Tots els episodis · 1997

54 episodis disponibles

episodis

1-24 de 54

Arxiu Sonor 1997
2 de des. del 1997
9'
Comiat i balanç de l'arcabisbe Ramon Torrella
Balanç del pontificat de l'Arcabisbe Ramon Torrella En aquesta conversa de comiat, el doctor Ramon Torrella reflexiona sobre el seu temps al capdavant de l'arxidiòcesi de Tarragona i detalla els seus plans de futur després de presentar la seva renúncia. L'arcabisbe destaca que la transició serà gradual, mantenint-se com a administrador apostòlic durant dos mesos fins a la presa de possessió del seu successor. Els pilars de la seva tasca pastoral Durant els seus anys de servei, Torrella ha posat un èmfasi especial en la renovació de les estructures de l'Església local: Formació del clergat: La implementació d'un sistema de formació permanent per als capellans. Impuls a la catequesi: Una millor organització i formació per als catequistes de tota la diòcesi. Seminari interdiocesà: La col·laboració amb altres diòcesis per formar els seminaristes a Barcelona, evitant l'aïllament i fomentant una visió més àmplia. El Concili Provincial Tarraconense Un dels llegats més importants del seu mandat ha estat la convocatòria del Concili Provincial, una fita que va requerir un gran esforç personal i físic. Com a conseqüència d'aquesta càrrega de treball, l'arcabisbe va patir un problema de salut (un atac isquèmic o "ombra de feridura"), fet que finalment el va portar a decidir la seva jubilació. El perfil del successor L'arcabisbe parla positivament del seu relleu, el doctor Martínez Sistach, de qui destaca: La seva maduresa (60 anys), l'edat ideal per treballar amb plenitud. La seva sòlida preparació en teologia i dret canònic. L'experiència prèvia a la diòcesi de Tortosa. Futur personal Torrella té plans clars per a la seva etapa de retir: "Jo buscaré una residència d'avis i aniré a viure en una residència d'avis. I faré vida tranquil·la." Abans del seu trasllat definitiu a Barcelona, preveu quedar-se prop d'un any més a Tarragona per acompanyar la transició sense exercir jurisdicció.
Arxiu Sonor 1997
2 de des. del 1997
6'
Entrevista a Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Tarragona
El relleu a l’Arxidiòcesi de Tarragona El doctor Martínez Sistach expressa la seva profunda gratitud i satisfacció pel seu nomenament com a nou arquebisbe de Tarragona, una seu que defineix com a històrica, antiga i primada. Tot i la satisfacció per la confiança dipositada pel sant pare, el nou arquebisbe confessa sentir un cert respecte i «por» davant la magnitud del repte que suposa succeir figures tan rellevants com el doctor Ramon Torrella. Valoració del llegat del doctor Torrella Martínez Sistach destaca la tasca «constant, fidel i generosa» realitzada pel seu predecessor durant els darrers tretze anys. Subratlla diversos punts clau de la trajectòria de Torrella: La seva vintena d'anys a Roma, que li van atorgar una visió universal de l'Església. El seu compromís amb l'ecumenisme i la unitat dels cristians. La seva capacitat per compaginar l'estimació per Tarragona i Catalunya amb una perspectiva global. Visió de futur i servei L'arquebisbe electe planteja la seva arribada amb una actitud de servei absolut a la comunitat. Destaca la importància de Tarragona no només històricament, sinó pel seu pes actual (com el seu port estratègic). "Jo prendré possessió de l'arxidiòcesi, sí, però l'arxidiòcesi pren possessió de la meva vida, de la meva persona." Víncles amb la ciutat Tot i ser de Barcelona, Martínez Sistach manté una estreta relació amb Tarragona a través de: La participació en esdeveniments clau com la restauració de la Catedral (la Seu) o el Concili Provincial Tarragonense. El seu treball en la pastoral de joventut. Les visites freqüents als hospitals de la ciutat per acompanyar sacerdots i laics malalts, refermant el seu compromís amb el benestar dels membres de l'església.
