Tots els episodis

62505 episodis disponibles

episodis

57673-57696 de 62505

Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
20'
La responsabilitat patrimonial de l'administració
Anàlisi de la responsabilitat de l'administració pública En aquesta col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, l'advocat Víctor Roca explica els conceptes fonamentals sobre com els ciutadans poden reclamar davant de danys soferts per un mal funcionament dels serveis públics o el mal estat del mobiliari. Conceptes clau i procediment Responsabilitat Patrimonial: És el dret dels ciutadans a ser indemnitzats per l'administració quan pateixen un dany a resultes del funcionament dels serveis públics. S'assimila a la responsabilitat civil, però en l'àmbit del dret administratiu. La relació causa-efecte: Perquè una reclamació prosperi, cal demostrar que el dany (una caiguda per un forat, un accident per falta de senyalització, etc.) és conseqüència directa de la negligència de l'administració. L'expedient administratiu: El primer pas és sempre instar una reclamació davant la pròpia administració (per exemple, l'Ajuntament). Si aquesta no dona la raó, el cas es pot portar al Tribunal Contenciós Administratiu. Casuística i limitacions L'expert destaca que, tot i que l'administració té el deure de mantenir la via pública, no sempre és responsable de tot incident: "És impossible tenir-ho tot en perfectes condicions, sempre pot passar alguna cosa. Hi ha coses evidents que no poden estar així, però d'altres no es poden preveure." Patrimoni públic vs. privat: Cal diferenciar si l'incident ocorre en un espai de l'ajuntament o en una propietat privada (com un local o un edifici en ruïnes), on la responsabilitat recauria sobre el propietari particular. Empreses concessionàries: En ocasions, tot i ser un servei públic (com una autopista), l'explotació és d'una empresa privada, fet que pot derivar el cas cap al dret civil. Responsabilitat subsidiària i consells finals Finalment, es tracta el concepte de responsabilitat subsidiària, especialment rellevant en el context de les festes de Sant Joan i l'ús de petards, on els pares responen pels actes dels fills. Es recomana prudència i valorar sempre el cost i la durada dels processos judicials abans de pleitejar contra l'administració.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
25'
Lloguers, precarietat immobiliària i justícia a Tarragona
Aspectes Legals dels Lloguers de Temporada L'episodi comença abordant la problemàtica dels lloguers d'apartaments a la costa durant els mesos d'estiu. S'emfatitza la necessitat de formalitzar aquestes relacions mitjançant contractes escrits per evitar indefensions jurídiques. Recomanacions per a l'arrendament • Formalització per escrit: Tot i que el contracte verbal és vàlid segons el Codi Civil, la seva execució en cas de conflicte depèn totalment de la prova, la qual cosa és extremadament complexa en un jutjat. • Especificitat de temporada: És vital que el contracte especifiqui que l'arrendament és de temporada per evitar que es pugui prorrogar automàticament fins als 5 anys, com passaria en un lloguer de vivenda habitual. • Registre i fiances: S' recorda l'obligació teòrica de registrar els contractes a la Cambra de la Propietat Urbana i dipositar les fiances a l'INCASÒL. Frau i Discrepàncies en els Serveis S'analitzen els casos on l'immoble no correspon a la publicitat (com el cas de la "primera línia de mar" fictícia). La recomanació és clara: "No tinguin cap mena de vergonya de dir: m'ho he de pensar, ho he de mirar o ho he de consultar amb una altra persona abans de signar." Mobbing Immobiliari i Lloguers Antics Es discuteix el fenomen de les pressions a inquilins de renda antiga (anomenats despectivament bitxos en l'argot immobiliari) per part de grans promotores que volen buidar edificis per rehabilitar-los o enderrocar-los. Tàctiques de Pressió • Deixadesa del manteniment: Abandonar el manteniment de les zones comunes (llums, escales, goteres) amb l'objectiu de forçar una declaració de ruïna. • Traves en el pagament: Negar-se a rebre el pagament del lloguer per poder interposar una demanda per impagament. • L'estat d'aïllament: Sovint afecta persones grans que es troben soles en edificis sencers comprats per un únic propietari. Actualitat Judicial a Tarragona L'última part del podcast recull una connexió informativa sobre la reunió entre el president de l'audiència i el nou subdelegat del govern. • Ciutat Judicial: Es debaten les opcions per a la nova seu judicial de Tarragona: el projecte del Francolí o l'ampliació a la plaça de la Generalitat. • Seguretat: S'anuncia la desarticulació d'una banda de tràfic d'haixix que operava a la ciutat i al Catllar.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
23'
La reforma de la llei del divorci i els reptes judicials
