Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55897-55920 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
31'
Actuacions del Govern de la Generalitat a Tarragona
Balanç de l'Acció de Govern i Grans Projectes El delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, analitza l'estat dels principals projectes de la ciutat i el balanç de l'any i mig de legislatura. Destaca una inversió sense precedents en recerca, infraestructures i patrimoni. Projectes Urbanístics i Barris • Façana marítima: S'ha signat un acord per revisar el projecte Bofill original. Sabaté afirma que el soterrament del ferrocarril planteja dificultats tècniques greus que obliguen a una reestructuració profunda per fer-lo viable. • Llei de Barris: L'actuació a Campclar és una prioritat, amb una inversió de 7 milions d'euros per a la millora de la cohesió social i urbana. • Presó de Mas Enric: Es preveu la construcció del nou centre en un termini de 3 a 4 anys. L'actual emplaçament s'alliberarà parcialment per a ús veïnal i espais lliures. Equipaments i Discrepàncies amb l'Ajuntament • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El delegat nega cap bloqueig per part de la Generalitat i exigeix a l'Ajuntament que aporti els terrenys amb la propietat degudament registrada. • Ciutat Judicial i El Corte Inglés: S'avança en una negociació a tres bandes que inclou la permuta de terrenys a la zona de Joan XXIII i les cases dels mestres. • La Chartreuse: Es proposa que l'Ajuntament assumeixi l'edifici pagant el cens amfiteutic restant, com a pas previ a la seva reobertura. Economia, Mobilitat i Patrimoni • Recerca: Impuls de dos grans centres d'investigació a la ciutat dedicats a la química i les energies renovables. • Transport: S'anuncia l'ampliació de línies interurbanes i la implantació de la tarifa única per al Camp de Tarragona pel gener de 2007. • Patrimoni: Inversió de 9 milions d'euros per reobrir la Necròpolis i posar en valor el Teatre Romà. "Mai com ara la ciutat de Tarragona havia tingut en perspectiva tants projectes d'investigació i inversions patrimonials impulsades pel Govern."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Afectacions al trànsit per obres a l'entrada de Tarragona
Estat del trànsit a la zona del Francolí Aquest matí s'ha informat sobre les complicacions viàries derivades del trànsit i les modificacions a l'altra banda del riu Francolí. Les obres de construcció de tres noves rotondes han generat retencions, especialment notables entre les 8:00 h i les 9:00 h del matí. Punts crítics i incidències Autovia T-11 (Reus-Tarragona): Es produeix un coll d'ampolla al tram final en passar de dos carrils a un de sol. Les retencions són esporàdiques i assoleixen aproximadament el mig quilòmetre de longitud. Nacional 340 i Pont Vell: El trànsit es canalitza cap a una rotonda de nova construcció a la N-340, provocant congestió a l'entrada de la ciutat per l'Avinguda Roma. Carretera de Constantí (TV-721): No es pot accedir directament a la T-11 cap a Reus a causa de la maquinària pesant treballant a la via. Cal desviar-se cap a Torreforta per enllaçar amb l'autovia. Projecte de les tres rotondes L'objectiu principal de les obres és millorar la distribució del flux de vehicles mitjançant tres noves estructures: Rotonda de la N-340: Ja habilitada (tot i que pendent de detalls), facilita l'accés al tanatori, el polígon i el Pont Vell. Rotonda de la T-11: Actualment en plena construcció, distribuirà el trànsit cap a Constantí, el Pont de Santa Tecla i l'Hospital Joan XXIII. Tercera rotonda: Situada al Pont Vell en direcció a Reus per millorar la connexió sud. "Les restriccions i desviacions provisionals és previst que durin aproximadament uns tres mesos." Sortides de la ciutat i senyalització Malgrat els problemes d'entrada, la sortida de Tarragona per l'Avinguda Roma i l'Avinguda Ramon i Cajal es manté habilitada i funciona amb normalitat. Els conductors trobaran els canvis ben indicats mitjançant senyalització horitzontal que facilita la navegació per les rutes alternatives.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
L'art de les ombres i titelles xineses: Tradició i mística
L'Exposició de la Col·lecció Kwok On Aquesta mostra presenta una selecció exhaustiva d'ombres xineses i titelles provinents de la prestigiosa Col·lecció Kwok On (donada per Jacques Pimpaneau a la Fundació d'Orient de Lisboa). L'exposició, organitzada en col·laboració amb la Fundació La Caixa, explora la riquesa visual i el profund significat cultural d'aquestes arts mil·lenàries. Les Ombres Xineses La primera part de l'exposició se centra en la fabricació i les històries de les ombres: Materials i Tècniques: Les peces més antigues estan fetes de cartró, mentre que el gruix de la col·lecció utilitza pell pintada amb tints naturals i oli vegetal per aconseguir transparència. Diversitat Regional: Es mostren varietats segons la zona geogràfica, amb diferències notables en la mida i el realisme (algunes fins i tot inclouen pèl natural). Narrativa: Les ombres s'utilitzen per explicar llegendes xineses i històries divertides de dinasties remotes. Les Titelles: Més enllà de l'Entreteniment A diferència dels espectacles infantils d'Occident, les titelles xineses tenen una arrel profundament religiosa i mística: Funció Ritual: S'utilitzen en cerimònies per als déus, actuant els marionetistes com a sacerdots i les titelles com a mèdiums. Tipologies i Mecanismes: Destaquen les titelles de tija de grans dimensions, pesades i difícils de manipular, que requereixen mans expertes per imitar el moviment humà. Versatilitat: Els personatges disposen de caps intercanviables amb diversos rostres pintats per representar guerrers, dimonis o personatges per a rituals d'exorcisme. "Les titelles són considerades els mèdiums dels sacerdots i les cerimònies es representaven per als déus, no per a les persones."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Setmana de la Mobilitat: El carrer, tots hi pintem
