Tots els episodis

62603 episodis disponibles

episodis

51145-51168 de 62603

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Dia de la Dona: Manifest i Reivindicacions a Tarragona
Commemoració del 8 de Març a la plaça de la Font L'emissora municipal connecta en directe amb la plaça de la Font de Tarragona per cobrir la lectura del manifest del Dia Internacional de la Dona. L'acte, que uneix l'Ajuntament i la Generalitat, ha servit per posar de manifest els reptes pendents en matèria d'igualtat. Punts Clau del Manifest La regidora de Serveis Socials, Maria Lluís Expositor, ha destacat durant la lectura: La necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en tota l'agenda política local. La urgència de millorar el repartiment d'usos i temps i les condicions laborals. La idea que una societat sense igualtat efectiva és una societat "pobra en drets i esperit". "Només des del reconeixement de les realitats, necessitats i demandes de les dones, podem fer una política inclusiva que contempli el conjunt de la ciutadania." Reflexions sobre el Canvi Social L'espai recull entrevistes posteriors a la lectura on s'aprofundeix en la situació actual: Igualtat i Corresponsabilitat: Es subratlla que la igualtat no és encara una realitat i que cal que els homes s'impliquin en les tasques domèstiques no com a "ajudants", sinó en primera persona. Cultura i Mentalitat: Isabel Sales, de l'Institut Català de les Dones, remarca que el canvi de mentalitat és un procés lent que ha de transcendir les institucions per arribar a les unitats familiars. Homenatge: A més de la reivindicació, el dia serveix per retre homenatge a les pioneres que van iniciar el camí cap a la conciliació i la flexibilitat laboral. Finalment, s'anuncia una concentració convocada per Amnistia Internacional per a la tarda, centrada en la situació dels drets de les dones a escala global.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Actualitat política i patrimoni a Tarragona
Crisi política a l'Ajuntament de Tarragona L'episodi comença abordant la notícia de portada: la baixa del regidor Agustí Mallol com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Maria Mercè Martorell, ex-membre del PP i ara al grup mixt, analitza la situació des de la seva experiència personal. Desgast dels partits tradicionals • Martorell expressa el seu respecte total per la decisió de Mallol. • S'obre un debat sobre la crisi dels partits polítics en l'àmbit municipal, on les persones i la seva gestió tenen més pes que les sigles. • Sobre el futur de Mallol, s'especula si passarà al grup mixt o seguirà com a independent dins del govern municipal d'un Miquel Nadal. "No és qüestió de partits, és qüestió de persones i en la política municipal més que en cap altre lloc." Èxit del Patrimoni i Turisme Cultural En la segona part de l'entrevista, es valora l'increment del 18% en el nombre de visitants als museus i recintes monumentals durant el 2006, fregant els 600.000 visitants. Factors del creixement • La consolidació de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. • L'entrada de la ciutat al Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. • L'efecte de l'arribada de l'AVE i la promoció conjunta amb Renfe. • L'impuls mediàtic del Nàstic a Primera Divisió i el germanament amb Pompeia. Novetats Museístiques: Casa Castellarnau Es destaca la inauguració d'una nova exposició permanent a la Casa Castellarnau que mostra un tast (l'1%) del fons del Museu d'Història. • La mostra inclou 50 peces que van des de llànties romanes fins a objectes del setge de 1811. • Martorell aprofita per reclamar l'edifici del Banc d'Espanya com a futura seu del Museu d'Història de la ciutat per poder exhibir les més de 5.000 peces que actualment estan en magatzems.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
La bufanda més gran del món: Nàstic i Estrella Damm
Festa Esportiva i Ciutadana a Tarragona Aquest cap de setmana, Tarragona es prepara per a un esdeveniment històric que combina la passió pel futbol amb un rècord mundial. El Gimnàstic de Tarragona i Estrella Damm han organitzat el desplegament de la bufanda més llarga del món, amb una longitud total de 58 quilòmetres. Detalls del Desplegament i la Logística La bufanda, de color grana, s'ha estat confeccionant durant tres mesos i el seu muntatge a la ciutat seguirà aquest cronograma: Dissabte: Comença el desplegament a la coca central de la Rambla, des de la plaça Imperial Tarraco fins al Balcó del Mediterrani. Diumenge a les 12:00h: Es realitzarà l'estirada de l'últim quilòmetre de la bufanda en directe com a acte central de la festa. L'esdeveniment: Comptarà amb la participació de més de 150 voluntaris i inclourà una degustació de cervesa i una xampinyonada organitzada per les penyes. Com aconseguir un fragment de la bufanda Un cop acabada la festa, la macrobufanda es tallarà i es rematarà per crear 40.000 bufandes individuals. Per aconseguir-ne una, cal seguir aquests passos: Reunir 20 etiquetes especials d'ampolles d'Estrella Damm (promoció específica del Nàstic). Anar a la botiga de l'estadi entre el 26 de març i el 5 d'abril. L'horari de recollida serà de 10:00 a 13:00 hores. "L'objectiu inicial del projecte era oferir quelcom de primera a l'afició i demostrar que la del Nàstic és una afició de primera." Context Esportiu La celebració coincideix amb un moment dolç per al club grana, que rebrà el Sevilla FC (actual líder de Primera Divisió) després d'una victòria històrica a San Mamés. L'aliança entre el club i la marca cervesera es presenta com un compromís a llarg termini per fomentar activitats socials i culturals a la zona de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Amnistia Internacional: Pels drets de les dones
