Tots els episodis

62479 episodis disponibles

episodis

59257-59280 de 62479

Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
58'
Explorant el Tecno-Rock: De Raketen a Meteor 7
Panorama del Tecno-Rock i l'Electro Actual Aquest episodi realitza un recorregut musical centrat en l'evolució del tecno-rock i les reedicions de clàssics amb sons electrònics moderns. Artistes i Tendències Destacades • Raketen: Després de l'èxit del seu hit Tokio Tokio, el grup torna amb el seu senzill I Like Plastic. S'analitza el seu nou maxi que inclou col·laboracions i remixes d'artistes com Water Lily, Kunja i Kit Alex. • Meteor 7: Un grup d'artistes alemanys que utilitzen la paròdia i l'homenatge per fusionar gèneres. Es destaca la seva reinterpretació de l'esperit techno-punk. Versions i Homenatges L'episodi posa èmfasi en com la música electrònica actual beu de les fonts de bandes clàssiques de la història del rock i el pop: • Homenatge als Ramones: Meteor 7 adapta el mític Rock'n'Roll High School amb una estètica de so sintètic. • Revisió de Blondie: Adam & Rochelle presenten una versió plena d'electro i matisos moderns del clàssic Heart of Glass. • Influència de Kraftwerk: S'esmenta la clara referència sonora als pares de l'electrònica en les produccions de Raketen. "Meteor 7 han sabut fer una paròdia homenatge del Rock'n'Roll High School dels mítics Ramones amb molta classe."
Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
58'
Tendències de l'electro i el retorn de Daft Punk
Panorama de l'Escena Electrònica Actual Aquest episodi explora diversos referents de la música electrònica contemporània, analitzant tant els retorns mediàtics com les noves tendències sonores que dominen les llistes. Els Grans Noms i Retorns • El fenomen Daft Punk: S'analitza el seu retorn a les llistes d'èxits mundials. El hit DaFang ha tornat a la primera línia mediàtica, reconfirmant la seva influència en el gènere. • La connexió amb Prince: Es presenta una col·laboració o mashup curiós entre Daft Punk i la figura icònica de Prince, barrejant estils clàssics de funk i electronic dance music. Productors i Remixes Destacats • El creixement de Agoria: Tot i portar molts anys a la indústria, el seu reconeixement massiu ha arribat recentment. S'analitza la seva evolució i capacitat per marcar tendència. • Referències cinematogràfiques: Es comenten els remix de Dibaba sobre el tema Holju, destacant una sonoritat que recorda poderosament a l'atmosfera de la sèrie Twin Peaks de David Lynch. L'Escena Francesa vs. Alemanya • Sebastián Léger i Kikó: Es posa en valor l'electrofrancès de qualitat, que destaca per l'ús de veus femenines i atmosferes retro. • L'episodi conclou que la producció francesa actual no té res a envejar a l'hegemònica escena alemanya, gràcies a la seva originalitat i textures sonores. "Electrofrancès de qualitat, veus femenines i atmosfera retro. Res que envejar als alemanys."
Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
1h 1min
Electrodomèstic: Deep House, Italo Disco i New Beat
Exploració de l'Escena Electrònica i House L'episodi d'avui d'Electrodomèstic ens submergeix en diversos gèneres de la música de ball, des del Deep House més elegant fins al New Beat clàssic. Es fa un repàs per segells discogràfics emblemàtics i s'analitzen les estratègies de producció d'alguns artistes per esquivar problemes de drets d'autor. Referents del Deep House Es destaca la importància del segell alemany Pokerflat, que ha estat un pilar fonamental del gènere durant anys. S'esmenten figures clau i s'introdueix el tema Love the Machine, descrit com a electro de nova fornada que cal seguir de prop. L'estratègia de l'Italo Disco Pirate El programa revela les curiositats darrere del grup Toc Toc. Per poder utilitzar samplers del clàssic d'Italo Disco "Happy Song" de The Babys Gang sense incórrer en despeses elevades, el grup opta per: • Editar discos en format pirata. • Utilitzar pseudònims per protegir la seva identitat legal. • Comptar amb la col·laboració de Sophie O a la veu per donar continuïtat al seu estil. Nostàlgia Synth-Pop i New Beat Es fa un viatge en el temps cap a finals dels anys 80 i principis dels 90, una època marcada pel boom del New Beat i el Synth-Pop. Un exemple destacat és el duo alemany Zetta i Jabu, que per expandir el seu mercat van decidir cantar en castellà, creant l'èxit Adónde. "Si els DJs de renom treuen contínuament sessions que promocionen les produccions que més els interessen, per què no tenir en DJ Napoleón una font inesgotable de hits?" L'episodi tanca amb la sessió Kill all the years volumen 2, una compilació dels temes més ballables seleccionada per DJ Napoleón.
Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
59'
Electrodomèstic: Rhythms Escocesos i Sessions de Club
Exploració de l'Escena Musical Internacional L'episodi d'avui d'Electrodomèstic ens submergeix en un recorregut sonor que combina el retorn de sons gòtics clàssics amb l'energia del disco house i l'escena electrònica d'Escòcia. Els Retorns del Rock Gòtic El col·lectiu Eartifunkers ha recuperat la mítica banda dels 80, The System of Mercy. S'ha presentat una versió modernitzada del tema Alice, originalment publicat l'any 1983, que destaca per: • Atmosferes sonores fosques. • Estètica gòtica i sintetitzadors retro. L'Era del Disco House Es destaca la trajectòria de The Beginner, un grup anglès format per iBit, Jani i Def G. El programa recorda l'any 2003 amb el seu èxit a les pistes de ball: "Gràcies a Regles Girl, van ser un dels més ballats l'any 2003!" Especial Escòcia: Perduts en el temps Dins de la secció Perduts en el temps, el programa viatja fins a Escòcia, analitzant com aquest país ha estat el bressol de la fusió entre el rock i la pista de ball. S'esmenten referents com: • Mogwai i Belle and Sebastian. • La influència de les Highlands en la música alternativa. Sessió en Directe i Tancament L'episodi conclou amb una gravació exclusiva realitzada a la sala Salcao, a càrrec d'Oscar Quina i la Lacer. L'equip format pel Carlos, el Samu, l'Octavi i la Núria acomiada el programa sota el mantra rítmic de I have a dream.
Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
56'
Electro Domestic: Agenda Electrònica i Sessió de l'Upo
Panorama de l'Electrònica a Tarragona L'episodi d'Electro Domestic, el programa Plug & Play de Tarragona Ràdio, ofereix un recorregut exhaustiu per l'escena electrònica local i internacional. El programa destaca per la seva combinació de clàssics recuperats, novetats pisteres i la promoció d'artistes de l'entorn de Tarragona i voltants. Clàssics i Hits de Pista • El programa analitza l'impacte de Daniel Diamond i el seu tema "Shampoo" l'any 2003, destacant la seva simplicitat electrònica i l'ús d'instrumentació retro. • Es recupera el grup Liaçons d'en Gerús, projecte vinculat a Duff, amb el seu emblemàtic himne: "Los niños en el parque son muy afortunados" L'Agenda del Cap de Setmana L'equip repassa les cites imprescindibles en sales i clubs: • Sala El Cau: Actuacions de Miki Puig, Peralta i Tumeniputes. • Sala Golfo: Sessions de Mimetic Freestyle. • Altres espais: Esments a La Selva, Platja Llarga i clubs de Lleida. La Sessió: DJ Upo La part central de l'episodi compta amb una sessió d'Upo, resident d'El Cau i fundador del col·lectiu Ciambatios. El seu estil es defineix com: • Una barreja entre el Deep House i l'Electrohouse més pister. • Influenciat pel segell Music for Freaks i el conegut disc "La La Land" de Green Velvet.
Arxiu Sonor Programes 2004
15 de febr. del 2004
1h 6min
Magnificent Seven i l'esperit del post-punk britànic
Exploració del So Post-Punk Aquest episodi s'endinsa en la influència de les bandes angleses de finals dels anys 70, centrant-se especialment en el llegat de The Clash. El programa analitza com certs grups contemporanis han adoptat no només els noms de cançons icòniques, sinó també tota la seva estètica i actitud musical. La Batadora i Electro Domestic El focus principal recau sobre la banda Magnificent Seven, que serveix com a fil conductor per parlar de la fusió d'estils: • L'ús de sintetitzadors per crear textures industrials. • La combinació de l'esperit del rock clàssic amb una actitud electrònica moderna. • La influència directa del moviment post-punk britànic en la producció actual. "Magnificent Seven reben, a més a més del nom d'una cançó de The Clash, tot l'esperit de bandes angleses de finals del 70." Sessions Musicals i Atmosfera La major part de l'episodi està dedicada a una selecció musical acurada que transita per diferents ritmes electrònics i experimentals, mantenint una cohesió amb el discurs inicial sobre la rebel·lia i la innovació sonora.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
29'
Dames i Vells: Crítica i Sàtira a Santa Tecla
Una Representació Carregada de Sàtira El podcast recull la tradicional representació de Dames i Vells durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. El grup ofereix una visió mordaç de l'actualitat política i social, utilitzant l'humor escatològic i el parlar tarragoní característic. Temes de l'Actualitat Política • L'escombra de plata: Es menciona irònicament el premi a la neteja de la ciutat contrastant-lo amb l'estat actual dels carrers. • Política Estatal: Es fa ressò de la victòria de Zapatero davant el PP i el canvi de tropes de l'Iraq cap a l'Afganistan. • El Pla Hidrològic: La gestió de l'aigua i les protestes relacionades amb l'Ebre també tenen el seu moment de sàtira. Crítica a les Autoritats Locals i Religioses • L'Arquebisbe Jaume Pujol: L'arribada del nou arquebisbe i la seva visió conservadora (vinculada a l'Opus Dei) és un dels vèrtexs de la representació. • Joan Miquel Nadal: L'alcalde de l'època és blanc de crítiques per la seva gestió urbanística i les obres a la ciutat. "Tarragona realment és el que és: avorrida, provinciana i podrida de calés." Tensions de Parella i Identitat • Es discuteixen conceptes com la metrosexualitat, el feminisme i les relacions de parella des d'una perspectiva còmica i exagerada. • La figura del Sargento de la Guardia Civil (Blázquez) tanca la representació imposant l'ordre amb un llenguatge autoritari.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
