Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

61921-61944 de 62454

Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
26 de maig del 2001
4h 40min
Ple Municipal de Tarragona: Empresa de Transports i Projectes Socials
Resum del Ple Municipal de Tarragona (18 de juny de 2001) Aquesta sessió ordinària del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona es centra en l'aprovació dels comptes anuals de diverses empreses municipals i el debat sobre millores en els serveis públics. El focus principal recau en la gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i la necessitat d'adaptar la ciutat a les demandes socials actuals. Gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) • El president de l'EMT, Santiago Pallàs, destaca la modernització de la flota amb 15 nous autobusos Scania i la creació de la línia 10. • L'oposició critica una disminució del 4% en el nombre de viatgers i reclama una millor racionalització de les freqüències i recorreguts. • Es debat intensament sobre el trenet turístic i la possibilitat de realitzar un concurs públic per a la seva gestió. Aparcaments i Espimsa • Es discuteix la duplicitat de funcions entre l'empresa d'aparcaments i Espimsa (mercats). • L'establiment de zones blaves genera polèmica; l'oposició demana un pla d'aparcaments dissuasoris per reduir el trànsit al centre. • Es proposa la fusió d'ambdues entitats per optimitzar la gestió municipal. Mobilitat i Benestar Social • Autobús nocturn: Es presenta una moció conjunta (ERC, ICV, PSC) per implantar el servei els caps de setmana i festius. L'equip de govern la rebutja per falta d'estudis de viabilitat econòmica tot i compartir-ne el concepte. • Accessibilitat a les platges: Debat sobre la instal·lació de passarel·les i material adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. • Centre de dia a la Granja: Es discuteix el retard en la construcció de l'equipament al carrer Tenerife, pendent de tràmits urbanístics amb la Generalitat. Educació i Medi Ambient • Proposta per crear aules d'estudi amb horaris flexibles per a estudiants als centres cívics. • Discussió sobre el control de sorolls a la ciutat; el govern defensa l'existència de mapes acústics des del 1994, mentre l'oposició denuncia l'incompliment de l'ordenança en algunes zones residencials. "La racionalitat i bona gestió d'una empresa pública passa per donar el millor servei possible amb el menor cost per als ciutadans."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
26 de maig del 2001
22'
Últim ple del 2001 a l'Ajuntament de Tarragona
Resum de la sessió plenària i valoracions polítiques L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat la seva última sessió plenària extraordinària de l'any 2001, un ple marcat per la rapidesa i la ratificació de diversos projectes urbanístics i econòmics abans de tancar l'exercici. Durant la sessió, s'ha posat el focus en el futur desenvolupament de la ciutat i en la gestió de les empreses municipals. Punts clau de la sessió Urbanisme i Equipaments: S'han aprovat modificacions puntuals en àmbits com el Passeig Rafael de Casanovas i la zona universitària. També s'ha acceptat una subvenció de la Generalitat per a equipaments culturals, tot i les crítiques de l'oposició per la falta de detalls del projecte tècnic. Gestió d'Espinsa: Un dels punts de debat més intens ha estat la proposta d'introduir un 15% de capital privat a l'empresa municipal Espinsa. Els grups de l'oposició han qüestionat l'afirmació que la gestió privada sigui intrínsecament millor que la pública. Fiscalitat i Habitatge: S'ha donat llum verda al Pla Anual d'Inspecció Fiscal 2002 i s'ha autoritzat el Servei Municipal de l'Habitatge a concertar operacions de crèdit per a noves promocions. Valoracions dels grups municipals L'emissora Tarragona Ràdio ha recollit les impressions dels portaveus al finalitzar el ple: "Esperem que el 2002 sigui l'any en què es vegi que els projectes d'Esquerra Republicana es porten a la pràctica." Javier Magro (ERC): Destaca un any de consolidació del seu discurs i espera que es compleixin les partides pressupostàries pactades. Dolors Comas (ICV): Considera el 2001 un any mediàtic però sense iniciatives reals, posant l'esperança en la futura modificació del Pla General. Maria Mercè Martorell (PP): Fa un balanç molt positiu de l'any, marcat per la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat i la projecció exterior de la ciutat.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
26 de maig del 2001
2h 13min
Ple Municipal: Oci Jove, Estabilitat i Neteja
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona (Novembre 2001) El ple municipal ha abordat diverses mocions clau centrades en la millora dels serveis per a la joventut, la fiscalitat local i l'estat del manteniment de la ciutat. Alternatives d'Oci per als Joves El grup socialista ha presentat una moció per crear alternatives d'oci que evitin el consum d'alcohol i drogues. Els punts clau han estat: • La crítica al baix pressupost de l'àrea de joventut (7 milions de pessetes). • La proposta de crear programes de cap de setmana amb activitats culturals, esportives i artístiques. • El debat sobre la col·laboració amb la Generalitat en el programa Sona Nit. El govern municipal ha defensat que les polítiques de joventut són transversals (habitatge, salut, educació) i ha rebutjat la moció qualificant-la d'incompleta i