Cap a un divorci més àgil i directe L'episodi d'avui se centra en la necessitat de reformar l'actual llei del divorci a Espanya, originària de la transició (Llei Fernández Ordóñez). Els experts Javier Terres i Víctor Roca analitzen com el sistema actual obliga a passar per un procés previ de separació legal abans d'obtenir el divorci definitiu, una anacronisme que genera despeses i demores innecessàries. Diferències clau entre Separació i Divorci • Separació: Regula la convivència i les obligacions però manté vigent el vincle matrimonial. Els cònjuges no es poden tornar a casar. • Divorci: Provoca la dissolució total del vincle, permetent que cadascú recuperi la seva llibertat matrimonial completa. El col·lapse dels jutjats i la mediació Es discuteix profundament la situació crítica de l'administració de justícia, especialment a Tarragona. Alguns punts destacats inclouen: • L'augment constant del nombre de ruptures (prop de 100.000 divorcis anuals a l'Estat). • La importància de la mediació familiar per evitar que el conflicte emocional degeneri en processos judicials lents i costosos. • L'ús del sentit comú i la racionalitat econòmica per sobre de les venjances personals. "De l'amor a l'odi hi ha només un pas, i en les separacions és molt difícil mediar quan els sentiments dominen la part objectiva." Impacte en els menors i mesures provisionals Un dels temes més sensibles és la protecció dels fills, considerats la part més vulnerable. Els advocats denuncien que les mesures provisionals (que haurien de ser urgents) sovint triguen mesos a dictar-se, deixant les famílies en una situació d'indefensió jurídica perjudicial per als infants.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
24'
Legislació i Convivència: El Futur de la Llei del Tabac
Debat Jurídic sobre el Consum de Tabac i la Convivència Social En aquest episodi, amb la col·laboració del grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza l'impacte de la legislació sobre el tabac des d'una perspectiva jurídica i sociològica. Els ponents, Javier Terres i Víctor Roca (ambdós no fumadors), debaten sobre l'equilibri necessari entre els drets individuals i la salut pública. Drets Individuals vs. Salut Pública El debat se centra en com la llei ha d'intervenir en hàbits que, tot i ser legals, tenen una repercussió directa en tercers: • La transició del fumador com a individu que només es perjudica a si mateix cap a la figura del fumador passiu com a víctima. • L'Estat actua com a garant de la salut fonamental, el que justifica les restriccions en espais tancats. • Es compara la perillositat del tabac amb altres conductes com la taxa d'alcoholèmia en la conducció, sota el concepte de risc abstracte o posada en perill. Legislació Comparada i el Model Llatí S'analitzen les diferències entre els diversos sistemes jurídics europeus: • Model Llatí (Espanya, França, Itàlia): Sistemes molt normatius on tot ha d'estar codificat i escrit. • Model Anglosaxó (Gran Bretanya): Basat en la tradició i els antecedents, on els jutges tenen més capacitat de maniobra malgrat la manca de lleis escrites estrictes sobre el tabac. • Casos extrems de sancions, com les multes de fins a 3.000 euros a propietaris de locals a Itàlia. L'Impacte en el Sector de la Restauració Un dels punts més conflictius és l'aplicació de la normativa en locals petits: • Els propietaris reclamen moratòries o pròrrogues a causa de la impossibilitat material d'adaptar els espais sense grans inversions. • Crítica jurídica a la manca de disposicions transitòries en les noves lleis estatals, el que pot vulnerar drets adquirits. "La llibertat d'una persona no ha de comportar una excessiva criminalització d'aquell que exerceix un dret, però cal equilibrar les obligacions davant la salut dels altres."
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
32'
Procediment legal i drets en cas de detenció policial
Guia sobre el procés de detenció i drets del ciutadà En aquest episodi, els advocats Javier Terres i Víctor Roca, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, detallen els passos legals des que una persona és detinguda fins que passa a disposició judicial. Seguretat i logística als jutjats L'espai analitza la seguretat en el trasllat de presos, arran de fets recents al Prat de Llobregat i precedents a Tarragona: • La manca d'infraestructures adequades en palaus de justícia antics provoca que detinguts i ciutadans comparteixin els mateixos accessos. • El reglament sobre l'ús de manilles depèn sovint del criteri policial i de la perillositat del detingut. El protocol de detenció i custòdia Un cop es practica la detenció, s'inicia un protocol estricte per garantir la seguretat i la legalitat: • L'escorcoll (cacheo): Se li retiren objectes personals, cordons i cinturons per evitar autolesions. • Terminis legals: La detenció pot durar generalment 48 hores, ampliables a 72 en casos específics, abans de passar a disposició judicial. • Presència de l'advocat: És una figura clau que ha d'estar present abans de 24 hores (normalment en un termini de 8 hores des de l'avís). Drets fonamentals i consells legals Els experts emfatitzen la importància de conèixer els drets per evitar la indefensió: • Dret a no declarar: Els advocats recomanen no declarar mai a comissaria i esperar a fer-ho davant del jutge, un cop s'ha pogut parlar amb la defensa i conèixer l'atestat. • Detenció per particulars: La Llei d'Enjudiciament Criminal autoritza qualsevol ciutadà a detenir algú que estigui cometent un delicte in fraganti, tot i que s'adverteix del perill físic i legal que comporta. La fase judicial i la presó preventiva Un cop davant del jutge, es decideix la situació de llibertat o presó: • Llibertat amb càrrecs: És fonamental facilitar un domicili conegut per evitar el risc de fuga. • Presó preventiva: Es decreta segons la gravetat del delicte, la reincidència o l'alarma social. "Tot el temps passat en privació de llibertat durant la preventiva ha de computar sempre a favor del detingut en cas de condemna final."
