Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

61945-61968 de 62454

Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
25'
Simulacre d'emergència química i trasllat del molí d'àrids a Tarragona
Preparatius pel Simulacre d'Emergència Química a la Canonja i Bonavista L'episodi se centra principalment en el simulacre d'emergència química que tindrà lloc el proper dilluns a l'empresa BASF. Aquest exercici és d'especial rellevància ja que és el primer d'aquesta envergadura a l'Estat espanyol que implica directament la població civil de zones com la Canonja i Bonavista. Detalls sobre el Protocol d'Actuació Durant les reunions informatives amb els veïns i escoles, s'han destacat les accions clau per a la ciutadania: • Confinament: L'acció principal és tancar-se a casa i no fugir. • Informació oficial: Sintonitzar les emissores públiques per rebre instruccions del delegat de govern i el FECOPAL. • Coordinació: Participació de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Bombers i voluntaris de Protecció Civil. Estratègies per Millorar la Informació Ciutadana Els representants veïnals han expressat la seva preocupació pel possible desinterès o falta d'informació de part del "veí de carrer". S'han proposat noves mesures: • Enviament de cartes personalitzades de l'alcalde a les 32.000 famílies de Tarragona. • Col·locació de cartells informatius a les porteries dels edificis i cabines d'autobús. • Ús de megafonia mitjançant cotxes de la Guàrdia Urbana durant el simulacre. "Tarragona està vivint en un polvorí i hem d'estar preparats; el simulacre no s'ha de prendre de broma." Negociacions pel Molí d'Àrids i la Cimentera En la segona part del programa, es discuteix la polèmica sobre la construcció d'un molí d'àrids i les recents declaracions sobre un possible trasllat de la fàbrica. • Confusió institucional: S'aclareix que les paraules d'Albert Ballbé sobre un acord definitiu van ser un lapsus, ja que les negociacions encara estan en curs. • Futur urbanístic: L'objectiu és que els terrenys actuals passin a ser sòl urbanitzable per a habitatges en el futur, permetent el trasllat industrial lluny dels barris. • Clima de diàleg: Tant l'ajuntament com les federacions de veïns es mostren optimistes i destaquen la voluntat d'arribar a un acord que satisfaci totes les parts sense que hi hagi "guanyadors ni perdedors".
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
17'
Simulacre del Pla PLASEQTA a Tarragona
Detalls i Objectius del Simulacre d'Emergència Química El delegat del Govern, actuant com a director del PLASEQTA (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona), explica la necessitat de realitzar un simulacre de gran magnitud el proper dilluns 26 a les 15:45 hores. L’exercici tindrà lloc a l'empresa BASF i servirà per testar la coordinació operativa i la resposta de la societat civil. Hipòtesi de l'Accident El simulacre recrearà una situació crítica per garantir la màxima exigència dels operatius: * Incident: Fuita d'acrilonitril que genera un núvol tòxic. * Escenari: Vessament en una cubeta de protecció d'un tanc. * Objectiu tècnic: Neutralitzar l'evaporació del líquid mitjançant els bombers i equips d'intervenció. Protocols d'Actuació per a la Població Les autoritats insisteixen que la prevenció és la clau. Es recorden les dues normes bàsiques de seguretat: 1. Confinament: Tancar-se a casa o a l'edifici més proper. > "La mesura més senzilla i segura en un risc químic és confinar-se; no s'ha d'anar a buscar els nens a l'escola." 2. Informació: Sintonitzar les emissores oficials (Catalunya Ràdio, Ràdio Nacional o l'emissora municipal de Tarragona). Logística i Abast Població afectada: Uns 12.000 habitants dels nuclis de Bonavista i La Canonja. Efectius: Unes 200 persones, incloent Bombers, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Protecció Civil. Trànsit: No es tallaran les carreteres (com la N-340) de manera real, sinó que es farà una simulació amb patrulles a les cruïlles per no col·lapsar la circulació. Gestió i Avaluació El centre de comandament es dividirà en el CECOPI (Delegació de la Generalitat) i el Centre de Comandament Avançat (a peu de l'empresa). L'objectiu final no és l'espectacle, sinó detectar possibles deficiències per esmenar-les abans d'una emergència real.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
22'
Rutes per França: de l'esperit càtar a la Bretanya
Explorant França amb Josep Lluís Navarro En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista Josep Lluís Navarro, cap de Relacions Externes del Port de Tarragona i expert conegut per la seva vessant francòfona. Durant la conversa, es destaca la importància de la preparació del viatge i es descriuen rutes culturals i gastronòmiques pel país veí. La importància de la planificació Segons Navarro, un bon viatge es divideix en tres fases: la preparació (recerca de guies i hotels), el viatge en si i la compartició posterior de l'experiència. Preparar l'itinerari permet: - Optimitzar recursos econòmics: trobar cadenes d'hotels assequibles i millors preus. - Millorar el rendiment: assegurar-se de no perdre cap monument o punt d'interès per falta d'informació. Rutes destacades La Ruta dels Càters: Molt propera a Catalunya, destaca la ciutat de Carcassonne, descrita com la ciutat medieval millor conservada d'Europa. Navarro remarca el misticisme d'aquesta zona i la seva forta vinculació històrica amb els catalans. La Costa Atlàntica i la Bretanya: Un recorregut que passa per Bordeus, la Rochelle i el famós camp de menirs a Carnat. Mont-Saint-Michel: Una parada obligada per la seva abadia i l'espectacle natural de les marees que converteixen la ciutat en una península. Alsàcia i Lorena: Amb parada a Estrasburg, ciutat que ofereix un contrast únic entre les cultures francesa i alemanya. Gastronomia i consells "No s'ha de patir per moure's per Europa; la seguretat i els serveis estan molt coberts." Plats típics: Es recomana la cassoulet a la regió del Llenguadoc i el marisc (com les ostres i l'emocclade) a la costa atlàntica. Millor època: El convidat suggereix viatjar al juny, juliol o setembre per evitar les aglomeracions del turisme de massa.
