Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55849-55872 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 34min
Ple extraordinari Tarragona: TDT, Urbanisme i Altadis
Resum de la Sessió Plenària Extraordinària d'Octubre El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha abordat diversos temes estratègics per al futur de la ciutat, destacant la implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT), acords urbanístics per al trasllat de centres escolars i la resolució del conflicte laboral d'Altadis. 1. Televisió Digital Terrestre (TDT) Local • S'ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret per a la concessió de freqüències digitals. • Es proposa una gestió supramunicipal liderada per Tarragona en consorci amb altres municipis com Salou, Valls i Montblanc. • L'objectiu és garantir el pluralisme informatiu i la viabilitat econòmica del nou model que substituirà l'analògic el 2008. 2. Convenis Urbanístics i Equipaments • Col·legi de les Dominiques: S'aprova el trasllat del centre des del carrer Rovira i Virgili cap a l'àrea de Llevant (l'Arrabassada). • El trasllat respon a un canvi demogràfic i a la saturació escolar del centre urbà. • Gasolinera de Sant Pere i Sant Pau: Es ratifica el conveni per al trasllat de les instal·lacions, una demanda històrica dels veïns. 3. Acord amb Altadis (Tabacalera) • S'ha aprovat la ratificació del conveni amb l'empresa Altadis per garantir les condicions dels treballadors durant els propers dos anys. • L'Ajuntament recupera l'edifici de la Tabacalera, un espai emblemàtic de gran valor patrimonial. • Es debat la futura ubicació del Museu Arqueològic en aquest espai per dinamitzar la part baixa de la ciutat. 4. Gestió de la Façana Marítima • Es ratifica el conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. • L'acord busca definir el projecte de soterrament de les vies del tren i la recuperació del front marítim. • Hi ha cert escepticisme sobre la implicació de l'Estat (Ministeri de Foment), que té la titularitat dels terrenys ferroviaris. "L'important és que aquesta i la propera generació acabaran veient una realització que canviarà la filosofia de la nostra ciutat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Concert de La Lira Ampostina a Caixa Tarragona
La Lira Ampostina obre el cicle de bandes a Tarragona El proper diumenge, 9 d'octubre, l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona acollirà el concert inaugural del nou cicle de bandes de música. El protagonista serà una de les formacions més emblemàtiques de Catalunya: la Lira Ampostina, sota la direcció d'Octavi Ruiz. Una trajectòria de gairebé un segle Amb prop de 90 anys d'història, la Lira Ampostina no és només una banda, sinó una institució cultural consolidada. Intergeneracionalitat: Un dels seus valors principals és la convivència de músics de totes les edats, des de joves estudiants fins a veterans de més de 70 anys. Escola de música: La banda es nodreix directament de la seva cantera, factor clau per a la seva supervivència i qualitat sonora. Reconeixements: La formació compta amb un currículum extens que inclou la Creu de Sant Jordi i l'enregistrament de sis CDs. Un repertori eclèctic i exigent Octavi Ruiz ha preparat un programa dissenyat per a tots els públics, combinant tradició i contemporaneïtat: Música popular: Pas dobles i sarsueles com "El Tambor de Granaderos" de Ruperto Chapí. Peces contemporànies: Obres del compositor holandès Jeff Pender amb influències del jazz. Cultura catalana: Una selecció de cuplets catalans i danses dels Països Catalans. Sinfonisme per a banda: Cloenda amb la suite "Ceremonial" del valencià José Pascual Vilaplana. Compromís social i solidari "Tota la recaptació anirà adreçada a la Fundació La Muntanyeta (Leura) de Tarragona, que treballa amb joves en situació de dificultat social." L'entrada té un preu simbòlic de 2,50 euros, funcionant com un donatiu íntegre per a projectes d'assistència social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Fotografies de la memòria: el segle XX a Catalunya
Un relat visual de cent anys d'història Els comissaris Josep Maria Ribas i Prous (expert en patrimoni fotogràfic) i el Dr. Roger Roig (historiador) expliquen el procés de creació de l'exposició Fotografies de la memòria. La selecció es va realitzar a partir d'un fons de 8.000 fotografies, reduïdes finalment a unes 150 per adaptar-se a l'espai de la Fundació La Caixa a Tarragona. El dilema entre estètica i contingut Un dels punts centrals de la discussió va ser l'equilibri entre la qualitat plàstica i el valor documental. Moltes vegades es va prioritzar el contingut històric per sobre de l'estètica pura. Es van incloure fotos de baixa qualitat tècnica però de gran vigència històrica, com les d'un soldat desaparegut a l'Ebre. Es va decidir excloure la cronologia de la fotografia artística pura per no trencar el fil narratiu, proposant una futura exposició monogràfica sobre el tema. La tesi dels comissaris és que l'art i el document no són oposats: una bona fotografia artística convida a una mirada més profunda que revela més informació. Estructura cronològica de l'exposició L'episodi detalla la divisió del segle XX en cinc grans etapes per facilitar la comprensió del visitant: 1900-1930: Restauració, naixement del catalanisme i dictadura de Primo de Rivera. República i Guerra Civil: Època d'esperança, renovació i posterior ruptura. Primer Franquisme (1940-1960): L'etapa més dura i repressiva del règim. Tardofranquisme (1960-1975): Obertura social i política fins a la mort de Franco. Transició (1976-2000): L'esperança del futur i el retorn a la democràcia. Testimonis i anècdotes personals Els comissaris destaquen la figura d'Stanislau Pedrola, un fotògraf amb una vida digna de pel·lícula (Indiana Jones català), que va morir en un camp d'extermini nazi. També recorden moments emotius de la seva pròpia vida vinculats a les imatges: "No es pot ser un mercenari; quan es fa reportatge amb il·lusió i compromís, les coses surten bé." Es mencionen anècdotes com la infiltració vestits de capellans per fotografiar l'enterrament de l'abat Escarré o la vivència de la Setmana Santa dels anys 60 com un "passat medieval" en ple segle XX.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Jornada sobre hàbits saludables i l'Aventura de la Vida
