Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56233-56256 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
28'
El matrimoni igualitari: canvis legals i socials
La reforma del Codi Civil i la igualtat de drets El programa aborda la recent aprovació de la reforma del Codi Civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe a l'Estat espanyol. Aquesta fita legislativa s'analitza no només com un canvi d'estatuts, sinó com un pas definitiu cap a la normalització social i l'equiparació total de drets i deures entre parelles homosexuals i heterosexuals. Impacte en la vida quotidiana i familiar • Seguretat jurídica: El matrimoni ofereix una protecció vital en situacions de malaltia (accés als hospitals) i defunció. • Protecció dels fills: La llei permet que el cònjuge no biològic o no adoptant previ pugui legalitzar la seva relació amb els nens a través de l'adopció del fill de la parella. • Visibilitat: Isabel, una dona lesbiana de més de 50 anys, comparteix el seu testimoni sobre la transició des de les "èpoques fosques" de la repressió fins a la llibertat actual. Aspectes pràctics i tràmits en el registre L'advocada Laura Picó aclareix que el procés administratiu és idèntic per a totes les parelles. Els conceptes tradicionals del Codi Civil s'han actualitzat per ser inclusius: "L'únic que fa la llei és canviar paraules com pare o mare per progenitors i marit i muller per cònjuges." • Documentació: Es requereix certificat de naixement, padró i DNI. • Terminis: A Tarragona, les cites per gestionar expedients ja s'estan donant per a la tardor, amb dates de casament previstes per a finals d'any. El camí cap a la plena normalització Encara que la llei ja és vigent, s'admet que la societat necessitarà un temps d'adaptació. Es comparen aquestes reticències amb les que hi va haver en el seu dia amb la llei del divorci o de l'avortament, confiant que en un futur proper la tendència sexual no sigui motiu de cap mena de diferenciació o prejudici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Aliança pel consum responsable d'alcohol a Tarragona
Col·laboració Estratègica per a la Prevenció L'Ajuntament de Tarragona ha renovat el seu compromís amb la Fundació Alcohol i Societat per implementar mesures que fomentin un consum responsable. Aquesta iniciativa implica diversos actors de la societat civil, posant l'èmfasi en la coresponsabilitat. Projectes Clau i Col·lectius Diana Hostaleria Responsable: Formació específica per a treballadors i encarregats de bars i restaurants per gestionar el servei de begudes de manera conscient. Programa Pedagògic (Projecte ALBA): Dirigit a escolars d'entre 12 i 18 anys, amb objectius diferenciats per franges d'edat: 12-14 anys: Retardar l'edat d'inici. 14-16 anys: Abandonament del consum primerenc per pressió de grup. 16-18 anys: Reducció de la quantitat consumida. Conductor Alternatiu: Promoció de la figura del jove que surt de festa però no beu per garantir la seguretat del seu grup d'amics. Dades i Impacte Social "L'objectiu és que la informació permeti prendre decisions correctes, especialment davant la mitjana actual d'inici al consum situada als 14 anys." Es destaca que el 30% dels adolescents són conscients d'haver pujat a cotxes amb conductors beguts, fet que demostra una tolerància social perillosa que cal erradicar mitjançant l'educació a llarg termini.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
24'
Antonio Carril: Evolució i Reptes de la Justícia a Tarragona
Situació Actual de la Justícia a Tarragona En aquesta entrevista, el president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Antonio Carril, analitza l'estat crític de les infraestructures judicials i l'impacte de les noves reformes legislatives a la zona. L'Especialització en Violència de Gènere En l'àmbit de la protecció a la dona, s'han implementat canvis significatius que han generat tensions logístiques immediates: • Ubicació provisional: El nou jutjat s'ha instal·lat provisionalment en una sala d'audiències dividida per armaris fins al setembre. • Carença de recursos: Es denuncia la falta de psicòlegs, treballadors socials i, especialment, d'advocats d'ofici suficients. • Pressió mediàtica: Carril demana reduir la pressió social sobre els jutges per permetre una presa de decisions més assossegada. Impacte de les Reformes del Codi Civil L'episodi aborda dues de les lleis més destacades dels darrers mesos: • Matrimonis homosexuals: Carril preveu una normalització ràpida i creu que la polèmica terminològica s'oblidarà aviat. • Divorci exprés: Valora positivament la simplificació dels tràmits per evitar el doble pas (separació i divorci), tot i que aposta per la mediació com a via preferent. L'Etern Problema de la Ciutat Judicial El president expressa la seva preocupació pel retard crònic del projecte de la Ciutat Judicial de Tarragona: • Tarragona es troba en el "vagó de cua" de la modernització judicial a Catalunya. • La dispersió de seus empitjora amb la creació de nous òrgans sense espais físics adequats. • Existeix una actitud de resignació entre el personal sanitari i judicial davant la falta de solucions polítiques. "A nosaltres ens preocupa més el ciutadà que el jutge; el jutge treballarà igualment, però els problemes per a l'usuari s'incrementaran." Infraestructures Penitenciàries Finalment, es tracta la ubicació de la futura presó del Camp de Tarragona i els centres en règim obert, defensant la seva integració en el teixit urbà per facilitar la reinserció social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Rodatge de l'espot del nou BMW Sèrie 1 a Tarragona
