Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

57409-57432 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Cicle de Stephen King a l'Antiquari i 'Darling Lily'
Cinema de terror i l'univers de Stephen King El col·laborador Andrés presenta les novetats sobre la programació cinematogràfica a l'Antiquari, situat al carrer Santa Anna. Aquesta setmana el focus se centra en la figura de l'escriptor Stephen King, destacant-ne la seva transició de professor a autor d'èxit mundial gràcies a la publicació de Carrie. Projeccions destacades La rebel·lió de les màquines (1987): Dirigida pel mateix King, narra com el pas d'un cometa altera l'electrònica terrestre, fent que objectes quotidians i vehicles ataquin els humans. Cristine (Properament): La següent pel·lícula del cicle, que tracta sobre un cotxe de l'any 58 amb vida pròpia i sentiments obscurs. Anàlisi de 'Darling Lily' L'espai també dedica un temps a repassar el clàssic de 1970 dirigit per Blake Edwards, protagonitzat per Julie Andrews i Rock Hudson. Trama d'espionatge: La Lily és una espia alemanya infiltrada com a cantant de gran èxit a Anglaterra i França durant la guerra. Conflicte romàntic: La història s'embolica quan entren en joc els serveis d'intel·ligència francesos i les sospites de traïció o enamorament real entre els protagonistes. Música: L'obra compta amb la banda sonora d'Henry Mancini i lletres de Johnny Mercer, destacant la cançó Smile away each rainy day. "Make fun of trouble, although you're seeing double, keep in mind they're silver lined those gloomy clouds of gray."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de cinema: Edgar Neville i la intriga de Darling Lily
Cinema clàssic i novetats del cicle Literatura i Cinema En aquesta sessió, els interlocutors analitzen la programació cultural actual i continuen el repàs d'un clàssic del cinema musical i d'espionatge. La conversa es divideix en dos blocs principals: Recomanació cultural: Micale d'Edgar Neville Es convida els oients al Cine Club de l'Antiga Audiència per visionar la pel·lícula espanyola Micale. Els punts clau de l'obra són: Retrat costumista de finals del segle XIX a Madrid. Evolució dels personatges segons la seva classe social (aristocràcia vs. classes populars). Representació del pas del temps i el progrés, com l'arribada dels primers cotxes i l'asfaltat de carrers. Anàlisi de la pel·lícula Darling Lily Es reprèn el fil narratiu d'aquest film protagonitzat per Julie Andrews i Rock Hudson. La trama se centra en: Les sospites dels serveis d'intel·ligència francesos sobre la filtració d'informació. La identitat de la Lily com a espia i la seva relació amb el Major Larabi. L'aparició de personatges secundaris com el tinent Castaggers, que posa en perill l'operació secreta Clips Z a causa de la seva xerrameca. "Lily és l'àngel que ens ha vingut a veure una estoneta... herois i soldats l'adoren." Finalment, es destaca la banda sonora signada per Henry Mancini, tancant l'espai amb el tema principal de la pel·lícula.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Espionatge i música a la pel·lícula 'Darling Lili'
Resum de l'Anàlisi Cinematogràfica i Musical L'episodi d'avui se centra en la pel·lícula Darling Lili, una producció dirigida pel prestigiós Blake Edwards que combina elements de drama bèl·lic, espionatge i romanticisme. La banda sonora és un dels eixos principals, amb música d'Henry Mancini i lletres de Johnny Mercer. Trama i Context Històric La història se situa en plena Primera Guerra Mundial, on s'enfronten Alemanya i la Gran Bretanya. Els punts clau de l'argument inclouen: La doble identitat: La protagonista, Lily Smith (Julie Andrews), és una cantant d'èxit a Anglaterra que actua en secret com a espia alemanya. El conflicte d'interessos: La missió de la Lily és seduir el major Julian Larravi (Rock Hudson), un comandant alat dels aliats amb accés a plans secrets. Trampa amorosa: Tot i que la intenció inicial és purament estratègica, apareixen sentiments reals que compliquen la seva tasca d'espionatge. Personatges i Tensions El relat destaca la presència del servei d'intel·ligència alemany i francès. Menciona especificament: Kurt Von Ruger: L'enllaç alemany que es fa passar pel tiet de la Lily per mantenir el seu anonimat. Sospites franceses: Els agents Léget i Duval comencen a seguir el rastre d'una filtració de secrets militars i, paradoxalment, demanen ajuda a la pròpia Lily per trobar l'espia, ignorant la seva implicació. "Lili és molt intel·ligent, amb molts recursos i, sobretot, sense compassió pels seus actes... fins que es troba amb el major Larravi." Moment Musical L'episodi clou amb el tema interpretat per Julie Andrews, I'll Give You Three Guesses, una cançó que reflecteix el joc de seducció i els secrets que defineixen la pel·lícula.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