L'Aventura de la Vida: Una aposta per la salut infantil L'episodi se centra en la presentació d'una jornada de formació a Tarragona adreçada a professionals de l'educació i l'àmbit social de tot Catalunya. El focus principal és el programa pedagògic L'Aventura de la Vida, una iniciativa de prevenció de drogodependències i promoció d'hàbits saludables que tornarà a l'emissora Tarragona Ràdio el proper mes de gener. Eixos principals de la jornada La sessió, que tindrà lloc a l'Antiga Audiència, abordarà temes de màxima actualitat per al benestar dels infants: Alimentació i activitat física: Es reflexionarà sobre l'augment del fast food i el sedentarisme. Prevenció de l'obesitat infantil: La ponència de Marta Castells analitzarà com els canvis en l'estil de vida afecten els més petits. El paper de l'escola: S'emfatitza que molts infants mengen i fan esport exclusivament al centre educatiu, fent de l'aula l'espai clau per a la intervenció. Metodologia i participació El programa destaca per la seva capacitat d'arribar a la comunitat a través de: Aprenentatge i servei: Traducció de conceptes teòrics en accions pràctiques a l'aula. Ús del mitjà radiofònic: Una eina innovadora que permet connectar les escoles amb les famílies, fent que els pares s'involucrin en el procés educatiu. Impacte real: Actualment participa un terç de les escoles de la ciutat, arribant a uns 1.500 escolars cada any. "L'objectiu és reflexionar plegats sobre l'alimentació i l'activitat física, temes que estan de força actualitat davant les dades alarmants d'obesitat infantil."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Campanya de donació de sang i òrgans a Tarragona
Campanya de donació a la Rambla Nova Josep Sunyer informa des de la unitat mòbil de donació de sang situada davant del Col·legi de les Teresianes a Tarragona. Aquesta iniciativa s'emmarca en una campanya d'abast català coordinada per la Jove Cambra Internacional, que busca conscienciar la població sobre la importància de donar vida a través dels òrgans i la sang. Conscienciació sobre la donació d'òrgans L'Òscar Ijosa, president de la Jove Cambra a Tarragona, destaca que l'objectiu principal és informar sobre el procés per esdevenir donant d'òrgans, un acte que pot salvar vides humanes de persones en llistes d'espera. Es distribueixen tríptics informatius amb un carnet de donant. S'explica la diferència entre la donació d'òrgans i la donació a la ciència. Es recalca que el procés és senzill i altruista. El paper fonamental de la família La doctora Núria Vilanova posa l'accent en un punt crític del procés legal a Espanya: "És a la família a qui hem de conscienciar, perquè és qui dona el consentiment final en l'últim moment." Per aquest motiu, no n'hi ha prou amb portar el carnet; és vital que l'entorn proper conegui i respecti la voluntat del donant. Funcionament de la unitat de donació de sang La unitat mòbil ofereix un servei ràpid i professional per a aquells que vulguin donar sang durant la jornada (fins a les 21:00h): Qüestionari i revisió mèdica: Control de tensió i nivells de ferro. Extracció: Realitzada per personal d'infermeria. Anàlisi completa: Es realitzen proves de seguretat (hepatitis, sida, sífilis) i s'envien els resultats al domicili del donant en 3-4 setmanes. Refrigeri: S'ofereix un petit refrigeri i un detall d'agraïment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Balanç i gestió de la piscina de Sant Pere i Sant Pau
Balanç positiu de la gestió esportiva a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la gerent del Patronat Municipal d'Esports, Rosa Batllonrat, i el gerent de l'empresa Servi Esport, Gerard Monguió, analitzen l'evolució de la piscina de Sant Pere i Sant Pau des de la seva nova gestió externa iniciada l'abril de 2005. Creixement i dades d'ús L'increment d'usuaris ha superat les expectatives inicials, consolidant la instal·lació com un punt de referència per al barri i la ciutat: * Abonats: S'ha passat de 900 a prop de 1.250 abonats individuals en pocs mesos. * Freqüència: Es comptabilitzen entre 1.750 i 2.000 usos setmanals, el que equival a uns 8.000 usos mensuals. * Perfil de l'usuari: Majoritàriament femení (55%) i amb un caràcter marcadament familiar, amb edats compreses entre els 25 i els 55 anys. Activitats i innovació en el servei La piscina destaca per la seva polivalència i per oferir serveis adaptats a diversos col·lectius: * Esport-salut: Destaca la introducció de l'aquaspinning (bicicleta dins l'aigua), una activitat innovadora a Catalunya. * Teràpia i educació: S'ofereix aquateràpia per a persones amb lesions i es dona servei a uns 300 cursetistes, incloent-hi centres educatius i nadons. * Flexibilitat: Gràcies al seu tancament retràctil, la instal·lació opera com a piscina coberta per a entrenament a l'hivern i com a espai lúdic i descobert a l'estiu. Metodologia i futur L'èxit de la gestió es basa en un control rigorós de la qualitat a través de: "Un treball científic d'enquesta realitzat amb l'INEF, que serveix com a eina d'anàlisi per plantejar el futur del servei." Es remarca la comunicació constant entre el personal i els banyistes per ajustar paràmetres com la temperatura de l'aigua i mantenir un ambient de proximitat on l'usuari se senti còmode malgrat l'alta ocupació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
