Tots els episodis

62469 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

60961-60984 de 62469
  • Carme Conesa presenta l'obra 'Se busca impotente para convivir' - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    7'

    Carme Conesa presenta l'obra 'Se busca impotente para convivir'

    Humor i reflexió sobre les relacions de parella L'actriu Carme Conesa conversa amb Tarragona Ràdio sobre l'estrena de l'obra teatral Se busca impotente para convivir al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta comèdia, que porta gairebé un any en gira per tot l'estat amb un gran èxit de públic, planteja una situació insòlita a través d'un anunci per paraules. L'argument: Un anunci poc convencional La trama gira al voltant de Carmen, una dona triomfadora i independent que, canviada de les relacions convencionals, decideix buscar un home que sigui intel·ligent però impotent. Les idees clau de l'obra inclouen: La lluita de sexes i els tòpics sobre què busquen els homes i les dones. La cerca de la valoració personal més enllà del desig sexual. La descoberta que, quan apareix l'amor real, la part física esdevé una peça complicada de gestionar si s'ha renunciat d'entrada. Una producció dinàmica i divertida L'obra destaca per la seva agilitat a l'escenari, amb un repartiment on els actors (a excepció de Conesa) interpreten fins a 13 personatges diferents cadascun. Segons l'actriu, l'objectiu principal és el riure, una eina que considera "molt sana" i fins i tot terapèutica. "Riure és una teràpia per curar moltes malalties; nosaltres posem un granet de sorra perquè la gent passi una bona estona." L'entrevista finalitza destacant l'èxit de vendes a Tarragona, amb gairebé totes les localitats exhaurides, abans que la companyia continuï la seva gira cap a Madrid, al Teatre Amaya.

  • Seguretat química i nou centre d'emergències a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    33'

    Seguretat química i nou centre d'emergències a Tarragona

    La Seguretat Química a Tarragona L'entrevista amb César Puig, delegat del Govern de la Generalitat, s'inicia amb una comparativa entre l'accident industrial de Puerto Llano i la situació a Tarragona. Puig afirma rotundament que les realitats no són homologables gràcies a una conscienciació ciutadana superior i una estructura de seguretat més exigent. • El risc zero no existeix, però Tarragona ha aplicat conclusions tant de l'accident de Toulouse com dels recents sinistres. • S'espera un informe detallat de Repsol sobre Puerto Llano per extreure'n aprenentatges tècnics. "L'excés de confiança és el gran problema dels plans d'emergència quan no passa res durant molt de temps." Revisió del Pla PLASEQTA Es detalla l'actualització del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA), que s'ha adaptat a la normativa europea Seveso II. Novetats clau del Pla • Increment d'escenaris de risc: S'ha passat de 200 a 700 hipòtesis d'accident. • Efecte dominó: Per primera vegada s'analitza la interrelació de sinistres entre diferents indústries. • Auditories anuals: Inspeccions obligatòries per part d'agents externs a les empreses per garantir el manteniment dels sistemes de seguretat. El Nou Centre d'Emergències del Camp de Tarragona Situat a l'antic edifici del Consorci d'Aigües, aquest centre serà un referent a l'Estat espanyol i entrarà en funcionament ple a finals de setembre. • Centralitzarà la gestió del 112 i coordinarà respostes davant d'inundacions, incendis o nevades. • Inclou tecnologia per rebre imatges en directe dels polígons i avisos domiciliaris via telefònica. • Es pretén que sigui l'embrió d'un futur Institut de Prevenció de Riscos. Medi Ambient i Qualitat de Vida S'aborden dos temes que han generat tensió social: les males olors i els estudis sobre la salut. • Mapa d'olors: Es preveu la seva elaboració en el termini d'un any amb la col·laboració d'ajuntaments i la pròpia indústria química. • Estudis epidemiològics: Des de 1992 s'han recopilat dades d'unes 11.000 històries clíniques per analitzar l'impacte de la indústria en la salut pública, amb resultats que es presentaran aviat. Infrestructures i Prevenció • Bombers: S'ha posat en marxa un nou parc al Port de Tarragona finançat pel sector industrial. • Inundacions: Es destaca la neteja de la llera del Francolí i actuacions a la Riera de la Bisbal com a mesures d'autoprotecció davant de futures llevantades.

  • Homenatge a l'ascens del Nàstic: El retorn dels herois - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    24'

    Homenatge a l'ascens del Nàstic: El retorn dels herois

    L'Homenatge de l'Afició als Herois de l'Ascens El programa ret homenatge a la plantilla del Gimnàstic de Tarragona que va assolir l'ascens a la Segona Divisió A fa dues temporades, posant fi a 21 anys d'absència a la categoria de plata. Un grup de socis ha organitzat un sopar de comiat per a jugadors emblemàtics que ja han deixat el club o estan a punt de fer-ho. Membres Clau i Punts d'Inflexió • Gordillo, Masnou, Castillejo i Félix Prieto comparteixen els seus records sobre una temporada marcada per la tragèdia i l'èxit. • El punt d'inflexió emocional va ser la mort del delegat Joaquín Gómez a Cuenca: "Eso fue un punto de inflexión... lo principal por lo que se logró el objetivo era la unión y el buen vestuario que había." • Es destaca la fita de Castillejo, qui va marcar 27 gols durant aquella campanya històrica. L'Impacte Social a Tarragona Els convidats recorden com la ciutat es va bolcar amb l'equip, passant d'una assistència de 1.500 persones a omplir el Nou Estadi amb més de 12.000 aficionats. La identitat grana es va reactivar entre els més joves, que van començar a lluir les samarretes dels seus ídols locals en lloc de les d'altres clubs. Futur i Professionalitat • Gordillo marxa al Jaén amb Josep Maria Nogués. • Félix Prieto i Santi Castillejo busquen opcions que prioritzin l'estabilitat familiar a prop de Tarragona. • Jordi Masnou reflexiona sobre la dificultat de moure's constantment i la importància de valorar aspectes més enllà de l'econòmic. Els jugadors coincideixen que el futur del Nàstic és una incògnita a causa de la renovació total de la plantilla, demanant paciència a l'afició davant la pressió per tornar a pujar.

