Tots els episodis

62529 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

56281-56304 de 62529
  • Consells i tendències pirotècniques per a la nit de Sant Joan - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Consells i tendències pirotècniques per a la nit de Sant Joan

    Preparatius per a la Revetlla i mesures de seguretat Amb l'arribada de la vigília de Sant Joan, el programa es desplaça fins a un establiment de pirotècnia a la Via Augusta de Tarragona. L'entrevista amb el Salvador, responsable de la botiga, destaca la importància de la prudència i el respecte estricte a les normatives per gaudir de la festa sense incidents. Tipologia de productes i vendes El mercat ofereix una gran varietat d'articles segons l'edat i el pressupost: Infantils: Cevetes, bombetes i bengales de colors. Adolescents: Petards tipus TNT. Adults: Voladors, coets de palmera i el popular Silvabum. Pressupostos: Des de lots familiars de 12-20 euros fins a despeses de més de 200 euros per a concursos particulars entre famílies. Consells de seguretat essencials El Salvador insisteix que els accidents solen ser fruit d'un mal ús o d'imprudències. Els consells clau inclouen: Mai guardar petards a les butxaques. No posar la cara ni extremitats a prop d'un article encès. Utilitzar sempre una metxa per encendre els productes en lloc de llumins o encenedors per evitar cremades. No fer invents ni llançar petards des de vehicles en moviment. "Si això s'usa moderadament i amb respecte a les instruccions, mai passarà res i serà una diversió." Origen i tradició Encara que molts productes són de fabricació nacional (com els de Girona o València), una part important de la pirotècnia actual és importada de la Xina. Tot i les novetats anuals, els clàssics com les traques i les fonts de llum continuen sent els reis de la nit.

  • Recuperació del ninot a la foguera de Sant Joan - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Recuperació del ninot a la foguera de Sant Joan

    La Tradició Recuperada Aquesta iniciativa neix de la voluntat de restablir un costum perdut al centre de la ciutat: la col·locació d'un ninot a la foguera de Sant Joan. L'objectiu és retornar a l'estil clàssic del festeig popular. Característiques del Ninot Les entitats han decidit confeccionar la figura seguint els mètodes tradicionals: * Ús de roba vella per al vestuari. * Farcit interior fet de paper o palla. * Incorporació d'un rostre per generar debat i reflexió entre el públic. Simbolisme i Personatge En aquesta ocasió, s'ha consensuat que el personatge triat per ser cremat és Felip V. La tria busca: * Simbolitzar una càrrega política i històrica compartida per les entitats. * Permetre que l'espectador hi projecti la seva pròpia imatge mental i interpretació. El Valor del Relleu Generacional Es remarca que antigament era la canalla qui s'encarregava de fer el ninot i jugar-hi, incloent tradicions com el llançament de pedres per intentar abatre'l sobre les flames. "Si la gent tampoc incentiva que les tradicions es segueixin, és una cosa que es va perdent." El projecte no només pretén cremar un ninot, sinó fer una crida a la societat tarragonina per mantenir viva la cultura popular i la Flama del Canigó davant els canvis socials i la pèrdua de costums.

  • La Universitat d'Estiu de la URV: Oferta i Novetats - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    La Universitat d'Estiu de la URV: Oferta i Novetats

    L'oferta formativa de la Universitat d'Estiu La vice-rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joana Saragossa, presenta una nova edició de la seua universitat d'estiu, que destaca per una oferta de més de 30 cursos amb una temàtica molt variada. L'objectiu principal és combinar la formació acadèmica especialitzada amb temes actuals i d'arrelament al territori. Tipologia de cursos i novetats L'oferta d'enguany es divideix en diversos eixos: Cursos clàssics i d'èxit: Temes que es repeteixen cada any per la seva alta demanda, com el de cinema, neurobiologia o dietètica. Temes d'actualitat: S'incorporen monogràfics sobre l'any Cervantes, la immigració o l'estat de la llengua catalana. Noves tecnologies: Destaquen els cursos de comerç electrònic, tant en format presencial a Reus com en modalitat virtual, atraient alumnat internacional d'Amèrica Llatina. Cursos singulars: Propostes menys acadèmiques però igualment formatives com el curs de navegació a vela a Salou o el de sentit de l'humor a Vinebre. Descentralització i reconeixement acadèmic Una de les prioritats de la URV és evitar el centralisme i estendre's pel territori. Els cursos es reparteixen en diverses localitats: Tarragona, Reus, Cambrils, Vila-seca, Vinebre i Salou. "No volem fer el mateix que el centralisme que hem patit; quan algun ajuntament ens demana un curs, fem el possible per anar-hi." Tots els cursos ofereixen crèdits acadèmics reconeguts per les universitats de la Xarxa Vives i són vàlids per a l'acreditació de perfils del professorat de secundària. Inauguració al carrer Com a novetat, la inauguració del dia 1 de juliol serà un cercavila i concert participatiu a càrrec de la banda municipal de l'Escènia. Sota la temàtica de la música de cinema, la universitat vol convidar la ciutadania a apropar-se a la institució sense pors ni reserves.

