Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

60793-60816 de 62469

Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
CBT: 10 anys dels ascensos històrics de 1993
Una Efemèride Daurada pel Bàsquet Tarragoní L'episodi commemora el desè aniversari del maig de 1993, considerat el moment més dolç del Club Bàsquet Tarragona (CBT). En un fet sense precedents, tant l'equip masculí com el femení van assolir l'ascens de categoria de forma gairebé simultània. Detalls de la Gesta Esportiva • L'equip masculí: Va pujar a la Primera Divisió A (actual LEB Or) el 14 de maig després de vèncer el Collado (83-80). • L'equip femení: Va aconseguir el passaport a la Primera Divisió B el 30 de maig contra l'Helios de Saragossa. La Clau de l'Èxit: Més que un Club, una Família Els convidats coincideixen que el factor determinant no va ser només el talent, sinó la qualitat humana i la pinya que es va formar en ambdós vestidors. Conceptes com el bon rotllo i la complicitat fora de la pista van ser transversals: • Integració: L'equip va apostar per jugadors de la casa i la província, complint estrictament la reglamentació de jugadors sub-21/22. • Sinergia: Tot i ser independents, els èxits d'un equip alimentaven la motivació de l'altre. • Relacions personals: El pavelló es va convertir en la "segona casa" dels jugadors, creant vincles que encara perduren. Anecdotari i Records "Ens sentíem uns privilegiats; aquells moments te'ls poses a la motxilla i ja no te'ls treu ningú." Es recorden amb humor detalls com l'arribada de l'americà Mitch Smith, que va sorprendre per no encaixar en el tòpic visual del jugador de color de l'època, o les anècdotes dels viatges, com quan es van deixar el delegat de l'equip a l'hotel durant un desplaçament a Zamora.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
L'ascens del CBT a Gandia (1992) i el camí cap a l'elit
El salt cap a la professionalització del CBT L'episodi analitza la transformació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant la dècada dels 90 i principis dels 2000, destacant la transició de ser un equip de categoria EBA a convertir-se en un referent del bàsquet català i estatal. La Junta de Rafa Pintado i el nou projecte Sota la presidència de Rafa Pintado, el club va iniciar un procés de professionalització clau: • Increment del pressupost i suport institucional de l'Ajuntament. • Establiment del CBT com el sisè equip de bàsquet de Catalunya. • Integració de les escoles de bàsquet de la ciutat. • Superació de la barrera dels 1.000 socis per primera vegada. L'èpica de l'ascens a Gandia (1992) La part central del programa reuneix protagonistes de la temporada 1991-92, com Jordi Canals, Jordi Tombas, Miquel Anton, Àngel Morós i Paco Franco, per recordar el històric ascens a la Primera B (actual LEB Or). • L'aposta esportiva: Després del fracàs a Càceres l'any anterior, el club va fitxar jugadors de qualitat com Edu Bonet i Xavi Puig. • Duresa de la competició: Les fases d'ascens a Gandia van ser físicament esgotadores, jugant gairebé cada dia en condicions climàtiques adverses (gota freda i goteres al pavelló). • Impacte de les sancions: Es recorda l'absència de Jordi Canals en els primers tres partits per una desqualificació prèvia. Records personals i anècdotes Els convidats comparteixen moments emotius que defineixen l'esperit d'aquell equip: "Tinc gravada la imatge de sortir del pavelló sabent que havíem guanyat i trobar-me amb la família i amics pel carrer." • Es destaca la gran amistat al vestidor i la implicació d'estrangers com Smith en temporades posteriors. • Anècdotes sobre el patiment físic, com quan calia treure líquid del genoll al jugador José perquè pogués competir.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
La història del CBT: La fase d'ascens de 1991 a Càceres
El Club Bàsquet Tarragona i la seva Dècada d'Or L'episodi repassa la trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant els anys 90, una època en què el pavelló del Sant Jordi s'omplia per veure un equip que es consolidava a l'elit del bàsquet estatal. Es destaca la figura de jugadors emblemàtics com Berni Álvarez, producte de la pedrera i gran triplista, i Artur Martí, el base que va esdevenir una institució al club per la seva direcció de joc. L'Odissea de Càceres 1991 El focus central del programa és la fase d'ascens a Primera B (actual Lliga LEB) celebrada a Càceres l'any 1991. L'expedició tarragonina va viure situacions gairebé surrealistes: • Logística deficient: L'equip es va trobar allotjat en un hostal de carretera en condicions insalubres la primera nit, descrit pels protagonistes com un "tuburbi" brut i sense el mínim confort. • Gestió directiva: Gràcies a la ràpida intervenció de directius com Paco Franco i Javi Mas, l'equip es va traslladar d'amagat a un hotel de qualitat per poder afrontar la competició. • Resultats esportius: El CBT va debutar amb una gran victòria contra el Gandia, però el desgast físic d'una temporada exigent i la falta d'experiència en fases finals van passar factura en els partits contra Corunya i Tenerife. Impacte i Llegat Tot i no assolir l'ascens en aquell moment, els tertulians coincideixen que l'experiència de Càceres va ser el fonament dels èxits posteriors: "No vam pujar perquè no ens tocava aquell any, però va ser la culminació d'una feina i l'inici d'una dècada triomfal." En l'àmbit social i mediàtic, va suposar la primera gran mobilització de la premsa local de Tarragona i la consolidació d'una afició que començava a somiar amb l'ACB.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
29'
Periodisme i 25 anys d'història del CB Tarragona