poc realista. Llei d'Estabilitat Pressupostària S'ha debatut el rebuig al projecte de llei estatal d'estabilitat pressupostària. Les postures han estat clarament enfrontades: • Oposició (PSC, ERC, ICV): Consideren que la llei atempta contra l'autonomia municipal i és un pas enrere cap al centralisme. Denuncien que prioritzar el dèficit zero retalla la despesa social. • Govern (PP): Defensa que la llei és necessària per a l'ortodòxia econòmica i el creixement sostingut. "Aquesta llei restringeix de manera desproporcionada la capacitat de gestió dels municipis." Manteniment i Neteja de la Ciutat S'ha produït un debat intens sobre la percepció de brutícia a Tarragona: • L'oposició reclama un pla urgent de neteja de 50 milions de pessetes davant la presència de plagues de rates i paneroles. • L'equip de govern ha defensat la seva gestió, argumentant que la ciutat ha crescut molt en urbanitzacions i que el contracte actual està esgotat, a l'espera de la nova licitació el 2002. Altres Temes d'Urgència • Carburants: Rebuig a la nova taxa sobre el combustible per finançar la sanitat. • Violència de Gènere: Lectura d'un manifest institucional per a l'erradicació de la violència contra les dones.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
26 de maig del 2001
5h 59min
Ple Municipal de Tarragona: Pressupostos i Tarifes 2002
Resum del Ple municipal de l'Ajuntament de Tarragona Aquest episodi recull la sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona del 22 d'octubre de 2001, marcada per intensos debats sobre la gestió econòmica municipal, les tarifes dels serveis públics de cara a l'entrada de l'euro i les inversions estratègiques per a la ciutat. Debat sobre el Transport i les Tarifes Un dels punts més conflictius ha estat la proposta de l'oposició per congelar o limitar l'increment del preu del bitllet senzill de l'EMT. L'equip de govern defensa un increment fins a un euro (166 pessetes) per incentivar l'ús dels abonaments i millorar la fluïdesa del servei davant l'arribada de l'euro, mentre que l'oposició ho titlla d'arrodoniment abusiu que incompleix les directrius europees i estatals. Pressupostos Municipals 2002 Es presenta i aprova inicialment el pressupost per a l'any 2002, amb una quantitat propera als 100 milions d'euros. Els punts clau discutits inclouen: • Inversions estratègiques: Destaca l'aposta pel Teatre Tarragona, el Palau de Congressos i la recuperació de la llera del riu Francolí. • Venda de patrimoni: L'oposició critica la dependència de la venda de sol municipal i d'accions d'empreses públiques (com EMATSA) per finançar inversions. • Contenció de la despesa: L'equip de govern remarca l'esforç per reduir la despesa corrent en les àrees de gestió interna mentre s'incrementa en cultura i benestar social. Seguretat i Llicències Un altre tema de rellevància ha estat la denúncia sobre la planta de formigó de Cementos La Esfera al polígon Riu Clar. S'ha debatut sobre la falta de llicència ambiental inicial i les queixes per pol·lució per part d'empreses veïnes, amb peticions de tancament preventiu per part d'ERC. Interrupcions i Conflictivitat Laboral La sessió ha estat interrompuda per les protestes dels funcionaris municipals a causa de la modificació de l'article 23 del conveni laboral, reflectint un clima de tensió entre els treballadors i l'equip de govern per la gestió de les pagues extres i les condicions de treball.
Arxiu sonor esports 2001
26 de maig del 2001
2h 13min
Victòria clau del Nàstic davant la Murrio (4-2)
El Nàstic reforça el lideratge en un partit èpic L'episodi d'avui recull la narració i l'ambient viscut al Nou Estadi Municipal de Tarragona durant el transcendent partit entre el Gimnàstic de Tarragona i la Murrio, corresponent a la tercera jornada de la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. El Nàstic s'ha imposat per un vibrant 4-2, consolidant-se com a líder en solitari del grup. Desenvolupament del Matx i Moments Clau • Inici demolidor: El Nàstic ha encetat el partit amb una intensitat altíssima. Félix Prieto ha obert el marcador al minut 9 amb una gran acció individual, seguit d'un gol de penal de Santi Castillejo al minut 16, posant el 2-0 a favor dels granes. • L'incident de Gordillo: Una de les pitjors notícies ha estat la lesió de José Antonio Gordillo, que ha patit una fractura del septe nasal després d'un xoc fortuit, obligant-lo a marxar a l'hospital. • Polèmica arbitral i remuntada visitant: L'àrbitre, Pardo del Burgo, ha xiulat un penal inexistent a favor de la Murrio al descompte de la primera part (2-1). Ja a la segona meitat, la Murrio ha aconseguit empatar el partit (2-2), provocant minuts de màxima tensió a l'estadi. • Reacció fulgurant: En només dos minuts de bogeria, el Nàstic ha sentenciat el partit amb gols de Manolo Herrero i un segon de Castillejo, desfermant l'eufòria absoluta entre els més de 8.000 espectadors. Protagonistes i Reaccions "El míster diu que les oportunitats s'han d'aprofitar, i jo crec que l'he aprofitada." — Félix Prieto, destacat del partit després de retornar a la titularitat. Situació al Playoff • Amb aquesta victòria, el Nàstic suma 7 punts de 9 possibles. • L'afició ja somia amb l'ascens, amb càntics referents a visitar l'estadi Vicente Calderón la temporada vinent. • Preocupació per les baixes de Masnou (per sanció) i Pallarès (expulsat injustament) de cara al proper partit al camp del Cádiz.