21'
Tarragona en obres: Urbanisme i el Capità Tarragona
Anàlisi del Paisatge Urbà i l'Humor a Tarragona L'episodi d'aquesta setmana de No tenim criteri se centra en l'estat actual de la ciutat de Tarragona, marcada per les constants obres urbanístiques i les queixes ciutadanes sobre el manteniment de l'espai públic. Crítica ciutadana i propostes de millora El programa recull diverses opinions dels tarragonins sobre el caos urbà: Les obres i l'aparcament: Es destaca la dificultat de caminar i aparcar al centre, qualificant la situació de gincama. Estat dels parcs: Les convidades critiquen la deixadesa dels jardins i espais infantils, proposant transformar el passeig marítim en un camí emblemàtic. Personatges peculiars: Es recupera l'entrevista a un antic secretari d'ajuntament de Valls que proposa una mesura radical per a la ciutat: "La primera cosa que faria era treure tots els coloms... si fos alcalde de Tarragona." Projectes urbanístics: El Corte Inglés La secció El Detall aprofundeix en la polèmica ubicació de El Corte Inglés. Es confirma que el projecte es trasllada a l'Avinguda Lluís Companys (Casa dels Mestres), permetent que els terrenys prop de l'Hospital Joan XXIII es destinin a la futura Ciutat Judicial. El Capità Tarragona i la seva teoria conspiratòria El personatge satíric de l'episodi desvetlla una primícia sobre les obres: segons ell, s'està construint una ciutat subterrània anomenada Subtàrrago per protegir la població d'atacs extraterrestres. Finalment, clou la secció recomanant una bufanda per a una gata constipada per la pols del carrer.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Anàlisi de Darling Lili amb Julie Andrews i Rock Hudson
Introducció i Context Personal En aquesta emissió del 21 d'octubre de 2005, els locutors inicien la xerrada amb un to distès, celebrant l'arribada del cap de setmana i comentant la preparació per a un sopar de germanor. L'Andrés destaca la seva preferència per la vestimenta formal, mencionant la seva afició a portar sempre corbata i americana. Anàlisi del Film: Darling Lili La conversa se centra en la pel·lícula Darling Lili, protagonitzada per Julie Andrews (anomenada erròniament com Julia Roberts en un lapsus inicial) i Rock Hudson. Trama d'espionatge: La Julie Andrews interpreta una espia alemanya infiltrada a Anglaterra durant la Primera Guerra Mundial. Tot i que el públic la creu anglesa, és filla d'un matrimoni mixt i el seu cognom real és Ex-Smith. Relació amorosa i conflicte: El personatge d'Andrews intenta seduir el major William Larrabee (Rock Hudson) per obtenir informació militar sobre el moviment dels avions. Evolució dels personatges: El que comença com una missió professional es converteix en un enamorament real, despertant les sospites del seu contacte alemany, Von Ruger, qui es fa passar pel seu oncle. "El roce fa el carinyo... el caviar i el cava fan que el personatge comenci a mirar l'oficial amb uns altres ulls." Banda Sonora i Música Es destaca la importància de la veu de l'actriu i la composició musical d'Henry Mancini, famós també per la banda sonora de La Pantera Rosa. Per tancar la secció, s'introdueix la peça musical Gypsy Violin, que acompanya una de les escenes clau del film.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
Cicle de cinema clàssic: De Minelli a Darling Lili
Cinema i Música a l'Antiga Audiència En aquesta sessió, els interlocutors destaquen les activitats del cicle de literatura i cinema que té lloc a Tarragona. L'esdeveniment principal és la projecció de la pel·lícula Los cuatro jinetes de l'apocalipsis (1962), dirigida per Vicente Minelli. Detalls de la cartellera Pel·lícula destacada: Los cuatro jinetes de l'apocalipsis, un clàssic protagonitzat per Glenn Ford i Ingrid Thulin. Ubicació: Antiga Audiència (Plaça Pallol, 3), un espai lloat per la seva comoditat i qualitat de projecció. Horari: Avui a les 18:00 h, amb entrada gratuïta. Curiositat històrica: Es comenta l'existència d'una versió anterior de 1921 protagonitzada per Rodolfo Valentino. Anàlisi de 'Darling Lili' El programa dedica un segment a la pel·lícula Darling Lili, protagonitzada per Julie Andrews i Rock Hudson. El resum de la trama se centra en: L'argument d'espionatge: Lili és una espia alemanya durant la Primera Guerra Mundial que es fa passar per una artista de teatre d'èxit. La missió: Seduir el major William Larrabee (Rock Hudson), un pilot playboy amb accés a plans secrets aliats. El caràcter de la protagonista: Malgrat la seva imatge escènica, és descrita com una dona freda i calculadora. "Ella és una dona, encara que se vegi molt calenta sobre l'escenari, és freda i calculadora." Finalment, s'escolta el tema musical The Girl in No Man's Land, part de la reconeguda banda sonora de la pel·lícula.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cine Club a l'Antiquari: El lado oscuro i Darling Lili
