Tots els episodis

62547 episodis disponibles

episodis

54649-54672 de 62547

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Campanya de la Renda a Tarragona: Novetats i Previsions
Inici de la Campanya de la Renda a Tarragona L'entrevista amb Eduardo Palacios, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, detalla l'arrencada de la campanya de la renda del 2 de maig. Enguany es preveu un creixement significatiu a la província, amb més de 300.000 declaracions, xifra que representa un augment del 5% respecte a l'any anterior. L'auge dels esborranys i la tecnologia El sistema d'esborranys s'ha consolidat com una eina clau per agilitzar el procés. Mitjançant les noves tecnologies, molts contribuents ja han pogut gestionar la seva devolució abans de l'inici oficial de la campanya: Més de 6.700 tarragonins ja han rebut la seva devolució durant la segona quincena d'abril. L'import total retornat fins ara ascendeix a 3,8 milions d'euros. Prop d'un 70% de la població compleix el perfil per rebre l'esborrany (rendiments del treball i capital mobiliari principalment). Tarragona, puntera en l'ús d'Internet La província destaca per la seva capacitat econòmica i l'adopció de mitjans digitals: El 36,5% de les declaracions es presenten per Internet, situant Tarragona com la cinquena província de l'Estat en xifres absolutes. Es preveuen 232.000 declaracions a retornar, sumant un total de prop de 180 milions d'euros. Novetats legals i control del frau La principal novetat d'aquest exercici és l'obligació d'identificar clarament els bienes immobles mitjançant la referència cadastral. "La nostra finalitat és perseguir el frau i sabem que en l'entorn dels immobles es genera un frau important." L'Agència Tributària posa el focus en el sector immobiliari per conèixer millor les operacions que s'hi realitzen, tot i que Palacios recalca que la immensa majoria dels contribuents i empresaris compleixen correctament amb les seves obligacions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
2006-05-02 CANVI CLIMÀTIC
Impactes i Reptes del Canvi Climàtic L'entrevista amb la doctora Manuela Brunet, directora del grup de recerca del canvi climàtic de la Universitat Rovira i Virgili, analitza l'estat d'alerta ambiental actual i la necessitat d'actuar a escala local. El pas de l'escala global a la local Un dels errors més comuns és percebre el canvi climàtic com un fenomen exclusivament realitat global, quan els seus efectes són ja evidents a escala regional. La comunitat científica està prioritzant la modelització local per entendre impactes concrets en: Recursos hídrics: Aridificació del terreny a causa de l'increment de la evapotranspiració. Fenòmens extrems: Pluges més intenses i concentrades que provoquen inundacions. Risc d'incendis: Agreujament per la falta d'humitat al sòl. Salut pública: Desplaçament de malalties tropicals cap a latituds temperades. El paper de les energies i les emissions La causa principal —la "bèstia negra"— continua sent el consum de combustibles fòssils, que incrementa el diòxid de carboni (CO2). Malgrat els compromisos internacionals: Les emissions a l'Estat espanyol han crescut un 40% respecte als nivells dels anys 90. L'increment tèrmic a la Península Ibèrica s'ha duplicat en comparació amb la mitjana planetària. "El canvi climàtic és el repte ambiental més greu que la societat té a escala planetària en el present." Responsabilitat compartida i protocol de Kyoto L'èxit de les mesures d'adaptació depèn de tres eixos: la decisió dels polítics, la transició cap a una economia sostenible per part dels agents econòmics i la conscienciació individual (citant l'exemple de la societat britànica, més sensibilitzada en la compra d'habitatges basant-se en riscos climàtics). Finalment, es valora el Protocol de Kyoto no només com una declaració, sinó com un marc que ha fomentat la transferència de tecnologia neta, tot i les limitacions de la compravenda d'emissions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
La 6a edició del Festival REC a Tarragona
Proposta del Festival REC a Tarragona En aquesta entrevista, Xavi Garcia Portó, director de la sisena edició del Festival de Creació Audiovisual de Tarragona (REC), desgrana els continguts d'un certamen que creix any rere any. El festival, que tindrà lloc del 2 al 7 de maig, destaca per la seva transversalitat, integrant projeccions, tallers, música i debats. Seccions i Continguts Principals Certamen de Curtmetratges: Després d'una selecció de més de 300 obres, s'exhibiran 36 curts dividits en ficció, documental, videocreació i autors locals. La Perla: Una nova secció que projecta curtmetratges internacionals de prestigi al final de cada sessió. Òpera Prima: Secció dedicada a llargmetratges de directors novells. Enguany s'estrena El mundo alrededor d'Alex Calvo-Sotelo, protagonitzada per Antonio Molero. Seminari i Nous Formats El festival aposta pel debat sobre els nous formats televisius, amb la participació de figures com Andrés Hispano i representants de cadenes com Cuatro o programes com Vaya Semanita i Cámera Café. "Volíem reflectir tota la transversalitat del món audiovisual; no és només anar a una sala i mirar una pantalla." Activitats Paral·leles i Nits del REC El festival ofereix una vessant lúdica i eclèctica: * La Noche Bizarra: Sessions de cinema trash o "cutre" amb l'actuació de La Terremota de Alcorcón. * Clàssics al Dia: Acte de clausura on es musiquen en directe curtmetratges d'avantguarda amb músics de Tarragona. * Inauguració: Amb l'actor Alex O'Dogherty com a mestre de cerimònies a l'Antiga Audiència.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Tarragona celebra el Dia Internacional de la Dansa