  • Cultura Tradicional a Tarragona: Música i Castells - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Cultura Tradicional a Tarragona: Música i Castells

    Concert dels Tres Mesos: La Dignitat de la Gralla El proper dissabte a les 20h, el Pati del Teatre Metropol acollirà el tradicional Concert dels Tres Mesos. Aquest esdeveniment serveix com una prova de nivell organitzada per l'Ajuntament de Tarragona per als grups de grallers que volen actuar durant les festes majors. La Roser Olivelles, mestre de gralla, destaca els punts clau de la present edició: Exigència tècnica: Cada grup ha d'interpretar dues peces, una de caràcter festiu i una altra de concert o ball. Canvi de format: S'ha passat d'un format de ball informal a la plaça a un concert en un espai tancat per fomentar l'escolta activa del públic. Escola Municipal de Música: Es destaca la incorporació d'instruments tradicionals (gralla, tenora, sac de gemecs, flabiol) als estudis oficials per donar-los una dignitat similar a la del piano o el violí. "La gralla és un instrument que no és tan sols per fer soroll, sinó que és per fer música." Prèvia Castellera de Sant Joan En Jordi Sorinyac, del programa Toc de Castell, detalla les expectatives per a la diada de Sant Joan a la Plaça de la Font: Actuació de les quatre colles: Participen els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Objectius ambiciosos: Les colles grans preveuen estructures de vuit (3d8, 4d8 i 2d7), mostrant una millora respecte a l'any anterior. Sensacions positives: Es percep un gran optimisme als assajos, amb la mirada posada en una temporada que promet ser espectacular de cara a Sant Magí i Santa Tecla.

  • Càncer de pell: la importància de la prevenció solar - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Càncer de pell: la importància de la prevenció solar

    Prevenció i Conscienciació sobre l'Exposició Solar L'episodi se centra en la necessitat de les campanyes de prevenció davant l'arribada de l'estiu. El doctor Antoni Rosset, oncòleg i president del Comitè Tècnic de l'AECC, analitza les dades sobre el càncer de pell i la relació directa entre la radiació ultravioleta i aquesta malaltia. Punts Clau de l'Entrevista La pell té memòria: L'acumulació de radiació des de la infància altera l'ADN cel·lular i pot derivar en malalties greus amb el temps. Risc per pics d'exposició: És més perillós exposar-se intensament de forma puntual (especialment si es treballa en oficines i s'arriba a la platja a l'estiu) que una exposició constant i natural. Dades a tenir en compte: Al voltant de 50 persones a la província de Tarragona seran diagnosticades amb la versió més agressiva del càncer aquest any. Factors de risc: Les dones presenten una major incidència entre els 30 i 40 anys, mentre que en els homes acostuma a aparèixer més tard, cap als 60. Tipologies de Càncer de Pell Carcinomes cutanis: Són formes generalment benignes (no generen metàstasi a distància) i es tracten amb cirurgia o radioteràpia. Melanoma: És el tipus més agressiu i maligne degut a la seva capacitat de produir metàstasi. Es divideix en: Creixement radial: Més comú (70%), permet un millor diagnòstic abans d'invadir teixits profunds. Nodular: Molt ràpid i difícil de controlar. Mesures de Protecció "Les mesures són molt simples: es tracta d'intentar posar barreres entre el sol i nosaltres." Barreres físiques: Ús de barrets, gorres (especialment en persones amb calvície) i samarretes. Control horari: Evitar l'exposició directa entre les 12:00h i les 16:00h. Protecció química: Ús de cremes solars adequades a cada fototip de pell, seguint els consells de farmacèutics o especialistes.

  • 2005-06-22 CARLES SALA.SANT JOAN - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    2005-06-22 CARLES SALA.SANT JOAN

    Activitats i celebracions de Sant Joan a Tarragona L'entrevista amb Carles Sala, regidor de festes, desgrana la completa agenda d'activitats per a la celebració de la revetlla de Sant Joan a la ciutat, marcant l'inici oficial de l'estiu tarragoní. La Nit de la Revetlla La jornada central se centra en el dijous 23 de juny amb actes emblemàtics: * Arribada del foc del Canigó: Recepció a les 20h a la plaça de Sant Pere pel barri del Serrallo. * Ruta de les Fogueres: Encesa de les fogueres de la plaça del Mercat, la del Serrallo i la de la placeta de Sant Joan. * Crema del Ninot: Enguany es recupera la tradició de col·locar un ninot dalt la foguera, que representarà la figura de Felip V. Escenaris i Concerts S'han habilitat diversos espais per a la música i l'oci nocturn: * Plaça del Mercat: Actuació de l'orquestra Xanadú fins a la matinada. * Platja del Miracle i Fortí de Sant Jordi: Epicentre de l'activitat per veure sortir el sol, destacant l'espai Ciclops 05. * Suport institucional: L'activitat al Fortí ha rebut una subvenció extraordinària de 25.000 euros per part de la Generalitat per fomentar la cultura contemporània. Diada Castellera i Recordatori de Santa Tecla El divendres 24 a les 19:30h, la plaça de la Font acollirà la tradicional actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat, sent un moment clau de la temporada. D'altra banda, el dissabte 25 se celebra el Concert dels Tres Mesos al Teatre Metropol: "És el recordatori que falten només tres mesos per a Santa Tecla, el tret de sortida per posar a punt les gralles." Seguretat i Prevenció El regidor fa una crida urgent a la precaució extremada a causa de la forta sequera: - Ús responsable dels petards. - Distància mínima de seguretat (fins a 500 metres) de zones boscoses per evitar incendis.