La lluita contra la violència de gènere des de Tarragona En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, Enric Prades, portaveu d'Amnistia Internacional a Tarragona, analitza la situació crítica de la violència contra les dones en motiu del Dia Internacional de la Dona. L'organització subratlla que la violència de gènere és una violació sistemàtica dels drets humans que es manifesta de formes diverses i sovint invisibles. Xifres i formes de violència L'entrevista posa de manifest dades alarmants que reflecteixen la magnitud del problema: Una de cada tres dones al món patirà violència física o psíquica al llarg de la seva vida. A l'estat espanyol, prop de dos milions de dones pateixen maltractaments per part de les seves parelles o exparelles. La violència no és només física (morts o agressions), sinó també psíquica i estructural, incloent-hi la privació de llibertat i el control sobre la vida quotidiana. Crítica a l'aplicació de la Llei Integral Tot i l'existència d'un marc legal, Amnistia Internacional denuncia mancances greus en la seva execució: Falta de recursos: No hi ha mitjans suficients per a una aplicació real i efectiva. Desigualtat territorial: Segons la zona geogràfica (rural o urbana) o la competència administrativa, l'atenció a la víctima canvia. Vulnerabilitat de les dones immigrades: El risc d'expulsió per situació irregular frena moltes dones a l'hora de denunciar els seus agressors. "Molts d'aquests casos són totalment amagats, són ocults i, a més a més, molts són impunes." Acció global i local L'acte convocat a la Plaça de la Font de Tarragona busca ser un clam globalitzador per recordar les víctimes de tot el món, des de les desaparegudes de Ciudad Juárez fins a les dones que pateixen la mutilació genital o la pena de mort, exigint la fi de la impunitat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Inauguració del nou Club Sant Jordi a Tarragona
Reobertura del Club Sant Jordi a Tarragona Tarragona Ràdio s'ha desplaçat al carrer Ramon i Cajal per cobrir la inauguració de la remodelació del Club Sant Jordi, un espai gestionat per la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya. Aquest centre ha estat renovat per adaptar-se a les necessitats actuals de la societat, especialment de la gent gran. Noves instal·lacions i serveis L'espai ha passat de ser un lloc de lleure tradicional a un centre polivalent i modern: Aula d'informàtica: Introducció a les noves tecnologies i accés a internet per als usuaris. Cuina adaptada: Permet fer tallers de cuina, però també és un espai per a activitats com ceràmica i pintura, o fins i tot per a àpats col·lectius. Sales polivalents: Espais on es realitzen des de balls (l'activitat amb més èxit) fins a cursos de meteorologia o plantes medicinals. Compromís social i convenis El director gerent, Josep Solans, destaca que el centre està obert a tota la ciutat, tot i que els clients de Caixa Catalunya tenen prioritat en certes activitats. Un dels punts clau és la funció social de l'equipament: "Retornem a la ciutat de Tarragona part dels beneficis de l'activitat financera a través de l'obra social." S'han signat acords rellevants, com el conveni amb la Fundació per a l'Educació Pública i la Formació en Càncer, que permetrà oferir grups de suport per a familiars de malalts oncològics. Detalls de la inauguració Inversió: La remodelació ha superat els 400.000 euros. Calendari: El centre té un compromís de servei total, tancant només els dies de Nadal i Cap d'Any. Actes: L'acte oficial del matí ha comptat amb autoritats de la Diputació i la URV, mentre que a la tarda s'ha programat una festa popular amb havaneres.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Tarragona: Una passejada pel terme i la seva toponímia
Els autors Maria Teresa Muntanya i Francesc Escatllar presenten una obra monumental que recull la toponímia i la microtoponímia del terme municipal de Tarragona, fruit d'una investigació de gairebé 30 anys. L'obra no és només un llistat de noms, sinó un estudi interdisciplinari que connecta la història, el territori i la memòria oral. Metodologia i recerca El treball s'ha basat en dos pilars fonamentals: * Recerca documental: Consulta exhaustiva d'arxius, plànols històrics i el catastre parcel·lari de 1950. * Transmissió oral: Entrevistes amb pagesos i gent gran per recuperar noms de finques, masos i racons que estaven a punt de desaparèixer. Estructura i contingut El llibre, dividit en tres volums, s'organitza de la següent manera: * Ordre alfabètic: Facilita la consulta ràpida defugint dels genèrics (com "mas" o "camí") per centrar-se en el nom específic. * Àmbit extra-murs: Es focalitza en les zones rústiques, horts i platges, ja que la part urbana ja havia estat coberta per autors previs. * Microtoponímia: Arriba al detall de cada parcel·la, incloent-hi renoms de famílies i propietaris que han donat caràcter al territori. La importància de la preservació Els autors subratllen que aquest inventari és una eina política i social per conservar la identitat del territori davant l'avanç de l'urbanisme modern. "És un testimoni viu del que la gent coneixia; la transmissió oral és fonamental per a un treball així." L'obra destaca curiositats com l'evolució de noms de platges, l'origen de camins tradicionals i la localització exacta d'antics pous documentats des de fa segles, com el pou d'enrelot.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Actes pel Dia de la Dona a Tarragona: Reivindicació i Cultura