  • Esport i integració a la Fundació Tallers de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    Esport i integració a la Fundació Tallers de Catalunya

    La tasca social de la Fundació Tallers La Fundació Tallers de Catalunya és una entitat privada sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral d'adults amb discapacitat psíquica. Amb centres a Santa Coloma, Barcelona, Vilafranca i el Tarragonès, l'organització adapta els seus programes segons el grau de discapacitat dels usuaris: Centres Especials de Treball: Per a persones amb capacitat productiva que fan tasques de jardineria, neteja o administració. Centres Ocupacionals: Adreçats a persones amb un grau més elevat de discapacitat que requereixen un servei terapèutic i suport constant. Les Jornades d'Estiu: Esport i convivència L'episodi destaca la consolidació de les jornades esportives d'estiu, que van néixer l'any 1997 per trencar la rutina i oferir activitats lúdiques. Actualment, unes 350 persones de diversos centres de la província participen en un ventall d'activitats molt variat: Esports de precisió: Com les bitlles catalanes (molt populars) i la bòquia, una modalitat adaptada per a persones amb paràlisi cerebral similar a la petanca. Activitats de natura: Senderisme descentralitzat per diverses comarques, batejos de mar, vela i introducció al món del cavall. Altres disciplines: Tenis taula, bolos i jocs aquàtics. Impacte en els usuaris L'objectiu principal és fomentar la interrelació entre persones de diferents centres, cosa que resulta altament enriquidora per compartir experiències amb companys que tenen mancances similars. Segons els responsables: "La interrelació entre diferents persones amb discapacitat d'altres centres per ells és molt enriquidor perquè no només estan amb els seus companys de cada dia." A més de l'esport, la fundació promou activitats singulars com la producció de mel pròpia, on els usuaris tenen cura de les abelles i fan la recol·lecta, demostrant que la integració passa per obrir nous horitzons i capacitats.

  • Entrevista a Xavi Galant sobre el 14è Concurs de Focs de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    5'

    Entrevista a Xavi Galant sobre el 14è Concurs de Focs de Tarragona

    L'art de la pirotècnia al servei de Tarragona En el marc del 14è Concurs de Focs Artificials de Tarragona, l'expert pirotècnic Xavi Galant, de Pirotècnia Gestió, comparteix la seva visió sobre la complexitat i el nivell d'exigència d'aquest certamen. Galant destaca que el públic tarragoní és cada vegada més expert, cosa que obliga les empreses a innovar constantment per sorprendre amb nous efectes i coordinacions. Darrere de l'espectacle: Treball i inversió L'espectacle pirotècnic no és només un xou visual, sinó el resultat de mesos de preparació: Representa la culminació del treball de tot un any d'investigació i disseny. Requereix una infraestructura logística considerable, amb equips d'entre 7 i 10 persones treballant intensament durant tot el dia del muntatge. Suposa una gran inversió econòmica que les empreses assumeixen com una plataforma publicitària i una exposició del seu saber fer davant el món. La tradició japonesa al Fortí de la Reina L'entrevista també posa el focus en la participació de l'empresa japonesa Marutamaya. Galant subratlla les diferències culturals i tècniques de la pirotècnia oriental: "Per ells la pirotècnia és quelcom més que un ofici, és una religió, un sapiguer fer." Segons l'expert, els japonesos destaquen pels seus canvis de color espectaculars i la creació de mons crisantems de diversos pístils, una tècnica molt depurada i difícil d'aconseguir a Europa.

  • Presentació del 14è Concurs de Focs de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    16'

    Presentació del 14è Concurs de Focs de Tarragona

    Inici de la 14a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials El regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta els detalls de la 14a edició del concurs, destacant la gran varietat internacional del cartell d'enguany. L'esdeveniment ha passat de ser un complement festiu a convertir-se en un fenomen sociològic amb entitat pròpia que atreu milers de persones a la platja del Miracle. Principals novetats i participació internacional Debut japonès: Per primera vegada a Catalunya, una pirotècnia japonesa, Maru Tamaya, inaugura el certamen. Aquesta empresa, amb història des del segle XVII, ha requerit una logística complexa de dos mesos per portar el material des de Tòquio. Cartell insular i global: A més del Japó, hi participen empreses de les Canàries, Alemanya i Sicília, consolidant Tarragona com una cita de referència per a les primeres marques mundials de la pirotècnia. Consolidació del format: La competició s'ha estabilitzat en 6 dies d'espectacles, amb 3 empreses que debuten a la ciutat i d'altres de veteranes. Seguretat, logística i expertesa ciutadana L'organització destaca que l'èxit del concurs no només depèn de l'espectacle, sinó d'un treball burocràtic i de seguretat que comença al gener. Es fa una crida a la ciutadania a desplaçar-se a peu per evitar col·lapses i gaudir millor de l'esdeveniment. "Els ciutadans de Tarragona han agafat un nivell d'expertesa que ja voldrien algunes poblacions del País Valencià." Sistema de votació i jurat El concurs disposa de dos veredictes que habitualment coincideixen: 1. Jurat d'experts: Valora 16 criteris tècnics i estètics (química, disseny, arts). 2. Votació popular: El públic pot votar de 0 a 10 mitjançant tres vies: paperetes tradicionals, missatges SMS al 7200 (paraula clau FOC) o a través de portals web especialitzats com piroart.com.