Arxiu sonor esports 2001
20 d’abr. del 2001
26'
Victòria del Nàstic 3-1 contra l'Hèrcules i retorn al Playoff
Resum del Partit i Declaracions Postpartit El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit una victòria vital per 3-1 davant l'Hèrcules en un partit marcat per la tensió i el pes de la classificació. Amb aquest triomf, el conjunt grana es col·loca provisionalment en la tercera posició, tornant a entrar en places de playoff d'ascens. Anàlisi del President i l'Entrenador • El president del Nàstic, José Luis García, ha destacat la gran resposta de l'afició i la importància de dependre d'ells mateixos en les vuit jornades restants. • L'entrenador local, Josep Maria Nogués, s'ha mostrat crític amb el joc de l'equip malgrat la victòria: "No estic satisfet amb el futbol realitzat, hem patit massa contra un rival amb deu jugadors, però l'actitud ha estat encomiable." Factors Clau del Joc • L'expulsió: L'entrenador de l'Hèrcules, Joaquín Carbonell, ha lamentat que l'expulsió d'un dels seus jugadors ha estat el factor determinant que ha trencat el partit. • Estat físic i baixes: Preocupació per les lesions, especialment la de Marc Bernaus (isquiotibials) i la baixa per sanció de Quique per al pròxim partit contra l'Espanyol B. • Gestió de la pressió: Tant els jugadors (Leo i Lara) com el cos tècnic coincideixen que el nerviosisme és fruit de la proximitat del final de la lliga i l'exigència de no fallar a casa. Pròxims Objectius • El Nàstic s'enfrontarà el proper dissabte al RCD Espanyol B, un rival directe, en un camp de gespa natural on esperen mantenir la bona dinàmica de resultats per consolidar-se a la part alta de la taula.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
26'
Actualitat i futur de la Universitat Rovira i Virgili
Nou mapa d'ensenyaments i sostenibilitat El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, explica l'estratègia de la institució per fer front a la davallada demogràfica. Segons Arola, si la universitat no hagués ampliat la seva oferta, podria haver perdut entre un 20% i un 25% de l'alumnat en pocs anys. L'objectiu és mantenir una massa crítica d'entre 11.000 i 12.000 estudiants per assegurar la viabilitat de la institució. Nous estudis programats (2001-2004) La universitat ha pactat amb la Generalitat de Catalunya una implementació progressiva de nous graus i segons cicles: Curs 2001-2002 • Ciències del Treball: Segon cicle a la facultat de Jurídiques. • Treball Social: Integració del títol privat de l'Arcabisbat al sistema públic. • Economia: Implementació del primer cicle per completar l'oferta existent. • Història de l'Art: Nova titulació a la facultat de Lletres. • Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat: Un pioner primer cicle conjunt pluridisciplinari. Curs 2002-2003 i posteriors • Nutrició Humana i Dietètica: Oferta singular a preus públics dins de Medicina. • Turisme: Diplomatura gestionada en col·laboració amb la UOC. • Enginyeria de Telecomunicacions: Prevista per al curs 2003-2004. • Projectes pendents: Biologia (enfocada a la biotecnologia), Mecànica i Psicopedagogia. Infraestructures i Recerca El rector destaca l'impuls del Campus de Sescelades, que es convertirà en un node de ciència i tecnologia de referència amb més de 40.000 metres quadrats. "Definirem un parc científic a la universitat per sumar esforços i crear sinergies entre les escoles d'enginyeria i els centres de recerca." Un element clau és la creació de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), que permetrà a la URV singularitzar-se internacionalment en el camp de la recerca química. Situació Judicial i Futur Personal L'entrevista aborda el judici pel cas de les proves de selectivitat, previst per al 19 d'abril. Arola es mostra confiat en la legalitat de les seves actuacions i afirma que el procés no afecta la seva gestió diària. Respecte a una possible reelecció l'any 2002, el rector considera que és prematur decidir-ho, centrant-se a complir el seu contracte electoral actual.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
2'
Entrevista a Aleida Guevara sobre Cuba i Solidaritat
Perspectiva sobre la Realitat Cubana i Cooperació Internacional En aquesta conversa, la doctora Aleida Guevara, pediatra i filla d'Ernesto 'Che' Guevara, reflexiona sobre la situació actual de Cuba i la seva visita a Catalunya. L'entrevista se centra en tres eixos fonamentals: la salut pública, l'impacte del bloqueig econòmic i la necessitat de solidaritat global. La Situació de la Sanitat a Cuba Aleida Guevara descriu un sistema de salut amb clarobscurs, destacant la fortalesa humana però la precarietat material: Medicina Preventiva: El sistema es basa en la prevenció i el compromís dels professionals de la salut. Carencies Materials: Existeix una manca crítica de medicaments i material paramèdic essencial per a l'atenció ciutadana. Projecte Medicuba: Un dels objectius de la seva visita és enfortir la participació europea en aquest projecte de suport mèdic. Bloqueig i Resiliència Social L'entrevistada analitza el context polític i social de l'illa sota la pressió internacional: "És una situació d'un Estat que està bloquejat per la potència econòmica i militar més gran del món." Tot i els problemes econòmics reals, defineix el poble cubà com una societat hospitalària, alegre i amb una gran capacitat de superació. Visió Humanista i Identitat Sobre la seva identitat com a filla d'una figura històrica, es mostra orgullosa de ser fruit d'un home "excepcional". Finalment, llança un missatge de marcat caràcter humanista: No oblidar mai la nostra condició humana. Viure en i per a la comunitat. Prioritzar la capacitat de donar d'un mateix per assolir una igualtat real.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