Rodatge publicitari a la Plaça de la Font La ciutat de Tarragona s'ha convertit en l'escenari per al nou anunci televisiu del BMW Sèrie 1. El desplegament tècnic és especialment espectacular, ocupant tota la Plaça de la Font amb un gran equip humà i material. La producció corre a càrrec d'Estudios Pirámide, amb la Isabel Amilàvia com a cap de producció. Detalls del rodatge i efectes especials L'anunci se centra en una de les característiques tecnològiques del vehicle: el sensor de pluja. Per simular aquesta situació climàtica, s'utilitzen: Grues amb sortidors d'aigua: Sis brolladors per crear un efecte de pluja realista. Grua Escorpio: Un braç extensible de 13 metres amb control remot per a plans zenitals. Efectes visuals: Una noia que es protegeix amb paraigües que s'obren de forma "màgica" sota la pluja. "És una noia que sota la pluja se li van obrint els paraigües com per protegir-la... com un efecte màgic." Logística i producció internacional Curiosament, aquest espot està destinat al mercat de la Gran Bretanya. S'ha escollit Tarragona per la seva estètica de plaça europea i s'ha seleccionat una model amb un perfil global que no pugui ser identificat amb un país concret. Alguns punts clau de la logística inclouen: Un equip de més de 50 persones. Tres setmanes de preproducció (càsting, permisos, hotels). Control estricte de la llum mitjançant pantalles reflectants i focus per simular o contrastar amb el sol de Tarragona. Malgrat que el rodatge pot durar diversos dies amb jornades que comencen a les 5 del matí, el resultat final serà un anunci de només 20 segons.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Conveni per la remodelació del Nou Estadi del Nàstic
Detalls de la Reforma i l'Acord Institucional L'Ajuntament de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona han formalitzat un protocol per a la remodelació integral de l'actual estadi. Aquest acord és un pas previ necessari mentre es planifica la construcció d'una futura instal·lació esportiva a la zona de la Budellera. Inversió i Execució de les Obres Pressupost: L'administració local aportarà un total de 2.274.000 euros (uns 400 milions de pessetes). Gestió: Tot i que el finançament és públic, el club serà l'encarregat de dirigir i organitzar les obres. Capacitat: L'estadi passarà a tenir totes les localitats amb seients, fet que reduirà l'aforament a 10.000 espectadors. Principals Actuacions Tècniques Terreny de joc: Substitució total de la gespa i millora dels sistemes de reg. Infraestructura: Enderroc i reconstrucció total del Gol de Mar per problemes estructurals i creació d'un nou accés per a vehicles pesants. Zones internes: Remodelació de vestidors, sales de premsa i del camp annex, que passarà a ser de gespa natural. Calendari i Terminis "L'Ajuntament aporta els euros corresponents a les obres que són fetes, dirigides, administrades i organitzades pel Club Gimnàstic." El club ha sol·licitat començar la lliga jugant a fora. Segons les previsions, el camp estarà disponible per a la segona jornada, però no serà fins a la quarta jornada (el segon partit a casa) quan estarà a plena disposició dels socis. Pel que fa al projecte del futur nou estadi, es preveu que es presenti durant el segon trimestre del 2006.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona
Seguiment del Concurs de Focs Artificials Des de la punta del Miracle, Tarragona Ràdio realitza un seguiment especial de la segona jornada del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Després de la inauguració a càrrec de Lido Fireworks, avui és el torn de la reconeguda Pirotècnia Zaragozana. Condicions Meteorològiques i Logística L'equip de ràdio destaca la forta presència de vent, un factor que genera preocupació: Un vent moderat és positiu perquè neteja el fum i permet veure millor les formacions. Un vent excessiu pot ser perillós per a la seguretat de l'espectacle. A nivell logístic, l'Àrea de Cultura comença el muntatge a les 06:00 h per preparar el perímetre de seguretat i el material de suport. Anàlisi Tècnica i Jurat Víctor Soriano (membre del jurat) i Miquel Pagola (director de PiroArt) analitzen les claus del certamen: Crítica del dia anterior: L'espectacle de Lido va patir errors de coordinació entre el foc baix (caixes xineses) i el foc alt (carcasses). Pirotècnia Zaragozana: Es diferencia per fabricar el 100% del seu material (incloent-hi plàstics) i per l'ús de candeles romanes, que ofereixen una sincronització superior i colors més estables. Criteris de valoració: El jurat puntua la qualitat del color, l'ocupació de l'espai, la varietat d'efectes i el tancament de l'espectacle. La Pirotècnia com a Cultura Miquel Pagola presenta piroar.com, un mitjà especialitzat que busca: "Generar cultura pirotècnica perquè el públic aprengui a valorar tècnicament allò que veu al cel." El prestigi de Tarragona se situa al nivell de certàmens com els de Pamplona (San Fermín) o Sant Sebastià, destacant per la seva excel·lent organització i suport al professional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
Balanç del curs parlamentari amb Francesc Ricomà
Balanç del curs mediàtic i la confrontació política El diputat del Partit Popular, Francesc Ricomà, analitza el tancament del període de sessions al Congrés marcant la confrontació i la falta de consens com a eixos principals del govern de Zapatero. Sobre el matrimoni homosexual L'entrevistat argumenta que, tot i que hi ha un acord social ampli en l'equiparació de drets i deures: • La fórmula escollida ha estat equivocada i divisòria. • S'haurien de respectar les sensibilitats que vinculen el concepte matrimoni exclusivament a parelles heterosexuals. • Considera que el govern ha buscat la confrontació en lloc del diàleg per satisfer els seus socis de pacte (ERC i ICV). Infraestructures a Tarragona: "Un any perdut" En l'àmbit territorial, Ricomà és molt crític amb la gestió de les infraestructures a la província, denunciant paralitzacions injustificades de projectes ja aprovats anteriorment. Projectes clau discutits • Variant de la N-340: Acusa els socialistes de perdre un any en debats estèrils per acabar tornant al traçat original del PP. • Façana Marítima: Desmet que l'Ajuntament hagi de presentar un nou projecte, ja que el Ministeri ja té el pla consensuat i aprovat. • L'ITER i Vandellòs: Qualifica de "cinisme" que el centre de gestió de l'ITER hagi acabat a Barcelona, titllant la decisió de centralisme català i incompliment de les promeses a les comarques tarragonines. Renovació interna al Partit Popular L'entrevista aborda les polèmiques declaracions de Josep Piqué sobre la necessitat de mirar al futur i renovar cares al partit. "La política no pot ser mai de punt i a part, sinó de punt i seguit; hem de mantenir la columna vertebral identitària mentre ens adaptem al futur." Ricomà defensa que a Catalunya el PP viu una situació anòmala on el partit ha d'estar constantment justificant la seva personalitat a la defensiva, i advoca per la convivència de totes les peces del partit per construir una alternativa real de govern.