Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55921-55944 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 29min
Pregó de Santa Tecla 2005 i Homenatge a Gabriel Xammar
Inici de les Festes de Santa Tecla 2005 El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de l'acte d'obertura de les festes de Santa Tecla 2005. La jornada inclou el lliurament del Premi del Balcó, la lectura del pregó i l'emotiva arrencada dels gegants. Homenatge a Gabriel Xammar L'acte s'inicia amb el reconeixement a Gabriel Xammar i Sala, guardonat amb el Premi del Balcó pel seu activisme cultural i la seva trajectòria de resistència: • Membre d'Estat Català i col·laborador del Front Nacional de Catalunya. • Va ajudar a exiliats a creuar la frontera durant la Guerra Civil. • Pioner d'Òmnium Cultural al Tarragonès. El Pregó d'Emili Rosales L'escriptor i editor Emili Rosales, guanyador del Premi Sant Jordi, ofereix un discurs profundament literari on destaca: • La comparació entre la seva obra La ciutat invisible i la realitat de Tarragona. • Referències a autors com Jacint Verdaguer, Josep Pla i Olga Xirinacs. • Una crida a fer de Tarragona un pol de nova capitalitat per al sud de Catalunya, fugint del concepte de "parc temàtic". Simbolisme i Tradició a la Plaça de la Font Després dels parlaments de l'alcalde Joan Miquel Nadal, l'acció es trasllada al balcó i a la plaça: • Sortida de la Senyera de la Ciutat i toc de trompetes. • Gran tronada a càrrec de la pirotècnia Igual. • L'arrencada dels gegants i nanos, acompanyats per les bandes de música d'Artajona i l'Alegria d'Amposta. "Tarragona és avui una ciutat que compta, que està viva i que no s'oblida que l'esplendor del passat li dóna solidesa i identitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
29'
Geganters i músics: l'ànima de les festes de Santa Tecla
La tradició del món geganter a Tarragona L'episodi explora en profunditat la figura dels portadors de gegants, claus en les celebracions de Santa Tecla. Amb la participació d'Antoni Segura i Alfredo González, es desgranen les vivències de les colles de barris com Torreforta o el Cos del Bou, destacant el relleu generacional i el sacrifici físic que comporta aquesta tradició. L'evolució de les figures i el pes de la història • S'analitza la diferència entre els gegants antics i els actuals. Mentre que les figures històriques eren extremadament pesades (fins a 60-70 quilos), les noves versions de fibra de vidre faciliten el ball, tot i que requereixen igualment una gran preparació física. • L'Antoni recorda la seva trajectòria des de 1970, destacant que antigament els portadors sovint provenien de la comunitat gitana, una tradició que encara perdura en part de la colla. El desig de ballar: la relació entre músics i geganters Un dels punts centrals de la conversa és la necessitat de tenir música amb ritme per poder ballar bé les figures: "T'agraden peces que puguis ballar; si no, sembla que anem morts perquè no sabem com agafar el ritme." • Els geganters defensen l'ús de pasdobles i marxes animades que injectin energia per suportar el pes. • Es compta amb la intervenció de Ricardo, director de la Banda de Música d'Artajona, que presenta l'estrena d'una nova peça composta expressament per al Lleó de Tarragona. Riscos i moments crítics de la festa • Es comenten els perills de les caigudes en carrers estrets o durant la Baixada de la Misericòrdia. • L'Antoni confessa el seu somni pendent: baixar les escales de la Catedral amb el gegant, tot i reconèixer l'altíssim risc que això suposa per a la integritat de la peça i del portador.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Mural gegant i contes pel Dia de la Pau a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de la Pau En el marc de les festes de Tarragona, Creu Roja Joventut i el Centre per la Pau organitzen una jornada especial per commemorar el 21 de setembre, declarat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Pau. L'objectiu és sensibilitzar la ciutadania, especialment els més joves, sobre la resolució de conflictes i la cultura de la no-violència. Activitats a la plaça de Dames i Vells A partir de les 16:30 h, s'han programat diverses accions participatives: Contacontes de valors: Una carpa habilitada amb coixins i moqueta on es narraran històries que fomenten la pau i la convivència, adreçades a nens d'entre 6 i 10 anys. Construcció d'un mural gegant: Un panell de 4 metres de llarg on els assistents podran enganxar cartolines amb missatges personals per formar la paraula PAU. Taller de papiroflèxia: Creació de coloms de paper per decorar l'entorn del mural. El valor del voluntariat jove L'episodi compta amb el testimoni de joves voluntaris que destaquen com aquesta experiència els aporta creixement personal i una visió més crítica de la realitat social. "M'encanta... coneixes molta gent, aprens i t'ajuda a veure la vida d'una altra manera; em sento més útil des que he entrat." Es recorda que el voluntariat a Creu Roja Joventut està obert a nois i noies d'entre 14 i 30 anys, amb projectes que van des del medi ambient fins a la prevenció de conductes de risc.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Tecla Tapa: Gastronomia i festa a la plaça Verdaguer