Commemoració del 8 de Març a Tarragona L'episodi se centra en la presentació dels diversos actes organitzats per al Dia Internacional de la Dona. Amb la participació de representants de col·lectius de dones i del Consell de la Gent Gran del Tarragonès, es posa de manifest el paper actiu de les dones a la ciutat. Activitats Destacades VII Concurs de Prosa "Relats de Dona": Un certamen ja consolidat que enguany compta amb 16 participants d'edats diverses. Els relats tracten temes com els sentiments, la problemàtica femenina i els records. Teatre i Auto-reivindicació: S'organitza una tarda de teatre on les protagonistes són dones que habitualment no fan aquesta activitat, buscant que el temps lliure sigui realment per a elles mateixes. Jornada Institucional: Demà es farà la lectura del manifest a la plaça de l'Ajuntament, seguida de l'entrega de premis i un dinar de germanor. La Veu de la Dona Gran L'Avelina, representant de la gent gran de 82 anys, aporta una visió vitalista sobre l'envelliment actiu: "S'aprèn cada dia. Jo demano a les dones que es cultivin, que no es quedin enxufades a la televisió, perquè això envelleix." Es discuteixen també temes de gran rellevància social com el maltractament a la gent gran i la necessitat d'explicar històries positives per contrarestar el pessimisme dels mitjans de comunicació. Reflexions sobre la Igualtat Les convidades, com la Irene Taramona i la Chon, debaten sobre la necessitat de continuar reivindicant els drets de la dona. Es ressalta que el concepte de dona treballadora inclou tant qui rep un sou com qui treballa a casa cuidant la família i els nets tota la vida.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Càritas Tarragona unificarà els serveis al carrer August
Unificació del servei social a Tarragona Càritas Diocesana de Tarragona ha iniciat un projecte per unificar tots els seus serveis socials en un únic espai situat al carrer August. Aquesta mesura pretén millorar l'atenció i la visibilitat de l'entitat a la ciutat. Detalls del nou espai Ubicació: Edifici dels pares Carmelites amb entrada independent pel carrer August. Superfície: Aproximadament 700 metres quadrats cedits per 25 anys. Obres: Remodelació d'instal·lacions i, especialment, l'eliminació de barreres arquitectòniques amb la instal·lació d'un elevador. Trasllat: Es preveu realitzar-lo durant l'estiu per començar l'activitat al setembre. Reptes legislatius i socials La directora, Carme Borbonés, destaca que l'entitat s'està adaptant al nou marc legal, especialment a la Llei de la Dependència i la futura Llei de Serveis Socials de Catalunya. Àmbits d'actuació prioritaris Salut Mental: Atenció a situacions de desestructuració familiar que queden fora dels circuits oficials. Immigració: Suport continuat a les persones nouvingudes un cop finalitza l'atenció inicial de la Creu Roja. Treball en xarxa: Consolidació de la col·laboració entre les diferents Càritas parroquials i interparroquials. "Volem que la gent sàpiga que quan tingui una necessitat i vulgui demanar la mà de Càritas, sabrà on estarà." El valor del voluntariat L'entitat compta actualment amb prop de 1.000 voluntaris a l'arxidiòcesi. Borbonés fa una crida a la societat per valorar aquest capital humà i convida professionals liberals a oferir els seus serveis de manera voluntària.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
2007-03-06 UM MAN RAY
Explorant l'univers de Man Ray L'exposició presentada al centre cultural de Caixa Tarragona, comissariada per la historiadora de l'art Pilar Parcerises, ofereix una mirada inèdita a l'obra d'Emmanuel Radinsky, conegut mundialment com Man Ray. Aquesta mostra, provinent de la col·lecció Goldberg de Nova York, reuneix 85 obres (82 fotografies i 3 objectes) que capturen l'esperit d'un artista total que va ser fotògraf, pintor, escultor i cineasta. La Revolució de la Fotografia Surrealista Man Ray va ser un pioner en desvincular la fotografia de la mera imitació de la pintura, adaptant-la a la nova era del progrés, la velocitat i el maquinisme. Alguns conceptes clau explicats per la comissària inclouen: Automatisme fotogràfic: L'ús de la càmera com una màquina d'escriure per canalitzar els dictats espontanis de la ment. Raimogrames o Radiogrames: Tècnica de fotografia sense càmera que transforma objectes quotidians en imatges oníriques i esquelètiques. Valor Vintage: L'exposició destaca perquè conté tiratges originals fets pel mateix artista entre els anys 20 i 30. Temàtiques i Seccions de la Mostra L'exposició s'estructura en diversos àmbits que reflecteixen les obsessions i l'entorn de l'artista: Retrats i Cercle Social: Imatges de poetes i creadors surrealistes com Paul Eluard, André Breton o Joan Gris. La Venus de carn i os: Una secció dedicada a la seva companya Adrien Fidelin, on Man Ray reinventa el nu femení lluny dels cànons clàssics o surrealistes habituals. Art Cinètic i Experimentació: Col·laboracions amb Marcel Duchamp, incloent-hi experiments amb la tercera dimensió i espirals. L'Apropament a l'Art Africà: Com la càmera de Man Ray va transformar objectes rituals i màscares en obres d'art modern sota la mirada occidental. "Intento fer la meva fotografia automàtica i servir-me del meu aparell fotogràfic com d'una màquina d'escriure." L'Humanisme i el Llegat L'entrevista conclou recordant la faceta més senzilla i humana de Man Ray, un home que, malgrat el seu èxit a l'aristocràcia de París, va viure en una certa marginalitat i va demanar un enterrament sense luxes a Montparnasse. L'exposició a Tarragona és el tancament de la seva itinerància per Espanya abans de viatjar a centres internacionals com la Tate Modern de Londres o el Japó.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Afectacions de trànsit per la nova rotonda a l'antiga N-340
