Tots els episodis

62505 episodis disponibles

episodis

57721-57744 de 62505

Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: El grup Arrels i La Vieja Troba
Havaneres i música popular a les ones L'emissió del diumenge 4 d'abril de 2004, coincidint amb el Diumenge de Rams, ens porta una selecció musical centrada en el gènere de l'havanera i la música tradicional d'arrels cubanes i catalanes. Interpretacions destacades • El Grup Arrels de Lleida, representant de la Terra Ferma, interpreta la coneguda peça El barco de ron (també identificada com Salió de Jamaica). La lletra narra el tràgic naufragi d'un bergantí a causa de la embriaguesa del capità. • El grup cubà La Vieja Troba Santiaguera ens ofereix una versió d'una cançó d'Eusebio Delfín, ¿Y tú qué has hecho?. Aquesta peça és un clàssic de la música de l'illa, caracteritzada per la seva poètica al·legoria entre una nena, un arbre i una flor. Anàlisi de les lletres "Yo soy el árbol conmovido y triste, tú eres la niña de mi tronco... yo guardo siempre tu querido nombre, ¿y tú què has hecho de mi pobre flor?" Aquestes lletres reflecteixen el sentiment d'enyorança i la tradició oral que uneix les dues ribes de l'Atlàntic, un tema recurrent en el programa Des del balcó. L'episodi conclou amb les salutacions de tancament habituals del programa.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: 30 anys de Terra Endins
Monogràfic de Terra Endins: 30 Anys de Música Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio ret homenatge al grup gironí Terra Endins amb motiu del seu 30è aniversari. Durant l'espai, s'analitza el seu darrer treball discogràfic titulat 50 Havaneres, un projecte ambiciós que recull 25 peces en català i 25 en castellà. Peces Interpretades i Temàtica El programa ofereix una selecció representativa del repertori del grup, alternant composicions clàssiques i modernes: • Arria la vela i Dolça Havanera: Temes que obren l'espai exaltant l'amor pel gènere i la tradició marinera. • Helena de les Gavarres: Una cançó que narra la història d'un personatge lligat al port de Palamós. • Mi Cuba i Ximbelita: Peces que recorden l'origen antillà del gènere i el vincle històric entre Catalunya i Cuba. "Canteu, amics, canteu, homes de la mar; gent de terra endins, no deixeu mai de cantar." Agenda Cultural i Esdeveniments L'episodi també inclou informació rellevant sobre la celebració d'actes culturals a la Costa Daurada: • El Primer Festival d'Havaneres i Boleros de la Costa Daurada a Tarragona (7 d'agost de 2004). • La Cinquena Nit d'Havaneres a l'Hospital de l'Infant (6 d'agost de 2004), amb la participació de grups com L'Empordà de Nit i Benfort.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Tradició, Mallorca i Catalunya
Un viatge a través de les habaneres Aquest episodi ens convida a un recorregut musical i emocional per la tradició de les havaneres, explorant versions clàssiques i interpretacions en directe que connecten la mare amb la terra, especialment a través de les veus de Castella, Mallorca i Catalunya. Havaneres de Castella i Mallorca L'episodi destaca la curiosa però forta tradició de l'havanera en terres d'interior i la seva relació amb la mar: • Mallorca de Campos (Valladolid): Es presenta una gravació en directe del 2002 on el poble canta unit, recordant temes com La Paloma. • Castilla canta habaneras: Un grup que demostra que, tot i no haver-hi palmeres, el sentiment mariner és viu a través de cançons com Tengo una lancha en el mar o temes que descriuen horitzons que semblen mars de blat. L'amor i l'enyorança a la música La lírica de les peces seleccionades gira entorn d'eixos temàtics clàssics del gènere: • L'amor apassionat: Amb temes com Yo te adoro, mujer, s'explora el romanticisme reverent. • El record i la distància: La peça Pregúntale aquel camino evoca la nostàlgia dels moments passats i els records que queden marcats en els llocs físics. Identitat i Pàtria L'última part del programa se centra en la connexió entre la música i la identitat catalana: • El grup Gavina interpreta una peça de Josep Baró que parla dels catalans que van haver d'emigrar a terres llunyanes, mantenint sempre l'enyorança per la pàtria. • > "La cançó més bonica d'amor és la que ens fa recordar la terra." • El tancament va a càrrec de versions històriques dels Pescadors de l'Escala dels anys 70 i 80, recuperant l'essència original del grup amb El Capvespre. Cloenda El programa finalitza amb un comiat del presentador, tot agraint l'audiència de Tarragona Ràdio i convidant-los a la propera edició dominical.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
L'havanera a Castella: Tradició i Música