Cinema i Música: De Stephen King a Julie Andrews Aquest episodi presenta una dualitat fascinant entre el suspens de George A. Romero i el romanticisme musical dels clàssics de Hollywood. La conversa es divideix en dues grans obres que exploren la identitat humana. El Ciclo de Stephen King a l'Antiquari L'espai cultural l'Antiquari dedica un cicle trimestral (octubre-desembre) al literat Stephen King. Durant la sessió de dimecres, es projecta la pel·lícula El lado oscuro (1993): Direcció i producció: Dirigida per George A. Romero, narra la història d'un escriptor d'èxit que utilitza un pseudònim per publicar novel·les cruentes de detectius. Temàtica central: Explora la dualitat de l'ànima humana, el que els interlocutors anomenen "la part fosca" o les males entranyes que tothom amaga. L'argument: L'autor es veu involucrat en una sèrie de crims on les proves apunten directament cap a ell, malgrat tenir coartades sòlides, recordant el mite de Doctor Jekyll i Mr. Hyde. "És una pel·lícula que fa veure que tothom tenim un tros d'ànima fosca... la que amaguem normalment." Continuació de la Banda Sonora de Darling Lili En la segona part del programa, es reprèn l'anàlisi de la pel·lícula Darling Lili, protagonitzada per Julie Andrews i Rock Hudson: Context històric: Ambientada en la Primera Guerra Mundial, la protagonista és una espia alemanya infiltrada a Anglaterra. Anàlisi del personatge: Es defineix la Lily com una dona intel·ligent, dura i sense compassió, que sap separar els deures de les seves emocions. Moment musical: Es destaca la cançó Los pequeños pájaros, interpretada pel Cor del Liceu Francès de Los Ángeles amb l'orquestra de Henry Mancini, descrita pels presentadors com a "veus celestials".
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de cinema: Oscar Wilde i l'espionatge de Darling Lili
Cinema i Literatura: Una cita a l'Antiga Audiència El programa d'avui destaca la projecció de la pel·lícula La importància de llamar-se Ernesto (1952), basada en l'obra d'Oscar Wilde. Aquest esdeveniment forma part del cicle Literatura i Cinema i tindrà lloc a les 6 de la tarda a l'Antiga Audiència, amb entrada gratuïta. Detalls de la projecció: Director: Anthony Asquith. Repartiment: Destaca la participació de Margaret Rutherford, una de les actrius més cèlebres del cinema britànic, juntament amb Michael Redgrave i Edith Evans. Estil: Es defineix com una de les comèdies més divertides i emblemàtiques del cinema clàssic. Anàlisi de 'Darling Lili' Es continua amb l'anàlisi de la pel·lícula Darling Lili, protagonitzada per Julie Andrews i Rock Hudson, amb música del mestre Henry Mancini. Trama i context històric: Doble vida: El personatge de Lily Smith és una cantant d'èxit que actua per als soldats durant la Primera Guerra Mundial, però en realitat és una espia alemanya anomenada Lily Schmidt. Lleialtat: Malgrat la seva aparença pública, la seva lleialtat resideix en el Kaiser. Utilitza la cobertura de visitar el seu "oncle" (Kurt Von Ruger) per transmetre informació als serveis d'intel·ligència alemanys. Impacte emocional: Es destaca el contrast entre la veu "angelical" de la protagonista i el context bèl·lic, servint d'evasió per als soldats que tornaven del front. "Imaginem aquell sort dels soldats després d'haver estat lluitant i de cop i volta trobes una veu tan angelical..."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
Explorant la banda sonora de Darling Lili
Introducció i context del programa L'episodi comença amb una conversa distesa sobre l'estat d'ànim i la fatiga deguda al temps, abans d'endinsar-se en la matèria cinematogràfica del dia. L'objectiu principal és fer un repàs exhaustiu de la banda sonora d'una pel·lícula que, segons els interlocutors, no va rebre el reconeixement que mereixia. La pel·lícula: Darling Lili Es presenta la pel·lícula Darling Lili, una producció d'espionatge ambientada en la Primera Guerra Mundial. Malgrat la seva qualitat, es destaca que no va tenir una gran difusió comercial. Els punts clau de la producció inclouen: Direcció i producció: A càrrec del reconegut Blake Edwards. Actors principals: Protagonitzada per Rock Hudson i Julie Andrews. Equip musical: La música va ser composta per Henry Mancini amb lletres de Johnny Mercer, garantint una qualitat excepcional. Ambientació i trama històrica La història se situa en el conflicte entre Alemanya i Gran Bretanya. S'esmenten elements icònics de l'època com: Les batalles aèries i les trinxeres. La figura llegendària del Baró Roig (Manfred von Richthofen), conegut pel seu avió vermell. El personatge de Lili Smith (interpretat per Julie Andrews), una cantant admirada pels soldats que esperen el seu permís del front. Contingut Musical El programa inicia la part musical amb l'obertura de la pel·lícula, interpretada per l'orquestra i els cors sota la direcció d'Henry Mancini, marcant l'inici del recorregut per tota la banda sonora que s'oferirà durant els pròxims dies.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