  • La 25a Diada dels Raiers a la Pobla de Segur - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    10'

    La 25a Diada dels Raiers a la Pobla de Segur

    La tradició del transport fluvial a la Noguera Pallaresa L'entrevista a Laura Gordó, membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, ens apropa a la celebració de la 25a Diada dels Raiers, una festa declarada d'Interès Turístic Nacional. Aquest esdeveniment commemora un ofici desaparegut a principis del segle XX amb l'arribada dels camions i les preses. L'ofici del raier i la seva recuperació Origen de la festa: Fa 25 anys, un grup de veïns de la Pobla de Segur va decidir homenatjar els seus avantpassats que transportaven fusta pel riu. L'experiència de baixar pel riu: Malgrat la seva perillositat, es descriu com una activitat emocionant que requereix un manteniment constant de l'equilibri amb el calçat tradicional, la vigatana. Eines tradicionals: Es destaca l'ús de la ganxa, un pal amb doble punta de ferro utilitzat per dirigir els troncs i desembarrancar la fusta. Activitats destacades de la diada Tallers de construcció: Mostres de com es realitza el muntatge tradicional dels rais al parc municipal. Concursos i competicions: Celebració de de corregudes de barranqueig i transport de fusta a peu en zones de poca aigua. La Ganxa d'Or: Un guardó que enguany s'atorga a Jordi Pujol com a agraïment per la seva col·laboració política i institucional. Cultura popular: La festa culmina amb la cantada col·lectiva de la Cançó del Raier. "Baixar en un rai també és perillós, però és molt, molt emocionant." Finalment, es destaca el gran relleu generacional de l'associació, formada per gent molt jove d'uns 23 anys, cosa que garanteix el futur d'aquesta tradició a la Pobla de Segur.

  • Noves llars d'infants i millores escolars a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    14'

    Noves llars d'infants i millores escolars a Tarragona

    Infraestructures educatives a Tarragona La nova regidora d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Duc, detalla el pla estratègic per ampliar l'oferta de places i millorar els centres educatius existents. Noves llars d'infants per al curs 2003-2004 L'Ajuntament s'ha fixat com a objectiu prioritari dotar la ciutat de més places de llars d'infants. Durant aquest curs, s'activaran quatre nous centres: El Miracle, el Serrallo i Sant Salvador: Estaran a punt de cara a l'octubre, amb un període de preinscripció que s'iniciarà al setembre. Sant Pere i Sant Pau: Es preveu que comenci a funcionar entre gener i febrer, un cop s'hagin traslladat els alumnes de P3 i P4 a l'edifici principal per alliberar l'espai annex. De cara al futur, s'està treballant en dos nous projectes a les zones de PACS i César August per als cursos vinents. Manteniment i inversions als centres educatius Durant el període estival, es realitzen diverses intervencions de millora als centres de primària: Adequació d'espais: Obres a Sant Salvador (pintura i trasllats), el Serrallo (millora de la xarxa telemàtica) i el Marcel·lí Domingo (reparacions en preescolar). Conveni amb la Generalitat: S'ha tancat un acord de col·laboració valorat en 787.500 euros. El Departament d'Ensenyament aportarà 240.000 euros i la resta anirà a càrrec de l'Ajuntament. Aquest pressupost inclou: Instal·lacions de gas natural a la Floresta. Pintura i millores de pistes a Sant Pere i Sant Pau, els Àngels i Gual Villalbí. Relació amb la comunitat educativa Carme Duc destaca la seva voluntat de visitar tots els centres i mantenir un diàleg fluid amb els directors, subratllant el seu perfil professional com a docent per facilitar l'entesa: "Jo vinc del Departament d'Ensenyament, fa 19 anys que treballo en una escola de secundària i parlem el mateix llenguatge; això als directors els agrada."

  • Els Tuaregs: Cultura, supervivència i vida al Sàhara - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    13'

    Els Tuaregs: Cultura, supervivència i vida al Sàhara

    Els orígens i la identitat dels Tuaregs Els tuaregs es consideren a si mateixos descendents de gegants, identificant elements del paisatge desèrtic com els seus ossos (arbres fossilitzats) i les seves tombes (restes neolítiques). Malgrat aquestes creences populars, l'investigador aclareix que són pobles berbers que van migrar cap al desert fugint de les invasions islàmiques entre els segles VII i XII. Característiques culturals clau Aquesta ètnia ha desenvolupat una identitat única que els defineix fins avui: * El vel (Kel-Tagel-Must): Coneguts com els homes del vel, és un dels seus trets més distintius. * El Tamashek: La seva variant pròpia de la llengua berber. * Religiositat mixta: Tot i estar islamitzats, conserven tradicions animistes i creen el seu propi calendari de pregàries. Adaptació a un entorn extrem: El Sàhara Geogràficament, no viuen al desert obert, sinó als massissos muntanyosos (com l'Air o l'Ahaggar) on hi ha aigua i pastures. Pels tuaregs, el desert obert és l'esuf (el lloc salvatge i perillós), mentre que la tenda representa la civilització. "La tenda és l'egei, que vol dir interior, matriu i dona; la dona és la part civilitzada del món per als tuaregs." Canvis en el mode de vida Actualment, la seva vida nòmada s'ha vist alterada per dos factors principals: 1. Dures sequeres: L'avanç del desert ha reduït els seus ramats. 2. Conflictes polítics: Les guerres contra els governs de Mali, Níger o Algèria després de la descolonització han limitat els seus moviments. Molts han passat a ser agropastors, combinant la ramaderia amb el cultiu de cereals en assentaments fixos de fang. L'exposició etnogràfica a Tarragona L'exposició a la Fundació La Caixa presenta més de 260 objectes provinents del Museu de Neuchâtel (Suïssa), fruit de les expedicions de Jean Gabus des del 1946. La mostra inclou: * Objectes quotidians: Eines per fabricar mantega, joies de plata tradicionals i pells decorades. * Símbols de poder: Espases, cadires de camell i escuts d'òrix. * Art i música: Instruments com la vihuela (un tipus de violí) tocats principalment per les dones, que sovint són més cultes i dominen millor l'escriptura antiga (tifinagh).