El Periodisme Esportiu i el Creixement del Bàsquet Aquest episodi commemora els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT) a través de la mirada dels periodistes que han cobert la seva trajectòria. Es discuteix l'evolució de la informació esportiva a la ciutat, passant d'un domini absolut del futbol a un reconeixement progressiu del bàsquet. L'Herència de Fermí Morera Els tertulians reten un homenatge especial a Fermí Morera, considerat el motor que va dignificar el bàsquet als mitjans locals. Gràcies a la seva insistència: • El bàsquet va passar de tenir breus a ocupar pàgines senceres. • Es van realitzar les primeres retransmissions en directe a Ràdio Cadena (1980). • Es va encunyar la terminologia pròpia de l'entorn cebetista. Evolució i Reptes Mediàtics El debat destaca la dificultat inicial per fer-se un lloc en una ciutat històricament futbolera i centrada en el Gimnàstic. Alguns conceptes clau discutits són: • La marginació inicial: Als anys 80, el bàsquet era considerat secundari i gairebé no rebia cobertura. • Professionalització: L'ascens a la Lliga LEP i les fases d'ascens a Càceres (90-91) van marcar un punt d'inflexió. • La relació amb el Nàstic: S'analitza la rivalitat i el sentiment de greuge informatiu que el CBT ha sentit històricament respecte al futbol. El Futur: Pavelló i Lliga ACB Els periodistes coincideixen que el club té una estructura exemplar i familiar, però identifiquen dues necessitats urgents per al futur: "S'ha aconseguit tot llevat de la instal·lació pròpia. La guinda que falta és el pavelló." • Infraestructures: La necessitat imperant d'un pavelló multiusos que substitueixi l'ús precari de la Plaça de Braus. • Lliga ACB: El repte de pujar al graó definitiu, tot i les limitacions econòmiques de l'entorn. Anècdotes de Viatges Es recorden les expedicions "heroiques" en autobús per tota la península, amb viatges de fins a 17 hores a Galícia, compartint habitacions amb directius i vivint situacions de gran camaraderia entre premsa i club.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els seus presidents
Un recorregut per la història del CBT Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT), reunint els presidents que han guiat l'entitat des de la seva fundació l'any 1978. La conversa destaca l'estabilitat institucional del club, que només ha tingut cinc presidents en un quart de segle. Les etapes de la presidència Al llarg del programa es repassen les diferents èpoques que ha viscut el club, marcades pel perfil de cada dirigent: • Pere Ferrer (1978-1981): El fundador i impulsor inicial. Va haver d'afrontar els inicis més precaris amb un pressupost de tot just 280.000 pessetes. • Pau Martí (1981-1983): Etapa de continuïtat i de projecció del bàsquet a les escoles de la ciutat. • Pere Tobilla (1984-1989): Exjugador i entrenador que va centrar els seus esforços en la consolidació de la base i l'escola del club, tot aconseguint l'ascens a la segona divisió. • Xavi Mas (1989-1997): Va liderar el salt qualitatiu i professional. Durant el seu mandat es van signar convenis clau, es van fitxar els primers americans i el pressupost va créixer fins als 85 milions de pessetes. • Rafael Pintado (1997-actualitat): President en el moment de l'entrevista, responsable d'una nova etapa d'expansió social i l'ascens a categories professionals com la LEB. Reptes econòmics i institucionals Els interlocutors coincideixen que la gestió del club ha estat, sovint, una tasca de "sonats pel bàsquet": • Contrast de pressupostos: De les 300.000 pessetes inicials s'ha passat a un pressupost que ronda el milió d'euros, reflectint el canvi de dimensió de l'entitat. • L'ajuda institucional: Mentre que en els inicis les institucions posaven traves i encarien els lloguers dels pavellons, actualment l'Ajuntament de Tarragona és un col·laborador estret del projecte. "No és un problema d'interès per tenir continuïtat, sinó que, de vegades, et venen ganes de marxar i el que no pots fer és fer-ho perquè no hi ha ningú més." Moments per al record El programa tanca amb una reflexió sobre els millors i pitjors moments: • L'emoció de la presentació de l'himne del club. • Els èxits esportius de les seccions femenina i masculina. • La duresa de les "portes tancades" quan es buscava finançament en temps de crisi.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 Anys del CBT: L'Evolució de l'Arbitratge
Resum de l'episodi Aquest capítol especial commemora els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en una figura sovint oblidada però essencial: l'àrbitre. A través d'una tertúlia amb quatre àrbitres de diferents generacions de les comarques de Tarragona, es repassa des dels inicis de la promoció del bàsquet a la ciutat fins a la complexitat de l'arbitratge modern. Història i Promoció del CBT El programa recorda els esforços de la junta de Pere Ferrer per arrelar el bàsquet a Tarragona a finals dels anys 70: • L'organització de partits emblemàtics a la Rambla (1979) i les primeres 25 hores de bàsquet (1980). • L'atracció de grans figures com Xixi Creus o els Harlem Globetrotters. • La consolidació del club com a referent ja l'any 1982, coincidint amb el quart any de vida i la creació de l'equip femení. La Figura de l'Àrbitre Els convidats (Lluís Tió, Jordi Llaveria, Gerard Munguió i Manel de l'Amo) discuteixen la seva vocació i l'evolució del seu ofici: • Vocació: Molts s'inicien per seguir lligats al bàsquet després d'haver estat jugadors, sovint motivats per la manca de sortida competitiva en arribar a la categoria júnior. • Evolució: S'ha passat d'un arbitratge més intuïtiu a una preparació rigorosa que inclou anàlisi de vídeo, proves físiques estrictes i una tècnica de col·locació i seguiment molt més exigent. • L'espectacle: Coincideixen que l'àrbitre no ha de "manar" per imposició, sinó gestionar el partit perquè l'espectacle flueixi. Anècdotes i Reptes Es comparteixen experiències viscudes a la pista, des de situacions de tensió extrema fins a moments absurds: • > "Va ser l'única vegada que he tingut por... ens vam haver d'ensabonar tantes vegades al vestuari esperant que marxés la gent, que vam quedar nets que feia por." • Anècdotes divertides com pilotes que queden encallades o jugadors que encistellen a la seva pròpia cistella per confusió. • La dificultat d'arbitrar regles complexes com les passes de revers, que sovint generen incomprensió entre el públic.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