Arxiu sonor esports 2001
26 de maig del 2001
3h 14min
Empat sense gols a Amurrio: El Nàstic manté el lideratge
Crònica del Partit: Amurrio Club vs Gimnàstic de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Esportiva se centra en la retransmissió en directe del segon partit del play-off d'ascens a la Segona Divisió A entre l'Amurrio i el Nàstic. Malgrat les expectatives d'una victòria, el matx ha acabat amb un empat a zero (0-0) que, combinat amb els resultats d'altres camps, manté l'equip grana en una posició privilegiada. L'Anàlisi de l'Enfrontament El partit a l'estadi de Basarte ha estat marcat per la igualtat i un joc de caràcter més físic que tècnic: • Primera Part: Poca activitat a les àrees. El Nàstic ha intentat portar la iniciativa però sense crear ocasions clares de gol. El terreny de joc, molt mullat pel rec previ, ha alentit el moviment de la pilota. • Segona Part: L'Amurrio ha pressionat més en els minuts finals, obligant el porter Xavi Oliva a intervenir en un parell d'accions de perill. El Nàstic ha patit el cansament acumulat de la temporada. • Debut destacat: S'ha produït el debut del nou fitxatge francès, Estefan Rondeler, que ha deixat bones sensacions ocupant el carril dret després de la lesió de Serrano. El Context del Grup C La jornada ha estat especialment favorable pel Nàstic gràcies a l'empat entre el directes rivals: • Cádiz 2 - Zamora 2: Aquest resultat al Ramon de Carranza és un gran aliat pels tarragonins, ja que ningú suma tres punts i el Nàstic es manté com a líder en solitari amb 4 punts. Veus del Protagonistes "L'empat s'ha de donar per bo. L'equip està cansat després d'una segona volta que ha estat una final constant, però seguim líders i depenent de nosaltres mateixos." — Josep Maria Nogués, entrenador del Nàstic. El president José Luis García i el vicepresident Àngel Fernández han fet una crida a l'afició per omplir el Nou Estadi el proper divendres en el partit de tornada contra l'Amurrio, que podria ser decisiu per a l'ascens.
Arxiu sonor esports 2001
26 de maig del 2001
3h 16min
Especial Play-off: Zamora contra Nàstic de Tarragona
El Partit Decisiu cap a la Segona Divisió A Aquest episodi transmet en directe l'ambient i l'emoció prèvia al transcendental partit entre el Nàstic de Tarragona i el Zamora. El programa se centra en la importància d'aconseguir la victòria per assegurar l'ascens de categoria, depenent d'ells mateixos en aquesta penúltima jornada de la lligueta. Seccions Clau del Programa • Història i Efemèrides: Es commemoren els 22 anys de l'últim ascens del club (17 de juny de 1979). Es connecta amb els herois d'aquella fita: Ismael Banyeres, Rafa Martínez i el capità Pani. • L'Ambient a Zamora: Connexió directa amb els enviats especials que descriuen el desplaçament massiu de més de 500 aficionats tarragonins a l'estadi de l'Avaguada. • Anàlisi Tàctica i Onze Inicial: Detalls sobre l'alineació de Josep Maria Nogués, destacant el retorn de Jordi Masnou i la presència de Félix Prieto en atac. • Rivals Directes: Seguiment del partit entre l'Amurrio i el Cádiz, resultats que podrien influir en les opcions del grup. Desenvolupament del Joc El primer temps destaca per un Nàstic dominant però mancat d'encert final. Entre les incidències, el davanter Santi Castillejo rep un fort cop al pit que li talla la respiració momentàniament, i Leo pateix un trau a la cella que requereix punts de sutura. El programa narra les millors ocasions, incloent-hi una rematada al travesser de Gordillo que podria haver decidit el partit. "Ens estem jugant el treball de tota una temporada i la il·lusió de tota una ciutat." — Josep Maria Nogués
Arxiu sonor esports 2001
8 de maig del 2001
4h 35min
Cádiz vs Nàstic: Crònica d'un duel decisiu per l'ascens
Edició Especial de Tarragona Esportiva Programa especial conduit per Teresa Ortega des del refugi número 1 del moll de costa de Tarragona per seguir el transcendental partit entre el Cádiz CF i el Gimnàstic de Tarragona, corresponent a la quarta jornada de la fase d'ascens a la Segona Divisió A. Crònica del Partit: Un infortuni decisiu L'encontre, disputat a l'estadi Ramon de Carranza, ha estat marcat per un ambient extremadament hostil i una pressió asfixiant per part de l'afició local (més de 18.000 espectadors). El resultat final ha estat d'1-0 favorable al Cádiz. • L'acció clau: Al minut 11, una jugada desgraciada ha acabat en gol en pròpia porta de Sergio Lara. El porter Oliva ha comès una errada infantil en intentar xutar una pilota que ha botat malament, deixant-la passar per sota les cames. • Reacció grana: Malgrat el cop moral, el Nàstic ha dominat clarament la segona meitat, mostrant-se físicament superior i disposant de dues ocasions claríssimes de Santi Castillejo al final del partit que el porter local, Armando, ha salvat miraculosament. Anàlisi Tàctica i Protagonistes L'entrenador Josep Maria Nogués ha destacat la capacitat de l'equip per sobreposar-se a l'adversitat. Ha subratllat que, malgrat la derrota, el Nàstic conserva el goal average particular favorable (gràcies al 3-1 de l'anada). "Voldria estar qualsevol equip del grup en la nostra situació. Depenem de nosaltres mateixos davant un Zamora ja sense opcions." Ambient a Tarragona Paral·lelament, milers d'aficionats han vibrat amb el partit a través d'una pantalla gegant instal·lada al Moll de Costa, en una jornada organitzada per l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament. També s'ha dut a terme el popular "Joc de la Porra", amb la participació de desenes d'oients. El camí cap a la Segona A La situació classificatòria deixa el Nàstic en una posició de privilegi: • Segueix líder del grup empatat a 7 punts amb el Cádiz. • Depèn de sí mateix: Si guanya els dos partits restants contra el Zamora CF, l'ascens serà matemàtic.
