Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56185-56208 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Projectes i futur de la Vila Romana dels Munts
L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en el nou conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament d'Altafulla per impulsar la Vila Romana dels Munts, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat. Eixos principals del projecte 2005-2006 El pla d'actuació es divideix en quatre potes fonamentals amb un pressupost d'uns 600.000 euros: Recerca Arqueològica: Represa de les excavacions aturades des del 1997 per definir el perímetre de la vila. Pla Director: Document estratègic per definir els usos i la museïtzació del conjunt a llarg termini. Centre d'Interpretació: Projecte per a un nou edifici d'acollida de visitants més modern i funcional. Restauració de les Termes: Intervenció directa en els banys privats per recuperar paviments i murs. Descobriments recents Les excavacions de la darrera campanya han revelat dades clau sobre l'evolució del jaciment: Canvi d'usos: El pas d'una explotació agrícola original a una vila residencial i de representació de les elits de Tàrraco (segle II). Troballa estructural: Un nou edifici de més de 35 metres que podria estar dedicat al culte de Mitra. Viculació històrica: Es confirma la relació de la propietat amb Caius Valerius Avitus, personatge rellevant de l'època. Polèmica sobre la ubicació del MNAT En la part final, Sada expressa la seva preocupació tècnica davant la proposta de traslladar el museu d'arqueologia a l'edifici del Tabacalera (Tadis). "Des del meu càrrec tècnic, penso que seria un error desubicar el museu del seu context a la Part Alta; ha de fer de motor de coneixement de Tàrraco." Sada cita exemples internacionals (Mèrida, Arles, Alacant) per argumentar que allunyar un museu dels itineraris patrimonials directes en dificulta l'èxit i la funció social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Les Festes del Barri de Maria Cristina a Tarragona
Descobrint les Festes de Maria Cristina L'episodi de L'Embalat a Tarragona Ràdio ens apropa a la història i programació de les festes del barri de Maria Cristina, una celebració amb un marcat caràcter familiar i comunitari. Antoni Rebull, membre de la comissió de festes, ens guia a través d'unes festes que han sabut mantenir l'essència de barri des de la seva recuperació l'any 1982. Actes Principals i Originalitat El programa destaca diversos elements claus que fan aquestes festes úniques: El Ball de la Reina Maria Cristina: Un sainet o ball parlat satíric escrit per Oriol Grau. Els personatges representen figures històriques del barri: la Reina Maria Cristina, l'arqueòleg Hernández Sanahuja, el Cronista C.C. i el bisbe López Peláez. Guardó Josep Maria Salvador: Un homenatge emotiu a qui va ser l'impulsor de la recuperació de les festes i capità dels Manaies de Tarragona. Activitats Populars: La programació inclou des de sardanes, castells i habaneres fins a noves tradicions com la trobada d'intercanvi de plaques de cava. Un Barri amb Història "Les festes de Maria Cristina sempre s'han caracteritzat per ser unes festes familiars, pròpies d'un barri amb un tarannà de fa molts anys." El barri, conegut antigament com Els Camps, es va formar a principis del segle XX quan la població va començar a sortir de les muralles cap als nous eixamples. El text ressalta que, malgrat que molts joves han marxat, durant les festes tothom torna per sopar al carrer i recuperar el sentiment de comunitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
41'
Reflexions nocturnes: L'art de la salutació
Introducció a la comunicació interpersonal Aquest episodi se centra de manera exclusiva en l'exploració de la salutació formal dins d'un context comunicatiu repetitiu. L'anàlisi se centra en com una expressió tan senzilla pot esdevenir el nucli d'una interacció prolongada. La importància del reconeixement Durant tota la sessió, l'enunciat constant de la frase "Bona nit" serveix per: • Establir un vincle de cortesia i respecte amb l'interlocutor. • Mantenir una presència constant en el temps. • Explorar els límits de la redundància en el llenguatge oral. "Bona nit" Estructura de la interacció La conversa no presenta variacions temàtiques, centrant-se en la consistència del missatge. Aquesta repetició rítmica crea una atmosfera de continuïtat absoluta que defineix tota la intervenció. • Salutació inicial: Establiment del to. • Desenvolupament: Reiteració del missatge principal. • Conclusió: Manteniment de la salutació fins al final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Expedició científica tarragonina a l'Amazònia boliviana
Investigació al cor de la selva verge boliviana Una expedició formada per vuit especialistes de Tarragona i dos tècnics locals de Bolívia s'endinsa en una de les zones més desconegudes de l'Amazònia, a la vall de Tucabaca. Aquesta missió científica, liderada per Josep Estivill i José Antonio Hermosilla, té com a objectiu explorar un perímetre verge delimitat per quatre rius que s'introdueixen a la muntanya. Característiques de l'expedició Enfocament multidisciplinari: L'equip compta amb biòlegs, geògrafs, topògrafs i antropòlegs per analitzar el terreny des de diversos àmbits. Espelologia en zones inexplorades: Es buscarà catalogar cavitats en formacions geològiques que daten del Precàmbric (2.500 milions d'anys). Connexió amb la NASA: L'agència espacial nord-americana ha facilitat imatges per satèl·lit de la zona, ja que tenen interès en els treballs geològics de la regió. Estil clàssic: Definida com una expedició "del segle XIX", utilitzaran portejadors, animals de càrrega i guies indígenes per moure mitja tona de material per un terreny sense carreteres. "Aquesta és una expedició de les d'abans, del segle XIX, per entrar en un terreny autènticament verge on ningú sap exactament què hi ha." Desafiaments i context local L'expedició ha de fer front a diverses dificultats: 1. Dificultats logístiques: Transport de material científic complex i dependència de la meteorologia (hivern bolivià). 