El retorn del Tecla Tapa a Santa Tecla L'espai Tecla Tapa, situat a la plaça Verdaguer de Tarragona, obre les seves portes com una iniciativa consolidada de deu entitats i associacions de la ciutat. Aquesta proposta ofereix un punt de trobada gastronòmica durant les festes de Santa Tecla, on els assistents poden recuperar forces amb una àmplia varietat de menjars i begudes. Organització i oferta gastronòmica Les entitats participants s'han coordinat per oferir una carta variada i tancada prèviament per evitar duplicitats. Cada associació és responsable de la seva especialitat, garantint productes frescos del dia: Tarraco de Luxe: Patates braves. Auredons: Truites a la francesa. Associació de l'Albada: Fideuà. Marro: Entrepats de xoriç i llonganissa. Club Maginet: Biquinis de pernil i formatge. Col·lectiu de dones de Sant Salvador: Lacón. Amics de la Part Alta: Bacon. Altres productes: Frankfurt, pernil salat, cervesa i la tradicional mamadeta teclera. Finalitat social i esperit de col·laboració Tal com explica la Rosa, representant del Club Maginet, l'objectiu principal és recaptar fons per a les activitats de les entitats, especialment per al projecte del Carnaval de Tarragona. Les tasques es fan de manera voluntària i amb un gran ambient de companyonia: "Som gent de gresca, de ball, de música... intentem treure'n diners però sobretot passar-nos-ho molt bé." Horaris i preus populars L'espai destaca per oferir preus populars per fer la festa accessible a tothom: Preus: Begudes (aigua/cervesa) a 1 €, refrescos a 1,50 € i racions de menjar a 2,50 €. Horaris: Obertura a les 18:00 h. Avui fins a les 03:00 h, i dijous i divendres fins a les 04:00 h.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
La Festa als Ulls: Fotografia i tradició a Tarragona
La mirada internacional de les festes de Tarragona Aquesta conversa presenta la iniciativa "La festa als ulls", un projecte impulsat pel fotògraf Pep Escoda que consisteix a convidar anualment un fotògraf estranger per documentar les festes de Santa Tecla. L'objectiu és doble: crear una col·lecció patrimonial de fotografies de la ciutat i divulgar les tradicions tarragonines arreu del món a través d'una mirada externa i artística. Santo: La fotografia com a escriptura de llum El convidat d'aquesta edició és Santo, un fotògraf sicilià especialitzat en la temàtica religiosa i folklòrica. El seu enfocament es basa en conceptes profunds: La llum com a eina: Defineix la fotografia com a "escriptura de llum" i destaca la potència de la llum solar a Tarragona. L'ànima del fotògraf: Santo afirma que una imatge no és objectiva, sinó el resultat de la interacció entre el fotògraf i el subjecte. La qualitat de la foto depèn de l'estat d'ànim de qui la fa. La cerca de l'esperança: Més enllà de l'estètica, busca reflectir la identitat cultural i la memòria dels pobles per contrarestar la despersonalització tecnològica actual. Tradicions i connexions mediterrànies Durant l'entrevista es tracen paral·lelismes entre les festes sicilianes (influenciades per la dominació espanyola) i les catalanes. Es destaquen punts clau de l'itinerari visual que seguirà el fotògraf: La Baixada de l'Àliga i la Professió de Santa Tecla. L'anàlisi de la pietat popular i la dualitat entre el sacrifici religiós i l'alegria de la festa. L'interès per les relíquies i les connexions històriques entre santes del Mediterrani, com Santa Sara a la Camarga i Santa Tecla a Tarragona. "El fotògraf ha de tenir l'ull per pensar la foto; fer clic és fàcil, fins i tot un ximpanzé ho pot fer, però capturar el relat d'una vida en una cara és l'autèntic repte." Un futur llegat gràfic El projecte preveu que les imatges capturades esdevinguin una exposició l'any següent. Santo proposa que la ciutat creï un petit museu o col·lecció estable amb aquestes obres per tenir, en el futur, una visió calidoscòpica i diversa de la festa que superi la repetició de les imatges tòpiques o postals convencionals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Documental 'Camins de França' de Joan Puig i Ferreter
Presentació del documental sobre Joan Puig i Ferreter En el marc de les festes de Tarragona, s'ha presentat el documental Camins de França, una obra que homenatja l'escriptor de la Selva del Camp. El projecte, dirigit per Josep Maria Pagès, s'estrenarà oficialment el dia 24 de setembre a l'Antiga Audiència de Tarragona. Característiques de l'obra i producció Viatge iniciàtic: El documental se centra en un fragment de l'obra homònima de Puig i Ferreter, concretament en el viatge que va realitzar als 21 anys per la Provença francesa. Estètica visual: S'ha optat per una imatge en blanc i negre amb tonalitats sèpia i ocre per evocar l'atmosfera de fa cent anys. Col·laboració desinteressada: La producció ha estat possible gràcies a la suma de voluntats, destacant la interpretació de l'actor Oriol Grau i la col·laboració del fotògraf Pep Escoda. La figura de Puig i Ferreter El regidor de Cultura de la Selva del Camp, Quim Masdeu, destaca la complexitat del personatge: "Va ser un inconformista tota la seva vida amb l'obra i amb la vida... un home modern que feia universals els temes rurals." Personalitat polièdrica: L'autor és descrit com un home de sentiments extrems, amb una vessant psicològica profunda i una gran rellevància tant literària com política. Reivindicació cultural: El projecte neix de la necessitat de cobrir el buit visual sobre els autors del Camp de Tarragona, sovint menys tractats que els d'altres zones de Catalunya. Futur i ressò mediàtic L'èxit de la proposta, emesa inicialment en càpsules per Canal Camp, ha despertat l'interès de TV3. Els creadors ja planegen una segona part més ambiciosa que cobreixi la totalitat de les 800 pàgines de l'obra original per commemorar el cinquantenari de la mort de l'escriptor l'any vinent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Via T t'escolta: Visita a la mítica botiga Minimun de Tarragona