L'Havanera a la Meseta: Una Evolució Cultural Aquest episodi explora la sorprenent però arrelada tradició de l'havanera en terres castellanes, especialment a Valladolid, demostrant que aquest gènere no és exclusiu de la costa. Història i Desenvolupament • A partir de 1840, Valladolid viu una puixança econòmica que rellança la seva vida cultural. • La inauguració del teatre Lope de Vega va ser clau per a la introducció de sarsueles, tangos i americanes. • La transmissió oral ha estat fonamental per mantenir vives aquestes peces de generació en generació. Peces Musicals i Intèrprets Destacats • Es presenten interpretacions de grups com Aguadulce de Valladolid i la cantant María Salgado. • Es destaca el llibre de Teresa Pérez Daniel, La Habanera sin puertos, que recull deu anys de trobades a la regió. "Una terra sense ports i sense mar, però on l'havanera va arrelar amb tanta força que actualment és un dels llocs on el gènere continua més viu." Connexions Territorials • Menció especial a les trobades d'havaneres a Mallorca de Campos, on el gènere es vincula històricament a les festes de carnaval des dels anys 30.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
24'
Havaneres i Boleros: De l'Havana a l'Empordà
Un viatge musical entre Cuba i l'Empordà Aquest episodi del programa emès per Tarragona Ràdio el juliol de 2004 ens convida a un recorregut sonor a través del gènere de l'havanera i el bolero, posant el focus en el disc De la Habana a l'Empordà. La sessió destaca per les interpretacions del quartet vocal Gemma 4, que aporta una sonoritat fresca i harmònica a peces clàssiques del repertori popular. Peces Clau i Autors L'episodi explora temes emblemàtics que connecten les dues ribes de l'Atlàntic: • "Hermosa Habana": Una oda a la capital cubana escrita per Rolando Marcelo Vergara. • "Piensa en mí": El cèlebre bolero d'Agustín Lara que explora el sentiment de la pèrdua i la devoció. • "Viajera": Una peça de 1940 original de Francisco del Valle i García Morcillo. • "Veinte años": Un clàssic de la gran artista cubana María Teresa Vera. El llegat de l'Empordà El programa també ret homenatge als compositors locals, destacant especialment a Frederic Sirés, autor de la reconeguda havanera "La gavina" (aquí referenciada i interpretada per Gemma 4). "¿Qué te importa que te ame si tú no me quieres ya? El amor que ya ha pasado no se debe recordar." Cloenda Festiva El programa tanca amb una nota alegre mitjançant l'havanera-rumba "Lola la tavernera", que narra les històries de taverna, vi i galanteig al port, simbolitzant la fusió cultural entre el noi de Calella i la tradició marinera.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
26'
Havaneres des del Balcó: El grup Rocagrossa
Introducció al Món de l'Havanera L'episodi de Havaneres des del balcó, emès originalment per Tarragona Ràdio l'11 de juliol de 2004, ret homenatge a la tradició marinera i musical de les havaneres. El programa destaca la connexió històrica entre els ports d'Europa i Llatinoamèrica, especialment l'Havana, com a centres de convergència cultural on s'intercanviaven mercaderies i cançons. El Grup Rocagrossa El fil conductor d'aquest capítol és el grup Rocagrossa, fundat l'any 1982. Aquest conjunt es caracteritza per: • Una formació de veus mixtes, guitarra i acordió. • Un repertori que barreja peces tradicionals amb composicions pròpies. • L'ús d'enregistraments històrics, com el presentat de l'any 1989. Repertori i Temàtiques Principals El programa fa un recorregut per cançons emblemàtiques que capturen l'esperit del mar: • L'Art Mariner i la vida a la costa: Es presenten peces que descriuen la calma del mar, les barquetes i la feina dels mariners. • Tragèdies i llegendes: La cançó Salió de Jamaica narra l'enfonsament d'un veler carregat de ron, simbolitzant els perills de la navegació. • La tradició del cremat: S'inclou un valset dedicat al ron cremat, un element indispensable en qualsevol cantada d'havaneres a Catalunya, ja sigui a la costa (Calella, Palamós) o a l'interior. Diversitat Cultural i Popular L'episodi també explora altres gèneres i influències: • Potpourri de cançons populars: Una selecció festiva que inclou temes com Baixant de la font del gat, El senyor Ramon i Les oques van descalces. • Influència Basca: La interpretació de l'havanera José Miguel, originària del País Basc (Euskal Herria), demostrant que el gènere transcendeix les fronteres catalanes. • Romanticisme i enyorança: Peces com La barqueta i Rosina tancant l'episodi amb històries d'amors mariners, oficials estrangers i la bellesa del paisatge tropical. "L'havanera és mitja vida, el cremat l'altra meitat; en una bona cantada no hi pot mancar un ron cremat."