29'
CBT: 25 anys d'història del bàsquet femení a Tarragona
El llegat femení al Club Bàsquet Tarragona (CBT) L'episodi ret homenatge a les dones que han format part del Club Bàsquet Tarragona al llarg de 25 anys, destacant la importància del sacrifici individual per consolidar l'entitat. Tot i que les categories femenines han patit una històrica manca de públic en comparació amb el masculí, la il·lusió i la unió del grup han estat els pilars fonamentals del seu èxit. Els inicis i l'esperit amateur • El primer equip sènior femení va debutar la temporada 1981-1982, format majoritàriament per jugadores del Sagrat Cor. • Durant els primers anys, el club funcionava amb un esperit totalment familiar: els viatges es feien en cotxes particulars de pares i entrenadors, pagant ells mateixos la benzina. • La transició cap a la professionalització no va arribar fins a finals dels 80, deixant una època de records on l'amistat prevalia sobre la competició. L'època daurada i el sentiment de família • Es destaca la fita de principis dels 90, quan l'equip va aconseguir dos ascensos consecutius, passant de primera catalana a primera divisió. • Les convidades coincideixen que la clau de l'èxit va ser la pinya que feien les jugadores, mantenint una relació de 24 hores que combinava la vida esportiva amb la personal. Reptes i desigualtats respecte al masculí • Discriminació vs. Priorització: Tot i que no se senten discriminades directament, reconeixen que el club prioritza recursos (com el fisioterapeuta o fitxatges) cap al sènior masculí. • Abandó prematur: El bàsquet femení pateix més baixes per motius laborals, ja que, a diferència dels homes, les dones no poden viure exclusivament d'aquest esport. "Sense el sacrifici anònim de tots aquells jugadors i jugadores dels inicis, no s'hagués pogut fer la cimentació del CBT." El futur de la secció Per a la temporada actual, l'objectiu principal és la permanència, amb l'esperança que la millora de recursos econòmics permeti aspirar a fites més altes en el futur.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
La Història del CBT: Directors Tècnics i Orígens
Orígens i Primera Lliga del CBT En l'inici del programa es repassa la primera lliga del Club Bàsquet Tarragona (CBT), marcada per la joventut d'una plantilla d'uns 22 anys que competia contra veterans en un ambient de vegades hostil. Es destaca la gesta d'haver provocat el descens del Club Bàsquet Valls. Aspectes Clau dels Inicis: • Pressupost de 377.000 pessetes amb només 120 socis. • Partits jugats al pavelló de l'Èlida en condicions d'incertesa institucional. • La convivència amb regles antigues, com la possibilitat d'empatar partits. La Figura del Director Tècnic El gruix de l'episodi se centra en una taula rodona amb quatre directors tècnics de diferents etapes: José Córcoles, Jesús Sanjosé, Vicenç Saneuja i Francesc Canals. Evolució i Responsabilitats: • Creació del càrrec (1989): José Córcoles explica que la figura va néixer per coordinar els equips federats i establir una filosofia de joc. • Captació de talent: La transició d'un mercat local cap a competicions de preferent, que va obligar el club a fitxar jugadors de base per cobrir necessitats tàctiques específiques. • Gestió de la base: Actualment, el club coordina uns 15 equips i 150 jugadors, buscant l'objectiu final que els joves arribin al primer equip. Problemàtiques: Instal·lacions i l'Entorn Un tema recurrent és el dèficit crònic d'instal·lacions a Tarragona, amb anècdotes sobre els Tinglados del Port, on els jugadors sortien "negres com carboners" a causa de la pols de carbó del moll. "La figura del director tècnic és una tasca anònima, treballant molt a l'ombra, però amb grans satisfaccions quan un jugador de la base arriba al primer equip." El Fenomen del "Pare Manager": S'analitza com la relació amb les famílies ha canviat. Els tertulians coincideixen que l'actualitat és més complexa a causa de l'exigència dels pares, influenciats per l'èxit de figures com Pau Gasol, cosa que sovint entorpeix la tasca formativa.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Orígens i Fundació del Club L'episodi rememora la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) l'11 de setembre de 1978. El naixement del club va ser fruit d'una escissió del Nàstic de Tarragona a causa de discrepàncies amb la directiva de l'època. Un grup de jugadors i l'entrenador Jesús San José van decidir crear una nova entitat sota l'empara del CIM (Club Integral Mixta). "Un part una mica dolorós... un grup de jugadors decideixen abandonar el Nàstic per anar a crear un nou club." La Veu dels Socis Històrics Es reuneixen diversos socis amb números de carnet molt baixos (com el 20, 22 o 51) per compartir la seva experiència durant aquest quart de segle: • Josep Felip (Soci 143): Entrenador fundador que va viure el trencament inicial. • Josep Pujol (Soci 22): Vinculat des dels primers mesos per amor a