà el primordial que ha de posseir, que és moltíssima qualitat; serà un orgue de primera divisió." Finançament i Futur El projecte compta amb un pressupost aproximat d'1,2 milions d'euros, garantit per un conveni entre la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament, la Generalitat i l'Arquebisbat. També s'obrirà una subscripció popular perquè la ciutadania pugui participar en el mecenatge de l'obra.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Concurs Literari de Sant Jordi a Tarragona Ràdio
Preparatius per a la Diada de Sant Jordi Tarragona Ràdio escalfa motors per a la celebració del 23 d'abril a la Rambla Nova. El programa especial tindrà lloc davant del Teatre Metropol, on els oients podran recollir premis si participen en un concurs literari radiofònic. El Concurs Literari L'emissora planteja preguntes senzilles sobre autors i autores de la literatura catalana per regalar roses i llibres. En aquesta sessió s'han destacat tres figures claus: Caterina Albert (Víctor Català): Es recorda el seu cèlebre pseudònim i la seva obra mestra, Solitud, que va celebrar el centenari el 2005. Artur Bladé i Desumvila: L'autor de Viure a Tarragona és notícia per la commemoració del centenari del seu naixement (1907-2007). Es destaca la seva vida a l'exili i la seva vinculació amb Benissanet. Vicent Andrés Estellés: A través d'una peça musical de Toti Soler i la veu d'Ester Formosa, s'ha recordat el poema M'aclame a tu, popularitzat per Ovidi Montlló. "No es tracta de fer un examen, sinó de fer una miradeta als nostres autors de totes les èpoques." Dinàmica de participació S'ofereixen tres opcions de resposta per facilitar la participació. Els guanyadors rebran el llibre de Relats de la Ràdio i una rosa el proper dilluns. L'espai busca refrescar la memòria sobre la història abundosa de les lletres catalanes, tant clàssiques com contemporànies.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Rosita: El naixement de la cervesa artesana de Tarragona
Rosita: Tradició i Artesania en una Ampolla En aquesta conversa s'explica el procés de creació de Rosita, una nova cervesa artesana nascuda a Tarragona amb la voluntat de recuperar la tradició de begudes de la ciutat. El projecte sorgeix d'un grup de socis de diversos àmbits que buscaven oferir un producte de valor afegit i identitat local. Característiques del Producte Perfil sensorial: Es tracta d'una cervesa de 5,5 graus, amb un gust suau i natural provinent de la malta i el blat. Tot i tenir un puntet amargant, destaca per ser molt refrescant. Filosofia de consum: Està dissenyada per a un consum pausat, ideal per degustar amb tranquil·litat i acompanyar una conversa, allunyant-se del concepte de la "canya ràpida". Producció limitada: La primera tirada consta de 20.000 ampolles numerades a mà, un detall que les converteix en objecte de col·leccionisme. Identitat i Comercialització El nom: S'ha triat el nom de Rosita per reivindicar el gènere femení en un sector dominat per noms masculins i per fer homenatge a un nom molt comú a la Tarragona antiga. La marca: L'empresa promotora, La Gardènia, recupera el nom d'una antiga fàbrica de sabons i lleixius molt emblemàtica de la ciutat. Distribució exclusiva: Per no competir directament amb les grans industrials, s'ha optat per un distribuïdor especialitzat en vins i caves de qualitat, centrant-se en restaurants i bodegues seleccionades. "És una cervesa per poder tenir una mica de conversació mentre la tastes, amb tranquil·litat." Lliçament i Futur La presentació oficial es realitza a la Casa Canals, seguida d'una ruta per les bodegues més típiques de Tarragona acompanyada de música. Tot i que el projecte neix amb calma, ja es planteja l'elaboració de noves varietats més fosques o torrades per a festivitats com Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
50'
Explorant la Plataforma Petrolífera Casablanca