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
29'
Havaneres i tradició: Melodies des del balcó
Recorregut per la tradició musical Aquest episodi ens submergeix en l'univers de les havaneres, un gènere musical que fusiona arrels caribenyes amb la tradició mediterrània. A través de la interpretació de peces clàssiques, s'explora la nostàlgia dels viatges transoceànics i la connexió cultural entre Cuba i les costes catalanes. Temàtica de les lletres Les composicions presentades tracten temes recurrents del gènere: • L'enyorança de la terra natal i les illes llunyanes. • Relats d'amor a la badia sota la llum de l'alba. • La figura de la mulata com a element central de la melodia. Ambientació i context L'espai des del qual es transmet, denominat Des del balcó, pretén recrear l'atmosfera íntima i popular on aquestes cançons solien ser interpretades originalment. "Mulata es la cubanita, es la melodía de las habaneras." El programa destaca per la seva riquesa instrumental i la capacitat de transportar l'oient a un paisatge mariner ple de sentiments i records històrics.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: La Paloma i històries d'ultramar
L'univers de les havaneres i la seva història Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical i històric centrat en el gènere de l'havanera, explorant la seva evolució, versions icòniques i el rerefons històric que uneix Espanya amb Cuba i Mèxic. Sebastián Iradier i "La Paloma" El programa destaca la figura del compositor basc Sebastián Iradier, autor de la celebèrrima havanera La Paloma. Es discuteixen curiositats sobre la seva difusió mundial: • La influència de la cantant Concha Méndez, amant de l'arxiduc Maximilià d'Àustria, en la popularització de la cançó. • L'existència de col·leccions privades que arriben a reunir fins a 874 versions diferents d'aquesta sola peça. • L'escolta d'una versió atípica interpretada per l'incombustible Elvis Presley sota el títol No More. Cròniques d'amor i distància: Maximilià i Carlota S'intercala la música amb la lectura de fragments de la voluminosa correspondència entre l'emperador Maximilià d'Habsburg i la seva dona Carlota. L'historiador Konrad Ratz desmenteix la idea d'una relació distant: "34 telegrames i 311 cartes va enviar Maximilià a la seva dona Carlota durant un espai de temps d'11 anys." Interpretacions destacades El programa presenta una selecció musical variada que inclou: • Tuna Universitària d'Aparelladors de Granada: Interpretant una versió clàssica de La Paloma. • Grup Gallur de Vitòria-Gasteiz: Amb temes que reten homenatge a la terra natal d'Iradier. • Terra Endins: El grup gironí aporta peces com Era una flor i Bellíssima és la lluna, gravades a finals dels anys 80. • Voces Marineras: Amb gravacions de 1979 d'havaneres antigues com Calavera.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
28'
Havaneres des del Balcó: Tradició, Mar i Enyorança
Un Viatge Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio ofereix una selecció de peces clàssiques interpretades per grups de renom, centrant-se en la lírica de la mar, les colònies i la vida dels pescadors. Peces Interpretades i Grups • Terra Endins: El grup gironí destaca amb interpretacions vibrants de clàssics com Mariners de terra endins de Josep Bastons i la mítica El meu avi. • Barca de Mitjana: Representant el ritme del Maresme, aquest grup de Premià de Mar aporta un estil personal amb peces com Habanera de Premià i la popular Lola la tabernera. Eixos Temàtics de les Cançons • L'enyorança i la distància: Moltes lletres narren el desig d'aquells que viuen a la muntanya per conèixer el mar, o la tristesa de les dones que esperen els mariners a la platja (La gavina). • El passat colonial: Es recorden les expedicions a Cuba i la guerra de les Antilles, reflectint el deure i el sacrifici dels soldats catalans a l'Havana (Adiós, mi península hermosa). • Homenatges personals: La figura del Llop de Mar, aquell home de 70 anys que contempla la nit amb la pipa als llavis, serveix com a reconeixement als homes de la costa tarragonina. "Visca Catalunya, visca el català" — Tornada emblemàtica d'El meu avi que tanca l'episodi. Estructura i Geografia El programa recorre la geografia catalana a través de les seves cançons, fent parades simbòliques a Valls, Premià de Mar, Girona, Calella i Tarragona.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres i Cançons de Mar: Recull Musical