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
25'
Entrevista amb Javier Terres sobre Justícia i Seguretat Viària
Resum de la sessió amb el president de Joves Advocats En aquesta edició del programa, s'entrevista Javier Terres, president dels Joves Advocats de Catalunya, per analitzar la recent reunió amb el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, i tractar temes d'actualitat jurídica i social. Infraestructures i Justícia a Tarragona Un dels punts clau de la reunió ha estat la reclamació històrica del nou Palau de Justícia de Tarragona: • Es considera una urgència material i no estètica per garantir la dignitat del servei. • El projecte està pendent de dictàmens urbanístics, però compta amb el vistiplau de la Generalitat. • Tot i la bona predisposició, encara no s'han concretat terminis d'execució. El Torn d'Ofici: Retribucions i Retards S'ha abordat la precària situació dels advocats que presten serveis de justícia gratuïta: • Actualment, les retribucions no arriben al 40% dels honoraris de mercat, tot i les promeses històriques. • > "Molts advocats joves acaben pagant per treballar a causa de les baixes retribucions i els retards." • La millora principal és el compromís del nou govern per realitzar pagaments mensuals puntuals, tot i que l'increment de mòduls dependrà dels pressupostos del 2005. Accés a la Professió d'Advocat Es discuteix la regulació de l'entrada al món laboral per als llicenciats en Dret: • Hi ha una falta de consens entre les competències de l'Estat i de la Generalitat. • Catalunya aposta per un model de formació específica i acurada, similar al que ja s'exigeix per al torn d'ofici. Actualitat: Curses Il·legals a l'Autopista Finalment, s'analitza des d'una vessant jurídica el cas d'un ral·li de luxe detectat a Tarragona a 250 km/h: • Es tipifica clarament com un delicte contra la seguretat viària i conducció temerària. • Les penes poden incloure la retirada del permís de conduir (d'1 a 5 anys) i multes econòmiques que substitueixen penes de presó, tot i que comencen a aparèixer sentències exemplars amb presó real. • L'organitzador de l'esdeveniment té una responsabilitat plena davant la llei.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
30'
Debat jurídic: Seguretat viària, violència domèstica i presons
Seguretat Viària i el Carnet per Punts L'episodi comença analitzant la possible implementació del carnet de conduir per punts, prenent com a referència l'èxit del model francès instaurat el 1992. Els interlocutors debaten sobre la naturalesa d'aquesta mesura: • És una mesura coercitiva i inicialment impopular, però efectiva per reduir la sinistralitat. • Es destaca la importància de les segones oportunitats, ja que el sistema permet recuperar punts si no es cometen infraccions en un període de temps. • Els experts defensen que la sanció només és el 50% de la solució; l'altre 50% ha de ser l'educació viària des de les escoles i l'exemple cívic dels pares. "Sancionar és intentar solucionar, però no previndre; prevenir seria l'altre 50% que correspon a l'educació." Violència Domèstica i Ordres de Protecció Es discuteix la complexitat de les ordres de protecció i l'allunyament en casos de violència en l'àmbit familiar. Els punts clau inclouen: • L'enduriment de la llei que ara tipifica com a delicte el que abans eren faltes lleus. • La dificultat real de fer complir les ordres d'allunyament per la manca de recursos policials. • Propostes tecnològiques com la polsera electrònica per monitorar els maltractadors de forma constant. • La necessitat de coordinació entre jutjats, fiscalia i forces d'ordre públic per garantir la integritat de les víctimes. Crisi i Saturació del Sistema Penitenciari Finalment, el debat se centra en la situació crítica de les presons a Catalunya i a l'Estat espanyol, destacant que Espanya és el segon país amb més presos per habitant d'Europa. • L'increment de la població reclusa no es deu només a més delictes, sinó a l'enduriment de les lleis (com l'abolició de la redenció de penes per treball) i la implantació de la justícia ràpida. • Es menciona la paradoxa de la presó com a "universitat del crim", on els delinqüents poden perfeccionar les seves tecnologies en lloc de reeducar-se si no hi ha espais ni programes adequats. • El Govern ha anunciat la construcció de sis nous centres penitenciaris per pal·liar la sobrepoblació actual.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
25'
Estat de la Justícia a Tarragona i Publicitat en l'Advocacia
La Salut de la Justícia a Tarragona L'episodi d'avui analitza una enquesta pionera realitzada pel Col·legi d'Advocats de Tarragona per avaluar el funcionament de l'administració de justícia a la demarcació. Javier Terres, president del grup de joves advocats, destaca que l'objectiu era fer una radiografia rigorosa per passar del rumor a les dades contrastades. Problemes de Retard i Col·lapse • Els advocats coincideixen a assenyalar retards considerables en determinats jutjats, especialment els de l'àmbit penal i de família. • En l'àmbit penal, la lentitud pot afectar persones en presó preventiva, un fet especialment greu. • El Jutjat de Família a Tarragona pateix una forta acumulació a causa de la seva creació recent sense el suport de personal ni pressupost adequat. El Tracte i la Relació Professional • S'ha avaluat el tracte rebut per part del personal judicial (jutges, secretaris, etc.). • Terres fa un exercici d'autocrítica: > "Hi ha companys advocats el comportament dels quals també deixa molt que desitjar." La Publicitat en la Professió d'Advocat Es discuteix el canvi normatiu que ha permès obrir la professió al món de la lliure competència, tot i que amb limitacions ètiques importants. Límits Ètics i Deontològics • Es diferencia clarament el model anglosaxó del nostre, on encara es manté una visió més restrictiva per preservar la dignitat de la professió. • És totalment prohibit enganyar o prometre resultats garantits (com en el cas de les multes de trànsit). • L'advocacia tracta drets fonamentals i qüestions íntimes, per la qual cosa la publicitat no pot ser purament mercantilista. Tendències de Mercat • Tot i la possibilitat d'anunciar-se en mitjans, a Catalunya i Espanya encara predomina el boca-orella com a principal mètode de captació de clients.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
28'
Quan és obligatori i convenient l'ús d'un advocat