VIII Trobada d'Emprenedores: Gastronomia i Vi a Tarragona
Detalls de la VIII Trobada d'Emprenedores L'edició d'enguany de la trobada anual d'emprenedores se centra en la gastronomia i el sector vitivinícola, aprofitant que és l'any temàtic dedicat a aquest àmbit. L'esdeveniment tindrà lloc el proper dilluns dia 24 a l'Auditori de Caixa a Tarragona i comptarà amb figures de gran rellevància internacional. Ponents de luxe i presència destacada El certamen destaca per la participació de la reconeguda cuinera Carme Ruscalleda, que aportarà la seva experiència com a referent mundial de la cuina catalana. L'acte serà presentat per figures institucionals com: Gabriel Ferreter, president de Caixa. Eusebi Cima, president de FEPIME Catalunya i representant de Foment. Taules rodones i eixos temàtics La jornada s'estructura en dos grans blocs de debat: El futur del vi a la província: Una sessió sobre qualitat i comercialització moderada per Xavi Bosch. Hi participaran enòlegs i experts com Montse Nadal, Sara Pérez i Carles Pleià, analitzant l'auge de regions com el Priorat i la Terra Alta. La gastronomia com a motor econòmic: Amb la presència de Carme Ruscalleda i representants de l'hostaleria i el turisme de Cambrils i Tarragona. Activitats complementàries i 'Dinar sense corbata' Com a novetat, la jornada s'allargarà fins a la tarda amb una taula rodona distesa. Al migdia, s'oferirà un tast gratuït de les sis denominacions d'origen de la província (Tarragona, Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Terra Alta i Catalunya). L'acte culminarà amb el Dinar sense corbata, una proposta: "Un dinar distendit, sense protocol i sense polítics, ideal per fomentar el networking entre ponents i assistents."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Congrés dels 10 anys de TINET: Passat, Present i Futur
Celebració del 10è Aniversari de la Xarxa Ciutadana TINET En aquesta entrevista, Enric Bruy, director de l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI), presenta el congrés commemoratiu de la primera dècada de TINET. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc a finals d'octubre i principis de novembre, neix amb la voluntat de reflexionar sobre l'evolució de la tecnologia i les xarxes ciutadanes. Estructura i Ponents del Congrés El congrés es divideix en tres jornades clau, cadascuna amb un enfocament específic: Divendres 21 d'octubre: Una sessió institucional i tècnica amb ponents de prestigi que analitzaran la xarxa des de diversos àmbits: Vicent Partal (VilaWeb): Comunicació i xarxa. Joan Guanyabens: Tecnologia de la imatge i diagnòstic. Jordi Tiñena: Literatura i presència digital. Dra. Mercè Gisbert: El futur de l'e-learning i l'ensenyament. Sessions de xarxes ciutadanes: Es comptarà amb representants internacionals com les xarxes d'Iperbole (Bolonya) i la Rete Civica di Milano, moderats pel fundador de TINET, Manel Sanromà. El concepte de Xarxa Ciutadana Bruy defineix TINET no només com un portal d'informació útil (farmàcies, cinemes), sinó com una eina d'empoderament digital per a la ciutadania. Segons l'entrevistat: "Una xarxa ciutadana és una organització que permet a tot un territori estar en contacte amb internet de manera fàcil i sense necessitat de coneixements informàtics avançats." Novetats Tecnològiques: Webfàcil i Blogs Es destaca el llançament de dues noves eines previstes per al mes de novembre: * Webfàcil: Un sistema que permet crear webs consistents en menys d'una hora. * Webblog: Una plataforma per fomentar la publicació de diaris personals, destacant la seva capacitat d'autorregulació i el seu pes creixent en l'opinió pública. Cloenda i Memòria Històrica L'aniversari finalitzarà al gener amb la presentació del llibre TINET Història, escrit per Cinta Bellmunt. L'obra es publicarà tant en format digital (PDF) com en paper, per preservar la memòria de l'entitat davant la ràpida obsolescència dels suports informàtics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La històrica Rellotgeria Anglès a la Via T
Visita a la Rellotgeria Anglès de Tarragona En aquesta edició del programa dedicada a la Via T, la unió d'establiments comercials de Tarragona, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins al carrer Unió, número 46. L'objectiu ha estat conèixer de prop un dels comerços més emblemàtics i veterans de la ciutat: la Rellotgeria Anglès. Un concurs ple de pistes L'espai s'ha iniciat amb un joc de pistes per als oients, on s'han destacat diversos detalls de la ubicació i la naturalesa del negoci: * Està situat prop del carrer Apodaca i de zones actualment en obres. * Es tracta d'un establiment amb una trajectòria ininterrompuda des de l'any 1932. * L'oient guanyadora, la Mar, ha aconseguit identificar-lo després de diverses referències al concepte del temps i al seu nom, que tot i ser català, té un aire britànic. Tradició i ofici: la tercera generació El