Obres de millora a la cruïlla de l'antiga N-340 El Ministeri de Foment i el Departament de Carreteres han iniciat les actuacions per construir una nova rotonda a la confluència de l'antiga carretera N-340 i la carretera del Catllar (TP-2039). Aquestes obres, que ja es troben en fase de senyalització imminent, provocaran canvis significatius en la mobilitat de la zona durant els propers tres mesos. Principals canvis en la circulació Tot i que el trànsit no es tallarà totalment, els conductors hauran d'adaptar-se a noves rutes: * Desviaments pels vorals: La circulació es desviarà cap als laterals de la via principal per poder treballar en la calçada central, obligant els vehicles a fer un traçat en siga-saga. * Sentit Altafulla des de Boscos: Els vehicles que surtin de l'urbanització de Boscos o el Catllar i vulguin anar cap al nord ja no podran fer el gir directe; hauran de baixar cap a Cala Romana per fer un canvi de sentit. * Accés a Boscos des de Tarragona: Els conductors provinents del centre de la ciutat hauran de continuar recte fins al càmping Las Palmeras per poder girar i enfilar la TP-2039. Impacte en la mobilitat local "Si comencen a haver retencions i al damunt tenim que fer més distància, crec que es complicarà la cosa per als que vivim aquí." Aquesta declaració d'un veí recollida per la unitat mòbil de Tarragona Ràdio reflecteix el neguit dels residents. Es preveu que les complicacions augmentin amb l'arribada del bon temps i l'increment del trànsit estacional cap a mitjans de juny, quan està prevista la finalització dels treballs.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Convocatòria del Premi T6000 de Repsol per a la cultura popular
Detalls de la quarta edició del Premi T6000 Josep Bertran, cap de Relacions Externes de Repsol, presenta a Tarragona Ràdio la nova convocatòria del Premi T6000, una iniciativa destinada a finançar projectes de recuperació i preservació de la cultura popular i tradicional de la ciutat. Objectius i dotació econòmica Finançament: El premi compta amb una dotació de 6.000 euros per a un únic projecte guanyador. Finalitat: Donar suport a entitats que treballen en el seguici popular o en elements relacionats amb les festes de Santa Tecla. Tipologia de projectes: Es poden presentar propostes per a la creació o restauració d'elements (com la Víbria o els Negritos), renovació de vestuari, recuperació de partitures musicals o recerca de documents històrics. Calendari i participació Termini de presentació: Les entitats interessades poden enviar els seus projectes fins al 25 d'abril. Veredicte: Es preveu fer públic el guanyador a mitjans de maig per facilitar l'execució del projecte de cara al setembre. Compromís: Tot i que no és excloent, es valora positivament que l'element recuperat pugui ser exhibit durant la propera edició de Santa Tecla. "Vam veure que hi havia molta gent involucrada en aquests temes i que nosaltres hi podríem aportar el nostre granet de sorra." Altres iniciatives culturals Bertran també ha destacat el compromís de la companyia amb altres esdeveniments locals, com el certamen d'art efímer en col·laboració amb el Conservatori de Música de la Diputació, que se celebrarà el proper mes de juny.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Quarta edició del cicle de cinema En mans de dones
Presentació de la IV Edició a Tarragona S'ha presentat la quarta edició del cicle En mans de dones a Tarragona, una iniciativa que busca visibilitzar la mirada femenina en el setè art. La directora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, Mercè Coll, destaca que l'objectiu no és trencar amb res de forma agressiva, sinó oferir realitats i llenguatges cinematogràfics alternatius. Durant l'entrevista es reflexiona sobre la necessitat d'aquests cicles per a pel·lícules que sovint queden fora dels circuits comercials estàndard. Coll subratlla que: "És una visió diferent... com a persones, com a dones, com a realitzadores, tant enfront de la realitat com del propi cinema com a llenguatge." Una cartellera diversa i internacional El cicle d'enguany proposa un viatge geogràfic i emocional a través de diversos títols : 53 días de invierno (Judith Colell): Obra inaugural que explora el concepte de fracàs des d'una perspectiva positiva i quotidiana. Dones de les Maquiles: Un documental participatiu sobre l'explotació laboral a l'Amèrica Llatina on les protagonistes han filmat part de l'obra. Grbavica (Jasmila Žbanić): Guanyadora a Berlín, analitza les seqüeles de la guerra dels Balcans i les violacions com a crim de guerra mitjançant una relació mare-filla. The Virgin Suicides (Sofia Coppola): Un clàssic sobre l'adolescència i la recerca d'identitat que tanca el cicle. El repte de la direcció femenina Coll posa èmfasi en la joventut de les realitzadores actuals i en les dificultats d'accés a càrrecs de responsabilitat. S'assenyala que una dona en una posició de direcció encara ha de demostrar una valia excepcional a causa de les jerarquies laborals i els rols socials preestablerts que dificulten l'obtenció de pressupostos per a grans produccions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Implantació dels cursos de recuperació de punts a Tarragona