  • Dagoll Dagom inaugura el Festival d'Estiu amb 'La Parritxola' - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    14'

    Dagoll Dagom inaugura el Festival d'Estiu amb 'La Parritxola'

    Presentació de l'obra al Festival d'Estiu de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb l'actor Pep Cruz, membre de la històrica companyia Dagoll Dagom, per parlar de la inauguració del Festival d'Estiu de Tarragona amb l'opereta bufa La Parritxola de Jacques Offenbach. Detalls del muntatge i temàtica Un trio amorós i de poder: L'argument gira al voltant d'un birrei, la Parritxola i en Piquillo. Pep Cruz interpreta el Birrei Amat, un personatge poderós i ridícul que intenta conquerir la protagonista. Crítica política i social: L'obra ha generat polèmica pel seu contingut satíric. Segons Cruz, l'adaptació conté referències a la globalització i a la política actual, fins al punt que alguns polítics van intentar posar traves a la seva estrena al Festival Grec de Barcelona. Gènere i estil: Es tracta d'una aposta per reivindicar l'opereta i el teatre musical total. "Els músics canten i interpreten, i els actors ballem, cantem i fem de músics; és una mena de teatre total." Participació dels oients i cloenda Després de l'entrevista, el programa reparteix entrades dobles entre els oients per a la funció del dissabte al Camp de Mart. Els participants subratllen l'expectació que genera veure una de les grans companyies catalanes a la ciutat, així com les ganes de gaudir de la música en directe malgrat la calor estival.

  • Montserrat Duch: Renúncia i Balanç Polític al PSC - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    17'

    Montserrat Duch: Renúncia i Balanç Polític al PSC

    Comiat i Renúncia de Montserrat Duch La diputada del PSC per Tarragona, Montserrat Duch, explica en aquesta entrevista els motius que l'han portat a decidir no presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Després de vuit anys de representació institucional, Duch argumenta que la política no ha de ser una professió permanent. Motius de la Decisió Sentit de l'etapa finalitzada: Considera que ja ha complert el seu cicle i que és moment de retornar a la seva vida professional com a historiadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili. Privilegis de la funció pública: Reconeix que la seva condició de funcionària li permet una tornada segura, un "privilegi" que no té la majoria de la ciutadania autònoma o de l'empresa privada. Visió de la política: Defensa que l'activitat política ha de ser temporal i que es pot servir al país des de molts altres àmbits sense necessitat de tenir un escó. "A la vida hi ha un temps per a cada cosa; jo he decidit que ja en tinc prou i vull tornar a la meva feina." Propostes i Visió de Futur del PSC Malgrat la seva marxa, Duch es mostra convençuda d'una victòria de Pasqual Maragall. Destaca diversos punts clau: Reforma Electoral: Proposa un sistema mixt de llistes tancades i diputats elegits per sistema majoritari per apropar la política al ciutadà i reduir el poder dels aparells dels partits. Candidatura per Tarragona: Manifesta públicament el seu suport a Lluís Miquel Pérez (alcalde de Reus) com a millor relleu per encapçalar la llista a la demarcació, destacant la seva cultura de pacte. L'Àrea del Camp de Tarragona: Reivindica la seva tasca per superar les polítiques de campanar i consolidar la visió unitària del territori com la segona àrea més dinàmica de Catalunya. Balanç Personal i Dificultats Duch reflexiona sobre el cost personal de vuit anys al Parlament, assenyalant que per a les dones la política encara és un "territori impropi" degut a la doble jornada. Remarca també el desgast del model centre-perifèria, havent de viatjar diàriament entre Tarragona i Barcelona per mantenir la seva vida familiar.

  • Estratègies de Promoció Econòmica a Tarragona amb Alejandro Fernández - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    15'

    Estratègies de Promoció Econòmica a Tarragona amb Alejandro Fernández

    El nou cartipàs municipal i l'àrea de Promoció Econòmica L'entrevista presenta Alejandro Fernández (Partit Popular), el membre més jove del consistori, com a nou responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta regidoria s'integra en una macroàrea d'estratègia dirigida per Enric Ricomà, on se separen els actius promocionals de les eines de dinamització directa. Eixos principals de la legislatura Fernández desgrana els tres pilars fonamentals de la seva gestió: Dinamització Comercial: Es preveu continuar amb el desplegament del POEC (Pla d'Orientació per a Equipaments Comercials). L'objectiu és expandir l'èxit de la iniciativa VIA T del centre cap als barris perifèrics com Torreforta i Sant Pere i Sant Pau. Viver d'Empreses i Emprenedoria: Es proposa transformar el viver actual en un observatori econòmic de la ciutat. Això inclou: Recerca activa d'oportunitats i nous espais de negoci. Foment de fórmules de finançament com el capital risc. Suport continuat als joves emprenedors mitjançant assessorament. Servei Municipal d'Ocupació: Es planteja un canvi qualitatiu amb nous plans d'ocupació, destacant la innovació en els serveis de proximitat per a la gent gran. Aquesta mesura busca una doble finalitat: donar servei a una població envellida i oferir inserció laboral a assistents socials actualment a l'atur. La recuperació del Pla Estratègic Un dels reptes més ambiciosos és la represa del Pla Estratègic de Tarragona. Fernández subratlla la importància de no deixar aquest document en un calaix i proposa: "Un pla estratègic ha d'implicar tota la ciutat i necessita una oficina de seguiment en col·laboració amb la universitat per avaluar-ne el compliment." L'objectiu final és que totes les àrees municipals treballin de manera interrelacionada sota una visió comuna de futur, seguint models com l'Agenda 21.