l'esport i a la ciutat. • Fernando Rodríguez (Soci 20): Exemple de fidelitat absoluta que segueix totes les categories. Evolució i Filosofia del CBT Els convidats descriuen el club com una entitat basada en l'autogestió i el voluntariat. En els inicis, els mateixos directius i socis feien de paletes per habilitar pistes com la del Tinglado. Les Etapes del Club • Època Fundacional: Jugadors que eren alhora socis i tècnics. • Època Familiar: Creixement gràcies a l'escola de bàsquet i la implicació de les famílies. • Època Professional: Consolidació en categories nacionals i transformació en un club amb massa social d'abonats. Moments Memorables i Reptes de Futur Es recorden fites com l'ascens contra el Gandia i l'època daurada del bàsquet femení (92-93). Com a gran repte de futur, tots els socis coincideixen en el somni de veure el CBT a l'ACB, mantenint sempre el suport indestructible a les categories de base.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
Fundació i inicis del Club Bàsquet Tarragona (1978-2003)
Orígens del Bàsquet a Tarragona L'episodi comença amb una retrospectiva històrica a càrrec d'Enric Pujol, recordant que el bàsquet va arribar a Tarragona el 1924, només tres anys després de la seva entrada a Catalunya. En els seus inicis, l'esport era compartit per entitats com el Nàstic, la Salle i l'Escola de Maestria, fins que a finals dels anys 70 es va produir el fet definitiu: la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT). La Ruptura amb el Nàstic i la Fundació del CBT El programa reuneix cinc figures clau de la fundació (Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles) per explicar la transició des de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona cap a un club independent l'11 de setembre de 1978. Motivacions Principals • Independència esportiva: Volien deixar de ser el "segon esport" d'altres clubs poliesportius. • Especialització: Crear una entitat dedicada exclusivament al bàsquet. • Amistat: El grup estava format per una penya d'amics, molts procedents del Col·legi Sant Pau. Reptes de la Primera Etapa Els fundadors recorden els inicis com una època de "romanticisme i inconsciència", marcada per la falta de recursos i les traves institucionals: • Instal·lacions: Van haver de lluitar per l'ús del Pavelló de Sant Jordi, sovint amb tarifes elevades i pressions externes. • Gestió de guerrilla: Els mateixos jugadors feien de directius, entrenadors i delegats. Fins i tot s'encarregaven d'enganxar cartells o traslladar els equips inferiors en cotxes particulars com 600 i Minis. • Recursos Econòmics: Es finançaven a través de familiars, socis (uns 60 el primer any) i iniciatives curioses. "Érem 30 o 40 sonats... ens rebotava molt el fet que no creguessin en nosaltres." Anècdotes i Supervivència • El festival de Pere Tàpies: Una de les primeres iniciatives per recaptar fons al Camp de Mart que va acabar en un cert fracàs econòmic, obligant a passar la safata entre el públic. • L'altell del CIM: Les reunions de la junta es feien en un local amb un sostre tan baix (1,60 m) que els jugadors havien d'estar ajupits. • Publicitat i oci: Ús de cotxes descapotables amb altaveus per promocionar festes a discoteques com Longplay i el CIE de la Pineda. • El 23-F: La junta es va mantenir reunida durant el cop d'estat de 1981, seguint les notícies per la ràdio mentre treballaven pel club.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
32'
L'ascens històric del CBT a la LEB Or
Història d'una ambició: El pas al bàsquet professional El podcast repassa les dues temporades clau (2000-2002) en què el Club Bàsquet Tarragona (CBT) va fer el salt definitiu cap al professionalisme a la categoria LEB 2. Sota la presidència de Rafael Pintado, el club va decidir no perdre el "tren de la història" i apostar per un pressupost de 80 milions de pessetes per estructurar un projecte sòlid. La Temporada 2000-2001: La fundació amb Ricard Casas Amb l'arribada de Ricard Casas, un entrenador amb gran projecció, l'equip es va consolidar ràpidament. Malgrat ser un equip nou a la categoria, els resultats van ser immediats: • Consecució de la Copa LEB 2. • Subcampions de la lliga regular. • Una gran connexió amb l'afició, passant de 300 a 3.000 espectadors al Serrallo. Tanmateix, la temporada va acabar amb una decepció dramàtica: l'eliminació en el cinquè partit del play-off contra el Cornellà després d'una pròrroga angoixant. La Temporada 2001-2002: L'èxit de Porfirio Fisac Després de la marxa de Casas al Manresa, Porfirio Fisac va agafar el relleu. L'equip va mantenir la base, reforçant-se amb jugadors com Miqui López i Gaby Ruiz. Aquesta etapa va culminar el 25 de maig de 2002 amb l'històric ascens a la LEB Or (L'Alepo) contra el Gandia. "Va ser un 25 de maig que es va inscriure amb lletres d'or a la història del CBT." Factors clau de l'èxit • Lideratge directiu: El compromís de Rafael Pintado i Ramon Martínez per professionalitzar l'estructura del club. • Jugadors emblemàtics: La importància de figures com Nacho Ferrer i Xavi Paricio, que van aportar experiència i qualitat. • Mentalitat de grup: Els participants coincideixen que la pinya humana del vestuari va ser superior a la simple relació professional.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
25 Anys del CBT i la nova Fundació Privada