L'Essència de la Música Marinera Aquesta sessió radiofònica està dedicada exclusivament a la difusió de l'havanera i el vals mariner, gèneres que formen part del patrimoni cultural de la costa catalana. A través de diverses interpretacions, es narren històries d'enyorança, amor i la dura vida dels pescadors. Peces Musicals Destacades • Nit de Tempesta: Un vals que descriu la tornada dels pescadors a port sota un cel amenaçador i l'ambient de refugi a la taverna. • Margarida: Interpretada pel grup Les Salgas (fundat el 1986), és una havanera clàssica que parla del record de l'estimada i la recerca constant de l'amor perdut. • Hawaiana del alma: Una cançó que fusiona la tradició de la Costa Brava amb elements exòtics, narrant la història d'un pescador i una dona de terres llunyanes. Col·laboracions i Grups "Cantes i flores la teva filla, ni de tempesta la glòria, somnis d'amor al teu fill." El programa destaca la participació de grups històrics com els Pescadors de l'Escala, reconeguts per la seva tasca de preservació de la cançó de taverna des de la seva primera època. Es fa especial menció a composicions de Carles Casanovas i Burgeat.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
31'
Havaneres i Corrandes: El Mar i la Nostàlgia
El Ressò de la Tradició Marinera Aquest episodi ens submergeix en l'univers de la música popular i marinera, centrada especialment en el gènere de l'havanera i les corrandes. A través de diverses peces interpretades per grups i corals destacades, s'explora la relació emocional entre l'home, la barca i el mar. La Simbologia de la Barca El programa destaca la figura de la barca no només com a eina de treball, sinó com un recipient de sentiments: • La Barca de Suro (Grup Porvó) simbolitza les il·lusions de joventut i la fragilitat de la vida davant l'atzar del destí. • La Barca Xica (Els Pirates) tanca l'episodi amb una metàfora poètica sobre la pesquera i la llum de la lluna. Corrandes i Festivitats Locals S'introdueix el concepte de la corranda com una expressió espontània de les tavernes: "La corranda és una cançó popular breu, sovint improvisada, que cantem en moments d'esbarjo." Es fa un repàs sonor a les festes de Palamós per Sant Joan, mencionant elements típics com la tenora d'en Ricard Viladesau i l'ambient de ball al passeig del mar. Interpretacions Corals i Ambient Antics • Orfeó Donostiarra: Una interpretació de gran format amb més de 100 veus que aporta una dimensió universal al gènere. • Nostàlgia pel Barri Antic: Es dedica un espai a l'enyorança dels carrers estrets, els primers amors i els racons oblidats que conformen la identitat dels barris històrics.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
28'
Havaneres des del Balcó i Música Coral Basca
Havaneres i Tradició Sacra L'episodi d'avui del programa Havaneres des del Balcó ens submergeix en una barreja de devoció religiosa i música popular. El programa s'inicia amb una peça dedicada a Santa Anna, patrona de la ciutat, resaltant la fe i la devoció dels fidels durant la seva festa major. Elements destacats de la celebració • La lletra descriu la preparació de la ciutat: balcons engalanats amb flors i colgadures. • La processó i l'ambient festiu amb el so dels coets. • La crida a la participació activa amb fe i delit. "Sal, Santana, al ser tu fiesta, la más apuesta de la ciudad." Passeig Musical pel Gorbeia El programa transita de la festa al carrer cap a un entorn natural de la mà de Ruperto Urquijo i els arranjaments de Lluís d'Aranburu. La Coral Manuel Iradier interpreta peces que capturen l'essència del folklore basc. Selecció de gèneres i autors • Zorcico: Es presenta el tema En el Monte Gorbea, un clàssic del cançoner basc. • Sorcico faldiarán: Una peça que forma part del disc del 40 aniversari de la coral. • L'estil evoluciona des del ritme d'havanera cap a sonoritats pròpies de la tradició coral d'Euskadi. El programa conclou amb un comiat càlid, desitjant una bona nit als oients després d'aquest recorregut cultural.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
29'
Música i Història: Los Parranderos de Menorca i Bacardí
Panoràmica de la Música Menorquina Aquest episodi presenta un viatge emocional a través de la música tradicional de Menorca, centrant-se especialment en les interpretacions del grup Los Parranderos de Menorca. El programa combina el lirisme de les cançons populars amb breus pinzellades històriques sobre figures clau de l'illa. Repertori de Los Parranderos El fil conductor és la col·laboració entre el compositor Ortega Monasterio i el poeta menorquí Tófol Mus. Les peces interpretades evoquen el paisatge balear i el sentiment de nostàlgia: • Enamorada del mar (o Adeu, Maria): Una cançó que parla de l'amor vinculat a l'horitzó marí. • Balada Menorquina: Peça que ressalta la bellesa de l'illa i el desig de retorn. • Si fóssim gavines: Una lletra poètica de Tófol Mus que utilitza la imatge de les aus marines per parlar de llibertat i companyonia. Història i Curiositats El programa també dedica un espai a la història de la família Bacardí, originària de l'interior de Tarragona. Es detalla la trajectòria de Facund Bacardí, qui va emigrar a Amèrica als 13 anys per fundar, juntament amb el seu germà Josep i el químic Boutelier, la famosa destil·leria de ron a partir de la canya de sucre. "Si està de Déu, el món no ho aturarà." Temes Recurrents • La influència del mar com a frontera i nexe d'unió. • El paper de la dona menorquina en la lírica popular. • L'evolució de les propietats empresarials sota canvis polítics històrics.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