L'inici de la reeducació viària a Catalunya L'episodi analitza la posada en marxa dels primers cursos de reeducació viària a Catalunya, nou mesos després de l'entrada en vigor del carnet per punts. Aquests cursos estan dissenyats tant per a la recuperació parcial de crèdits com per a aquells conductors que han perdut la totalitat del permís. Dades i balanç d'aplicació Estadístiques inicials: A tot Catalunya han començat 19 alumnes, dels quals dos han realitzat el curs a Reus. Expedients tramitats: S'han obert més de 120.000 expedients amb pèrdua de punts a Catalunya (uns 15.000-20.000 a la demarcació de Tarragona). Infraccions principals: L'excés de velocitat és la infracció majoritària, seguida de l'alcoholèmia i el no ús del cinturó o casc. Metodologia i enfocament dels cursos Segons els responsables del RACC i del Servei Català de Trànsit, l'objectiu no és fer una classe magistral de normativa, sinó assolir un canvi d'actitud: "Es treballa des d'un punt de vista emocional, amb la participació de víctimes d'accidents de trànsit per conscienciar sobre la responsabilitat de conduir." Durada: Els cursos de recuperació parcial duren 12 hores (repartides en divendres i dissabte) i els de recuperació total del permís seran de 24 hores. Logística: El RACC disposa de 23 centres a Catalunya, comptant amb la col·laboració de centres locals com Aula Magna a Tarragona ciutat. Expectatives i seguretat viària L'objectiu final és la pacificació del trànsit i la reducció de la sinistralitat. Tot i que les dades de víctimes mortals a Tarragona mostren una millora molt lleugera respecte a l'any anterior, s'espera que la plena implantació del sistema a finals d'any ofereixi resultats més positius.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
29'
Victòria històrica del Nàstic a San Mamés
Anàlisi del triomf a Bilbao L'episodi d'avui de la Taula Grana se centra en la victòria per 0-2 del Gimnàstic de Tarragona contra l'Athletic Club a l'estadi de San Mamés. Els tertulians coincideixen que és un triomf de gran prestigi que permet mantenir viva l'esperança de la permanència a la Primera Divisió. Claus del partit i canvi tàctic • L'equip va mostrar un gran ofici i serietat defensiva, especialment després de quedar-se amb 10 jugadors per l'expulsió de Mingo. • Es destaca la decisió de Paco Flores d'apostar per un sistema 4-4-2 (o 4-2-3-1 segons la variant), buscant més pressió i contundència. • L'actuació de Bizzarri sota pals i la intel·ligència de Pinilla i Portillo en atac van ser determinants. "Ahir el Nàstic va demostrar una cosa que no havia tingut gairebé en tota la temporada: ofici." La polèmica arbitral i el joc límit Els col·laboradors analitzen l'expulsió de Mingo, considerant que la primera targeta groga va ser fruit d'una decisió tardana i influenciada per l'ambient, mentre que la segona va ser excessiva per la manca de voluntarietat. Es debat sobre la necessitat que el Nàstic deixi de ser l'equip del fair play i comenci a jugar amb més agressivitat i contundència per sobreviure a la categoria. Properes cites: El Sevilla i el Real Madrid De cara al futur immediat, s'analitza l'arribada del Sevilla (el líder) al Nou Estadi: • Es confia a aprofitar el cansament dels andalusos per la seva participació en la UEFA. • El repte de jugar contra el Real Madrid al Bernabéu sense Portillo (per clàusula contractual). • Crida a l'afició per a la jornada de la "bufanda més llarga de la història".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2h 17min
Sessió plenària a l'Ajuntament de Tarragona: Pressupostos i Seguretat
Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona La sessió ha estat marcada per un fort caràcter polític a les portes del període electoral, centrant-se en la gestió del romanent de tresoreria, la seguretat ciutadana i nous projectes d'infraestructures. Economia i Pressupostos • Es debat la modificació de crèdit del pressupost de 2007. L'oposició proposa destinar 400.000 euros per a 12 noves places de la Guàrdia Urbana i incrementar els fons per al Lloguer Jove. • Crítiques a la despesa de 60.000 euros en imatge corporativa, qualificada per alguns grups com a deficient en la seva realització tècnica. • Debat sobre les subvencions al Club Gimnàstic, qüestionant el canvi de concepte d'esponsorització a subvenció directa. Seguretat i Policia • S'aprova per unanimitat una moció per al desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona el 2007. • Hi ha una forta picabaralla sobre la utilització d'agents interins a la Guàrdia Urbana. L'alcalde defensa la mesura, mentre l'oposició critica la manca de formació hores abans de la campanya. "Jo faré d'alcalde fins a l'últim dia, ni un dia més, ni un dia menys." Urbanisme i Barris • Llei de Barris: S'ha debatut la possible inclusió de la Part Baixa en un pla integral, tot i que el govern defensa que ja s'hi estan fent actuacions concretes com la instal·lació de càmeres de seguretat. • Polèmica amb els veïns de Rodolat del Moro i Sant Jordi, presents al saló de plens amb pancartes, pel bloqueig en la urbanització gestionada per la Junta de Compensació. Projecció de Ciutat i Cultura • Acord unànime per impulsar la candidatura de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017 o 2021. • Cessió d'un solar a Sant Salvador per a la construcció d'un nou institut a través d'un conveni amb l'Institut Català de Finances.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Gestió i adaptació a les llars d'infants de Tarragona