Arxiu sonor esports 2001
24 d’abr. del 2001
4'
Crònica de Gols i Èxits del Nàstic de Tarragona
Resum de la Jornada Futbolística Aquest document recull una narració apassionada dels moments clau viscuts pel Gimnàstic de Tarragona, destacant la figura de Santiago Castillejo com el gran protagonista de l'enfrontament. Punts Clau de la Narració Protagonisme de Castillejo: El davanter, anomenat carinyosament Castigol, ha estat decisiu amb els seus llançaments de falta i la seva capacitat anotadora, arribant a xifres històriques de gols. Accions destacades: Gols decisius des del punt de penal i llançaments de falta directa. Participació activa de jugadors com Pallarès i Manolo Herrero en la creació de jugades. El tercer gol de Castillejo ha provocat una reacció d'eufòria absoluta tant al camp com a la grada. Moment Culminant L'emoció de la narració arriba al seu punt àlgid amb el tercer gol de Castillejo, descrivint una escena d'impacte emocional: "S'ha posat les mans al cap perquè no s'ho creu!" El text acaba amb una celebració explosiva de gols que referma la victòria de l'equip grana.
Arxiu sonor esports 2001
24 d’abr. del 2001
1'
Himne i patrocinis del Club Gimnàstic de Tarragona
L'esperit del Nàstic de Tarragona Aquest fragment presenta l'emblemàtica melodia i lletra que acompanya el Club Gimnàstic de Tarragona, destacant-lo com a símbol de tradició i orgull per a la ciutat. L'himne serveix per unir les diferents generacions d'aficionats sota un mateix sentiment de victòria i esforç. Elements clau de la transmissió Sentiment d'unitat: L'himne ressalta que tant els petits com els grans comparteixen la passió pel club, identificant-lo com "el millor". Valors esportius: Es fa una referència directa a l'esforç continuat i a la història que el club representa per a Tarragona. Suport institucional: La transmissió compta amb el suport de les principals entitats del territori. Suport i Patrocinis La transmissió ha estat possible gràcies a la col·laboració de: "Ajuntament de Tarragona, Autoritat Portuària, Club Gimnàstic de Tarragona i Consell Comarcal del Tarragonès." Finalment, l'àudio referma la identitat grana amb una tornada repetitiva que busca la implicació de tota l'afició.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
21'
La Veda Biològica i el Futur del Sector Pesquer a Tarragona
La Necessitat de la Veda Biològica El sector pesquer de Tarragona ha acordat per unanimitat realitzar la veda d'enguany, una aturada que es considera imprescindible des de dos punts de vista: Vessant Biològica: Permet la regeneració dels caladors i l'increment de les captures a llarg termini. Vessant Econòmica: Tot i l'aturada, les dades demostren que les vedes generen un increment anual de la facturació (prop del 10% en els darrers anys). Millores en el Sistema de Subvencions Un dels grans problemes històrics ha estat el retard en els pagaments. El Director General de Pesca, el senyor Sobirats, ha anunciat un canvi significatiu: Pagament Immediat: S'ha aconseguit trencar la dinàmica de cobrar amb un any de retard. Els pescadors de Tarragona cobraran la veda d'enguany al juliol, just en acabar l'aturada. Finançament: La Generalitat ha hagut de doblar la seva aportació (arribant al 50%) davant la manca de fons de Brussel·les i de l'Estat Espanyol. Preocupació Social: Es fa èmfasi en la precària situació dels mariners, que reben ajuts molt minsos durant l'atur afectant la seva economia setmanal. Conflictes Territorials i Normatius La Gestió amb Vilanova i la Geltrú Existeix una reivindicació històrica de Tarragona per evitar que flotes d'altres zones (com Vilanova) pesquin en aigües tarragonines immediatament després de la veda, aprofitant-se de l'esforç de regeneració local. Es preveu una reunió propera per establir una "frontera imaginària" o períodes de carència. El Conflicte amb el Marroc i la Flota Andalusa Davant la impossibilitat de pescar al Marroc, s'ha descartat totalment que la flota andalusa pugui traslladar-se a Catalunya. "No pot ser que vinguin aquí a aprofitar-se del nostre esforç quan no han fet els deures de reducció de flota." Impacte en el Consumidor La veda no acostuma a repercutir en el preu final per al consumidor, ja que el mercat s'abasteix de diverses procedències. Malgrat tot, es demana una millor aplicació de la llei d'etiquetatge perquè el comprador sàpiga realment si el peix és de proximitat.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
34'
Entrevista a l'Arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach
Balanç de l'Assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola L'arquebisbe de Tarragona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, analitza la recent assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La conversa aborda des de qüestions organitzatives de l'Església a Catalunya fins a debats ètics i socials d'actualitat estatal. L'organització eclesiàstica a Catalunya • Regió Eclesiàstica Tarraconense: S'explica l'ajornament de la seva creació fins al novembre. Sistach insisteix en la denominació Tarraconense (i no catalana) per raons històriques i geogràfiques, incloent-hi Andorra i part de Castelló. • Relleu de bisbes: Davant les properes jubilacions a Girona, Solsona i Barcelona, l'arquebisbe remarca la necessitat de bons pastors que coneguin la realitat cultural i lingüística del territori. • Autonomia del Full Parroquial: S'anuncia la decisió de Tarragona de publicar el seu propi full per potenciar la informació diocesana de proximitat i evitar duplicitats amb la revista mensual. Debats ètics i socials • Defensa de la vida: L'arquebisbe referma el posicionament de l'Església contra l'avortament i la píndola de l'endemà, defensant la vida des de la concepció fins a la mort natural. • Model de família: Es mostra preocupat per les lleis que equiparen les parelles de fet al matrimoni, considerant que el model d'home i dona és el millor per a l'equilibri de la societat. • Terrorisme i Església: Sistach nega que l'Església hagi estat "tova" amb ETA i defensa la seva autoritat moral per condemnar la violència des d'una identitat pròpia i no política. Futur i reptes de l'Arxidiòcesi "L'Església ha de realitzar la seva missió en qualsevol sistema econòmic o polític, encara que no sigui fàcil." • Evangelització: Es defineix com el principal problema actual, especialment davant la ignorància religiosa creixent entre els joves. • Economia diocesana: Tot i no tenir números vermells, l'arquebisbe reconeix que la salut econòmica de l'Església a casa nostra encara no està totalment solucionada.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