La Setmana de la Mobilitat a Tarragona L'activitat "El carrer, tots hi pintem" ha aplegat aproximadament un miler d'infants de diverses escoles de la ciutat al Passeig Marítim. Aquesta iniciativa, organitzada per la regidoria de Medi Ambient dins de la Setmana de la Mobilitat Urbana, Sostenible i Segura, té com a objectiu principal sensibilitzar les noves generacions sobre la importància de moure's de forma responsable. Objectius i Educació Ambiental Segons Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, l'activitat vol introduir elements pedagògics clau per al futur de la ciutat: Comprensió de la mobilitat sostenible i el transport públic. Sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica: el 60% és causada per l'ús del vehicle privat. Promoció de la recollida selectiva i el respecte per la natura. Dinàmica de l'Activitat L'esdeveniment s'ha realitzat de forma simultània a les quatre capitals de província de Catalunya. A Tarragona, s'ha tallat el trànsit al Passeig Marítim per permetre que els nens i nenes dibuixessin lliurement amb guix sobre l'asfalt. "Els nens són els professors nostres el dia de demà; ells han d'entendre que la mobilitat no és només transport, sinó qualitat de vida." La Veu dels Protagonistes El monitoratge de l'activitat ha inclòs explicacions tècniques sobre l'eficiència dels mitjans de transport. Alguns punts destacats pels alumnes del CEIP El Miracle han estat: Transport col·lectiu vs. privat: Un autobús pot portar 30 persones que, altrament, ocuparien 10 cotxes. Alternatives energètiques: S'han plantejat debats espontanis sobre el cotxe elèctric i l'energia solar. Creativitat infantil: Els infants han plasmat conceptes com els carrils bici, els vianants i ciutats sense fums. Finalment, l'activitat ha servit per recollir propostes ciutadanes i reforçar el missatge que la bicicleta i l'anar a peu són les opcions preferides pels més joves per a una ciutat més neta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Resum de les Diades de Santa Tecla i la Mercè
Crònica de l'activitat castellera a Tarragona i Barcelona Jordi Sorinyac repassa un cap de setmana d'intensitat màxima, marcat per les celebracions de Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. L'activitat ha deixat un balanç agredolç a la plaça de la Font i un duel històric a la capital catalana. La Diada de Santa Tecla a Tarragona L'actuació de les quatre colles locals a la plaça de la Font va ser desigual: Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van consolidar el 5 de 8 (la catedral), però no van poder completar el 3 de 9 amb folre. El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, admet que els castells de nou seran difícils de repetir aquesta temporada. Xiquets de Tarragona: Jornada complicada amb deures pendents. No van poder passar del 2 de 8 amb folre i van fallar en els intents de 5 de 8 i 3 de 9 amb folre. Xiquets del Serrallo: Una de les colles més satisfetes en descarregar el 4 de 7 amb l'agulla, una construcció que no assolien des de feia tres anys. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van signar la seva millor actuació de la temporada amb castells de la gamma de set, tot i que van patir una caiguda dolorosa del pilar durant la Baixada de Pilars de l'endemà. El Duel de Titans a la Mercè de Barcelona La plaça de Sant Jaume va viure un enfrontament espectacular entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa: Es van veure fins a tres castells de gamma extra. Vilafranca va destacar amb el Pilar de 8 amb folre i manilles, descarregat com a resposta a la pressió dels terrassencs. Es considera la millor diada de l'any després de Sant Fèlix, amb una rivalitat sana però intensa. Properes cites al calendari L'atenció es desplaça ara a la Diada del Mercadal a Reus (2 d'octubre), una cita biennal que comptarà amb les millors colles del país: "La Joves de Valls provarà el 2 de 8 net i els Castellers de Vilafranca el 2 de 9 amb folre i manilles." Les cites de l'Esperidió (8 d'octubre) i Santa Teresa al Vendrell (16 d'octubre) tancaran el calendari de les colles tarragonines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
45'
A quatre bandes: Entrevista a Albert Ballbé
Introducció del nou espai radiofònic La sessió d'avui marca l'estrena de A quatre bandes, un nou format a Tarragona Ràdio on quatre dones amb perfils professionals diversos (advocacia, ensenyament, comerç) entrevisten personatges rellevants de la ciutat. Gestió Cultural i Polítiques Municipals L'eix central de la conversa gira entorn a la tasca d'Albert Ballbé com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Tarragona. Es discuteixen diversos punts clau: • La missió de la regidoria: Ballbé defensa una gestió no dirigista, enfocada a subvencionar i donar suport a les entitats culturals més que a organitzar actes propis de manera exclusiva. • Difusió cultural: El regidor admet que, tot i l'alta activitat, la comunicació dels projectes és un dels punts a millorar. • El projecte del Teatre Metropol: S'expliquen els retards en les obres a causa de les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per la cessió de terrenys. Tradició i Festes: El Magí de les Timbales Un dels moments més personals de l'entrevista és quan es parla de la figura del Magí de les Timbales, càrrec que