Resum de l’episodi Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT) i se centra en la presentació i anàlisi de la Bàsquet Tarragona Fundació Privada, un ens creat per enfortir els vincles socials i patrimonials del club. La Fundació: Origen i Objectius La Fundació es va constituir formalment el desembre de 2001 amb el suport inicial de 41 socis i patrons. Els seus pilars fonamentals són: • Vincle entre Bàsquet i Cultura: Promoure el lligam de l'esport amb la música, la literatura i l'art. • Creació de Patrimoni: L'objectiu a llarg termini és aconseguir instal·lacions pròpies (terrenys o pavellons) per dotar el club d'estabilitat. • Suport al Bàsquet Base: Centrar els recursos en la formació de joves jugadors, separant-ho de la gestió econòmica de l'equip professional. Actes del 25è Aniversari Durant el programa es repassen les fites de la celebració del primer quart de segle de vida del club: • La publicació del llibre d'Enric Pujol sobre la història del CBT. • El concurs de dibuix per a escolars, que va culminar en l'edició d'un calendari. • La creació i presentació de l’Himne del Club, interpretat per una orquestra de 69 joves. • La futura recerca d'una mascota oficial mitjançant un nou concurs obert a la ciutat. "El més important és implicar a tota la ciutat i que l'Ajuntament prengui nota de la manca d'un gran palau d'esports per poder competir algun dia a la Lliga ACB." Perspectives de Futur Els membres del patronat coincideixen que el paper real de la Fundació començarà a partir de setembre, un cop finalitzats els actes commemoratius. Es posarà èmfasi en la nova llei de fundacions, que ofereix millors avantatges fiscals (fins al 70% de deducció) per atraure més col·laboradors i empreses de l'entorn de Tarragona.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
La història dels espònsors i el suport al CBT
Evolució del patrocini al Club Bàsquet Tarragona L'episodi repassa la trajectòria de 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en la figura dels espònsors i la seva importància vital per a la supervivència de l'entitat. Es destaca que, especialment en els inicis, trobar finançament era una feina feixuda i desagraïda, ja que les institucions postfranquistes no prioritzaven l'esport. Els pioners del patrocini privat En els anys 80, el club va sobreviure gràcies a empreses locals i forasteres que van apostar pel projecte per romanticisme i sentiment de ciutat: • Cinemas Óscars: Representat per Joan Montserrat, va ser clau a mitjans dels 80 amb aportacions de 250.000 pessetes. • Fleca Flaquer / Flaxburger: Pere Flaquer explica com la insistència de la directiva els va portar a invertir prop de 3 milions de pessetes anuals. • KM Tiendas: Antonio Miras destaca l'etapa dels 90 amb inversions de fins a 5 milions de pessetes i el suport al bàsquet femení. El paper de l'administració pública Davant l'absència de grans multinacionals compromeses, l'Ajuntament de Tarragona ha assumit un rol protagonista en les darreres temporades: • L'ajuda pública es justifica pel desig de fer tarragonisme i donar contingut social a la ciutat. • Existeix una crítica directa cap a la indústria química i les entitats financeres (com Caixa Tarragona) per la seva falta d'implicació proporcional als seus beneficis. Reflexions sobre la rendibilitat i el futur Els convidats coincideixen que el patrocini esportiu no és només una qüestió de números, sinó de cor: "A vegades el cor et mana, i amb el bàsquet ja no em mirava els números, em mirava el cor. Veure l'ascens no té preu." Es conclou que la integració de les empreses en el teixit local és fonamental per al creixement de la capitalitat de Tarragona.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: Rivalitats i Història Viva
Repàs de les Dècades Daurades del CBT L'episodi comença amb una retrospectiva del salt qualitatiu que el Club Bàsquet Tarragona (CBT) va donar a mitjans de la dècada dels 80. Es subratlla la consolidació de figures claus i l'arribada de jugadors que van canviar la dinàmica de l'equip, fent-lo un rival temible gràcies a la direcció de Jesús San José. Jugadors Històrics i Rècords Es fa un homenatge a les figures que han marcat les estadístiques del club: • Xavi Mas: El jugador amb més temporades (11) i més partits disputats (285). • José Martínez: Màxim anotador històric amb 2.573 punts. • Paco Borrell: El referent sota els taulells, considerat el millor rebotador. • Carles Torruella i Ambros Domingo: Peces fonamentals en l'anotació durant els anys 80. La Veu dels Rivals: El Derbi Provincial La part central del programa reuneix cinc convidats que han viscut la rivalitat amb el CBT des de diferents equips com el Nàstic, el CB Valls, el Reus Deportiu i el Vendrell. Rivalitats i Ambients de Pista Es discuteix la diferència entre el públic de Tarragona i el de localitats properes: • Es descriu el pavelló de Valls i Reus com a pistes ratoneres amb una pressió ambiental molt superior a la de Tarragona. • Segons els convidats, el públic tarragoní ha estat històricament més "fred" o "adormit", centrat més en el joc que en la pressió al rival. • La rivalitat amb el Nàstic es recorda com una qüestió generacional i civil, nascuda de la mateixa escissió del club. "L'esport sense passió no s'acaba de transmetre; al CBT li ha faltat guanyar-se el cor de la gent a través de la passió, més enllà de la serietat institucional." Estructura i Futur Professional Els tertulians coincideixen que el CBT ha estat el club més professional i planificat de la província, fet que l'ha portat a les categories d'elit (LEB 1). Tot i això, critiquen la inestabilitat de les categories de la Federació Espanyola, que dificulta que l'espectador casual entengui on competeix l'equip. Es conclou que l'arribada a l'ACB seria el catalitzador definitiu per a l'afició de la ciutat.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: El repte de les instal·lacions pròpies