Importància de l'assessorament jurídic En aquest episodi de Tarragona Ràdio, els advocats Javier Terres i Víctor Roca, representants del grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, analitzen la diferència entre l'obligatorietat legal i la conveniència pràctica de comptar amb un lletrat. L'analogia de la salut Els ponents utilitzen una metàfora molt clara per explicar la seva funció: • Un problema legal és com un constipat: es pot intentar curar a casa, però si es complica, pot derivar en una pulmonia. • L'advocat actua com un expert que evita que els temes menors esdevinguin crisis greus. "No n'hi ha prou amb tenir la raó; cal conèixer les eines i la tècnica procedimental per defensar-la." Àmbits d'actuació i obligatorietat En el sistema judicial espanyol, la intervenció d'un advocat es divideix segons el tipus de procediment: Processos on és obligatori • Àmbit penal: En la majoria de delictes i per anar a judici, la defensa tècnica és un dret i un deure preceptiu. • Àmbit civil: Segons la quantia econòmica o el tipus de procediment, la llei exigeix advocat i procurador. Processos on és convenient (però no obligatori) • Judicis de faltes: Tot i que el ciutadà pot defensar-se sol, la manca de coneixement de la llei pot portar a la indefensió davant una part contrària que sí que vagi assistida. • Recursos administratius: L'Ajuntament o altres ens ofereixen guies senzilles, però els detalls formals i els terminis solen ser un laberint per al ciutadà. Justícia Preventiva Un dels punts clau de la discussió és la justícia preventiva, un concepte molt estès a la resta d'Europa però menys arrelat a la cultura llatina. Casos d'ús quotidià • Transaccions immobiliàries: La compra d'un pis implica contractes que sovint contenen clàusules complexes (salvo pacto en contrario). • Contractes de lloguer: Verificar que un document que sembla oficial realment s'ajusta a la normativa vigent. Costos i transparència S'aborda la por a les tarifes explicant que una consulta preventiva (que pot costar entre 30 i 100 euros) pot estalviar pèrdues de milers d'euros en el futur. L'objectiu dels col·legis és fomentar que el ciutadà demani un pressupost previ per evitar sorpreses.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
24'
El Ministeri Fiscal: Funcions i noves dotacions
Introducció i context actual L'episodi comença destacant la incorporació de sis nous fiscals a les comarques de Tarragona, una mesura que busca pal·liar el col·lapse de l'administració de justícia. Víctor Roca enfatitza que aquesta dotació és imprescindible per agilitzar tràmits que, malgrat ser urgents (com custòdies o causes amb presó preventiva), sovint s'endarrereixen per falta de personal. Més enllà del mite: Què és el Ministeri Fiscal? Es desmunta la imatge cinematogràfica del fiscal com el "dolent" de la pel·lícula. A grans trets, el fiscal es defineix com: • El defensor del desprotegit. • El garant de la legalitat i de l'interès social. • Una figura que requereix superar una oposició exigent, similar a la dels jutges. Àmbits d'actuació principals 1. El procediment penal És la funció més coneguda. El fiscal pot actuar d'ofici, perseguint delictes encara que la víctima no presenti denúncia (com en casos de robatoris amb força). "L'Estat pot actuar independentment que un particular denunciï, perquè un cop s'enceta el camí de la justícia, no hi ha qui el pari." 2. La Fiscalia de Menors Una jurisdicció especial on el fiscal no només acusa, sinó que instrueix la causa. El seu objectiu principal és la reeducació i reinserció del menor, vetllant sempre pel seu interès superior. 3. Procediments civils i de protecció El fiscal intervé obligatòriament quan hi ha persones desprotegides: • En casos de separació o divorci amb fills menors. • En processos d'incapacitació de persones amb malalties psíquiques. Altres funcions tècniques L'episodi també explora tasques menys visibles però fonamentals, com l'emissió d'informes tècnics en la jurisdicció laboral per determinar competències (per exemple, si una demanda pertany a l'àmbit social, civil o administratiu) i el seu paper creixent en delictes de medi ambient.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
19'
Seguretat viària, assegurances i prevenció jurídica en vacances
Seguretat viària i aspectes legals en períodes de vacances En aquest espai realitzat en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, els advocats Víctor Roca i Lourdes Guibernau analitzen les implicacions legals de la conducció, especialment durant la Setmana Santa. La conversa se centra principalment en la obligatorietat de les assegurances, el paper del Consorci de Compensació d'Assegurances i la importància de la responsabilitat civil i penal. La importància de l'assegurança al dia S'estableix una distinció fonamental entre no tenir assegurança i no portar el comprovant físic en el vehicle: No portar el rebut: Es considera una infracció administrativa lleu (aproximadament 60 euros) si es pot demostrar que la pòlissa està vigent en un termini de dos dies. No tenir subscrita cap pòlissa: Comporta sancions administratives greus i pot derivar en la via penal mitjançant un judici de faltes. Responsabilitat Civil: Mentre que la responsabilitat penal és personal i intransferible, la civil sol ser coberta per les asseguradores. El paper del Consorci de Compensació d'Assegurances Aquest ens actua com una garantia per a la víctima quan el causant no té assegurança o el vehicle és robat. Es destaquen algunes funcions clau: Cobertura subsidiària: Respon davant de sinistres on no hi ha assegurança contractada. Vehicles robats: Es fa càrrec dels danys si el vehicle responsable havia estat sostret. Alta sinistralitat: Actua quan les companyies privades es neguen a assegurar determinats vehicles o conductors (com ara motocicletes d'alta cilindrada) pel seu elevat risc. Sensibilització i prevenció a la carretera Els advocats fan una crida a la prudència i al civisme, recordant que la majoria dels accidents es podrien evitar amb un canvi d'actitud: Evitar el consum d'alcohol (tolerància zero). Respectar els descansos necessaris en viatges llargs per evitar la fatiga. Prendre consciència que una imprudència al volant pot tenir conseqüències mortals irreversibles. "L'actitud personal mínimament cívica davant del volant estalvia més d'un accident."
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
28'
Debat Jurídic sobre la Prostitució a Catalunya