Actes del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Maribel Soler i Amaya Dorronçoro, responsables de l'Escola de Dansa Màrmara i membres de l'Associació pel Foment de la Dansa, desgrana la programació especial per commemorar el Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril). L'objectiu principal d'enguany és treure la disciplina de l'entorn acadèmic i apropar-la a la ciutadania a través d'actes a l'espai públic. Programació Destacada Divendres a la tarda: Acte festiu i desenfadat a la Plaça Verdaguer amb la participació dels més petits (4-5 anys). Dissabte al matí: La tradicional classe oberta al Balcó del Mediterrani. Una exhibició de barra clàssica que ja és un clàssic a la ciutat, inspirada en actes similars de Donòstia. Dissabte a la tarda: Lectura del manifest a càrrec del mestre Arcadi Carbonell, figura clau del clàssic a la ciutat. Diumenge: Mostra de dansa al Teatre Metropol amb estils variats com contemporani, jazz, funky i flamenc. Maig: Actuacions professionals, com la de la companyia de Carmen Roche amb El Trencanous. L'Estat de la Dansa i les Noves Tendències Les convidades reflexionen sobre el boom actual de disciplines com el funky, el hip-hop o la dansa del ventre (impulsada per figures com Shakira). Tot i que ho veuen com una oportunitat per captar alumnat, adverteixen de la necessitat de mantenir la qualitat tècnica per evitar lesions: "No ens hem de tancar a les noves tendències, però cal mentalitzar la gent de la importància d'una bona tècnica i de tenir paciència." Finalment, es destaca que la dansa està vivint un procés de fusió amb altres arts (pintura, audiovisuals, teatre), trencant barreres i prejudicis i integrant-se plenament en la vida cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Inauguració de les noves rotondes de Ponent a Tarragona
Inauguració de la xarxa de rotondes a la zona de Ponent Aquest matí s'ha celebrat l'acte oficial d'obertura al trànsit de les tres noves rotondes situades a la zona de Ponent de Tarragona. Aquesta infraestructura té com a objectiu principal millorar l'agilitat en l'accés i la sortida del centre de la ciutat, interconnectant punts clau de la xarxa viària. Detalls de la infraestructura Les tres rotondes estan dissenyades per funcionar de manera conjunta: * Rotonda de Ramon i Cajal: Situada a l'alçada de l'antiga CLH (Central Logística d'Hidrocarburs), connecta directament amb el Polígon Francolí. * Rotonda de l'Avinguda Roma: Ubicada prop del tanatori i de les instal·lacions d'emissores locals. * Rotonda de la T-11: És la més gran de les tres i connecta l'antiga N-420 (carretera de Reus) amb la zona de les Gavarres. Intervencions de les autoritats Durant l'acte protocol·lari, el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Maria Balló, i el cap de la demarcació de carreteres, Lluís Bonet, han destacat la importància d'aquestes obres dins de l'entramat d'infraestructures de la província. "Estem en un dels moments més importants de la darrera etapa pel que fa al tema d'infraestructures, amb fites com l'arribada de l'AVE i els nous trams de l'autovia del Mediterrani." Retards i pressupost L'execució del projecte ha patit variacions respecte a la planificació inicial: - Termini: Les obres han durat vuit mesos (des de setembre fins a l'abril), tot i que inicialment s'havien previst tres mesos. - Cost: El pressupost original d'1,9 milions d'euros s'ha vist incrementat lleugerament. - Obres pendents: Encara queda per finalitzar l'enllaç entre la rotonda de la T-11 i el pont de Santa Tecla o el polígon de Riuclar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Mercè Martínez presenta el musical Paradís al Metropol
Entrevista amb Mercè Martínez pel musical Paradís L'actriu Mercè Martínez explica els detalls de l'obra de teatre musical Paradís, que es representa al Teatre Metropol. L'obra narra les peripècies de tres supervivents d'un naufragi en una illa deserta, sota una mirada irònica i un estil que recorda l'alta comèdia dels anys 20. Punts clau de la producció El personatge de l'illa: Mercè Martínez interpreta la veu de la consciència de l'illa, un personatge inexistent a l'original que aporta un toc de cabaret i salvatgisme. Repartiment de luxe: L'obra compta amb actors reconeguts com Àngels Gonyalons, Pep Anton Muñoz i Xavi Mira. Música d'autor: La banda sonora ha estat composta per Albert Guinovart, barrejant estils com el jazz, el tango i les balades. Origen i estil L'obra es basa en un text de Carles Soldevila i destaca per un humor que fuig de la broma fàcil, apostant per una estètica sofisticada però amb un rerefons crític cap a la conducta humana. "L'illa és una cabretera... no és molt sofisticada. Tira més a l'humor de cabaret davant la invasió d'aquests tres éssers humans." La relació amb la crítica L'actriu reconeix que la recepció de la crítica professional ha estat tèbia, possiblement per no haver captat el punt irònic i la paròdia de la cursileria que proposa el muntatge. Tot i això, defensa que l'opinió més important és la del públic que omple les butaques.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Actes de l'UGT pel Primer de Maig i situació laboral a Tarragona