2. Llegendes i creences: Els indígenes locals sovint associen les coves amb la bruixeria o tòpics com la cerca d'or, fet que dificulta algunes exploracions. 3. Situació política: Tot i la inestabilitat recent a ciutats com La Paz, l'expedició manté el suport institucional de les autoritats de Santa Cruz i Roboré. Finalment, l'expedició serveix de sentit homenatge a Roger Grau, membre clau del projecte que va perdre la vida a principis d'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Simulació Parlamentària d'Estudiants de la URV
Estudiants de la URV viuen la política des de dins Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha participat en una simulació d'activitat parlamentària al Parlament de Catalunya. Aquesta experiència, que va durar una setmana, els ha permès adoptar el rol de diputats en un entorn real, treballant en comissions i sessions plenàries. Funcionament i preparació de la simulació L'activitat no es va limitar a la setmana al Parlament, sinó que va comportar una preparació prèvia de sis mesos mitjançant treball a distància i xerrades amb polítics actius del territori. Durant la simulació: Es van dividir en cinc partits polítics ficticis amb ideologies similars a les reals. Van haver de defensar postures sovint oposades a les seves personals per tal de "jugar" al rol de parlamentari. Es van viure situacions de gran intensitat, com ara la negociació d'un govern de coalició i la presentació d'una moció de censura. Lliçons apreses i la realitat de la política Els estudiants han pogut constatar que la feina d'un diputat és molt més complexa del que es percep a través dels mitjans de comunicació. Han destacat aspectes clau com: El pes del treball previ: Gran part de la política real es cou en les comissions i en les negociacions de passadís (o d'alberg, en el seu cas) que no surten a la televisió. La influència dels mitjans: Han après que la premsa sovint marca l'agenda política i que cal ser molt caut amb el llenguatge per evitar distorsions. La disciplina de vot: Van experimentar de primera mà com els portaveus coordinen el vot dels diputats mitjançant senyals visuals al plenari. "Vius en directe allò que moltes vegades sents per la ràdio o veus per la tele, i mentre ets allí al Parlament, ets tu el protagonista." Crítica a l'acumulació de càrrecs Una de les conclusions més reflexives del grup ha estat el qüestionament de l'acumulació de càrrecs. Consideren que la tasca parlamentària és prou exigent com per requerir dedicació exclusiva, criticant que molts diputats actuals compaginin l'escó amb alcaldies o càrrecs orgànics en els partits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
33'
Roda de premsa sobre Terrescavades i gestió municipal
Conflictes Jurídics i Crítica Política a Tarragona L'alcalde Joan Miquel Nadal repassa diversos temes d'actualitat municipal, centrant-se en la transparència del cas Terrescavades i la relació amb la Generalitat de Catalunya. Homenatge a Josep Maria Requesens Nadal expressa el seu respecte total per la figura de l'exalcalde Requesens, però critica durament l'enfocament del senyor Ballesteros: • Considera un menyspreu reduir el llegat de Requesens a obres menors com un pàrquing o l'arribada de l'aigua. • Reivindica Requesens com l'alcalde que va reinstaurar la democràcia a la ciutat. Anàlisi del cas Terrescavades L'eix central de la compareixença és la discussió sobre la nul·litat del vot d'Àngel Fernández i l'actuació del conseller Nadal: • L'alcalde sosté que, segons la Llei 7/1985, ell era l'únic amb la competència per requerir l'anul·lació del vot. • Acusa el Conseller de la Generalitat de menysprear l'autonomia municipal i cometre una "relliscada jurídica monumental". • Compara la situació amb la de La Roca del Vallès, assenyalant que allà s'ha actuat d'acord amb la llei, a diferència de Tarragona. "Qui tenia que haver pres la decisió d'anul·lar o no el vot del senyor Fernández era jo, d'acord amb la llei." Gestió de Barris i Subvencions Es discuteix la inclusió de Camp Clar en els ajuts de la Llei de Barris: • L'alcalde revela que ja coneixia la concessió feia dos mesos per part del conseller. • Critica el reduccionisme pressupostari (una disminució del 50%) que obligarà l'Ajuntament a assumir la part més important del cost. Ètica, Estètica i Transparència Nadal manté la seva postura de l'any anterior, prioritzant l'ètica i l'estètica per sobre de les disputes legals inicials, tot i que ara promet portar la transparència al fons de la qüestió urbanística.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Històries a la Fresca: Itineraris Nocturns a Tarragona