Arxiu Sonor 1997
2 de des. del 1997
4'
Entrevista a Mercedes de Pablo, nova directora de Port Aventura
Nova etapa a Port Aventura Amb l'inici de la temporada de 1997, Mercedes de Pablo assumeix la direcció general de Port Aventura amb l'objectiu de consolidar l'èxit assolit en els dos primers anys de vida del parc temàtic. El repte principal és mantenir l'alt nivell de satisfacció dels clients i superar el llistó d'excel·lència establert anteriorment. Principals novetats de la temporada 1997 El parc aposta fortament per la renovació de la seva oferta amb diverses incorporacions : Noves atraccions: L'estrena de dues muntanyes russes, destacant especialment la muntanya russa de fusta, enfocada al públic juvenil i familiar. Infraestructures: Obertura d'un nou restaurant i dues botigues a la zona de les noves atraccions. Serveis: Es manté l'horari nocturn fins a les 24:00 hores durant l'estiu amb entrades de preu especial per a la nit. Estratègia de creixement i mercats target Després de tancar el 1996 amb gairebé 3 milions de visitants, la nova directiva es marca les següents línies estratègiques: Internacionalització: Incrementar la presència de visitants estrangers mitjançant campanyes específiques a Europa. Expansió nacional: Captar més públic procedent de fora de Catalunya, aprofitant que el coneixement de la marca Port Aventura està creixent a tot l'Estat. Fidelització: Incentivar que els clients actuals repeteixin l'experiència gràcies a les noves inversions. "El coneixement és cada cop més alt i des de més lluny la gent vol venir a Port Aventura." L'obertura està prevista per al 17 de març, coincidint amb l'avantsala de la Setmana Santa, amb totes les novetats plenament operatives.
Arxiu Sonor 1997
2 de des. del 1997
28'
Entrevista a Margarita López, governadora civil de Tarragona
Balanç de Gestió i Futur de la Institució Després de vuit mesos al càrrec, la governadora civil de Tarragona, Margarita López, fa un balanç positiu de la seva gestió. Destaca la transició cap a la nova LOFAGE (Llei Orgànica de Funcionament de l'Administració General de l'Estat), que transformarà la figura del governador civil en la de subdelegat del govern a partir d'abril. Eixos Principals de Treball • Estrangeria: Tarragona és la 12a província en volum d'estrangers, requerint una gran gestió documental i coordinació amb consells comarcals. • Seguretat i Protecció Civil: S'ha posat èmfasi en el PENTA (Pla d'Energia Nuclear de Tarragona), formant nous càrrecs municipals en protocols d'actuació. • Seguretat Rural: Reunions mensuals amb el sindicat Unió de Pagesos per reactivar plans de seguretat al camp. Projectes d'Infraestructures per al 1997 Es detallen inversions clau per a la millora de la mobilitat i la costa a la demarcació: • Platja del Miracle: Tràmits avançats de licitació internacional per escurçar terminis, malgrat la complexitat administrativa. • Variants viàries: Es preveu l'inici d'obres a la variant d'Altafulla i Torredembarra, així com la millora de la desembocadura del Francolí. • Carretera N-240: Resposta a les crítiques sobre l'estat del tram Tarragona-Valls i l'adjudicació d'estudis d'alternatives fins a Montblanc. • N-340: Projecte per duplicar la via entre l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona per descongestionar municipis com Cambrils a l'estiu. Actualitat Immediata "Podem plorar una mica entre tots, però no tenim competències per intercedir en les decisions de Trasmediterránea." Pel que fa a la cancel·lació de la línia marítima cap a Palma, López expressa la seva tristesa però subratlla que és una decisió empresarial. Finalment, s'informa d'un terratrèmol de baixa intensitat registrat a l'Espluga de Francolí sense danys materials.