el regidor ostenta des de fa 27 anys. • Ballbé destaca la iconografia i el valor sentimental d'aquest personatge per a la ciutat. • Es comenten anècdotes sobre la resistència a canviar el vestuari tradicional i les dificultats físiques de carregar nens durant les festes. Actualitat Ciutadana i Projectes de Futur L'entrevista també aborda temes de planificació urbana i social: • Façana Marítima: Es defineix com el projecte del segle, tot i que actualment es troba en una fase inicial de conveni d'intencions entre la Generalitat i l'Ajuntament. • Atenció a la gent gran: Es planteja la necessitat de recuperar cinemes al centre i millorar l'oferta d'oci específic per a aquest col·lectiu. • El Senat: Des d'una perspectiva més política, Ballbé reflexiona sobre la seva etapa com a senador, defensant la cambra com un espai necessari per a la reflexió legislativa. "La cultura no ha de tenir cap tipus de color polític; la nostra obligació és dinamitzar la ciutat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 28min
Diada Castellera de la Mercè a Tarragona 2005
Retransmissió de la Diada Històrica de la Mercè Aquest episodi recull la retransmissió de la tradicional Diada Castellera de la Mercè a Tarragona, centrada en les dues rondes de castells a la Plaça de les Cols i la mítica baixada dels pilars de 4 caminant fins a l'Ajuntament. L'actuació compta amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Resultats de les Rondes de Castells Durant les rondes prèvies, les colles han mostrat un nivell desigual condicionat per la fatiga acumulada del dia anterior (Santa Tecla): • Xiquets de Tarragona: Han completat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, reservant estructures de vuit pisos per lesions. • Colla Jove: Ha estat la gran triomfadora amb un imponent 5 de 8 i un 2 de 8 amb folre, aquest últim amb una espectacular figuereta d'un dels dosos. • Colla del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Han realitzat castells de sis pisos (3 de 6, 4 de 6) com a tràmit per a la baixada dels pilars. La Baixada dels Pilars de 4 Caminant El moment culminant de la jornada ha estat el recorregut des de les escales de la Catedral fins a la Plaça de la Font: • Èxit: Els xiquets de Tarragona, la Colla Jove i els Xiquets del Serrallo han aconseguit fer arribar l'enxaneta fins al balcó de l'Ajuntament. • L'esforç del Serrallo: El seu pilar ha estat el més lent (més de 14 minuts), demostrant una gran resistència física dels baixos. • Mala sort: Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han patit una caiguda a l'alçada de la Plaça de la Font, després de gairebé 9 minuts de camí, generant un moment de gran solidaritat i emoció amb llàgrimes entre els castellers. Balanç Polític i Festiu L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Carles Sala han valorat positivament el nou model de tres diades castelleres durant les festes, destacant la participació multitudinària i la bona salut de la cultura tradicional a la ciutat, malgrat les crítiques puntuals pel fet de portar colles de fora de Tarragona en dies previs.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 23min
Processó i Entrada del Braç de Santa Tecla 2005
Retransmissió de la Diada de Santa Tecla a Tarragona El programa ofereix una cobertura detallada de la processó del Braç de Santa Tecla, l'acte central de les festes de Tarragona el 23 de setembre. Des d'una posició privilegiada al Pla de la Seu, els locutors narren l'arribada del seguici popular i l'ambient festiu de la ciutat. Reivindicacions i Protocol Municipal • Un grup de veïns de la Part Alta aprofita l'acte per realitzar una protesta sonora amb xiulets i pancartes davant les autoritats, queixant-se de la deixadesa i l'estat del barri. • Es destaca la presència de delegacions de ciutats agermanades com Klagenfurt (Àustria), vestits amb indumentària tradicional. El Seguici Popular i la Cultura Viva • El seguici compta amb més de 50 elements, fruit de la recuperació iniciada als anys 80. Es discuteix el simbolisme de figures clau com l'Àliga, el Lleó (que estrena marxa pròpia), els Gegants, els Nanos i les bèsties de foc com la Víbria i el Drac. • Es fa especial menció a la Moixiganga i al Ball de Valencians, aquest últim considerat l'antecedent primitiu dels castells actuals. • Els castellers de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) s'incorporen a la processó després d'una jornada castellera matinal difícil. "La relíquia conté el sentiment d'una comunitat... és una qüestió d'autoestima col·lectiva que ve de l'època medieval." El Moment Culminant: L'Entrada del Braç • Al voltant de les 21:00h es produeix l'arribada de la relíquia a la Catedral. Aquest moment se simultaneja amb: • L'encesa de la palma pirotècnica i tota la pirotècnia del Pla de la Seu. • L'aixecament de pilars castellers davant les portes del temple. • Els balls d'homenatge de l'Àliga i el repic de campanes. • L'episodi finalitza amb la Baixada de l'Àliga i els elements del seguici per les escales de la seu cap a la Plaça de la Font, acompanyats de peces populars com l' Amparito Roca o Paquito el Chocolatero.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3h 45min
Diada de Santa Tecla 2005: Seguici, Ofici i Castells