Les Llars d'Infants Municipals a Tarragona Aquest espai commemora els 25 anys de les llars d'infants municipals El Ninot i La Taronja, centres pioners a la ciutat de Tarragona. A través d'una conversa amb responsables educatius, s'explica el funcionament del servei i la importància de l'etapa 0-3 anys. Procés de Preinscripció i Escolarització El procés administratiu per accedir a una plaça és clau per a les famílies i es gestiona mitjançant l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). Aspectes Clau del Procés: • Calendari: Les sol·licituds es solen presentar durant el mes de maig. • Zona Escolar Única: A diferència de la primària, a Tarragona les llars d'infants funcionen amb una zona única, el que permet que qualsevol resident de la ciutat tingui la mateixa puntuació per proximitat a qualsevol centre. • Portes Obertes: Es recomana visitar els centres durant el març i l'abril en horari lectiu per veure el funcionament real del dia a dia. El Període d'Adaptació L'entrada a la llar d'infants és un procés sensible que requereix una atenció personalitzada per a cada infant. • Entrevistes individuals: Abans de començar, les educadores es reuneixen amb les famílies per conèixer els hàbits i gustos del nen (objectes de transició, menjars preferits, etc.). • Entrada esglaonada: Els nens no comencen tots el mateix dia ni fan l'horari complet des de l'inici per facilitar un vincle emocional segur. • > "L'important és que s'ho passin bé, que vagin al pati i gaudeixin, no que plorin tota l'estona." Atenció a la Diversitat i Metodologia Els centres compten amb equips de suport per a la detecció precoç de necessitats educatives especials. Quan l'educadora detecta algun senyal, s'inicia un protocol amb l'equip psicopedagògic i la família. En l'àmbit metodològic, es destaca la col·laboració amb assessors de plàstica per innovar en activitats tradicionals (com fer la mona amb xocolata desfeta en lloc de materials industrials) i el treball emocional a través de titelles de mans. Jornada Tècnica de Treball Es destaca la celebració d'una jornada de treball per a professionals sota el títol "Treball a les escoles bressol: reptes i noves estratègies", amb la participació d'experts internacionals per debatre sobre la multiculturalitat i el treball amb els adults que envolten l'infant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Setmana Santa 2007: Tradicions de Lleó i Tarragona
Perspectives de la Setmana Santa 2007 Aquest espai radiofònic analitza la programació d'actes per a la Setmana Santa de 2007, destacant el vincle cultural entre Tarragona i Lleó. L'episodi compta amb la participació de Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, i l'intervenció telefònica d'Eduardo de Paz, abat honorari de la cofraria de les Siete Palabras de Jesús en la Cruz de Lleó. L'intercanvi amb la Setmana Santa de Lleó La Salle de Tarragona ha convidat enguany la representació de Lleó per participar en l'acte de les Visions, consolidant una relació d'amistat i col·laboració. Eduardo de Paz destaca els següents punts sobre la tradició lleonesa: Internacionalitat: La festivitat a Lleó té el títol d'interès turístic internacional. Riquesa artística: Destaquen imatges com el Cristo de los Valderas (1615), obra del prestigiós imaginer Gregorio Fernández. Compromís i silenci: Els confrares realitzen una solemne promesa de silenci que es contagia al públic, fins i tot en zones d'oci nocturn com el Barrio Húmedo. Portants a espatlles: A diferència d'altres zones, la majoria de passos es porten a espatlles, excepte els de grans dimensions com el Crist i els dos lladres, que superen els 6 metres d'altura. "No es sent ni un soroll, no parla ningú... El respecte que transmeten els germans es contagia al públic." Novetats i Cultura a Tarragona Josep Ignasi Boada repassa les activitats locals, posant l'accent en l'aposta per la promoció cultural i la participació dels joves: Materials audiovisuals: Presentació d'un nou DVD amb imatges de les processons del Divendres Sant. Cites multitudinàries: La II Trobada de Timbals amb bandes de Catalunya, l'Aragó i el País Basc. Concursos artístics: Es consoliden els de pintura i fotografia, i neix el primer concurs de narrativa per a estudiants de l'ESO i Batxillerat. Concert de cloenda: Interpretació de la Passió segons Sant Joan de Bach a càrrec de la Coral Sant Jordi el 20 d'abril. Finalment, es recorda que l'acte central de les Visions i la desfilada de la banda lleonesa tindran lloc a l'Antiga Audiència de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Trasplantament d'ombús a les Cases dels Mestres
El rescat del patrimoni natural per l'arribada d'El Corte Inglés Aquest matí ha començat una operació complexa per traslladar una vintena d'arbres històrics situats a les anomenades cases dels mestres de Tarragona. L'actuació és necessària per alliberar el solar on s'ubicarà el futur centre comercial El Corte Inglés. Detalls sobre l'espècie i el seu valor Els exemplars no són arbres genèrics, sinó una espècie singular amb característiques molt específiques: * Nom científic: Phytolacca dioica. * Noms vulgars: Coneguts com a ombú, lumbú o vella sombra. * Antiguitat: Van ser plantats cap als anys 40, per la qual cosa tenen més de 60 anys d'història. * Origen: És una espècie originària de l'Argentina que s'adapta perfectament al clima mediterrani i a la salinitat del mar. Logística i nova ubicació L'operació, dirigida per la Brigada Municipal, no és senzilla i requereix maquinària pesada: 1. Trasllat: Els 19 arbres es mouran a una nova zona verda (sector PP2) darrere de l'hospital Joan XXIII. 2. Procediment: S'utilitzen grues i màquines excavadores per extreure les arrels amb la màxima precaució per garantir-ne la supervivència. 3. Benefici: Segons els enginyers, reaprofitar aquests exemplars permet tenir una pantalla vegetal adulta en només dos anys, un procés que amb arbres de viver trigaria més d'una dècada. "Si no es traslladessin, s'haurien de malmetre. Aquí podran continuar la seva vida desenvolupant-se i lluint." Es preveu que els treballs s'allarguin durant una setmana i mitja a causa de la magnitud i el pes dels troncs.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Antígona al Teatre Metropol: Entrevista a Xavier Serrano
