Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

61009-61032 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Cursos de l'Estiu Jove a Tarragona: Dansa, Titelles i Escriptura
L'Estiu Jove a Tarragona: Creativitat i Expressió L'episodi dóna veu als organitzadors de les diverses propostes formatives per a joves (i no tan joves) de la ciutat de Tarragona durant el període estival. L'objectiu és oferir espais on gaudir sense la pressió del rendiment acadèmic, enfocant-se en l'aprenentatge del propi cos, la veu i la imaginació. Dansa i Moviment: Paisatges que Dansen • La proposta central combina la relació entre l'arquitectura, el paisatge urbà i el cos humà. • Es busca que el moviment no sigui estereotipat, sinó una resposta lliure a la vibració de l'entorn, com el parc de la Muralla o el Camp de Mar. • Inclou modalitats com el funky, la dansa contemporània i els musicals, oberts a persones sense experiència prèvia. El Món dels Titelles: Tècnica i Màgia • El col·lectiu Puiginelis Tarambana imparteix el primer curs d'iniciació a les titelles per a joves. • Es reivindica el gènere com un art total que no és només infantil, treballant la construcció, la manipulació i el llenguatge propi de cada personatge. "Quan hi ha un espectacle bo de titelles, la gent que hi va s'ho passa molt bé. És un gènere extraordinari que agrada a totes les edats." Escriptura Itinerant: Vèncer el Foli en Blanc • S'organitzen tallers d'escriptura que recorren la ciutat per buscar inspiració en els olors i l'ambient dels carrers. • Es treballen tècniques narratives per acabar creant un conte literari. • Segons l'experta: > "Escriure és una pràctica de la llibertat individual on un pot construir el món que vulgui." Inscripcions i Dates Clau • El termini d'inscripció finalitza el 30 de juny. • Les gestions es realitzen principalment a l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona (Rambla Vella) o directament als centres de dansa com Màrmara.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Vigilància i seguretat de la Creu Roja a les platges de Tarragona
Dispositiu de seguretat estival L'entrevista detalla l'inici de la campanya de la Creu Roja al litoral tarragoní, que desplega un total de 160 professionals per garantir la seguretat dels banyistes. El servei cobreix 47 platges de 17 municipis, utilitzant una infraestructura que inclou: 41 llocs de socors. 24 torres i 18 cadires de vigilància. 27 embarcacions de diversos tipus. El dia a dia a la platja de la Savinosa Alicia Galán, responsable del lloc de socors a la platja de la Savinosa (identificada al text com Rebessada), explica la logística diària de l'equip. L'horari d'atenció és de 10:00 h a 19:00 h, i les tasques matinals inclouen la preparació d'embarcacions, l'obertura d'emissores i la senyalització amb banderes. Funcions i reptes principals Més enllà del salvament pur, la tasca dels socorristes és pluridisciplinària: Vigilància preventiva: Monitorització constant des de les torres per evitar incidents. Atenció sanitària: Cures d'urgència i gestió de picades d'animals marins com meduses o peixos aranya. Suport social: Localització de nens perduts a la sorra. "Si ens estem avorrint, no fem gaire feina i això vol dir que la costa està tranquil·la." Consells de seguretat i prevenció S'emfatitza la necessitat que els banyistes respectin les indicacions dels professionals, especialment pel que fa a: Codi de colors de les banderes: Respecte absolut a la bandera vermella. Protecció solar: Evitar l'exposició directa entre les 12:00 h i les 16:00 h. Presència de meduses: Un factor variable que enguany s'ha avançat a causa de les altes temperatures de l'aigua.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Estrena teatral de 'Carrer de les Patxines, 14' a Tarragona
El retorn als escenaris del grup 45RPM El grup de teatre 45RPM, sota la direcció de Vicenç Canyón, presenta el seu darrer projecte titulat 'Carrer de les Patxines, 14'. L'obra s'estrena aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona a les 19:30 h. La formació, integrada majoritàriament per dones del món de l'ensenyament (i algunes incorporacions externes conegudes com "les afegides"), manté la seva essència de fer teatre per pur plaer i amb un marcat caràcter humorístic. L'essència de l'obra: Humor i quotidianitat L'eix central del muntatge és la vida quotidiana i les situacions divertides que sorgeixen en una comunitat de veïns. Segons el director, l'objectiu principal és fer riure el públic a través de la identificació amb els personatges: Estereotips recognoscibles: La tafanera, el veí morós o la presidenta de l'escala són perfils que apareixen a l'obra. Inspiració real: Vicenç Canyón explica que treu punta a anècdotes del dia a dia per transformar-les en material teatral. Música original: Per primera vegada, el grup presenta una banda sonora completament pròpia, abandonant les adaptacions de temes preexistents. Formació i noves incorporacions L'entrevista també destaca la consolidació del grup, que ara compta amb 14 integrants. S'han incorporat noves actrius que debuten oficialment en aquesta estrena: "Nadie és imprescindible en aquesta vida, però si no es posés seriós el director, no faríem res." Malgrat que a escena no apareixen homes, l'obra reflecteix perfils masculins i familiars a través de les interpretacions de les actrius, mantenint el to irònic i crític amb la societat actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Margarida Aritzeta presenta 'Perfils de Nora'