Celebració de la Diada de Santa Tecla a Tarragona Resum detallat d'una de les jornades més emblemàtiques de les festes tarragonines, on es recullen els actes centrals del 23 de setembre. La narració transcorre entre el Pla de la Seu, la Catedral i la Plaça de la Font, capturant l'essència tradicional de la ciutat. L'Anada a Ofici i el Seguici Popular El programa comença amb la narració de la pujada del seguici des de la Plaça de la Font fins a la Catedral. Es descriuen amb detall els elements que formen la cultura popular tarragonina: • Bèsties de foc: El Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria i el Ball de Diables, representant la lluita entre el bé i el mal. • Figures emblemàtiques: L'Àliga, el Lleó (símbol d'autoritat), la Cucafera i els Negritos. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (tant els vells com els nous), que representen la societat tarragonina del segle XIX. • Balls tradicionals: Ball de Bastons, de Pastorets, de Turcs i Cavallets, i la Moixiganga. Solemnitat a la Catedral Es retransmet la Missa Pontifical presidida per l'arquebisbe Jaume Pujol. El moment més sagrat és el trasllat i l'exposició de la Relíquia del Braç de Santa Tecla. L'homilia destaca la relació històrica de la santa amb Sant Pau i la importància de la fe en la societat multicultural de l'any 2005. Actuació a la Plaça de la Font i Versots Després de l'ofici, el seguici retorna a l'Ajuntament. L'episodi recull l'actuació de lluïment sobre l'escenari, culminant amb els Versots dels Diables, que repassen en clau satírica l'actualitat política i local de l'època: "El nostre Ball de Diables s'ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d'aquest món." Agenda i Cloenda de la Festa Es fa un repàs exhaustiu dels actes restants, incloent-hi la Moxiganga, l'entrada del Braç a la tarda i els futurs castells de nou que realitzaran les quatre colles de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4h
Sessió de Benvinguda: Anàlisi del Benestar i Salutació
Introducció i Benvinguda Aquest episodi se centra en una sèrie de salutacions cordials i l'establiment d'un espai de comunicació directa. Durant tota la sessió, l'enfocament principal ha estat la reiteració positiva del missatge per connectar amb l'audiència en un entorn nocturn. Dinàmiques de la Sessió • La recepció constant de participants amb el desig de bona nit. • L'establiment d'un ambient de calma i reflexió. • El manteniment d'un fil conductor focalitzat en la cortesia i la presència. "Bona nit a tots els oients que s'uneixen a aquesta sessió de descans i paraula." Temes Clau i Reflexió El contingut subratlla la importància de la salutació ritual com a eina per reduir l'estrès i marcar el final de la jornada laboral. S'ha posat especial èmfasi en la constància del to de veu per transmetre tranquil·litat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3h 11min
Diada Castellera de Santa Tecla: Èpica i limitacions a la Plaça de la Font
Una Jornada de Grans Expectatives i Contrastos La retransmissió de la Diada Castellera de Santa Tecla des de la Plaça de la Font de Tarragona captura una jornada marcada per l'ambició de les colles locals, el cansament acumulat i la dificultat de superar els sostres tècnics de la temporada. Amb la participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, l'episodi ofereix una anàlisi detallada de cada intent, descarregada i caiguda. Els Grans Reptes de les Colles Grans • Xiquets de Tarragona: Van iniciar la diada amb un 2 de 8 en folre descarregat amb èpica, però van topar amb la realitat en fallar en els seus intents de 5 de 8 i 3 de 9 en folre, evidenciant problemes de quadratura i fatiga. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Va demostrar un domini absolut de la catedral (5 de 8) i del 2 de 8 en folre, consolidant la seva gamma alta de vuit. No obstant això, el 3 de 9 en folre es va tornar a resistir, essent desmuntat per falta de confiança en el tronc. L'Èxit de les Colles Petites • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van ser els grans vencedors moral de la jornada en completar els seus objectius: el 3 de 7, el 2 de 6 i el 4 de 7, signant la seva millor actuació de l'any. • Xiquets del Serrallo: Van regalar el moment més emotiu amb un 4 de 7 amb l'agulla impecable, tot i que la jornada es va tancar amb un gust agredolç per la caiguda en l'intent de 5 de 7. Reflexions sobre el Format i el Futur L'episodi inclou entrevistes amb els caps de colla, com Joan Ramon Ocanya (Jove) i Joan Sala (Xiquets), que reflexionen sobre les limitacions tècniques i el desgast psicològic. Es debat també sobre la idoneïtat del calendari casteller de les festes de Santa Tecla i el pes de la rivalitat local. "La diada posa de manifest les limitacions de les colles de la ciutat per superar el sostre al qual han arribat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Concert vermut de Santa Tecla i l'ambient a les Cols
Ambient festiu i tradició tarragonina L'episodi capta l'essència de la vigília de Santa Tecla a la Plaça de les Cols de Tarragona, destacant el tradicional concert vermut. Es descriu un ambient marcat per la calor intensa i la concurrència de públic, principalment adults i turistes, a l'espera de les actuacions musicals. Les formacions musicals i el seu examen El contingut posa el focus en la participació de diverses formacions que acompanyen la cultura popular: Els Sonadors de la Guaita: Formació del País Valencià que acompanya la Moixiganga amb un so dolç i solemne. Grallers Tocaferro: Grup local que posa de manifest la identitat tarragonina. Banda de l'Alegria (Artajona): Encarregats de tancar l'entrada de músics i iniciar el concert principal. Es menciona un detall curiós per als grups locals: "Les formacions tarragonines estan aquí perquè han passat la prova dels tres mesos, una mena d'examen abans de Sant Joan per garantir el nivell mínim per tocar a les festes." La sincronització del vermut Un dels moments més esperats és la sincronia perfecta entre la música i la gastronomia. Els interlocutors observen com, exactament amb la primera nota de la banda, es comença a repartir el vermut als assistents, marcant l'inici oficial de la celebració del migdia. Properes cites de les festes Es recorden altres actes clau que es podran seguir per Tarragona Ràdio: La representació del Ball de Dames i Vells. El Seguici Popular i la processó de Santa Tecla. La Diada Castellera del dia 23.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Afectacions al transport i estrena musical a les festes de Tarragona