  • Serveis i solidaritat per l'esclerosi múltiple a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    Serveis i solidaritat per l'esclerosi múltiple a Tarragona

    Atenció Integral i Centres de Dia L'entrevista destaca el funcionament de la primera planta d'un centre especialitzat que ofereix serveis essencials per a les persones amb esclerosi múltiple. Actualment, el centre proporciona: Servei de menjador i transport adaptat per a pacients de tota la demarcació. Atenció professional en fisioteràpia i psicologia. Tallers d'autonomia personal, com ensenyar als afectats a cuinar les seves pròpies receptes. Plans futurs per obrir una segona planta dedicada al telemàrqueting per facilitar la inserció laboral. La Realitat de la Malaltia i la Investigació Es recorda que l'esclerosi múltiple afecta majoritàriament persones joves (entre 20 i 22 anys), amb una incidència especial en les dones. Atès que l'afectació és al sistema nerviós central (comparat amb la CPU d'un ordinador), qualsevol factor extern com la calor pot agreujar els símptomes. "Actualment no hi ha cap medicament que curi la malaltia, però les medicacions existents ajuden a espaiar els brots i millorar la qualitat de vida." L'hospital de referència per a la demarcació de Tarragona és la Vall d'Hebron, on es realitzen diversos assajos clínics internacionals. A més, es treballa per obrir un nou hospital de dia a Tortosa per evitar els desplaçaments de més de 100 km dels pacients de les Terres de l'Ebre. La Campanya "Mulla't" i Activitats Solidàries Aquest cap de setmana es preveuen nombroses activitats per recollir fons a la Plaça Corsini i piscines locals: Parc infantil i esport: Rocòdrom, tirolina i tir amb arc per un donatiu de 5 euros. Activitats gastronòmiques: Una fideuà popular i una sardinada. Exhibicions: Mostra de gossos de rescat de la Guàrdia Urbana i la presència del campió de trial, Abel Cabestany. L'acte central: La tradicional banyada solidària a les piscines per sensibilitzar la població.

  • Entrevista a Joan Aregio sobre Economia i Pressupostos - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    21'

    Entrevista a Joan Aregio sobre Economia i Pressupostos

    Economia, Ordenances Fiscals i Nous Reptes Municipals El tinent d'alcalde de l'Àrea Econòmica i Pressupostària i portaveu del govern de Tarragona, Joan Aregio, analitza la situació financera de l'Ajuntament de cara al pròxim mandat. L'entrevista se centra en l'elaboració dels pressupostos del 2004 i l'impacte de les noves lleis estatals. Política Impositiva i Fiscalitat Contenció impositiva: Es mantindrà la línia dels darrers anys de situar la pressió fiscal per sota de l'IPC interanual. Supressió de l'IAE: Aregio veu amb bons ulls la supressió de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), tot i que critica que les fórmules compensatòries del govern central perjudiquen les arques locals. Diferència entre taxes i impostos: L'entrevistat aclareix que les taxes (com la grua o la brossa) són el reflex directe del cost del servei, basat en estudis tècnics. Gestió Municipal i Pressupostària Inversions a llarg termini: Defensa que les inversions s'han de planificar en cicles de 3 a 4 anys per garantir la seva execució real. Despesa corrent: Es preveu un creixement molt moderat per equilibrar l'augment de la demanda de serveis socials i manteniment. Nous serveis: S'anuncia un retard en les noves dependències de la Rambla Nova, que s'espera que estiguin operatives abans de l'estiu del 2004 per millorar l'atenció al ciutadà. Visió Política i Futur "El primer pas per substituir el Joan Miquel Nadal és que quan arribin les eleccions la gent et voti." Aregio també aborda la seva futura presidència a la Diputació de Tarragona i destaca la feina interna a Convergència i Unió per preparar les llistes electorals al Parlament, posant èmfasi en la necessitat d'una comunicació clara i diàfana.

  • Estratègies i Desafiaments Contra la Violència de Gènere - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    34'

    Estratègies i Desafiaments Contra la Violència de Gènere

    Resum de la Taula Rodona sobre Violència de Gènere En aquest episodi del matí de Tarragona Ràdio, es debat profundament sobre la realitat de la violència de gènere a les comarques de Tarragona. Les convidades, expertes en l'àmbit social i institucional, analitzen les mancances del sistema actual i les iniciatives per millorar l'atenció a les víctimes. La Problemàtica Judicial i la Formació Un dels punts crítics discutits és la gestió judicial i legal dels casos de maltractament: • S'ha detectat una falta de sensibilitat i formació específica en jutges, advocats d'ofici i fiscals. • Les expertes subratllen que moltes vegades no s'apliquen les mesures de protecció (com les ordres d'allunyament) per desconeixement o mala praxi. • Es recalca que els processos civils (separacions) i penals (maltractament) haurien d'anar units per protegir millor la dona. L'Atenció a la Víctima: Un Sistema Fragmentat El podcast exposa les dificultats que viuen les dones quan decideixen denunciar: • L'anomenat "peloteo": les víctimes sovint han de passar per múltiples telèfons i institucions abans de rebre ajuda real. • La necessitat d'una coordinació integral entre serveis psicològics, jurídics i socials per evitar que la dona es faci enrere. • L'absència de cases d'urgència a Tarragona que ofereixin suport emocional immediat més enllà d'un simple allotjament en hotels o pensions. Desmitificació i Perfils del Maltractador Les convidades treballen per trencar els tòpics socials que encara persisteixen: • > "La violència de gènere no discrimina per nivell cultural, social o econòmic." • Es desmenteix que el maltractador sigui necessàriament un malalt mental o algú amb addiccions; sovint són persones integrades i "respectables" socialment. • S'alerta sobre la frivolització del tema en certs mitjans de comunicació que busquen l'espectacle o el morbo en lloc de la informació útil. Iniciatives de Futur a Tarragona Finalment, s'anuncia el projecte d'un nou protocol de coordinació a la ciutat, inspirat en models d'èxit com el de Girona, per crear un circuit únic que faciliti la sortida de l'infern del maltractament.