Reivindicacions i Actes del Primer de Maig L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, se centra en la celebració del Primer de Maig, la festa del treballador. Enguany, el lema compartit a tot Catalunya posa l'èmfasi en la pau, l'ocupació estable i la igualtat. Els eixos principals de la jornada són: * La Pau: Vinculada especialment al context de la treva d'ETA. * Ocupació de Qualitat: Una lluita directa contra la precarietat i la sinistralitat laboral. * Igualtat Real: Fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar, i millorar la situació de les dones i els immigrants. "No hi ha millora en la precarietat. Continuem situant-nos al voltant del 95% de contractes precaris de tots els que es celebren a les nostres comarques." Radiografia del Sector Industrial i Econòmic Rigau analitza la salut econòmica del territori, destacant que, tot i la situació de tranquil·litat relativa, cal no baixar la guàrdia: * Sector Petroquímic: Té una salut acceptable, però es reclama més inversió en recerca i R+D per fixar la indústria al territori. * Sector Turístic: Presenta bones perspectives, tot i que pateix d'estacionalitat. * Crisi Industrial: Es mencionen situacions difícils en l'àmbit de l'automòbil a l'Alt Camp i a Torredembarra. Agenda d'Activitats i Memòria Històrica A banda de la manifestació conjunta (a les 12:00h des de la Plaça Imperial Tàraco), l'UGT organitza actes lúdics i de memòria: * Presència a la Fira d'Abril de Bonavista. * Cursa de l'Amistat i dinar popular al Port de Tarragona. * Homenatge a la memòria històrica amb motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil i el 75è de la Segona República. La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona Finalment, es detallen els progressos d'aquest nou ens de treball territorial. Rigau defensa el silenci mediàtic de l'organisme per permetre un treball rigorós sense pressions, anunciant que a finals d'any es podria presentar un document estratègic per al territori. Nega qualsevol conflicte amb el Consorci del Camp, ja que les mateixes entitats en formen part.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
11a Fira del Vi de Falset i Candidatura UNESCO
La XI Fira del Vi de Falset: Més que una degustació L'alcalde de Falset, Jaume Domènech, presenta l'onzena edició de la Fira del Vi, que se celebra aquest cap de setmana fins al dilluns 1 de maig. El certamen s'ha consolidat com un referent nacional i internacional, reflectint la "dècada prodigiosa" que ha viscut el sector vinícola al Priorat. Eixos principals de l'edició Vessant Lúdica i Professional: La fira combina les degustacions al carrer amb actes tècnics, tastos selectius d'anyades especials i la presència de cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant. Regió Convidada: Enguany el convidat és la DO Jerez, que oferirà tastos explicatius amb la figura de l'escanciador i sessions dirigides pels seus enòlegs. Candidatura a la UNESCO: Un dels punts clau és l'impuls de la iniciativa per declarar el paisatge vinícola del Priorat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Futur i Territori L'alcalde destaca que l'èxit del vi va lligat a la identitat del territori, a la seva gent i al seu paisatge. En aquest sentit, subratlla dos suports fonamentals: Recerca Universitària: La recent col·locació de la primera pedra del centre d'investigació de la Universitat Rovira i Virgili. Suport Institucional: La necessitat que la Generalitat de Catalunya i altres ens s'impliquin en la gestió d'un certamen que ja supera la capacitat organitzativa municipal. "Volem que la gent conegui el territori i la nostra gent; el caràcter i la singularitat del vi van lligats als elements identitaris del Priorat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Visita a Albert Regals: 40 anys de tradició i proximitat
El comerç de proximitat a Tarragona Ràdio En aquesta edició de l'espai dedicat a la Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a un establiment emblemàtic de la ciutat. L'objectiu és posar en valor el comerç de confiança i la proximitat que defineixen el teixit comercial tarragoní. Dinàmica i pistes de l'establiment Els locutors, Joan Maria Bertran i Josep Sunyer, ofereixen una sèrie de pistes per identificar la botiga: Està situada al centre de Tarragona, concretament en una zona peatonal a prop del carrer Sant Agustí. Es tracta d'una botiga amb una llarga trajectòria, de gairebé 40 anys. Destaca pel seu disseny arquitectònic, amb un aparador continu que convida el vianant a entrar gairebé sense adonar-se'n. Entrevista amb Maite Rovira, responsable d'Albert Regals Després que una oient (Montse Barceló) encerti el nom de l'establiment, Albert Regals, es manté una conversa amb la seva responsable, Maite Rovira, qui desgrana les claus de l'èxit del negoci: Varietat i preus: Ofereixen productes que van des dels 5 euros fins a imports molt més elevats, adaptant-se a tots els públics (comunions, regals personalitzats, complements). Evolució constant: Malgrat la seva antiguitat, la botiga es manté a l'avantguarda visitant fires i renovant l'estoc de moda, bijuteria i rellotgeria. Tracte personalitzat: Rovira destaca que en el comerç tradicional cal fer una mica de "psicòleg" per atendre adequadament cada generació. "Si no estàs al lloro, una botiga de 40 anys no se sosté. Cal estar a la cresta de l'onada i estimar el que fas."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Seguiment de la vaga de metges a Tarragona