Afectacions en el transport públic i activitats de Festa Major L'actualitat de les festes es divideix entre la logística de mobilitat urbana i la programació cultural a la Plaça de les Cols. S'han anunciat canvis significatius en el recorregut dels autobusos per adaptar-se als talls de carrer previstos. Canvis en les línies d'autobús Anna Giné ha detallat les modificacions que afectaran el servei habitual durant els propers dies: Línies 1, 8 i 9: S'anul·la el pas per la Rambla Vella. Els vehicles es desviaran per la Pau Casals cap a la circumval·lació. Dates i horaris de talls: Avui: Tall a partir de les 18:00h fins a final de servei. Demà (dia 23): Tall des de les 21:00h fins a final de servei. Dissabte (dia 24): La Rambla Nova estarà tallada tot el dia; la línia 2 es desviarà per Estanislau Figueres. Estrena musical: El Lleó de Tarragona L'àmbit cultural destaca per l'estrena d'una nova peça musical dedicada a la figura del Lleó. El compositor Javier Pérez, de la banda d'Artajona, ha explicat les claus de la seva obra: "He intentat transmetre per un costat l'elegància i per l'altre la força... la peça consta de dues parts: una introducció tranquil·la i melodiosa, i una segona part de batalla, estil cercavila." Estructura de l'obra: Comença en un ritme ternari i evoluciona cap a un ritme binari (tipus pasdoble), augmentant la intensitat fins a un final en to major. Vincle amb la ciutat: La banda navarresa celebra la seva acollida a Tarragona, on es desplacen des de fa vuit anys per participar en la vigília de la Festa Major.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
24'
Festa Major de Santa Tecla: Boleros i l'Entrada de Músics
Vibracions Culturals a la Festa Major de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens submergeix en l'efervescència de la Festa Major de Santa Tecla, destacant la riquesa musical que omple els carrers i places de la ciutat. Els Boleros de Canya d'Ambre i l'Experiència Cubana El programa comença amb una entrevista a la Marta Alonso, vocalista de la formació Canya d'Ambre. Es discuteixen els següents punts clau: • L'evolució del bolero: La formació no només interpreta clàssics, sinó que incorpora composicions pròpies i reinterpretacions que barregen estils com la boleria i la soleà. • Concerts en espais oberts: Alonso explica el repte de portar l'espectacle de boleros a la Plaça del Rei, integrant textos poètics per crear un clima íntim similar al dels teatres. • Connexió amb Cuba: L'experiència de la cantant al Festival Internacional de Boleros a Santiago de Cuba ha impregnat la seva forma d'entendre i expressar el gènere. "L'experiència a Cuba m'ha impregnat d'una forma diferent d'entendre el bolero que abans d'anar-hi." L'Entrada de Músics i la Tradició de la Gralla Des de la Plaça de les Cols, es retransmet l'entrada de diverses formacions de música d'arrel tradicional: • Qualitat sonora: Es destaca que Santa Tecla és una de les festes amb major qualitat de música popular (gralla, dolçaina, sac de gemecs). • L'esforç dels músics: Entrevista a Josep Maria Salvador, dels Grallers de l'Esbordó, qui comparteix l'exigent horari dels músics festius (matinades a les 7 del matí, cercaviles i processons). • Formacions convidades: Destaca la presència de grups com els Gaiteros de Pamplona i la Banda l'Alegria d'Amposta. Curiositats i Ambient Festiu • El personatge del "Santo": Els locutors fan broma sobre la presència ubiqua d'un fotògraf italià que documenta la festa per a una futura exposició. • Vermut popular: La descripció de l'ambient a les terrasses i l'ocupació estratègica de les ombres pels tarragonins sota un sol intens.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Entrada de Músics a la Plaça de les Cols de Tarragona
Crònica de l'Entrada de Músics Directe de Tarragona Ràdio des del Pla de la Seu i la plaça de les Cols, cobrint un dels actes més puntuals i emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Les formacions musicals recorren els carrers del nucli antic fins a arribar a la plaça, on cada grup interpreta una peça abans de situar-se estratègicament entre la multitud i els turistes. Detalls de les formacions i l'ambient S'espera l'entrada de 19 formacions musicals en total. Entre els grups destacats hi ha els Grallers Els Pelacanyes (sisena formació a entrar) i els Ministrers de Figueres. La plaça presenta un ambient de gairebé plena ocupació, amb molta gent gaudint del vermut a l'ombra per protegir-se del sol. El Concert Vermut i l'estrena de la Marxa del Lleó El plat fort del migdia serà a partir de la una a l'escenari de la plaça de les Cols amb: 1. Suterranya Gaitero H. 2. Banda Municipal d'Artajona, dirigida per Ricardo Oficialdegui. "Serà l'oportunitat per escoltar, per primera vegada, la marxa del Lleó... l'element del seguici popular que fins ara no tenia banda sonora pròpia." Altres propostes musicals Es destaca el concert de boleros que tindrà lloc aquesta nit a la plaça del Rei (escenari Sabina) a càrrec del grup veterà Canya d'Ametller, amb la participació de la vocalista Marta Alonso.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Els Xiquets de Tarragona i la Diada a l'Antiga