31'
Havaneres des del Balcó: Terra Endins i Les Veus del Mar
Havaneres i Cultura Marinera Catalana Aquest episodi del programa Habaneras, des del balcó ofereix un recorregut musical dedicat al gènere de l’havanera, amb la participació destacada de dos grups emblemàtics: Terra Endins (de Girona) i Les Veus del Mar (fundat el 1985). Interpretacions del Grup Terra Endins L'espai musical comença amb el grup gironí, que aporta peces fonamentals del cançoner mariner: • Grup Terra Endins: Una cançó de presentació que defineix la seva identitat com a cantors de terres gironines que estimen la terra i la mar. • El Llop de Mar: Obra de Ramon Carreras que narra la vida d'un avi vell de 70 anys que, tot i no poder feinejar, enyora la xarxa i contempla la nit serena. • La Gavina: La cèlebre peça de Sirés (composta originalment en castellà el 1928), interpretada en la seva versió catalana. • Les meves il·lusions: Una peça menys coneguda de Breva i Salvador Donato, reivindicant la lluita per mantenir les esperances. Repertori de Les Veus del Mar El grup fundat per Joaquim Dotras presenta una selecció que combina clàssics amb temes dedicats a la figura de la mare: • La Bella Lola: Un clàssic indispensable que no necessita presentació, centrat en el record de la dona estimada des de la platja. • El petit pescador: Interpretada sota la direcció de Joaquim Dotras, centrada en la vocació marinera hereditària. • Mare, vull ser pescador: Peça d'Antònia Vilàs dedicada a la voluntat d'un fill de seguir l'ofici del pare malgrat el patiment de la mare. • Amor a la mar: Un tancament ple de sentiment sobre la relació emocional amb la costa que ens dona vida. "Mare, vull ser pescador, no m'oprivis a la mare, jo sé en quanta ruïdor et deixarà la mort del pare." Altres elements destacats L'episodi aprofita per celebrar les onomàstiques d'Antònies i Antonis i posa èmfasi en la importància de donar veu a havaneres menys conegudes per assegurar la seva preservació en el temps.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
31'
Jorge Luis Dirix i l'esperit de l'havanera a l'Havana
L'Havana i el llegat de Jorge Luis Dirix Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó ens acosta a la figura de Jorge Luis Dirix, professor d'Economia a la Universitat de l'Havana que destaca per la seva gran trajectòria com a compositor, músic i cantant. L'espai combina la interpretació de les seves obres amb pinzellades històriques sobre la cultura indiana. Composicions i premis Amb un repertori de més de 300 cançons, Dirix ha estat guardonat recentment amb el gran premi de la cançó campesina Eduardo Saborit. Les seves lletres sovint exploren: • La nostàlgia per la ciutat natal de l'Havana. • Els sentiments universals de l'amor i el desamor. • La quotidianitat de la vida a Cuba. Cultura indiana i estètica El programa també fa una breu anàlisi de la vestimenta dels indianos, descrivint l'elegància d'aquells que tornaven d'Amèrica amb: • Pantalons clars i armilles amb botons daurats. • El característic barret Panamà i mocadors de seda. • Complements de luxe com el rellotge d'or i els cigars havans. "No existeix la felicitat plena, només moments feliços que hem d'aprofitar per no sentir-nos tristos." Repertori musical destacat Durant l'emissió s'escolten diverses peces interpretades per Dirix o pel grup Fusión 5, com ara Romance para un amor primero, Habana mía i la reflexiva Nadie se muere de amor.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
29'
Havaneres i Cants de Mar a Tarragona Ràdio
Recull de Tradició Marinera i Havaneres Aquest episodi de Tarragona Ràdio ofereix un viatge musical a través de les havaneres, els balsets i les cançons populars que narren la vida dels mariners i la bellesa de la costa. El programa destaca la vinculació històrica de Tarragona amb la mar i la seva influència en les arts. Peces Destacades i Composicions • L'amor a la vora del mar: Amb lletra de Josep Maria de Sagarra i música de Salvador Dabau, interpretada pels Llops de Mar. Una peça que descriu un amor tranquil i poètic. • Havanera antiga 'Poche': Interpretada per Aires del Vallès, és una obra de principis del segle XX que relata el tràgic naufragi d'un vaixell que sortia de Jamaica. • La Paloma: La cèlebre composició de Sebastià Iradier de 1855, que coincideix cronològicament amb la construcció de la Rambla Nova de Tarragona. Art i Història Local Es fa esment a l'escultor Emili Fontbona, precursor de Picasso, qui el 1902 va crear la figura Mariner de Tarragona. El programa ret homenatge als mariners de la ciutat amb temes com La Barca Xica i el personatge del Vell Pescador, que viu amb nostàlgia la distància amb el seu mar. La Vida al Mar El programa tanca amb una reflexió sobre la dualitat del mar a través d'un balset final: "El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal." Es descriu la realitat diària de la pesca, des de la il·lusió de la sortida a trenc d'alba fins a les dificultats causades per la maressa i la tramuntana.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres i Indis: Un viatge musical a Cuba