Descobrint la Tarragona més Insòlita a través de les Històries a la Fresca L'episodi d'avui de L'embalat ens apropa a una iniciativa cultural única impulsada pel Museu d'Història de la Ciutat: les Històries a la Fresca. Aquest projecte busca divulgar el patrimoni monumental de Tarragona d'una manera propera, creativa i, sobretot, adaptada a les temperatures de l'estiu mitjançant activitats en horari de vespre i nit. Els Itineraris Destacats d'Itinere En Jordi Rovira, president de l'entitat Itinere, ens detalla les diverses rutes que permeten redescobrir la ciutat des de perspectives ben diferents: Temps de Guerra: Una de les grans novetats que recupera la memòria històrica de la Guerra Civil. Es focalitza en la supervivència del patrimoni, els refugis i el dia a dia dels ciutadans, evitant el dramatisme excessiu per centrar-se en la vivència quotidiana. Tarragona Llegendària: Un recorregut consolidat per la Part Alta que inclou la muralla, personatges de llegenda que s'apareixen en nits de lluna plena i cases senyorials com Cal Ceu o Casa Castellarnau. Ruta per la Rambla: Un passeig des de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani, explicant l'evolució urbanística i arquitectònica de la principal artèria de la ciutat. Secrets i Misteris: Una ampliació del concepte de llegenda que s'endinsa en els carrerons més oblidats i ens parla de fantasmes i curiositats a la vora de la Catedral i la Plaça del Rei. Un Públic Principalment Local Tot i que les visites estan obertes a tothom, l'objectiu principal és el públic local. Rovira destaca que: "És allò que ens agradaria explicar a cau d'orella als tarragonins que ja coneixen la ciutat però que volen aprofundir una mica més." Les rutes es fan majoritàriament en català a causa de l'ús de girs idiomàtics i referències culturals locals que són difícils de traduir, convertint els tarragonins en els millors amfitrions per als seus convidats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Pla integral de reforma del barri de Camp Clar
Llei de Barris: Un impuls econòmic i social per a Camp Clar L'entrevista amb Maria Lluís Expósito, regidora de Serveis Socials de Tarragona, desgrana els detalls de la inclusió de Camp Clar en la segona convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa suposa una inversió total de 15 milions d'euros, finançats al 50% entre el Govern autonòmic i l'Ajuntament. Prioritat a la vessant social davant l'urbanística Tot i que el projecte neix de carteres vinculades a l'habitatge, la regidora emfatitza que l'enfocament de l'Ajuntament és prioritàriament social. Les línies mestres del pla inclouen: Formació i ocupació: Es preveu la creació d'un espai emblemàtic destinat a la capacitació laboral dels joves del barri. Participació ciutadana: El disseny de les accions s'ha realitzat mitjançant el consens amb les entitats i el veïat. Dinamització comunitària: S'aposta per la implicació directa dels veïns per garantir la sostenibilitat de les millores a llarg termini. "Si nosaltres acabem posant faroles i bancs i no formem la gent del barri, el que no tindrem serà la seguretat que aquesta vorera estigui bé d’aquí a cinc anys." Nou servei d'atenció a les violències de gènere A banda de la reforma del barri, s'anuncia un servei pioner de suport a la Guàrdia Urbana que entrarà en funcionament l'1 de setembre. Es tracta d'una assistència presencial realitzada per treballadors socials en franges crítiques (de 19:00h a 01:00h o 02:00h) per atendre víctimes de violència de gènere i altres situacions de risc social de forma ràpida i personalitzada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Concerts a les Muralles: Elisenda Pujals i Marian Márquez
Entrevista a dues joves promeses de la música clàssica En aquesta edició del magazín de Tarragona Ràdio, s'entrevista la soprano Elisenda Pujals i la pianista Marian Márquez amb motiu de la seva actuació en el quart cicle de Concerts a les Muralles, organitzat pel Museu d'Història. Les convidades comparteixen la seva passió per la música, la seva exigent formació i els detalls del concert que oferiran. Formació i Trayectòria Ambdúes artistes han dedicat gran part de la seva vida a l'estudi musical, començant des de molt petites al Conservatori de Vila-seca. Destaquen els següents punts: Dedicació absoluta: La música requereix una constància diària comparable a una jornada laboral. Projecte comú: Malgrat conèixer-se des de la infància i ser amigues properes, enguany han decidit formalitzar aquest tàndem musical professional. Estudis internacionals: Elisenda actualment amplia la seva formació amb un grau superior de cant a l'Haia (Països Baixos), mentre que la Marian continua perfeccionant-se a Barcelona amb el mestre Àngel Soler. El Repertori del Concert Per a la seva actuació a les Muralles, han preparat una selecció que equilibra la solemnitat amb la frescor estiuenca: Primera part: Inclou obres de Brutons (sobre sonets de Foix) i les cèlebres 7 canciones populares de Manuel de Falla. Segona part: Més variada i distesa, amb compositors argentins com Guastavino i Ginastera, a més de peces de Xavier Montsalvatge i Eduard Toldrà. "No puc concebre la meva vida sense la música. Està tan interioritzada que no podria estar d'una altra manera." La Vida del Músic Les intèrprets reflexionen sobre la duresa i, alhora, la gratificació del seu ofici. Subratllen que la confiança personal els permet ser crítiques l'una amb l'altra de manera constructiva, un factor clau per a l'èxit damunt l'escenari. Respecte als nervis, els consideren una forma de tensió positiva que ajuda a mantenir la concentració durant la interpretació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 56min
Crònica Castellera: Diada del 15è Aniversari i Sant Magí