La Trajectòria i el Model de Pedrera del CBT El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha celebrat el seu 25è aniversari destacant la seva evolució des de la presidència de Pere Tubilla. El club va implementar un model d'èxit basat en la col·laboració amb col·legis de la ciutat, com la Salle, Sant Pau i les Teresianes. • El projecte va ser un mirall del model de la Salle de Gràcia. • Les 25 hores de bàsquet van esdevenir l'aparador principal per a les joves promeses. • Actualment, el club controla prop de 350 jugadors i més de vint equips federats. Impacte Social i Esportiu L'aposta per la base no només ha generat jugadors (especialment en el femení, amb un 70% de jugadores sorgides de les escoles), sinó que ha consolidat el bàsquet com l'esport amb més practicants a Tarragona, augmentant significativament el teixit social del club. El Debat de les Instal·lacions: Un Problema Històric Des de la seva fundació el 1978, el CBT ha patit una mancança crònica d'instal·lacions pròpies, havent d'utilitzar espais cedits o municipals. Durant la tertúlia, diversos representants institucionals i exdirectius han analitzat aquesta problemàtica: • Pavelló Sant Jordi: Va ser el nucli on el club va créixer, tot i que amb greus limitacions logístiques. • Dèficit Històric: L'any 1989, la ciutat només disposava d'un pavelló municipal, el de Camp Clar. • El Pavelló del Serrallo: Creat per la pressió i necessitat del CBT, tot i que el seu ús és compartit amb altres entitats, fet que encara genera debat sobre l'exclusivitat i la gestió. Perspectives de Futur i Model de Ciutat Els convidats apunten que la configuració desvertebrada de Tarragona ha obligat a repartir els recursos entre molts barris, dificultant la creació d'un gran complex esportiu únic. "Si haguéssim tingut les mateixes facilitats que altres clubs de la ciutat, avui estaríem jugant a l'ACB." Es planteja la necessitat de construir micropavellons per a l'esport de base per tal d'alliberar espais de competició com el Serrallo i permetre que els clubs d'elit disposin de millors franges horàries.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
Història i Rivalitat: Els Derbis CBT vs. Nàstic
La Rivalitat Històrica del Bàsquet a Tarragona Aquest episodi realitza un viatge retrospectiu als 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se especialment en els mítics enfrontaments contra el Gimnàstic de Tarragona. Durant la dècada dels 80, aquests derbis van marcar una època daurada en l'esport local, caracteritzada per una intensitat màxima a la pista però una gran amistat fora d'ella. Els Primers Enfrontaments Oficials • El primer duel oficial data de l'11 d'octubre de 1981 al pavelló de Sant Jordi, amb victòria del CBT (78-65). • Es destaca el partit del gener de 1982, la primera transmissió en directe per ràdio, que va acabar amb una polèmica cistella de segon de Xavi Mas. Característiques de la Rivalitat • Sana competició: Tot i que hi havia tensió entre directius o aficions puntuals, els jugadors mantenien una relació de companyonia absoluta. • Diferents estils de joc: El CBT es definia com un equip més tècnic i de conjunt, mentre que el Nàstic destacava per la seva alçada i individualitats. • Escenari compartit: Ambdós equips jugaven com a locals al Pavelló Sant Jordi, un fet insòlit que feia que el "factor camp" fos pràcticament inexistent. Comparativa amb altres derbis "La rivalitat amb el Valls era diferent; allà hi havia molta més pressió ambiental pel públic, mentre que a Tarragona tot era més correcte i entès." Els convidats recorden com el públic de Tarragona era expert i proper, format sovint per familiars i altres jugadors, el que generava un ambient de respecte malgrat la passió del moment.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: Conversa amb els entrenadors històrics
Una història compartida a les banquetes En commemoració del 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT), aquest episodi reuneix algunes de les figures més rellevants que han dirigit l'equip. Es realitza un repàs pels 12 entrenadors que han passat pel club, destacant especialment la figura de Jesús San José, qui va estar al capdavant durant 13 temporades i va ser clau en la transició cap al professionalisme. L'evolució del bàsquet i la professionalització Els convidats debaten sobre com ha canviat l'esport des de finals dels anys 70: • La millora de l'estructura organitzativa del club ha estat superior, en ocasions, a l'evolució purament tècnica. • La introducció de jugadors estrangers i el canvi de mentalitat cap a una lliga més exigent. • El record de moments clau com els ascensos a l'antiga Primera B o les fases d'ascens a Cáceres. Bàsquet masculí vs. femení Diversos tècnics han dirigit tant equips masculins com femenins, compartint reflexions interessants: • Diferència física: On el bàsquet masculí guanya en espectacularitat (esmaixades), el femení destaca per la intel·ligència tàctica. • Compromís humà: S'emfatitza que en el bàsquet femení la connexió entre entrenador i equip sol ser més estreta per la manca d'incentius econòmics, basant-se purament en l'estima pel joc. La gestió de persones i vestidors "L'entrenador difícilment pot arribar a solucionar moltes coses si el grup no té una dinàmica positiva d'entrada." Els tècnics coincideixen que la clau de l'èxit no és només la tàctica, sinó la coherència i la gestió humana: • La importància de definir clarament els rols (rules) de cada jugador. • La figura del segon entrenador com a "pont" i segon parell d'ulls per detectar el que el primer no veu. • La distància professional: es conclou que és gairebé impossible mantenir un vincul de amistat pura amb els jugadors mentre s'està en actiu, per no comprometre l'autoritat. Reptes i crisis: Casos d'indisciplina Davant de situacions de crisi o indisciplina, el consell dels experts és clar: actuar amb calma i mai prendre decisions "en calent". Cal aplicar el reglament intern amb fredor per preservar l'estabilitat del grup.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