  • Dia de la Música a Tarragona Ràdio: Art i Reivindicació - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    46'

    Dia de la Música a Tarragona Ràdio: Art i Reivindicació

    Celebració del Dia de la Música des del Teatre El Magatzem En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, diversos artistes i professionals del món musical es reuneixen per compartir la seva passió i reflexionar sobre l'estat actual del sector. L'episodi combina actuacions en directe amb entrevistes profundes sobre la pedagogia, la creació i la indústria. Veus i Talents Locals • Alicia González: Secretària del teatre i cantant, qui interpreta una peça a capella d'origen àrab popularitzada per Ofra Haza. Recentment ha participat en un espectacle de cabaret del període d'entreguerres. • José Juan González (Espalda Maceta): Cantautor que presenta el seu projecte personal i el seu grup Cocina. Discuteix la dificultat d'entrar en els circuits musicals i la seva pròxima gravació de temes propis. • Núria del Clos: Figura clau de l'ensenyaments musical a Tarragona. Reflexiona sobre l'evolució de l'aprenentatge musical i la importància del ritme. • Ramon Romeu (Ram-Rom): Activista musical i informàtic que musica poemes i aposta per la cultura lliure a internet. Temes Principals Discutits • L'evolució de la pedagogia: Núria del Clos destaca com les audicions actuals han substituït la rigidesa i la por dels antics exàmens de conservatori, fomentant una relació més sana amb l'instrument. • Indústria vs. Art: Es debat la pressió de les discogràfiques per transformar els músics en un producte de consum ràpid. Ramon Romeu defensa la sinceritat artística per sobre de la fama comercial. • Albert Guinovart: Homenatge a la figura d'aquest compositor polifacètic, destacant la seva capacitat per unir la música clàssica, els musicals (com Flor de Nit) i les bandes sonores de televisió. "Si no hi ha ritme, no hi ha res. El ritme es porta a dins i és el que fa que la música sigui viva." Reivindicació Professional L'episodi clou amb la lectura d'un manifest de la Federació d'Unió de Músics de Catalunya, on es demana: La dignificació de la figura del músic com a treballador professional. La millora de les normatives per als espais de música en viu. Una major presència de la música en directe als mitjans de comunicació públics.

  • 2005-06-21 RESUM (1) DIA DE LA MUSICA - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    45'

    2005-06-21 RESUM (1) DIA DE LA MUSICA

    Celebració del Dia Internacional de la Música L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio es trasllada al Teatre El Magatzem per commemorar la Festa de la Música, una iniciativa d'origen francès instaurada el 1982 per Jacques Lang. Aquest esdeveniment destaca pel seu caràcter popular i gratuït, obrint els escenaris tant a professionals com a amateurs. Espais i Entitats Col·laboradores • Cooperativa Obrera Tarraconense: Enguany celebra el seu centenari i ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi. El seu espai, El Magatzem, va començar la seva activitat artística precisament amb un piano. • Estudi de Música de Tarragona: Col·labora activament en la dinamització del programa aportant el seu professorat i alumnat. Actuacions i Testimonis L'episodi compta amb diverses interpretacions en directe que reflecteixen la diversitat d'estils i perfils: • Caterine Crupa i Josep Maria Alcanyet: Han interpretat una peça del repertori polonès que convida a la joia de viure i a la superació de les dificultats. • Sergi Fèlix: Jove alumne de l'Estudi de Música que ha emocionat amb una versió de Tu frialdad del grup Triana. • José Davi: Pianista habitual de la ràdio que, en un moment personal clau (esperant el naixement de la seva filla Ingrid), ha compartit la seva tècnica al piano. • Dani Luaces: Vocalista d'un grup de heavy metal (Anchor) que ha demostrat la seva versatilitat cantant una versió en català de Yesterday dels Beatles. • Jordina Torrents i Elisabet: Violí i piano han interpretat Romance de Charles Dancla. Professionalització i Creació "Tarragona és un forat negre a Catalunya on encara costa professionalitzar-se en l'activitat artística." El programa també ha abordat la part més tècnica de la indústria amb Javi Plana, programador i músic professional dedicat a la composició per a audiovisuals (documentals i pel·lícules), qui ressalta la disciplina necessària en la creació a mida per a plataformes digitals.