20'
La Fira d'Abril a Tarragona: Bonavista i el Parc de la Ciutat
Celebració de la Fira d'Abril a Tarragona L'episodi explora la convivència i organització de les dues grans celebracions de la Fira d'Abril que tenen lloc a la ciutat de Tarragona: la de Bonavista (organitzada tècnicament per Espimsa) i la de l'Associació Cultural Andalusa al Parc de la Ciutat. Organització i Esforç Col·lectiu La preparació d'aquests esdeveniments requereix un treball intens de mesos, destacant diversos punts: * Gestió Tècnica: L'empresa municipal Espimsa s'encarrega de la logística a Bonavista per segon any consecutiu, gestionant infraestructures com grups electrògens i seguretat. * Casetes Privades i Públiques: Es debat la diferència entre les casetes de Bonavista i les del centre, que són finançades totalment per famílies i socis de l'entitat, tot i que ambdues estan obertes a tota la ciutadania. * Activitat Permanent: Tot i que la visibilitat arriba a l'abril, les entitats treballen durant tot l'any en l'intercanvi cultural. Debat sobre la Dualitat de Fires Durant la conversa sorgeix un moment de tensió i posterior reflexió sobre el fet de tenir dues fires simultànies: "És una pena que no hagi hagut una unitat d'acció per fer una Fira d'Abril cada vegada més gran." Malgrat les diferències d'opinió, els interlocutors acorden mantenir un esperit positiu, entenent que la pluralitat enriqueix la ciutat i que ambdues ofertes són complementàries per als tarragonins. Programació i Activitats Destacades Bonavista: Inauguració el dissabte 28 d'abril. Compta amb 22 casetes i la participació de partits polítics i entitats com el Centro Gallego. Parc de la Ciutat: Comença el divendres amb actuacions destacades com el Grupo Girarda i una gran exhibició de cavalls el diumenge al matí. Gastronomia: Es destaca la Ruta del Tapeo a Bonavista i el consum de rebujito i vi com a nexe d'unió entre visitants.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
18'
Sindicats catalans analitzen la sinistralitat i l'1 de maig
Debat sindical sobre la sinistralitat laboral i el context sociopolític En aquesta conversa, representants d'UGT i Comissions Obreres (CCOO) analitzen la situació actual del món del treball a Catalunya, centrant-se en l'augment de l'accidentalitat i els reptes de la unitat d'acció sindical. L'increment d'accidents laborals Els interlocutors expressen una profunda preocupació per les xifres de sinistralitat, especialment a les comarques de Tarragona. Tot i que els accidents mortals han baixat puntualment, el nombre de sinistres greus ha crescut de forma alarmant: Increment del 34% dels accidents greus el primer trimestre de 2001. La mort sovint és fruit de la casualitat, però el risc real no disminueix. Es vincula la sinistralitat amb la precarietat, la subcontractació i la manca de formació. "No podem parlar d'unes infraestructures que donin qualitat de vida a costa d'empitjorar la qualitat del treball." L'1 de maig i la unitat sindical De cara al Dia Internacional del Treball, els sindicats fan una crida a la mobilització conjunta sota el lema: "Per una ocupació estable, amb seguretat i amb drets". Tot i la manifestació unitària, es reconeixen discrepàncies importants: Reforma laboral: Crítica compartida cap a la legislació del govern del PP, que consideren que agreuja la temporalitat. Pacte de pensions: UGT es distancia de l'acord signat per CCOO, considerant-lo insuficient i perillós per a la futura base de càlcul. Vaga General: UGT proposa una consulta als treballadors el 22 de maig per avaluar si hi ha condicions per a una vaga general unitària, mentre que CCOO es mostra més pragmàtica i centrada en el procés de negociació. Perspectiva política Ambdós líders sindicals coincideixen que el principal obstacle és la política del Partit Popular, titllada d'autoritària i massa propera als interessos de la patronal, la qual hauria bloquejat acords esperant una legislació governamental més favorable.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
6'
Concert del Cor Exaudi a la Catedral de Tarragona
Concert Commemoratiu a la Catedral Amb motiu del 25è aniversari de la refineria de Repsol a Tarragona, la Catedral de la ciutat serà l'escenari d'un concert excepcional a càrrec del Cor de Cambra Exaudi de l'Habana. L'esdeveniment tindrà lloc sota l'hospici de la UNESCO i l'entrada es pot gestionar mitjançant invitacions. Projecte de Recuperació Musical L'actuació s'emmarca dins d'un ambiciós programa cultural de Repsol YPF que té com a objectiu: Restaurar els arxius físics de música colonial a l'Amèrica Llatina (Mèxic, Bolívia, Cuba, etc.). Editar i enregistrar obres inèdites que van des del barroc fins al segle XX. Donar visibilitat a la riquesa dels compositors espanyols i llatinoamericans del segle XVIII. "Hubo en el siglo XVIII mucha más música barroca en América Latina que en la propia España." El Cor Exaudi i el seu Repertori Fundat l'any 1987 i dirigit per María Felicia Pérez Arroyo, el Cor Exaudi és una formació de cambra reconeguda internacionalment per la seva qualitat en el cant a capella. El programa previst per al concert es divideix en dues parts: Música Sacra: Motets de compositors del barroc mexicà del segle XVII. Música del segle XX: Obres d'autors d'Espanya, Veneçuela, Cuba, Colòmbia i Argentina. La formació, composta per 11 veus, destaca la importància de l'acústica i la prova de so en un espai tan solemne com la Catedral per garantir l'harmonia grupal.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