22'
El nou Casino de Tarragona i el mètode Martingala
L'impacte del nou Casino a Tarragona En aquesta edició del programa No tenim criteri, l'equip analitza l'obertura del nou casino a la ciutat de Tarragona. El debat se centra en l'experiència dels ciutadans amb el joc i les diferents modalitats d'apostes, com la ruleta francesa i l'americana. Enquestes al carrer i diversitat d'opinions El programa recull diversos testimonis sobre el món del joc: * Molts ciutadans es mostren escèptics o directament contraris al joc per motius econòmics o religiosos. * D'altres confessen haver jugat en llocs tan distants com el Nepal (Katmandú) o casinos de luxe a Mònaco i Niça. * Es destaca el perfil d'alguns joves que veuen el casino com un lloc de luxe i ostentació vinculat a l'estatus social. El detall de l'Alexandra: La Martingala L'Alexandra aporta el contingut tècnic de la setmana explicant el funcionament del casino i un mètode d'aposta molt conegut: "La Martingala consisteix a apostar sempre amb probabilitat 1-2. Si es perd, es dobla l'aposta fins que es guanya per recuperar les pèrdues." Tot i així, adverteix que el sistema no és infal·lible perquè els casinos imposen un límit de banca i existeix el número zero, que dóna avantatge a la casa. Música i talent local A la secció Si tenim talent, s'entrevista el David, vocalista del grup Sospiro de Caín. El grup presenta el seu estil pop-rock amb el tema 'D'on estan?', una cançó que parla sobre la nostàlgia i els records del passat. El consell del Capità Tarragona Com a tancament, el Capità Tarragona ofereix la seva visió satírica i moralista. Adverteix sobre els perills de la ludopatia i critica la nova instal·lació, considerant-la una temptació per als tarragonins de "voluntat laxa". Recomana irònicament invertir els diners en la seva pròpia fundació en lloc de regalar-los a la banca.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de Cinema Clàssic: Un tramvia anomenat Desig i Mr. Chips
Cinema i Música Clàssica a l'Antiga Audiència En aquesta edició del programa, els presentadors Andrés i Andrés discuteixen les properes activitats culturals a Tarragona, centrant-se en el cicle Literatura i Cinema i en les grans bandes sonores del cinema clàssic. Projeccions Destacades Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire): Es projectarà a l'Antiga Audiència (Plaça Pallol, 3) amb entrada gratuïta. Els locutors destaquen les actuacions magistrals de Vivien Leigh i Marlon Brando en aquesta obra de 1951. Goodbye, Mr. Chips (1969): Versió musical del clàssic dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Peter O'Toole i la cantant Petula Clark. La Música de John Williams i Leslie Bricusse El focus musical recau sobre la partitura de Leslie Bricusse, supervisada pel cèlebre compositor John Williams. Es destaca especialment la cançó "London is London", interpretada per Petula Clark. "London is London, forgive me if I shout out about it. No words like London..." La peça descriu l'essència de la ciutat de Londres i marca un punt d'inflexió a la pel·lícula, representant el moment en què el tímid professor s'enamora de l'artista de teatre.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Icones del cinema: de Marlon Brando a Kubrick
El cinema i la seva influència social En aquesta conversa s'analitza com el cinema ha marcat tendències estètiques i socials al llarg de la història, començant per la figura de Marlon Brando. Es destaca la seva gran capacitat de caracterització i com la seva imatge va imposar modes perdurables: L'ús de la samarreta interior sense mànigues com a peça exterior. La posterior tendència d'aparèixer sense samarreta a la pantalla. La popularització de les xaquetes de cuiro (pellisses) gràcies a la pel·lícula Salvaje, una peça que encara avui es considera pràctica i protectora. L'impacte de 'La taronja mecànica' El resum central se centra en la figura de Stanley Kubrick i la seva obra La taronja mecànica (A Clockwork Orange). Els interlocutors debaten sobre el seu contingut provocador: Es defineix com una crítica social ferotge i "bestial" basada en la novel·la d'Anthony Burgess. La pel·lícula denuncia tant la conducta violenta de les bandes com els mètodes irònics de l'estat per "reconduir" els delinqüents. Es considera una obra avançada al seu temps, similar a 2001: Una odissea de l'espai, que genera una forta divisió d'opinions (èxit de taquilla vs. crítica). "Kubrick és un director que fa o que t’agradi molt... aquesta pel·lícula es presentarà com un veritable exponent d'un pas amb el temps dintre de la cinematografia." Finalment, s'introdueix una versió musical del tema principal a càrrec de l'orquestra d'Henri Salomón i s'anuncia que la setmana vinent s'analitzarà el film Darling Lili, protagonitzat per Julie Andrews i Rock Hudson.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de Literatura i Cinema: El viejo y el mar