Resum de l'Actualitat Castellera L'episodi d'avui se centra en la retransmissió i anàlisi de la jornada castellera, destacant la celebració del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la Plaça de la Font de Tarragona. S'analitzen els objectius de les colles locals de cara a Sant Magí i les grans cites de setembre. Actuacions Destacades a Plaça • Colla Joves Xiquets de Valls: Ha exhibit un excel·lent domini tècnic, descarregant un 4 de 8 d'una quadratura gairebé perfecta. Tot i carregar el Pilar de 6, una celebració anticipada de l'aixecador ha provocat la seva caiguda durant la descarregada. • Minyons de Terrassa: Amb el lideratge de Carles Feiner ("el Negre"), la colla ha mostrat la seva ambició tot i patir un intent desmuntat de 4 amb l'agulla per una lesió lleu de l'enxaneta. • Xiquets de Tarragona: Han completat el 3 de 8 a la Riera de Gaià, escalfant motors per a les diades de festa major. Entrevistes i Valoracions Tècniques "De les caigudes se n'aprèn, i aquesta servirà perquè la gent es convenci que el Pilar de 6 el tenen a tocar." — Salvador Ramon, Cap de Colla de la Joves de Valls. • Lideratge i Relleu: Es destaca la importància de castellers veterans com Pere Rico o Albert Grau per guiar les noves generacions en estructures complexes. • Calendari futur: Les colles miren amb optimisme cap a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca i la nova diada incorporada a Santa Tecla el 18 de setembre. Seccions Professionals i Patrocinis S'inclouen espais publicitaris relacionats amb la cultura popular, la formació viària i serveis financers a la demarcació de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 57min
15è Aniversari Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Resum de la Diada Castellera L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio cobreix la retransmissió en directe de la diada commemorativa del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau des de la plaça de la Font. L'actuació compta amb la presència de la colla local, el Xiquet del Serrallo, els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls. Reportatge Històric Aprofitant un inici amb retard per la calor extrema, s'emet un reportatge sobre la trajectòria de la colla de la camisa verda: • Fundació el 1990 i desvinculació de l'associació de veïns. • L'època daurada (1994-1995) amb el 4 de 8 carregat i l'intent del pilar de 6. • Les crisis internes i la falta de relleu generacional que ha marcat els últims anys. Actuacions per Colla • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Completen una gamma alta de sis amb el 4 de 6 amb l'agulla, el 2 de 6 i el 5 de 6 (molt llarg i patit). Malauradament, no han pogut oferir castells de set pisos per falta d'efectius. • Minyons de Terrassa: Han exhibit la seva veterania amb un 3 de 8 i un 4 de 8 impecables, a més d'un 2 de 7. Han hagut de desmuntar un intent de 4 de 8 amb l'agulla per una caiguda de l'enxaneta. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han carregat la torre de 8 amb folre (que s'ha enfonsat al final) i han descarregat amb solvència el 3 de 8. • Xiquet del Serrallo: Han recuperat el 2 de 6, tot i que han deixat en intent desmuntat el seu primer 3 de 7 de la temporada per falta de confiança de la canalla. Actualitat d'altres places Es connecta amb l'actuació a la Riera de Gaià, on els Xiquets de Tarragona han seguit rodant el 3 de 8 de cara a la sortida de la setmana vinent a Mataró, on buscaran la torre de 8. "Aquesta colla té un tronc amb molta experiència, però ens falta la base i la pinya per tornar als castells de vuit."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
L'Operació Pas de l'Estret 2005: El retorn als orígens
El gran viatge de la diàspora magribina L'episodi descriu l'experiència de milers de marroquins i algerians residents a Europa que, durant l'estiu, emprenen un llarg trajecte per retrobar-se amb les seves famílies. Aquest moviment massiu, conegut oficialment com l'Operació Pas de l'Estret (o Operació Marhaba), implica una logística complexa i un gran esforç personal. Logística i rutes del trajecte El viatge es caracteritza per la seva duresa i planificació: Trajectes terrestres: Moltes famílies recorren més de 1.400 quilòmetres des de països com Bèlgica o França, passant per l'autopista AP-7 a Espanya. Descans necessari: Les àrees de servei es converteixen en punts de parada obligatoris on els viatgers aprofiten per descansar, menjar i recuperar forces. Rutes marítimes: Ports com els d'Alacant, Almeria, València i Tànger actuen com a nodes principals, amb un increment significatiu de la freqüència de ferris per absorbir la demanda. Motivacions i tradicions L'objectiu principal és el retrobament amb les arrels i els éssers estimats: Regals i estalvis: Es destaca el costum de portar nombrosos regals (joguines, roba) per a la família que espera al país d'origen. Molts viatgers estalvien durant tot l'any per finançar aquest trajecte. Identitat i orígens: Per als protagonistes, és un retorn als colors, olors i paisatges dels seus avantpassats. "Tot el que s'inverteixi en el trajecte donarà qualitat de vida als familiars que esperen a l'altre costat de l'estret." El retorn Les vacances duren generalment dos mesos, i el retorn cap a Europa es programa a finals d'agost, sempre abans de l'inici del curs escolar dels més petits, tancant així el cicle d'aquest pelegrinatge anual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Activitats d'estiu 2005 al Museu d'Història de Tarragona