1h 3min
Entrada del nou arquebisbe Jaume Pujol a Tarragona
Crònica de la cerimònia de benvinguda al nou arquebisbe El 19 de setembre de 2004, Tarragona va viure una jornada històrica amb la presa de possessió del doctor Jaume Pujol Balcells. La cerimònia va recuperar una tradició que es remunta a l'any 1347, on les tres institucions de la ciutat (Consell Municipal, Clergat i Seguici Popular) reben el nou prelat. Actes i protocols tradicionals • L'inici de l'acte va estar marcat per la sortida del Seguici Popular, incloent-hi el Ball de Diables, el Drac, la Víbria i l'Àliga. • La Corporació Municipal, encapçalada per l'alcalde Joan Miquel Nadal, va desfilar amb l'antiga senyera de la ciutat. • Es van realitzar els tradicionals tocs de trompeta a la cruïlla dels quatre cantons per saludar la bandera. Protests i malestar ciutadà Malgrat la solemnitat, l'episodi va estar marcat per una forta divisió d'opinions: • Membres del Ball de Diables van realitzar un acte simbòlic de protesta baixant-se els pantalons davant la catedral. • L'Àliga i la Mulassa van ballar d'esquena al nou arquebisbe o es van negar a ballar com a mostra de rebuig. • S'han sentit xiulets i cassolades durant els parlaments per la vinculació de Pujol a l'Opus Dei i la forma del seu nomenament. "Vinc amb la missió de Sant Pau i com un anell més de la successió de Sant Fructuós." Discursos oficials Parlaments a la Plaça de les Cols • Joan Miquel Nadal (Alcalde): Va destacar la necessitat que l'Església connecti amb la realitat catalana i va subratllar que Tarragona esperava un arquebisbe sensible a la identitat nacional. • Jaume Pujol (Arquebisbe): En el seu discurs de benvinguda, va prometre treballar pel bé comú, la justícia social i l'ajuda als més necessitats, demanant respecte per la seva missió pastoral. L'acte va finalitzar amb l'entrada a la catedral per a l'ordenació episcopal davant de 3.000 convidats, tancant la part civil per donar pas a la litúrgia religiosa.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
1h 17min
L'ascens del Nàstic de Tarragona a Segona Divisió A
Celebració històrica al Nou Estadi L'episodi recull l'emoció viscuda a la gespa i als vestidors immediatament després que el Gimnàstic de Tarragona aconseguís l'ascens a la Segona Divisió A en guanyar l'Ourense per 2-0. La narració destaca el retorn a la divisió de plata dos anys, un mes i dos dies després del descens anterior. Veus dels protagonistes • Jordi Vinyals (Entrenador): Destaca la satisfacció per la feina feta i el patiment acumulat durant la temporada. • Josep Maria Andreu (President): Expressa un orgull immens per la ciutat i l'afició, afirmant que: > "Som els millors, la gent de Tarragona es mereixia tornar a estar a segona". • Antoni Pinilla i Diego Torres: Figures clau que celebren haver complert el deute amb l'afició. El paper de l'afició i la ciutat • Més de 13.000 aficionats van omplir el Nou Estadi creant un ambient de gala. • L'alcalde Joan Miquel Nadal i diversos regidors subratllen l'impacte positiu d'aquest èxit per a la projecció de Tarragona. • Es descriu la invasió de camp pacífica i les celebracions amb cava i anècdotes com la de la samarreta blava del porter Felip Ortiz. Futur i planificació El secretari tècnic, Josep Sicart, ja apunta a la necessitat de planificar la nova categoria immediatament per evitar errors del passat i consolidar el projecte a l'elit del futbol estatal.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
1h 46min
Celebració de l'ascens del Nàstic a Segona Divisó A (2004)
Resum de la Jornada Històrica Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio narra en directe la celebració multitudinària a la Plaça de la Font de l'ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A el 27 de juny de 2004. L'esdeveniment reuneix milers d'aficionats, autoritats i la plantilla del club en un ambient d'eufòria col·lectiva. Els Protagonistes al Balcó • Josep Maria Andreu (President): Destaca que el Nàstic és "més que un club" i agraeix el suport incondicional de l'afició en els moments difícils. • Plantilla de jugadors: Protagonistes com Lluís Codina, Serrano i Diego Torres comparteixen la seva felicitat amb els seguidors. • Autoritats: L'alcalde Joan Miquel Nadal i representants de la Generalitat com Josep Bargalló posen en valor la importància d'aquest èxit per a la ciutat. Detalls de la Celebració • L'equip arriba en un autobús descapotable des del Nou Estadi, escortat per la Guàrdia Urbana davant d'un bany de masses. • Es presenta una cançó commemorativa gravada pels mateixos jugadors per agrair el suport de la gent. • La festa inclou pirotècnia, la reproducció dels gols narrats per Jordi Blanch i un ambient musical festiu. Futur del Club "Ara hem de treballar per no caure en els mateixos errors de fa tres anys i consolidar-nos a la categoria." El vicepresident Àngel Fernández confirma la continuïtat del projecte i la voluntat d'aspirar a la Primera Divisió en els propers anys.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