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
28'
5è Curs Internacional de Música de Tarragona
El Curs Internacional de Música de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la celebració de la cinquena edició del Curs Internacional de Música de Tarragona, un esdeveniment que s'ha consolidat ràpidament com un referent de qualitat pedagògica i artística. Organitzat pel Conservatori de la Diputació, el curs atrau uns 150 alumnes d'arreu d'Europa i de l'Estat espanyol. Formació i Pedagogia Musical El cor del projecte és la seva oferta docent dirigida a alumnes de grau mitjà i superior: • 12 especialitats instrumentals: Corda, piano, cambra, cant, guitarra i percussió. • Cursos complementaris: Composició, anàlisi i reeducació postural (fonamental per prevenir lesions en els músics). • Professorat de prestigi: La clau de l'èxit segons la directora artística, Marta Bou. Inauguració Multidisciplinària amb Trono Villegas Una de les grans apostes és l'acte inaugural del 8 de juliol, que enguany es realitza a la nit (després dels focs artificials) per tota la Part Alta: • Espais: Plaça de les Cols, plaça de Sant Miquel i plaça d'Amics i Vells. • Contingut: Una barreja de teatre, dansa i música en directe que busca trencar la imatge rígida del conservatori. • Reivindicació: L'acte vol posar en valor zones de la Part Alta sovint més oblidades. El Festival d'Estiu i Grans Concerts Paral·lelament al curs, la ciutat gaudirà de diverses propostes musicals destacades: • L'OBC al Camp de Mart: El 13 de juliol, l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya interpretarà la Cinquena Simfonia de Beethoven i estrenarà el premi de composició Ciutat de Tarragona. • Cicles de proximitat: Concerts gratuïts a l'auditori de la Caixa de Tarragona amb formacions com el Virus String Quartet. • Taula rodona: Debat sobre els nous models de concert amb la participació de figures com Joan Guinjoan i l'excel·lent tenor Antoni Comas. "L'objectiu és que la música surti a fora, que la gent se n'assabenti que estem fent això i que tinguem una programació multidisciplinària i oberta a tothom."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Inici del Concurs de Focs Artificials de Tarragona
Presentació de la 16a Edició del Concurs L'emissió desplaçada a la Punta del Miracle dóna el tret de sortida a la setzena edició del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Aquest esdeveniment situa la ciutat com el centre d'atenció mundial de la pirotècnia, amb la participació d'empreses de la Xina, el Japó, Itàlia i el País Valencià. Detalls sobre la Pirotècnia Lidu (Xina) L'empresa encarregada de la primera exhibició és Lidu Fireworks, una gegant xinesa amb 1.400 treballadors. El seu responsable a l'estat, José Pallarés, destaca: Presentaran un espectacle de 19 minuts i 20 segons, totalment digitalitzat. L'estil combina la tradició oriental amb el gust mediterrani, cercant un equilibri entre disseny i potència. S'han preparat efectes aquàtics i aeroaquàtics exclusius per a l'entorn marítim de Tarragona. L'objectiu és guanyar l'última plaça per al prestigiós certamen Campió de Campions de 2006. Seguretat i recomanacions de la Guàrdia Urbana L'intendent Enrique Fernández ha detallat el dispositiu especial per gestionar la gran afluència de públic i vehicles: Transport Públic: Es recomana l'ús de la Línia 3 de l'AMT (barris de Ponent), que oferirà servei continu fins que no quedin usuaris. Accessos: Degut a les obres al Passeig de Rafel Casanovas, l'accés principal es farà per Terres Cavades o el pont del Serrallo. Zones de Visió: Es desaconsella veure els focs des de l'Arrabassada si es volen apreciar els efectes aquàtics; és millor situar-se a l'Escollera, el Passeig de les Palmeres o el Vial Bryant. "El pirotècnic és un artista que crea una obra pensada específicament per a aquest entorn; el premi del públic és la ratificació de la seva obra." Aspectes Logístics i Meteorologia Tot i les previsions de possibles núvols o pluja, l'organització confirma que els focs es dispararan amb seguretat gràcies a la protecció dels materials i el sistema de llançament electrònic. El regidor de festes, Carles Sala, subratlla la importància social del certamen com un espai de convivència entre la ciutadania.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Desrepte i futur del comerç a Tarragona