Crònica de la jornada de vaga mèdica Els metges de Catalunya han reprès les mobilitzacions amb una nova jornada de vaga convocada per als dies d'avui i demà, seguint el conflicte obert amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. A Tarragona, la protesta s'ha concentrat davant de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, des d'on els professionals han iniciat una marxa lenta fins a la seu de la Direcció Territorial dels Serveis de Salut. Reivindicacions i punts de conflicte Durant la trobada entre els representants sindicals i el director territorial, Josep Maria Sabater, s'han posat sobre la taula els motius del bloqueig: L'anomenat conveni franja: la petició d'un conveni col·lectiu específic per al sector mèdic que permeti negociar directament amb el Govern. Millores en les condicions laborals i professionals. Crítiques per la manca d'accessibilitat i de reunions prèvies amb la delegació territorial. Dades de seguiment i impacte Pel que fa a la incidència de la vaga, les xifres varien segons la font: Generalitat: Estima un seguiment del 35% en el conjunt d'hospitals del Camp de Tarragona (amb pics del 58% a Santa Tecla). Sindicats: Elevan la xifra fins al 90% en alguns sectors. "No m'explico com no s'arriba a un acord. Segons les seves declaracions d'intencions estem molt a prop, però a l'hora de posar-ho sobre el paper, no hi ha manera." Afectació als usuaris Tot i que el servei d'Urgències ha funcionat amb relativa normalitat sota serveis mínims, s'han registrat queixes d'usuaris per la suspensió d'intervencions i problemes amb el transport sanitari. Fins ara, s'han hagut de reprogramar milers de consultes externes i centenars d'operacions no greus arran de les aturades anteriors. Si no s'arriba a un acord, la setmana vinent hi ha noves convocatòries per als dies 3 i 4 de maig.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
50'
Sant Jordi a la presó: Memòria històrica i Jocs Florals
Memòria Històrica i Literatura al Centre Penitenciari de Tarragona L'episodi d'avui del programa El matí de Tarragona Ràdio es trasllada al centre penitenciari per viure una jornada especial marcada per la cultura i la memòria. L'acte central és el lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi, però també es manté una conversa profunda amb el periodista Raúl Riebenbauer sobre el seu llibre El silencio de Georg. La Investigació de Raúl Riebenbauer Raúl Riebenbauer explica el procés de recerca sobre Heinz Chez (realment Georg Welzel), una de les darreres persones executades a garrot vil per la dictadura franquista l'any 1974. • La identitat real: El llibre revela que Chez no era un apàtrida polonès, sinó un ciutadà alemany amb família, una veritat que les autoritats de l'època coneixien però van ocultar. • Obstacles judicials: L'autor detalla la seva lluita contra l'administració militar fins a arribar al Tribunal Supremo per accedir als expedients. • Vincle amb els interns: Riebenbauer destaca la seva experiència compartint aquesta història amb els actuals interns de Tarragona, remarcant la fragilitat de la línia que separa la llibertat de la reclusió. Lliurament dels Jocs Florals 2006 L'acte continua amb la celebració dels sisens Jocs Florals del centre, on els interns participen en diverses categories: • L'essència dels somnis: L'Alberto, un dels interns, reflexiona sobre la importància de somiar dins de la presó, citant clàssics com La vida es sueño de Calderón de la Barca. • Guanyadors i obres: Es lliuren premis en les modalitats de Narrativa, Poesia i Cartes d'Amor. Juan Alfonso García destaca com a doble guanyador per les seves obres personals i emotives. • Cerca de la reinserció: Es posa en valor l'escriptura i els tallers d'enquadernació i ceràmica com a eines d'expressió i possibles sortides laborals. "Els somnis ningú els pot empresonar, i ni tan sols ho intenten."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
53'
Vida i activitats al Centre Penitenciari de Tarragona
Una visió humana del voluntariat i la reinserció L'episodi comença amb una entrevista a la Manolita, una voluntària amb més de 22 anys d'experiència a la presó de Tarragona. La seva tasca se centra en l'acompanyament humà i la mediació amb els sistemes judicials : • Destaca la importància de la implicació personal per sobre del simple compliment horari. • Reflexiona sobre la doble moral de la societat, que exigeix reeducació però sovint rebutja els ex-reclusos un cop surten a la carrer. • Subratlla la necessitat d'una reinserció dual: la dels interns i la de la pròpia societat. Formació, Cultura i Educació El programa realitza un recorregut per diferents espais formatius clau per a la rehabilitació: Digitalització i Premsa Al taller d'informàtica (Punt Òmnia), es gestiona la revista del centre i la pàgina web. Les comunicacions per internet estan restringides per seguretat, evitant xats o correus. La