3h 51min
L'ascens del Nàstic a Segona Divisió A: Crònica d'un retorn històric
Resum de la Jornada Històrica del Gimnàstic de Tarragona Aquesta edició especial de Tarragona Ràdio cobreix el decisiu partit entre el Gimnàstic de Tarragona i el CD Ourense, que va culminar amb el retorn del Nàstic a la Segona Divisió A del futbol estatal. El programa inclou una prèvia exhaustiva, anàlisi tàctica i la narració emocional del matx. Punts Clau del Partit El camí cap a la victòria • El Nàstic depenia d'ell mateix per assolir l'ascens en l'última jornada de la lligueta. • Jonathan Torres va marcar el primer gol al minut 7, establint les bases del triomf. • Diego Torres va sentenciar el partit amb un segon gol al minut 20 de la segona meitat, provocant l'eufòria al Nou Estadi. Gestió de l’equip i moments emotius • El cos tècnic, liderat per Jordi Vinyals, va demanar concentració màxima davant un Ourense que va mantenir la possessió en moments perillosos. • Es van viure moments de tensió per les lesions de jugadors clau com Jonathan Torres i les expulsions del rival. • El canvi final del porter Felip Ortiz per Alejandro Talavera va ser un reconeixement al treball de tota la plantilla. Valoracions i Context "Tarragona es mereix posar aquest punt i final a una etapa de Segona B. Volem veure el Nàstic allà on li pertoca, a la Segona A." Impacte institucional i social • El Nou Estadi va registrar un ple absolut amb 13.000 aficionats. • Presència d'autoritats com el conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, i el president de la Federació Catalana de Futbol, Jaume Roura. • El reportatge retrospectiu va repassar els moments més difícils de la temporada fins a arribar al matchball definitiu.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
37'
El Nàstic empata a Ourense i depèn de si mateix
Resum de la Jornada a Ourense L'episodi recull les reaccions immediates després de l'empat 2-2 del Gimnàstic de Tarragona al camp de l'Ourense. Aquest resultat, combinat amb l'empat entre el Reial Madrid B i el Lanzarote, permet al conjunt grana arribar a l'última jornada de la lligueta d'ascens depenent exclusivament dels seus resultats per pujar a la Segona Divisió A. Impressions dels Protagonistes • Crítica arbitral: Diversos jugadors, com Marco i Diego Torres, han expressat la seva indignació per un penal xiulat en contra que consideren inexistent i han lamentat que l'actuació de l'àrbitre hagi impedit la victòria catalana. • Superioritat grana: El sentiment generalitzat a la gespa és que el Nàstic ha estat 100 vegades superior a l'equip gallec, tot i haver hagut de remuntar el marcador en dues ocasions. • Mentalitat per a la final: L'entrenador Jordi Vinyals ha destacat la capacitat de reacció de l'equip i ha fet una crida a la calma de cara al duel decisiu al Nou Estadi. La Veu de la Directiva i les Institucions • El president Josep Maria Andreu s'ha mostrat esperançat i ha recalcat la importància de l'afició: "La ciutat de Tarragona és la que ha de pujar aquest equip a segona; ha de donar-li la força que li falta als jugadors en aquest moment." • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha fet una crida massiva perquè el diumenge vinent el camp estigui "al 100%", demanant fins i tot l'assistència d'aquells que no són habituals del futbol. Altres Resultats i l'Ascens del Lleida • Durant la transmissió s'ha confirmat l'ascens matemàtic de la Unió Esportiva Lleida a la categoria de plata després de guanyar el seu partit per 3-0. • El Nàstic buscarà repetir la fita el proper diumenge a casa, en una situació que recorda l'ascens viscut fa tres anys davant el Zamora.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
3h 52min
El Camí del Nàstic cap a Segona A: Crònica i Prèvia del Play-off
Memòria i Actualitat Grana: El Somni de Segona A L'episodi connecta la història recent del Gimnàstic de Tarragona amb el seu present immediat en la lluita per l'ascens. Es recorda amb emoció el mític gol de José Antonio Gordillo a Zamora el 2001, que va marcar el retorn del club a la categoria de plata després de més de dues dècades. Protagonistes d'aquella fita, com l'entrenador Josep Maria Nogués i el capità Jordi Masnou, comparteixen les seves sensacions sobre la pressió i el suport massiu de l'afició tarragonina. Crònica en Directe: Ourense vs. Nàstic (20/06/2004) El cor del podcast és la retransmissió de la penúltima jornada de la lligueta d'ascens des de l'estadi d'Ocouto. La jornada es presenta crucial: • Desenvolupament del Partit: El conjunt grana aconsegueix un empat a 2 molt patit. Malgrat un inici complicat amb gols de Curras i Nacho (aquest darrer de penal polèmic) per als gallecs, el Nàstic reacciona amb gols de Diego Torres i Alfonso. • Context de la Lligueta: S'informa al minut dels resultats rivals, especialment l'empat entre el Real Madrid B i el Lanzarote, que manté al Nàstic com a depenent de si mateix per a l'última jornada. • Declaracions Post-partit: El president Josep Maria Andreu i l'entrenador Jordi Vinyals destaquen l'orgull de l'equip i fan una crida a l'afició per convertir el Nou Estadi en una olla a pressió el proper diumenge. L'Afició com a Puntal Es subratlla el mèrit dels centenars de seguidors que han recorregut 1.200 quilòmetres fins a Galícia. També s'anuncia l'ascens matemàtic de la UE Lleida, fet que reforça l'objectiu del Nàstic de sumar-se com un altre equip català a la Segona Divisió A.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