Arxiu Sonor 1997
25 de nov. del 1997
1'
Èxit Casteller: Pilar de Set amb Folre a Tarragona
Crònica d'una Diada Històrica L'esdeveniment casteller ha viscut moments de màxima tensió i eufòria amb l'execució del Pilar de Set amb Folre. Les colles han demostrat un domini tècnic excepcional en una plaça expectant i sota un silenci sepulcral moments abans de l'èxit. Actuacions Destacades La Colla Jove: Ha aconseguit completar el pilar amb una execució que ha requerit un treball intens dels terços. Malgrat la dificultat, han mantingut el control per descarregar-lo amb seguretat. Xiquets de Tarragona: Seguint l'estela de l'èxit, els xiquets també han plantat cara a l'estructura. Amb un esforç col·lectiu titànic, han aconseguit carregar i, posteriorment, descarregar el pilar davant l'emoció dels assistents. Detalls Tècnics i Emocionals L'anàlisi de la jornada subratlla la importància del treball a la soca i el folre: 1. El paper dels terços: S'ha destacat la seva capacitat per aguantar el pes i moure's amb precisió. 2. La sortida del sisè i l'enxaneta: Moments crítics on la tranquil·litat de la pinya ha estat clau. "És impressionant, és fantàstic... estic a punt de plorar." L'emoció final reflecteix la magnitud de la fita assolida en honor a la festivitat de Santa Tecla, consolidant aquesta diada com una de les més memorables per a les quatre colles participants.
Arxiu Sonor 1997
5 de nov. del 1997
45'
Festa de la Mercè 1997: Històrica baixada de pilars
Crònica d'una Diada Històrica a Tarragona El 24 de setembre de 1997 ha quedat marcat en la història castellera de la ciutat de Tarragona. Per primera vegada, les quatre colles de la ciutat han aconseguit completar el recorregut dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins al balcó de l'Ajuntament. Les Quatre Colles Protagonistes • Xiquets de Tarragona: Com a colla degana, han obert el recorregut amb una seguretat aclaparadora. El seu pilar s'ha mostrat serè i molt ferm, amb un ritme constant que ha servit de model per a la resta de la diada. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Malgrat presentar un pilar amb moltes novetats, incloent-hi un segon que s'estrenava en aquesta posició, han imprès un ritme realment ràpid i enèrgic al seu descens. • Xiquets del Serrallo: Han repetit la gesta de l'any anterior amb una execució molt sòlida. Tot i un petit moment de falta de coordinació en el gir final davant l'Ajuntament, l'enxaneta ha pogut ser recollida amb èxit des del balcó. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han protagonitzat el moment més èpic de la jornada. Després de patir molt al carrer Major i haver de fer un canvi de baix, han redreçat el rumb a la plaça de la Font per completar el ple històric. Valoració Institucional L'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, ha destacat la preparació tècnica de les colles: "Les quatre colles han demostrat una potència enorme; els pilars estaven molt treballats i han arribat amb una seguretat que no havia vist mai." Organització del Recorregut El trajecte ha seguit l'itinerari tradicional, amb punts crítics de gran dificultat tècnica per als castellers: Les escales de la Catedral: On s'inicia el descens. Carrer Major: Tram de resistència. Baixada de la Misericòrdia: Punt de gran desnivell. Plaça de la Font: L'entrada triomfal fins a la façana municipal.