Resum de l'episodi En aquesta edició de l'espai La Via T t'escolta de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada mitjançant la unitat mòbil a un dels comerços amb més solera de la ciutat: Minimun, situat al carrer Governador González. El programa combina el tradicional concurs de pistes amb una entrevista detallada sobre l'actualitat del sector comercial en plena campanya de tornada a l'escola. El Concurs: Un establiment de nissaga La dinàmica de l'espai ha permès als oients endevinar la ubicació de la unitat mòbil. Les pistes han destacat la naturalesa de l'establiment: Es troba en un carrer semi-peatonal amb gran aparador. És un comerç de tota la vida de Tarragona, conegut per diverses generacions. La guanyadora, la Montse Barceló, ha identificat ràpidament la botiga i ha obtingut un obsequi especial. Productes i Atenció Personalitzada L'Àngels, dependenta amb més de 14 anys d'experiència a la casa, ha explicat l'àmplia oferta que ofereixen: Moda infantil: Rems de nadó fins als 15 anys, incloent roba interior, xandalls i peces de marques com Mayoral. Roba de la llar: Destaca la varietat de bernussos, pijames i roba de llit o de bressol. Atenció al client: Se subratlla el valor de l'assessorament directe i personalitzat per trobar talles i estils adequats. "Aquí cuidem molt el client... podem vestir un infant des que neix fins que té 14 o 15 anys, ho tenim tot." Campanyes Clau i Tendències L'entrevista ha revelat que actualment la botiga està en plena activitat per la tornada a l'escola, una de les èpoques més fortes de l'any juntament amb el Nadal. Tot i que els homes encara no tenen massa costum de comprar roba interior o regals fora de les festes nadalenques, l'establiment es referma com un punt de referència per a tota la família durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
La residència Nostra Llar: un model pioner i solidari
Iniciativa i Història de la Residència Nostra Llar L'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona, liderada pel seu president Antoni Fernández, ha aconseguit materialitzar un projecte que va néixer fa sis anys. Davant la gran demanda dels seus més de 1.200 socis per trobar places en centres geriàtrics, l'associació va decidir crear la seva pròpia residència: Nostra Llar, situada als Pallaresos. El camí no ha estat fàcil, especialment pels tràmits de requalificació urbanística dels terrenys, que van passar de rústics a urbans en un procés que va durar prop de quatre anys. Finalment, el centre ja és una realitat operativa. Un Model de Finançament Pioner El que fa que aquesta residència sigui única a l'estat espanyol és la seva fórmula jurídica i econòmica basada en la propietat horitzontal: Venda d'habitacions: Les obres s'han finançat amb la venda de les 126 habitacions a socis de l'entitat. Propietaris diversos: Alguns socis han comprat per viure-hi, d'altres com a inversió o per llogar-les. Sense ànim de lucre: L'associació té el títol d'utilitat pública. Això permet que els residents paguin exclusivament els preus de cost dels serveis (menjar, neteja, nòmines), situant-se molt per sota dels preus de mercat de les residències privades convencionals. Instal·lacions i Atenció Humana El director del centre, Moisés Sumoy, destaca que l'objectiu principal és que els avis se sentin com a casa. Les característiques clau del centre són: Espais amplis i lluminosos: Edifici de nova construcció amb gimnàs, biblioteca, cafeteria i una sala polivalent de 200 metres quadrats. Personal especialitzat: Un equip d'unes 30 persones que inclou metges, infermeres, terapeutes i tècnics de lleure. Atenció personalitzada: Es busca potenciar l'autonomia del resident i adaptar-se a les seves necessitats específi ques. Cuina pròpia: Amb un sistema d'opció de menú (carn o peix) per millorar la satisfacció dels usuaris. "Pagar els costos reals sense benefici industrial ens permet oferir un servei de qualitat a un preu assequible per a la gent gran."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Nova Residència als Hostalets: Instal·lacions i Serveis
Presentació de la Nova Residència El centre es presenta com una infraestructura de nova construcció, àmplia i lluminosa, situada a la urbanització dels Hostalets. Actualment es troba en una fase activa d'expansió, amb un creixement setmanal de residents i un equip professional que s'està consolidant per oferir la millor atenció possible. Espais i Capacitat La residència compta amb una capacitat total de 126 habitacions, distribuïdes en: - Habitacions individuals i dobles. - Plantes superiors destinades principalment al descans. - Una planta baixa dedicada gairebé íntegrament a zones comunes: menjador, sales d'activitats, despatxos, sales de jocs i un oratori. L'Alimentació com a Clau del Benestar Un dels punts més destacats per la direcció i la junta és la gestió del menjar: - Disposen de cuina pròpia. - Ofereixen diverses opcions de menú en cada àpat (per exemple, triar entre carn o peix). - S'adapten a necessitats especials com dietes per a diabètics. "El principal objectiu és que la gent se senti a casa." Equip Professional i Atenció Actualment, hi ha unes 30 persones treballant, incloent-hi perfils com infermeria, medicina, teràpia ocupacional, treball social i personal administratiu. L'equip està en procés de créixer amb la incorporació de psicòlegs i fisioterapeutes per completar l'atenció integral del resident.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Campanya Todos.es: Alfabetització Digital a Tarragona