Cinema Clàssic i Adaptacions Literàries En aquesta sessió del programa, l'Andrés i la Sílvia conversen sobre l'agenda cultural de Tarragona i la programació cinematogràfica actual. El punt central és la projecció de la pel·lícula El viejo y el mar (1958), basada en l'obra homònima d'Ernest Hemingway. Projecció a l'Antiga Audiència L'Andrés detalla la sessió gratuïta que tindrà lloc a la Plaça Pallol: Protagonista: Destaca la interpretació d'Spencer Tracy, qui sosté el pes narratiu de la pel·lícula gairebé en solitari. Trama: El film narra la lluita d'un pescador per capturar un peix de grans dimensions i les seves reflexions personals durant la travessia. Cicle: Aquesta activitat forma part del cicle de literatura i cinema. Secció Musical: El amor nació en París L'espai musical es dedica avui a la versió de 1952 de la pel·lícula El amor nació en París (un remake en color de Roberta). Es destaca: El tema principal és la cançó Yesterdays, interpretada per Kathryn Grayson. La música va ser composta per Jerome Kern amb lletra d'Otto Harbach. L'Andrés remarca la qualitat dels ballarins i l'orquestra sota la direcció de Carmen Dragon. Celebracions i comiat La conversa inclou referències a la vigília de la festa del Pilar, felicitant totes les dones que porten aquest nom, amb un intercanvi d'anècdotes sobre noms i compromisos socials abans de tancar fins a la propera edició.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Clàssics del Cinema Musical: De 'Té para dos' a 'Roberta'
Exploració dels Grans Musicals de Hollywood En aquesta sessió, els interlocutors fan un recorregut per la història d'alguns dels temes més emblemàtics del cinema musical clàssic, destacant el paper de les cançons que han perdurat a través de diferents versions cinematogràfiques i teatrals. L'emblemàtic 'Té para dos' El programa comença analitzant el famós tema Tea for Two, centrant-se en la versió cinematogràfica de 1950 protagonitzada per Doris Day. Origen: Tot i la pel·lícula de 1950, el tema prové del musical de Broadway No, No, Nanette de l'any 1925. Evolució: S'esmenten diverses aparicions de la cançó en el cinema, incloent versions de 1940 i 1952, així com la seva presència al documental de jazz de 1960. Intèrprets destacats: La versió de la Warner Bros. compta amb les veus de Doris Day, Gordon MacRae i Gene Nelson. "Oh, honey, picture me upon your knee / With tea for two and two for tea" 'Roberta' i l'elegància de la RKO La segona part del programa es trasllada a l'any 1934 per parlar de la pel·lícula Roberta, una producció de la RKO que va consolidar parelles de ball i estrelles del gènere. Protagonistes: Destaca la col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers, acompanyats per l'actriu Irene Dunne. Evolució posterior: El text fa referència a la versió de 1952 titulada L'amor va néixer a París (Lovely to Look At), dirigida per Mervyn LeRoy i protagonitzada per Howard Keel. Banda sonora: Es posa en relleu la feina de Max Steiner en la direcció musical i la peça Lovely to Look At, escrita per Jerome Kern i Dorothy Fields.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
19'
Exploració del món del tuning i el personatge del 'Nen'
El tuning com a protagonista i fenomen social En aquest episodi de No tenim criteri, l'equip analitza en profunditat el món del tuning, coincidint amb la celebració de la Fira del Tuning Car Catalonia al Moll de Costa. A través d'entrevistes a peu de carrer, es recullen diverses percepcions sobre aquesta pràctica: Definicions variades: Des de la personalització mecànica fins a ser vist com una "filosofia de vida". Estereotips: Alguns ciutadans l'associen a despeses excessives o a col·lectius concrets com els xolos. Punt de vista de la gent gran: Es percep com una "modernitat estrafolària" pròpia de la joventut amb recursos. Bricotuning: Com personalitzar el vehicle L'Alexandra introdueix la secció El detall, centrada en el bricotuning. S'explica de manera pràctica com instal·lar neons al maleter per donar una imatge moderna i ressaltar l'equip de so, destacant-ne el baix consum elèctric i la facilitat de muntatge. L'impacte de la cultura popular: El Nen de Castefa La secció No tenim talent es dedica a buscar imitacions del conegut personatge de televisió El Nen de Castefa. Tot i que algunes persones no el coneixen, l'expressió "¿Qué pasa, nen?" s'identifica com un referent cultural que ha traspassat la pantalla, arribant fins i tot a ser usat per immigrants en arribar a les costes. El consell del Capità Tarragona L'emblemàtic Capità Tarragona tanca el programa responent a una oient preocupada per l'obsessió del seu xicot amb el cotxe. El seu consell és el següent: "Tuneja't tu mateixa per recuperar el seu interès; utilitza pentinats aerodinàmics i elements cridaners." Finalitza amb el seu terraconsell, on convida tothom a personalitzar els vehicles amb motius tarragonins i patriòtics per fomentar la germanor a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Bandes sonores: Shirley MacLaine i The Yellow Rolls-Royce