20'
Els primers ajuntaments democràtics a Tarragona (1979)
La transició democràtica a l'Ajuntament de Tarragona L'episodi recull una tertúlia commemorativa amb els protagonistes de les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. A través d'aquesta conversa, es dibuixa el contrast entre la ciutat de les darreries del franquisme i la nova etapa política plena d'il·lusió i mancances. 1. Vida quotidiana i oci a la Tarragona del 79 Abans d'entrar en política, es recorda l'ambient social de l'època: * La ciutat comptava amb cinc discoteques principals: Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion i Nalàuria. * Existia la mítica sala de festes Màxims i el Cafè Cantant, famós per les actuacions de cantautors sud-americans. * La mobilitat era clau: qui tenia mitjans es desplaçava a les discoteques de la costa (Salou o Torredembarra). 2. Els protagonistes de la nova política La tertúlia reuneix figures clau de diferents formacions (PSC, CiU, Centristes, PSUC): * Josep Maria Requesens (primer alcalde democràtic). * Teresa Batet, l'única dona regidora el 1979. * Josep Cendra, Àngel Ballver i Josep Anton Baixeres. Es destaca que no eren "polítics de carrera", sinó aficionats o activistes movent-se per la il·lusió de la democràcia. 3. El paper de la dona i el feminisme Teresa Batet reflexiona sobre la seva condició d'única dona entre molts homes. Tot i que hi havia companyerisme, la presència femenina era testimonial en els partits. Batet afirma que la seva motivació era: "Reafirmar la vigència del feminisme i que la dona tingués veu i vot dintre dels ajuntaments democràtics." 4. Problemàtiques i campanya electoral La campanya va estar marcada per temes molt locals i urgents: * L'aigua salada: Tarragona era coneguda com "la ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua de l'aixeta, que fins i tot malmetia els electrodomèstics. * L'esperit reivindicatiu: Els barris perifèrics vivien una "olla de pressió" amb protestes constants exigint serveis bàsics que el consistori franquista sortint ja no podia gestionar. * Tensions preelectorals: Es recorden anècdotes de mítings boicotejats o intents d'impedir la lliure expressió en feus de determinats partits.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
8'
Memòria dels primers ajuntaments democràtics a Tarragona
Tarragona 1979: El naixement dels ajuntaments democràtics Aquest programa especial de Tarragona Ràdio, realitzat des del pati del rei Jaume I de l'Ajuntament, commemora els 25 anys de les primeres eleccions municipals de la democràcia. L'espai no se centra en l'anàlisi polític teòric, sinó en la memòria històrica a través dels testimonis directes que van protagonitzar aquella etapa. Context Social i Canvi de Paradigma L'historiador Jordi Piqué i diversos periodistes analitzen com ha canviat la societat des del 1979: Evolució electoral: Es recorda que l'any 79 el dret a vot s'exercia als 21 anys, a diferència dels 18 actuals. Campanyes espontànies: En aquella època, la publicitat política era molt més artesanal i sincera. No existien les agències de comunicació especialitzades, i els joves es guanyaven la vida enganxant cartells de forma manual. Esdeveniments mundials: Aquell any va coincidir amb fets històrics com l'exili del Xa de l'Iran, l'accident nuclear de Harrisburg i la revolució sandinista a Nicaragua. La Realitat de la Tarragona de l'època La ciutat enfrontava reptes majúsculs derivats d'un creixement demogràfic sense precedents: Explosió demogràfica: Entre 1960 i 1975, la població de Tarragona es va doblar (de 43.000 a més de 100.000 habitants) a causa de la indústria petroquímica. Fractura urbana: Existien "dues Tarragones". Els barris perifèrics patien una manca absoluta de serveis i una planificació nul·la, on vivien prop de 50.000 persones gairebé aïllades del centre. Crisi econòmica i atur: Malgrat l'impuls químic, el 1979 va estar marcat per una forta crisi internacional que va fer augmentar l'atur de forma alarmant, obligant el govern a prioritzar la creació d'ocupació. "L'any 1979 és el moment en què l'administració més propera al ciutadà, l'ajuntament, recupera la democràcia per fer front a una ciutat que havia crescut sense control."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
18'
Memòria periodística de les eleccions del 1979
Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi ofereix una mirada retrospectiva a la societat i la política de fa 25 anys, concretament al voltant de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol comparteixen les seves vivències professionals i personals d'aquella època de canvi. Context Social i Cultural Es repassen diversos fets que van marcar l'imaginari col·lectiu d'aquell any: Eurovisió i música: El record de Betty Missiego quedant segona amb "Mi canción" i el triomf de l'"Hallelujah" d'Israel. Televisió i Cinema: L'època de l'UHF i les pantalles que encara no s'havien generalitzat en color. S'esmenten sèries com Dallas o Heidi, i el contrast cinematogràfic entre Woody Allen i el fenomen de Pajares y Esteso amb "Los Bingueros". Geopolítica i Espanya: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia al marxisme del PSOE i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. La cobertura de les eleccions municipals Els interlocutors descriuen com es treballava en el periodisme electoral sense les tecnologies actuals: Autoaprenentatge: Els periodistes van haver de crear la seva pròpia metodologia i terminologia, com el concepte del "ball de l'escó". Fonts d'informació: Davant la lentitud del Govern Civil, les seus dels partits (sovint pisos petits i familiars) eren les fonts més ràpides. El PSUC destacava per la seva eficàcia en el recompte paral·lel. Tecnologia rudimentària: Sense telèfons mòbils ni enquestes sofisticades, la informació depenia de les trucades des de cabines públiques. Dinàmiques del primer Ajuntament democràtic Es destaca la transició d'una política amateur a una de professional: Fair Play: Malgrat la falta d'experiència, imperava un esperit de col·laboració per "fer ciutat". Temes clau: El gran debat sobre la municipalització de l'aigua a Tarragona, que llavors encara era salada. Plenaris maratonians: A diferència dels plens ràpids del franquisme, els nous plenaris eren llargs i amb debats intensos que sovint acabaven a la mitjanit. "Abans els polítics eren amateurs que entrenaven cada dia i que tenien un nivell de professionals."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
25'
25 anys de política municipal a Tarragona
Tertúlia commemorativa: Un quart de segle a l'Ajuntament L'episodi aplega dues figures clau de la política tarragonina, Joan Miquel Nadal (alcalde) i Josep Anton Burgasé (president del Port), per repassar la seva trajectòria de 25 anys ininterromputs des de les primeres eleccions municipals democràtiques. L'evolució de les formes i el simbolisme Es discuteix com ha canviat la imatge pública dels representants polítics: • La transició des dels texans i la camisa blanca dels inicis cap a la corbata com a signe de respecte institucional. • L'anècdota de la senyora de Camp Clar que va qüestionar Nadal sobre la seva "vestimenta d'alcalde". • El simbolisme de la roba com a marca de progressisme en el context del canvi de règim. Els temps difícils de la transició Els interlocutors recorden que els inicis no van ser fàcils i van estar marcats per la tensió social: • Les manifestacions de la Guàrdia Urbana amb elements lligats a l'extrema dreta. • L'ambient de perill físic i els insults rebuts en actes oficials com el Dia de les Forces Armades. • La inexpertesa total del moment, intentant seguir un manual del concejal que no s'ajustava a la realitat. La professionalització política vs. l'idealisme Es reflexiona sobre la naturalesa de la política actual en comparació amb la de 1979: • El concepte de polític professional: els tertulians defensen la dedicació plena com una necessitat de la democràcia moderna. • El contrast entre l'idealisme del canvi de règim i la gestió pràctica d'una democràcia ja consolidada. "Nosaltres hem viscut la consolidació i la democràcia plena, ells van viure el procés de canvi que no va ser ni fàcil ni d'un sol dia."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
40'
25 anys del primer Ajuntament Democràtic de Tarragona
Memòria històrica de la transició política a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la constitució del primer ajuntament democràtic des de la República, aplegant els principals protagonistes de la legislatura de 1979. Context social i vida quotidiana • La ciutat comptava amb només cinc discoteques principals (Tòtem, Zodiac, Egipcis, Explosión i Nalàuria) i la mítica sala de festes Máxims. • L'esperit de l'època estava marcat per una forta empenta reivindicativa als barris, que patien mancances elementals de serveis bàsics. Desafiaments del nou consistori • El problema de l'aigua salada va ser l'eix central de les campanyes electorals i de les queixes ciutadanes. • La gestió es va veure limitada per una manca absoluta de recursos econòmics, amb un pressupost de només 300 milions de pessetes. • Els regidors de l'època es definien com a "aficionats" o "polítics sense experiència de govern", impulsats més per la il·lusió que per la tècnica administrativa. Protagonistes i representació • Josep Maria Requesens: Primer alcalde democràtic, qui destaca la seva herència republicana familiar. • Teresa Batet: L'única dona regidora l'any 1979, símbol de la lluita per la presència femenina a les institucions. • Francesc Xammar: Representant de la candidatura veïnal, recorda la lluita dels barris per obtenir escoles, sanitat i asfalt. "No podíem donar tot el que demanaven perquè no es demanava per capritx, era un dret que exercien els ciutadans però no hi havia diners."