Havaneres i la connexió entre Catalunya i Cuba Aquest episodi explora la rica tradició musical de l'havanera i el bolero, destacant la profunda influència que va tenir el retorn dels emigrants catalans (els indianos) en la cultura local. La sessió alterna peces musicals clàssiques amb apunts històrics sobre les condicions socials de l'època. Figures Musicals Clau • Barbarito Díez: Es destaca la seva interpretació de peces de Maria Greber, com la romàntica "Te quiero, dijiste". • Trio Matamoros: Un pilar fonamental de la música cubana, responsables d'himnes com "Juramento" i la delicada havanera "Mariposita de primavera". • Emilia Morales: S'analitza la seva versió de "Lágrimas Negras", una cançó que ha transitat per diversos ritmes com el bolero son. Història i Societat El programa ofereix dades curioses sobre el segle XIX: • El servei militar: Es podia evitar pagant entre 6.000 i 8.000 reals, una xifra que marcava una gran desigualtat social entre qui podia pagar i qui havia d'anar a Ultramar. • Els indianos: Catalans que marxaven a fer fortuna i tornaven construint grans cases i important balls com la contradansa, mare de l'havanera. "Els catalans que van emigrar a les Antilles van establir vincles econòmics, humans, polítics i culturals entre dos mons que van deixar la seva empremta a Catalunya."
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
27'
Havaneres des de Tarragona Ràdio amb Mestre d'Aixa
Introducció i Primeres Cançons L'episodi comença amb l'emissió del programa Havaneres des del balcó des de Tarragona Ràdio. El grup del Maresme, Mestre d'Aixa, és el gran protagonista de la jornada, interpretant peces clàssiques del gènere. Peces Interpretades • Allà en la bahía: Una cançó que narra històries d'amor i gelosia a les costes cubanes. • L'Havanera de Carmen: Basada en l'òpera de George Bizet, l'autor real de la música és el basc Sebastián Iradier. El títol original és El arreglito i la lletra reflexiona sobre la naturalesa salvatge de l'amor. "És l'amor com l'ocell salvatge, ningú no el pot domesticar." Rumbes i Tradicions de Taverna El programa fa un gir cap a la rumba havanera amb la peça Lola la tavernera, escrita per Carles Casanovas i Josep Bastón. Aquesta cançó evoca l'ambient de les antigues tavernes de mariners, personificant la figura de l'hostalera que alegra les nits dels pescadors. Connexions Geogràfiques: Càdis i l'Havana Es destaca la relació melòdica i sentimental entre Càdis i l'Havana. Les Havaneres de Càdis, d'Antonio Burgos i Carlos Cano, descriuen com ambdues ciutats es miren a través de l'Atlàntic, compartint arquitectura i ritmes musicals com el tango havanera. Final Festiu i Homenatge Per tancar el programa, s'introdueixen ritmes més animats: • El canó de Palamós: Una peça folk d'Ortega Monasterio que convida a l'audiència a participar amb les mans. • El meu avi: L'himne per excel·lència de les havaneres catalanes, que recorda la pèrdua de mariners a la guerra de Cuba contra els americans.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Evolució i Ritmes de l'Havanera Cubana
L'Origen i l'Evolució de l'Havanera L'espai analitza com la contradansa va viatjar des de França, passant per Haití i Espanya, fins a transformar-se a Cuba en el ritme que avui coneixem com havanera. Aquest gènere es defineix per la seva naturalesa viatgera i la seva capacitat de mutar segons l'intèrpret. Figures Clau i Composicions Clàssiques • Frank Fernández: El prestigiós pianista cubà interpreta peces de Manuel Saumell, com El pañuelo de Pepa i Ayes del alma, que mostren les arrels pianístiques del gènere. • María Teresa Vera: Figura cabdal de la música cubana, presentat com a cantant, guitarrista i compositora. S'analitza la seva obra No puedo amarte (1934) i la icònica peça Veinte años. Interpretacions i Variacions Rítmiques • El programa destaca la flexibilitat del ritme sota la veu de Don Barbarito Diez i l'orquestra d'Antonio María Romeu, interpretant peces com El adiós del soldado i El amor de mi bohío. • Es presenta el Trío Cubaney de Santiago de Cuba, explorant com temes clàssics de Miguel Matamoros (com Lágrimas Negras) o de Juan Pichardo s'adapten a ritmes de bolero o variacions de l'havanera. "L'havanera és un gènere musical molt viatger, per això a vegades canvia el seu ritme. Qui la interpreta és qui la modifica." Conclusió i Tancament L'episodi clou amb una reflexió sobre la fusió de ritmes al llarg dels anys i la transmissió generacional, acomiadant-se fins a la propera edició des de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