El Rolls-Royce Groc i les seves Històries d'Amor L'episodi d'avui, emès el 7 d'octubre de 2005, se centra en la continuació de l'anàlisi de la pel·lícula The Yellow Rolls-Royce (1964). La conversa s'inicia amb una distesa reflexió sobre l'alegria d'arribar al divendres i la proximitat de dies festius, per després endinsar-se en els detalls de la producció cinematogràfica. Els Protagonistes i la Trama Es destaquen diversos elements clau de la pel·lícula i el seu repartiment: Shirley MacLaine: Descrita amb una presència sexy en pantalla, interpreta l'amant d'un gàngster. George C. Scott: L'actor que encarna el paper del gàngster. Ingrid Bergman i Omar Sharif: Protagonistes d'una de les històries d'amor principals que transcorren al voltant del vehicle. La Banda Sonora de Riz Ortolani El programa posa èmfasi en la vessant musical creada pel mestre Riz Ortolani. En aquesta ocasió, s'analitza el tema "Now and Then" (Ara i llavors): És una peça de caràcter romàntic i melòdic que acompanya la història d'amor. La cançó és interpretada per Katyna Ranieri, qui era l'esposa del compositor. "Love me now, then when we're apart... In my lonely heart you will always be mine." Finalment, es reprodueix el tema musical per als oients, tancant la secció amb una atmosfera nostàlgica i elegant característica del cinema clàssic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
Música de Riz Ortolani i La Plaça del Diamant
En aquesta edició del programa, l'Andrés ens porta una combinació de música cinematogràfica clàssica i recomanacions de la cartellera local. El cotxe groc i la música de Riz Ortolani El programa comença explorant la banda sonora de la pel·lícula de 1965, El Rolls-Royce Amarillo (The Yellow Rolls-Royce). Es destaca la figura del compositor italià Riz Ortolani, qui va ser un dels pioners en obrir-se camí a Hollywood. Argument de la pel·lícula: Narra tres històries d'amor que tenen com a nexe d'unió un luxós cotxe de color groc. Cançó destacada: S’escolta Forget Domani (Olvidemos el mañana), interpretada per Katina Ranieri. Malgrat que la pel·lícula no es recorda tant avui dia, la melodia ha perdurat com un clàssic atemporal. Cinema a l'Antiga Audiència L'Andrés aprofita per convidar els oients a la projecció d'aquesta tarda a l'Antiga Audiència dins del cicle de literatura i cinema: Pel·lícula: La plaça del Diamant (1981), basada en la cèlebre novel·la de Mercè Rodoreda. Repartiment: Compta amb les actuacions de Sílvia Munt i Lluís Homar. Horari: La sessió és gratuïta i comença a les 18:00 h. "Quan estàs enamorat, el demà mai no arriba." Finalment, els interlocutors bromegen sobre la logística per arribar a temps a la projecció i els problemes d'aparcament a la zona del nucli antic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de cinema i literatura a l'Antiga Audiència
Cinema i Literatura: Un nou cicle cultural L'Andrés presenta el nou cicle de cinema que tindrà lloc durant aquest mes i el vinent a l'Antiga Audiència i l'Antiquari. Aquesta iniciativa, titulada Literatura i Cinema, aprofita l'avinentesa de la proximitat de les tardes literàries per oferir clàssics del cinema basats en obres mestres de les lletres. Pel·lícules destacades i programació El cicle s'inaugura amb la projecció de la pel·lícula espanyola: Don Quixote de la Manxa (1948): Dirigida per Rafael Gil, destaca per la seva fidelitat a l'obra de Cervantes i pel repartiment amb uns joves Sara Montiel i Fernando Rey. Altres títols confirmats per a les properes setmanes inclouen: * La plaça del Diamant: Basada en l'obra de Mercè Rodoreda, protagonitzada per Sílvia Munt. * El viejo y el mar: Amb Spencer Tracy. * Un tramvia llamado Deseo: Amb Marlon Brando. * Los cuatro jinetes de l'Apocalipsis i Mi calle d'Edgar Neville. Música i curiositats cinematogràfiques L'Andrés també dedica un espai a les comèdies clàssiques americanes, recordant el tàndem format per Doris Day i Rock Hudson. "Pillow Talk (Confidències a mitjanit) va ser el començament d'una sèrie de pel·lícules simpàtiques on Doris Day es va convertir en el símbol de les virtuts de la dona americana." Informació pràctica Lloc: Antiga Audiència (Plaça del Pallol). Horari: Habitualment a les 18:00 h. Preu: Entrada completament gratuïta. Comoditat: Es destaca la qualitat de les instal·lacions, tot i que amb humor s'admet que les butaques són tan còmodes que conviden a la migdiada si es va cansat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Cicle de Stephen King a l'Antiquari i Clàssics Musical