Debat sobre el sector comercial de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'interlocutor conversa amb Rafael Tadai, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, sobre la situació actual del comerç local en el context de les rebaixes d'estiu i altres problemàtiques estructurals. Campanya de rebaixes i horaris comercials Inici de campanya: Les rebaixes van començar amb força el divendres i dissabte, però el diumenge d'obertura va ser negatiu per al petit comerç, amb menys del 10% de botigues obertes. Climatologia: La forta calor ha provocat que la gent prefereixi la platja a les compres, a més de forçar el client a comprar roba d'estiu fora del període de descomptes. Durada de les temporades: Els comerciants demanen a la Generalitat reduir el període de rebaixes a un sol mes, ja que l'efectivitat real de la campanya es concentra en els primers 15 dies. Turisme i model de ciutat Tarragona pateix una manca d'esperit turístic de sol i platja a causa del seu perfil industrial i el disseny d'esquenes al mar. S'aposta pel turisme cultural associat al Patrimoni de la Humanitat, tot i que els resultats encara són incipients. El conflicte de les comissions bancàries "Som el país d'Europa on les comissions per pagament amb targeta són més altes. És un autèntic atracament." El sector denuncia que el petit comerç paga fins a un 3% de comissió, mentre que les grans superfícies només un 0,5%. Una resolució del Tribunal de la Competència fixa un canvi a partir del 16 de juliol, passant a una quota fixa de 0,9 cèntims per operació. L'arribada d'El Corte Inglés La Federació manté el seu rebuig a la instal·lació d'aquestes grans superfícies, argumentant que destrueixen el teixit comercial local (400.000 comerços perduts a Espanya en 10 anys). Critiquen l'interès excessiu de l'Ajuntament i qüestionen que aquest format realment aporti capitalitat comercial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Entrevista a Isidoro Macías: El 'Padre Pateras'
Una vida dedicada a l'acollida humanitària Isidoro Macías, conegut popularment com el Padre Pateras, explica la seva experiència de més de tres dècades acollint persones que arriben a les costes d'Algesires. A través d'una conversa humana, es desgrana la realitat de la immigració més enllà de les xifres. L'evolució del fenomen de la immigració • L'inici de la seva tasca es remunta als anys 80, quan el concepte de fenomen de la immigració ni tan sols existia com a tal. • S'ha produït un canvi significatiu en el perfil de qui arriba: actualment hi ha una presència massiva de dones embarassades, nadons i menors no acompanyats. • Les embarcacions han passat de ser de fusta (pateres) a llanxes pneumàtiques tipus zodiac. El paper de les màfies i la vulnerabilitat L'Isidoro denuncia l'existència de màfies a l'Estat espanyol que extorsionen els nouvinguts, especialment les dones: "Elles tenen la meta de treballar per pagar a les màfies, i les màfies estan aquí, a Espanya." Crítica a la gestió institucional i legal • Reclama que les lleis es facin des de la realitat dels fets i no des dels despatxos, suggerint que els legisladors haurien d'anar a Tarifa per entendre el problema in situ. • Un punt clau és la manca d'inversió en els països d'origen com a única solució real a llarg termini. • L'Isidoro defensa una ajuda basada en la caritat cristiana i l'amor, sovint movent-se en els límits de la legalitat per poder facilitar transport o menjar als qui no tenen papers. Finançament i suport popular • La Fundació no rep ajudes oficials per a la immigració; es manté estrictament gràcies a donacions de la gent senzilla que envia cartes i roba adreçades simplement al "Padre Patera, Algeciras". • Actualment, una de les seves preocupacions principals és la finalització d'una nova casa d'acollida, aturada per falta de recursos econòmics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
24'
Balanç del curs parlamentari amb Francesc Vallès
Balanç del Curs Parlamentari i Legislació Social El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, repassa el tancament d'un període de sessions marcat per l'aprovació de lleis amb un alt contingut social. Destaca especialment: • La reforma del Codi Civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, una fita per a la igualtat. • L'entrada en vigor de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i els nous jutjats especialitzats. • Millores econòmiques com la pujada del Salari Mínim Interprofessional i de les pensions. Respecte a la polèmica pel matrimoni homosexual, Vallès defensa el dret de manifestació però critica que les dretes surtin al carrer habitualment per "restringir drets". Considera poc viable el recurs al Tribunal Constitucional proposat pel Partit Popular. Seguretat Nuclear i el territori de Tarragona Incident a la central de Vandellòs II Es discuteix la crisi de confiança generada després de l'incident d'agost de 2004. Vallès subratlla que la central va menystenir un problema de refrigeració i no el va comunicar adequadament al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). "S'ha trencat la relació de confiança mútua entre els titulars de les centrals i el Consell de Seguretat Nuclear." Per recuperar aquesta confiança, s'ha aprovat un pla de millora i modernització. El diputat envia un missatge de tranquil·litat a la població, assegurant que no s'arrencarà la central fins que es compleixin tots els condicionants de seguretat. Futur Energètic i Investigació Sobre la decisió de situar l'agència de l'ITER a Barcelona, Vallès defensa que per a Vandellòs l'aposta real ha de ser un centre d'energies renovables. Aquest projecte ja compta amb partides en els Pressupostos Generals de l'Estat i és una aposta conjunta del Govern i la Generalitat per compensar el territori. Infraestructures i Pressupostos 2006 L'entrevista conclou amb un repàs de les obres clau per a la demarcació de Tarragona de cara al 2006: • Variants de la N-340: Tot i que el traçat de la variant de Tarragona no agrada completament al PSC, s'executa per evitar un retard de set anys. També es preveuen desdoblaments fins a Vandellòs. • Ferrocarrils i Alta Velocitat: Acceleració de les obres de l'estació de la Secuita i la licitació del Corredor del Mediterrani. • Façana Marítima de Tarragona: Vallès insta a l'Ajuntament a presentar un projecte rigorós i sostenible per poder incloure partides d'inversió en el proper pressupost estatal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Inici de les rebaixes: crònica comercial a Tarragona