36'
Simulacre d'emergència química i negociacions a Tarragona
Simulacre d'Emergència Química del PLASECTA El proper dilluns se celebrarà un exercici històric a l'empresa BASF, que afectarà per primera vegada la població civil dels nuclis de Bonavista i la Canonja. L'objectiu principal és comprovar la capacitat de resposta i conscienciació ciutadana davant un risc químic real. Accions i Protocols Clau • L'avís acústic: La població sentirà una sirena durant tres minuts (sons d'un minut separats per pauses de cinc segons). • Confinament: Es demana als ciutadans que es tanquin a casa, bars, escoles o centres públics i evitin quedar-se a l'exterior. • Canals d'informació: Les autoritats es comunicaran exclusivament a través de tres emissores institucionals: Tarragona Ràdio, Catalunya Ràdio i Ràdio Nacional. "L'important és que la conscienciació arribi; que la gent sàpiga què ha de fer el dia que, tant de bo mai, hi hagi un accident real." Aspectes Tècnics i Logística L'exercici simula una núvol tòxic d'acrilonitril. Tot i que en un cas real l'afectació seria menor, s'ha ampliat l'escenari per fer participar tota la zona. Personal de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil reforçaran l'avís amb megafonia mòbil per tot el perímetre afectat. Conflicte del Molí d'Àrids i Negociacions Veïnals L'alcalde Joan Miquel Nadal aborda la tensió amb les entitats de la Zona de Ponent per la instal·lació d'un projecte industrial al polígon Entrevies. • Incompliment d'acords: L'alcalde lamenta que, malgrat haver obert una via de diàleg, alguns sectors mantinguin les mobilitzacions i talls de carretera (N-340 i T-11). • Rerefons polític: Nadal suggereix que hi ha un intent d'erosió política més enllà de la preocupació mediambiental. • Expectatives urbanístiques: Es plantegen canvis substancials al Pla General per millorar l'entorn de barris com l'Esperança i la Floresta cap a l'any 2025.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
20 d’abr. del 2001
36'
Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal
Gestió de la Ciutat i Atenció Ciutadana L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, respon en directe a les consultes dels ciutadans a Tarragona Ràdio, abordant qüestions que van des del manteniment urbà fins a grans projectes d'infraestructura. Manteniment de Barris i Espai Públic • Sant Pere i Sant Pau: Es preveu la recuperació i neteja d'espais degradats (com l'edifici Mallorca) abans del 15 d'abril. L'alcalde aclareix que algunes escales són de propietat privada i la seva reparació depèn de les comunitats de veïns. • Part Baixa i Serrallo: Es confirma la remodelació de la Plaça dels Infants (antiga seu de la Chartreuse) per fer-la simètrica i la substitució de fonts per models més resistents al vandalisme. • Torreforta: Les obres de les voreres es financen mitjançant contribucions especials, un sistema estàndard a tota la ciutat, i no per normatives europees com creien alguns veïns. Projectes de Futur i Serveis • L'Anella Verda del Francolí: Es transformarà la llera del riu en una gran zona verda per passejar, des de l'entrada de l'Avinguda de Roma fins a l'Hospital Joan XXIII. • Entitats Locals: Es confirma el compromís de buscar un local individualitzat per a la colla de les Bares de Santa Tecla, després de descartar la seva integració en un hotel d'entitats. • Seguretat i Emergències: S'anuncia un simulacre d'emergència química al polígon (empresa BASF) entre març i abril per avaluar la resposta del Pla d'Emergències i la coordinació amb la població de la Canonja i Bonavista. Problemàtiques de Convivència L'alcalde expressa la seva preocupació per l'increment de l'incivisme, especialment relacionat amb: "Estem entrant en un moment de la societat on l'urbanitat ha de tornar als col·legis o a la ciutat, si no, serà molt difícil aturar aquesta dinàmica." • Ús indegut de patinets i monopatins (skateboards) que malmeten el mobiliari urbà al Balcó del Mediterrani i al Passeig de les Palmeres. • Abandonament de vehicles al carrer Lleó i la necessitat de col·laboració ciutadana per identificar les matrícules.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
20 d’abr. del 2001
45'
Balanç del primer any de legislatura a Tarragona