propietari actual, el Javier Monfort, ha explicat la història d'aquest negoci familiar que ja arriba a la tercera generació activa, cuidant rellotges des d'abans de la Guerra Civil: "Aquí és estrany que no et diguin: aquest rellotge el va comprar el meu avi aquí, o el meu pare, o el meu besavi... ja són quasi quatre generacions que passen per la botiga." Serveis i especialització La Rellotgeria Anglès no és només un punt de venda, sinó un referent en la restauració i cura de peces del passat: * Reparació de peces antigues: Des de rellotges de butxaca i paret fins a grans rellotges de peu. * Restauració de maquinària de corda: Mantenen viu l'ofici tradicional per a aquells que prefereixen el so de la campana de corda davant els mecanismes de quars. * Varietat en despertarors i joieria: Tot i la seva especialització en rellotgeria, també ofereixen una àmplia gamma de despertadors de disseny i complements de joieria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Presentació de les noves botes Munich Nàstic
Col·laboració estratègica entre Munich i el Gimnàstic de Tarragona S'ha presentat la nova bota de futbol oficial fruït de l'aliança entre la reconeguda marca catalana Munich i el Nàstic. Aquesta col·laboració destaca per ser una unió entre dues entitats del territori que busquen potenciar l'economia local i oferir un producte de proximitat amb alta qualitat. Característiques tècniques i experiència dels jugadors Els jugadors del primer equip, com Jesús Mari Serrano, Ismael Irurzún i Abel Boadés, han compartit les seves impressions sobre el nou calçat: Materials de primera: Les botes estan fabricades amb pell de cangur, considerada la millor del mercat per la seva adaptabilitat i tacte. Disseny personalitzat: Incorpora els colors vermell i negre del club i l'escut del Nàstic gravat. Comoditat i rendiment: Els jugadors subratllen la importància que la bota no faci rascades i permeti un bon control de la pilota. Impacte comercial i accessibilitat Lluís Fàbregas, director de la marca Nàstic, i Xavier Berneda, cap de màrqueting de Munich, han detallat els aspectes clau de la comercialització: Preu competitiu: Es posen a la venda per 68 euros, un preu assequible comparat amb altres marques d'alta gamma. Disponibilitat: Les botes estaran disponibles a la botiga oficial del Nàstic a partir de dilluns, amb talles que van de la 36 a la 45. Estratègia de marca: El projecte pretén que no només els jugadors professionals, sinó també els nens i aficionats de la comarca, puguin vestir els colors del club. "El que era una marca tradicionalment de futbol, ha volgut captar part d'aquest mercat de la moda... Munich ha fet un salt qualitatiu molt important."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
2005-10-05 UM CARRER GASÒMETRE
Transformació urbanística i veus comercials L'episodi explora la situació actual del carrer Gasòmetre a Tarragona, que es troba en ple procés de transformació per convertir-se en una zona prioritària per a vianants. Tot i el soroll constant de la maquinària pesant i les excavacions, el carrer presenta una gran afluència de persones que ja caminen pel mig de la calçada. L'opinió dels comerciants Els establiments locals viuen les obres amb una barreja de realisme i preocupació per les molèsties logístiques: La Perruqueria Juan i Julio: En Joan afirma que la feina es manté igual, sense notar un increment de clients però valorant positivament la reforma, ja que el carrer feia 30 anys que no es renovava. Botiga de pirotècnia: La Maria Dulós es queixa principalment de la pols acumulada, que l'obliga a mantenir les portes tancades i a insistir al servei de neteja. Somoïn (motos): En Lluís i en Josep es mostren més crítics. Destaquen les dificultats extremes per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i la pèrdua de clients de pas que s'espanten pel desordre de les obres. Bar Pallars: En Pere dubta que el projecte estigui acabat per Nadal a causa de la falta d'operaris, tot i que té l'esperança de poder instal·lar una terrassa exterior en el futur. Preocupacions veïnals i curiositats "Parece esto la Rambla de Tarragona." Els veïns entrevistats (Ceila i Boni) destaquen que el carrer ara és molt més transitat per vianants, comparant-lo amb la Rambla. També sorgeix una consulta curiosa sobre si les perforacions poden afectar el llac subterrani i les coves que existeixen sota el carrer, una hipòtesi que el periodista descarta pel fet que aquestes cavitats es troben a molts metres de profunditat respecte a la superfície de l'obra.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
L'Aula de Cinema de la URV: Patrimoni i Cicles Cinematogràfics
Resum de l'activitat de l'Aula de Cinema de la URV En aquesta conversa, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla les iniciatives actuals per apropar el setè art a la ciutadania i preservar la memòria fílmica local. Cicles de Cinema i Programació L'Aula organitza diversos cicles amb l'objectiu de reivindicar el cinema com un art popular: Cicles sobre el Còmic: Una trilogia que inclou Adaptacions curioses, Del paper a la pantalla (animació) i Herois americans. El tret de sortida es dóna amb el clàssic Barbarella de Roger Vadim. Cinema per a la 'Gent Gran': En col·laboració amb la Caixa de Tarragona, es presenta un cicle sobre l'evolució de la comèdia, amb títols de Charles Chaplin, Marilyn Monroe i Luis García Berlanga. Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic Un dels pilars fonamentals de l'Aula és la recuperació de la memòria històrica de les comarques de Tarragona: Seminaris i Congressos: Al novembre se celebrarà a Tarragona la trobada Cinema Rescat, centrada en els arxius i el patrimoni. Troballes Històriques: S'ha anunciat la descoberta d'una de les pel·lícules més antigues de la demarcació: les imatges del Carnaval de Reus de 1908. Cinema Domèstic: Es fa una crida a la gent perquè aporti filmacions familiars (Super 8, vídeo) d'interès documental, com ara celebracions tradicionals o vacances dels anys 60, per a la seva digitalització i conservació. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." L'Aula de Cinema referma el seu compromís amb la Filmoteca de Catalunya per garantir que aquests materials no es perdin i estiguin a l'abast de tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Anàlisi constitucional del nou Estatut de Catalunya
Anàlisi de la Constitucionalitat del nou Estatut L'entrevista amb Jordi Jària, catedràtic de Dret Constitucional de la URV, se centra en la validesa jurídica del text aprovat pel Parlament de Catalunya abans de la seva negociació a Madrid. L'expert divideix les novetats i la seva problemàtica en tres grans blocs: 1. El reconeixement de Catalunya com a nació Tot i el soroll polític, Jària sosté que el terme nació no és necessàriament inconstitucional. El seu argument es basa en: - El principi de conservació de la norma: si una llei té una interpretació que s'ajusti a la Constitució, el Tribunal Constitucional ha de mantenir-la. - La distinció entre nació cultural (sense sobirania jurídica ni dret a l'autodeterminació) i la nació com a subjecte de sobirania única (Espanya). 2. El nou model de finançament L'expert considera que, des del punt de vista jurídic, no hi ha obstacles greus, ja que: - La LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) no és una obligació constitucional imperativa per als Estatuts. - El text respecta el principi de solidaritat territorial, garantint aportacions per al reequilibri entre comunitats. 3. Blindatge de competències i Poder Judicial Aquest és l'àmbit on es detecten els dubtes més seriosos de constitucionalitat: - Poder Judicial: La Constitució reserva l'organització de la justícia a una Llei Orgànica estatal (LOPJ), fet que complica la creació d'un Consell del Poder Judicial de Catalunya. - Bilateralitat: La gestió de ports d'interès general (com Tarragona) mitjançant l'Estatut podria entrar en conflicte amb les competències exclusives de l'Estat. "El Parlament de Catalunya ha intentat apurar al màxim, fins i tot fregant la inconstitucionalitat, per entrar en la negociació amb un text molt potent." En conclusió, s'interpreta el text actual com una estratègia de negociació ambiciosa que, a diferència de l'Estatut de 1979, evita l'autocensura prèvia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Festes del Pilar a Tarragona i el Centre d'Aragó
Celebració del Pilar a Tarragona El Centre Cultural d'Aragó a Tarragona es prepara per a la setmana gran del Pilar amb un programa d'actes que ja va començar l'1 d'octubre. En una entrevista a Tarragona Ràdio, la presidenta Maripat Llardent i la responsable de relacions públiques del centre, Mari Carmen, detallen les activitats previstes per homenatjar la verge i estrènyer vincles amb la ciutat. Figures de la Festa Enguany, la celebració compta amb representants destacades: * Reina de les festes: La farmacèutica Maria Rosario Ciprés Martín. * Dametes d'honor: Esther Beira Angos i Gemma Marchena Angos. * Aquestes representants tenen el deure d'assistir amb els seus vestits regionals i bandes acreditatives a tots els actes oficials. Actes Destacats del Programa Festival de Jotes: El diumenge a les 20:15 h al Palau de Fires i Congressos. És l'acte central, gratuït i obert a tothom, on el grup del centre ofereix un repertori científicament preparat amb jotes d'Osca, Terol i Saragossa. Missa Baturra i Ofrena: El 12 d'octubre a la Catedral de Tarragona. En acabar, hi haurà balls tradicionals al Pla de la Seu. Dinar de Germanor: Se celebrarà al Fortí de la Reina amb una previsió de 200 assistents. Mesón Aragonés: Inaugurat recentment a la seu de l'entitat, oferint un bufet lliure per a socis i no socis. Identitat i Convivència L'entitat remarca que, tot i ser un centre aragonès, se senten plenament tarragonins i busquen la participació de tota la ciutadania en els seus esdeveniments. "Ens unim els tarragonins i els aragonesis i és molt bonic... gràcies al nostre ajuntament hi cabem tots."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Escola de la Joventut de CCOO a Tarragona
Trobada Estatal de Joves Sindicalistes a Tarragona Amb motiu del desè aniversari de l'organització Acció Jove a Catalunya, Tarragona acull la dinovena edició de l'Escola de la Joventut de Comissions Obreres. Aquesta trobada aplega 120 joves delegats de tot l'estat per debatre sobre l'evolució del món laboral i el paper del sindicalisme en la societat actual. Eixos principals de l'escola L'esdeveniment se centra en la capacitat d'adaptació del sindicat davant les noves realitats empresarials: Adaptació al canvi: Anàlisi de com les empreses modifiquen les seves estructures i com això afecta la precarietat de la gent jove. Transferència d'èxits: Es pren com a referència el cas del metall de Tarragona com a exemple de noves formes de negociació col·lectiva que es poden exportar a altres territoris. Noves respostes: La necessitat d'oferir solucions innovadores a fenòmens com l'outsourcing (externalització). Connexió generacional i lideratge L'escola no només és un espai de formació, sinó també d'intercanvi directe entre la base jove i la cúpula directiva del sindicat. Es destaca la participació de figures clau com: José María Fidalgo (Secretari General estatal). Joan Coscubiela (Secretari General a Catalunya). Ignacio Fernández Toxo (Responsable d'Acció Sindical). "La nostra missió és constantment remodelar el sindicat cada dia perquè cada dia canvia l'entorn." Finalment, Andrés Carol destaca que l'afiliació jove està creixent, però que el repte continua sent ser una eina útil per a col·lectius amb necessitats específiques com les dones, els joves i les persones estrangeres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