Entrevista a Margarida Aritzeta sobre la seva novel·la més ambiciosa L'escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva obra Perfils de Nora, un projecte que ha definit com un "part de burra" a causa de la seva llarga gestació de més de quatre o cinc anys. Es tracta d'una novel·la densa i complexa que recorre la vida d'una pintora des dels anys 20 fins a l'actualitat. Els eixos de la novel·la La història se centra en la Nora Andorrego, una dona que trenca amb les convencions del seu temps per viure una vida plena i arriscada. Alguns dels punts clau de la trama inclouen: L'amor i el trencament: La protagonista, d'origen benestant, fuig als 18 anys amb un anarquista violoncel·lista cap a l'Europa de les guerres i l'exili. El mite de Faust: Aritzeta explora què és capaç de donar una persona a canvi de tenir-ho tot. Nora és un personatge que ho vol tot i no vol triar, acceptant els altíssims costos personals que això comporta. L'evolució artística: La novel·la funciona com un itinerari pels moviments artístics del segle XX, des del figurativisme i el cubisme fins al body art i l'art digital. Simbolisme i ambientació L'obra destaca per la seva riquesa en referents culturals i geogràfics: El vi com a metàfora: El vi és un fil conductor. La història s'articula des del present a Milmanda (Conca de Barberà), on un vi de la collita del 70 amaga un secret vinculat al darrer gran amor de la Nora. Geografia de l'exili: La trama viatja per Berlín, Siena, Mèxic i, especialment, l'Argentina de la postguerra, retratant l'ambient cultural del Cafè Tortoni i personatges com Borges o Torres García. "El vi és com la vida: se li ha de donar temps, però s'ha de saber consumir en la seva plenitud." Una vida al límit Aritzeta subratlla que Nora no és un personatge convencional ni d'època, sinó una dona excepcional que practica el carpe diem de manera radical. L'autora defensa que, tot i no ser una obra autobiogràfica, ha utilitzat els seus coneixements en belles arts per dotar de versemblança aquest personatge que prefereix la plenitud momentània a la seguretat de la rutina.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Recerca sobre l'etnografia i la llengua dels masos de Constantí
L'estudi dels masos de Constantí guanya el premi de la URV L'entrevista presenta a Josep Oriol Nicolau Itell, alumne de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, que ha estat guardonat amb el Premi de Treball de Recerca de Batxillerat per la Universitat Rovira i Virgili. El seu estudi se centra en l'etnografia i l'etnolingüística dels masos de Constantí, una recerca que destaca per la seva profunditat i per la recuperació d'una part oblidada del patrimoni local. Metodologia i treball de camp El treball no es limita a la consulta bibliogràfica, sinó que es basa en un extens treball de camp. Josep Oriol explica els punts clau del seu mètode: Entrevistes orals: Ha recollit el testimoni directe de persones grans, començant pels seus avis, per documentar com es vivia anteriorment als masos. Transcripcions i anàlisi: Ha gravat i analitzat les converses per estudiar el dialecte constantinenc i les maneres de parlar pròpies de la zona. Visió personal: La proximitat al territori ha estat el motor del projecte, convertint-se en una experiència d'aprenentatge més enllà del currículum escolar. Vigència i estat del patrimoni La recerca posa de manifest la degradació del món rural a la zona: Actualment, només queden dos o tres masos habitats, la majoria per jornalers contractats i no pels propietaris. La pèrdua de patrimoni és preocupant: l'autor esmenta un mas amb pintures de Maria Fortuny que es troba en mal estat, cremat i espoliat. L'arribada d'infraestructures com l'AVE també amenaça la supervivència física d'algunes d'aquestes construccions històriques. Valor científic i futur de l'estudiant L'estudi ha estat elogiat per ser una aportació rellevant per a futurs investigadors, ja que no existia documentació prèvia sobre aquest col·lectiu a Constantí. Josep Oriol, que actualment es troba en plena setmana de selectivitat, té previst cursar el grau de Economia l'any vinent, deixant enrere una obra que ha estat descrita com: "Un treball important en si mateix, no només pel valor que té fer un treball de camp sent tant jove, sinó perquè en trauran profit altres investigadors."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Nova temporada de Toc de Castells i reptes castellers
Retorn del programa Toc de Castells L'espai radiofònic torna a la graella en format de dissabte al matí (d'una a dues), un horari estratègic per analitzar l'actualitat just després dels assaigs generals de divendres. Jordi Sorinyac detalla com es gestiona la informació en el món casteller: Fonts d'informació: Es basen en rumors, webs especialitzades i xats de discussió que després es contrasten amb trucades directes. Estructura del programa: La primera mitja hora se centrarà en entrevistes a caps de colla i presidents per conèixer les previsions de les actuacions del cap de setmana. Reptes de la temporada castellera El programa destaca una preocupació central que sembla ser la "cançó de l'estiu" del sector: Falta de camises: S'observa una menor afluència de gent als patis d'assaig comparat amb l'any passat, un fet que repercuteix directament en les construccions que es veuen a plaça. Calendari: Després del parèntesi post-Sant Jordi, s'espera que la festivitat de Sant Joan actuï com el tret de sortida oficial per a una activitat continuada fins a Santa Tecla. "Aquesta sembla que és la cançoneta: que les colles, de moment, estan arrossegant menys gent." L'espai promet seguir de prop les grans colles, com la Jove de Tarragona, que ja ha començat a rodar castells de vuit, i altres agrupacions que ja han provat estructures de nou.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Campanya de fotoprotecció: farmacèutics i Creu Roja