27'
Projectes Urbanístics i Obres a Tarragona: L'Estat de la Ciutat
L'Estat de les Obres Urbanístiques a Tarragona En aquesta conversa amb la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Lluïssa Expósito, es detalla l'estat actual i futur de diversos projectes clau per a la ciutat, amb especial èmfasi en la remodelació litoral i les intervencions als barris. El Passeig i la Platja del Miracle L'obra més emblemàtica és la de la platja del Miracle, que es preveu inaugurar a principis de juny. La regidora destaca: • La creació d'una plataforma per a vianants configurada com una rambla de 8 metres d'amplada. • La instal·lació d'un pressupost addicional de l'Ajuntament (uns 30 milions de pessetes) per a mobiliari urbà i elements decoratius. • El canvi del projecte original d'una passarel·la elevada per un pas soterrat sota la via del tren, evitant l'impacte visual prop del patrimoni de la humanitat (l'Amfiteatre). Intervencions al Centre de la Ciutat Es repassen diverses obres de millora de l'espai públic al nucli urbà: • Prat de la Riba: Posada en marxa imminent un cop se solucioni la il·luminació i el paviment. • Pere Martell i Pere Palau: Ampliació de voreres i renovació de l'enllumenat per potenciar l'activitat comercial. • Rambla Nova: Inici de noves obres en el tram entre els carrers Canyelles i La Unió, així com l'inici del nou aparcament subterrani. Desenvolupament als Barris i Zona Nord La gestió urbanística s'estén cap a les zones perifèriques amb projectes adaptats a les necessitats veïnals: • Bona Vista: Rehabilitació de la font de la plaça, obertura de nous carrers i pavimentació de zones per a fires a l'entrada de la N-340. • Sant Pere i Sant Pau: Defensa de la inversió realitzada (més de 1.300 milions de pessetes) que inclou el projecte de Països Catalans i la millora de la carretera del Pont d'Armentera. • Infraestructures Crítiques: La regidora subratlla la importància de les obres d'emergència en el clavegueram de Sant Pere i Sant Pau per l'alt creixement demogràfic. "El meu despatx està obert a qualsevol ciutadà que vulgui conèixer les inversions reals de l'Ajuntament."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
23'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona
Conflicte Jurídic pel Fortí de la Reina L'alcalde de Tarragona analitza la complexa situació del restaurant del Fortí de la Reina després de la sentència de l'enderrocament dictada pel Tribunal Suprem. • La sentència es considera jurídicament coherent però allunyada de la voluntat ciutadana. • Nadal anuncia que presentarà una proposta basada en l'equitat per intentar evitar l'enderrocament, la qual requerirà el vistiplau de la denunciant (senyora Elias) i del TSJC. • Les indemnitzacions podrien oscil·lar entre els 200 i 600 milions de pessetes, sense comptar el lucre cessant. "No he trobat cap persona que comprengui el que ha passat... estic intentant salvar els mobles." Turisme i Patrimoni de la Humanitat Es discuteix l'impacte de la llicència de la UNESCO i les queixes del sector hoteler sobre la falta de promoció. • L'alcalde desmenteix les dades negatives: les visites als monuments s'han duplicat aquest any, passant de 12.000 a 24.000 visitants. • Critica l'actitud de certs hotelers i els insta a ser més competitius davant l'arribada de nous hotels a la ciutat. Consorci del Camp de Tarragona i Lideratge Regional Nadal defensa un model de creixement propi per al Camp de Tarragona, allunyat del model de Barcelona. Diferències amb el model de Barcelona • El model tarragoní es defineix com a sòlid perquè neix de l'esforç ciutadà i industrial, no del "cop de talonari" de les administracions centrals. • Es confirma que el procés de creació del consorci es troba en fase de protocol d'acords. Altres Temes de Ciutat • Molí d'Arits: L'alcalde defensa la legalitat de la llicència de l'empresa de residus i nega problemes de contaminació. • Cerca de la placa de la UNESCO: Menciona que la placa ja és a l'alcaldia, amb una curiosa falta d'ortografia inclosa. • Plenari de Sant Jordi: Justifica la data triada per qüestions d'agenda dels parlamentaris.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
38'
Suspensió del judici contra el rector de la URV pel cas selectivitat
Ajornament del judici i implicacions jurídiques El judici contra el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i el coordinador de les PAU, Joan Igual, s'ha suspès a darrera hora per una decisió de la magistrada Maria José Gago. La causa de la suspensió és tècnica: la jutgessa havia intervingut prèviament en la fase d'instrucció, cosa que podria comprometre la seva imparcialitat. Punts clau de la suspensió • La decisió s'ha comunicat només 48 hores abans de l'inici previst de la vista oral. • Es tracta d'una causa d'abstenció d'ofici per preservar la independència judicial. • Segons la defensa, la intervenció prèvia va ser un tràmit menor que no hauria de ser motiu d'inhabilitació. El conflicte de fons: Política lingüística i prevaricació El cas neix d'una denúncia de la professora Josefina Albert, que va ser exclosa dels tribunals de selectivitat. Se'ls acusa de prevaricació, tot i que els experts i la defensa argumenten que és un conflicte administratiu instrumentalitzat políticament. Arguments discutits • Visió Acadèmica: El Dr. Jaume Bernet sosté que el cas és un atac a la política lingüística de la Generalitat i que s'hauria d'haver resolt per via administrativa. • Pau Lingüística: El representant sindical José Luis Valdivieso afirma que a la universitat no existeix cap conflicte real amb el castellà. • Estratègia de Defensa: L'advocat Antoni Hubert defensa que la resolució va ser presa amb bona fe i responsabilitat, sense voluntat de cometre cap injustícia. "Això és un procés contra la política lingüística utilitzant la via judicial per part d'un grup que no hi està d'acord." Impacte en la comunitat universitària L'ajornament genera un fort malestar tant en els encausats com en el Comitè Cívic Unitari creat per donar-los suport. Es lamenta el desprestigi per a la institució i el "viacrucis" personal que suposa allargar el procés fins, possiblement, després de l'estiu.