13è Mercat d'Art al Negrito i la Negrita
Inauguració i Context del 13è Mercat d'Art La botiga tarragonina el Negrito i la Negrita celebra la tretzena edició del seu tradicional Mercat d'Art. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, té com a objectiu apropar l'art original al gran públic, fugint de les reproduccions en sèrie i apostant per la personalització. Enguany, el mercat s'expandeix amb l'obertura d'un nou espai físic a la Part Alta de Tarragona. Espais i Horaris d'Exposició El mercat es divideix en dos punts clau de la ciutat: Botiga de la Plaça Corsini: Obert cada dia en horari comercial habitual. Nou Taller (Carrer Granada, 6): Un espai especial situat a la Part Alta, amb un horari de tarda (de 17:00 h a 21:00 h) durant els dijous, divendres i dissabtes. Artistes i Disciplines L'oferta artística és variada i inclou tant autors locals com d'altres zones de Catalunya: Pintura i Gravat: Obres de Tomàs Torner, Lídia Roixet, Alcivit i Teresa Aragonès. Diversitat d'estils: Des de paisatges clàssics de Tarragona fins a obres abstractes i coloristes. Noves disciplines: A més de la pintura, s'hi inclouen escultures (com les d'Estivill), disseny de llums i fotografia. "Volem donar una oportunitat als artistes i buscar coses més personalitzades, que tothom tingui la possibilitat de tenir una obra original." Accessibilitat i Futur de l'Espai L'Assumpció destaca que el mercat és per a tots els públics, amb un ventall de preus molt ampli que va des dels 30 euros fins als 300 euros o més. La intenció és que el nou local del carrer Granada no sigui només una galeria temporal, sinó un pol d'activitat creativa que aculli exposicions temàtiques i altres activitats artístiques fins a Nadal i més enllà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Conflicte a les cases dels mestres per El Corte Inglés
L'impacte del projecte urbanístic a les cases dels mestres L'Ajuntament de la ciutat i l'equip de govern han anunciat que la reubicació de les 12 famílies que encara resideixen a les conegudes cases dels mestres, a la Rambla Lluís Companys, és una prioritat absoluta. Aquest moviment és necessari per permetre la instal·lació dels futurs grans magatzems El Corte Inglés en una zona estratègica de prop de 40.000 metres quadrats. Visions dels residents afectats La unitat mòbil ha recollit testimonis directes de les 19 persones que encara viuen en aquest complex d'habitatges construït fa més de 60 anys. La situació es descriu com a incerta i emocionalment complexa per als veïns: Ramon (88 anys): Resideix a la seva llar des de fa més de 50 anys. Ha adaptat el pis al llarg de tota una vida i expressa el seu desig de finir els seus dies en aquest entorn, considerant el trasllat com un gran problema logístic i personal. Lluís (resident des de fa 20 anys): Critica la mesura per considerar-la purament un negoci. Rebutja algunes de les alternatives de reubicació, com la del carrer Smith, per la pèrdua de qualitat de vida i espai. Detalls de l'acord i futur urbanístic L'operació depèn d'un acord a tres bandes entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa: El projecte contempla que, si El Corte Inglés s'ubica finalment aquí, s'alliberarien altres terrenys darrera de l'Hospital Joan XXIII per a la futura ciutat judicial. Actualment, molts pisos ja estan tapiats amb totxanes per evitar ocupacions a mesura que les famílies han anat marxant. El govern municipal promet tractes personalitzats i indemnitzacions, tot i que els veïns veuen el futur immediat com a "molt negre". "A mi el que em sembla és que pels anys que em queden voldria acabar aquí la meva vida."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La Fira del Túning de Tarragona es trasllada al Moll de Costa
El fenomen del túning: mÉs que una moda L'entrevista amb l'Eduard Vicente ens apropa a la realitat de la segona Fira del Túning de Tarragona. El túning es defineix com la personalització del vehicle per fer-lo únic, traslladant la personalitat del conductor al cotxe. Històricament, aquest moviment va néixer als Estats Units als anys 50 per necessitat econòmica d'immigrants que milloren vehicles de segona mà. Novetats de l'edició i ubicació A causa de les obres al Palau Firal, l'esdeveniment canvia la seva ubicació: Nova seu: Se celebra de forma temporal al Moll de Costa i al Refugi número 1. Espai: Es guanya superfície, passant de 6.000 a més de 8.000 metres quadrats. Seguretat: Hi haurà un estand dels Mossos d'Esquadra per informar sobre la importància de les homologacions i la seguretat vial. Competicions i exhibicions La fira creix significativament en oferta d'activitats i premis: Concurs professional: Es tripliquen els premis (de 15 a 50). Hi participa la International Auto Sound Challenge Association (IASCA) per puntuar la qualitat i potència del so de forma professional. Convidats estel·lars: Comptarà amb la presència d'Acefàries, campió del món d'acrobàcies, i del tarragoní Albert Cabestany, campió de trial. Experiències: Circuit controlat de pocketbikes (minimotos) i exposició de vehicles espectaculars amb portes tipus ales de gaviota. Cultura i tipologia de vehicles Es trenca l'estereotip que el túning és només per a joves, posant l'exemple de propietaris de 60 anys amb Seat 600 totalment restaurats i homologats. També destaca la curiosa tendència de tunejar el Seat Panda per la seva excel·lent acústica interna. "Hi ha gent que té el cotxe com una peça de museu; el porten amb grua i ni tan sols el posen en marxa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