  • Dia de la Música: Activisme i Reivindicació amb Ram Rom - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    20'

    Dia de la Música: Activisme i Reivindicació amb Ram Rom

    Activisme Musical i Identitat Digital L'episodi compta amb la presència de Ramon Romeu, conegut artísticament com Ram Rom, un activista musical amb més de 20 anys de trajectòria. Romeu explica l'origen de la seva identitat sonora, que fusiona dues de les seves grans passions: La música: Entesa com una pulsió vital i cultura lliure. La informàtica: Reflectida en el seu pseudònim (memòria RAM i ROM). L'artista destaca la seva filosofia de distribució musical a través d'internet de forma gratuïta, prioritzant la difusió cultural per sobre dels beneficis comercials. Celebració del Dia de la Música a Tarragona Es detallen les activitats organitzades per l'Associació de Músics de Tarragona per commemorar aquesta efemèride: Autobús descapotable: Una cercavila musical des de la plaça Imperial Tàrraco fins al Balcó del Mediterrani. Concerts en directe: Actuacions de vuit grups al Passeig de les Palmeres. Presentació de CD: L'associació aprofita l'esdeveniment per presentar un nou treball discogràfic multimèdia. "La música és cultura, i jo amb ella faig el que em dóna la gana." Reivindicació i el Manifest per la Música en Viu Durant el programa, se signa i es llegeix el manifest de la Federació d'Unió de Músics de Catalunya. Els punts clau de la denúncia són: Dignificació del músic: Reconeixement com a professionals de l'art amb drets laborals. Equipaments culturals: Que els locals de música en viu no siguin tractats només com a negocis d'oci, sinó com a espais culturals amb càrregues fiscals reduïdes. Presència mediàtica: Reclamar més espai per a la música en directe als mitjans de comunicació públics i privats. Actuació en Directe Ramon Romeu interpreta diversos temes en acústic com Pensamiento, Por ti i Espejos, basats en poemes familiars. Aquestes peces serveixen com a contrapunt a la "música de consum ràpid" i defensen la sinceritat i l'emoció com a eixos de la creació artística.

  • Dia de la Música: Homenatge a Albert Guinovart - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Dia de la Música: Homenatge a Albert Guinovart

    Celebració del Dia Internacional de la Música En el marc del Dia Internacional de la Música, l'emissió es realitza en directe des del Teatre el magatzem de la cooperativa. L'esdeveniment compta amb la participació d'intèrprets professionals i amateurs, entre els quals destaquen la Núria del Clos i la Teresa Valls, que comparteixen la seva complicitat musical i personal. L'univers d'Albert Guinovart Les convidades expressen la seva profunda admiració pel compositor Albert Guinovart, definint-lo com un "músic complet" i un "músic ple". Destaquen diversos aspectes de la seva carrera: Versatilitat extrema: Capaç de compondre per a musicals, telerevisiones (serial) i música simfònica. Pianista d'elit: Ha acompanyat grans veus com la Victòria dels Àngels i la Montserrat Caballé. Intèrpret clàssic: Reconegut per les seves interpretacions de Chopin amb l'OBC. "És un noi que és com una preciositat de músic, una joia de músic reconegut." Interpretació de 'Flor de Nit' La secció principal de l'actuació se centra en l'obra Flor de nit, estrenada l'any 1992: Autoria: Música d'Albert Guinovart i lletres de Manuel Vázquez Montalbán. Contingut: Es realitza una interpretació lírica dels temes Flor de nit i es fa referència a la Ciutat d'Ivori, capturant l'essència de la Barcelona nocturna i la memòria històrica.

  • Dia de la Música: Teatre, Cabaret i Cançó d'Autor - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    20'

    Dia de la Música: Teatre, Cabaret i Cançó d'Autor

    Reflexions sobre la Música i Interpretacions en Directe Aquest episodi, emès des del Teatre al Magatzem, celebra el Dia de la Música amb una combinació d'entrevistes i actuacions en directe. El programa destaca l'evolució de l'ensenyament musical i presenta diversos perfils artístics locals. L'Art del Cabaret i la Cançó a Capela L'Alícia González, secretària del teatre però també cantant professional, comparteix la seva experiència en una producció recent de cabaret del període d'entreguerres del Teatre Estudi Tarragona. Com a mostra del seu talent, interpreta una peça a capela d'origen àrab popularitzada per Ofra Haza. L'Evolució de l'Educació Musical En una conversa amb la Núria, es produeix un debat interessant sobre com ha canviat l'estudi de la música entre els joves: * Modernització: S'ha passat del rigor i la por dels tribunals antics a una aproximació més espontània i apassionada. * La Importància del Ritme: Es discuteix el ritme com un misteri intern i innat, fent referència a la influència del mestissatge i la fusió de cultures en la música actual. * Diversitat d'Estils: Es defensa que tota la música és vàlida si es fa amb qualitat, trencant la barrera exclusiva de la música clàssica. La Faceta del Cantautor: Espalda Maceta El músic José Juan González, sota el nom artístic de Espalda Maceta, presenta el seu projecte personal i el seu grup Cocina. Durant l'episodi, ofereix dues interpretacions: 1. "Quiero estar más tranquilo": Una peça introspectiva sobre la pau personal. 2. "Miradas lentas": Seleccionada a petició del públic present. "La música es porta molt a dins; a banda del talent, s'ha de tenir molta passió."