Inauguració de la Temporada a l'Antiquari L'espai cultural l'Antiquari, situat al carrer Santana, presenta la seva nova temporada 2005-2006. Aquest primer trimestre estarà dedicat monogràficament a l'escriptor Stephen King, explorant les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres més cèlebres. Programació del Cicle Stephen King El calendari de projeccions inclou títols imprescindibles del gènere de terror i suspens: Octubre: S'inaugura amb Carrie (la jove amb poders telequinètics), seguida de El lado oscuro i La rebelión de las máquinas. Novembre: Destaquen Christine (el cotxe amb vida pròpia), Miedo azul (homes llop), Cujo (el gos perillós), La zona muerta i la commovedora Cuenta conmigo, que tracta sobre el valor de l'amistat. Desembre: Es tanca el cicle amb la mítica Misery, la versió de 2004 de Salem's Lot (vampirs) i la pel·lícula d'esquetxos Los ojos del gato. Secció Musical: Un Clàssic de Broadway al Cinema El programa també dedica un espai a l'anàlisi de la banda sonora de la pel·lícula A Little Night Music (Una pequeña noche musical, 1977). Es comenten diversos punts clau: L'obra original es basa en Somriures d'una nit d'estiu d'Ingmar Bergman. S'han destacat les interpretacions de grans actrius com Jean Simmons al teatre i Elizabeth Taylor al cinema. Es presenta la icònica balada "Send in the Clowns", guanyadora d'un Òscar per l'adaptació musical de Jonathan Tunick. "És un clàssic absolut de la música americana on Elizabeth Taylor parla de les seves oportunitats romàntiques perdudes."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
El Cinema, Bandies Sonores i el Mite de Mame
Cinema, Emocions i la Importància de la Música La conversa s'inicia amb una reflexió sobre com ens identifiquem amb els personatges clàssics del cinema, com els d'El Mag d'Oz. Els interlocutors exploren la seva relació amb l'espectacle, destacant que, tot i mantenir una certa objectivitat com a espectadors, és inevitable deixar-se portar per l'emoció. Es subratlla que un dels elements clau per a la immersió total en una pel·lícula és la banda sonora. Sense la música, escenes icòniques (com les de Tauró) perdrien tota la seva força dramàtica. Per als protagonistes, el cinema no és només imatge, sinó un conjunt on el format (com el Cinemascope) i l'edició tenen un paper fonamental per gaudir de l'obra original. L'Evolució del Personatge de "Mame" El segment central es dedica a analitzar la pel·lícula i el musical Mame (o Mami), basat en l'obra de Patrick Dennis. Es repassen les diferents actrius que han donat vida a aquest personatge vital i sofisticat: Rosalind Russell: Protagonista de la primera versió cinematogràfica del 1958. Angela Lansbury: Qui va fer una creació magistral del personatge en el musical de Broadway de 1966. Ginger Rogers: L'encarregada de portar el paper als escenaris de Londres. Lucille Ball: Protagonista de la versió fílmica musical de 1974, tot i que es comenta que les seves capacitats vocals eren inferiors a les de les seves predecessores. "Hi ha pel·lícules que a mi se m'han escapat les llàgrimes, tant si és de molta alegria com de satisfacció." Finalment, es presenta el tema principal de la pel·lícula, titulat Ante todo mujer, que recull les millors melodies de l'obra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
23'
Balanç festiu de Santa Tecla: Mamadetes i Amparito
Estrena de la Temporada i Balanç de Santa Tecla L'episodi marca l'inici d'una nova etapa del programa No Tenim Criteri, amb la incorporació de noves veus i seccions. El focus principal se centra en l'anàlisi de les recents festes de Santa Tecla a Tarragona, combinant entrevistes de carrer, dades històriques i crítica social. Seccions Destacades Opinions de Carrer: El Marc Martínez recull les experiències més curioses dels ciutadans sota els efectes de la mamadeta. Destaca la dicotomia entre la desinhibició festiva i la hipocresia social respecte al consum d'alcohol. El Detall (Alexandra Bosch): Una anàlisi tècnica i històrica de la mamadeta. Es detalla la seva composició (Chartreuse verd i groc amb llimona) i el vincle històric de la marca amb Tarragona des de 1903. No Tenim Talent: Un espai humorístic on s'intenta, sense gaire èxit, que els vianants cantin el pasdoble Amparito Roca, posant de manifest la confusió popular amb Paquito el Chocolatero. El Terraconsell del Capità Tarragona L'heroi local realitza una crítica ferotge a l'organització de les festes d'enguany, mencionant: "Els tarragonins estan fins als collons de tot plegat: des de la pèrdua de la gratuïtat de la mamadeta fins a la degradació de la Plaça Free en Plaça Freak." Crítiques principals: Escassetat d'escenaris, eliminació del cinema a la fresca, falta de serveis públics i la suspensió del correfoc per la pluja. L'anècdota: El capità aconsella, de forma irònica, anar a les festes de Reus l'any vinent per evitar frustracions amb les expectatives locals.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