Biblioteca És un espai molt transitat on els llibres més sol·licitats són el Codi Penal, la poesia i els diaris esportius. Interns com l'Octavi actuen com a assessors literaris per a altres companys. Tallers Productius i Ocupacionals L'art com a teràpia Els tallers de ceràmica i enquadernació permeten als interns expressar-se artísticament. Les obres sovint s'exposen a l'exterior, fet que ajuda a millorar l'autoestima dels reclusos. El CIRE i el treball remunerat El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) gestiona tallers on els interns realitzen muntatges industrials per a empreses externes (com Valira o Alcan) sota un contracte laboral : "El temps a la presó no passa lentament, el temps està aturat; per això necessitem el treball per sentir-nos vius." Esports i Alimentació • Esport: S'ha inaugurat recentment un camp nou gràcies a la Diputació. El futbol i la musculació són les activitats més demandades. • Cuina: Es preparen diversos menús diaris (diabètics, àrabs, vegetarians, etc.) per a uns 300 interns. La presó de Tarragona té fama de ser una de les millors de Catalunya pel que fa a la qualitat gastronòmica.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
53'
Dia a dia i reinserció al Centre Penitenciari de Tarragona
Radiografia del Centre Penitenciari de Tarragona El programa es trasllada a l'interior de la presó de Tarragona per donar a conèixer la realitat quotidiana d'un centre amb més de 370 interns. El director, Paco Romero, defineix la instal·lació com una "petita ciutat" que se sosté sobre dos pilars fonamentals: el règim interior de seguretat i el tractament per a la reinserció. Els Pilars del Funcionament Diari • L'organització horària: La vida dels interns s'estructura de manera similar a una residència d'estudiants, amb horaris estrictes per a la higiene, els àpats i, sobretot, les activitats ocupacionals i formatives. • Estructura radial: L'edifici, construït el 1951, té una configuració antiga que es veurà superada pel futur centre de Mas d'Enric, el qual permetrà una millor classificació modular i reduirà la massificació actual. • Contacte amb l'exterior: S'emfatitza la importància de les comunicacions (telefòniques, orals per vidre, familiars i íntimes) com un dret clau per mantenir els vincles afectius i facilitar la futura tornada a la societat. El Tractament i la Reinserció Un extens equip de professionals explica que la condemna no és només privació de llibertat, sinó una oportunitat per oferir eines de canvi: • Equip de tractament: Format per juristes, psicòlegs, educadors, pedagogs i mestres que treballen de manera coordinada. • Perfil dels interns: S'ha detectat un canvi significatiu amb un 35% de població estrangera, el que obliga a adaptar els programes lingüístics i legals. • Programes específics: Es duen a terme intervencions grupals i individuals per a toxicomanies, delictes violents i agressions sexuals. Educació i Formació L'escola del centre, anomenada Pau Casals, ofereix des d'alfabetització fins a suport per a estudis universitaris a distància (UNED). Malgrat que bona part dels interns són fruit del fracàs escolar, els professionals busquen que l'aprenentatge sigui un espai satisfactori i no una simple imposició. "El nostre objectiu no és un altre que donar eines, valors i possibilitats perquè els interns sàpiguen viure millor en llibertat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Música i convivència intergeneracional a Tarragona
Un projecte intergeneracional a través de la música El Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, situat al carrer Cavallers, ha estat l'escenari d'una emotiva jornada d'intercanvi entre generacions. L'activitat ha reunit infants de P4 del Col·legi Mare Nostrum i gent gran del Casal Mare de Déu de la Mercè. Objectius de l'activitat Establir nexes d'unió: Utilitzar la música com a vehicle per connectar la realitat dels infants amb l'experiència dels avis. Exploració sensorial: Viure el conservatori "de portes endins", coneixent instruments com l'oboè, el corn anglès o la trompeta. Gestió emocional: Recordar emocions i sentiments a través dels sons i les melodies. Desenvolupament de la jornada Segons Mila Santolària, cap d'estudis del centre, la trobada és especialment significativa per la il·lusió compartida. El recorregut inclou: Visita a les aules per provar diferents instruments. L'ús del leitmotiv de la pel·lícula Somriures i llàgrimes per guiar els grups pels espais. Un conte musical final a la Sala Noble per tancar l'experiència de forma lúdica. La importància de la música en el desenvolupament Santolària destaca que la música és una eina fonamental per al desenvolupament mental i personal, independentment de si els nens es dediquen professionalment a la música en el futur. "Hem d'aprendre a viure el ritme de la música amb tota la vida, amb tots els entrebancs que ens porta, i la música t'ajuda amb tots els seus elements."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Nova etapa a la Federació de Veïns Segle XXI