Primera jornada de rebaixes a Tarragona El reportatge fa un recorregut detallat pels principals eixos comercials de la ciutat de Tarragona en el primer dia de la campanya de rebaixes d'estiu. L'ambient és d'expectació, amb clients que busquen oportunitats i comerciants que esperen el pic de vendes per als propers dies. Tipologies de comerç i estratègies Comerç detallista de qualitat (Xivite): Centrat en articles de marroquineria i viatge des de 1947. Ofereixen descomptes d'entre el 15% i el 30%. El seu responsable, el Manel, destaca que la qualitat té un preu i que les rebaixes serveixen per treure l'estoc sobrant de la temporada. > "El que són les rebaixes és el que t'ha sobrat durant la temporada també... la qualitat es paga, sigui o no siguin rebaixes." Moda jove i preus assequibles: En botigues com 393, el volum de gent és molt superior. Es busquen productes estrella com els tops i els pantalons pirates, amb descomptes que fan baixar els preus de 30 a 17 euros. Especialistes en corseteria (Pirineus 3): Ofereixen productes descatalogats amb rebaixes de fins al 50%, amb conjunts des de 15 euros. Perfil del consumidor Es constata l'existència d'un client cada vegada més expert i documentat que utilitza internet i revistes per decidir la seva compra. Alguns consumidors, però, expressen que les millors peces sovint s'exhaureixen abans de les rebaixes o a l'inici de la temporada. Altres activitats a la via pública A la Plaça del Mercat, l'activitat comercial es barreja amb l'artesania i les antiguitats. S'inclou una nota de color amb l'actuació musical en directe d'un grup de música tradicional indi que amenitza la jornada als compradors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Inici de les rebaixes: crònica comercial a Tarragona
Crònica del primer dia de rebaixes a Tarragona El reportatge ofereix un recorregut detallat per diversos establiments comercials de la ciutat en la primera jornada de la campanya de rebaixes. A través d'entrevistes amb responsables de botigues i clients, s'analitza l'ambient, les estratègies de preus i les expectatives del sector. Tipologies de comerç i estratègies de descompte L'emissió diferencia clarament entre diversos models de negoci i com afronten aquest període: Comerç tradicional i de qualitat: Visita a l'establiment Xivite (fundat el 1947), especialitzat en bosses de mà i maletes. El seu responsable, en Manel, subratlla que les rebaixes serveixen per liquidar l'estoc restant de la temporada, però mantenint sempre la garantia i el servei postvenda. Moda juvenil i preus assequibles: Contrast en botigues com 393, on el volum de gent és molt superior. Aquí, els productes estrella són els tops i la moda per a un públic més jove, amb preus molt més baixos d'entrada. Especialistes en cotilleria: Entrevista a Pirineus 3, on destaquen l'especialització en tallatges europeus i ofereixen conjunts a partir de preus molt competitius. Percepcions de comerciants i consumidors El diàleg amb els protagonistes deixa algunes reflexions clau: "Amb les rebaixes el que surt guanyant sempre és el consumidor, si sap escollir-les bé." L'expertesa del client: S'observa que el consumidor actual està molt informat i documentat (via internet o revistes), buscant productes concrets de marques internacionals com Samsonite, Mandarina Duck o Tous. Expectatives vs. Realitat: Tant comerciants com clients experts coincideixen que les millors peces es troben a inici de temporada i que, per rebaixes, cal saber que l'oferta és limitada al que no s'ha venut prèviament. Obertura en festius: Hi ha un escepticisme moderat sobre l'obertura dominical, ja que es percep com un avantatge principalment per a les grans superfícies més que per al comerç tradicional. Detalls dels descomptes Els percentatges varien segons el producte i el marge de la marca: Bosses de mà: Entre el 15% i el 30%, sovint limitat per acords directes amb els fabricants per unificar preus a tot l'Estat. Roba juvenil: Descomptes de fins a un 40% en productes com pantalons pirata. Sabateria: Descomptes més discrets a causa de marges de benefici més ajustats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
36'
Ilê Aiyê al Festival Músiques del Món de Tarragona
L'Espectacle d'Ilê Aiyê a Tarragona L'episodi se centra en la visita de la històrica formació brasilera Ilê Aiyê, que inaugura el cicle QS Festival Músiques del Món a la ciutat de Tarragona. Representants de la banda, com el director Bubu i el cantant Guiu, conversen sobre la seva música i el seu fort compromís social. Més que Música: Un Projecte Social • El grup va néixer l'any 1974 en un context de dictadura militar i lluita contra les desigualtats racials al Brasil. • Utilitzen la percussió i la veu com a eines de transformació social per a la comunitat negra de Salvador de Bahia. • Mantenen escoles de formació en música i dansa per a nens des dels 6 anys, finançades a través de les seves gires internacionals. Identitat Afro-brasilera i Autenticitat • Defensen la sonoritat pura de la percussió, allunyant-se dels productes exclusivament comercials per mantenir l'arrel de la cultura afro-brasilera. • El seu repertori inclou cançons que narren la història del poble negre, des de la revolució dels malês fins a temes de l'autoestima actual. "La música és el nostre element transformador, el nostre fil conductor per aconseguir la transformació social." El Festival Músiques del Món (QS) • El coordinador del festival, Jordi Freixas, explica la filosofia de l'esdeveniment: portar propostes de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials però que tenen un gran èxit a les capitals europees. • L'actuació de Tarragona és l'única que el grup farà a Catalunya aquest estiu, destacant per la seva capacitat de connectar amb el públic a través del ritme i l'energia, superant les barreres de la timidesa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Presentació del XVI Concurs de Focs Artificials de Tarragona