29'
Havaneres xilenes i tradició musical a Tarragona Ràdio
Exploració de l'Havanera i la Música de Tradició Xilena Aquest episodi del programa Habaneras desde el balcón de Tarragona Ràdio ens submergeix en la riquesa musical de les havaneres, especialment el vincle entre Catalunya i Xile. El programa se centra en la figura d'Antonio Alba, un músic reusenc que va emigrar a Xile, i en les interpretacions del grup Trehuaco de Santiago de Chile. Les Peces Musicals i el seu Context Històric El recorregut musical inclou gèneres variats com el tango havanera, la cueca i la polca: • La Porondanga: Un tango havanera molt popular a finals del segle XIX a Xile. El terme fa referència a un tipus de carbassa americana utilitzada com a càntir. • Soñé: Una havanera composta per l'antoni Alba, nascut a Reus el 1873, qui va portar la seva sensibilitat musical fins a terres llatinoamericanes. • El joven Telémaco: Peça extreta de la sarsuela d'Eusebio Blasco i José Rogel, estrenada el 1866 a Madrid. • El suspiro: Una cançó de la col·lecció Cantares del pueblo chileno, arranjada per Antonio Alba per a cant, guitarra i violí. Tradició Oral i Diversitat El programa destaca la importància de la transmissió oral en la preservació de peces com Una negrita se enamoró, una havanera xilena del segle XIX que ha perviscut gràcies a les famílies dels mateixos músics. "Algunes de les havaneres que avui escoltem continuen vives gràcies a la transmissió oral de les famílies dels intèrprets." Cloenda amb Ritmes d'anada i tornada L'episodi finalitza amb dos exemples de la diversitat del folklore xilè i la influència europea: - La cueca tradicional titulada Las niñas de Copiapó. - Una polca titulada La instrucción de la mujer, que exemplifica com les danses europees es van estendre per Amèrica cap a la meitat del segle XIX.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
29'
Havaneres des del balcó: La Paloma i White Stars
Introducció al gènere de l'havanera L'episodi d'avui del programa Havaneres des del balcó se centra en la tradició musical de les havaneres, un gènere amb profundes arrels marineres i nostàlgiques. El programa convida a l'oient a un viatge sonor a través de peces clàssiques interpretades per formacions contemporànies. La peça central: La Paloma El focus principal d'aquesta edició és la immortal cançó La Paloma, composta originalment per Sebastián Iradier. Aquesta melodia és reconeguda com una de les composicions més versionades de la història de la música. • Es destaca la versatilitat de la peça. • S'introdueix la interpretació del grup White Stars. "Una versió de les moltes que s'han fet de la paloma de Sebastián Iradier" Experiència Musical Continuada A partir del minut d'emissió, el podcast se submergeix en una sessió musical ininterrompuda. Aquesta selecció permet gaudir dels ritmes cadenciosos i les harmonies pròpies de l'havanera, evocant paisatges de platja i alba. • La interpretació destaca per la claredat vocal i instrumental. • El ritme manté la pulsació clàssica de l'havanera de compàs 2/4.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
26'
Havaneres Cubanes: Història i la veu de Liuba María Hevia
Exploració de l'Havanera Cubana Aquest episodi ens submergeix en el gènere de l'havanera, centrant-se especialment en les peces clàssiques i anònimes de la Cuba del segle XIX. A través de la veu de la cantant cubana Liuba María Hevia, es fa un recorregut per la nostàlgia, el romanticisme i la càrrega política d'aquestes composicions. Temes Principals i Curiositats • Llegendes i Poder Social: Es destaca la història de la peça La Presa, una havanera patriòtica que, segons la tradició, va aconseguir commoure un general fins al punt d'anul·lar una pena de mort. • Evolució del Ritme: Es discuteix com l'havanera està present en les danses de pagès cubanes, evolucionant des del minuet afandangado i la contradansa criolla. • Connexions Geogràfiques: L'episodi subratlla el vincle entre Cadis i l'Havana, tancant amb la famosa composició de Carlos Cano. Cites Destacades "L'amor que ja ha passat no es deu recordar." "L'Havana és Cadis amb més negrets, i Cadis l'Havana amb més ‘salero’." Repertori Interpretat Veinte Años: Un clàssic de María Teresa Vera sobre el pas del temps i el desamor. La Hamaca: Una peça anònima amb grans similituds amb Bajo el platanar de José Falcó. La Presa: Una havanera amb una forta càrrega emocional i històrica. El Expatriado: Relata el trist destí d'aquells enviats a colònies africanes com Fernando Poo. Mariposita de Primavera: Composició del mestre Miguel Matamoros.