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
17'
El CB Tarragona inicia els play-offs de la Lliga LEB 2
El CBT afronta l'hora de la veritat al Serrallo Després d'una temporada regular brillant on el Club Bàsquet Tarragona ha acabat com a líder, l'equip es prepara per iniciar els quarts de final de la Lliga LEB 2 contra el CB Calp. El president del club, Rafael Pintado, i l'entrenador, Ricard Casas, analitzen l'estat de l'equip davant d'aquest repte crucial que comença aquest dimecres al pavelló del Serrallo. Una valoració excel·lent de la temporada L'entitat arriba a aquest moment amb els deures fets, però amb la màxima ambició per seguir endavant: La temporada ja es considera excel·lent independentment del resultat final. Existeix una gran il·lusió institucional per consolidar el projecte esportiu i econòmic. L'equip ha seguit entrenant durant la Setmana Santa per no perdre el ritme competitiu. Anàlisi esportiva dels play-offs Ricard Casas destaca la preparació física i, sobretot, psicològica del grup: L'equip arriba amb una bona síntesi de joc i gran intensitat defensiva. El CB Calp es defineix com un rival amb un ritme pausat i tàcticament complex. L'avantatge de camp (jugar el cinquè partit a casa) és un factor positiu clau per als tarragonins. "Ara és el moment de fer una crida important i de demanar a la gent que ens vingui a ajudar, perquè necessitem el seu escalf." Informació pràctica per a l'aficionat El club vol omplir les 2.000 localitats del pavelló i ha facilitat l'accés amb preus especials: Horaris: Els partits de dimecres i divendres seran a les 21:00h (un quart d'hora més tard de l'habitual per facilitar l'arribada del públic). Entrades: L'entrada individual costa 1.300 pessetes, però s'ha creat un abonament especial de 2.000 pessetes per als partits de play-off. Crida general: Es demana el suport no només dels socis, sinó de tot Tarragona per portar el bàsquet a una categoria més alta.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
4'
Suspensió del judici al rector de la URV Lluís Arola
Suspensió d'última hora de la vista oral S'ha anunciat la suspensió del judici previst per al proper dijous 19 d'abril contra el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i el coordinador de les proves d'accés, Joan Igual. L'advocat de la defensa i degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Huber, ha confirmat la notícia en directe a Tarragona Ràdio. Causes de la inhabilitació de la jutgessa La suspensió s'ha produït per un motiu d'inhabilitat processal de la magistrada assignada al jutjat penal número 2: La jutgessa ha detectat que va intervenir prèviament en la fase d'instrucció del cas. Segons la normativa vigent, un magistrat que hagi dictat resolucions durant la instrucció no pot presidir el judici oral per garantir la imparcialitat. "Qualsevol jutge que hagi intervingut en la fase d'instrucció no pot celebrar el judici... podien tindre un prejudici fet ja de la qüestió." Previsions i valoració professional L'advocat Antoni Huber ha lamentat que aquest error s'hagi detectat a les portes de la celebració del judici, destacant el següent: Ajornament prolongat: La nova data dependrà de l'agenda del jutjat, però s'estima que la vista no es realitzarà fins a després de l'estiu. Canvi de magistrat: Caldrà designar un nou jutge que no hagi tingut contacte previ amb la causa. Impacte en els professionals: S'ha criticat el desgast innecessari per a totes les parts, que ja havien preparat la defensa intensament durant els darrers dies.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
26'
Convivència i seguretat: Ciclistes i conductors a la carretera
La complexa relació entre ciclistes i conductors L'episodi aborda la convivència a les carreteres, especialment en períodes de molta afluència com la Setmana Santa. El debat se centra en la necessitat de generar una cultura de respecte mutu per evitar la tensió i, en el pitjor dels casos, els accidents greus. Reptes de la convivència viària • L'educació i la cultura: La base del conflicte resideix en la falta d'educació viària i respecte. Moltes vegades els conductors passen massa a prop dels ciclistes, ignorant la distància mínima de seguretat. • La normativa del metre i mig: Es destaca que, tot i que el ciclista circuli molt a la dreta, el conductor té l'obligació de mantenir un metre i mig de distància en l'avançament. • La visibilitat del col·lectiu: La indumentària cridanera de colors vius és una recomanació clau per garantir que els ciclistes siguin vistos des de lluny. Seguretat i equipament Un dels punts més debatuts és l'ús del casc. Tot i ser obligatori i una eina de protecció vital, alguns ciclistes veterans encara mostren reticències per la incomoditat que els suposa en dies de calor. "El casc ha de ser com el cinturó de seguretat del cotxe; s'ha de portar sempre a la carretera." Infraestructures i estat de les vies Els convidats denuncien que l'increment de ciclistes no ha anat acompanyat d'una millora en les infraestructures: • Els arcs (vorals) sovint estan bruts amb vidres, gravilla o animals mort, fet que obliga el ciclista a envair el carril principal. • Les carreteres comarcals amb molts revolts dificulten els avançaments segurs, generant frustració en els conductors. Organització del cicloturisme S'explica com els grups de cicloturistes s'organitzen amb líders o "pares" que marquen el ritme i donen instruccions de seguretat (com posar-se en fila d'un en trams estrets) per minimitzar riscos.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