  • Javi Plana: L'art de la composició musical a mida - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Javi Plana: L'art de la composició musical a mida

    Entrevista a Javi Plana: Músic i Creador Audiovisual En aquesta sessió des del Teatre del Magatzem de la Cooperativa, es presenta la faceta més personal de Javi Plana. Tot i ser conegut per la seva tasca com a programador cultural, Plana revela que la seva essència i professió principal, des de fa més de 20 anys, és la música i la creació sonora. La música per a l'àmbit audiovisual El convidat explica la seva especialització en la creació de bandes sonores i ambients per a: * Pel·lícules i documentals. * Produccions per a empreses audiovisuals. * Projectes per a plataformes digitals globals. Javi Plana defineix aquesta feina amb una metàfora molt visual: "És una feina similar a la del sastre, perquè, en definitiva, no deixes de fer vestits a mida." El procés creatiu i la disciplina Durant la conversa, es destaca que la creació musical no és només inspiració, sinó que està íntimament lligada a la disciplina. El procés requereix una sintonia total amb la idea del productor o director, mitjançant el diàleg constant i la realització de proves conjuntes per trobar el so que millor s’adapti al producte final. Projectes futurs i improvisació Actualment, el músic està enllestint un nou disc que combina la música tradicional amb bases electròniques. Com a tancament de la seva intervenció, Plana ofereix una petita mostra de la seva habilitat explorant harmonies i textures a través de la improvisació en directe.

  • Actuació de Jordina Torrents al Teatre Magatzem - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    6'

    Actuació de Jordina Torrents al Teatre Magatzem

    Entrevista i actuació musical en directe En el marc de la programació especial de Tarragona Ràdio des del Teatre Magatzem, s'ha realitzat una pausa en la informació d'actualitat per donar veu a la cultura local. L'espai ha comptat amb la participació de la Jordina Torrents, una jove música que ja ha col·laborat anteriorment amb l'emissora, tant com a vocalista com a instrumentista. Detalls de l'actuació Instrument: La Jordina ha interpretat una peça al violí. Obra: S'ha interpretat la peça titulada Romance de l'autor Charles Dancla (erròniament citat com Langler a la transcripció). Acompanyament: Ha comptat amb el suport al piano de l'Elisabet, professora de l'Estudi de Música. Context acadèmic i futur L'Elisabet ha explicat que l'escola es troba en un moment de màxima activitat, realitzant les audicions de final de curs. De fet, tenen programats fins a tres concerts diaris al Teatre Magatzem per a tots els nivells d'alumnat. Per la seva banda, la Jordina ha expressat la seva ambició de futur en el món de la música: "M'agradaria molt... si pogués fer les dues coses... tocant en una orquestra." L'espai ha servit per convidar la ciutadania a gaudir de la música en directe i per posar en valor la tasca pedagògica de la Teresa i la resta de l'equip docent de l'Estudi de Música.

  • Dia de la Música: Celebració i Talent Local a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    20'

    Dia de la Música: Celebració i Talent Local a Tarragona Ràdio

    Celebració del Dia de la Música L'emissora Tarragona Ràdio realitza una edició especial del programa El Matí de Tarragona Ràdio des del Teatre al Magatzem de la Cooperativa per commemorar el Dia de la Música. L'acte serveix com un aparador per al talent local i per recordar anècdotes viscudes en edicions anteriors de la celebració a la ciutat. Anècdotes i la trajectòria de José David Es recorda amb humor la primera vegada que el pianista José David va participar en el programa, en una actuació a la plaça de la Font marcada per les dificultats logístiques: * Manca d'endolls i de cables de corrent. * Necessitat de demanar ajuda als locals veïns per connectar els equips. * Condicions meteorològiques adverses que feien volar les partitures. Actualment, el José viu un moment personal intens, ja que està esperant el naixement imminent de la seva filla, Ingrid, a qui dedica la seva interpretació musical. Daniel Luaces: De la música heavy al clàssic El programa també compta amb la participació de Daniel Luaces, un alumne de l'estudi de música que presenta un perfil artístic polivalent: * Formació vocal: S'ha format per millorar la seva tècnica i l'extensió de la veu, descobrint matisos que desconeixia. * Estil: Tot i que canta peces clàssiques o de pop com Yesterday (dels Beatles) en català, és el vocalista d'un grup de música heavy anomenat Anchor. * Projectes: El seu grup acaba de gravar una maqueta tot i les dificultats econòmiques i la falta d'espais per a estils musicals menys comercials. "Quan a tu t'agrada cantar, cantes el que sigui. Em poden escoltar cantant heavy com una ària o una peça antiga."

  • Dia de la Música a Tarragona Ràdio amb Sergi Fèlix - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Dia de la Música a Tarragona Ràdio amb Sergi Fèlix

    Celebració del Dia de la Música al Teatre al Magatzem En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada al Teatre al Magatzem de la Cooperativa per commemorar el Dia de la Música en directe. L'esdeveniment coincideix amb el dia de mercadet a la ciutat, convidant els oients i vianants a gaudir de les actuacions en viu. L'actuació de Sergi Fèlix El jove músic Sergi Fèlix, estudiant de l'estudi de música de Tarragona, ha compartit la seva passió i projectes de futur: Trajectòria: Actualment forma part de l'orquestra La Varietat, amb la qual té previstos diversos bolos per pobles i barris durant l'estiu. Influències: Malgrat la seva joventut, sent una forta connexió amb clàssics dels anys 70 gràcies a la seva família. Interpretació: Ha interpretat en directe el tema "Tu Frialdad" del grup Triana. "M'agrada la música i m'agrada tot tipus de música." Pròximes actuacions Després de l'emotiva actuació de Sergi, el programa ha donat pas a un altre col·laborador habitual: José Davi: El conegut com a "pianista de capçalera" ha estat convidat a prendre el protagonisme sol davant el piano, deixant el seu rol habitual d'acompanyant per celebrar aquesta jornada especial.