Resum del Debat Parlamentari El programa realitza una anàlisi profunda del primer any de la legislatura des de la perspectiva de les comarques de Tarragona, amb la participació dels diputats al Congrés Javier Sabaté (PSC), Josep Maldonado (CiU) i Francesc Ricomà (PP). Impacte de les Votacions al Parlament de Catalunya El debat s'inicia avaluant la jornada parlamentària viscuda a Catalunya, on es van produir votacions atípiques que afecten directament el territori: • Pla Hidrològic Nacional (PHN): El rebuig de la cambra catalana (amb el vot de CiU i l'esquerra) deixa sol al Partit Popular. • Projecte Enron i Central a Móra la Nova: Es ratifica l'oposició a la planta elèctrica, un fet que Maldonado descriu com una victòria de la voluntat popular. • Mapa Eòlic: Rebuig parlamentari al disseny actual, obrint la porta a una reformulació de les energies netes al territori. Balanç de l'Acció del Govern i Infraestructures El tema central és l'estat de les infraestructures a la demarcació, on s'evidencien visions oposades: • Visió Crítica (PSC): Sabaté denuncia que en sis anys de govern del PP només s'han inaugurat "dos quilòmetres de carretera" a la ciutat, titllant la gestió de pobra i basada en projectes heretats de l'etapa socialista. • Visió Ponderada (CiU): Maldonado detecta una ralentització en alguns projectes, però manté l'esperança en el Pla Director de l'Aeroport de Reus i el Corredor del Mediterrani. • Visió de Govern (PP): Ricomà defensa que l'estabilitat econòmica i la baixada d'impostos directes són claus. Destaca les variants d'Altafulla i Torredembarra i la gratuïtat del tram d'autopista local com a fets reals. Proposta de Futur: El Llibre Blanc Cap al final del debat, sorgeix una proposta constructiva: "Hauríem de fer un pla quatriennal, un llibre blanc entre les tres formacions per visualitzar què cal realment a les comarques tarragonines." Els tres representants, malgrat les seves diferències ideològiques, coincideixen en la necessitat de presentar un mapa d'infraestructures consensuat davant del Ministeri de Foment a Madrid per accelerar les inversions pendents en arqueologia (Tàrraco) i xarxa viària.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
3'
Nadal amb l'Estudi de Música a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal amb l'Estudi de Música Aquest fragment recull una col·laboració especial entre Tarragona Ràdio i l'Estudi de Música de la ciutat per celebrar les festes nadalenques. L'esdeveniment compta amb la participació dels alumnes més joves, destacant la part artística i pedagògica de la institució. Detalls de la actuació Participants: Alumnes dels cursos de Petits Músics 3 i Sensibilització. Direcció: A càrrec d'Anna Murlanes. Acompanyament: La pianista Montse Estupà s'encarrega de la base musical al piano. Contingut de la càpsula L'espai combina la interpretació de cançons tradicionals i rimes populars de l'imaginari col·lectiu nadalenc, com les referències a les neules i les celebracions familiars. La peça serveix com una felicitació sonora de l'emissora municipal cap a la ciutadania de Tarragona, posant en valor el talent dels infants que formen part de l'escola de música local. "Passa el Nadal amb Tarragona Ràdio i l'estudi de música."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
13'
Cantata de Nadal amb l'Aula de Cant a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal a Tarragona Ràdio Aquest segment especial presenta una interpretació musical a càrrec dels alumnes de l'Aula de Cant, sota la direcció professional de Maria Teresa Valls. L'actuació se centra en un repertori tradicional que celebra l'arribada del Nadal i la iconografia clàssica de les festes. Temes Principals de la Cantata El Pessebre i les seves figures: Les lletres detallen amb cura els personatges tradicionals del pesebre català, com la mestressa, el pastoret, el pescador, la dona que renta i els músics com el del flaviol i la ximbomba. L'Espiritualitat i l'Alegria: Es ressalta el missatge de joia pel naixement de Jesús i la crida a la fraternitat. Simbolisme Estacional: Referències al fred de l'hivern, la llum del sol que avança i la transformació del dia. Elements Lírics Destacats L'obra transmet una sensació de pau i recolliment a través de versos que humanitzen les figures de fang: "Figures eternes de vida senzilla, queixiu de la llum que enmig del cel brilla." L'actuació clou amb una crida a la unitat familiar i l'esperança, recordant la importància de mantenir l'esperit de la infantesa i la bondat durant aquestes dates tan significatives.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
12'