Renovació i Nous Objectius Vecinals a Tarragona La Federació d'Associacions de Veïns Segle XXI de Tarragona ha iniciat un nou cicle amb l'elecció de Josep Maria González com a president. Aquesta nova etapa neix amb l'objectiu de sacsejar un moviment associatiu que, segons el nou responsable, ha perdut la confiança dels ciutadans i es troba en un moment baix de participació. Eixos Prioritaris d'Actuació La nova junta s'ha marcat tres pilars fonamentals per centrar els seus esforços immediats: Seguretat Ciutadana: És la prioritat absoluta davant l'augment de la inseguretat percebuda. Es demanaran més efectius i s'ha parlat fins i tot de recórrer a la Generalitat o al Govern de l'Estat si no hi ha solucions locals. Sanitat: Especial preocupació per la possible centralització de serveis com el 061 cap a Barcelona, fet que consideren inacceptable donada la naturalesa industrial (química i nuclear) de la zona. Transport i Medi Ambient: Millorar la connectivitat dels barris i urbanitzacions i crear una vocalia específica per a temes mediambientals. Reivindicació de la Participació Política González és molt crític amb el paper passiu que s'ha donat a les associacions fins ara. La seva estratègia passa per: Veu i vot: Exigir participació real en els òrgans on es prenen decisions que afecten directament els veïns. Professionalització: Distribuir el treball entre els 25 presidents d'associacions perquè cadascú gestioni una parcel·la concreta. Independència: Allunyar el moviment dels interessos partidistes que, segons ell, han bloquejat la unificació del veïnatge tarragoní. "El moviment associatiu ha de portar la bandera dels problemes concrets i no estar solament per quan hi ha festes o per signar temes puntuals." El Repte de la Unificació Sobre la divisió del moviment veïnal a Tarragona, el president es mostra caut. Tot i que no descarta una futura unificació amb l'altra federació de la ciutat, considera que primer cal recuperar la credibilitat i demostrar resultats mitjançant el treball diari abans d'abordar processos de fusió que ja han fracassat anteriorment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
2006-04-25 FUNDACIÓ MANDELA
Ajuda humanitària per a la infància a Sud-àfrica L'entrevista presenta a Bobby Furié, president de la Fundació Nelson Mandela, qui es troba a Tarragona com a part d'un recorregut benèfic per diverses ciutats espanyoles. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és sensibilitzar la població i recaptar fons per als nens i nenes orfes a causa de la sida a Sud-àfrica. La realitat dels orfes de la sida La situació a Sud-àfrica és crítica, amb dades que conviden a la reflexió: * Hi ha més d'un milió i mig de nens menors de 15 anys que han perdut els seus pares. * Es parla d'una segona generació d'orfes que viuen en condicions de precarietat absoluta, sovint al carrer. * La situació és especialment greu a les zones rurals, on la manca d'infraestructures i serveis sanitaris és total. Estratègia i educació La Fundació no només busca oferir assistència material (menjar i allotjament), sinó que se centra prioritàriament en la educació: "Sense l'educació tindríem molts problemes; és fonamental per prevenir la propagació de la malaltia." L'entitat treballa en col·laboració amb el govern sud-africà i diverses empreses per crear estructures socials sòlides que permetin a aquests joves continuar els seus estudis i tenir un futur millor. Accions a Tarragona i suport cultural Com a part de la campanya "2.006 quilòmetres pels nens de Nelson Mandela", s'ha organitzat un espectacle benèfic al Teatre Metropol amb el ballador de flamenc Juan de Juan. Els beneficis es destinaran íntegrament als projectes de la fundació. A més, s'ha destacat el suport d'institucions com l'Ajuntament de Tarragona i La Caixa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
La Fira d'Abril de Bonavista: Tradició i Festa
Celebració de la Fira d'Abril a Tarragona Representants de la Casa de Andalucía de Tarragona, encapçalats pel seu president Manuel López Basca, detallen els preparatius per a la tradicional Fira d'Abril al recinte de Bonavista. Aquest esdeveniment, que s'ha convertit en una cita ineludible del calendari festiu tarragoní, espera rebre entre 25.000 i 30.000 persones durant tot el cap de setmana. Organització i Gastronomia L'organització de les casetes (que descriuen com a veritables casonas de 300 metres quadrats) recau en un equip de voluntaris i membres de la Junta que coordinen tant el muntatge com la cuina. Els punts clau de la seva oferta són: Gastronomia típica: Destaquen les tortillitas de camarón, peix fregit, choco, pernil ibèric i montaditos. Logística: Equips diferenciats per al muntatge, servei de bar, cuina i neteja nocturna per tenir-ho tot a punt cada matí. Actuacions: Un cartell ric amb grups de ball com Alborea, coros rocieros i l'espectacle especial de les Supremas de Móstoles. Cultura, Vestiment i Sentiment Els convidats reflexionen sobre el significat de la fira, subratllant que no es tracta només d'una festa, sinó d'un acte de germanor. "En Andalusia, fira és festa i reunió de les persones." Pel que fa a la indumentària, les dones de la Junta expliquen amb entusiasme com viuen la tradició de vestir-se amb el traje de gitana, arribant a tenir-ne diversos i seguint les tendències de la moda flamenca que es marquen cada any en passarel·les especialitzades. Futur i Relleu Generacional Malgrat que el relleu generacional és un repte per a les entitats, la Casa de Andalucía compta amb gent jove implicada en la Junta i en el servei durant els dies de la fira. L'activitat no s'atura aquí, ja que després de la fira ja miren cap a la Romería del Rocío a la Pineda al mes de maig.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