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
9'
Manifestació a Tarragona contra el terrorisme pels atemptats de Madrid
Crònica de la Mobilització Ciutadana a la Rambla Nova L'episodi recull el testimoni directe de diversos ciutadans de Tarragona que participen en una manifestació multitudinària en rebuig als atemptats de Madrid. L'ambient es descriu com a commovedor, amb la Rambla Nova completament desbordada per la gent i moments de silenci trencats per aplaudiments espontanis. Veus de la Manifestació Famílies i infants: Hi ha una presència notable de nens que porten cartells fets a mà amb missatges com "Visca la Pau". Els pares expliquen la dificultat de fer-los entendre la situació, però subratllen la importància de transmetre valors de convivència. Joventut i estudiants: Grups d'estudiants i entitats com el Tarragona Handbol Club han suspès les seves activitats per sumar-se a la marxa, destacant que la violència és una "falta de vergonya a la humanitat". Col·lectius professionals: Treballadores de l'ajuntament i altres sectors s'uneixen per reclamar el dret a viure sense por. Missatges Clau i Reivindicacions Unitat i Pau: El sentiment dominant és la solidaritat amb les víctimes i la necessitat d'unitat social, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Crítica a la manipulació: Alguns manifestants expressen el seu desig de transparència informativa i el rebuig a qualsevol forma de manipulació política dels fets. Impacte emocional: Els testimonis descriuen una barreja de: "Angúnia, impotència molt forta i una indignació completa." La marxa culmina a la Plaça Imperial Tàrraco, visualitzant una de les respostes ciutadanes més massives que es recorden a la ciutat, comparant-la amb les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq o l'assassinat d'Ernest Lluch.
Arxiu Sonor 2004
10 de febr. del 2004
6'
Resposta de l'alcalde de Tarragona a l'atemptat de Madrid
Condemna institucional i ciutadana als atemptats de Madrid L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, intervé a Tarragona Ràdio per expressar la seva consternació i la de la ciutat davant l'atemptat brutal i salvatge ocorregut el matí de l'11 de març a Madrid. L'Ajuntament ha activat de forma immediata els protocols de rebuig institucional en solidaritat amb les víctimes i la capital de l'Estat. Accions de l'Ajuntament de Tarragona L'alcalde ha detallat el full de ruta per a la jornada de dol: - Convocatòria d'una concentració de silenci a les 12:00h a la Plaça de la Font. - Realització d'un plenari extraordinari a les 13:00h. - Publicació d'un bàndol oficial de condemna i solidaritat. Punts clau del bàndol oficial L'alcalde ha llegit les cinc consideracions principals del text institucional: 1. Condemna enèrgica de l'atemptat per la seva especial crueltat. 2. Crida a la unitat ciutadana contra l'acte que qualifica de "criminal i feixista". 3. Solidaritat profunda amb el dolor de les famílies i de la ciutat de Madrid. 4. Apel·lació al seny català com a eina per fer front a la barbàrie a través dels drets humans i la llei. 5. Invitació a participar en tots els actes de repulsa que s'anunciïn. Posicionament polític contra el terrorisme Nadal ha estat contundent en la seva anàlisi sobre el combat contra el terrorisme, independentment de la seva autoria: "Aquí no és un problema de diàleg, és un problema de l'exercici judicial immediat i de l'exercici policial. No cap més diàleg." L'alcalde sosté que en aquest extrem de crueltat, l'única via és l'aplicació estricta de la llei i la fermesa de l'estat de dret per protegir la convivència i la democràcia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
7'
2004-06-30 UM REGALEM ESTIU OLIVIER
L'estiu i el comerç local a Tarragona L'episodi transcorre des d'una terrassa privilegiada a la Rambla Nova, prop del Balcó del Mediterrani, on s'entrevista a Rafa Olivia, president de la Via T de Tarragona. La conversa destaca la importància de valorar el patrimoni i l'ambient local, sovint més apreciat pels turistes que pels propis tarragonins. Funcionament de la campanya 'Regalem Estiu' La iniciativa busca fidelitzar tant els ciutadans com els visitants mitjançant un sistema senzill de recompenses: * Butlleta de segells: Els clients reben una butlleta blava als comerços associats. * Mecànica: Cal aconseguir 4 segells de 4 botigues diferents amb una compra mínima de 3 euros. * Regals directes: Sense sortejos, les butlletes es poden bescanviar al punt de turisme de la Rambla per articles com: * Ràdios per escoltar Tarragona Ràdio. * Bosses de platja i estores. * Pales de joc. Vida al carrer i convivència Es subratlla que Tarragona és una ciutat que es viu intensament a l'exterior durant l'estiu gràcies a esdeveniments com el concurs de focs artificials, Sant Magí i Santa Tecla. També s'esmenta el repte de la reordenació de les terrasses per trobar un equilibri: "Hem d'arribar a un equilibri on imperi el sentit comú per tal que tothom pugui gaudir: els que passegen i els que volen estar asseguts." L'entrevista finalitza amb una crida a gaudir del bon temps i a aprofitar la vitalitat comercial i gastronòmica del centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
22'
2004-06-30 UM CAN JOANET