Concert de Nadal amb l'Aula de Cannes a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal a l'Aula de Música Aquest episodi presenta una emissió especial de Tarragona Ràdio dedicada a les festes nadalenques, amb la participació destacada dels alumnes de l'Aula de Cannes, sota la direcció de Maria Teresa Valls. El programa combina reflexions personals sobre el pas del temps amb interpretacions musicals tradicionals. Temes Principals del Programa Reflexió sobre el creixement: S'exposa una visió nostàlgica sobre com els fills es fan grans i com el temps passa ràpidament sense que ens n'adonem. Interpretacions Musicals: El repertori inclou nadales i peces corals que celebren l'alegria de les festes. Humor i Tradició: S'inclouen lletres amb un toc d'humor sobre els àpats de Nadal i la figura del pastor Pasqual en un entorn rural. Citacions Destacades "Ens hem fet grans sense saber-ho i ells també. Com pot haver crescut tan alt?" "Bones festes de Nadal, que són festes d'alegria, Pascos santes de Nadal."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
5'
Concert de Nadal a Tarragona Ràdio amb L'Estudi de Música
Celebració Musical de Nadal Aquest programa especial de Tarragona Ràdio, realitzat en col·laboració amb L'Estudi de Música, presenta una actuació musical centrada en el repertori tradicional nadalenc. Equip i Intèrprets Sota la direcció d'Anna Morlanes, el conjunt instrumental i vocal està format per: Violí: Maria Bellmàs, Jordi Acosta i Cristina Pita. Piano: José Ángel Davi. Flauta: Elisenda Torné. Repertori i Temàtica L'actuació inclou composicions que evoquen l'arribada dels Reis d'Orient i el naixement del xiquet, utilitzant formes musicals clàssiques i populars: Interpretació de danses com el Minuet. Lletres populars que fan referència a la tradició de Betlem i les celebracions infantils. "Vam ballant a Minuet, que el xiquet no se n'alegra."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
19'
Resum de Cançó de Nadal de Charles Dickens
El canvi de l'Ebenezer Scrooge Aquest relat presenta l'adaptació de Montserrat Cebrián sobre el clàssic de Charles Dickens. La història se centra en Ebenezer Scrooge, un home avar, Fred i solitari que menysprea el Nadal i qualsevol mostra de generositat humana. El seu caràcter esquerp el manté aïllat de la societat i dels seus pocs familiars. Les visites dels tres esperits Després de la terrorífica visió del seu antic soci, en Marley, Scrooge rep la visita de tres fantasmes que transformaran la seva visió de la vida: El Fantasma del Passat: El porta a la seva infantesa, recordant-li la seva soledat a l'escola i com l'avarícia el va allunyar de l'amor de la seva joventut. El Fantasma del Present: Li mostra la felicitat de la família del seu empleat, Bob Cratchit, tot i la pobresa i la malaltia del petit Tim, així com l'alegria sincera del seu nebot. El Fantasma del Futur: L'enfronta a una realitat ombrívola on ell és mort i ningú el plora, a la vegada que li ensenya les tràgiques conseqüències de la seva falta de caritat. La redempció i l'esperit nadalenc "Honoraré el Nadal amb tot el meu cor i procuraré mantenir el seu record tot l'any." Finalment, Scrooge es desperta el matí de Nadal com un home totalment renovat. La seva transformació es manifesta en accions concretes: 1. Generositat: Envia un gall dindi gegant a la família Cratchit. 2. Penediment: Demana perdó al seu nebot i col·labora amb entitats benèfiques. 3. Bondat: Es converteix en un segon pare per al petit Tim i en el millor amic que la ciutat podria tenir. L'obra conclou amb la reflexió que el canvi és possible i que la vertadera riquesa resideix en el cor i en el benestar dels altres.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
11'
Selecció de Cançons de Nadal i Contes Tradicionals
Recull de Tradició Nadalenca amb Tarragona Ràdio Aquest episodi especial de Nadal, presentat per Brat Cebrián, ofereix una recopilació del Cançoner de Nadal. A través d'una selecció literària i musical, es repassen les escenes més emblemàtiques del pessebre i la nativitat, utilitzant les lletres clàssiques de la cultura catalana. Temes Principals de les Cançons El viatge de la Sagrada Família: Es narra l'arribada de Sant Josep i la Mare de Déu a Betlem, la seva pobresa i el naixement de Jesús en una cova flairosa com una rosa. L'anunci de l'Àngel i els Pastors: Diàlegs entre l'àngel i personatges com el rebedar o en Pasqual, que conviden a adorar l'infant malgrat el fred i la neu. Ofrenes i Regals: La pastora Caterina porta taronges, mentre que en el Noi de la Mare s'enumeren menges típiques com panses, figues, mel i mató. La Celebració del Pessebre El programa destaca l'ambient festiu d'aquestes dates amb cites i cançons icòniques: "A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, fill de la Verge Maria." Punts Clau del Cançoner Sant Josep i la Mare de Déu: El periple des de Nazaret. Les dotze van tocant: L'arribada del Déu infant en un món glaçat. El rebedar: Un diàleg humorístic sobre la mandra i les ganes d'esmorzar abans d'anar a Betlem. L'Àngel i els pastors: L'alegria de la bona nova al corral.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
10'
El secret del polsim de llum i la generositat