L'estiu cultural a Tarragona Entrevista a Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, sobre la programació d'estiu del Museu d'Història de la Ciutat. L'oferta es divideix en tres grans eixos dissenyats per posar en valor la riquesa patrimonial local: 1. Cicles de Concerts i Nits a l'Amfiteatre Concerts a les Muralles: Música clàssica durant el mes de juliol. Les Nits de Minerva: Segona edició d'aquest cicle de música més lleugera a l'agost. Nits a l'Amfiteatre: Una aposta per potenciar aquest monument com a escenari escènic, amb concerts de jazz (Jubilex Jazz Band), l'Orquestra de Guitarres de Barcelona i la Banda Unió Musical. 2. Reconstrucció Històrica Es recuperen i amplien activitats de Tarracó Viva per a aquells que no van poder gaudir-ne al maig. Destaquen: * Sacra Nuptialia i Divòrdium: Representacions didàctiques i teatralitzades sobre els models de matrimoni i el divorci en l'època romana, per mostrar que "els romans ja ho feien". * Elecció d'un alcalde: Recreació de la política local antiga a la Torre de Minerva. * Demostracions militars: Evolució de l'exèrcit romà des de la República fins al Baix Imperi. 3. Visites Guiades i Teatralitzades Clàssics nocturns: La mítica nit a la Casa Castellarnau (amb aforament limitat) i la Tarragona Llegendària. Novetats rellevants: Vila Closa de Tamarit: Gràcies a un acord amb els propietaris privats, es visita per primer cop aquest espai del terme de Tarragona. Temps de Guerra: Una ruta per la Part Alta centrada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la recuperació de la memòria històrica. Visita a la Rambla: Itinerari que estrena les 44 plaques informatives dels edificis catalogats. "Volem potenciar l'amfiteatre com a escenari d'activitats; la basílica i l'església romànica del seu interior suposen un fons d'escena molt especial per als concerts." Informació pràctica Les activitats són gratuïtes, però cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau a partir del dimarts de cada setmana (màxim 2 per persona).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Pep Tuzà i 'Al vostre gust': Shakespeare i els maquis
Entrevista amb Pep Tuzà sobre l'obra 'Al vostre gust' L'actor Pep Tuzà explica els detalls de la nova producció de la comèdia de William Shakespeare, dirigida per Xicomassó, que després d'inaugurar el Festival Grec, comença la seva gira per Catalunya amb parades a Tarragona i al Festival Shakespeare de Santa Susanna. L'obra i la seva raresa Es tracta d'una de les grans comèdies de l'autor anglès, tot i que feia 22 anys que no es representava de forma professional a Catalunya (des de la versió del Teatre Lliure amb Lluís Homar). L'actor suggereix que és menys popular que El somni d'una nit d'estiu, potser per la seva complexitat argumental. Trama i contingut simbòlic L'argument gira al voltant d'un confrontament fratricida per la usurpació d'un ducat, que porta els protagonistes al bosc d'Arden: El contrast: Els personatges de la cort es veuen obligats a conviure amb personatges humils (pastors), facilitant un procés d'autodescoberta. Els valors: L'obra explora la transició de l'ambició i el poder cap a la humilitat i la bonomia. "El que caduca és la forma, però no el contingut. L'ésser humà continua format per aquests laberints interiors." Una posada en escena singular Aquesta versió opta per situar l'acció als anys 40, en plena postguera, fent una analogia visual i conceptual amb els maquis. L'estètica inclou pantalons de tir alt, tirants i americanes creuades, cercant una relació entre el bosc com a refugi dels desterrats de Shakespeare i el refugi de la llibertat dels resistents antifranquistes. El repte de la comèdia Tuzà reflexiona sobre la dificultat d'interpretar Shakespeare en clau còmica. Afirma que la comèdia és més difícil que el drama perquè els motius del riure són molt variats i surrealistes, requerint una precisió molt més alta en l'execució que la tragèdia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
L'acord laboral a Altadis Tarragona
Context de la negociació d'Altadis L'episodi analitza l'acord assolit entre els treballadors, la direcció de l'empresa i l'Ajuntament de Tarragona per a la factoria d'Altadis (antiga Tabacalera). Després de llargues negociacions, s'ha pactat el manteniment de l'activitat productiva fins al 31 de març de 2007. Detalls clau de l'acord laboral • S'ha aconseguit ampliar el nombre de persones que poden acollir-se a les prejubilacions, passant de les 78 proposades inicialment per l'empresa fins a un total de 214 treballadors. • Podran prejubilar-se aquells que tinguin 50 anys o més amb data límit de desembre de 2007. • Es preveu una reducció de plantilla progressiva: a partir de finals de 2005 quedarà un grup d'entre 80 i 90 operaris per garantir la producció fins al tancament definitiu. Perfils i situacions dels treballadors La negociació afecta de manera desigual segons l'edat i l'antiguitat: • Treballadors propers als 50 anys: Com la Mercedes i la Josefa, que tenen l'opció de prejubilar-se però expressen incertesa i una sensació de buit davant el futur econòmic i familiar. • Col·lectiu de més de 55 anys: Representat pel Manuel Blanco, qui és molt crític amb l'acord per la pèrdua de poder adquisitiu (els percentatges de cobrament han baixat del 70-71% d'anteriors expedients al 65% actual). • Treballadors joves (menors de 50 anys): El cas d'en Jordi Aluja, qui ha de triar entre el trasllat (Logronyo o Alacant), la baixa incentivada o la reubicació en empreses del grup com Logista. Crítiques i controvèrsia "Això és una crònica d'una mort pactada de la fàbrica de Tabacalera de Tarragona." Hi ha un fort malestar per la gestió dels sindicats a Madrid (Comitè d'Intercentres), acusant-los de falta de transparència i de permetre que l'empresa negociés per separat amb les plantes de Sevilla i Tarragona, perdent força col·lectiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Anàlisi dels hàbits d'assegurança a Tarragona