Arxiu Sonor 1997
5 de nov. del 1997
8'
La gesta històrica del Pilar de Set a Santa Tecla 1997
Una jornada històrica a la plaça de la Font La diada de Santa Tecla de 1997 ha quedat gravada en la memòria castellera de Tarragona. En una plaça de la Font recentment remodelada i sota un silenci sepulcral, s'ha viscut una exhibició d'elit amb la consecució del Pilar de Set amb folre per part de les dues principals colles de la ciutat. L'èxit inèdit de la Colla Jove La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit una fita històrica en descarregar, per primera vegada en la seva trajectòria, el Pilar de Set amb folre. Després de diversos intents fallits en anys anteriors, la colla ha mostrat una autoritat aclaparadora: L'estructura del pilar s'ha mantingut estable malgrat el treball intens del terç. L'enxaneta, d'una mida molt petita, ha facilitat l'ascens ràpid i l'execució de la motxilla. La descarregada ha estat neta, deslligant l'eufòria continguda a la plaça. El duel de titans amb els Xiquets de Tarragona No han estat els únics protagonistes; els Xiquets de Tarragona també han plantat cara al mateix espadat. Tot i que ja l'havien descarregat dotze dies abans, han tornat a demostrar la seva vàlua: Han carregat i descarregat el pilar amb gran emoció i patiment. La celebració s'ha vist alterada per moments de tensió i polèmica entre membres de les dues colles, generant crits creuats a la plaça. "Avui torneu a obrir el llibre d'or i les pàgines d'or de la història castellera." Valoració de la millor diada de la història L'episodi conclou amb una reflexió sobre l'orgull tarragoní. Tot i els incidents puntuals i la sort dispar d'altres colles com els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, el 1997 es tanca amb la millor diada conjunta de la història de Santa Tecla fins al moment, consolidant Tarragona com un referent del món casteller.
Arxiu Sonor 1997
29 d’oct. del 1997
1h 1min
Ple extraordinari i rebuig al terrorisme a Tarragona
Homenatge institucional i mobilització ciutadana El 14 de juliol de 1997, la ciutat de Tarragona es va aturar per expressar el seu rebuig total a l'assassinat del regidor d'Hermua, Miguel Ángel Blanco, a mans de la banda terrorista ETA. El programa recull la solemnitat dels actes institucionals i el sentiment de ràbia i dolor de la societat civil tarragonina. Crònica del Ple Extraordinari L'Ajuntament de Tarragona va celebrar una sessió urgent presidida per l'alcalde Joan Miquel Nadal. Durant l'acte, es va aprovar per unanimitat un manifest conjunt de totes les forces polítiques (CiU, PSC, PP, IC i Grup Mixt). Els punts clau de la declaració inclouen: • Solidaritat absoluta amb la família de la víctima i el poble basc. • Condemna enèrgica de l'atemptat com un atac als drets humans elementals. • Menyspreu directe cap a ETA i aquells que, amb el seu silenci, en són còmplices (referència a Herri Batasuna). • Crida a la unitat democràtica com a punt d'inflexió per acabar amb la violència. Reacció de la Societat Civil El programa destaca la gran afluència de ciutadans al Palau Municipal, on s'ha habilitat un llibre de signatures de condol que serà enviat a l'Ajuntament d'Hermua. Les entrevistes a peu de carrer mostren un sentiment compartit: "Volem que sàpiguen que no estan sols i que tot l'Estat està amb ells per viure en democràcia i llibertat." Unitat política i institucional Diversos líders locals han ofert les seves valoracions, subratllant que la resposta ciutadana ha superat qualsevol previsió política: • Francesc Ricomà (PP): Destaca que el problema del terrorisme no és només basc, sinó un problema de la dignitat humana. • Josep Anton Burgessé (Alcalde accidental): Fa una crida a la participació massiva en la manifestació unitària sota el lema "Per la pau i la llibertat, no a la violència". • Representants veïnals: Expressen el cansament de la societat davant la barbàrie terrorista a les portes de l'any 2000.
Arxiu Sonor 1997
27 d’oct. del 1997
0'
Convocatòria Institucional de Manifestació
Manifestació Conjunta a Catalunya S'ha anunciat una manifestació institucional de gran rellevància que comptarà amb el suport de les principals administracions públiques del país. L'acte està programat per a les vuit del vespre, marcant un punt d'unió entre les diferents esferes del govern local i nacional. Organització i Participants La convocatòria destaca per la seva unitat d'acció, ja que està impulsada conjuntament per: La Diputació. L'Ajuntament. La Generalitat de Catalunya. Aquesta col·laboració institucional subratlla la importància de l'esdeveniment i la voluntat de les autoritats de presentar un front comú davant els ciutadans. Detalls de l'Esdeveniment Segons el comunicat, la marxa tindrà lloc seguint aquests punts clau: Hora d'inici: Les vuit (20:00h). Abast: Convocatòria de caràcter oficial i transversal. "...de les vuit manifestació convocada conjuntament per la Diputació, Ajuntament i Generalitat..." L'objectiu és recordar i reafirmar el compromís de les institucions en aquesta jornada reivindicativa.