Introducció a la Campanya Todos.es La campanya Todos.es, promoguda pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, arriba a Tarragona amb l'objectiu de reduir la bretxa digital. La iniciativa busca apropar les noves tecnologies i els beneficis d'Internet a col·lectius que poden trobar-se en perill d'exclusió digital. Objectius i Públic Diana L'eix central de la campanya és oferir formació bàsica a persones que no tenen accés habitual a la tecnologia. Els principals col·lectius són: * Gent gran i mestresses de casa. * Persones amb discapacitat física o psíquica. * Col·lectius en risc d'exclusió o vulnerabilitats socials. "L'objectiu és promoure l'ús d'Internet dintre dels col·lectius que poden estar una mica en perill d'exclusió digital." Metodologia de Formació La campanya s'organitza mitjançant dos formats d'aules: 1. Aules fixes: Com la instal·lada al Teatre Metropol de Tarragona, amb capacitat per a 25 ordinadors i vuit coordinadors. 2. Aules mòbils: Un autobús que visita poblacions més petites (entorn de 2.000 habitants) per garantir que la formació arribi a tot arreu. El contingut formatiu és una aplicació multimèdia i audiovisual (en català i castellà) que cobreix temes essencials com: * Conceptes bàsics (ús del ratolí i el doble clic). * Banca electrònica i e-administració. * Correu electrònic, xats i navegació segura. * Comerç electrònic. Resultats i Participació Lluísa Maria Pérez destaca que la valoració és molt positiva, amb més del 80% de satisfacció entre els usuaris. Les persones perden la por a la tecnologia en veure que és més senzilla del que semblava. Els interessats poden participar-hi: * Acudint directament al Teatre Metropol fins al 27 de setembre. * Concertant una cita prèvia al telèfon 902-10-13-95 per assegurar una plaça.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Entrevista a la Lupita de Los Lunnis a Tarragona
Visita dels personatges de Los Lunnis a Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio ha rebut una visita molt especial: la Lupita, un dels membres més coneguts de la popular sèrie infantil Los Lunnis. Durant l'entrevista, s'ha parlat de l'arribada de la seva nau a la ciutat i dels preparatius per al seu espectacle al Teatre Metropol. Detalls de l'arribada i la convivència La Nau de Lula: Han aterrat en un lloc secret per no cridar l'atenció, ja que la nau és petita i han viatjat gairebé tots els integrants de la colla. Tripulació: En el viatge han participat el Lucho, el Lublu, la Lulila, el Lulo, la Lula, la bruixa Lubina i el científic Lutecio. Absències: Els únics que s'han quedat a Luna Lunera són el Lucanero i el Lurdo per la seva mida excessiva. Explorant Tarragona La Lupita, reconeguda per ser la més llesta del grup, ha aprofitat el matí per conèixer la ciutat, destacant: L'interès per les ruines romanes i el patrimoni històric. La seva afició per les biblioteques i els museus. El gust per la platja i el caràcter amable de la gent de Tarragona. L'espectacle al Teatre Metropol Amb les entrades ja exhaurides per a les dues sessions (18:00h i 20:00h), la Lupita ha avançat alguns detalls de què s'hi podrà trobar: "Cantem moltes cançons i fem algunes de les escenes que passen a la sèrie de la tele, aquelles que millor ens ho passem fent." Finalment, ha enviat un missatge encoratjador als nens i nenes per l'inici del curs escolar, recordant-los que estudiar també pot ser molt divertit si es combina amb el lleure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Emili Rosales, pregoner de Santa Tecla i autor de 'La ciutat invisible'
Entrevista a Emili Rosales: Literatura i Tradició a Tarragona L'escriptor i editor Emili Rosales, guardonat amb el Premi Sant Jordi per la seva obra La ciutat invisible, conversa sobre el seu paper com a pregoner de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la connexió entre la seva visió literària i el vincle personal amb la ciutat. La Ciutat Invisible i la Realitat de Tarragona Rosales estableix un paral·lelisme entre la seva novel·la i la ciutat de Tarragona: * Metàfora urbana: Defineix Tarragona com una ciutat que, tot i ser molt visible, manté una part "invisible" que emergeix i es descobreix constantment a través del seu patrimoni i història. * Èxit editorial: L'autor es mostra satisfet per la recepció de la seva obra, destacant que els lectors s'han dividit entre l'interès per la crònica històrica (el Sant Petersburg del Mediterrani) i la trama íntima amorosa. El Pregó de Santa Tecla: Un Honor Personal L'autor detalla com afronta el repte d'obrir les festes majors de la ciutat: 1. Visió Personal: El pregó combinarà el reconeixement al patrimoni arquitectònic amb una mirada més poètica i personal, fruit de les seves nombroses visites i amics a la zona. 2. Identitat Territorial: Com a persona originària de les Terres de l'Ebre, reivindica Tarragona com el gran referent cultural i administratiu del territori. 