Una Ciutat de Ferro al Mig del Mar Aquest episodi ens submergeix en el món de l'extracció d'hidrocarburs a la costa de Tarragona. A través d'una visita guiada a la plataforma Casablanca, descobrim els secrets d'una infraestructura que va ser clau per al subministrament energètic nacional durant els anys 80. Història i Ubicació La plataforma es troba a uns 40-50 quilòmetres de la costa, situada a sobre d'una làmina d'aigua de 161 metres de profunditat. • El camp Casablanca es va descobrir el 1975. • La plataforma fixa actual opera des de 1982 sota la propietat de Repsol. • El seu nom prové, curiosament, d'una fonda o restaurant del Delta on es reunien els geòlegs, i no de la famosa pel·lícula. La Vida a Bord i el Factor Humà Treballar a la plataforma implica un estil de vida peculiar marcat per l'aïllament i la convivència intensiva: • Torns de 14 dies: El personal viu a la plataforma durant dues setmanes i després en té dues de lliures. • Capacitat: Pot acollir fins a 64 persones, tot i que actualment l'equip és més reduït (unes 20-30 persones). • Seguretat: És la prioritat absoluta, amb simulacres setmanals i protocols estrictes contra incendis o fuites de gas sulfídric. El Procés Tècnic de Producció El podcast detalla com el petroli arriba des de més de 3.000 metres de profunditat fins a terra ferma: Extracció: El cru surt a una temperatura d'uns 120 graus. Separació: Mitjançant la gravetat, es separa el petroli, l'aigua i el gas en tancs separadors. Transport: Un cop mesurat, el cru s'envia a la refineria de terra a través d'un oleoducte. "Treballar aquí és com anar al desert; l'aventura de conèixer un món aïllat envoltat d'un cert aire romàntic." Futur i Medi Ambient Actualment, el jaciment es troba al final de la seva vida comercial. S'estan estudiant alternatives per a l'estructura, com ara el seu ús per l'emmagatzematge de CO2 capturat del complex petroquímic de Tarragona o el seu desmantellament seguint les normatives mediambientals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
L'ONCE Tarragona celebra Sant Jordi amb lectura pública
La tasca dels serveis bibliogràfics de l'ONCE En aquesta conversa amb Manel Ximeno i Antònia Batalla, s'explora la profunda activitat que realitza l'ONCE a Tarragona per garantir l'accés a la cultura de les persones amb discapacitat visual. Més enllà d'una biblioteca convencional, es defineixen com un centre de producció de materials adaptats que inclouen: Braille i sistemes sonors/digitals. Adaptació de llibres de text escolars (especialment per a primer i segon de primària) amb relleus i textures. Producció de materials quotidians com cartes de restaurants, invitacions de casament i guies excursionistes (com la del Montsant). La lectura pública de "El Capitán Alatriste" L'acte central de la celebració de Sant Jordi serà una lectura pública i ininterrompuda de l'obra d'Arturo Pérez-Reverte, que tindrà lloc aquest divendres. Horari: De les 16:00h fins a les 22:00h. Ubicació: Saló d'actes de l'ONCE a la Rambla Vella de Tarragona. Participants: Més de 50 lectors confirmats, incloent-hi autoritats, periodistes i ciutadans. Ambientació: El saló estarà decorat i tematitzat perquè les persones cegues puguin gaudir de l'experiència a través del tacte. "Qualsevol persona de Tarragona que vulgui apropar-se i participar en les lectures, pot llegir tothom... cadascú ho llegeix amb el seu propi sistema de lectoescriptura." Tecnologia i accessibilitat universal Es destaca la importància de la Biblioteca Digital, que ja compta amb més de 15.000 títols i permet l'accés immediat via internet. Tot i els avenços, els convidats recorden que encara hi ha moltes barreres virtuals en la xarxa, com en els processos de compra online, i reafirmen que el Braille segueix sent essencial per a l'aprenentatge ortogràfic i gramatical dels nens.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Avenços i futur del casc en el món casteller