Prevenció i salut: La lluita contra el càncer de pell L'exposició solar inadequada és un problema sanitari de primer ordre, ja que s'estima que el 40% dels càncers en general són de pell. Per aquest motiu, el Consell General de Farmacèutics ha posat en marxa una iniciativa pionera en col·laboració amb la Creu Roja. Una aliança estratègica a les platges A diferència d'altres anys, on la formació es basava en les escoles, enguany els farmacèutics surten de les farmàcies per formar el voluntariat de la Creu Roja. Aquests voluntaris seran els encarregats de traslladar els consells de salut directament als usuaris de platges, piscines i pantans. Consells fonamentals per a una exposició segura Per gaudir del sol sense riscos, s'han destacat diversos punts clau: * Reduir l'exposició: Encara que s'usi protecció, cal estar menys hores al sol. * Evitar les hores crítiques: No exposar-se entre les 12:00h i les 16:00h, quan la radiació és més intensa. * Aplicació correcta: Cal posar-se el fotoprotector 30 minuts abans de sortir de casa, amb la pell seca, i renovar-lo cada dues hores. * Atenció als nens: Els menors de 6 mesos no han d'estar al sol i fins als 3 anys s'ha d'extremar la precaució amb roba, gorres i ulleres. Factors i tipus de protecció L'elecció del protector depèn del fototip de cada persona i de l'índex de radiació del dia. S'ha posat èmfasi en el fet que la radiació intermitent (típica de cap de setmana) és més perillosa que la continuada, ja que la pell no està habituada. "No hem de cedir mai en la lluita; encara que portem fotoprotecció, hem de reduir l'exposició al sol." Finalment, s'ha recordat que, tot i els riscos, el sol és beneficiós per a la síntesi de vitamina D i com a antidepressiu natural, sempre que es prengui amb moderació i la protecció adequada (filtres físics, químics i biològics).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
L'acollida d'infants sahrauís a Tarragona
Gestió i organització de les colònies d'estiu L'episodi detalla com s'organitza l'acollida de nens i nenes sahrauís a la zona del Tarragonès, destacant la incorporació de nous municipis com la Riera, Salou i Altafulla. El procés de coordinació implica directament els ajuntaments, que gestionen les peticions i ajuden a finançar l'estada, ja que el cost logístic és elevat. Factors econòmics i logístics Un dels punts més crítics és l'alt preu dels bitllets d'avió, que ascendeix a uns 450 euros per infant. Això es deu principalment a: * La dependència de les línies aèries argelines. * L'obligació de finançar també el viatge de monitors o "ajudants" (metges o mestres jubilats que acompanyen els menors). * El manteniment i allotjament d'aquests acompanyants en residències. L'experiència de l'acollida familiar Els infants, d'entre 7 i 12 anys, s'allotgen amb famílies voluntàries. L'adaptació cultural és un procés clau on es destaquen diversos aspectes: L'aprenentatge: Els nens més veterans expliquen als nous com funcionen coses bàsiques com les aixetes o els llums. L'educació: Es recomana a les famílies no malcriar els infants i aplicar les mateixes normes i límits que als seus propis fills. L'afectivitat: Malgrat que als campaments no és habitual el contacte físic constant, aquí es tornen extremadament carinyosos i expressius. "El nen ha de ser igual que un nen que tinguis tu a casa, un fill teu. Si el renyes per una cosa, pel mateix l'has de renyar." Reptes emocionals i l'idioma Tot i que la majoria s'adapta bé, existeixen casos puntuals d'enyorança profunda o dificultats d'adaptació extrema. Pel que fa a la comunicació, l'idioma no suposa una barrera insuperable, ja que s'utilitzen els senyals i el llenguatge no verbal fins que els infants adquireixen vocabulari en castellà.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
49'
Debat sobre la Reforma Laboral i la Vaga General del 20-J
La Reforma Laboral i el seu impacte social L'episodi se centra en la discussió política i social sobre la reforma laboral promoguda pel Partit Popular, analitzant-ne la legitimitat i les conseqüències per als treballadors espanyols. Els interlocutors debaten si les noves mesures són una evolució necessària o una precarització del mercat de treball. Punts clau del conflicte • La percepció d'estafa electoral respecte als programes presentats anteriorment pel govern. • La tensió entre la necessitat de ser competitius en l'àmbit europeu i el manteniment dels drets laborals. • El paper dels sindicats davant un govern amb majoria absoluta que legisla mitjançant decrets. La Vaga General del 20 de juny Un dels temes centrals és la convocatòria de la vaga general com a eina de protesta. S'analitza si es tracta d'una acció purament sindical o si té un rerefons partidista. Posicionaments sobre la vaga • Els sindicats defensen la seva legitimitat democràtica basada en els vots obtinguts en eleccions sindicals. • El govern titlla la vaga de "política" i vinculada als interessos del Partit Socialista. • Es discuteix la por als piquets i la llibertat dels treballadors per decidir si s'adhereixen a l'aturada. "No pot ser que fa nou mesos érem dialogants i ara siguem una mena de terroristes encoberts que l'únic que volem és ensorrar el país." Gestió de l'atur i formació Es posa especial èmfasi en la transició d'un sistema basat en la prestació passiva cap a un de polítiques actives d'ocupació. Formació i reinserció • La importància de la mà d'obra qualificada per afrontar els reptes del mercat internacional. • La controvèrsia sobre la mobilitat geogràfica obligatòria (el límit dels 30 km) per acceptar ofertes de feina. • Les bonificacions per a la contractació de col·lectius amb dificultats, com els majors de 52 anys i les dones. Estadístiques i realitat del mercat S'aporten dades sobre la rotació contractual a la província de Tarragona, destacant l'alt volum de contractació eventual i la rapidesa amb què els aturats catalans es reincorporen al món laboral en comparació amb altres comunitats.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Entrevista a Albert Ballbé sobre el nou mandat a Tarragona