Hernando's Hideaway: Un Tango Còmic amb els Andrés
El Musical 'Juego del Pijama' i el seu salt al cinema En aquest quart capítol, els presentadors Andrés i Andrés aprofundeixen en l'obra musical de 1957, Juego del Pijama (The Pajama Game). Expliquen com la transició de l'escenari teatral a la gran pantalla va mantenir gairebé tot el repartiment original, amb una excepció notable en el paper femení principal. Curiositats i personatges clau El personatge de Baby Williams va ser interpretat al cinema per la icònica Doris Day, substituint Janis Paige. Es destaca la figura de Shirley MacLaine, qui abans de ser una gran estrella de Hollywood, va començar la seva carrera en el cor del teatre d'aquesta mateixa obra. La peça central d'avui és un tango còmic anomenat Hernando's Hideaway (l'Escondite de Hernando). L'esperit del programa Els interlocutors mantenen un to distès i bromista, celebrant l'arribada del final de mes i el cap de setmana. Durant l'escolta del tema musical, bategen la cançó amb humor i fins i tot bategen un ball imaginari on acaben "trepitjant-se". "Aquesta conegutíssima cançó, que és un tango còmic, la canta originàriament Carl Haney... una de les persones del cor era la llavors joveneta Shirley MacLaine."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
El joc del pijama: Cinema musical amb l'Andrés
Introducció i Alimentació L'episodi comença amb una conversa distesa entre els interlocutors sobre els hàbits alimentaris. L'Andrés explica que ha dinat llenties, destacant la importància de menjar llegums i verdura de manera equilibrada durant la setmana per mantenir una bona salut. La pel·lícula: Pajama Game (1957) El focus principal de la secció es centra en la presentació d'un clàssic de la comèdia musical de l'any 1957: Títol original: The Pajama Game (El Juego del Pijama). Directors: Stanley Donen i George Abbott. Coreografia: El reconegut Bob Fosse. Productores: Warner Brothers. Argument i Context Històric La pel·lícula està basada en una obra d'èxit de Broadway. L'Andrés recorda que la trama gira entorn de: Una vaga d'operaris en una fàbrica de pijames i roba interior. La reivindicació d'una pujada salarial de set centaus i mig. L'ús del ton humorístic per tractar conflictes laborals de l'època. Selecció Musical Es presenta el tema musical principal, interpretat en la seva versió original per John Raitt, qui va donar vida al personatge de Sid Sorokin tant al teatre com a la pantalla. La direcció orquestral va a càrrec de Ray Heindorf. "Aquesta pel·lícula plantejava amb clau humorística la singular vaga dels operaris d'una fàbrica de pijames i de roba interior per defensar la seva pujada salarial."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
El món és boig, boig, boig: Un clàssic de la comèdia
Anàlisi del clàssic cinematogràfic de 1963 En aquesta entrega, s'inicia un cicle dedicat a les músiques de comèdia, començant per la icònica pel·lícula d'Stanley Kramer, El mundo está loco, loco, loco, loco (1963). L'obra es defineix com una espectacular operació comercial de l'època, destacant pel seu repartiment estel·lar i un guió carregat de gags i situacions absurdes. Argument i trama principal La història s'articula al voltant d'una frenètica persecució pel tresor: L'incident inicial: Un gànster anomenat "Bocazas" té un accident de cotxe i, abans de morir, revela a uns desconeguts que hi ha una fortuna amagada sota una "W" en un parc. L'ambició humana: El que comença com una comunicació accidental es converteix en una carrera desmesurada on tothom vol arribar primer, sumant cada vegada més personatges a la recerca. El caos circulatori: La competició provoca un descontrol a les carreteres que acaba cridant l'atenció del cap de policia, interpretat pel gran Spencer Tracy. Detalls tècnics i curiositats Repartiment: Inclou nombrosos cameos i aparicions curtes d'actors llegendaris com Buster Keaton. Innovació visual: Va ser la primera pel·lícula presentada en format Cinerama utilitzant una sola càmera. Banda sonora: La música, composta per Ernest Gold amb lletra de Mack David, va rebre nominacions als premis Òscar. El tema principal és un vals molt reconegut que marca el ritme de la bogeria col·lectiva que descriu el film. "És una pel·lícula plena de gags, interpretacions estel·lars i una cerca absurda que encara avui resulta divertidíssima."