Arxiu Sonor Programes 2004
2 de nov. del 2004
28'
Havaneres des del balcó: Orígens i Postals de Cuba
Retorn al programa i Orígens de l'Havanera L'episodi d'avui de Havaneres des del balcó s'inicia amb una càlida benvinguda després de les festes de Nadal, desitjant un pròsper any 2004 als oients. La música és el fil conductor, començant amb la veu de Nina en el tema principal de la pel·lícula Havanera 1820, dirigida per Antoni Verdaguer i amb música original de Carles Casas. La influència de la contradansa Es destaca la importància històrica de la contradansa com a element fundacional del gènere: • Es considera la mare de l'havanera. • Va néixer de la fusió de ritmes europeus i ritmes africans. • Durant el programa s'escolten adaptacions d'aquestes peces clàssiques que evoquen l'evolució musical cap al ritme d'havanera que coneixem avui. Compositors i peces clàssiques El programa ret homenatge a grans mestres del gènere, especialment de l'escola cubana: José White i la vella cubana Es presenta l'obra del cubà José White, escrita a principis del segle XX. Aquesta peça, titulada La vella cubana, és interpretada per l'Orquestra de Càmera de Madrid sota la direcció del mestre Félix Guerrero. Postals Musicals El recorregut musical ens porta fins a la capital cubana amb la peça: "Postal de la Havana" Aquesta obra serveix com un retrat sonor de la ciutat, tancant un cercle entre la tradició instrumental i l'esperit melòdic de Cuba. Resum de l'estructura musical El programa alterna breus explicacions històriques amb llargs segments musicals que inclouen: Bandes sonores de cinema català. Orquestracions de càmera. Peces tradicionals de principis del segle XX.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
30 d’oct. del 2004
28'
La situació jurídica de la prostitució a Catalunya
La problemàtica jurídica i social de la prostitució L'episodi aborda el complex debat sobre la regularització de la prostitució des d'una perspectiva jurídica, arran de sentències recents que obliguen propietaris de locals a donar d'alta les treballadores a la Seguretat Social. Els convidats analitzen com la manca d'un marc legal clar genera una situació de desemparament per a les persones que exerceixen aquest ofici. Marc Legal Actual • Segons el Codi Penal, exercir la prostitució de forma voluntària no és delicte. • El que està penat és el proxenetisme: l'explotació o inducció per part de terceres persones. • Existeix una gran dificultat per provar l'explotació, ja que moltes xarxes operen sota l'aparença de legalitat o mitjançant l'engany a persones vulnerables. Mancances i Necessitats de Regularització Els interlocutors destaquen que la falta de regulació implica l'absència de: • Drets laborals: Accés a prestacions, jubilació i baixes mèdiques. • Controles sanitaris oficials: Actualment, la higiene i salut depenen de la voluntat dels propietaris dels locals, sense inspeccions rigoroses de l'administració. • Seguretat física: La naturalesa alegal de l'ofici sovint aboca les persones a ambients marginals i perillosos. Barreres Morals i Socials "La societat encara no està preparada perquè té molts prejudicis i continua considerant la prostitució com una cosa lletja i fosca." Es discuteix com la moralitat cristiana i cultural frena el legislador, mantenint el negoci en l'economia submergida. Es comparen models com el d'Holanda, on la professió està més dignificada i protegida, davant la realitat local on sovint s'amaga sota llicències de bars de copes o centres de massatges per evitar el control fiscal i legal.