  • Tarragona Ràdio: Un any als nous estudis i el valor de la tertúlia local - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    25'

    Tarragona Ràdio: Un any als nous estudis i el valor de la tertúlia local

    Celebració i agraïment als col·laboradors En motiu del primer aniversari del trasllat als estudis de l'Avinguda Roma, el programa reuneix una àmplia representació dels seus tertulians habituals. Els presentadors, el Ricard i la Iolanda, destaquen la tasca desinteressada de les persones que comparteixen la seva opinió cada dia per analitzar l'actualitat més propera de la ciutat. L'evolució de l'emissora i el canvi d'estudis Els tertulians reflexionen sobre el creixement de la ràdio i de Tarragona: • L'enyorança i el progrés: Tot i recordar amb carinyo els antics estudis de la Rambla, el carrer de la Nau o el Mercat del Fòrum, es coincideix que el canvi a l'Avinguda Roma ha suposat un salt de qualitat en l'espai i el confort. • Anècdotes del trasllat: Es recorden amb humor els darrers dies a la Rambla, marcats pels sorolls de les obres i els sacs de ciment. • Expansió de la ciutat: Es discuteix com la ràdio segueix el creixement de Tarragona cap a ponent i cap a la façana marítima. La importància social de la tertúlia Els convidats defineixen la seva participació com un exercici mental i una oportunitat per: Contrastar opinions: La pluralitat de perfils (advocats, metges, comerciants i historiadors) permet una visió polièdrica de la realitat local. Crear estat d'opinió: Segons els participants, la ràdio local sovint marca l'agenda dels diaris de l'endemà. Copsar el pols del carrer: Els comerciants com l'Anton Guàs o el Ramon Civit expliquen que el taulell de venda és la seva principal font d'informació sobre les preocupacions ciutadanes. "Tarragona ha de viure amb el batec de Tarragona Ràdio, ja que és la que serveix realment el que interessa als ciutadans." El paper de la ràdio pública local L'episodi conclou amb una defensa tancada de la proximitat informadora. Els tertulians coincideixen que, en un món globalitzat, la notícia que la gent realment entén i valora és la local, fent de Tarragona Ràdio un referent indispensable per a la vertebració de la ciutat.

  • Celebració del primer aniversari de Tarragona Ràdio a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    12'

    Celebració del primer aniversari de Tarragona Ràdio a la Rambla

    Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio En motiu del primer aniversari de l'emissora, el programa es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, davant del Teatre Metropol. Durant la retransmissió, diversos oients s'apropen amb els seus aparells de ràdio sintonitzats per participar en el sorteig de regals com samarretes, bosses i neveres de platja. La tertúlia de dones: un espai de llibertat i reflexió L'episodi destaca per la trobada presencial de les col·laboradores habituals de la tertúlia dels divendres. La conductora, la Iolanda García, agraeix públicament el compromís de les tertulianes, subratllant la importància de la ràdio pública com a mirall de la pluralitat de la societat. Visió femenina: Les convidades defensen l'existència d'un espai exclusiu per a dones, no com un acte de confrontació, sinó com una forma de parlar amb un enfocament més pragmàtic, comunicatiu i dialògic. Complicitat i amistat: Es recalca que, tot i tenir opinions polítiques o socials divergents, la relació entre elles és excel·lent, destacant la importància de les pretertúlies o converses fora de micròfon. Funció social: Algunes tertulianes comparen l'espai amb una teràpia de grup on poden "buidar el pap" i compartir els reptes de compaginar vida laboral i familiar. "No n'hi ha mai una postura de 'sentar càtedra' com un home; sempre hi ha una postura dialogant, acceptant les variacions de l'altre." Agraïment i continuïtat L'episodi clou amb un desig de continuïtat per a la propera temporada després de l'estiu, reafirmant el vincle entre les col·laboradores i la ciutadania de Tarragona.

  • Celebració dels 16 anys i nova etapa de Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    6'

    Celebració dels 16 anys i nova etapa de Tarragona Ràdio

    Celebració especial a la Rambla En motiu del 16è aniversari i del primer any del canvi d'estudis, Tarragona Ràdio realitza una emissió especial a l'aire lliure, situada a la Rambla Nova de la ciutat. Consolidació institucional i millores La presidenta de l'empresa municipal de mitjans, Maria Mercè Martorell, destaca el salt de qualitat viscut recentment: * Millora tecnològica: El trasllat a l'Avinguda de Roma i el canvi de freqüència al 96.7 FM. * Èxit d'audiència: L'entrada de l'emissora a l'EGM (Estudi General de Mitjans) competint amb emissores d'àmbit provincial. * Expansió de serveis: Creació de continguts editorials (llibres, calendaris), ús de noves tecnologies com els SMS i una graella de programació més àmplia. La ràdio de proximitat Martorell subratlla que l'emissora s'ha convertit en l'editora de l'Ajuntament i un referent informatiu per als ciutadans. A nivell personal, es declara "addicta" a la ràdio, destacant especialment les tertúlies i els programes que surten al carrer per apropar-se a la gent. "Tarragona Ràdio és una ràdio de referència... el futur no té límits i si nosaltres no ens els posem, ningú ens els posarà."