L'Estatut de Sau i el nou projecte a Madrid amb Josep Sendra
Comparativa històrica dels processos estatutaris a Catalunya L'entrevista a Tarragona Ràdio amb l'exdiputat Josep Sendra, membre de la Comissió dels 20 que va redactar l'Estatut de Sau (1979), analitza el context del nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i el seu imminent trasllat a les Corts Generals a Madrid. Diferències entre 1979 i l'actualitat Sendra destaca el contrast entre l'època de la Transició i el context democràtic actual: L'ambient de 1979: Marcat per la il·lusió de construir la democràcia però amb la por als residus de la dictadura. Segons Sendra, a Sau hi havia vigilància de la Guàrdia Civil i no sabien si els protegien o els vigilaven. El context actual: Després de 25 anys de democràcia, el procés semblava més senzill però ha resultat ser una negociació molt més llarga i dura (dos anys de debats). Els punts crítics de la negociació a Madrid L'exdiputat expressa el seu escepticisme respecte al futur del text a Madrid, basant-se en la seva experiència prèvia de retallades significatives: Finançament: Considerat el punt més conflictiu perquè "afecta la butxaca" de la resta d'autonomies. Concepte de Nació: Sendra ho veu com una qüestió política que s'ha de defensar malgrat les resistències centralistes. Unitat d'acció: L'entrevistat insisteix que la unitat dels partits catalans és fonamental. "Si ens veuen desunits a Madrid, ho aprofitaran de totes totes." Perspectives de futur L'entrevista clou amb una crida al seny i la força. Sendra recomana als diputats actuals mantenir-se ferms i no permetre que les retallades vinguin per deslleialtats internes o instruccions partidistes des de Madrid, especialment per part del PSOE i el paper de José Montilla.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Nous radars de tram i sinistralitat a Tarragona
Mesures contra la sinistralitat viària L'entrevista amb Eusebi del Olmo, cap territorial del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza el nou pla del Departament d'Interior per reduir els accidents de trànsit. La iniciativa sorgeix com a resposta a l'increment de la sinistralitat en les darreres setmanes a Catalunya. Implementació de radars de tram La principal novetat és la introducció dels cinemòmetres en cadena per al control de trams, que es diferencia dels radars fixos tradicionals per diversos motius: Control continuat: En lloc de mesurar la velocitat en un punt concret, es monitoritza un tram sencer de la carretera. Efecte dissuasiu: Evita que els conductors frenin només davant del radar i tornin a accelerar immediatament després. Mobilitat: Els dispositius seran itinerants i rotaran per les vies amb més punts de concentració d'accidents (TCA). Situació a les carreteres de Tarragona El senyor Del Olmo destaca que les vies amb més sinistralitat de la demarcació, on s'aplicaran prioritàriament aquestes mesures, són la N-340 (que concentra un terç de les víctimes), l'AP-7 i la C-14. Respecte a les dades estadístiques, s'han exposat els següents punts: Setembre negre: El setembre del 2005 ha estat pitjor que el de l'any anterior, amb 8 víctimes mortals enfront de les 5 del 2004. Balanç de l'estiu: Tot i les males dades de setembre, el còmput global de l'estiu (juliol-setembre) a Tarragona és millor, baixant de 29 a 21 víctimes. "L'objectiu final és la sinistralitat zero; és inassolible a hores d'ara, però hem de tendir cap a aquest punt ideal quan parlem de la vida de les persones." A més dels radars, es mantindran els controls d'alcoholèmia i la presència dels Mossos d'Esquadra com a eines preventives fonamentals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
L'Escola de Lletres de Tarragona i els seus nous tallers
L'evolució de l'Escola de Lletres L'entrevista amb Lourdes Malgrat posa de manifest el creixement excepcional de l'Escola de Lletres de Tarragona. El que va començar l'any 2002 com un petit grup d'introducció a la creació literària en una llibreria de la Rambla, s'ha convertit l'any 2005 en una institució consolidada que ofereix una àmplia varietat de tallers. Novetats i Estructura dels Tallers La principal novetat d'aquest curs és la implementació de nivells avançats, responent a la demanda dels alumnes que volen continuar la seva formació. L'oferta inclou: Escriptura creativa: Cinc tallers diferents i tutories personalitzades. Tallers per a joves: Adaptats als horaris dels estudiants (com el dissabte matí). Itineraris literaris: Propostes com La literatura als carrers de la ciutat. L'Expressió Oral amb Oriol Grau Una peça clau de l'escola és el taller d'expressió oral i corporal, impartit per l'actor i director Oriol Grau. Aquest curs no busca formar actors, sinó: Ajudar els escriptors a perdre la vergonya i dominar la veu davant del públic. Treballar el continent (com es llegeix) més que el contingut del text. Fomentar l'autocrítica i el ritme en les lectures públiques. "Vam pensar de crear aquest curs perquè els alumnes fessin un favor a la seva pròpia obra en llegir-la millor." Informació Pràctica El curs s'estén fins al maig o juny, amb tallers distribuïts per diversos punts de la ciutat per facilitar l'accés. Les inscripcions es gestionen a través de l'UMAC fins al 17 d'octubre, amb un preu aproximat d'entre 50 i 60 euros per mòdul.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Observació de l'eclipsi anular des de Tarragona