Detalls del Concurs de Focs de Tarragona El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la setzena edició del Concurs de Castells de Focs, que se celebrarà de dilluns a dissabte a la Primera Setmana de Juliol. L'edició d'enguany és especialment competitiva, ja que es busca l'últim participant per al "Campió de Campions" de l'any vinent. Participació i Pirotècnies Enguany participen sis pirotècnies seleccionades d'entre vint aspirants: * Internacionals: Dues d'asiàtiques (Lidu de Xina i Tamaya del Japó) i una italiana (Di Matteo). * Estatals: Zaragozana, Antoni Caballer i Pirotècnia d'Altura. * Es destaca la Pirotècnia d'Altura com la possible sorpresa per la qualitat del seu projecte tot i la seva joventut. Seguretat i Dispositiu Sanitari S'han reforçat les mesures per evitar incidents com els viscuts anteriorment en altres certàmens: - Perímetre de seguretat: Rigor absolut en la zona d'exclusió; no es dispararà si hi ha algú dins el tall. - Evacuació: Creació de dos corredors d'evacuació directes des de la sorra de la platja. - Materials: Ús de sacs de sorra per falcar tubs i carcasses. Novetats i Mobilitat Premi Especial Granollers: El millor classificat de la Península Ibèrica serà contractat per a la Festa Major de Granollers. Votació Popular: El públic pot votar mitjançant paperetes, SMS o internet (piroart.com), optant a premis com viatges. Mobilitat al Port: Es negocia amb l'Autoritat Portuària per obrir el pas pel Moll de Costa i facilitar la fluïdesa del trànsit. Espais Infantils: Instal·lació d'un parc d'aventures a la plataforma del Miracle per a infants. "Si el concurs de Tarragona ha guanyat prestigi és per la seriositat del jurat i el rigor extrem en la seguretat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Balanç de l'Equador del Mandat a la Diputació de Tarragona
Balanç i Cooperació Municipal En motiu de l'equador del seu mandat, Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, analitza la gestió d'una institució que es basa en el consens polític per donar suport als ajuntaments. Aregio destaca que s'ha aconseguit doblar el pressupost del Pla d'Actuació Municipal (PAM), xifra que suposa una injecció econòmica vital per a les administracions locals de la demarcació. Projectes d'Infraestructures i Territori L'entrevista repassa diversos eixos clau per al futur de les comarques tarragonines: Platja de Toros de Tarragona: Es preveu que el projecte de reforma i cobertura estigui redactat abans de final d'any per iniciar la licitació d'obres l'any vinent. Xarxa Viària: L'objectiu és completar el pla d'asfaltat per garantir el bon estat de totes les carreteres provincials i millorar la connexió amb l'estació de l'AVE de Perafort. Polèmica amb l'ITER: Aregio expressa la seva indignació per la decisió de situar el centre tecnològic de l'ITER a Barcelona, qualificant-ho de "escàndol" i mostra del centralisme que perjudica Vandellòs i el territori. "Sembla ser que només ens deuen voler per produir energia, però no som capaços de fer absolutament res... és un autèntic escàndol." Turisme i Gestió Administrativa Respecte al turisme, el president defensa el model de sol i platja, argumentant que és un actiu que cal mantenir amb alta qualitat, combinant-lo amb el turisme rural i gastronòmic. Celebra l'impuls de l'Aeroport de Reus amb les companyies de baix cost. Finalment, pel que fa a l'organització territorial, es mostra favorable a reconèixer la realitat de les Terres de l'Ebre sempre que les diputacions s'acabin transformant en les futures vegueries per evitar duplicitats administratives.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Final de la veda i festes de Sant Pere al Serrallo
El sector pesquer de Tarragona davant el retorn a la mar L'episodi se situa al barri del Serrallo, a Tarragona, en un moment de contrast entre la celebració festiva i la preocupació pel futur del sector pesquer. Els armadors del port es preparen per finalitzar l'aturada biològica i reprendre l'activitat de l'arrossega. Els reptes de la veda i la competència Els armadors, representats per en Joan Francesc i el senyor Vinguet, expressen una forta frustració per la falta de coordinació en les aturades biològiques entre les diferents flotes catalanes: Desigualtat territorial: Mentre els pescadors de Tarragona han respectat els dos mesos de veda (maig i juny), barques de ports veïns com Vilanova i la Geltrú o La Ràpita han continuat feinejant en les zones preservades, aprofitant-se de la regeneració del peix. Inacció administrativa: Els pescadors critiquen que l'administració no és capaç d'imposar una veda unificada a tot el litoral mediterrani per evitar greuges comparatius. Crisis econòmica: S'alerta sobre l'augment desmesurat de les despeses (carburant i manteniment) i la disminució de captures en espècies clau com la gamba. Celebracions al barri del Serrallo Paral·lelament a la situació laboral, s'està celebrant la cloenda de la festa del barri organitzada per la Confraria de Pescadors en honor a Sant Pere: Hi ha un gran ambient festiu amb una festa de l'escuma per als més menuts davant l'església de Sant Pere. La jornada marca el comiat de les festivitats i la preparació emocional dels armadors per sortir a la mar l'endemà, malgrat que coincideixi amb un divendres. "És com si parlessis a la paret; fa 42 anys que vaig a la mar i em jubilaré sense aconseguir que les barques veïnes respectin el nostre espai de veda."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Campanya de Mediterrània per la neteja de platges a Tarragona