Estructura i Nova Organització Municipal L'Ajuntament de Tarragona s'ha reorganitzat en cinc grans àrees per optimitzar la gestió i evitar la fragmentació. Albert Ballbé, segon tinent d'alcalde, lidera l'àrea de serveis a la persona, que coordina disciplines que afecten directament la ciutadania: Cultura, Joventut i Festes. Esports i Ensenyament. Serveis Socials. Ballbé destaca que, tot i la coordinació administrativa, cada regidor manté la seva autonomia i llibertat en la gestió específica de les seves carteres. Prioritats i Projectes Culturals El sector cultural és considerat una "bandera" per a l'equip de govern. Els punts clau inclouen: Teatre Tarragona: L'objectiu és inaugurar-lo a finals del 2004. Es reconstruirà mantenint la façana original per respectar l'estètica tradicional de la Rambla. Descentralització: Es preveu potenciar els teatres dels centres cívics als barris per apropar la cultura a tota la ciutat. Projecte del Gran Teatre: Es planteja la construcció d'un gran equipament cultural a la zona de Joan XXIII, vinculat al creixement de la ciutat cap al riu Francolí. El Futur de la Tabacalera i la Chartreuse Ballbé proposa convertir l'edifici de la Tabacalera en la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Segons el regidor: "El primer que s'ha de respectar són els 300 llocs de treball, però la Tabacalera ara té una altra dimensió i podria ser un museu viu damunt d'una necròpoli." Respecte a la Chartreuse, es vol que esdevingui l'eix central d'una nova centralitat cultural prop de la façana marítima. Política i Pactes Post-Electorals En l'àmbit polític, s'han confirmat diversos acords i perspectives: Consell Comarcal: Carles Sala serà el proper president. Diputació de Tarragona: Ballbé demana una renovació de la presidència i un millor enteniment entre CDC i UDC. Pacte amb el PP: Defensa la continuïtat del pacte a l'Ajuntament, diferenciant la gestió municipal (positiva) de la política general del Partit Popular a Madrid, la qual critica severament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Recollida de premis i reflexions sobre el teatre i la televisió
L'absència de Lola Herrera i la recollida del premi L'actriu intervé en l'acte per recollir un guardó en nom de la seva amiga Lola Herrera, qui no ha pogut assistir-hi personalment a causa d'una lesió a la cama. Segons explica, l'Herrera es trobava molt emocionada per aquest reconeixement i li feia una il·lusió especial per la connexió amb el públic i l'espai. La màgia del Teatre Metropol i l'obra de Jujol L'entrevistada destaca la bellesa de l'espai signat per l'arquitecte Josep Maria Jujol a Tarragona: Recorda amb nostàlgia la seva participació en la inauguració del teatre després de la reforma amb l'obra Revolta de Bruixes. Descriu el teatre com un espai enlluernador, considerant-lo, en paraules de l'actriu, com "el millor teatre del món". Subratlla la calidesa, sensibilitat i intel·ligència del públic tarragoní. Televisió vs. Teatre: El joc i la seriositat L'actriu reflexiona sobre la seva trajectòria actual, destacant el seu paper de Nati a la sèrie El Cor de la Ciutat (Colabrot) de TV3. Defineix els mitjans de manera diferent: "Amb el teatre m'ho prenc més seriosament... la tele és una cosa d'immediatesa, és com jove i em permet jugar." El valor dels premis per votació popular Pel que fa als guardons atorgats pel públic, l'actriu confessa que són els que més l'emocionen personalment, ja que representen un feeling directe amb l'espectador. Afirma amb sinceritat que els actors busquen, en el fons, sentir-se estimats i valorats per la gent, comparant la recepció d'un premi popular amb la felicitat d'un nen el dia del seu aniversari. Propers projectes Finalment, s'anuncia que a partir del febrer iniciarà una gira per tot l'estat amb la versió en castellà de l'obra Fedra, que culminarà amb una estada a Madrid durant el mes de maig.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Èxit del Reial Club Nàutic de Tarragona a Sevilla
Triomf tarragoní als Campionats d'Espanya de Rem El Reial Club Nàutic de Tarragona ha aconseguit una fita històrica en els recents Campionats d'Espanya celebrats a Sevilla, assolint dues medalles de plata en modalitats de gran exigència. Aquest èxit posa de manifest la qualitat i el compromís d'una secció que, tot i ser amateur, competeix al més alt nivell contra centres de tecnificació i equips semiprofessionals. Modalitats i Guanyadors Les medalles s'han aconseguit en dues categories específiques: * Dos amb timoner (2+): Tripulació formada per Josep Somoi, Joan Cruz i el timoner Hector Galindo. * Esquif individual (1x): Medalla assolida pel remer David Sanz, qui va protagonitzar una remuntada espectacular. El sacrifici darrere de l'esport Els convidats han subratllat que el rem és un esport de resistència i sacrifici extrem. Joan Gil i Francesc Canyelles han detallat les claus d'aquest esforç: * Preparació constant: Són necessaris prop de 10 mesos d'entrenament diari (dues hores cada jornada) per a una competició que es decideix en només 6 o 7 minuts. * Entorn familiar: S'ha destacat la importància de la paciència i el suport de les famílies, ja que els remers han de restar hores al descans, la feina i el lleure. * Dificultat financera: Es tracta d'una disciplina amb materials molt cars i instal·lacions complexes de mantenir, el que la converteix en un esport minoritari però molt apassionant. Una secció oberta a la ciutat La secció no només viu de la competició d'elit, sinó que fomenta la base i l'esport per a totes les edats: * Veterans: Amb remers com Alexandre Eixendri i Joan Gil, demostren que el rem és ideal per mantenir la forma física i la salut a llarg termini. * Equip femení: Es destaca la gran progressió de les remeres del club, que recentment han assolit una medalla d'or. * Promoció d'estiu: Durant el juliol i l'agost s'organitzen cursets a través de l'Estiu Jove per apropar el rem a nous practicants de totes les edats. "El triomf és una miqueta de tota la secció, però qui realment se'l treballa és el remer: són 10 mesos de feina per jugar-se-la en 6 minuts."