26'
Festival de Dixieland a Tarragona Ràdio
Música en directe i entrevistes al Festival de Dixieland Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens apropa a l'atmosfera del Festival de Dixieland de Tarragona, comptant amb la presència de bandes en directe i representants de l'escena local i valenciana. Els Músics del País Valencià El programa comença amb una actuació al carrer d'una banda provinent de València. En David, portaveu del grup, comenta la seva experiència en aquesta edició: • Destaquen l'ambient magnífic de Tarragona, comparant-la amb New Orleans. • Valoren positivament la cultura musical del públic tarragoní, que no només escolta sinó que entén el repertori. • Expliquen la seva gran resistència física, fruit de la tradició de les Falles de València, on és habitual tocar moltes hores seguides al carrer. La Perspectiva Local: Pixi Dixi Band i Small River Posteriorment, el programa entrevista el Raül Fit i el Carles, representants de les dues formacions de Dixieland de Tarragona, per parlar de la salut del gènere a la ciutat: • Diferències d'estil: Tot i ser un gènere comú, cada banda té el seu matís; des de la línia més ortodoxa i clàssica fins a ritmes més moderns o amb influències afro. • Formació de les bandes: Els músics expliquen que el festival ha estat el motor principal per crear aquests grups locals, superant la por inicial dels músics cap al jazz. • Actuacions al Metropol: Comenten els detalls del seu concert conjunt al Teatre Metropol i les posteriors jam sessions nocturnes amb altres bandes del festival. "El Dixieland és el començament del jazz; per entrar en aquest món, el més lògic és començar des de la base i anar pujant pisos." El Futur i Nous Projectes Finalment, s'anuncia que una de les bandes tarragonines està a punt de llançar un nou disc (CD), que actualment es troba en procés de fabricació i estarà disponible immediatament després del festival.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
19'
Evolució i història del jazz: de New Orleans a Catalunya
Una aproximació a l'història del Jazz L'episodi explora les arrels i l'evolució del jazz, una música originària del sud dels Estats Units que ha transcendit totes les fronteres. Es destaca que no és una creació individual, sinó la veu de tot un poble desfavorit que va utilitzar la música com a mitjà d'expressió popular. Els orígens i l'etapa de New Orleans Dixieland vs. New Orleans: Es discuteix l'origen de la paraula Dixieland, associada als bitllets de deu dòlars (dix) de la Louisiana francesa. Els músics negres solien preferir el terme Estil New Orleans. Figures clau: Es menciona a King Oliver com el mestre que va guiar els primers passos de Louis Armstrong. Instruments i so: Les primeres formacions eren petites (sextets o quintets) amb trompeta, clarinet i trombó, acompanyats de banjo o tuba. L'expansió: Chicago i Nova York El jazz va viatjar cap al nord, professionalitzant-se en ciutats com Chicago. En aquesta etapa: * Sorgeix l'Estil Chicago, més espectular i de vegades més refinat. * Apareix el glamour de les Big Bands als anys 30 i 40, popularitzades gràcies a la ràdio. * Es produeix la gradual incorporació de músics blancs, tot i que la segregació social marcava la indústria. El Jazz a casa nostra i la seva essència "Això està en contradicció amb l'esperit del jazz, que és absoluta improvisació?" Els membres de La Vella Dixieland expliquen la seva visió de la música: * Catalunya com a focus: Ciutats com Terrassa han estat punts clau de fanàtics i escoles de jazz. * L'esperit lliure: Defensen que el jazz no ha de ser purista; ha de ser comunicatiu, alegre i obert a influències com el funky o els ritmes llatins. * Influència universal: El jazz ha marcat tota la música moderna actual, des del rock fins al pop.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
15'
Valoració del Simulacre del PLASECTA a Tarragona
Anàlisi del Simulacre d'Accident Químic El contingut recull les impressions de diversos representants veïnals de Tarragona sobre el simulacre realitzat recentment. Els interlocutors coincideixen que el desplegament de mitjans humans i tècnics va ser extraordinari, recordant gairebé l'execució d'una pel·lícula amb un guió ben establert. Punts Gràfics de la Valoració Preparació professional: Es destaca la gran preparació dels equips d'emergència i la capacitat de resposta de les empreses químiques. Eficàcia del confinament: Salvador Serrano destaca que al barri de Bonavista la participació va ser del 90%, amb carrers pràcticament buits, la qual cosa demostra un alt grau de conscienciació. Aspectes a millorar: Es reconeixen fallades en els canals d'informació durant el simulacre i la necessitat de polir detalls tècnics i de comunicació en temps real. La Informació com a Eix Central "Qui no està informat avui en dia és perquè no vol, però la informació s'ha de repetir com un lloro perquè quedi gravada." Els representants remarquen que, tot i que hi ha hagut tríptics i assemblees, l'instint de supervivència (fugir del lloc) és el principal obstacle per aconseguir un confinament total efectiu. Es proposa realitzar aquests exercicis amb una periodicitat anual per mantenir la societat alerta i preparada.