El Marc Legal i Social de la Prostitució a Catalunya En aquesta tertúlia jurídica amb Xavier Terrés (recentment nomenat president dels joves advocats de Catalunya) i Lourdes Gibernau, s'analitza la complexa situació legal de la prostitució, un ofici històricament relegat a la marginalitat però amb una presència massiva en l'economia real. Situació Jurídica Actual En l'actualitat, el Codi Penal espanyol no castiga l'exercici lliure i voluntari de la prostitució, però sí que tipifica com a delicte el proxenatisme i la inducció a la prostitució per part de tercers. • L'explotació laboral: Existeix una sentència recent que obliga el propietari d'un local a donar d'alta a la Seguretat Social les dones que hi treballaven, reconeixent una relació laboral real. • Dificultats de prova: Sovint és molt complicat demostrar jurídicament el control d'una tercera persona (macarres) sobre el col·lectiu. • Inseguretat jurídica: En no estar regularitzada, les persones que l'exerceixen no tenen accés a prestacions com la jubilació o la baixa mèdica. L'Economia Submergida i els Problemes Socials Un dels punts clau és l'economia submergida que genera milers de milions d'euros i que s'amaga sota llicències de bars, saunes o centres de massatges. "És un ofici perillós que es dona sempre en un ambient marginal i delictiu, on la protecció que reben les dones és sovint corrupta i amb poques garanties." El Debat sobre la Regularització S'analitza si la societat catalana és prou madura per a una regularització completa: • Control sanitari: La manca de legalitat impedeix un control oficial i obligatori per protegir la salut tant dels treballadors com dels usuaris. • Dignificació: Es posa l'exemple d'Holanda com a referent on la professió s'exerceix en zones concretes amb garanties laborals. • Barreres morals: Els tertulians coincideixen que l'estigma social, la visió "fosca" de l'ofici i la hipocresia de certs sectors impedeixen l'avenç del legislador. Col·lectius Vulnerables i Prostitució de Luxe Es distingeix clarament entre dos realitats: la prostitució de luxe, que no genera conflictes veïnals i és socialment "invisible", i la prostitució de carrer o en carreteres, que afecta sovint immigrants enganyades per xarxes de tràfic de persones i que genera rebuig social pel seu impacte en l'espai públic.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
32'
Dret de família i el cas del Fortí de la Reina a Tarragona
L'evolució de l'advocacia: de l'advocat de família a l'especialització En aquesta sessió es reflexiona sobre com ha canviat el panorama professional pels advocats. El convidat Manel Roca destaca la figura de l'advocat de família, un perfil similar al metge de família que actua com a confident i ressol de tot tipus de conflictes humans. Canvis en el model professional • La transició cap a la superespecialització: els advocats actuals tendeixen a centrar-se en parcel·les molt concretes del dret, perdent a vegades la visió de conjunt. • El contrast entre els petits despatxos de ciutats com Tarragona i els grans bufets de Barcelona o Madrid, que poden arribar a tenir centenars de professionals. • La importància del tracte humà: es defensa que, per a un ciutadà, el seu problema (encara que sigui una disputa veïnal) és el dret més sagrat i requereix sensibilitat per part del professional. "Un especialista és un senyor que sap més i més sobre menys i menys, i al final sap moltíssim sobre quasi res." El conflicte jurídic del Fortí de la Reina Es tracta a fons la situació urbanística d'aquest emblemàtic espai de Tarragona, que s'enfronta a una possible sentència d'enderroc. Anàlisi jurídica del cas • Llei de Costes: És la base legal de caràcter estatal que fonamenta l'ordre d'enderroc, ja que l'estructura està construïda en zona protegida. • Responsabilitat de l'Ajuntament: S'assenyala que l'administració local va cometre un error en concedir les llicències urbanístiques originals. Això podria derivar en indemnitzacions milionàries per lucre cessant i dany emergent que pagarien els ciutadans. El camí cap al Tribunal Constitucional Els interlocutors expliquen la complexitat del recurs d'empara: • La diferència entre tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional, que actua com a garant dels drets fonamentals. • La tensió institucional i les "picabaralles" entre el Tribunal Suprem i el Constitucional en la interpretació de les lleis. • L'estratègia de l'ajuntament d'utilitzar bufets amb un perfil més polític per intentar salvar l'edificació a través de l'article 24 de la Constitució (tutela judicial efectiva).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
42'
La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i arquitectura
Evolució i Significat de la Rambla de Tarragona L'episodi realitza un recorregut detallat pels 150 anys d'història de la Rambla Nova, des dels seus inicis com a esplanada militar fins a convertir-se en l'eix central de la vida social i comercial de la ciutat. Els convidats analitzen com aquest espai ha reflectit les transformacions de la societat tarragonina. Origen i Urbanisme • El projecte es va originar el 1854 amb un concurs urbanístic guanyat per l'enginyer militar Josep Cribillé. • La Rambla va néixer de la necessitat d'enderrocar les muralles per permetre l'eixample de la ciutat cap al riu Francolí. • Es destaca la curiositat del nom Rambla en un lloc on no passa cap riu i la seva numeració inversa, que comença des del mar cap a l'interior. Arquitectura i Patrimoni • S'analitzen edificis emblemàtics com la Casa de les Teresines (obra de Bernardí Martorell), la Casa Sala i el Teatre Metropol de Josep Maria Jujol. • Els experts lamenten la pèrdua de patrimoni amb l'enderroc d'edificis modernistes per construir blocs més alts durant els anys 60 i 70, com el cas de l'Edifici Atlàntic, considerat el primer gratacels de la ciutat. • Es discuteix la transició d'un estil burgès amb plantes de sostres alts cap a una arquitectura més funcional i, de vegades, menys atrevida. Vida Social i Costums • Antigament, la Rambla era un espai d'exhibicionisme social: la gent benestant passejava per la coca central ("anar pel mig"), mentre que la resta de la ciutadania observava des dels costats. • L'evolució comercial ha passat dels grans cafès i cinemes històrics (com el Fèmina o el Modern) a la dominació actual de les franquícies. "La Rambla era un espai intocable; qualsevol transformació aixecava unes polèmiques ciutadanes enormes." Projectes de Futur i Memòria • El Museu d'Història presenta un nou CD interactiu amb reconstruccions en 3D de la Rambla històrica. • Es debat sobre el futur del Banc d'Espanya i la prolongació definitiva del passeig fins al riu Francolí.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
28'
150 Anys de la Rambla: Història, Urbanisme i Transformació Social