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Presentació del CD-ROM sobre el barri de Camp Clar
Història i Memòria Digital de Camp Clar Aquesta conversa detalla la creació d'un recurs digital interactiu (CD-ROM) per preservar la memòria històrica del barri de Camp Clar, a Tarragona. El projecte combina la recerca acadèmica amb el testimoni directe dels veïns. Continguts i Estructura del Projecte El recurs s'ha dissenyat amb un menú intuïtiu que evita una navegació massa profunda per facilitar-ne l'ús. Els eixos principals són: El polígon residencial: Analitza la construcció i els problemes del barri entre el 1950 i el 1960. Estudi geogràfic i social: Un anàlisi de la realitat actual, els serveis educatius, esportius i els projectes de futur. Entitats i associacions: Camp Clar destaca per ser el barri amb el teixit associatiu més dens dels estudiats fins ara. El Valor de la Col·laboració Veïnal L'èxit de la iniciativa rau en la implicació dels mateixos veïns, que han aportat la major part del material visual: "De les 600 fotografies, unes 400 són aportades per particulars, gent d'associacions... vam tenir damunt de la taula més de mil imatges." Tecle Martorell ha estat la responsable de la recollida de dades i entrevistes personals. Josep Carbó (URV) ha realitzat l'estudi geogràfic i urbanístic. L'arxiu d'imatges combina fons del Museu d'Història, la Hemeroteca Municipal i col·leccions privades. Accés i Propers Passos S'han editat 1.000 còpies del dispositiu, que es poden recollir gratuïtament al Museu d'Història (Casa Castellarnau). De cara al futur, l'equip preveu treballar en l'aniversari de la Rambla de Tarragona i completar la sèrie dels barris de Ponent amb nuclis com La Floresta, Riu Clar o La Granja.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
La comèdia i la connexió amb el públic de Tarragona
La importància dels premis populars en el teatre d'humor L'entrevistat destaca la rellevància de rebre guardons que provenen directament de la votació popular. A diferència dels premis de la crítica o d'institucions, que sovint poden estar influenciats per interessos polítics o acadèmics, els premis del públic es consideren un reconeixement honest i real. El valor del gènere còmic El text reflexiona sobre el poc prestigi que de vegades té el teatre d'humor en l'àmbit acadèmic o institucional: El teatre d'humor sovint no és considerat un "art" en majúscules per les elits. Els humoristes rarament apareixen en enciclopèdies de renom com l'Enciclopèdia Catalana. L'èxit recau en la connexió directa: el gènere ja té el benefici del favor del públic, cosa que el fa independent de les distincions oficials. "Quan l'actor disfruta dalt d'escena, el públic disfruta amb ell." La simbiosi artística entre Joan i Paco Morán Es descriu la relació professional entre els dos protagonistes com una comèdia a tres bandes: el caràcter d'un actor, el de l'altre i la resposta de l'audiència. Malgrat ser molt diferents en la seva manera de ser i d'interpretar, funcionen per sorpresa mútua i una simbiosi que transmet felicitat a l'espectador. Valoració de la política teatral de Tarragona Finalment, es fa una lloança a la programació cultural tarragonina, destacant la seva coherència i rigorositat en disciplines com la música, la dansa i el teatre. Es felicita l'Ajuntament per mantenir una oferta de qualitat que converteix el teatre en una eina de cultura i d'oci fonamental, malgrat que només arribi a un percentatge petit de la població.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Estratègies de promoció de Tarragona amb Francesc Ricomà
Resum de l'entrevista institucional L'entrevista amb Francesc Ricomà, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i representant del Partit Popular, se centra en el nou cartipàs municipal i les línies mestres de l'Àrea de Promoció i Estratègies de Ciutat. Ricomà referma la continuïtat del projecte iniciat en el mandat anterior, amb l'objectiu de consolidar Tarragona com un referent internacional. Eixos principals de la gestió Continuisme i eficàcia: Es manté l'estructura prèvia per respectar els projectes engegats, redistribuint les competències entre els quatre regidors actuals del grup. Internacionalització: L'objectiu estratègic és que Tarragona jugui en la "primera divisió" de les ciutats amb capacitat d'atracció global. Integració de les Cases Regionals: Com a novetat, aquestes entitats passen a dependre orgànicament de l'àrea de Relacions Ciutadanes. Sectors Clau de Promoció Turisme i Excel·lència: S'aposta per un pla d'excel·lència turística cofinançat entre administracions per potenciar una oferta global que inclogui sol, platja, patrimoni i gastronomia. Congressos i Fires: Especialització del Palau de Congressos en esdeveniments d'alt valor afegit (col·legis professionals i multinacionals). Construcció d'una nova nau firal amb harmonia arquitectònica amb l'edifici actual. Comerç Local: Impuls de la dinamització comercial a barris com Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, imitant l'èxit de la Via T, i l'obertura de l'Oficina Municipal de Comerç. "Volem que aquests quatre anys siguin realment la fase d'ascens de la ciutat de Tarragona a la primera divisió del món referencial internacional." Perspectiva Política Ricomà respon a les crítiques de l'oposició sobre les anomenades "regidories de lluïment", defensant que si les seves àrees permeten que la ciutat es llueixi i sigui envejada, és senyal que la feina està ben feta i dóna resultats tangibles per als ciutadans.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