Campanya de Sensibilització i Neteja a la Costa Daurada L'entitat ecologista Mediterrània inicia una nova edició de les seves jornades de neteja de platges i sensibilització social. Aquestes accions, que comencen a la platja de la Savinosa i s'allarguen fins al 12 d'agost, busquen combatre l'incivisme i promoure una consciència ambiental més profunda entre els usuaris del litoral tarragoní. Dades Clau de la Campanya Voluntariat: La iniciativa es basa completament en la tasca altruista de ciutadans, incloent col·laboracions especials de persones amb discapacitat i col·lectius de submarinistes. Impacte de les burilles: S'ha constatat que fins al 60% de les deixalles recollides a l'arena són borilles de cigarretes, un residu altament contaminant i difícil de gestionar. Calendari i rutes: Es visitaran punts emblemàtics com el Miracle, la Rebassada, Tamarit i platges de municipis veïns com Salou, Vilaseca i Cambrils. ** Civisme i Acció Directa** El president de l'entitat, Àngel Juárez, i la coordinadora Rosalía Anglès, destaquen que l'objectiu no és només netejar, sinó evidenciar la falta de civisme. "No es tracta de venir a netejar; l'assumpte és no embrutar. Cal que la gent entengui que la platja és el terra de tots." Els voluntaris no només recullen residus, sinó que reparteixen cendrers biodegradables, tríptics informatius en quatre idiomes i realitzen una tasca dissuasòria davant de comportaments incívics, especialment després d'esdeveniments massius com el concurs de focs artificials o la revetlla de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Gestió ambiental i mobilitat a Tarragona amb Agustí Mallol
Gestió de platges i civisme post-festa El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, reflexiona sobre l'impacte de les celebracions a les platges, especialment durant la Revetlla de Sant Joan. Tot i que les festes i fogueres continuaran, l'Ajuntament planteja reubicar els escenaris fora de la sorra per facilitar les tasques de neteja, que arriben a recollir entre 7 i 8 tones de brossa en una sola nit. Es fa una crida al civisme i a un canvi de cultura per evitar el trencament de ampolles i la generació de residus innecessaris. S'esmenta el proper dispositiu pel Concurs de Focs Artificials, destacant que el comportament del públic sol ser més correcte en aquest esdeveniment. "Pots fer festa sense trencar una botella a l'arena... la ciutat és de tots i hem d'intentar afavorir-la el màxim possible." Mobilitat Sostenible i Educació Ambiental Tarragona prepara la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (setembre) amb una jornada tècnica prèvia. Els eixos principals són: Promoció del transport públic i el bitllet únic al Camp de Tarragona. Foment de la conducció eficient per estalviar carburant i reduir emissions. Proposta d'una assignatura obligatòria a les escoles europees sobre medi ambient i estalvi energètic per consolidar un canvi generacional. Indústria, Seguretat i Relacions Internacionals El regidor destaca la celebració d'una trobada de ciutats amb indústria química de risc (projecte Midiat 21). Mallol defensa la indústria com a "patrimoni de la ciutat" i subratlla la importància dels plans d'emergència i la coordinació entre administracions. A més, s'anuncia un viatge institucional a Hiroshima (Japó) dins l'associació Alcaldes per la Pau, amb l'objectiu de promoure el desarmament nuclear i obrir relacions comercials. Actualitat de l'EMT i queixes veïnals Com a president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Mallol respon a les queixes dels veïns de Sant Salvador per les noves freqüències: L'Ajuntament està disposat a corregir desajustos en zones específiques com Santa Isabel. Defensa l'esforç econòmic de l'empresa pública i recorda que el transport públic ha d'atendre la globalitat dels 14 barris de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Mercats Medievals a Batea i Ulldecona
Viatge a l'Edat Mitjana: Batea i Ulldecona Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens convida a descobrir les festivitats històriques que transformaran la Terra Alta i el Montsià durant el proper cap de setmana. A través del relat de les seves protagonistes, explorem la riquesa cultural de dos municipis amb una forta herència medieval. El Mercat Medieval de Batea Amb orígens documentats al segle XII (1181) gràcies al rei Alfons el Cast, Batea ofereix un entorn únic de porxades i arcs. Maria José Major, presidenta de l'associació La Templada, destaca: Participació local: Un grup de 12 dones organitza l'esdeveniment que atrau artesans d'arreu. Gastronomia: El dissabte se celebra un sopar popular (amb entrades ja exhaurides) que inclou embotits, picantó amb tomata i pebrot i el tradicional vi de la zona. Lo Carro del Fato: L'acte de cloenda on es sorteja un carro antic ple de productes locals dels artesans de la vila. Espectacles: Animació a càrrec dels grups Botonis, Toca Sons i falconeria. Les Jornades Medievals d'Ulldecona Ulldecona també viatja al passat recordant la seva Carta de Pobla de 1222. Dolors Arbàs explica com la festa ha servit per donar valor al seu castell, tot i que actualment l'activitat es concentra al nucli urbà degut a les recents troballes arqueològiques. "És com si en realitat ens haguéssim traslladat a l'època medieval: sopar als claustres, torxes, música de tarotes i menjar sense coberts." Activitats destacades: Sopar medieval al claustre de l'ajuntament, partides d'escacs vivents i rutes en bicicleta. Espai per a infants: Jocs antics, contacontes i la recuperada processó de melons de moro. Cultura popular: L'aposta per la colla gegantera i els grallers per dinamitzar els carrers. L'episodi clou amb una referència al proper concurs de focs de Tarragona i algunes dites populars sobre la fortalesa dels castells.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Cooperació i educació a Nicaragua: L'Escola Quincho Barrilete