2006-04-24 REPOR PETONADA
Celebració de l'amor a la Rambla de Tarragona L'esdeveniment, batejat com la Segona Petonada Popular, es presenta com una alternativa lúdica i afectuosa per celebrar la diada de Sant Jordi. L'acte transforma la Rambla en un escenari on la ciutadania és convidada a demostrar el seu afecte públicament. El Mani-menú i la dinàmica de l'acte La jornada comença amb la lectura d'un manifest en forma de menú (el mani-menú), que utilitza metàfores gastronòmiques per descriure diferents tipus d'afecte: * Canapès de dos petons i amanida de carícies. * Sopa de petonets farcits d'amor. * Abraçades fraternals i postres de passió. Participació i premis L'acte inclou el reconeixement al talent artístic local i la dinamització amb el públic: * Premi d'Il·lustració: La Marta Moreno Rios és guardonada amb 600 euros pel seu dibuix titulat "Dibuixa un petó", realitzat amb la tècnica de guàix. * El reclam de la piruleta: Per vèncer la timidesa, l'organització ofereix piruletes gentilesa de Virgínies a tots aquells que s'atreveixin a pujar a l'escenari per fer-se un petó. * Diversitat de petons: S'hi veuen des de nens petits (els més valents) fins a petons a tres bandes, demostrant que l'amor no té una sola forma. Cultura i llegendes alternatives L'acte es complementa amb actuacions culturals que subverteixen la tradició: * Oscar Boles interpreta una versió musical de la Llegenda de Sant Jordi on el drac i la princesa acaben tenint una relació més passional que la història oficial. * L'Abel Ferrus narra el conte L'amor és cec, una faula sobre com la bogeria va deixar cec l'amor durant un joc d'amagar i, des de llavors, l'acompanya sempre com a pigall. "A vegades els petons duren més, n'hi ha tants com moments."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Primer dia de la llei antitabac de 2006 a Tarragona
Reaccions davant l'entrada en vigor de la Llei Antitabac Aquest reportatge de Tarragona Ràdio captura l'impacte del primer dia laborable de l'any 2006, marcat per la implementació de la nova normativa antitabac. El programa realitza un recorregut per diversos establiments de la ciutat per copsar les opinions de propietaris i clients. Situació als bars i restaurants La normativa permet que els locals de menys de 100 metres quadrats decideixin si es pot fumar o no. Es destaca que: Entre el 80% i el 90% dels bars petits han optat per permetre fumar per por a perdre clientela. Els propietaris critiquen la manca d'informació oficial i la lentitud en el lliurament dels distintius digitals. Alguns restauradors, com el responsable del Bar Bocamont, han prohibit el fum per motius de salut personal, malgrat les crítiques dels clients. Perspectiva dels consumidors i altres sectors Fumadors: Alguns se senten "assetjats" o tractats com a "delinqüents", mentre que altres opten per fumar fora abans d'entrar a locals lliures de fum. No fumadors: Celebren la mesura per l'estalvi d'olors i la millora de la salut, posant com a exemple positiu països com Itàlia o Irlanda. Farmàcies: S'ha detectat un increment en la venda de mètodes substitutius (xiclets, parxes i nous líquids), amb costos que oscil·len entre els 8 i els 30 euros. Estancs: Van viure un dissabte de compres massives per la incertesa sobre la disponibilitat de tabac als bars. Una aplicació desigual "A mi m'agradaria que hagués sigut per tots igual. O no fumar, o fumar a tot arreu, però que ho fessin ja, perquè si no te posen en un compromís." Aquesta reflexió de l'Antonio, del Petit Tàrraco, resumeix el sentiment generalitzat dels hotelers: la preferència per una normativa uniforme que eviti la competència deslleial i aclareixi dubtes sobre l'accés de menors als espais de fumadors.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Càritas estudia la gent gran a Torreforta
Estudi sobre la situació de la gent gran a Tarragona L'entitat Càritas inicia el 2006 un estudi Exhaustiu a la zona de la parròquia de Sant Josep Obrer, que inclou barris com Torreforta, Icomar, Riuclar, La Granja i La Floresta. L'objectiu és visitar a domicili a les més de 1.108 persones majors de 75 anys censades a la zona per detectar situacions de risc i precarietat. Objectius i metodologia L'informe es basa en enquestes dutes a terme per voluntaris amb la finalitat de: * Detectar mancances socials, familiars o de salut. * Avaluar la situació econòmica de la quarta edat. * Derivar casos greus als serveis socials pertinents. El problema de la solitud L'experiència prèvia de Càritas en altres barris (com el Serrallo o Campclar) indica que el risc principal és la solitud. Moltes persones grans passen tot el dia soles perquè la xarxa familiar treballa o és inexistent. "No tota la població està mancada d'afecte, però hi ha un tant per cent important on la solitud és el principal risc." Diferents tipus de voluntariat Pilar Ubiols destaca que necessiten 111 voluntaris i diferencia dues modalitats de col·laboració: 1. Puntual (Estudi): Passar les enquestes (aproximadament una hora per visita). 2. Continuat (Acompanyament): Compromís de dues hores setmanals per fer costat als avis, anar al metge o passejar, creant un vincle d'amistat.