Roderes en el temps: Un viatge per la història del transport L'exposició Roderes en el temps, situada al Moll de Costa de Tarragona, presenta una de les col·leccions més grans i variades de carruatges, carros i estris agrícoles d'Espanya. El propietari de la col·lecció, Jordi Rovira (de Can Joanet), ens guia a través d'aquesta mostra que busca preservar la memòria d'una forma de vida ja desapareguda. Peces destacades de l'exposició La mostra inclou un ampli ventall de vehicles, des del luxe més absolut fins a l'ús funcional i agrícola: Carruatges de Gran Luxe: Destaquen peces úniques com el carruatge de tipus Adumont, conduït des dels cavalls com el de la reina d'Anglaterra, i el Landó alemany, un vehicle descapotable d'alta aristocràcia. Vehicles de Servei Públic: Es conserven peces emblemàtiques de Tarragona, com el carro de transport càrnic municipal (potser el més gran d'Espanya) i el carret de recollida de gossos, famós pel seu conductor, el Far de Fesols. Transport i Tradició: Des de carruatges fúnebres que imposen respecte fins a òmnibus que feien el trajecte de les estacions a les fondes. Evolució del Camp: Una secció dedicada a la maquinària agrícola, amb carros per al transport del raïm i bombes manuals per al vi. El repte de la conservació i el futur del museu "L'artesà en si ha desaparegut... avui per acabar un carruatge tal com era costa moltíssim sacrifici." Jordi Rovira expressa la seva preocupació pel manteniment d'aquestes peces, moltes de les quals han aparegut en pel·lícules com Terra de Canons. El seu gran desig és la creació d'un museu permanent a Tarragona per evitar que la col·lecció s'hagi de disgregar o marxar de Catalunya, posant en relleu la diferència entre el valor material i el valor dels sentiments d'aquesta herència cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
12'
20a Edició del Campus d'Estiu de l'ADT a Tarragona
El Campus de l'ADT celebra el seu 20è aniversari L'Associació Deportiva Torreforta (ADT) ha iniciat una nova edició del seu tradicional campus d'estiu a les instal·lacions de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona. Aquest esdeveniment, que ja és un clàssic de la temporada estival, ha assolit una xifra històrica de participació en la seva vintena edició. Organització i Esports El campus ofereix diverses modalitats esportives, centrant-se principalment en el bàsquet i el futbol: Bàsquet: Coordinat per David Navas, jugador del primer equip. L'objectiu és la iniciació a través de jocs, competicions individuals i per equips, prioritzant que els infants s'ho passin bé mentre aprenen tècniques bàsiques com el bot i el tir. Futbol: Sota la coordinació de Juan Romero, aquesta secció ha batut rècords amb més de 150 nens. Es divideixen en tres grups d'edat (dels 9 als 16 anys) i es fomenta el divertiment per sobre de la tecnificació pura. Seguretat i Gestió Amb més de 430 participants, la seguretat és un pilar fonamental. Josep Marquez, responsable d'aquesta àrea, destaca: "El que és molt important és que la seguretat estigui a tot arreu... quan el risc està controlat, l'activitat es pot gaudir molt més." Situació Institucional del Club El director del campus, Robert Hernández, ha intervingut per valorar l'èxit del projecte, per on han passat més de 6.000 joves en dues dècades. Tanmateix, ha comentat la situació del primer equip, que es troba a l'espera d'una possible repesca per a la Lliga EBA, amb unes probabilitats del 50% depenent de les renúncies d'altres clubs a la Federació Espanyola.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
9 de febr. del 2004
14'
Previsions turístiques i reptes del sector a la Costa Daurada
Anàlisi de la Temporada Alta Salvador Pellicer, vicepresident de la FEHT de Tarragona, analitza l'arrencada de la temporada alta, tradicionalment situada entre el 15 de juny i el 20 de setembre. Tot i les onades de calor, el sector afronta un escenari complex marcat per: Reserves de darrera hora: La incertesa econòmica provoca que els turistes esperin fins a l'últim moment per contractar, dificultant les previsions. Impacte en els marges: Les ofertes puntuals per omplir places redueixen els beneficis comercials, malgrat que l'ocupació es pugui mantenir estable. Comparativa anual: S'espera una temporada similar a l'anterior, que ja va patir una certa davallada respecte als anys de màxim creixement. Mercats i Competència Internacional El sector observa canvis en el comportament dels diversos mercats emissors: Mercat Britànic: Continua sent el pilar principal de la regió, representant un elevat percentatge del turisme estranger. Davallades significatives: Es nota una caiguda en visitants d'Alemanya, Holanda i Bèlgica, a més de les dificultats amb els visats per al mercat rus. Noves potències: Països com Turquia, Croàcia i Tunísia han crescut exponencialment en infraestructures de luxe, esdevenint competidors directes. Reivindicacions davant la Generalitat Amb la visita del conseller Pere Esteve, la patronal vol posar sobre la taula qüestions estratègiques: L'aeroport de Reus: Decepció per l'incompliment de les previsions de vols de baix cost (només 4 dels 12 previstos). Pla Director de la Química: Preocupació per la segregació de mercaderies perilloses i els recursos presentats per la indústria química. Innovació: Demanda de suport per al centre CISTO conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili. "Cada cop més s'estan fent reserves a darrera hora; si tinguéssim que fer cas de les actuals, les previsions serien no massa bones."