Estudi sobre els hàbits i el mercat de les assegurances L'entrevista amb Albert Valero, director de la corredoria del RAC, desgrana les dades d'un estudi recent que analitza com els tarragonins gestionen els seus riscos i la contractació de pòlisses. L'estudi revela diferències significatives tant en la despesa com en la percepció del sector. Despesa i maduresa del mercat Inversió anual: Els tarragonins gasten uns 1.040 euros anuals en assegurances, una xifra similar a la mitjana espanyola (1.090 €) però molt inferior a la mitjana catalana, que se situa en 1.635 euros. Diferencial europeu: Estats com França, Itàlia o el Regne Unit presenten una despesa molt més elevada a causa d'una major consciència del risc i una societat més madura en l'àmbit assegurador. Principals preocupacions: El risc que més angoixa els ciutadans de la demarcació és el de patir un accident de trànsit, una percepció vinculada directament a l'alta sinistralitat de les carreteres de Tarragona. Problemàtiques en la contractació L'estudi destaca fets sorprenents sobre la relació entre els clients i les seves pòlisses: 1. Desconeixement de les cobertures: Un percentatge elevat de la població no sap que té certes assegurances contractades, sovint vinculades a productes bancaris com ara préstecs hipotecaris. 2. Llenguatge complex: Els usuaris perceben els contractes com a enrevesats i de difícil comprensió, cosa que provoca que moltes prestacions no s'utilitzin mai. 3. Confiança limitada: Les companyies asseguradores aproven amb una nota justa (5,1). Els usuaris confien molt més en la figura del mediador com a defensor dels seus interessos davant la companyia. El cost per als joves i la sinistralitat En la part final, es debat sobre l'elevat preu de les pòlisses per als conductors novells: "Si volen pagar menys per l'assegurança, el millor és no tenir sinistres. Els que no tenen sinistres acaben pagant un preu molt ajustat." Valero aclareix que el preu es basa en estadístiques objectives de risc, on els joves tenen una major probabilitat d'accidents segons les dades del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Víctor Bocanegra: Homenatge a Pepe Sales i Retorn Musical
Reivindicació i Retorn de Víctor Bocanegra L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el nou treball de Víctor Bocanegra, titulat "Bloc de Lídica Dura". Aquest disc no és només un retorn als escenaris després d'anys de silenci, sinó un homenatge profund i emocional a qui va ser el seu company en el grup Bocanegra durant els anys 80, el desaparegut Pepe Sales. L'Herència de Pepe Sales Bocanegra destaca que aquest projecte neix d'un ‐deute emocional‐ cap a l'amic i de la necessitat de posar en valor el seu testament artístic: El disc es basa en les ‐50 cançons de mor i droga‐, lletres de Sales amb una qualitat literària excepcional. Es reivindica la figura de Sales com a símbol de la generació de la contracultura dels 70. L'autor defineix la cançó com una alquímia perfecta entre literatura i música. ‐Més que un exercici de nostàlgia, és una reivindicació d'un passat recent i una revitalització d'unes lletres que són alta poesia.‐ Procés de Creació i Equip El disc ha estat un projecte de llarga maduració, amb un procés que ha durat gairebé deu anys fins a trobar el moment ideal per registrar-lo. Per a aquest treball, s'ha envoltat de músics de primer nivell: Maurici Vilavecchia: Productor artístic i un dels "secrets a veus" de la producció al país. David Xirgu i Hernán Flores: Base rítmica de referència. Joan Vinyals: L'únic vincle directe amb l'antic grup Bocanegra. Filosofia Musical i Directe L'artista confessa que no viu la música de forma "funciònaria", sinó per necessitat biològica. Per a ell, l'estudi és fred (com una fotografia), mentre que el directe és l'acte ritual on resideix la verdadera màgia de la comunicació amb el públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Stop al tràfic de nens: Realitat i reptes actuals
Anàlisi del tràfic infantil a nivell global Raquel Regueiro, responsable de la campanya Stop al tràfic de nens de la Fundació Tierra de Hombres, ens apropa a una realitat punyent: cada any, entre 1 i 2 milions de nens són víctimes d'aquest tràfic. El fenomen es defineix de manera directa però cruel: "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona d'un menor per a la seva explotació." Aquesta explotació pot prendre diverses formes segons el context geogràfic i la demanda: * Explotació laboral en pedreres o agricultura. * Xarxes de prostitució i pornografia infantil. * Mendicitat forçada a les ciutats. * Adopcions internacionals il·legals. Causes i Conseqüències del Tràfic Tot i que la pobresa és un factor fonamental, Regueiro destaca que no és l'única causa. Altres elements com les crisis econòmiques, els conflictes armats, certes tradicions culturals i, sobretot, la manca d'informació de les famílies, faciliten la tasca dels captadors. Pel que fa a les conseqüències, l'impacte és devastador: 1. Físiques: Raquitisme, desnutrició i lesions cròniques per treballs forçats. 2. Psicològiques: Pèrdua de la identitat (canvis de nom), desconfiança absoluta cap a les autoritats i seqüeles d'agressivitat degudes a la manca de vincles afectius. La situació a Europa i Espanya Es trenca el mite que el tràfic és exclusiu d'Àsia o l'Àfrica. Espanya actua sovint com a país de trànsit cap a la resta de la Unió Europea. Un cas paradigmàtic és la ruta entre Albània i Grècia, on milers de nens són enviats a mendicar a causa de la gran diferència de rendibilitat econòmica entre ambdós països. L'experta conclou que encara hi ha una falta preocupant de dades oficials i cal una major cooperació internacional per acabar amb la impunitat dels explotadors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Temporada a la Fundació La Caixa i l'explotació infantil