  • Aniversari de Tarragona Ràdio i els seus col·laboradors - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    14'

    Aniversari de Tarragona Ràdio i els seus col·laboradors

    Un nou inici: Celebració a l'Avinguda Roma El programa commemora el primer aniversari dels estudis a l'Avinguda Roma i la nova freqüència de Tarragona Ràdio. Durant l'episodi, s'alternen moments de nostàlgia sobre les antigues instal·lacions de la Rambla Nova amb paraules d'agraïment cap als col·laboradors que fan possible la programació diària. Col·laboracions i entitats participants Diverses figures clau de la societat tarragonina comparteixen la seva experiència amb l'emissora: Rosa Ballonrat (Patronat d'Esports): Destaca la millora de les instal·lacions per acollir grups més grans i la importància de la ràdio per fomentar l'activitat física. Enric Garriga (CPNL): Reflexiona sobre la bona salut del català a internet i la feina del Centre de Normalització Lingüística a través del "Quart de català". Roser Lozano (Biblioteca Pública de Tarragona): Subratlla la forta connexió entre la biblioteca i la ràdio com a part de la mateixa "galàxia comunicativa". Pep Calvet: Representa el vessant dels esports d'aventura i la natura, tot destacant la fidelitat dels oients locals. Confessions i proximitat L'emissora aprofita per trencar la barrera del micròfon i parlar de la il·lusió amb què es treballa, defugint la visió de que tot és "façana". Es remarca que el creixement de la ràdio va lligat a l'èxit de les entitats col·laboradores: "Si no tens ganes, les coses no surten. És un agraïment total per la vostra part." Finalment, es proposen noves iniciatives per a la ciutat, com un possible duatló per Sant Magí aprofitant les millores a la llera del Francolí.

  • Josep Bargalló s'acomiada del Parlament de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    17'

    Josep Bargalló s'acomiada del Parlament de Catalunya

    L'entrevista se centra en la figura de Josep Bargalló, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, qui abandona la cambra catalana després de dotze anys i tres legislatures d'activitat parlamentària intensa. Motius de la renúncia Bargalló explica que la seva decisió respon a una convicció personal sobre la limitació de mandats i la necessitat de renovació dins dels partits per deixar pas a gent jove i preparada. Segons el diputat: "Dotze anys són suficients per fer l'activitat parlamentària creïble per a tu mateix." Balanç de l'etapa parlamentària Durant el repàs de la seva trajectòria, destaca diversos aspectes clau: * Fites legislatives: Se sent orgullós d'haver impulsat la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). * Evolució del Parlament: Descriu la precarietat inicial de la cambra, on els diputats no tenien ni espais de treball propis, i critica el reglament actual, que considera feixuc i poc àgil comparat amb models com l'anglès. * Satisfacció personal: Més enllà de les grans lleis, Bargalló remarca la gratificació de resoldre problemes petits i directes dels ciutadans, com millores en infraestructures escolars. Futur polític i situació a Torredembarra Tot i deixar el Parlament, seguirà vinculat a la política com a regidor a l'ajuntament de Torredembarra. L'entrevista aborda la complexa situació urbanística i política del municipi, on Bargalló denuncia les fortes pressions del sector immobiliari sobre els càrrecs públics. També es preveu el seu retorn professional com a professor d'institut, a l'espera de possibles nous càrrecs en el futur, com el Consell d'Administració de la CCMA.

  • Especial 1r Aniversari: Cinema, Festes i el Concurs de Focs - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    14'

    Especial 1r Aniversari: Cinema, Festes i el Concurs de Focs

    Celebració i Màgia a Tarragona Ràdio En aquest episodi especial per commemorar el primer aniversari de l'emissora a les seves noves instal·lacions, es realitza una anàlisi profunda sobre la importància de la ràdio i l'agenda cultural de la ciutat de cara a l'estiu. La Nostàlgia Cinematogràfica de la Ràdio L'espai s'obre amb una conversa amb el col·laborador David Serra, qui reflexiona sobre la mística del mitjà radiofònic. Serra destaca que la ràdio posseeix una calidesa única gràcies a la invisibilitat de les veus. Influència cultural: Serra recorda clàssics com Historias de la radio, subratllant com el mitjà ha estat clau en la seva pròpia educació sentimental. Passió professional: Tot i la seva trajectòria en el món del cinema, confessa la seva fascinació pels micròfons i la immediatesa del directe. "La ràdio és màgia; la seva força resideix en aquesta invisibilitat i en la calidesa que transmeten les veus." Agenda de Festes i l'expectació pels Focs Japonesos La segona part de l'episodi compta amb la presència de Carles Sala, regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona. El regidor detalla les principals cites del calendari festiu: Concurs de Focs Artificials: Es destaca la participació històrica de la pirotècnia japonesa Marutamaya. És la primera vegada que una empresa nipona actua a Catalunya, generant una gran expectació entre els professionals del sector. Sant Magí: Es confirma el concert de La Oreja de Van Gogh per al 16 d'agost a la Plaça de Braus, així com l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Santa Tecla: S'anuncia l'espectacle del Tricicle i es debat sobre el canvi de model en els macroconcerts musicals, prioritzant la qualitat de la programació pròpia davant dels riscos econòmics del taquillatge. Perfil del Polític i Futur de l'Emissora La conversa també aborda la imatge pública del regidor, sovint associada a la cara més "amable" del consistori per la seva gestió d'esdeveniments lúdics, i finalitza amb els millors desitjos per a la continuïtat de Tarragona Ràdio en el seu segon any de vida.