Un segle i mig d'evolució urbana L'episodi explora la rica història de l'artèria principal de Tarragona, des de la seva planificació com a esplanada militar fins a convertir-se en el centre neuràlgic de la vida social. Al llarg de la conversa, s'analitza com la fisonomia de la ciutat ha canviat a través dels seus edificis, el seu paviment i, sobretot, la seva gent. Etapes de la transformació • 1854-1904: Els primers 50 anys marcats pel concurs urbanístic inicial i l'inici de l'edificació. • 1904-1954: Un període d'adormiment o letargia on el ritme de canvis va ser més lent. • 1954-Actualitat: Una etapa de canvis accelerats, marcada per la desaparició d'edificis emblemàtics i la modernització. L'Arquitectura i el Patrimoni de la Rambla Els interlocutors, incloent l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres, destaquen joies del modernisme com el Col·legi de les Teresines o la Casa Sala. També hi ha espai per a la crítica sobre la pèrdua de patrimoni: "El dia que l'Ajuntament va donar el primer permís per superar les quatre plantes, es va esguerrar l'invent de la Rambla." Es discuteixen fites arquitectòniques singulars com: • L'Edifici Atlàntic, considerat el primer gratacels de la ciutat. • El Teatre Metropol, obra de Josep Maria Jujol. • L'antiga subdelegació del govern, un exemple d'avantguarda dels anys 60. Identitat i Costums Socials La Rambla no només ha canviat físicament, sinó també socialment. Es recorda l'època en què passejar pel mig era un signe d'estatus reservat a la burgesia, mentre que caminar per les voreres laterals era per a la resta o per a les dones soles. Avui dia, aquests codis han desaparegut, donant pas a un espai dominat per franquícies, terrasses i grans celebracions ciutadanes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
1h 18min
La revolució d'internet i els nous mitjans de comunicació
Presentació de la nova web de l'EMMC L'acte s'inicia amb la presentació de la nova plataforma digital de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona. Segons els ponents, aquesta web no és només un aparador, sinó una nova secció que integra: • Tarragona Ràdio: Amb l'objectiu d'emetre en directe i oferir la graella actualitzada. • Publicacions municipals: Accés a continguts com el Tarragona Municipal i altres edicions en format PDF. • Interactivitat: Serveis de missatgeria SMS i futurs xats amb personalitats rellevants. Conferència de Vicenç Partal: Una revolució, no una evolució El periodista Vicenç Partal, fundador de VilaWeb, exposa una visió profunda sobre com la tecnologia ha transformat el periodisme. La seva tesi principal és que internet ha trencat el model d'intermediació tradicional. Conceptes clau del nou paradigma • Fi dels intermediaris: La realitat pot arribar al lector directament des de la font. Partal cita l'exemple de Salam Pax, el blogger de Bagdad que informava durant la guerra de l'Iraq amb més agilitat que les grans agències. • L'usuari actiu: A diferència de la televisió, on l'espectador és passiu, a internet l'usuari adopta una posició felina, decidint constantment on fer clic. • El poder de la tria: En el model antic, l'emissor tenia el poder de ressaltar la notícia; en el nou, el receptor té el poder de triar què vol consumir. Reptes i perills de la xarxa Partal no evita els aspectes crítics de la digitalització: "L'important no és la tecnologia, sinó el canvi de concepte: una xarxa global de persones comunicant-se sense intermediaris." • La fractura digital: Adverteix que el problema real no és tecnològic, sinó una extensió de la fractura social i política. • La dictadura de la velocitat: La pressió pel temps real impedeix sovint contextualitzar i entendre la profunditat dels fets. • La fiabilitat: La credibilitat ja no depèn d'una marca, sinó de la mirada del lector i del contrast entre fragments de realitat. El futur dels mitjans tradicionals El debat final suggereix que els diaris en paper no desapareixeran immediatament, però s'hauran de convertir en objectes de contextualització i opinió, ja que la informació pura ja s'ha convertit en un bé efímer que internet gestiona de manera molt més eficaç.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
24'
25 anys de política a Tarragona: Nadal i Burgessé
Diàleg sobre un quart de segle de municipalisme L'episodi presenta una conversa distesa entre Joan Miquel Nadal (alcalde de Tarragona) i Josep Anton Burgessé (regidor i president de l'Autoritat Portuària), centrada en la celebració dels seus 25 anys d'activitat política ininterrompuda. A través d'anècdotes personals, els interlocutors analitzen l'evolució de la ciutat i de la professió política des de la transició fins a l'actualitat. Dels orígens a la institucionalització • L'evolució del vestuari: Es narra l'anècdota de com Burgessé entrava a l'ajuntament amb texans i camisa blanca, un gest que inicialment simbolitzava el progressisme de l'època, i com van acabar adoptant el vestit i la corbata per respecte institucional. • Relacions personals en política: Malgrat les diferències ideològiques, ambdós destaquen una relació de complicitat i respecte després de tants anys compartint consistori. • El canvi de règim: Es discuteix la complexitat dels primers anys de la democràcia, recordant la influència de l'extrema dreta i moments de tensió amb les forces de seguretat de l'època. La gestió municipal i l'aprenentatge • La inexpertesa inicial: Recorden l'ús del Manual del concejal i la manca d'escoles per a regidors en un període on tot estava per fer. • Anècdotes de gestió: Joan Miquel Nadal explica la seva experiència com a president de l'empresa de Pompes Fúnebres i la surrealista situació de provar un taut per demostrar valentia davant el gerent. • Participació juvenil: Burgessé recorda la creació del Consell Municipal de la Joventut, una plataforma que aglutinava des de moviments d'esquerres fins a organitzacions del règim anterior. "La dignitat és anar vestit com els cànons habituals; el ciutadà vol que els seus representants el representin amb dignitat." Professionalització i futur • La política com a professió: Es debat sobre si la política ha perdut l'idealisme original per tornar-se més pràctica i professionalitzada. Nadal defensa que la dedicació plena a una ciutat gran exigeix aquesta professionalització. • La bretxa generacional: Reflexionen sobre el paper de la seva generació com a "tap" per als més joves i la transformació dels valors polítics al llarg de tres dècades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
41'
Homenatge musical i històric a la Rambla de Tarragona