L'impacte de les XII Jornades de Prevenció de Lesions Les recents jornades celebrades a Valls han servit per consolidar la confiança en el casc casteller i presentar els resultats de l'estudi científic liderat pel doctor Jaume Rosset. La valoració general és extremadament positiva, destacant especialment l'acceptació per part de la canalla i l'eficàcia protectora demostrada en caigudes reals. Conclusions sobre el casc d'acotxadors i enxanetes L'estudi s'ha centrat en tres eixos fonamentals que confirmen l'èxit de l'element protector: Confort i adaptabilitat: S’ha descartat qualsevol molèstia; els infants l’han incorporat com un element natural de l’activitat sense que aquest afecti la seva mobilitat o audició. Seguretat secundària: No s'ha detectat que el casc generi noves lesions al coll o a altres castellers a causa del seu disseny o pes. Eficàcia en l'impacte: L'anàlisi dels cascos retirats després de caigudes confirma que han absorbit energies d'impacte que, sense protecció, haurien causat lesions rellevants. "Les energies d'impacte han sigut prou importants com perquè haguessin produït algun tipus de lesió... i el casc ha funcionat perfectament." El futur: El casc per als dosos Actualment es treballa en una segona fase del projecte destinada als dosos. Aquesta presenta un repte tècnic molt més complex, definit pel doctor Rosset com la quadratura del cercle: Es necessita un casc més gran i amb més capacitat d'absorció, ja que els dosos tenen més massa corporal. Per contra, el disseny ha de ser més compacte per no interferir amb el pas de l'enxaneta i l'acotxador. L'estimació inicial del fabricant NZI és de dos anys, tot i que s'estan destinant recursos extres per intentar escurçar aquests terminis. Canvi de percepció i diàleg amb el sector mèdic L'accident fatal de la Mariona Galindo va accelerar la implantació del casc, passant de ser una eina recomanada a una de pràcticament imprescindible per al consens de les colles. A més, les jornades han servit per apropar postures amb metges escèptics, permetent que el sector sanitari conegui la seriositat amb què el món casteller aborda la seguretat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
La segregació de la Canonja: Vers un municipi independent
La Canonja inicia el tràmit de segregació definitiu L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha explicat a Tarragona Ràdio la transcendència dels plenaris convocats per al proper dilluns 16 d'abril. En aquestes sessions, tant l'Ajuntament de Tarragona com el de la Canonja aprovaran la memòria de segregació, un document de més de 370 pàgines que recull tota la història i acords tècnics necessaris per a la independència municipal. Detalls clau del procés Acord territorial i econòmic: La memòria inclou pactes sobre territori, serveis i la gestió de les relacions futures entre ambdues localitats. Continuïtat dels serveis: S'ha garantit que el ciutadà no notarà canvis traumàtics en serveis com el transport públic o la recollida d'escombraries (que mantindrà contractes actuals amb empreses com Foment). Viabilitat econòmica: El municipi resultant serà solvent, i s'ha establert un període de 15 anys per tal que l'Ajuntament de Tarragona s'ajusti a la pèrdua d'ingressos derivats de la indústria química. Calendari previst i tràmits legals Una vegada aprovada la memòria als plenaris, s'obre un període d'exposició pública de 60 dies. El govern local de la Canonja preveu que la Generalitat de Catalunya dictamini a favor durant el 2008, situant la independència efectiva l'1 de gener de 2009. "Serà un dia històric perquè aprovarem la història del nostre poble explicada en els últims 40 anys, quan la Canonja va perdre la seva identitat." Impacte polític i urbanístic Urbanisme propi: Actualment la Canonja depèn del pla general de Tarragona, però com a municipi independent podrà revisar i gestionar el seu propi planejament. Consens Polític: Muñoz destaca que el procés compta amb el suport de tots els grups polítics i nega que sigui un acte estrictament electoralista, tot i la proximitat dels comicis.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Entrevista a Agustí Mallol: ruptura política i nou rumb