L'obra 'Antígona' al Teatre Metropol L'actor Xavier Serrano ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per parlar de la nova versió de la tragèdia grega de Sòfocles, que es podrà veure aquest diumenge al Teatre Metropol. L'obra destaca per una posada en escena austera i despullada, que centra tot el pes en la força de les interpretacions. Argument i conflicte universal L'obra narra l'enfrontament entre Antígona i el seu oncle, el rei Creon. El conflicte neix quan Antígona decideix enterrar el seu germà Polinisses, desafiant les lleis del nou líder per seguir els seus principis morals. El dilema: S'enfronten les lleis humanes/polítiques (l'ordre de l'Estat) contra les lleis divines/morals (el dret a enterrar els morts). Persistència temporal: L'actor destaca que aquests temes són universals i immortals, ja que parlen de l'ètica i el poder, qüestions que continuen vigents avui dia. "L'enemic ni després de mort pot ser amic." El repartiment i el canvi de registre Un dels aspectes més comentats és la participació d'actors coneguts per facetes còmiques, com Clara Segura, Pep Cruz o el mateix Xavier Serrano (Polònia), assumint papers dramàtics d'una gran intensitat. Capacitat interpretativa: Serrano remarca que els actors còmics tenen sovint una gran capacitat per transitar cap al drama. Reconeixement públic: L'èxit televisiu dels intèrprets fa que el públic els identifiqui ràpidament, tot i que l'essència de l'obra els atrapa en un registre completament diferent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Estrenes de cinema i el Festival REC a Tarragona
El Festival REC i l'univers de 'El Laberinto del Fauno' La conversa comença amb una notícia destacada per a la ciutat de Tarragona: la propera edició del Festival REC (que se celebrarà entre el 24 i el 29 d'abril) acollirà una exposició integral i genuïna sobre l'obra de El Laberinto del Fauno. DDT Efectos Especiales: Es reconeix la tasca d'aquesta companyia de Barcelona, guanyadora d'un Oscar, que va estar a punt de tancar just abans de rebre el projecte de Guillermo del Toro. Contingut de l'exposició: Inclourà esbossos, cartells descartats, fotografies, storyboards i anotacions de creació originals. Segell Tarragona: L'exposició està coproduïda pel Tarraco Film Office i pretén situar la ciutat en el mapa audiovisual internacional. Anàlisi de les estrenes de la setmana David Serra comenta les novetats més rellevants de la cartellera, destacant la varietat de gèneres: Cinema internacional i d'autor The Host (Bong Joon-ho): La gran recomanació de la setmana. Una pel·lícula coreana de monstres que barreja el terror polític amb l'hiperrealisme i l'humor irònic. Destaca per uns efectes especials impecables (creats per la mateixa empresa de Pirates del Carib). Breaking and Entering (Anthony Minghella): Un drama social i romàntic protagonitzat per Jude Law i Juliette Binoche. Tot i la seva factura voluntariosa, pot resultar una mica laberíntica pel seu guió. El buen alemán (Steven Soderbergh): Un homenatge al cinema negre clàssic gravat en blanc i negre, situat a la postguerra i protagonitzat per George Clooney i Cate Blanchett. Cinema familiar i altres gèneres Un puente hacia Terabithia: Cinema de tall familiar que explora la imaginació com a refugi davant el pas traumàtic a l'adolescència. Dirigida per Gabor Csupo (vinculat a The Simpsons). The River King: Un drama canadenc amb tocs esotèrics que, segons la crítica, perd força a mesura que avança el metratge. "S'ha parlat molt de vestits i poc de cinema als Oscars; cal una mica d'equilibri." Repàs a la setmana anterior Es destaca Venus, amb un paper magnífic de Peter O'Toole, com una joia que podria passar desapercebuda. En contrast, es critica durament Ciudad del silencio (Jennifer López) per ser una proposta purament televisiva i poc profunda.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Obres i restes romanes a la Plaça de Toros
Estat actual de les obres de remodelació L'arquitecte de la Diputació, Jaume Molló, i l'arqueòleg del projecte, Albert Vilaseca, detallen el progrés de la primera fase de transformació de la Plaça de Braus de Tarragona. Tot i que el ritme és bo, s'ha anunciat un retard en el calendari original, traslladant la finalització d'aquesta fase a finals del 2007, amb la previsió d'inaugurar el recinte a principis de 2008. Aquest retard es deu a dos motius principals: L'aparició de restes arqueològiques de gran valor. La decisió d'incorporar la construcció de les noves grades ja en aquesta primera fase i no en la segona. La joia del projecte: Una cúpula gegant L'element més distintiu de la reforma és el cobriment de la plaça: Es tracta d'una cúpula de 90 metres de diàmetre, una de les més grans de l'Estat. Disposarà d'una part central mòbil de 40 metres. L'objectiu és convertir la plaça en un espai polivalent que compleixi totes les normatives d'accessibilitat, seguretat i insonorització acústica per no molestar els veïns. Troballes arqueològiques rellevants L'arqueòleg Albert Vilaseca ha confirmat la importància de les restes trobades en els accessos al recinte: Època Romana (Carrer Mallorca): S'han localitzat murs que podrien pertànyer a una domus (casa senyorial) del segle I, amb decoracions en negre i carreus de qualitat. Època Moderna (Carrer Eivissa): S'han identificat restes del Baluard dels Taronges, una fortificació construïda entre 1820 i 1845 després de la Guerra del Francès. "Pensem que ens trobem davant d'una domus, una casa d'un cert luxe, ja que presenta parets estocades en negre i l'entorn és ric en mosaics i columnes." Curiositats arquitectòniques L'episodi revela que, contràriament al que es pensava, la plaça no és una circumferència perfecta sinó que té una forma lleugerament el·líptica, fet que ha obligat els enginyers a ajustar la instal·lació dels 24 pilars que sostindran la nova estructura.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