3. Accessibilitat: Es destaca, com a novetat, que el pregó serà traduït pel col·lectiu Festa per a Tothom per a persones amb discapacitat auditiva. "Tarragona és la gran ciutat invisible, molt visible en part, però que sempre té coses per descobrir." Poesia, Novel·la i Futurs Projectes Rosales defensa que la poesia no és exclusiva dels llibres de versos, sinó que amera la prosa i la vida quotidiana. Tot i que ja treballa en una nova novel·la, adverteix que el seu procés de creació pot allargar-se diversos anys per garantir-ne la qualitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Trompeters i macers: el protocol de Santa Tecla
La funció dels trompeters i els macers a la Festa Major En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la tasca fonamental de dues figures institucionals clau de les festes de Santa Tecla: els trompeters i els macers. Tot i ser personatges que sovint passen desapercebuts enmig de la multitud, el seu paper és essencial per marcar el ritual i el protocol de la ciutat. Els protagonistes i la seva missió El Trompeter (Javier Tornet): Representa l'anunci oficial de l'obertura dels dies grans de la festa. La seva funció principal és fer el toc de pregó el dia 21 de setembre, retent honors a la senyera de la ciutat mentre l'alcalde la mostra al balcó de l'Ajuntament. El Macer (Àlex Aixendri): Antigament actuaven com a guies i protectors de les autoritats. Actualment, la seva tasca és d'acompanyament protocol·lari de la corporació municipal i la bandera durant el seguici i els actes institucionals. Ritus i tradicions documentades L'entrevista descriu moments precisos on la seva presència és indispensable: El Pregó (21 de setembre): Un acte que s'ha transformat d'un tràmit gairebé buit fa dècades a un esdeveniment multitudinari a la Plaça de la Font. L'entrada d'ofici (23 de setembre): El moment dels tres tocs de trompeta a les escales de la Catedral de Tarragona i els "quatre cantons", un ritual d'homenatge a la bandera que es manté estrictament. L'avillament: La indumentària d'estil del segle XVII, tipus golf, amb la gramalla vermella i el barret de copa, és un dels elements més distintius. L'emoció del silenci i la responsabilitat Els convidats destaquen la forta càrrega emocional del seu paper, especialment el silenci sepulcral que es crea a la plaça quan el trompeter aixeca el seu instrument, un respecte que la ciutadania manté sense necessitat d'ordres externes. "Davant del protocol establert no podria començar l'acte si no hi som nosaltres. És igual com si no hi hagués la bandera; una cosa porta a l'altra."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Cantata 'Un somni bestial' per als 10 anys de l'EMM de Tarragona
La celebració del desè aniversari de l'EMM Maria Teresa Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT), presenta la nova representació de la cantata Un somni bestial. Aquest projecte és el resultat de l'esforç col·lectiu per commemorar els 10 anys de la institució, reunint alumnat, exalumnes i famílies en un gran esdeveniment cultural. Detalls de la representació i participació L'obra destaca per la seva gran magnitud escènica i la implicació de la comunitat educativa: * Més de 260 nens i nenes com a cantaires (d'entre 5 i 16 anys). * Una orquestra de 30 músics que combina instruments clàssics amb tradicionals (tenora, gralla, tabal). * Sis narradors i la col·laboració especial de figures del Seguici Popular, com la Víbria i el Lleó. Una història dedicada a Tarragona i la seva cultura La cantata ha estat creada per artistes locals per connectar amb la identitat tarragonina: * Música: Composada per Xavier Pastrana. * Text i lletres: Escrit per l'alumna Marina Robledo. * Argument: Narra la història de l'Adrià, un adolescent que, castigat sense música durant Santa Tecla, viu un somni on les bèsties del seguici el convencen de la importància de viure la festa i l'art. Material pedagògic i futur Degut a l'èxit de l'estrena al maig, l'escola ha editat un CD conmemoratiu que inclou la gravació de la cantata i altres peces d'agrupacions del centre. L'objectiu és que l'obra perduri com a material pedagògic i part del llegat festiu de la ciutat. "És una cantata que posa en valor la importància de la música en les nostres festes i en la nostra vida."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Connexió Argan: Fusió musical entre Catalunya i el Marroc