Anàlisi del Context Polític i Personal Agustí Mallol, que ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona durant més de 15 anys, explica els motius de la seva decisió de donar-se de baixa de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la seva posterior expulsió de l'equip de govern. Segons descriu, aquesta és la seva primera entrevista extensa per trencar un mes de silenci públic. Motius del distanciament amb l'equip de govern • Mallol afirma que fa un any i mig que no es trobava còmode dins de l'executiu local. • Atribueix gran part de la inestabilitat a la pugna política entre Convergència i Unió (CiU) per la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal. • Expressa la seva decepció per les maneres en què es va gestionar la seva sortida: "Hi ha paraules molt dures del Joan Miquel cap a la meva persona, això et dol molt." Aliances i futur: El suport a Ballesteros Inesperadament, Mallol anuncia el seu suport al candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, per a les properes eleccions municipals. Aquesta decisió es fonamenta en diversos eixos: • Víncul amb l'UGT: El sindicat ha estat el pont de col·laboració amb el projecte socialista. • Visió Humanista: Mallol defensa que la ciutat necessita recuperar valors humans i proximitat, qualitats que veu en la figura de Ballesteros. • Independència actual: Malgrat la seva alineació personal, aclareix que no va en cap llista electoral i que acaba la legislatura com a regidor independent. Responsabilitat institucional i Pla General Davant la pregunta sobre el futur Pla General d'Ordenació Urbana (POUM), el regidor adopta una postura institucional: • Manté el compromís amb els projectes en els quals ha treballat durant 15 anys per coherència política. • Rebutja actuar per venjança política contra els seus antics companys: "No li faré cap mala jugada a l'equip de govern... No es pot ser venjatiu a la vida." Situació al Gimnàstic de Tarragona Com a president de la Federació de Penyes del Nàstic, Mallol també analitza la crisi institucional del club: • Demana la unió dels diferents corrents i consellers per sobre dels interessos personals. • Encara manté l'esperança matemàtica en la permanència de l'equip a la categoria. • Fa un reconeixement tant a Jordi Virgili com a l'ex-president Joan Maria Andreu.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Mites i realitats de l'islam: Diversitat i cultura
L'islam: Més enllà dels estereotips Aquesta conversa explora la complexitat de l'islam, allunyant-se de les visions simplistes i sovint distorsionades que arriben a través dels mitjans de comunicació. Es subratlla que l'islam no és un ens homogeni ni un espai incomprensible, sinó un mosaic de tendències espirituals, polítiques i socials. Diversitat Geogràfica i Cultural L'islam no és només oriental; és una realitat profundament arrelada en diversos continents: Europeu: Amb presència històrica a la Península Ibèrica i poblacions autòctones actuals als Balcans (Bòsnia). Occidental: Hereu de la cultura grecorromana. Asiàtic: Amb una gran població a països com Indonèsia. Religió, Política i el mite del terrorisme Un dels punts clau és la desmitificació del vincle inherent entre religió i violència. L'interlocutor argumenta que: El denominat "terrorisme islàmic" té més a veure amb el dèficit de justícia, la pobresa i les dictadures que amb la fe religiosa. Existeix una gran majoria silenciosa que viu la seva fe (o la seva falta de fe) amb total normalitat i voluntat de convivència. L'ús instrumental de la religió sol ser un recurs de grups totalitaris que han fracassat socialment. "No podem ser dropos intel·lectualment; la globalització ens obliga a un esforç de comprensió pràctica per resoldre problemes real." La Dona a l'Islam Es trenca el tòpic de la dona com a figura exclusivament oprimida, destacant l'emergència d'intel·lectuals i feministes islamistes. Es recorda que, històricament, algunes societats islàmiques del segle VII presentaven un estatus més liberal que altres civilitzacions contemporànies com la romana bizantina.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Protesta d'Unió de Pagesos a Tarragona pel PDR