Santa Tecla: Entre la tradició i la diversió L'episodi se situa en ple ambient de la festa major de Tarragona, amb el so de les campanes de la catedral de fons i l'expectació musical a la plaça de les Cols. L'entrevista se centra en la figura d'en Roger Peiró, membre de la colla castellera Xiquets de Tarragona, qui explica com viuen els castellers la intensitat de la nit tarragonina i les activitats previstes. La Diada singular dels Xiquets de Tarragona Amb motiu de la celebració del seu 35è aniversari, la colla organitza una activitat poc convencional que ja arriba a la seva tercera edició: Recreació històrica: Una proposta nostàlgica i pedagògica per mostrar com eren els castells als anys 20 i 30. Indumentària d'època: Els participants no vesteixen l'uniforme actual, sinó roba de carrer a la pinya i camises sense l'ordre estricte d'avui dia, reflectint la realitat econòmica d'aquell temps. Rituals recuperats: Es recrea el costum d'anar per comerços i entitats locals fent petits castells i pilars a canvi d'una gratificació, emulant com es finançaven antigament. Contrast entre èpoques Durant la conversa, es reflexiona sobre l'evolució del món casteller: "Jo crec que el gran boom dels castells és més aviat tècnic; abans hi havia molta més força física perquè tothom treballava al camp." Segons en Roger, els castellers de principis de segle es quedarien perplexos davant la tecnificació actual i les grans fites assolides, com els castells amb folre en localitats on antigament no n'hi havia tradició.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
La dansa al carrer durant les festes de Santa Tecla
La Dansa com a protagonista a l'espai públic L'entrevista a Maia Doronsoro, representant de la Companyia Mármara, destaca la importància de treure la dansa dels teatres per apropar-la a la ciutadania durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'escenari escollit, com ja és tradició, és l'espai davant del Teatre Metropol, un punt neuràlgic on la proximitat amb el públic genera una connexió única i exigent per als ballarins. Programació i companyies convidades L'esdeveniment comptarà amb diverses peces breus i estils diferenciats: Dissabte (Matí i Tarda): Marc Gómez: Presenta una proposta de dansa contemporània amb un fort component teatral i còmic sota el títol "> Morir no corre pressa". Jove Companyia Mármara: Un grup de noies d'entre 14 i 16 anys que presenten l'espectacle "> Àngels", una peça que reflexiona sobre el cicle vital i les emocions humanes. Diumenge: Companyia Patas Arriba: Dirigida per Arancha Sagardoy, oferirà una visió més tècnica i amb una gran qualitat interpretativa. El repte de ballar a la intempèrie Maia explica que ballar al carrer requereix una concentració superior a la d'un escenari convencional. La manca d'escenografia i la distància mínima amb l'espectador fan que l'experiència sigui molt íntima: "A la calle estás escuchando la respiración de la persona que tienes enfrente... la concentración es muchísimo más fuerte però conectas más rápido." L'objectiu principal és mantenir l'alt nivell de qualitat i el llenguatge propi de la dansa contemporània, fent-la accessible per a tothom sense perdre el seu rigor artístic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
2005-09-22 UM PLA SEU 01. LLIBRE
Reflexió sobre les Festes de Santa Tecla amb Jordi Bertran i Rafael López-Monné En aquesta conversa, s'analitza l'evolució i l'actualitat de les Festes de Santa Tecla a Tarragona. Els participants discuteixen temes que van des de la convivència entre el vessant professional i el lúdic fins als reptes de seguretat en actes multitudinaris. Seguretat i Organització d'Actes Massius Un dels punts clau és la transformació d'actes espontanis en esdeveniments oficials i el repte que això suposa per a l'administració: • La Baixada de l'Àliga ha passat de ser un acte íntim i fora de programa a ser un dels més concorreguts, exigint un desplegament de seguretat important. • Es destaca la necessitat de coordinació entre Protecció Civil, Guàrdia Urbana i les entitats per garantir el dret a l'espai públic de manera segura. • S'esmenta el control de brètols que, tot i ser una minoria, requereixen una vigilància activa per no desvirtuar la festa. La Identitat a través del Públic i la Canalla Els interlocutors debaten sobre el concepte de patrimoni viu i com la societat tarragonina s'apropia dels elements festius: • La festa es democratitza en actes com el Castell de Focs, on desapareixen les barreres socials. • Es posa en valor la Santa Tecla Petita i la creixent passió infantil, que garanteix el relleu generacional. • La futura Casa de la Festa es presenta com un projecte clau per mantenir l'accessibilitat als elements del seguici durant tot l'any. La Fotografia i la Documentació de la Tradició Es parla del llibre "Identitats Tarragonines" com una eina per capturar l'essència humana de la celebració: "Cada franja generacional s'apropia d'una cosa que la marca, i això va fent una suma d'identitats." • La fotografia no només busca l'estètica, sinó que intenta explicar visualment el comportament de la gent i la seva relació amb la tradició. • Es desvetlla que el pròxim volum de la col·lecció d'Arola Editors estarà dedicat al Carnaval de Sitges, reivindicant-ne la seva importància històrica a Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
31'
Dames i Vells 2005: Sàtira i festa per Santa Tecla