La llegenda del país de la foscor i el fred Fa molt de temps, existia un regne sumit en una foscor perpètua i un fred intens on tothom tremolava. Al bell mig del país hi havia el palau reial i, en una torre propera, un mag vell i el seu jove ajudant vigilaven l'arribada d'una estrella que havia de portar la llum definitiva. La troballa de l'estrella Un dia, un llamp va creuar el cel i el mag va enviar el seu ajudant a buscar el rastre de la llum. El noi va trobar una estrella enganxada a un penyal i, en acariciar-la per ajudar-la a volar, se li va quedar un polsim lluent i calent als dits. Aquest tresor era la clau per acabar amb el patiment del regne. L'egoisme del rei i la pèrdua de la màgia Quan el mag i l'ajudant van portar la notícia al rei, aquest, per por de l'enemic, va ordenar tancar el polsim en una capsa amb cadenat a les masmorres. Tanmateix, l'egoisme del monarca va tenir conseqüències: El fred i la foscor van tornar al palau. En obrir la capsa, el polsim s'havia convertit en cendra fosca i apagada. El rei, enfurismat, va amenaçar d'empresonar el mag i el noi per engany. El secret de la llum: Compartir L'ajudant del mag, que encara conservava unes engrunes del polsim original, va revelar la veritat fonamental sobre la màgia: "El polsim de llum no es pot amagar ni tenir per un mateix: per fer fora el fred i la foscor, cal compartir-lo." En el moment que el rei va acceptar compartir aquella petita llum amb la reina, i aquesta amb els servents, i així successivament fins a arribar a tot el poble, el regne finalment va trobar l'escalfor i la claredat que tant desitjava.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
12'
La Núria i el camí de cendra del Tió
El Tió es perd a pocs dies del Nadal Aquesta narració ens presenta la petita Núria, que, a falta de cinc dies per Nadal, s'adona que el Tió encara no ha arribat a casa. El pare, inicialment sorprès pel descuit, l'ajuda a buscar-lo per racons i darrere totes les portes de la llar, però sense èxit. El ritual de les cendres de Sant Joan Per solucionar la pèrdua, el pare recorda una tradició antiga: Cal fer servir les cendres de les fogueres de Sant Joan (guardades des del juny). Aquestes cendres serveixen per marcar el camí al Tió fins a la cuina de casa. Malauradament, un corrent d'aire entra per una finestra i escampa totes les cendres carrer avall, deixant la Núria desconsolada. El miracle al terrat i la generositat de la Núria En plena nit, el pare descobreix un fenomen extraordinari i porta la Núria al terrat: "El seu carrer era ple de llumetes molt febles i tendres... cadascuna era els ulls de foc dels tions." Degut a la cendra escampada pel vent, tots els tions de la ciutat es dirigeixen cap a casa seva. Davant la possibilitat de tenir-los tots per a ella, la Núria decideix ser generosa: Desitja amb força que cada Tió trobi la seva llar corresponent. Un vent màgic torna a repartir la cendra per tota la ciutat. Els tions giren cua per anar amb els altres nens. Finalment, la Núria és recompensada per la seva bondat. En anar a dormir, sent l'arribada del seu propi Tió, que la saluda amb una veu antiga i càlida, tancant la nit amb una felicitat absoluta.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
13'
La història d'en Rúdolf: El ren del nas vermell
El Conte d'en Rúdolf a Tarragona Ràdio Aquest relat narrat per Grat Cebrián ens transporta al País del Fred, on descobrim la història d'un ren molt especial que va passar de ser marginat a convertir-se en un heroi de la Nit de Nadal. Un ren diferent dels altres En Rúdolf era un ren com qualsevol altre, excepte per un tret físic únic: tenia un nas vermell i brillant que enlluernava. Aquesta característica li va portar molta tristor: Els seus companys el rebutjaven i no volien jugar amb ell. Sovint li feien la guitza i no el deixaven integrar-se en el ramat. La seva mare sempre l'animava, recordant-li que era eixerit i fort i que el seu nas tenia un propòsit. L'arribada de Santa Claus i la gran boira La nit del 24 de desembre, una boira espessa com "nata muntada" va posar en perill el repartiment de regals. Santa Claus estava desesperat perquè els seus rencs habituals no hi veien gens i no podien trobar el camí. "Si aquella boira no escampava... els nens i nenes es quedarien sense cap regal." De la marginació a l'èxit Quan Santa Claus va veure la llum vermella d'en Rúdolf darrere d'uns avets, va saber immediatament que era la solució. Li va demanar que guiés el seu trineu. En Rúdolf va acceptar amb il·lusió, sentint-se per primer cop útil i orgullós del seu nas. Els companys que s'havien rigut d'ell es van penedir de la seva actitud i van col·laborar preparant els regals. Gràcies a la llum del seu nas, en Rúdolf va obrir pas a través de la boira i tots els nens del món van rebre els seus obsequis. Finalment, el conte ens recorda que, encara avui, si veiem una llum vermella al cel per Nadal, no és un avió ni un ovni, sinó en Rúdolf fent la seva feina.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
12'
La màgia de les felicitacions a la vall d'Àsper