La Rambla com a Escenari de Vida i Música En motiu del 150è aniversari de la Rambla Nova de Tarragona i el Dia Internacional de la Música, aquest programa especial connecta el teixit comercial històric amb el talent jove de l'Estudio de Música. A través d'entrevistes i actuacions en directe, es dibuixo un retrat d'un dels espais més emblemàtics de la ciutat. Actuacions Musicals en Directe L'episodi compta amb la col·laboració d'alumnes i professors dirigits per Teresa Valls, oferint un repertori variat que inclou: • Una interpretació de l'obra Els Miserables per Cristina Prats. • Un homenatge al revival dels anys 70 amb la cançó de Nino Bravo, interpretada per Joan Manel Brunet. • Un gran final coral amb un duet adaptat del musical Grease. Memòria Històrica dels Establiments Emblemàtics Mitjançant reportatges de Josep Sunyer, es repassa l'evolució de la Rambla des de la veu dels seus protagonistes: • Bar La Jolla: Nativitat i Vicente recorden el boom turístic dels anys 60 i 70, quan els autocars d'estrangers omplien les terrasses fins a la matinada. • Bar Motoclub: Pau Díaz destaca el canvi en els hàbits de consum, des dels licores clàssics (Calissay, Anís 43) fins a l'actual predominis de la cervesa. • Administració de Loteria Pere Sanz: Una reflexió sobre els canvis físics de la Rambla —des de les cadires de ferro de pagament fins a la construcció del pàrquing— i la importància de la loteria de Nadal que ja es comença a vendre a l'estiu. Anecdotari Local i Curiositats "Si es repartissin bufetades, la gent vindria a la Rambla a buscar-les." Aquesta frase de Pere Sanz resumeix l'atracció magnètica de l'espai. Diversos entrevistats coincideixen a recordar la mítica visita de Salvador Dalí muntat sobre un elefant (o cavall de cartró segons la versió), una imatge surrealista que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
1h
Commemoració del 25è Aniversari dels Ajuntaments Democràtics a Tarragona
Un quart de segle de democràcia municipal L'acte commemora els 25 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics l'any 1979. Miquel Roca i Junyent ha obert la jornada amb una lliçó sobre la importància de la proximitat en el sistema polític espanyol i català. La Transició i el poder local • Segons Roca, la democràcia municipal va ser la prova del nou de la consolidació del sistema. • Es va decidir esperar a l'aprovació de la Constitució de 1978 per legitimar jurídicament les eleccions locals. • La proximitat de l'alcalde al ciutadà es defineix com l'essència de la vida democràtica, eliminant la distància olímpica d'altres nivells de govern. Reptes de futur i participació ciutadana • Cal avançar cap a una democràcia més participativa on el ciutadà s'integri en la gestió dels seus interessos. • Els ajuntaments han d'anar més enllà de la gestió de serveis bàsics (com el clavegueram) per defensar els interessos globals de la ciutadania. • La cohesió social europea depèn directament de la qualitat de vida en el teixit de les ciutats. Intervencions dels grups municipals i homenatges Els portaveus de l'Ajuntament de Tarragona han fet balanç de l'evolució de la ciutat: • Es destaca la il·lusió compartida els anys 1979-1985 malgrat la manca de recursos i experiència. • Reivindicació unànime d'un millor finançament municipal i de la segona descentralització. • Homenatge especial a Joan Miquel Nadal i Josep Anton Burgasé pel seu servei ininterromput durant 25 anys. "L'essència de la democràcia és realment que puguem, per la via de la participació, intentar resoldre la problemàtica dels ciutadans."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
1h 10min
Les Set Paraules de Jesús a la Creu: Reflexions de Divendres Sant
Introducció i Context Espiritual L'episodi recull la tradicional funció de les Set Paraules radiada des de la capella de Sant Magí de Tarragona. Diversos col·laboradors i membres de la comunitat cristiana ofereixen reflexions profundes sobre els darrers moments de Jesús a la creu, subratllant valors com la reconciliació, el perdó i l'esperança. Les Paraules de Jesús i el seu Significat El Perdó i la Maternitat de Maria • Pare, perdona'ls, que no saben el que fan: Es planteja com una súplica d'intercessió per a tota la humanitat, recordant que sovint actuem moguts per l'egoisme però que el referent de Jesús ens crida a refer la nostra existència. • Dona, aquí teniu el vostre fill: Es comenta el testament de la creu, on Maria és presentada com a mare de l'Església i dels homes, oferint un model de fe i servei des de la interioritat. L'Angoixa Humana i el Compliment de la Missió • Déu meu, per què m'heu abandonat?: Una reflexió sobre la solitud humana extrema que, paradoxalment, referma la idea d'un Pare que no abandona i que es fa present en el patiment de qualsevol persona. • Tinc set: S'interpreta no només com una necessitat física, sinó com una set de justícia i de l'amor de la humanitat. • Tot s'ha complert: Es vincula el sacrifici de Jesús amb el sopar pasqual, indicant que ell és l'anyell immolat que passa el testimoni als cristians per continuar la seva obra social i espiritual. La Confiança Final • Pare, confio el meu alè a les vostres mans: La darrera paraula representa la lliura total de la vida a Déu, entenent que la resurrecció és la garantia que la vida del Crist (i per extensió la dels creients) està assegurada. "La creu de Jesús pot convertir-se en un senyal de vida sempre que siguem capaços de transmetre i viure els valors de la bona notícia."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
1h 49min
Processó del Divendres Sant a Tarragona 2004
Crònica de la Processó del Sant Enterrament Retransmissió detallada de la Processó del Divendres Sant a Tarragona, concretament des del marc del Pla de la Seu i el Palau Arquebisbal. L'episodi descriu el pas dels diversos misteris, les confraries i la simbologia religiosa i cultural d'aquesta tradició centenària. Els Misteris i les Confraries • Jesús Natzarè: Es descriu el pas de Salvador Martorell (1940) i l'anècdota del plegat de la creu per poder passar pel carrer del Claustre. • Descendiment de la Creu: Obra de Saumells, que destaca pel seu significat de dol i el record a les víctimes del 11-M a Madrid. • Gremis Històrics: La participació del Gremi de Marejans i el Gremi de Pagesos, destacant la seva evolució de corporacions d'ofici a entitats culturals. • La Soledat: El tancament visual amb la Verge de la Soledat (Viladomat, 1963), portada per les congregants des de 1840. Reflexió Teològica i Espiritual "Déu és pobre. I perquè és pobre, la seva manera de viure la nostra vida humana l'havia de dur necessàriament a la creu." Es realitza una profunda anàlisi sobre els quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan), definint el Jesús de Joan com el més místic però alhora el més conflictiu per als poders establerts. Es reflexiona sobre la mort com a realitat humana i el model de persona que representa Crist enfront del "triomfador" de la societat actual. Tancament de la Processó L'acte finalitza amb la incorporació de l'Arquebisbe Metropolità, Lluís Martínez Sistach, i les autoritats polítiques de la ciutat, acompanyats per la música de la Banda Unió Musical de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