Representació Satírica de Dames i Vells Aquesta gravació recull l'actuació del popular ball parlat de Dames i Vells a Tarragona durant les festes de Santa Tecla de l'any 2005. L'espectacle es caracteritza pel seu ús de la sàtira política, les crítiques socials i l'humor escatològic. Crítica a la Política Local i Nacional • L'espectacle centra gran part de la seva mofa en la figura de l'aleshores alcalde Joan Miquel Nadal, criticant projectes com el pàrquing Jaume I i la façana marítima. • Es menciona el relleu polític cap al seu fill i les tensions amb l'oposició, personificada en el candidat Ballesteros. • > "El teu govern ha tingut moltes esquerdes... rere teu queda un regueró de merda." Religió i Societat • S'ironitza sobre la jerarquia eclesiàstica, el canvi de Papa (de Joan Pau II a Benet XVI) i la postura de l'Església davant el matrimoni homosexual. • Es tracten temes d'actualitat de l'època com l'Estatut de Catalunya i les tensions entre el govern espanyol i la Casa Reial. Personatges i Conflictes de Parella • Els personatges clàssics (els Vells, les Dames, el Rector, l'Alcalde i els Mossos d'Esquadra) interactuen en una sèrie de disputes dialèctiques sobre la vellesa, el sexe i la convivència. • El personatge del Sergent Blasques representa la força bruta i la sàtira contra els cossos de seguretat de l'Estat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 2min
Cercavila i Seguici Popular de Santa Tecla 2005
Retransmissió de la Cercavila de Santa Tecla L'episodi ofereix una cobertura completa en directe de la cercavila de les festes de Santa Tecla a Tarragona, des de la plaça de la Font fins a la plaça de les Cols. La narració se centra en la descripció detallada de cada element del Seguici Popular, acompanyada de les explicacions històriques i simbòliques de l'experta Marta Badia. Els Elements de Foc i Bestiari El seguici s'inicia amb una forta presència de pirotècnia i figures històriques: • Ball de Diables: Representació del mal amb personatges clau com el Lucifer (símbol de poder) i la Diablesa (sensualitat). • Drac de Tarragona: El primer animal del bestiari, que simbolitza els quatre elements i compta amb 15 punts de foc. • Bou i Víbria: El Bou, malgrat el seu origen positiu al pessebre, és una bèstia de foc imponent. La Víbria destaca per ser la femella del drac amb trets d'àliga i ratpenat. • Ball de Serrallonga: Representació de bandolers del segle XVII armats amb trabucs. Figures Majestuoses i Geganters Un cop finalitzada la tanda de foc, apareixen els elements més institucionals: • L'Àliga: Símbol reial de la ciutat, peça de llautó de 80 quilos que destaca per la seva elegància i el ball de l'Amparito Roca. • La Mulassa i la Cucafera: Figures festives que interactuen amb el públic; la Cucafera és coneguda per tirar caramels i el seu mecanisme de coll extensible. • El Lleó: Element de distinció que ha estat protagonista de llibres didàctics per a escoles. • Gegants i Nanos: Des dels històrics Negritos (del segle XIX) fins als Nans que representen diferents estaments socials de la Tarragona vuitcentista. Balls Tradicionals i Moixiganga La part final del seguici inclou danses amb una rica càrrega simbòlica: • Balls de bastons i pastorets: Danses rítmiques que requereixen una gran coordinació i força física. • Ball de Gitanes: Un ball colorista i de festeig conegut per la trena de cintes al voltant d'un pal. • Ball de Valencians: L'antecedent històric dels castells, on es construeixen petites torres humanes. • La Moixiganga: Representació religiosa que escenifica la passió i mort de Crist mitjançant quadres plàstics. El Ball de Dames i Vells L'episodi tanca amb la retransmissió del ball parlat més emblemàtic: "Tarragona és carnaval a tota hora i cada dia." • Un espectacle de sàtira política i social que repassa l'actualitat local i nacional amb humor àcid i llenguatge irreverent, celebrant el seu 25è aniversari.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Santa Tecla a les escoles: la Víbria i els castells
Santa Tecla a les escoles de Tarragona Durant les festivitats de Santa Tecla, diverses entitats del seguici popular visiten els centres educatius de la ciutat per apropar la cultura tradicional als més petits. Aquesta iniciativa de l'Ajuntament busca que els infants no només vegin les festes des de fora, sinó que entenguin la història i el funcionament de les seves figures. La Víbria visita el CEIP El Miracle La Maria Grau ha presentat la Víbria als alumnes del Miracle, explicant les característiques d'aquest animal mitològic que combina parts de cinc éssers diferents: Dona: pits i panxa. Àguila: cap, urpes i part superior de les ales. Ratpenat: resta de les ales. Drac: la cua. Serra: la llengua. Un dels moments més interessants ha estat l'explicació sobre l'ús de la pirotècnia. S'han donat consells de seguretat fonamentals per participar en els correfocs, com portar pantalons texans llargs i sabates tancades que permetin córrer sense relliscar. "Mai s'ha de agafar una carretilla amb la mà; si veieu algú fent-ho, teniu permís per renyar-lo." Castellers al Col·legi Saavedra Al col·legi Saavedra, un centre amb gran diversitat cultural, la festa s'utilitza com un element cohesionador i d'integració. En Joan Sala, dels Xiquets de Tarragona, ha explicat els fonaments del món casteller: L'ús de la faixa com a esglaó per poder pujar. La importància del toc de gralla, que indica als castellers de la pinya quan l'enxaneta ha fet l'aleta sense necessitat de mirar amunt. La superació de la vergonya en el contacte físic necessari per fer pinya, fomentant la germanor entre companys. L'activitat ha conclòs amb un taller pràctic on els nens i nenes han pogut experimentar què significa formar part d'una estructura castellera, assegurant així el relleu generacional de les festes tarragonines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Festa per Tothom: 15 anys d'inclusió a Santa Tecla