La transformació del vell Gruber Aquesta narració ens trasllada a la vall d'Àsper, un lloc on la tradició d'enviar postals de felicitació per Cap d'Any és fonamental per a la cohesió de la comunitat. L'eix central de la història és el vell Gruber, un home conegut per ser esquerp, solitari i malfiat, que feia quinze anys que no rebia cap mostra d'afecte. El gest generós del carter En Hans, el carter del poble, sent llàstima per la solitud del Gruber i decideix actuar de manera altruista: * Entrega una postal en blanc al vell, inventant-se que algú l'ha deixat a l'oficina de correus. * Aquest petit engany actua com un catalitzador emocional per al Gruber. * El vell comença a rememorar antigues amistats i moments de felicitat del passat. Una reacció en cadena d'amistat Convençut que la postal prové dalgun antic conegut, el Gruber decideix respondre a totes les persones que podrien haver pensat en ell. Això genera un efecte mirall a tota la vall: 1. Els veïns, sorpresos per rebre notícies d'un home tan distant, interpreten el gest com un intent de reconciliació. 2. La gent respon amb una allau de propostes d'ajuda, invitacions a dinar i declaracions d'amistat. "S'ho prenia bé perquè sabia que, d'una manera o altra, ell contribuïa a l'alegria general d'aquells dies." El conte clou amb un final esperançador on el carter descobreix centenars de cartes per al Gruber, demostrant que un simple gest pot trencar el mur de la isolació i recuperar l'esperit comunitari.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
3 d’abr. del 2001
8'
Els bons amics: Un conte de Nadal sobre la generositat
Resum de la història En una nit de fred intens i neu, un conillet gris surt a buscar menjar i troba dues pastanagues. Després de menjar-se'n una i quedar-se tip, decideix que, a causa de la gelada, ha de compartir l'altra amb el seu veí, el cavallet brú. La cadena de la generositat Aquest acte desencadena una ràpida successió de gestos altruistes entre els animals del bosc: El conillet: Porta la pastanaga al cavallet, però com que no hi és, la deixa a la porta. El cavallet: En arribar tip de menjar un nap, troba la pastanaga i decideix portar-la al be. El be: Fa el mateix gest i la trasllada a casa del cabirol. El cabirol: Finalment, tanca el cercle portant la pastanaga de tornada al conillet original. Valors compartits La història subratlla la importància de pensar en els altres durant les èpoques difícils. Com bé destaca el narrador: "Ai, els bons amics, els bons amics" El conte conclou amb la pastanaga tornant al seu punt d'origen, demostrant que la solidaritat acaba beneficiant a tothom qui hi participa.
Arxiu sonor esports 2001
30 de març del 2001
6h 16min
Èxit del Nàstic i Decepció del CBT: Jornada Esportiva
Resum de la Jornada Esportiva a Tarragona El programa Tarragona Esportiva ofereix una cobertura especial de més de sis hores per seguir dos esdeveniments crucials per a la ciutat: l'accés del Gimnàstic de Tarragona al play-off d'ascens a Segona A i el partit definitiu del Club Bàsquet Tarragona (CBT) per pujar a l'LEB 1. El Nàstic de Tarragona assoleix el Play-off El Nàstic s'ha imposat amb autoritat a la Gramenet amb un resultat final de 3-1. L'estadi ha viscut una entrada històrica amb més d'11.000 espectadors, creant un ambient d'eufòria col·lectiva. • Golejadors clau: Serrano (minut 14) i Santi Castillejo amb un doblet (minuts 42 i 74). • Classificació: Amb aquesta victòria, el Nàstic acaba la lliga regular com a segon classificat del Grup 3 de la Segona Divisió B. • Celebració: Els jugadors i la directiva s'han desplaçat al balcó de l'Ajuntament (Plaça de la Font) per agrair el suport de l'afició. "Crec que el play-off no se'ns escaparà. Hem aconseguit el primer objectiu i l'equip arriba en la millor forma possible." — Jordi Masnou, capità del Nàstic. Decepció al Pavelló del Serrallo pel CBT La nota amarga de la jornada l'ha donat el Club Bàsquet Tarragona, que ha perdut davant el Llobregat Centre Comercial en un partit ple de tensió que s'ha hagut de decidir a la pròrroga. • Resultat final: 86-94 favorable al conjunt de Cornellà. • Desenllaç: Les faltes personals han pesat molt al CBT, acabant el partit sense homes clau com Derrick Bryant o Nacho Ferrer. • Conseqüència: El CBT manté la categoria a l'LEB 2 malgrat la brillant temporada i haver guanyat la Copa LEB 2 prèviament. Futurs Esquemes i Sorteig L'actualitat del Nàstic es trasllada ara a Madrid, on demà es realitzarà el sorteig dels grups d'ascens. Els possibles rivals inclouen equips històrics com el Cádiz, el Burgos o el filial de l'Atlètic de Madrid. L'entrenador Josep Maria Nogués ha destacat la moral alta del vestidor per afrontar les sis setmanes decisives que venen.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
30 de març del 2001
20'
Primer Aniversari de Tàrraco com a Patrimoni Mundial