Manifestació de la pagesia a la delegació del Govern Una cinquantena de membres del sindicat Unió de Pagesos, provinents del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, el Segrià i el Priorat, s'han concentrat davant la delegació del Govern de la Generalitat al carrer Sant Francesc. La protesta ha estat marcada per una pluja intensa i el tall del trànsit al centre de la ciutat. Principals reivindicacions i accions Els manifestants han realitzat una acció simbòlica i directa per visibilitzar el seu malestar: Empaperat de la façana: S'han encolat cartells denunciant la discriminació del Ministeri i la manca de suport del Departament d'Agricultura. Lliurament d'un manifest: Els representants han entrat a la delegació per presentar formalment les seves queixes sobre les polítiques agroambientals. Crítica al PDR (Pla de Desenvolupament Rural): El sector denuncia que els fons provinents de Brussel·les no s'estan destinant a la modernització de les explotacions ni a la incorporació de joves, sinó a infraestructures secundàries com l'arranjament de camins. Declaracions del sector Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, ha estat molt crític amb la gestió de l'administració: ". . . van anar a Madrid i els van prendre la cartera . . . Catalunya està arrere de tot, som el patinet d'Espanya en promoció de productes." Segons Coll, el sector pateix una manca de respecte institucional i una forta pressió especulativa sobre la terra (especialment al voltant de la C-14), mentre que les ajudes que reben els joves agricultors són insignificants comparades amb altres comunitats autònomes.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1'
Patrimoni bèl·lic en risc a la muntanya de Sant Joan
Conflicte urbanístic al búnquer de la Mora S'ha generat una forta inquietud veïnal a la urbanització de la Mora (Tarragona) per l'inici d'obres en una zona que allotja un búnquer republicà de la Guerra Civil. Una promotora pretén construir-hi una promoció d'uns 100 habitatges a la part més alta de la muntanya. Estat actual de les obres Malgrat els temors de la comunitat, s'ha pogut verificar l'estat de les intervencions recents: S'han realitzat feines prèvies de desbrossament del terreny fa setmanes. Recentment s'han executat micropilotatges: perforacions de 10 cm de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. L'objectiu d'aquestes cales és analitzar la composició del subsol. Integritat de la fortificació "Les màquines no han entrat el que seria el búnquer en si, sinó que el que han fet són aquestes perforacions a l'exterior." Es confirma que, tot i la presència de maquinària a la muntanyeta de Sant Joan, l'interior de l'edificació històrica no ha estat malmès fins ara. En aquests moments, l'activitat s'ha aturat a causa de la pluja i no hi ha operaris a la zona de la promoció.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Lideratge de Tarragona en l'ús d'Internet
Tarragona, Capdavantera en l'Ús d'Internet Tarragona s'ha consolidat com la demarcació líder a l'Estat espanyol en l'ús d'internet, amb un 61% de la població connectada, superant la mitjana de Catalunya (54%) i de Madrid (60,9%). Aquesta fita s'atribueix a la trajectòria històrica de la regió, especialment gràcies a la creació de Tinet fa dotze anys, la primera xarxa ciutadana que va fomentar una cultura digital pionera. Perfil de l'Internauta i Evolució Demogràfica L'estudi realitzat per l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI) destaca dades rellevants sobre qui utilitza la xarxa: Joves i Estudiants: El col·lectiu d'entre 15 i 24 anys té una penetració del 93%, un creixement exponencial respecte a anys anteriors. Gent Gran: Tot i que el percentatge és menor (11% en majors de 69 anys), s'ha registrat un creixement de prop del 50% en l'últim any gràcies a iniciatives de formació territorial. Món Empresarial: Les empreses i autònoms han fet un salt qualitatiu important, amb un augment de l'ús del 20% en només un any. Barreres i Reptes de Futur Malgrat l'èxit, Enric Brull, director d'OASI, identifica diversos obstacles per assolir el 100% de connectivitat: El Cost Econòmic: Espanya continua sent un dels països amb les tarifes d'internet més cares d'Europa, fet que suposa un fre per a les rendes més baixes. La Fractura Territorial: Encara hi ha municipis petits