La Festa Major a l'Abast de Tothom L'episodi commemora el 15è aniversari de la iniciativa Festa per Tothom a Tarragona, un programa del Servei Municipal del Discapacitat que busca fer les festes de Santa Tecla accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats sensorials. El Paper Crucial del Voluntariat L'eix vertebrador d'aquest projecte són els voluntaris, que s'encarreguen de l'acompanyament i el suport logístic. Entre els punts clau destaquen: Origen divers: Els voluntaris provenen del servei municipal, entitats com la llar de Sant Salvador i empreses col·laboradores. Formació específica: Entitats com Dow Chemical no només aporten finançament, sinó que formen els seus empleats i estudiants en pràctiques sobre el tracte a persones amb discapacitat i l'ús de cadires de rodes. Organització i logística: Es gestionen calendaris complexos per quadrar els horaris dels voluntaris amb els actes més esperats, com la professó, els castells o els focs artificials. L'Impacte en els Usuaris Per a persones com el Ricardo o el Carles, la iniciativa és vital per trencar l'aïllament: "Si no s'hagués per l'autocar adaptat que vindrà expressament, no hi hauria manera de poder baixar (al concert), perquè els autobusos de línia acaben a les 11." Reptes de Futur Tot i l'èxit consolidat, els usuaris reivindiquen que aquest esperit de voluntariat s'estengui més enllà dels dies de festa, permetent una integració real i diària en la vida social i urbana de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Experiències solidàries de la URV a Bòsnia i Nicaragua
Cooperació Universitària Internacional El programa URV Solidària de la Universitat Rovira i Virgili aposta per projectes de cooperació al desenvolupament gestionats directament des de la institució. En aquesta ocasió, s'analitzen les experiències de dos grups d'estudiants que han passat part de l'estiu realitzant tasques humanitàries i educatives a l'estranger. Projecte d'Alfabetització a Bòsnia Sis estudiants de Filologia Hispànica han viatjat a la ciutat de Tuzla per impartir cursos intensius d'espanyol a la universitat local. Aquesta iniciativa, que ja té cinc anys de trajectòria, destaca per: Forta demanda: Els alumnes bosnians mostren un gran interès per l'idioma, sovint après a través de la televisió internacional. Impacte social: Es tracta d'una zona encara molt marcada pels efectes de la guerra, amb limitacions de mobilitat i laborals per als joves. Connexió personal: Les estudiants subratllen les ganes d'aprendre i la calidesa de la gent de Tuzla, ciutat que comparen amb Tarragona pel seu volum de població. Avaluació d'Apadrinaments a Nicaragua Un grup de set alumnes de Pedagogia i Educació Social s'ha desplaçat a Managua per avaluar un projecte al centre preventiu Los Quinxos. Aquest projecte és especialment rellevant pel seu caràcter local: Padrins tarragonins: Els 24 infants apadrinats reben suport econòmic de famílies de les comarques de Tarragona. Objectius: Garantir l'accés a l'educació, uniformes i almenys un àpat complet al dia per a nens en risc d'exclusió. Resultats: L'estudi preliminar indica que el projecte és d'èxit, permetent a molts joves evitar matrimonis precoços i arribar a la universitat. Altres actuacions i futur "L'objectiu és que els alumnes actuïn en programes de la seva àrea de coneixement i tinguin una experiència humana que els faci replantejar-se coses." Segons el coordinador Joan Fuster, la URV té previstes més missions a Chiapas (Mèxic), Senegal i projectes futurs al Perú i Moçambic, principalment en àmbits sanitaris i educatius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Dia Mundial de l'Alzheimer: Sensibilització i reptes a Tarragona
Conscienciació sobre l'Alzheimer a Tarragona Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona ha instal·lat un punt informatiu a la Rambla Nova. L'objectiu és donar a conèixer una malaltia que, malgrat la seva repercussió mediàtica, continua sent poc compresa pel que fa als seus efectes reals en el deteriorament mental. Serveis i suport a les famílies L'associació ha crescut significativament des de la seva creació el 1998, oferint actualment: * Una biblioteca amb més de 117 exemplars (llibres i vídeos). * Guies especialitzades en alimentació, estimulació i arquitectura. * Contes infantils per ajudar els més petits a entendre el canvi en els seus avis, com L’estora de l’avi Quim. Les xifres i l'impacte econòmic La situació a Catalunya és preocupant, amb dades que conviden a la reflexió: 1. Hi ha uns 55.000 malalts majors de 65 anys. 2. El 70% dels pacients són cuidats a les llars, cosa que genera una forta desestructuració familiar. 3. El cost econòmic per a una família oscil·la entre els 7.000 i els 29.000 euros anuals, depenent de la fase de la malaltia. "Aquesta malaltia és una sangria per a una família, tant pels costos directes com per la necessitat de deixar la feina per cuidar el malalt." Crítica a l'administració i nous perfils de malalts Jaume Soler, president de l'entitat, denuncia la carència de places de residència i la insuficiència de recursos sanitaris. A més, s'ha alertat de l'aparició de casos en persones joves (entre 30 i 55 anys), un fenomen que podria estar relacionat amb factors hereditaris o, en alguns casos, amb el consum de substàncies estupefaents que afecten el cervell. Finalment, es fa una crida a la col·laboració ciutadana mitjançant l'adquisició de polseres verdes simbòliques per donar suport a la recerca d'un tractament que combini la vessant farmacològica amb la no farmacològica (estimulació i psicomotricitat).