L'oferta formativa de la Universitat d'Estiu de la URV
L'episodi explora en detall la proposta de la Universitat d'Estiu de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant-la com una plataforma per a l'aprenentatge relaxat i la divulgació de temes que queden fora del curs acadèmic ordinari. Filosofia i Descentralització L'oferta d'estiu es caracteritza per la seva obertura a la ciutadania i la voluntat d'apropament al territori. Es destaca la importància de la implicació dels ajuntaments i la descentralització de les seus, amb cursos a llocs com: Vila-seca (especialitzat en turisme). Montblanc (tradicionalment vinculat a l'època medieval). Vinebre, Cambrils i Santes Creus. Cursos Destacats i Novetats S'analitza la varietat de les propostes, des de temes clàssics fins a novetats absolutes: Formació per a futurs universitaris: La gran novetat d'aquest any és un curs per a alumnes que acaben de fer la selectivitat, per facilitar-los el trànsit cap a la universitat amb eines d'escriptura, recerca i adaptació. Gestió del dol: Cursos tant per a professionals (infermeria) com per a infants a través dels contes. Tecnologia i Ciència: Temes d'actualitat com el genoma humà, els biochips i el comerç electrònic. Humanitats i Cultura: Arqueologia de Tarraco, cuina dolça (postres), navegació a vela i el cinema de la Guerra Civil. Perfil de l'Alumnat i Logística "No ens ocupem de la gent que ens entrarà nova fins que els tenim dintre; aquest any volem que entenguin els canvis que es trobaran." Actualment, un 30-35% dels alumnes provenen de fora de les comarques tarragonines, incloent-hi estudiants d'arreu de Catalunya i del País Basc. Els preus es mantenen estables des de fa anys per garantir l'accessibilitat, seguint la línia de la Xarxa Joan Lluís Vives. L'acte inaugural comptarà amb el periodista Carles Francino i un concert de la Coral Universitària.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Teatre i Sociabilitat: L'Essència dels Col·lectius de Dones
La Força del Col·lectiu i la Teràpia Artística El cor de la tasca d'aquests col·lectius de dones no es troba només en el resultat final, sinó en el procés que viuen durant tot l'any. La sociabilitat, els assaigs constants i la bona entesa entre les participants són els pilars fonamentals. Aquesta activitat es descriu com una teràpia fonamental, una oportunitat per: Sortir de casa i dedicar-se temps personal. Fer exercici físic i mental mitjançant el ball i la memorització. Perdre la timidesa i l'angoixa de parlar o actuar en públic. Compartir experiències i inquietuds amb altres dones. "És una teràpia fonamental... és sortir de casa, és tenir temps per a vosaltres." L'Espectacle: Varietats, Playback i Il·lusió L'espectacle de fi de curs és una celebració de la feina feta, tot i que, com diuen elles, "no s'acaba mai". La coordinació és clau per evitar repeticions i racionalitzar el temps limitat a l'escenari. En aquesta edició, es preparen números molt diversos: Varietats i Revista: Espectacles que barregen playback, teatre i gèneres clàssics com la sarsuela (destacant "La Revoltosa"). Influències Internacionals: Des de números de cabaret i estètica estil Chicago fins a temes de salsa i fins i tot propostes d'estil ètnic. Humor i Vedettes: La figura de l'Antonieta destaca com la "vedette antiga", encarregada de números còmics i de donar consells a les casades, tot mantenint el rigor en la coordinació del playback. Relleu Generacional: La participació de grups de nenes i joves (de 14 a 17 anys) assegura la continuïtat d'aquestes tradicions. Reivindicacions i Reptes de Futur Malgrat la il·lusió, les protagonistes expressen una reivindicació clara: la manca d'espais amb prou capacitat per encabir tot el públic (famílies i amics) i la tristesa que tota la feina de mesos —cosint roba i assajant— es consumeixi en només uns minuts damunt l'escenari sense opció a repetir l'actuació en altres moments de l'any.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
27'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Reptes del nou mandat a Tarragona
Inici del Nou Mandat a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza l'inici de la seva última legislatura després de la constitució del nou Ajuntament. Nadal expressa el seu compromís de donar el 100% de la seva capacitat en aquests quatre anys, millorant la seva gestió gràcies a l'experiència acumulada. Relacions Polítiques i Governabilitat L'alcalde destaca la voluntat de mantenir un diàleg obert amb totes les forces, malgrat les dificultats amb el PSC: • Consens amb l'oposició: Nadal manté entrevistes cordials amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds. • Tensions amb el PSC: L'alcalde lamenta l'actitut "bel·ligerant" dels socialistes, que atribueix a estratègies electorals de cara a les properes eleccions al Parlament. • Pacte de Govern: Es consolida la col·laboració amb el Partit Popular com a soci de govern. Projectes Urbanístics Estratègics El futur dels Barris de Ponent