Arxiu Sonor Esports 2005-2006
7 de març del 2006
0'
L'històric gol 998 d'Àngel Morales amb el Nàstic
Ressenya de l'Empat Històric al Nou Estadi En un moment vibrant del partit, el Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit un gol crucial que quedarà gravat en les estadístiques del club. El protagonista ha estat Àngel Morales, qui ha finalitzat una jugada d'estratègia magistral. Detalls de la jugada decisiva L'assistència: Tot ha començat amb una falta executada per Merino, que ha posat una pilota precisa buscant la posició de Morales. L'execució: Morales ha controlat la pilota a la frontal de l'àrea i ha engaltat un xut directe, tal com li venia, sense donar opció al porter rival. El moment: El gol ha arribat al minut 37 de la segona part, suposant un empat elàstic que manté viu l'equip en un tram final d'infart. Significat estadístic Aquesta diana no és una qualsevol, ja que representa el gol número 998 de la història del club a la Lliga, tot un fita pel Nou Estadi. "L'engaltada tal com li venia, i la pilota al fons de la xarxa... marca Àngel Morales!"
Arxiu Sonor Esports 2005-2006
7 de març del 2006
1'
El Nàstic marca contra el Numància al Nou Estadi
Crònica del gol de Diego Torres El partit disputat al Nou Estadi ha viscut un moment d'eufòria col·lectiva amb el gol marcat pel conjunt local. L'acció ha estat protagonitzada per la combinació del talent de diversos jugadors clau. Desenvolupament de la jugada La seqüència d'atac que ha desencadenat el gol ha seguit aquests passos: Manel Ruz recupera la possessió i inicia la transició cap a Cuéllar. La pilota arriba a les botes de Lopídio, qui es mostra especialment còmode i actiu durant el matx. Lopídio executa un retall cap a l'interior des de la frontal de l'àrea. Finalment, la pilota arriba a Diego Torres, qui defineix amb precisió per obrir el marcador. Significat del gol Aquest gol no és només un punt al marcador, sinó un símbol per a l'afició: "L'havia de posar el pichichi de les dues darreres temporades del Nàstic." Amb aquesta anotació, el Nàstic de Tarragona s'imposa provisionalment per 1 a 0 contra el Numància, reafirmant la condició de golejador de Torres en un escenari que el narrador descriu com el lloc de l'esperança per arribar a la Primera Divisió.
Arxiu Sonor Esports 2005-2006
7 de març del 2006
0'
Segon gol de Pinilla: El Nàstic domina a Castalia
Crònica de la fita de Pinilla En una jugada decisiva durant la primera part, l'Antoni Pinilla ha aconseguit ampliar l'avantatge per al seu equip. El moviment ha començat amb una acció coordinada entre Joan Pérez Doló i Irurzún, culminant en una rematada impecable. Detalls de la jugada Assistència clau: La centrada precisa d'Irurzún ha estat fonamental. Finalització: Pinilla ha definit amb qualitat per anotar el segon gol de l'enfrontament. Cants de l'afició: Els seguidors han celebrat amb el mític crit de guerra: "Illa, illa, illa! Pinilla, meravilla!" Impacte en el partit Amb aquest gol al minut 18 de la primera meitat, el Nàstic s'imposa amb un contundent 0-2 al camp del Castelló, a Castalia. Aquest resultat reflecteix la superioritat visitant en el tram inicial del matx, gràcies a l'efectivitat del seu davanter estrella.
Arxiu Sonor Esports 2005-2006
7 de març del 2006
0'
El Nàstic s'avança contra l'Almeria amb gol de Pinilla
Cronologia del Gol Inaugural El partit al Nou Estadi ha començat amb una gran intensitat, culminant en una acció ofensiva ràpida que ha permès al Gimnàstic de Tarragona posar-se per davant en el marcador en els primers minuts de joc. Desenvolupament de la jugada La seqüència del gol ha seguit aquests passos clau: * Recuperació: L'equip grana ha recuperat la possessió gràcies a l'agilitat de Belboades. * Construcció: La pilota ha passat per les botes de David García fins a obrir-se a la banda dreta per a Carles Merino. * Rematada: Després de diversos rebots i un intent d'Iruzzun, la pilota ha arribat a Pinilla. El moment decisiu "Pinilla no s'ho ha pensat, l'ha engaltada, l'ha picat amb força... ha marcat Pinilla!" Al minut 5 de la primera part, el davanter ha executat un xut potent que ha batut el porter Valerio, provocant l'eufòria a les grades i establint el 1-0 provisional al marcador contra l'Almeria.