Seguiment en directe de l'eclipsi El programa connecta amb la unitat mòbil desplegada a la ciutat per copsar l'ambient durant l'eclipsi anular de sol, un fenomen astronòmic excepcional que no es tornarà a repetir amb aquestes característiques fins a l'any 2026. L'experiència a pie de carrer Tot i que s'esperava més afluència en punts elevats, la platja de la Comandància s'ha convertit en el lloc de referència per als observadors a Tarragona. El periodista Josep Sunyer recull diversos testimonis: Daniel i Montse: Estan filmant l'esdeveniment amb una videocàmera domèstica i un filtre casolà fet amb ulleres especials de paper. Anna: Una ciutadana que destaca el caràcter històric del moment i la importància d'usar ulleres de protecció homologades per evitar danys oculars. Impacte visual i condicions Els interlocutors descriuen una sensació atmosfèrica singular: La intensitat de la llum ha baixat de forma notable, creant una tonalitat especial similar a la d'un núvol de tempesta. Es percep una baixada de la temperatura ambient. En el seu punt àlgid, el sol s'ha vist reduït a una forma semblant a una "tallada de síndria". Altres continguts del matí A banda de l'astronomia, el programa anuncia una entrevista amb Alexia Falco sobre una campanya de tinença responsable d'animals adreçada a escoles de primària, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
L'eclipsi anular de sol i els seus perills
L'eclipsi anular: Un fenomen astronòmic singular En aquesta conversa amb Francesc Díaz, catedràtic de Física Aplicada de la URV, s'analitza la naturalesa de l'eclipsi anular de sol. A diferència dels eclipsis totals més habituals, aquest es caracteritza per la formació d'una corona anular o "filet de llum". Característiques tècniques del fenomen Distància orbital: La Lluna es troba en un punt de la seva òrbita més allunyat de la Terra de l'habitual. Això impedeix que tapi el sol totalment, deixant visible la part exterior o coronària. Freqüència: Tot i que hi ha un mínim de dos eclipsis solars anuals, un d'aquestes característiques (anular) no es produïa amb aquesta alineació específica des del segle XVIII. Visibilitat: El fenomen és especialment visible en una franja d'uns 180-200 quilòmetres que va des de Galícia fins al Llevant, mentre que a Catalunya es veu de forma parcial. Impacte i seguretat ocular L'expert subratlla que aquests esdeveniments són fruit de l'harmonia de les lleis gravitatòries i no tenen conseqüències físiques negatives sobre l'univers, malgrat la tendència social a mitificar-los. Pel que fa a la salut, s'alerta sobre el perill de l'observació directa: "El perill és que la gent s'entusiasmi mirant i estigui una estona focalitzant; la nostra pupila estarà oberta molt de temps i és aquí quan la retina se pot danyar." Es recomana l'ús d'aparells específics o seguir l'esdeveniment a través d'Internet per evitar lesions permanents a la retina causades per la radiació solar intensa durant l'exposició prolongada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
43'
Debat històric sobre l'aprovació del nou Estatut català
Anàlisi del consens parlamentari i el futur de l'Estatut Representants de tots els grups polítics amb presència al Parlament de Catalunya (ERC, PSC, ICV-EUiA, CiU i PP) analitzen la setmana marcats per l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. Els diputats coincideixen en la càrrega emocional i la transcendència del moment, tot i les discrepàncies ideològiques de fons sobre el text final. Les dues fases del procés: de Barcelona a Madrid El debat s'estructura mitjançant un símil futbolístic dividit en dues parts: • La primera part: El treball parlamentari de 18 mesos i les negociacions d'infart a Barcelona per assolir un consens del 90%. • La segona part: El trasllat del text al Congrés dels Diputats a Madrid, on s'espera una negociació complexa. Punts clau de la negociació • Finançament: Es defensa un model flexible i solidari que superi la rigidesa actual, tot i que el PP dubta de la seva constitucionalitat. • Identitat nacional: El reconeixement de Catalunya com a nació i el blindatge de competències exclusives. • Constitucionalitat: Hi ha un debat obert sobre si el text requereix una reforma prèvia de la Constitució Espanyola o si és possible una lectura històrica i evolutiva del marc actual. Unitat d'acció i suport social La majoria de grups (excepte el PP) emfatitzen la importància d'anar a Madrid amb una estratègia comuna per defensar la voluntat del poble català, que culminarà finalment amb un referèndum d'aprovació. "O fem l'Estatut o fem el ridícul; l'esforç negociador fins a l'últim moment ha valgut la pena." Anècdotes de la jornada Els diputats recorden moments de tensió als passadissos, la incertesa visual a través de les cares dels líders polítics i detalls quotidians com el consum de bastonets de pa integral durant les llargues hores de negociació nocturna.