Connexió Argan: Un diàleg musical a la Mediterrània En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, el músic Xavier Maureta presenta el projecte Connexió Argan, una iniciativa que neix de la col·laboració entre el Mercat de Música Viva de Vic i el Festival Timitar d'Agadir (Marroc). Aquesta proposta aplega músics catalans de l'escena del jazz i intèrprets marroquins de tradició amaziga per crear una sonoritat única. Punts clau de la proposta musical Origen de la col·laboració: El projecte va ser impulsat per Manuel Montañés (Vic) i Brahim El Mazned (Agadir), encarregant la direcció musical a Maureta. Process de creació: Durant un any, els músics han conviscut i assajat tant al Marroc com a Osona, creant composicions noves que fusionen ambdues sensibilitats. Filosofia del grup: Tot i que els músics d'aquí provenen del jazz, Maureta defineix aquest gènere no com una estètica tancada, sinó com un vehicle de llibertat expressiva. Integrants destacats: Entre els músics catalans hi figuren Llibert Fortuny (saxo), Albert Bové (piano) i Raimon Ferrer (contrabaix), mentre que la part marroquina està coliderada per Driss nigra (llaut). Visió sobre el mestissatge Per a Maureta, ja no és necessari posar etiquetes com "fusió" o "mestissatge" a les propostes multiculturals. Segons afirma l'entrevistat: "Els noms serveixen per arxivar o per col·locar el disc a l'estanteria, però més enllà d'això, no cal posar noms a les músiques." El concert a la Plaça del Rei de Tarragona (Escenari Sabina) representa la culminació d'aquest treball col·lectiu que continuarà la seva gira per la Mediterrània.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament monotemàtic i se centra exclusivament en l'intercanvi de la fórmula de cortesia habitual per acomiadar el dia. Aspectes destacats de la interacció Repetició constant: L'expressió "Bona nit" s'utilitza com a únic element de comunicació. Cadència temporal: Es Linguistics una pauta d'intervals on les salutacions apareixen i desapareixen, deixant espais de silenci. Formalitat: Es manté un to correcte i educat en tot moment. "Bona nit" En resum, el text presenta una estructura de comunicació minimalista on prima la reiteració d'una salutació estàndard en català.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Entrevista a Paco Morán: Retorn als escenaris i 'Matar al Presidente'
Paco Morán i la seva recuperació després de l'accident L'actor Paco Morán comparteix el seu estat de salut actual després del greu accident de trànsit que va patir al mes de juliol. Malgrat que encara es troba en ple procés de rehabilitació i amb algunes seqüeles físiques, destaca la seva ràpida tornada als escenaris. Morán agraeix profundament el suport rebut per part del públic, descrivint el seu retorn com un dels moments més emocionants i gratificants de la seva carrera professional, superant fins i tot rècords històrics anteriors. L'èxit del tàndem amb Joan Pera La conversa posa de relleu la sòlida relació artística entre Paco Morán i Joan Pera. L'actor confirma que no té cap intenció de treballar amb altres parelles escèniques per diversos motius: - L'immens gaudi personal i professional que sent al costat de Pera. - La creació d'un segell distintiu que el públic reconeix i busca directament. - Una dinàmica de treball on la improvisació i els canvis inesperats mantenen l'obra viva i fresca cada nit. 'Matar al Presidente' a Tarragona i homenatges L'obra que presenten al Teatre Auditori del Camp de Mar, Matar al Presidente, és una comèdia d'embolics on un assassí a sueldo (Morán) veu com el seu pla per atemptar contra el president dels Estats Units es veu frustrat per un venedor de camises (Pera) que ocupa la seva mateixa habitació d'hotel. "El resultat és que fins i tot l'autor diu: 'Escolta, és que a mi no se m'havia acudit això'. I és que són petits detalls que nosaltres anem vivint dia a dia amb el personatge." A més, Morán destaca els homenatges que reben, com la col·locació d'una placa amb el seu nom a la Placa dels Artistes de Sitges, en reconeixement a la seva trajectòria i la fidelitat del seu públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Anàlisi de la nova diada castellera de Santa Tecla
Balanç de la diada castellera a la plaça de la Font El periodista Jordi Sorinyac analitza la recent diada castellera de Santa Tecla, una cita que ha recuperat la presència de colles forànies a Tarragona després de moltes dècades. Tot i les grans expectatives inicials, la jornada va deixar un regust agredolç a causa de diverses caigudes i castells que no es van poder completar. Actuacions de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: Tenien l'objectiu d'assolir la Tripleta Màgica. Van carregar el 3 de 9 amb folre i van descarregar el 5 de 8, però van patir una caiguda amb el 4 de 8 amb l'agulla i van haver de desmuntar el 4 de 9 amb folre. Xiquets de Tarragona: Van repetir la seva millor actuació de la temporada (4 de 8, 2 de 8 amb folre i 3 de 8). Tot i ser positiu, el cap de colla, Joan Sala, va reconèixer que psicològicament han perdut el 5 de 8. Paper de les colles convidades Castellers de Vilafranca: Van ser els grans triomfadors de la jornada, demostrant per què són la colla puntera actualment. Van descarregar amb perfecció el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van mostrar un gran compromís intentant el primer castell de gama extra de la temporada (el 5 de 9 amb folre), tot i que finalment no el van poder completar. Futur i continuïtat de la diada L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha confirmat la intenció de l'Ajuntament de donar continuïtat a aquest format en anys successius: "Aquesta novetat que hem plantejat aquest any pot ser profitosa i crec que serà utilitzada als anys successius." Es plantegen reptes de cara al futur per evitar que la diada s'allargui massa (va durar més de 3 hores) i per trobar l'equilibri amb la diada tradicional de les colles locals de divendres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Escarlata Circus i la màgia del circ a Santa Tecla