Nadal proposa un projecte d'ambició internacional per a la zona de ponent: • L'objectiu és "cosir" els barris (Camp Clar, Torreforta, La Granja) per crear un sentit d'unitat sense perdre la identitat de cadascun. • Es preveu un concurs per a gabinets d'arquitectes de prestigi per millorar el paisatge urbà i crear un "mur verd" entre la indústria química i la ciutat. La Façana Marítima i el Projecte Bofill Es preveuen avenços significatius en la transformació del front litoral: • Signatura de convenis amb el Ministeri de Foment i la Generalitat abans de l'estiu. • Modificació de l'ascensor: Nadal es mostra sensible a les crítiques ciutadanes i anuncia una redefinició d'aquest element comunicatiu. "Tinc que marxar d'alcalde havent donat el 100% o el 150% en aquests últims moments." Estructura Municipal i Successió L'alcalde aborda la renovació del cartipàs i el futur del lideratge a Convergència i Unió: • Joan Aregio: Es potencia la seva figura com a portaveu, tot i que Nadal recorda que la successió ha de ser un procés democràtic on el candidat s'ha de guanyar la ciutadania. • Reforma Administrativa: Es preveu una simplificació de les comissions informatives per fer l'Ajuntament més eficient.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
La Romeria de la Casa d'Andalucía a Tarragona
Celebració de la Romeria del Rocío a Tarragona El programa Matí de Tarragona Ràdio acull el president de la Casa d'Andalucía, Manuel López Pasca, i l'Amanda Murillo Caballero, la hermana mayor d'enguany, per parlar de la multitudinària celebració que té lloc aquest cap de setmana entre Tarragona, Vila-seca i la Pineda. Desenvolupament de l'esdeveniment La celebració és un desplegament organitzatiu de gran magnitud que mobilitza persones d'arreu del Camp de Tarragona i el Baix Penedès: Sortida i trajecte: Comença divendres a la tarda des del Port de Tarragona en direcció a Vila-seca, on es fa nit. Dissabte al matí se celebra la Missa d'Alba abans d'arribar a la Pineda. Infraestructura: Participen entre 30 i 35 carretes i un centenar de cavalls que acompanyen la Mare de Déu. Actes destacats: L'entrada de la Verge a la Pineda, el Rosari de dissabte a la nit i la tornada a peu el dilluns. Devoció vs. Espectacle Els convidats fan èmfasi en la diferència entre una fira i una romeria, destacant que es tracta d'un acte de fe i sentiment: "Això no es pot explicar. Has de venir, viure-ho i, quan s'acabi, llavors m'ho dius; és un sentiment." També critiquen la imatge deformada que ofereixen els mitjans sobre la romeria d'Almonte, centrada en el famoseo, i defensen la serietat i l'autenticitat de la celebració tarragonina. Relleu generacional i integració Un dels punts més positius destacats és la supervivència assegurada de l'entitat gràcies a la joventut. La meitat de la junta directiva de la Casa d'Andalucía té menys de 27 anys. A més, subratllen que la festa és totalment oberta a tothom, amb una forta presència de catalans sense orígens andalusos que participen per devoció o interès cultural.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Els Premis de Tarragona: El reconeixement del públic
La proximitat com a eix central dels premis En aquesta conversa s'explora la naturalesa dels premis culturals de Tarragona, destacant que la seva característica més rellevant és que són atorgats directament pels espectadors. A diferència d'altres guardons decidits per especialistes, aquests busquen reflectir la proximitat i el vincle emocional del públic amb els creadors. Organització i estructura de la gala La gala, dirigida per en Ramon i la Magda, es planteja com un espectacle multidisciplinari que vol fugir del formalisme excessiu: Agilitat i entreteniment: S'eviten els discursos llargs per mantenir un ritme amè i sorprenent. Ambientació especial: L'escenari del Teatre Metropol es transformarà per simular un espai festiu, similar a un jardí o una verbena. Equip artístic: Comptarà amb la presentació de l'actor Manel Barceló i la música en directe del grup Lisboa Central Café. La importància de la crítica de l'espectador El diàleg subratlla com el públic de Tarragona ha anat guanyant criteri gràcies a la programació estable. El fet que s'hagin de votar vuit categories diferents obliga a l'espectador a fixar-se en detalls tècnics més enllà de la interpretació: "L'espectador veu i valora tot allò que forma part de l'espectacle, no només els actors." Finalment, es destaca el retorn professional dels directors a la ciutat, subratllant la necessitat de mantenir estructures de producció locals per no perdre el contacte amb el teixit cultural tarragoní.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Parlament infantil i valors amb Aldees Infantils SOS
Aldees Infantils SOS i l'Educació en Valors Javier Martín, president d'Aldees Infantils SOS de Catalunya, explica la missió de l'entitat i el projecte que portarà un grup de nens i nenes al Parlament de Catalunya. L'organització, amb més de 50 anys de trajectòria, se centra en la integració social de menors en situació de risc o desemparament, però també aposta per una tasca preventiva educant infants normalitzats en la solidaritat. El Programa Escolar de Valors Aquesta iniciativa, que celebra la seva cinquena edició, ha arribat a milers d'alumnes a Catalunya i a la resta de l'estat. Els punts clau del mètode educatiu són: Treball transversal: S'aplica a les escoles com una assignatura més durant sis mesos. Eix temàtic: Enguany el valor central és la responsabilitat envers un mateix i els altres. Participació massiva: Més de 250.000 nens han reflexionat sobre aquests conceptes. L'Experiència al Parlament L'acte central consisteix en una simulació parlamentària on els infants ocupen els escons dels diputats: Són rebuts per la presidència del Parlament (Joan Rigol). Representants de cada província exposen les ponències treballades a classe. Es realitza un torn de preguntes i una cloenda solemne. "Els valors són conceptes que no es poden aprendre, s'han d'anar mamant, s'han d'anar vivint." L'objectiu final és formar els ciutadans de demà perquè no reprodueixin els comportaments d'exclusió que pateix la societat actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Tallers de Divulgació de la Tarragona Romana