2h 6min
Setmana Santa a Tarragona: Processó del Sant Enterrament
Entrevista a l'Arcavesbe de Tarragona L'episodi comença amb una entrevista al Palau de l'Arcabisbat durant el Divendres Sant. L'arcabisbe reflexiona sobre els seus set anys al capdavant de l'arxidiòcesi i destaca l'augment de la participació ciutadana, especialment dels joves, en els actes de pietat popular. Valors i convivència En el context dels atemptats del 2004 a Madrid, l'arcabisbe subratlla la importància de la dimensió religiosa com a base per a la pau i la convivència humana. Fa una crida a la inclusió de l'assignatura de religió a l'escola per oferir una visió global de la persona. La Processó i els seus Misteris La retransmissió detalla el pas de diverses agrupacions pel Pla de Palau: • Els Armats: Representació de la Guàrdia Pretoriana que custodiava Jesús. El locutor destaca la seva riquesa històrica i la seva evolució militar. • Gremi de Marejans: Presenten el misteri del Sant Sopar (obra d'Emili Soler), destacant el simbolisme de l'Eucaristia. • Associació La Salle: Participen amb els misteris de l'Oració a l'Hort i el 'Vetlleu i Pregueu'. S'esmenta la pèrdua de patrimoni artístic durant la Guerra Civil. • Confraria de Pescadors: Porten el misteri de la 'Presa de Jesús' (obra de Jaume Sotorres). • Confraria del Sant Ecce-Homo: Una de les agrupacions amb més tradició, fundada el 1804. El significat dels acataments Es dedica un espai a explicar per què els misteris fan una reverència (acatament) davant l'arcabisbe. El locutor aclareix que el bisbe no és una figura escenogràfica, sinó que representa Crist sagramentalment, a diferència de les imatges que són simples representacions figuratives. "Les imatges són simples representacions... el bisbe representa Crist sagramentalment, el fa present." Litúrgia i música Es discuteix la polèmica sobre l'ús de bandes de timbals vs. bandes de música, argumentant motius econòmics i de tradició. Finalment, es fa un repàs als perfils de Jesús segons els evangelis de Marc, Lluc i Mateu, centrant-se en la figura del Jesús acollidor i misericordiós.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
6 de nov. del 2004
41'
Pregó de la Setmana Santa de Tarragona 2004
Introducció i Missatge de Pau L'acte s'inicia amb un recordatori de la tradició cristiana de Tarragona i un missatge de rebuig a la violència, marcat pel context dels recents atemptats de Madrid. Es destaca la missió de les confraries com a entitats que promouen l'amor al proisme i la concòrdia social. Presentació del Pregoner El senyor Josep Ignasi Boada presenta Antoni Huber i Company, destacant la seva trajectòria com a advocat i el seu profund arrelament a la ciutat i a les tradicions religioses familiars. El Pregó d'Antoni Huber El pregoner comença amb un homenatge al seu avi, regidor de l'ajuntament executat l'any 1936, reivindicant la seva figura com a home de pau i convicció. Huber defineix el seu discurs no com una peça poètica, sinó com un exercici de convicció des de la seva perspectiva de jurista i tarragoní. La Setmana Santa com a fenomen tot l'any Huber destaca que a Tarragona la festa no es limita als dies de processó, sinó que és un treball constant de 365 dies: • Manteniment de passos i vestimentes. • Assajos de bandes i timbals. • Projectes socials i de museïtzació. Reflexió Jurídica i Passions Modernes L'eix central del pregó és l'analogia entre el procés judicial farcit d'injustícies que va patir Jesús i les "passions" actuals. El pregoner denuncia la ineficàcia del dret per si sol davant de: • La marginació social i la pobresa. • La violència de gènere i domèstica. • Les execucions i la tortura en països suposadament desenvolupats. • El drama dels immigrants en pasteres. "No n'hi ha prou amb declarar, legislar i pregonar que els drets existeixen... s'ha de trobar la fórmula que les passions s'acabin." Cloenda i Compromís Institucional L'alcalde Joan Miquel Nadal recull el guant sobre la creació d'un futur Museu de la Setmana Santa. Finalment, l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach tanca l'acte convidant a redescobrir la identitat pròpia per poder dialogar amb altres cultures i religions des del respecte i la fraternitat.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
6 de nov. del 2004
17'
Beneficis i actualitat de la natació a Tarragona
La natació: L'esport més complet En aquest espai en col·laboració amb el Patronat Municipal d'Esports, es destaca que la natació és considerada la pràctica esportiva estrella pels seus múltiples beneficis per a la salut i el lleure. L'entrenador Quico Bordes, del Club Natació Tarracó, afirma que és l'esport més complet perquè: Mou tots els músculs del cos i fa treballar totes les articulacions. L'aigua actua com a mitjà terapèutic, minimitzant l'impacte als turmells i millorant la circulació sanguínea. El risc de lesions és extremadament baix si es practica d'una manera relaxada. És una eina excel·lent contra l'estrès gràcies al seu efecte relaxant. Aprenentatge i metodologia Un aspecte clau del debat és la importància d'una bona metodologia d'aprenentatge. S'emfatitza que: Mai és tard per aprendre: Tot i que l'edat òptima d'inici són els 3-4 anys, persones de fins a 80 anys aprenen amb èxit. Dominar el medi: Més enllà de saber fer piscines, és vital sentir-se segur a l'aigua davant imprevistos. Experiència positiva: Avui dia es busca que els infants aprenguin a través del joc, evitant el pànic que generaven els mètodes invasius de fa dècades. "És l'únic esport o un dels pocs que en un moment donat et pot salvar la vida." Mapa de la natació a Tarragona Actualment, la ciutat viu un boom de demanda que ha obligat a ampliar horaris. L'oferta es reparteix entre: Club Natació Tarracó: Únic club de la ciutat en l'àmbit de la competició, amb un creixement constant de nedadors disciplinats. Piscines Municipals: Com la de Camp Clar i la propera obertura a Sant Pere i Sant Pau, centrades en la tasca social i la salut. Manteniment: Es recorda que les piscines cobertes són infraestructures amb un cost de manteniment elevat, però essencials per a la població.