Balanç i Nova Temporada a la Fundació La Caixa Lourdes de la Torre, directora del Centre Cultural de la Fundació La Caixa a Tarragona, presenta la nova programació per al curs 2005-2006. Després de fer un balanç positiu de l'assistència i l'impacte social del centre en els seus primers quatre anys, s'han anunciat quatre grans eixos per a la propera temporada: Teatre d'ombres i titelles a la Xina: Una mostra mil·lenària que s'inaugura coincidint amb les festes de Santa Tecla. Max Ernst: Exposició d'il·lustracions, gravats i escultures provinents del museu de Bonn. Primavera Fotogràfica: Una retrospectiva de Willy Ronis, reconegut fotògraf francès. Marco Polo: Una exposició temàtica sobre els grans viatges i rutes històriques. Cicle sobre Pobresa i Explotació Infantil L'actualitat del centre també es marca per l'inici d'un cicle de conferències en col·laboració amb la URV Solidària. L'objectiu és conscienciar la població sobre realitats dures però existents, com el tràfic de nens i la reincorporació de nens soldats a la societat civil, amb la participació d'experts com el missioner Xema Caballero. Anàlisi del Tràfic de Menors Raquel Regueira, responsable de la campanya Stop al Tràfic de Nens, defineix aquest fenomen com una forma d'esclavitud moderna basada en la venda de menors per a l'explotació sexual, laboral o mendicitat. "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona per a explotar-lo: treballant, en prostitució o mendigant." Factors Clau i Conseqüències Causes: La pobresa extrema n'és el motor principal, però s'hi afegeixen la falta d'informació de les famílies i les crisis polítiques. Impacte: Els nens pateixen seqüeles físiques (desnutrició, lesions) i, sobretot, psicoafectives, perdent la seva identitat i la confiança en l'entorn. Geopolítica: Els països pobres actuen com a ofertants, mentre que els països occidentals en són els receptors o demandants.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Festa de la Birbada a Deltebre: Tradició i Fang
La Tradició del Cultiu de l'Arròs al Delta L'episodi explora la Festa de la Birbada a Deltebre, una de les tres etapes crucials del cicle tradicional de l'arròs, juntament amb la plantada i la sega. Aquesta celebració no només és un acte lúdic, sinó una forma de recuperar i dignificar una feina històricament feixuga realitzada enmig del fang i l'aigua. En què consisteix 'Birbar'? Birbar és l'acció d'extreure manualment les males herbes que dificulten el creixement de l'arròs. L'expert Josep Bartomeu detalla alguns aspectes clau: Espècies a eliminar: Es busquen herbes com la junça (o xufa), el mill, la gram, la gret i la llengua d'oca. Processos complementaris: Cegar vores: Arrencar les herbes dels malecons que limiten les parcel·les. Esmillar: Treure el mill quan l'arròs ja és gran, aprofitant que aquesta herba sobresurt per la seva alçada. Transició tecnològica: Tot i que actualment s'utilitzen herbicides, la festa manté viu el mètode manual i tradicional. Una experiència Sensorial i Terapèutica La jornada convida els visitants a entrar als arrossals descalços. Segons Bartomeu, caminar pel fang és una experiència: Lúdica i especialment atractiva per als nens. Terapèutica, pel contacte directe amb la natura i els elements del Delta. "Terra d'arròs, terra de fang, homes i dones, tots van al camp. Aigua als genolls, mig estacats." El Valor de la Cultura Catalana El text reivindica que aquestes pràctiques, sovint percebudes com a exòtiques o llunyanes (pròpies d'Àsia o Àfrica), són en realitat cultura catalana autòctona. La festa té com a objectiu: Educar les noves generacions perquè no perdin les arrels. Promocionar Deltebre com un destí de turisme cultural, de salut i d'aire lliure. Valorar l'esforç històric dels colons del Delta que van treballar en condicions dures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Homenatge i reflexions de l'exalcalde de Tarragona
Reconeixement i Agraïment Institucional L'exalcalde de Tarragona expressa la seva profunda il·lusió en rebre el pin d'or de l'agrupació. Tot i que confessa que normalment no és partidari de les distincions i honors personals, ha acceptat aquest reconeixement pel seu fort vincle amb el partit, afirmant que sense aquesta institució ell no hauria arribat a ser res en la política. Destaca que el gest dels seus companys, recordant-lo després de tant de temps, té un valor emocional significatiu. "Sense el partit ja n'hauria estat res, i per tant, ja estic molt agraït." Balanç de l'Etapa a l'Alcaldia Pel que fa a la seva trajectòria de deu anys al capdavant de l'ajuntament, el protagonista prefereix mantenir-se en un segon pla i no jutjar la seva pròpia gestió. Considera que: La seva opinió seria inevitablement partidista. Correspon a la ciutadania i al pas del temps valorar si la seva etapa va ser positiva per a la ciutat. És la història qui ha de dictaminar l'èxit o el fracàs de les seves polítiques. Identitat i Visió de Ciutat En la seva faceta actual vinculada a la recerca històrica, defineix la seva relació amb Tarragona de manera crítica i oberta. Tot i haver nascut al carrer Major, rebutja l'etiqueta de tarragoní "de socarrel" entesa com un tancament localista. Defensa una Tarragona oberta que formi part d'un projecte de país més gran, allunyada de l'autocomplaença de qui creu que la seva ciutat és la millor del món sense mirar cap a fora. Es defineix com un tarragoní predisposat al diàleg i a la relació amb els de fora, posant l'accent en el progrés col·lectiu més que en la glòria localista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