Aproximació Didàctica al Patrimoni Romà L'episodi detalla una sèrie de tallers i activitats organitzades per apropar la historia de Tàrraco a la ciutadania d'una manera lúdica i participativa. L'objectiu principal és passar de la teoria dels llibres a la pràctica quotidiana, aprofitant que el patrimoni es troba literalment "sota els peus" dels tarragonins. Tipologies de Tallers i Activitats Escultura i Epigrafia: Un recorregut on els participants trien personatges segons la seva personalitat: Els guerrers s'identifiquen amb els equites (cavallers). Les figures femenines amb les matrones. Els optimistes amb càrrecs polítics i els pessimistes amb epitafis funeraris. Pots d'Ordre a l'Olimp: Taller centrat en la mitologia, on s'explica la jerarquia dels déus i com la seva "superespecialització" (similar a la medicina actual) marcava la vida i les decisions dels romans. Visites dinamitzades: Com la de Faustina, que convida el públic a la seva vila, oferint una experiència més propera i familiar. Metodologia i Públic Objectiu "Entrar a través del joc i la participació és una garantia que el coneixement et quedi i et suggereixi una aproximació més profunda en el futur." Edats: Tot i que el gruix d'activitats d'estiu s'adreça a joves d'entre 11 i 16 anys (per la seva presència en casals), el discurs és altament adaptable. Flexibilitat: Les propostes es modulen segons el perfil del grup, ja siguin famílies amb nens petits, parelles o gent gran, reforçant l'aspecte lúdic sense perdre el pòsit de sensibilitat cultural. Accessibilitat: Es fomenta que el públic contacti directament per rebre consells personalitzats segons la seva disponibilitat i perfil.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
44'
Química de l'alimentació: additius i etiquetes
La química quotidiana als aliments Aquest episodi explora com la química és present en la nostra dieta diària, especialment a través dels additius alimentaris. Amb la col·laboració del projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili, s'analitza què consumim realment quan comprem productes processats. L'experiment de l'oxidació Es realitza un experiment pràctic per demostrar la funció dels antioxidants: • Es ratllen dues pomes. • A una se li afegeix àcid cítric (suc de llimona) i a l'altra no. • El resultat mostra que la poma amb àcid manté el seu color original, mentre que l'altra s'ennegreix per l'oxidació. Desxifrant les etiquetes i els codis E Un dels punts clau és aprendre a interpretar la llista d'ingredients i els complexos codis numèrics: • Codis E: Són identificadors europeus per als additius (ex: E-330 per a l'àcid cítric). • Funcions principals: Els additius serveixen per conservar el producte, modificar propietats organolèptiques (color, gust, textura) o facilitar el procés industrial. • Diferència entre ingredient i additiu: Un additiu és una substància que s'afegeix intencionadament però que no modifica el valor nutritiu. Debat sobre qualitat i seguretat Es discuteix la percepció que el preu alt equival a menys additius i més qualitat. "Per llei es marca per a quins usos es pot utilitzar cadascun d'aquests productes i en quines proporcions." Tot i que els additius estan regulats i són segurs individualment, el programa planteja l'interrogant de quins efectes pot tenir una dieta basada exclusivament en productes ultraprocessats a llarg termini.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Creació de la comissió de les males olors a Tarragona
Nova aliança contra els episodis de males olors Aquest matí s'ha constituït formalment a l'Ajuntament de Tarragona una comissió de seguiment per abordar l'increment sobtat d'episodis de males olors a la ciutat. La reunió ha aplegat representants de diversos sectors, incloent l'administració pública, el sector industrial i la societat civil. Acords principals i mesures Cessió de recursos: L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha posat a disposició de la comissió el seu parc de bombers mancomunats i tècnics especialistes per al seguiment i localització dels focus. Calendari de treball: S'ha fixat la setmana vinent per establir un full de ruta i un pla d'actuació. Estudi integral: Es realitzarà un estudi per determinar l'origen de les olors, tenint en compte que no només provenen de la indústria química, sinó també d'altres sectors industrials o portuaris. Dades alarmants i preocupació social El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallol, ha qualificat la situació de "sospitosa" basant-se en les estadístiques recents: "S'han produït 24 episodis en els últims 35 dies, quan la mitjana dels darrers anys a la ciutat havia estat de 12 episodis en tot l'any." Reaccions dels implicats AEQT (Xavier Bor): Reconeixen la preocupació malgrat que afirmen que no hi ha perill per a la salut, destacant la necessitat de millorar la relació amb la ciutadania. Federació de Veïns (Helena Regidor): Atribueixen la reacció de l'administració a la pressió i denúncies veïnals constants. Altres actors: Tant el Port de Tarragona com els sindicats (UGT i CCOO) s'han ofert per col·laborar en el control de les emissions a l'exterior.