El retorn de la Plaça Friqui a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, l'entrevista destaca la recuperació de la Plaça Friqui al casc antic de Tarragona, un espai de programació que havia desaparegut l'any anterior i que ara torna amb força. L'atracció principal és la companyia Escarlata Circus, liderada per Jordi Aspa i Bet Miralta. L'espectacle: "Llenties i Marabú" La companyia presenta una proposta innovadora que fuig dels clixés del circ tradicional: Circ minimalista: Un format íntim i pròxim, dirigit pel reconegut actor Sergi López. Sintetitzat i pur: L'obra dura exactament mitja hora, evitant farciments innecessaris per centrar-se en l'essència. Capacitat limitada: Es realitza dins d'un petit recinte amb una grada per a només 90 persones, garantint que tothom estigui a "primera fila". Equilibri emocional: Combina una gran càrrega poètica i sentimental amb un sentit de l'humor constant, basat en el joc de parella de pallassos (blanc i august). La dignificació del circ Durant la conversa, es reflexiona sobre el moment actual que viu el sector: "El circ no són els monigotes de la tele... el circ té una altra essència que és la poesia, el treball i la disciplina." Es reivindica el circ com una art total que engloba dansa, teatre i arquitectura. Jordi Aspa celebra la concessió del Premi Nacional de Circ al Circ Cric, fet que considera un pas vital per a la consolidació professional del sector a Catalunya. L'experiència al carrer L'artista defensa el carrer com una elecció conscient i arriscada on l'actor està en plena igualtat amb el públic. Tot i haver triomfat a llocs com la Fira de Tàrrega, subratllen la importància de tenir estructures i escoles que permetin mantenir la qualitat de les produccions catalanes que triomfen a l'estranger.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
La Contaclada: Contes per a adults a les festes de Tarragona
L'art de narrar: La 3a edició de la Contaclada Ima Pujol i Montsa Plana, membres del col·lectiu de contacontes de Tarragona, presenten la nova edici"f3 del cicle de narraci"f3 oral Contaclada en el marc de les festes de Santa Tecla. L'esdeveniment, que ja est"e0 consolidat a la ciutat des del 2002, s'ha convertit en una cita ineludible tant a l'estiu com a l'hivern. ** Aspectes clau de l'edici"f3 actual** Format i durada: El cicle dura tres dies (de dilluns a dimecres) amb sessions de prop d'una hora que inclouen dos narradors per nit. P"fablic objectiu: Es posa "e8mfasi que s"f3n contes per a adults. No perqu"e8 el contingut sigui prohibit per a infants, sin"f3 perqu"e8 la tem"e0tica i el llenguatge estan pensats per a una comprensi"f3 m"e9s madura. Ubicaci"f3: Enguany l'activitat es trasllada a la Pla"e7a dels Natzarens, buscant un espai recollit darrere l'esgl"e9sia de Sant Miquel. Estils i tem"e0tiques: Merc"e8 Rodoreda i m"e9s La Montsa Plana destaca que la seva sessi"f3 ser"e0 m"e9s intimista i trista, basada en relats de Merc"e8 Rodoreda dels anys 30 i 40. Es diferencia clarament dels mon"f2legs c"f2mics actuals, reivindicant l'ess"e8ncia de la narraci"f3 tradicional: "Un mon"f2leg "e9s un mon"f2leg, com el teatre "e9s el teatre i el conte "e9s el conte." Narradors participants Dilluns: Montsa Plana i Carles Alcoy. Dimarts: Rats de Briant i S"edlvia Palaz"f3n. Dimecres: Agust"ed Ferrer i Carme Gonz"e1lez.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
La història i llegenda de Santa Tecla amb Oriol Junqueras
Entrevista a l'historiador Oriol Junqueras sobre Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, l'emissora connecta amb l'historiador Oriol Junqueras, conegut per la seva participació al programa El Favorit, per parlar sobre la conferència que oferirà al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El context històric i la figura de la Santa L'objectiu de la xerrada és situar la vida de la santa en el seu context real i analitzar la devoció de la ciutat de Tarragona: Origen de la figura: Tecla era una noia de l'Àsia Menor del segle I, filla d'un governador romà, que es va convertir en una figura clau en la prèdica del cristianisme primitiu. La "quasi apòstol": Se la coneix amb aquest apel·latiu pel seu paper rellevant al costat dels apòstols a l'actual Turquia i Síria. El martiri: Segons la llegenda, va sobreviure a nombrosos intents d'execució gràcies a la intervenció divina, morint finalment per causes naturals però sent considerada un testimoni de fe. Tradició vs. Rigor Històric Junqueras reflexiona sobre la dificultat de destriar la realitat de la llegenda després de vint segles de tradició: Les primeres fonts escrites daten del segle IV, tres segles després dels fets, la qual cosa facilita l'aparició de diverses versions. Antigament, el valor prioritari no era el rigor històric, sinó la creativitat literària i la capacitat de transmetre valors. El misteri de les relíquies Sobre l'autenticitat del braç de Santa Tecla que es conserva a la Catedral, l'historiador manté una postura pragmàtica: "L'important no és si ho és o no ho és, que això em sembla força intrascendent, sinó el valor sentimental, emocional o religiós que per a molta gent pot tenir." L'historiador recorda que al voltant de les relíquies es va generar un gran negoci medieval, però subratlla que el valor real rau en la vivència espiritual i la tradició que uneix la comunitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Educació i tradició: La Santa Tecla a les escoles