  • Dia Internacional de la Música a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    22'

    Dia Internacional de la Música a Tarragona Ràdio

    Festa de la Música des del Teatre El Magatzem El programa celebra el Dia Internacional de la Música, una festivitat d'origen francès instaurada el 1982 per Jacques Lang. L'emissió es trasllada al Teatre El Magatzem de la Cooperativa Obrera Tarraconense per oferir una jornada de música en directe, oberta a tothom i amb un caràcter popular i gratuït. Entrevista amb Sergi Xirinacs El responsable de l'espai, Sergi Xirinacs, explica la història i la funció del teatre en el seu centenari: Espai polivalent: El Magatzem funciona com a sala d'assaig, teatre i centre de producció escènica. Necessitats i millores: Es preveu la instal·lació d'aire condicionat i la millora de la professionalització del sector cultural a Tarragona. Producció local: Xirinacs destaca la importància de crear i exportar espectacles infantils fets a la ciutat, coordinant diversos grups locals sota una estructura empresarial. Actuació Musical en Directe El programa compta amb la col·laboració de l'Estudi de Música de Tarragona. Els primers convidats a actuar són Catherine Krupa i Josep Maria Alcanyiz, qui ofereixen un repertori internacional: Filosofia de l'amateur: Defensen la música com una necessitat vital, comparant-la amb la cuina casolana, que no ha de ser exclusiva dels professionals. Repertori: Interpreten una cançó tradicional polonesa amb temàtica vitalista i una polca txeca. "La vida cal divertir-se, prendre una copeta... riure de tot, perquè en aquest món vivim una sola vegada."

  • Novetats educatives i infraestructures a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    Novetats educatives i infraestructures a Tarragona

    Actualitat educativa a Tarragona L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'ensenyament, repassa l'estat dels projectes educatius a la ciutat, destacant l'ampliació de la xarxa de llars d'infants i la planificació de nous centres de primària i secundària. Llars d'infants i nous serveis Es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants pel mes d'octubre del 2005: La Rebassada: Amb 74 places i la introducció d'una aula de nadons (4 a 11 mesos). Sant Pere i Sant Pau: Amb 94 places i servei de nadons. L'Ajuntament aposta per la conciliació de la vida familiar i laboral mitjançant l'ampliació d'horaris (de 08:00h a 18:00h) i la incorporació de serveis psicopedagògics per a la detecció precoç de deficiències. Planificació de centres de Primària i Secundària La col·laboració amb la Generalitat de Catalunya se centra en la cessió de terrenys municipals per a l'edificació de nous centres: Sant Salvador: Construcció imminent d'un nou institut (IES). Joan XXIII: Planificació d'un nou centre d'educació infantil i primària (CEIP) en el pla parcial PP2. Manteniment: Durant l'estiu es realitzaran treballs de pintura i millora als centres de Sant Pere i Sant Pau, Els Àngels, El Miracle i Pau Delclòs. L'Escola de Música i la polèmica de l'EOI L'Escola Municipal de Música celebra el seu desè aniversari consolidant les aules als barris de Camp Clar, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, fomentant l'ús d'instruments en horari escolar. Respecte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Duc aclareix que la ubicació triada finalment és l'Avinguda Catalunya, un emplaçament que considera excel·lent per la seva centralitat: "Si vols que faci el projecte, me'l demanes, que te'l faré." Aquesta cita reflecteix la predisposició de l'Ajuntament davant la Generalitat per desencallar el projecte malgrat els retards urbanístics.

  • Estat de les obres del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Estat de les obres del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Tarragona

    Actualització del projecte ferroviari de l'AVE Tarragona Ràdio informa sobre l'avenç de la nova línia d'alta velocitat que connectarà Lleida amb l'estació de Perafort-La Secuita. Una delegació de periodistes i tècnics d'ADIF realitzen una visita institucional per supervisar els treballs, que ja es troben en la seva fase final. Desafiaments tècnics i inversions L'execució del projecte ha hagut de superar diversos obstacles geològics durant els darrers cinc anys: Problemes de terreny: Es van detectar moviments inesperats que van obligar a realitzar estudis geotècnics addicionals. Solucions estructurals: S'ha optat per instal·lar contrabòvades circulars de formigó per reforçar els túnels. Túnels clau: Túnel de l'Illa: Una inversió de 48 milions d'euros. Túnels de Camp Magré i Puig Cabré: Amb un cost conjunt de 23 milions d'euros. Localització i futur de la línia Els treballs s'ubiquen principalment en els termes municipals de Montblanc i La Riba. Aquest tram forma part d'una infraestructura més àmplia que pretén unir Madrid amb la frontera francesa. "L'objectiu és explicar a la premsa l'estat de les obres i les modificacions per contrarrestar els moviments del terreny." Es preveu que la línia pugui estar operativa per als viatgers durant l'any 2006.