27'
Esport i Salut: Combatre l'estrès amb activitat física
L'Activitat Física com a Eina de Benestar En aquesta edició de l'espai de salut del Patronat Municipal d'Esports, la professora de psicologia i llicenciada en Educació Física, Maria Carmen Pérez, ens explica com l'esport no és només una qüestió estètica, sinó una necessitat biològica per gestionar l'estrès i l'ansietat. Els Beneficis Químics i Biològics L'activitat física regular provoca canvis objectius i mesurables en l'organisme: • Producció d'endorfines: Substàncies químiques que actuen com neurotransmissors (serotonina i noradrenalina) oferint un efecte analgèsic natural similar a la morfina. • Millora del sistema immunitari: Les persones actives emmalalteixen menys que les sedentàries. • Increment de l'autoestima: Ajuda a millorar la percepció d'un mateix i la qualitat de la son. "L'exercici no és una percepció subjectiva, és un canvi químic real al cervell que ens fa estar millor." Tipus d'Activitat i Personalitat L'elecció de l'esport ha d'anar lligada a la forma de ser de cada individu. Segons la resposta a l'estrès (sobreexcitació o depressió), es recomanen diferents enfocaments: • Activitats Wellness: Ioga, tai-txi o pilates per a qui necessita un component mental. • Activitats Vigoroses: Aeròbic o esports d'alta intensitat per canalitzar l'adrenalina. • Activitat Quotidiana: El simple fet de caminar 30 minuts o pujar escales ja és beneficiós. Riscos i Trastorns: La Vigorexia S'adverteix sobre el perill de passar de l'extrem del sedentarisme a l'obsessió. La vigorexia es defineix com un trastorn on la persona esdevé dependent de l'exercici, sovint impulsada per una baixa autoestima o una obsessió per l'estètica muscular. Això pot derivar en sobrecàrregues físiques i irritabilitat extrema si no es pot entrenar. Una Rutina per a Tothom Per finalitzar, es proposa un "despertar articular" de només 5 minuts: 1. Mobilització de peus i turmells. 2. Rotació de genolls i malucs. 3. Moviments d'espatlles i braços. 4. Estirament suau del coll i cervicals. L'objectiu final és el respecte per un mateix i entendre que el cos és l'únic envàs que tindrem tota la vida.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Campanya Estima't Molt: Prevenció i Protecció Solar
Prevenció de Riscos Solars a l'Estiu L'entrevista presenta la campanya "Estima't Molt", una iniciativa del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos amb la col·laboració del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Isdin i la Creu Roja. L'objectiu principal és la prevenció de riscos mitjançant la informació i l'assessorament directe a la població. Conceptes Clau de Protecció Radiacions Nocives: S'alerta sobre els perills dels rajos ultraviolada A (envelliment i bronzejat ràpid) i ultraviolada B (cremades i eritemes). El Capital Solar: Amàlia Oliete destaca que cada persona neix amb una capacitat limitada per prendre el sol al llarg de la vida. > "El que la nostra pell es degeneri està molt relacionat amb la quantitat de sol que s'ha pres fins als 10 anys." Aplicació Correcta: La protecció s'ha d'aplicar 30 minuts abans de l'exposició i renovar-se constantment, especialment després de banyar-se. Recomanacions i Grups Sensibles Nens: No es recomana l'exposició directa abans dels 3 anys i, en cas de fer-ho, sempre a l'ombra i amb factor màxim. Medicació: Persones que prenen antibiòtics o antihistamínics han de vigilar especialment per possibles reaccions. Hores Crítiques: Cal evitar l'exposició entre les 14:00 h i les 16:00 h. Assessorament Personalitzat: Es convida a tothom a visitar la seva farmàcia per determinar el seu fototipus de pell i escollir la textura i el factor adequat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Protesta sindical per falta de policies a Tarragona
Conflicte sindical per la seguretat a Tarragona El sindicat Unió Federal de la Policia (UFP) ha anunciat un calendari de mobilitzacions a la província de Tarragona per denunciar la greu manca de mitjans i d'efectius personals. Manuel Muñoz, secretari provincial del sindicat, vincula la cancel·lació d'aquestes protestes a l'èxit d'una reunió imminent amb el subdelegat del govern, Joan Maria Abelló. Principals reclamacions del sindicat Dèficit de personal a l'Aeroport de Reus: Es denuncia que el volum de passatgers (quinze vegades la població de Reus anualment) no està cobert per un nombre suficient de policies en les escales bàsiques. Seguretat ciutadana sota mínims: Especialment durant els dies festius i en punts crítics com el Port de Tarragona. Condicions laborals deficients: Incompliment dels torns establerts i manca de planificació en els serveis. Gestió econòmica qüestionable: Muñoz critica l'ús de dietes elevades per a comandaments en comissió de serveis en lloc de contractar nous agents. Declaracions destacades "Sembla que en aquest país han de morir alguns policies i ciutadans perquè després es prenguin mesures." Previsions de mobilització Si no s'arriba a un acord per incrementar la plantilla en uns 20 o 30 agents per a les noves comissaries de l'aeroport i el port, les concentracions començaran demà mateix davant la Subdelegació del Govern amb el suport d'UGT i associacions de veïns.