La Festa Major com a eina educativa i de cohesió En aquesta conversa amb Josep, director del Col·legi Pau del Clos i mestre compromès amb la cultura popular, s'analitza la importància d'integrar la festa de Santa Tecla dins l'àmbit escolar. L'objectiu fonamental és que els infants no només coneguin la festa, sinó que se n'enamorin per, en última instància, estimar la seva ciutat. Els quaderns pedagògics i el protagonisme del Lleó Es destaca la creació d'eines didàctiques específiques per facilitar la tasca dels mestres: Quaderns pedagògics: Una sèrie iniciada l'any passat amb la Víbria i que enguany se centra en el Lleó. Contingut: Inclou informació històrica i propostes pràctiques (fitxes fotocopiables) per a l'aula. Públic: Està adreçat principalment a l'educació infantil i primària, tot i que és un material obert i adaptable a l'ESO. El calendari escolar i el compromís institucional Josep reclama una major adaptació del calendari als territoris: Proposa que dies clau de la festa siguin festius escolars o tinguin horaris intensius per permetre la participació dels nens als actes tradicionals. Subratlla la necessitat que les institucions liderin la distribució de materials (cartells, programes) a tots els barris per vertebrar la ciutat. La festa com a via d'integració La festa major actua com un element de benvinguda i cohesió per als alumnes nouvinguts: "És un ganxo per anar tots junts... a partir de valorar la diversitat com un enriquiment, és també que ells comencin a trobar aquests punts de referència d'aquest nou país." Finalment, es posa en valor la tasca dels voluntaris i portadors dels elements del seguici que dediquen el seu temps lliure a visitar les escoles, permetent un contacte directe i emotiu amb la canalla.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
El César August estrena el primer Pregó de Santa Tecla Petita
Inauguració del 25è aniversari i nou acte festiu El Col·legi César August de Tarragona celebra el seu quart de segle de vida amb una fita històrica: la instauració del Pregó de la Santa Tecla Petita. Aquest acte, que neix amb voluntat de continuïtat per a altres centres, s'ha treballat conjuntament amb la comissió de festes de la ciutat. Protagonisme absolut dels alumnes L'elaboració i lectura del pregó ha anat a càrrec dels alumnes de 6è de primària (CIC), seguint un procés participatiu: Pluja d'idees: Selecció dels missatges que els mateixos nens volien transmetre. Valors transversals: El text se centra en la solidaritat, la pau i el civisme. Creativitat infantil: Tot i el suport del professorat, el contingut és original i reflecteix la visió dels joves sobre la festa. Activitats de la jornada La celebració a l'escola inclou una programació variada oberta a tota la ciutat: Inauguració de la pancarta commemorativa del 25è aniversari. Actuació del grup d'animació Xip-Xap de Lleida. Xocolatada popular organitzada per l'AMPA. Presentació del quadern sobre el Lleó de Tarragona dins la col·lecció de Santa Tecla a les escoles. Un any de celebracions especials El director del centre, José Antonio Muñoz, ha destacat que aquest és només el tret de sortida d'un curs ple d'esdeveniments destacats: "Serà el 16 de juny quan comptarem amb la presència de l'Escolània de Montserrat, un acte obert a tota la ciutat." A més, el programa d'actes inclou xerrades de personalitats com l'arqueòleg Joaquim Ruiz d'Arbulo, la cuinera Carme Ruscalleda, i actuacions de la Banda Municipal de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Premis del Tarragonès 2005: Cultura, Creació i Investigació
Reconeixement a la tasca cultural del Tarragonès L'espai radiofònic repassa els guardonats dels Premis del Tarragonès 2005, uns premis itinerants concedits pel Consell Comarcal que busquen dignificar la tasca creativa, de difusió i d'investigació històrica a la comarca. Difusió Cultural: Ball del Sant Crist de Salomó El premi de difusió ha estat per al Ball del Sant Crist de Salomó. Enric Reberter, el seu director, destaca: El guardó és un reconeixement a l'esforç col·lectiu d'un poble petit. Es tracta d'un dels pocs balls parlats que es conserven íntegrament a Catalunya. La representació aplega més de 100 persones a l'escenari, xifra que suposa el 50% de la població de Salomó. "Aquest premi ens esperona a superar-nos i a fer que el nom de Salomó ressoni per tot Catalunya." Creació Visual: Pep Escoda El reconegut fotògraf tarragoní Pep Escoda ha rebut el premi de creació. Malgrat tenir una llarga trajectòria internacional, destaca la il·lusió de ser premiat finalment a la seva ciutat. Projectes actuals: Està enllestint un llibre sobre la llibertat amb connexions entre París i Nova York, acompanyat d'un CD musical. Iniciativa Santa Tecla: Ha impulsat el projecte "La festa als ulls", on convida cada any un fotògraf forà (enguany un sicilià) a capturar les festes de Tarragona. Investigació: Ivan Favà L'Ivan Favà ha obtingut la Beca d'Investigació pel projecte "L'Art a Tarragona 1979-1989". Objectiu: Realitzar una anàlisi sociològica de l'evolució artística durant la dècada dels 80. Context: Estudiar com la fi del franquisme i la Transició van transformar els canals de difusió i la producció dels artistes locals. Publicació: El compromís de la beca inclou la finalització de la recerca i la seva posterior publicació en el termini d'un any.