sense accés a banda ampla (ADSL), un problema que s'espera resoldre amb la tecnologia mòbil i el cablejat. La Convergència Tecnològica: El futur passa per integrar internet en el televisor, l'aparell present en el 100% de les llars, facilitant l'accés a aquells que no dominen l'ordinador. "Internet és una cosa més a casa, com és la nevera o la televisió. S'ha creat un entorn favorable gràcies a una xarxa ciutadana pionera." Finalment, el debat sobre el cànon digital i els drets d'autor se situa com una de les controvèrsies socials actives, on cal trobar un equilibri entre la protecció dels creadors i l'ús legítim de la tecnologia per part dels ciutadans.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
La Cigale de Lyon visita l'Auditori de Tarragona
Un concert excepcional a la ciutat de Tarragona El programa destaca la visita de la prestigiosa formació coral infantil La Cigale de Lyon, considerada una de les millors d'Europa. L'actuació s'emmarca dins del cicle de primavera clàssica a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Trajectòria i estructura de la formació Martí Ferrer, responsable de cors del Conservatori de Música de Tarragona, explica els detalls d'aquest grup: Origen: Fundat fa uns 40 anys a la regió de Lió, nascut de la unió de les millors veus de diverses corals locals. Estructura: Disposen d'una base de prop de 500 cantaires, dels quals se seleccionen els millors per formar el cor insígnia que gira internacionalment (uns 60 components). Reconeixement: Guanyadors de premis prestigiosos com el Guido d'Arezzo o el de Tolosa. Domini escènic i repertori El que fa realment especial a aquesta formació és la seva capacitat de transmetre més enllà de la veu: Posada en escena: Destaquen per un domini natural de l'espai, sentit de l'humor i una gran expressivitat natural que defuig de la rigidesa habitual en els cors joves. Repertori variat: Des de música contemporània i tradicional francesa fins a versions de Jacques Brel, chanson francesa i músiques del món (africana, xinesa o americana). "Ens falta traspassar la barrera de l'escenari, i ells això ho fan molt bé."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Situació mèdica a Tarragona i l'Oficina Virtual del COMT
El futur de la sanitat a Tarragona: Entre la innovació i la pressió assistencial L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), analitza l'estat actual del sistema sanitari i les noves estratègies per apropar-se a la ciutadania. L'Oficina Virtual d'Informació a l'Usuari El projecte central destacat és la creació d'una oficina virtual pionera que busca establir un canal de comunicació directa amb la societat. Els punts clau són: Objectiu: Oferir informació transparent sobre alarmes sanitàries, calendaris de vacunació i novetats científiques. Escolta activa: Recollir la percepció dels ciutadans per detectar mancances en el sistema, tant públic com privat. Diferenciació: El president aclareix que no és una via per a denúncies (que segueixen el canal deontològic), sinó per a suggeriments i feedback. Crisi de professionals i competències El doctor Soler expressa la seva preocupació davant les propostes del Departament de Salut de la consellera Marina Geli: Fuga de talent: Un 60% dels metges formats a la URV marxen fora de la província pels baixos al·licients i millors condicions a Europa. Sobrecarrega vs. Competències: Critica que augmentar les competències dels metges de capçalera pugui ser només una manera de donar-los més càrrega assistencial. Autogestió: Soler defensa que el metge ha de poder gestionar la seva pròpia agenda per dedicar a cada pacient el temps que realment necessita. Les mancances del sistema Tot i afirmar que Catalunya té un dels millors sistemes de salut de la Unió Europea, reconeix problemes estructurals: "Les mancances del sistema les tapen els metges amb el seu esforç personal des de la consulta." Urgències: El mal ús dels serveis hospitalaris per casos que s'haurien de resoldre a l'atenció primària. Llistes d'espera: Un fenomen alimentat pel creixement poblacional i l'augment de la demanda tecnològica.