L'univers creatiu de Carles Santos: Art, llibertat i risc
Carles Santos i la llibertat de l'art En aquesta conversa, l'artista Carles Santos reflexiona sobre el paper de l'art com un espai de llibertat absoluta davant la quotidianitat. Santos argumenta que la creació musical i teatral permeten a l'individu situar-se en una dimensió on tot és permès, allunyat de les limitacions del dia a dia. Els límits de l'autocensura i el context actual Santos aborda el concepte de la censura, definint-la principalment com una autocensura inconscient dictada pel context social i econòmic: Vivim en una època que tendeix a tancar-se i a buscar valors segurs per motius pragmàtics. La creativitat sovint es veu condicionada per les expectatives del públic, un factor que l'artista considera perillós. Malgrat aquestes pressions, Santos reconeix que ha pogut mantenir la seva autonomia creativa al llarg de la seva carrera. "L'art hauria de ser un camp lliure. La contradicció entre l'art i la censura és una cosa inacceptable." L'espectacle al Teatre Metropol L'entrevista se centra en l'estrena de la seva nova producció a Tarragona, una peça que manté el seu segell personal d'obertura i risc: Format: Es defineix com una òpera de butxaca o òpera petita. Protagonistes: L'elenc principal està format per la cantant Claudia Schneider i l'actriu Anna Ycobalzeta, amb la participació del mateix Santos al piano. Innovació visual: L'espectacle incorpora elements audiovisuals, incloent-hi dibuixos animats i un treball cal·ligràfic sobre textos en català i alemany que busquen una fusió entre imatge, ritme i musicalitat. L'artista convida els espectadors a arribar "verges" a l'obra, sense prejudicis ni arguments prefixats, per permetre que es produeixi el descobriment genuí de l'acte creatiu.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Protesta contra l'augment de tarifes mòbils
La polèmica de la tarificació per segons El desembre passat es va aprovar una llei que obligava les operadores de telefonia a cobrar pel temps real de consum, eliminant l'arrodoniment a l'alça. Tot i que aquesta mesura pretenia beneficiar l'usuari, les companyies han respost amb una pujada estratègica de preus. Pràctiques abusives de les operadores Manel Ruiz, director tècnic de la Unió de Consumidors de Catalunya, denuncia que les tres principals companyies han actuat de forma coordinada: Augment de l'establiment de trucada: Ha passat de 0,12 € a 0,15 €, suposant un increment del 25%. Manca de competència: Totes tres operadores han apujat tarifes de manera quasi idèntica, eliminant la llibertat d'elecció real del consumidor. Estratègia de compensació: Intenten evitar la pèrdua de beneficis que suposaria la tarificació per segons. "Feta la llei, feta la trampa. S'està incomplint la llei de millora de protecció dels consumidors de forma soterrada." Drets dels usuaris i mesures de protesta Davant d'aquesta situació, Ruiz recorda que els consumidors tenen dret a donar-se de baixa en qualsevol moment. La nova normativa obliga les companyies a oferir les mateixes facilitats per tramitar la baixa que les que es van donar per l'alta, combatent així les traves burocràtiques. Com a eina de pressió, diverses entitats fan una crida al dia sense mòbil, una protesta pacífica que busca afectar els comptes de resultats de les operadores per forçar un canvi de tarannà.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona
L'Eina de Gestió Territorial: El Catàleg del Paisatge El Camp de Tarragona ha esdevingut la primera zona de Catalunya a disposar d'un Catàleg del Paisatge, un document tècnic clau que analitza la tipologia, els valors i l'estat de conservació del territori. Aquest document, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de la Universitat de Girona, serveix de base per al proper Pla Territorial Parcial. Tipologies de Paisatge Identificades L'estudi divideix el territori en 29 unitats de paisatge i cinc grans categories: * Paisatges Forestals i de Muntanya: Zones abruptes amb una creixent massa arbrada a causa de l'èxode rural. * Paisatges Rurals i Agrícoles: Bona part de la superfície, tot i que en retrocés a les zones marginals. * Paisatges Urbans: Pobles i ciutats on resideix la majoria de la població. * Paisatges Litorals: Zones altament transformades pel turisme i la pressió residencial. * Paisatges Híbrids: Àrees mixtes (industrials, infraestructures i agricultura) a les vores de les ciutats encara sense identitat definida. Dinàmiques i Riscos de Futur Sergi Saladie, un dels redactors del catàleg, destaca diverses tendències que estan transformant la zona: 1. Urbanització Difusa: El creixement de polígons i zones residencials "clonades" que dilueixen la identitat local. 2. Impacte de les Infraestructures: Especialment l'arribada de l'AVE i el seu creixement induït. 3. Energia Eòlica: La instal·lació de centrals a les muntanyes sense una planificació paisatgística prèvia. 4. Ababandonament de la Pedra Seca: La pèrdua de l'activitat agrícola tradicional que mantenia els marges i l'estructura històrica de la muntanya. "El paisatge influeix molt en la decisió de la gent de buscar llocs on sentir-se còmode; és un element de qualitat de vida i de dinamització econòmica." Objectius del Catàleg L'eina no només descriu el que hi ha, sinó que proposa objectius de qualitat i normatives per a la gestió futura, assegurant que el desenvolupament econòmic no destrueixi el valor estètic i social del territori.