  • Conflicte laboral a Altadis: Mobilitzacions i negociacions a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    11'

    Conflicte laboral a Altadis: Mobilitzacions i negociacions a Tarragona

    Els representants de Comissions Obreres (CCOO) i UGT de la factoria d'Altadis (Tadis) a Tarragona han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per analitzar la situació crítica de la plantilla. Després de la manifestació de dissabte, els treballadors mantenen un estat d'ànim baix però combatiu, amb la mirada posada en les properes converses entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa. Punts clau de la situació actual: Mobilitzacions a Madrid: Està previst un viatge a Madrid per al proper divendres (festiu de Sant Joan a Catalunya) per manifestar-se davant les oficines centrals. L'objectiu és pressionar l'empresa sense que els treballadors hagin de perdre jornades laborals. El paper de les administracions: Els sindicats demanen un compromís ferm i firmat per part de l'Ajuntament i la Generalitat. Tot i que l'empresa té beneficis, el conflicte se centra en el futur de l'edifici (catalogat i en sòl industrial) i la continuïtat de l'activitat. Perfil de la plantilla: Un percentatge elevat de treballadors són dones amb més de 30 anys de cotització. El tancament o trasllat forçat suposaria un drama social, ja que moltes es quedarien sense dret a una jubilació digna si no s'assoleix un acord de prejubilacions fins al 2007. Reivindicacions principals: Voluntarietat: Qualsevol trasllat ha de ser escollit pel treballador i no imposat. Recol·locació: S'està lluitant per la possible recol·locació de part del col·lectiu a Logista Barcelona. Prou especulació: Els representants critiquen que el problema l'ha generat l'empresa i no les institucions, i demanen que la solució no passi per l'especulació urbanística, ja que l'edifici està catalogat. "L'empresa és la que ha de donar la solució... és una empresa que està creixent i té molts beneficis."

  • Inici de la Selectivitat a Tarragona: Primera jornada - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Inici de la Selectivitat a Tarragona: Primera jornada

    Crònica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) Aquest segment informatiu de Tarragona Ràdio recull l'ambient i les dades clau de la primera jornada de la selectivitat a les comarques de Tarragona, on més de 2.000 estudiants s'han citat per realitzar els exàmens que determinaran el seu accés als estudis superiors. Dades de participació i organització La coordinadora de les proves, Maria Bargalló, ha destacat la normalitat absoluta en l'inici de la convocatòria de juny: Tribunals: S'han distribuït en 5 a Tarragona, 4 a Reus i 3 a Tortosa. Assistència: L'absentisme ha estat mínim, concentrat principalment en alumnat lliure o per motius de salut justificats. Calendari de notes: Els resultats es podran consultar per internet a partir del 5 de juliol, i el recull oficial arribarà als instituts el dia 7. Sistema de puntuació: Es requereix una nota mínima de 4 a la fase general per fer mitjana amb el batxillerat (proporció 60-40%). Desenvolupament de les proves La jornada ha començat amb l'examen de Llengua Castellana i Literatura. Segons el cronograma: Matí (09:00 - 10:30): Castellà. Migdia: Llengua Catalana i Literatura. Tarda: Llengua Estrangera. "No és que la prova sigui difícil, el problema és la concentració de molts exàmens en poc temps i l'estrès de jugar-t'ho tot." Testimonis dels estudiants Els alumnes entrevistats al campus de Ses Celades expressen una barreja de nervis i optimisme. Entre les pors més comunes destaquen les assignatures de Matemàtiques i Filosofia. Com a mètodes de preparació, els joves coincideixen en la importància de descansar bé i mantenir la calma per evitar el col·lapse durant les preguntes amb "trampa".

  • L'ofici de lutier i arqueté amb Ramon Sunyer - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    L'ofici de lutier i arqueté amb Ramon Sunyer

    L'art ancestral de la lutheria a Tarragona L'entrevista ens trasllada al taller de Ramon Sunyer, un mestre lutier i arqueté situat al nucli antic de Tarragona. Aquest ofici és definit com un art ancestral que requereix una formació específica i una gran precisió tècnica per mantenir i construir instruments de corda. Diferències entre lutier i arqueté Sunyer aclareix la distinció fonamental entre aquestes dues especialitats: El lutier es dedica a la construcció i manteniment dels instruments en si (violins, violes, violoncels). L'arqueté se centra exclusivament en les baguetes o arcs necessaris per tocar-los. Secrets de construcció i materials L'èxit d'un instrument com els cèlebres Stradivarius no resideix només en el vernís, sinó en tot el procés: Matèria primera: S'utilitzen fustes d'abet per a la tapa i d'auró per al fons i el mànec. Per als accessoris s'empra l'eben. L'ànima de l'instrument: Una petita vareta interior que actua com un equalitzador, transmetent la vibració entre les parts de l'instrument i definint el seu timbre final. Crins de cavall: Els arcs utilitzen pèl de cua de cavall, sent les de Mongòlia les de major qualitat. Escoles i Formació Ramon Sunyer destaca que a l'estat espanyol no hi ha escoles de formació i que cal anar a l'estranger, com a Cremona (Itàlia), Mittenwald (Alemanya) o la República Txeca, on ell es va formar. L'aprenentatge es basa en l'adquisició d'un ofici repetitiu i extremadament precís, on cada acció condiciona la qualitat final de l'instrument. "Aquest instrument té personalitat pròpia, un so quasi únic i irrepetible."