Unió del Territori i Celebració del Patrimoni L'episodi commemora el primer aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'emfatitza la idea que aquest reconeixement no és només per a la ciutat de Tarragona, sinó per a un conjunt patrimonial que inclou diversos municipis de la comarca del Tarragonès. Projectes de Futur als Municipis Els alcaldes i representants de les localitats vinculades expliquen les seves fites i reptes: Constantí: Treballa en un ambiciós macro parc natural de 60 hectàrees que unirà el mausoleu amb els molins. Altafulla: Reivindica la creació d'un museu in situ a la Vila Romana dels Munts perquè les peces no hagin de marxar al Museu Arqueològic de Tarragona. Roda de Barà: Se centra en la reordenació urbanística i la millora dels accessos a l'Arc de Berà per garantir la seguretat dels visitants. Promoció i Coordinació Comarcal El President del Consell Comarcal destaca la importància de la coordinació entre ajuntaments i anuncia noves eines de difusió: Presentació d'un nou audiovisual didàctic i un estand per a fires turístiques. Objectiu de captar el turisme cultural (un 30% del mercat mundial). Símbols i Memòria de la Declaració El programa tanca amb una mirada als símbols d'aquesta fita històrica: Segell Commemoratiu: Correus presenta un segell especial amb el valor en euros i pessetes, simbolitzant el període de transició monetària i la difusió mundial de l'esdeveniment. Records de l'anunci: Maria Mercè Martorell, regidora de Patrimoni, recorda l'emoció viscuda a Kyoto durant la proclamació el 30 de novembre de l'any 2000. "Ara que tenim l'etiqueta, és qüestió de mantenir-la i de tirar endavant tots els projectes necessaris."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
30 de març del 2001
13'
Primer aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat
Commemoració i reflexió sobre el patrimoni tarragoní En motiu del primer aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Tarragona Ràdio realitza un programa especial des de la capçalera del Circ. L'espai reuneix experts i representants institucionals per analitzar l'impacte d'aquest reconeixement en la ciutat i els projectes de conservació en curs. La importància del reconeixement de la UNESCO L'emoció del moment: Ricardo Mar recorda l'experiència a la cimera de Cairns, destacant el suport internacional i la rectificació del comitè de l'ICOMOS. Autoresponsabilitat ciutadana: El títol de la UNESCO no és només un honor, sinó un compromís de la ciutat per vetllar pel seu propi conjunt arqueològic. Canvi de mentalitat: S'ha passat de veure les restes romanes com un "problema" urbanístic a considerar-les un valor afegit que cal integrar i respectar. Projectes de recuperació i restauració El Pont del Diable: Joan Menchon explica el projecte de l'Escola Taller, que uneix la formació de joves amb l'adequació de l'entorn natural i monumental de l'aqüeducte. > "El propietari final és el ciutadà... ha de poder gaudir d'un monument que està al seu servei." La Catedral de Tarragona: Es destaquen les troballes de murs romans de gran alçada (8-9 metres) durant les obres de sanejament d'humitats. Joan Figueroa subratlla la complexitat tècnica de treballar en el subsol d'edificis habitats. Conclusions El patrimoni de Tarragona es percep ara com un conjunt unitari on col·laboren institucions com l'Ajuntament, la Generalitat i l'Església. La figura de l'arqueòleg ha guanyat rellevància social, esdevenint una peça clau per a l'urbanisme del futur.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
30 de març del 2001
8'
Tàrraco a Taula: Reconstrucció de la Cuina Romana
El Ressorgir de la Gastronomia Romana a Tarragona Des de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, l'associació Tàrraco a Taula ha treballat intensament per recuperar i mantenir viva la cuina de l'antiga Roma. El que va començar com una setmana gastronòmica puntual s'ha convertit en un esforç constant per part dels restauradors locals per integrar la romanitat a les cartes durant tot l'any. Productes i Receptes Tradicionals Durant la conversa, s'han destacat productes base que formen part d'aquesta reconstrucció històrica, descrita com una dieta mediterrània 100% sana: Sirapa: Una pasta d'oliva negra amb sal, pebre i espècies com la sajolida i el comí. Hipòtrima: Una base de formatge fresc barrejat en cru amb mel i panses. Gàrum: Un ingredient que ja s'ha familiaritzat entre els comensals tarragonins. La Vinificació i les Begudes Antigues El procés d'elaboració del vi a l'època romana diferia notablement de l'actual. Segons expliquen els experts, la vinificació era més "bruta", el que obligava a utilitzar mètodes de conservació i aromatització específics: L'ús de la mel: S'emprava per estabilitzar el vi i aportar el sucre necessari. Aromatització natural: Es maceraven vins amb pètals de rosa o flors durant setmanes per donar-los gust. Consum en calent: A diferència d'avui dia, molts d'aquests vins es bevien calents. "Vam fer 300 litres de vi de roses fa dos anys; calen roses de jardí no tractades químicament perquè el producte sigui autèntic i segur." Llegat i Futur L'èxit d'aquestes iniciatives demostra que hi ha una demanda real i curiositat per part del públic. Els cuiners actuals mantenen els fonaments de fa 2.000 anys, adaptant-los al paladar contemporani però respectant l'essència dels ingredients originals.