29'
La història i evolució del bàsquet femení al CBT
El Gir Copernicà del Bàsquet Femení L'episodi repassa la trajectòria de la secció femenina del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant com va passar de ser considerat un esport purament familiar a convertir-se en un referent competitiu. Sota la direcció de Pere Tubilla i posteriorment amb l'impuls de la fase d'ascens de 1993, l'equip va assolir fites històriques. La Dècada Daurada i el Grup Humà Els entrenadors convidats coincideixen que l'èxit no va ser només tècnic, sinó fruit d'una cohesió humana excepcional. • Es destaca la figura de jugadores com Yoli Pueyo, Elvira Raya i les germanes Bergadà. • La transició cap a un bàsquet més professional va implicar passar de tres a sis sessions d'entrenament setmanals. Diferències entre el Bàsquet Masculí i Femení En el debat sobre si és diferent entrenar homes o dones, sorgeixen punts clau sobre la gestió de grups: • Psicologia i Comunicació: Segons els tècnics, l'entrenador de jugadores ha de ser un millor psicòleg i comunicador, ja que l'aspecte afectiu i el reconeixement no econòmic són motors vitals. • La Pinça (La Pinya): Es descriu el vestidor femení com una unitat molt més tancada i cooperativista que el masculí. • Sentit de pertinença: Les noies han captat millor la filosofia CBT, sentint el projecte com a propi des de les categories inferiors (la piràmide). "Amb les noies, si et compromets amb elles i els compleixes, elles et compliran en tot. És una relació mútua." Reptes i Reconeixement Tot i els èxits esportius, el podcast no defugi la realitat del club: • El prejudici històric de ser considerades "plat de segona taula". • La frustració de no poder pujar a l'elit (LF2 o Divisió d'Honor) per falta de recursos econòmics, prioritzant sempre el sènior masculí sota criteris de pressupost.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
CBT: 25 anys de directius i passió pel bàsquet
La figura del directiu al Club Bàsquet Tarragona L'episodi ret homenatge a les persones que han format part de la junta directiva del CBT durant els seus primers 25 anys. Es descriu el directiu d'un club modest com algú altruista que dedica temps i recursos personals sense rebre res a canvi, més enllà de la satisfacció de veure créixer l'entitat. Sacrifici i compromís personal Els convidats coincideixen que la tasca directiva comporta una sèrie de reptes i sacrificis: • Gestió logística: Des de penjar publicitat a la pista fins a posar el cotxe particular per als desplaçaments de la base. • Càrrega emocional: Mantenir la motivació malgrat les crítiques i els mals de cap que genera la gestió diària. • Sentit de pertinença: Molts directius han estat prèviament jugadors o entrenadors, el que els atorga una visió molt propera a la realitat de la pista. El pilar familiar i el paper de la dona Es destaca que el CBT funciona com una entitat familiar. Sense el suport de les parelles i famílies, la viabilitat del club seria impossible: • Les dones col·laboren activament en la logística de tornejos i actes socials (com les 25 hores de bàsquet). • El suport a casa és clau quan apareixen moments de fatiga o desànim. "Si no m'haguessin animat a casa en moments de flaquesa, possiblement hauria plegat." L'èxit de la base i el somni de l'ACB Es repassen fites històriques i noms propis que simbolitzen l'èxit del model del club: • El cas de Bernie Álvarez, jugador format al conveni amb La Salle que va arribar a l'elit i a la internacionalitat. • L'aposta pel bàsquet femení, tot i les dificultats econòmiques i la manca de remuneració per a les jugadores. • La possibilitat real d'arribar a l'ACB, sempre que la ciutat, les institucions i les empreses es bolquin amb el projecte per donar-li l'impuls definitiu.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Jugadors i Història
Repàs de la Trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) L'episodi commemora el quart de segle de l'entitat, fent un recorregut des dels seus orígens humils fins a la seva consolidació com un dels clubs referents de la ciutat. S'analitza la influència dels jugadors estrangers i l'evolució de l'equip masculí sènior. Els Jugadors Estrangers i l'Impacte Americà El podcast destaca la importància dels fitxatges internacionals en el creixement del club: • Llegendes americanes: S'esmenten figures com Mitch Smith, gran anotador que va omplir el pavelló, i Derrick Bryan, per la seva integració i regularitat. • Rendiment i adaptació: Es recorden jugadors com Toni Douglas, Kenny Wood i el cas curiós de Melvin Love, ex-NBA que només va jugar un partit. • Visió del club: El CBT destaca per no haver hagut de tallar gairebé mai un jugador americà a mitja temporada, demostrant un bon criteri de selecció. El Naixement i els Primers Anys (1978-1979) Els fundadors recorden com el club va començar des de zero a la Tercera Divisió: • Els mateixos jugadors formaven part de la junta directiva, fent tasques de gestió i esportives simultàniament. • L'inici va estar marcat per la lluita per no baixar i una estructura molt amateur on la il·lusió suplia la manca de recursos. Professionalització i Època Daurada A mitjans dels anys 80, amb jugadors com el José Manuel Martínez i el Quim Teixés, el club fa un salt qualitatiu: • Pujada a Segona Divisió: Es descriu com l'època en què el pavelló s'omplia i la ciutat es bolcava amb l'equip. • Evolució física: Es destaca el canvi de paradigma; el bàsquet passa de ser un esport de 'escola' a un joc molt més físic, ràpid i estructurat. • Scouting i Tàctica: S'explica com l'entrenador Jesús San José ja feia anàlisis dels rivals a Barcelona, un fet avançat per l'època. Les Instal·lacions i l'Ambient al Pavelló Sant Jordi Les mancances d'infraestructura van ser una constant històrica: "Teníem molt poc horari, compartíem pista amb juvenils i júniors, i a les 11 de la nit ens apagaven la llum de cop." • L'ambient de germanor entre les seccions masculina i femenina era notable, compartint espais i celebracions, tot i que el sènior masculí sempre fos el focus d'atenció principal. Valors i Llegat L'episodi clou amb una reflexió sobre els valors que han permès al CBT sobreviure i créixer durant 25 anys: • Amistat i germanor dins del vestidor. • Honradesa i capacitat de treball. • Un nucli de jugadors formats a la casa que van ser la base del projecte.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 29min
Reflexions de Comiat i Rutines de Matí
Resum de l'Episodi Aquest episodi presenta una estructura peculiar basada en la repetició i la reflexió sobre el pas del temps. A través d'una seqüència de salutacions i comiats, es convida a l'oient a valorar la constància de les rutines diàries. Temes Principals • L'hàbit del comiat: La importància de tancar cicles diaris amb la frase "Fins demà". • La continuïtat: Com la repetició d'un missatge pot generar una sensació de seguretat i estructura. • El silenci i la pausa: Ús de moments de buit per emfatitzar la transició entre una jornada i la següent. "Fins demà és una promesa de retrobament i una mostra de la nostra resiliència quotidiana." Conceptes Clau • Temporalitat: La noció de com el temps s'estructura en blocs de 24 hores. • Ritualisme: L'acte de repetir paraules específiques per marcar el final de l'activitat. Es discuteix com aquestes paraules influeixen en el subconscient i ens preparen per al descans i la posterior renovació d'energies.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 8min
Reflexions de Comiat i Futur: Una Jornada de Tancament
Perspectives de Futur i Tancament de Cicle L'episodi d'avui se centra en el concepte del comiat com a transició cap a noves oportunitats. S'analitza com les interaccions diàries i els missatges de tancament influeixen en la nostra psicologia del treball. Conceptes Clau Discussió • La importància de la consistència en la comunicació interpersonal. • Estratègies per mantenir la motivació en entorns repetitius. • L'impacte del benestar emocional a l'hora de finalitzar una jornada laboral. "Cada comiat és realment una preparació per al retrobament de demà." Anàlisi del Discurs i Repetició S'examina el fenomen de la redundància en el llenguatge i com aquesta pot ser utilitzada com una eina de mindfulness per ancorar-nos al present. La repetició sistemàtica del missatge reforça la idea de continuïtat i seguretat dins d'un marc temporal definit.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
50'
Acomiadaments i Reflexions: Fins demà!
Resum de la Sessió Aquesta sessió es caracteritza per una iteració constant de missatges de comiat, centrats en la frase "Fins demà!". El contingut reflecteix una estructura de tancament repetitiu que s'allarga durant tota la gravació. Temes Principals • L'adéu com a mantra: La repetició sistemàtica de la salutació final. • Persistència del missatge: El manteniment de la mateixa idea durant més de 45 minuts. Estructura del Discurs Primera Part: La Salutació Estàndard Durant la primera meitat, l'interlocutor manté una cadència regular expressant desitjos de retrobament per al dia següent. Segona Part: Èmfasi i Exclamació A partir del segon 1736, el to canvia cap a la puntuació exclamativa, centrant-se en l'expressivitat del signe final per tancar la comunicació de manera definitiva. "Fins demà!" Aquesta cita resumeix l'essència absoluta de tota la transcripció presentada.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
57'
Electrodomèstic: Green Velvet, Kraftwerk i Sessió Electropop
Panorama del Rei de l'Electro i Sessions Especials L'episodi d'avui d'Electrodomèstic ret homenatge a algunes de les figures més influents de l'escena electrònica mundial, combinant clàssics atemporals amb sessions contemporànies. Green Velvet i Himnes Apocalíptics Una de les seccions destaca la figura de Green Velvet, descrit com el Rei de l'Electro per excel·lència. Es posen en relleu els seus tres pilars artístics: • La seva icònica cresta verda. • Una actitud punk inconfundible. • El seu hit "La La Land", qualificat com un autèntic himne per a un món apocalíptic. Kraftwerk: Els Pares de l'Electrònica El programa dedica un espai a Kraftwerk, subratllant la seva importància històrica: • Són considerats els pares de la música electrònica. • La seva influència ha estat decisiva per a la música del final del segle XX. • Es fa un anunci especial sobre el seu proper concert en directe al mes de març. Sessió d'Electropop amb Napoleón La mitjanit de dimecres s'omple amb una sessió a càrrec de Napoleón, membre del duet Maniputes. • Presenta una selecció del millor electropop actual. • Inclou referències a segells com Vale Music i artistes que van des de The Postal Service fins a Talking Heads. "Al final del segle XX no s'hauria pogut escriure sense la influència de Kraftwerk." Agenda i Especial de Cap d'Any Es repassen les cites imprescindibles a sales com Sala Golfos i esdeveniments de freestyle. A més, es recorda que la setmana vinent no hi haurà programa habitual, ja que es prepara un especial de tres hores de Lounge, Electropop i Disco Music per celebrar el Cap d'Any.