  • Balanç i memòria sonora de la temporada 2004-2005 del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Balanç i memòria sonora de la temporada 2004-2005 del Nàstic

    Tancament de la Temporada a Tarragona Ràdio L'episodi marca el final de la programació dedicada al Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2004-2005. Es destaca la conclusió del programa institucional Sempre Nàstic, que comptarà amb la participació del president Josep Maria Andreu per analitzar el curs actual i planificar la propera campanya a la Segona Divisió A. Crònica Sonora d'un Retorn Històric El periodista Quim Pons presenta un reportatge especial que recull els moments clau de la lliga, utilitzant les narracions originals de Jordi Blanco. El resum destaca la muntanya russa emocional d'aquest any: Els inicis complicats: La visita al camp del Celta de Vigo (Balaídos), descrita com el "Teatre dels Somnis" de la categoria, on l'equip va patir una derrota ajustada per un gol de falta de Nagore. La ratxa èpica: Un període de 10 victòries consecutives que va catapultar el Nàstic a lluitar per les places d'ascens a la Primera Divisió. L'objectiu complert: Tot i la il·lusió per l'ascens, el discurs dels jugadors i el club es va mantenir centrat en la permanència com a fita principal. Testimonis i Moments Clau El reportatge inclou talls de veu on es reflecteix l'ambició i la humilitat de la plantilla: "Home, somiar és gratis, no? Però el nostre primer objectiu està clar que és la salvació." Es mencionen també anècdotes i casos específics que han marcat l'actualitat grana, com el cas de Castor Toledo, i es fa un homenatge a la feina de tot l'equip tècnic i periodístic que ha cobert les 42 jornades del campionat.

  • Mediació Escolar: Una Eina per la Convivència a l'IES Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    39'

    Mediació Escolar: Una Eina per la Convivència a l'IES Torreforta

    La Mediació Escolar com a Resposta als Conflictes L'episodi analitza la implementació de programes de mediació escolar als centres de secundària de Tarragona, posant el focus en l'experiència pionera de l'IES Torreforta. La mediació es defineix no com un càstig, sinó com una eina de diàleg i negociació on les parts en conflicte busquen les seves pròpies solucions. Fonaments i Funcionament del Programa • La mediació és una eina preventiva que no substitueix les mesures disciplinàries, sinó que les complementa. • El procés es basa en la voluntarietat de totes les parts implicades. • Els mediadors (tant professors com alumnes) actuen com a facilitadors, mai imposen una solució. • Una sessió típica inclou l'acollida, l'exposició del problema respectant el torn de paraula, i la fase d'assertivitat per entendre la pell de l'altre. Formació i Participació de l'Alumnat L'IES Torreforta ha format un equip mixt de 26 persones, incloent-hi membres del personal administratiu i el claustre. Destaca el paper de les alumnes de 3r d'ESO, la Patrícia i l'Elba, que s'han format durant 40 hores per actuar com a mediadores el curs vinent. "No resoldrem el 100% dels conflictes, però la mediació ajuda a fer que la pilota no es faci més grossa." El Centre com a Mirall de la Societat Els convidats debaten sobre si hi ha més agressivitat ara que abans i conclouen que: • Els instituts són un reflex de la societat on estan ubicats. • Cal relativitzar la conflictivitat, ja que els malentesos i les picabaralles han existit sempre. • És fonamental la implicació de les famílies i tota la comunitat educativa per aconseguir resultats òptims. Actualment, els casos arriben principalment a través del cap d'estudis, però l'objectiu és que els mateixos alumnes tinguin la iniciativa de demanar mediació quan detectin un conflicte de manera autònoma.

  • Recerca integral sobre el territori de l'antiga Tàrraco - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    17'

    Recerca integral sobre el territori de l'antiga Tàrraco

    Estudi integral de l'entorn de Tàraco L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), sota la direcció de Josep Guitart, ha posat en marxa un ambiciós projecte de recerca centrat en l'evolució històrica i paisatgística de la riba dreta del riu Francolí. Aquest estudi abasta un període de 1.200 anys, des del 500 a.C. fins al 712 d.C., amb l'objectiu de comprendre com funcionava el rerepaís de la capital d'Hispània. Punts clau de la investigació Centuriació romana: S'investiga l'organització del territori en quadrícules (centúries) que els romans feien servir per repartir terres, especialment visible al Baix Penedès. Viles i economia: Més enllà de les grans residències com la Llosa o Calípolis, l'estudi busca analitzar l'explotació de recursos: bòbiles, pedreres i la gestió hídrica. Ciència aplicada: S'utilitzen tècniques de paleobotànica (estudi del pol·len fòssil), paleoclima i carboni 14 per veure com l'activitat humana va transformar els boscos en camps de vinya, olivera i cereal. Col·laboració i futur de l'ICAC El projecte té una durada prevista de tres anys i compta amb un equip multidisciplinari de 12 investigadors, geòlegs i biòlegs. L'ICAC també impulsa la docència internacional amb la signatura d'un màster internacional d'arqueologia clàssica en col·laboració amb les universitats de Nàpols i Examprovença. "L'objectiu és l'estudi integral del territori: no només les restes arqueològiques, sinó l'evolució de tot el paisatge i els seus recursos."