  • L'alcalde Nadal: Memòria, Rambla i Civisme a la Platja - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    16'

    L'alcalde Nadal: Memòria, Rambla i Civisme a la Platja

    Conversa amb l'alcalde de Tarragona a la Rambla En un ambient distès a peu de carrer, l'alcalde de Tarragona repassa l'actualitat municipal, la història urbana i fa una crida a la responsabilitat ciutadana. La conversa barreja anècdotes personals amb projectes de futur per a la ciutat. Els Arbres de la Rambla i la Memòria L'alcalde corregeix la creença que els arbres actuals són centenaris, explicant que es van plantar el 1979 (brachichitos i tipuanes) per substituir els antics plataners que havien emmalaltit. Aprofita per subratllar la importància de la memòria en la política i el valor de l'estudi: Defensa el desenvolupament de la capacitat memorística davant la intel·ligència pura. Demostra la seva habilitat recitant de memòria tots els partits judicials de Burgos. Crida al Civisme i Seguretat a les Platges L'alcalde expressa una forta indignació per la manca de respecte a les banderes de seguretat a les platges. Considera que és un acte d'egoisme i insensatesa: "Això és impropi d'un ciutadà civilitzat... posen en perill a si mateixos i a les persones que les tenen que anar a salvar després." El Futur de Tarragona Ràdio i la Rambla De cara a la nova legislatura, es plantegen diversos reptes: Reconversió econòmica: L'emissora municipal s'haurà d'ajustar als plans d'estabilitat municipals. Model de programació: L'alcalde suggereix un format de música hit per a les tardes. 150è aniversari de la Rambla: Es planeja una gran celebració amb curses de barmans, desfilades i actes culturals. Connexió urbana: L'objectiu final és que la Rambla arribi fins al riu Francolí.

  • Josep Subirats Pinyana: Memòries de guerra, presó i democràcia - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    15'

    Josep Subirats Pinyana: Memòries de guerra, presó i democràcia

    Entrevista a Josep Subirats Pinyana: Una vida marcada per la història L'exsenador i doctor en Ciències Econòmiques, Josep Subirats Pinyana, presenta el seu llibre de memòries titulat Entrevivències. L'obra recorre més de 80 anys d'història personal i col·lectiva, des de la Guerra Civil fins a la seva etapa al Tribunal de Comptes Europeu. L'etapa a la presó i la supervivència L'autor relata amb duresa els seus anys a la presó de Pilatos a Tarragona i altres centres franquistes. Condemnat a mort amb només 18 anys, la seva pena va ser commutada per reclusió perpètua a causa de la seva minoria d'edat. El record dels afusellaments: Explica com el so dels treballs a la fàbrica de taüts veïna indicava el nombre de persones que serien executades cada nit. Acompanyament en capella: Subirats acompanyava sovint els condemnats en la seva última nit, una experiència que el va marcar profundament. La "vacuna" emocional: L'exsenador afirma que sobreviure a la pena de mort li ha permès afrontar els problemes de la vida amb una serenitat especial, estant "curat d'espant". Formació i ascens polític Malgrat haver passat nou anys a la presó (dels 18 als 27 anys), Subirats va aconseguir formar-se durant la clandestinitat: Va aprofitar les escletxes del sistema per estudiar peritatge mercantil i, posteriorment, esdevenir doctor en Ciències Econòmiques. A la Transició, va ser elegit senador socialista (1977) per la demarcació de Tarragona dins de la candidatura de l'Entesa dels Catalans. Va destacar pel seu perfil tècnic en matèria fiscal, participant activament en els Pactes de la Moncloa i la reforma tributària espanyola. Memòria històrica i justícia El llibre també inclou una anàlisi de 14 sumaríssims desclassificats, on Subirats ret homenatge a figures com el doctor Rafael Battestini o l'alcalde de Tortosa, destacant especialment aquells que van tenir el coratge de declarar a favor dels processats i no pas els denunciants. "La més gran alegria que he tingut a la meva vida és quan vaig firmar la reclusió perpètua; si t'haguessis trobat entre 300 condemnats a mort, no t'estranyaria."

  • Èxit del programa d'infermeria en centres educatius - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    8'

    Èxit del programa d'infermeria en centres educatius

    Balanç Positiu del Servei d'Infermeria als Instituts El programa de presència de professionals d'infermeria als centres educatius ha superat les expectatives inicials, assolint més de 2.150 demandes en el darrer any. Aquest servei, que inicialment preveia un desplegament més lent, s'ha consolidat com un espai de referència per a adolescents, docents i famílies. Funcionament i Confidencialitat L'èxit del model radica en la proximitat i la seguretat que ofereix als joves: Presència física: Una infermera roman 3 hores setmanals en un despatx del propi institut. Accessibilitat: S'intenta fer coincidir l'horari amb el pati o l'estona de dinar perquè els alumnes no hagin de demanar permís. Garantia de privacitat: Se'ls assegura confidencialitat absoluta i el control sobre les decisions de la seva pròpia salut. Principals Motius de Consulta Els joves cerquen respostes a qüestions amb efectes immediats o que afecten la seva percepció actual: Sexualitat: Consultes informatives i preventives de tot tipus. Nutrició i imatge corporal: Preocupació per l'alimentació i la imatge, incloent alertes entre companys sobre possibles trastorns. Salut emocional: Temes de conducta, estrès i convivència. "Ells havien de ser els amos de la seva situació de salut." Percepció del Risc i Reptes Futurs Un aspecte destacat és el biaix en la percepció del risc. Mentre que la sexualitat o la nutrició generen moltes preguntes, temes com el tabaquisme o l'alcohol pràcticament no reben consultes (només 13 casos d'alcohol en un any). Els joves no perceben aquests hàbits com un problema de salut immediat, cosa que marca una línia de treball per al futur basada en la sensibilització. Perfil de l'Usuari i Expansió Gènere: Les noies representen el 75% de les consultes, mentre que els nois suposen vora el 25%. Consolidació: En els centres on el programa fa dos anys que funciona, el volum de consultes s'ha duplicat respecte als centres nous. Ampliació: El programa s'estendrà a 27 centres el vinent curs, amb l'objectiu d'arribar a tota la demarcació.