Solidaritat entre Tarragona i Nicaragua En un context de forta crisi socioeconòmica, l'organització Setem Tarragona manté una col·laboració estreta amb Nicaragua, centrada especialment en el projecte educatiu de l'escola Quincho Barrilete de Managua. Aquesta institució, representada pel seu subdirector Luis Manuel Fariñas, treballa des de fa 24 anys per oferir una alternativa de vida als infants més vulnerables. Un refugi per als infants de la carrer L'escola atén actualment uns 950 menors (i ha format més de 10.000 al llarg de la seva història) que viuen en situacions d'extrema pobresa. Els perfils més habituals inclouen: Infants que treballen venent o cantant als autobusos. Joves en situació d'alt risc social i pobresa extrema. Fills de famílies desintegrades que s'enfronten a la delinqüència, la droga i la violència intrafamiliar. L'objectiu principal és oferir un projecte de vida mitjançant un horari intensiu (de 7:00 a 17:00) que combina l'escolarització formal amb les anomenades "tardes preventives", on es fomenta l'el lleure, la comunicació i el suport emocional. El programa de beques i el relleu generacional Una de les fites més importants és el programa de beques universitàries i tècniques, impulsat fa 10 anys amb el suport de Setem. Aquest programa permet que els joves no hagin d'abandonar els estudis per necessitat econòmica en acabar el batxillerat. "Si no formem gent per a que serveixi a aquest país, aquest país fracassarà. El que no viu per servir, no serveix per viure." Gràcies a aquesta iniciativa, l'escola ja ha vist néixer generacions de metges, advocats i enginyers que ara s'encarreguen de gestionar i protegir la mateixa institució, assegurant un futur per a la pròxima generació. Un context polític advers Fariñas denuncia la falta de suport del govern nicaragüenc, que ha retallat les subvencions al centre. Defineix la situació política com a incerta i desencantada, on la societat civil i la solidaritat internacional esdevenen l'única esperança real per als més pobres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Tractament i prevenció del linfedema post-càncer
L'Associació contra el Càncer i el nou servei de fisioteràpia En aquesta sessió, la ginecòloga Isabel Sabaté i la fisioterapeuta Dolors Segarra presenten els serveis de l'Associació Espanyola de Catalunya contra el Càncer a Tarragona. L'entitat, coneguda per oferir suport psicològic i diagnòstic precoç, ha implementat recentment un servei especialitzat en la millora del linfedema. Què és el linfedema? El linfedema o edema limfàtic és la seqüela més important després d'un tractament de càncer de mama. Es caracteritza per la inflamació i l'enduriment del braç a causa de l'extirpació de ganglis limfàtics durant la mastectomia. Afecta una de cada quatre dones intervingudes. Apareix en el 75% dels casos durant el primer any. La combinació de cirurgia i radioteràpia augmenta el risc fins a un 25%. Tractament mitjançant la fisioteràpia El tractament principal és el drenatge limfàtic manual, una tècnica que estimula els ganglis superficials per reabsorbir el líquid acumulat. Els beneficis inclouen: * Reducció de la inflamació i la sensació de pesadesa. * Relaxació de contractures secundàries a les espatlles. * Millora de la mobilitat gràcies a tècniques d'osteopatia. Consells pràctics i prevenció La doctora Sabaté posa èmfasi en diverses precaucions diàries per evitar la linfangitis (infecció del braç): * Higiene extrema i hidratació constant de la pell. * Evitar roba ajustada, rellotges o anells al braç afectat. * No fer extraccions de sang ni prendre la tensió en aquesta extremitat. * Protegir el braç de talls, cremades, calor excessiva (saunes, sol directe) i picades d'animals. * Mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, evitant el sobrepès i l'excés de sal. "El linfedema és la seqüela més important que apareix després d'un tractament de càncer de mama i pot limitar moltíssim el ritme de vida si no es tracta." Els serveis de l'associació són gratuïts i es poden sol·licitar a la seva seu de la Rambla Nova de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
L'ITER i el futur de la fusió nuclear a Tarragona
L'Acord Mundial per a l'ITER i la Seu de Cadarache L'episodi se centra en la satisfacció de la comunitat científica, reunida a la Conferència Europea de Física de Plasma a Tarragona, després de la proclamació de la ciutat francesa de Cadarache com a seu del reactor de fusió nuclear ITER. Joaquín Sánchez, director de l'Obertori Nacional de Fusió del CIEMAT, destaca que l'èxit principal no és només la ubicació europea, sinó l'acord global entre els sis socis principals (Europa, Japó, EUA, Corea, Rússia i Xina). El paper d'Espanya i la seu de Barcelona Tot i que la candidatura de Vandellòs no va ser l'escollida per allotjar el reactor, Espanya manté un rol estratègic fonamental: * Agència de Gestió: Espanya acollirà l'agència encarregada de gestionar els contractes europeus de l'ITER. * Sede a Barcelona: Es preveu la instal·lació d'aquesta agència a Barcelona per la seva visibilitat internacional i excel·lents comunicacions. * Representació científica: Es calcula que la participació d'enginyers i científics espanyols serà proporcional al pes econòmic del país en el projecte (entorn del 7% dins d'Europa). Conceptes Clau: El Plasma i la Fusió El plasma es defineix com un estat de la matèria on les molècules i àtoms estan «trencats», formant una barreja de nuclis i electrons lliures. El repte de l'ITER és: 1. Confinament Magnètic: Com que el plasma per a la fusió ha d'assolir els 100 milions de graus, no es pot retenir en cap recipient material i s'utilitzen camps magnètics en forma de rosquilla (Tokamak). 2. Viabilitat Energètica: L'objectiu és demostrar que es pot generar més energia de la que es consumeix per mantenir la reacció. Història i Comparativa Tecnològica Sánchez repassa l'evolució des dels anys 50 amb els pioners a Rússia (Tokamak) i els EUA. També destaca el pes del Stellarator (o Accelerator), una tecnologia més avançada i estacionària en la qual el CIEMAT ha treballat des dels anys 80, posicionant Espanya com un referent tècnic de primer nivell. "L'èxit de l'ITER dependrà de la capacitat d'establir una col·laboració fluida entre nacions, un desafiament social que sovint és més complex que el científic."