Arxiu Sonor 1997
5 d’oct. del 1997
16'
Josep Maria Soleil i el relleu a la Setmana Santa
Balanç de set anys de presidència El doctor Josep Maria Soleil Poblet finalitza el seu mandat de set anys al capdavant de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Soleil reflexiona sobre l'evolució de la festa i la necessitat de renovació institucional. Assoliments i creixement Durant aquest període, la Setmana Santa ha viscut un creixement significatiu: * Participació massiva: El nombre d'integrants a la Processó del Sant Enterrament s'ha doblat des dels anys 90, arribant a uns 5.500 confrades. * Noves entitats: S'ha creat una nova confraria i s'han incorporat tres nous passos. * Dinamisme intern: Gairebé totes les germandats han millorat les seves activitats i publicacions pròpies. Reptes pendents i futur Tot i l'èxit, Soleil reconeix que queden objectius per assolir, que recauran en el seu successor: * El projecte d'un Museu de la Setmana Santa que aglutini el patrimoni de totes les entitats. * La publicació d'un llibre institucional de referència sobre la celebració. * Mantenir l'equilibri entre la faceta religiosa, la cultural i l'atractiu turístic sense desvirtuar l'essència tradicional. El valor del consens Soleil destaca que la candidatura presentada per al relleu és de consens, un factor que considera vital per mantenir la unitat entre gremis i cofredies. "Les coses que es fan amb el cor es fan d'aquesta manera i van creixent; aquesta és la línia que s'ha de seguir."
Arxiu Sonor 1997
5 d’oct. del 1997
13'
Estat actual i futur del Port Esportiu de Tarragona
El futur del Port Esportiu de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta a Pau Pérez com el nou gerent de Nàutic Tarragona Societat Anònima. L'objectiu principal de la seva gestió és consolidar el port com la primera zona d'esbarjo de la ciutat, integrant activitats lúdiques, esportives i turístiques. Estat de les obres i fases de construcció El projecte es divideix en tres etapes clau que avancen a un ritme superior al previst: * Primera Fase: Completament acabada i en funcionament. * Segona Fase: Prevista per finalitzar en els propers 15-20 dies. * Tercera Fase: Les obres començaran a finals d'estiu, amb l'objectiu de lliurar els locals entre desembre i gener de l'any vinent. Comercialització: Locals i Amarradors La dinamització econòmica del port presenta dues vessants clarament diferenciades: * Establiments comercials: Es preveu una trentena de locals. L'oferta és variada, centrada en l'hostaleria (restaurants, pizzeries i bars), però també inclou botigues nàutiques i tallers. * Amarradors: S'han venut gairebé tots els de mida petita i mitjana. Els amarradors de grans dimensions representen el repte comercial més gran, tot i que les perspectives per als propers tres anys són molt positives. El Port com a centre de dinamització Pau Pérez destaca que el tret diferencial del port és la seva ubicació a la ciutat de Tarragona, fet que li permet oferir una combinació cultural i lúdica única respecte a altres ports de la Costa Daurada. "El que volem és que el port sigui la primera zona d'esbarjo de Tarragona amb totes les activitats lúdiques, esportives i turístiques possibles." Finalment, s'espera que aquest estiu el port ja funcioni a ple rendiment amb tots els serveis bàsics (benzinera, capitania, varador) operatius, consolidant-se com un punt de trobada tant de dia com de nit.
Arxiu Sonor 1997
5 d’oct. del 1997
6'
Cessió de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona
Resum de la cessió i el futur de la Casa Canals L'entrevista amb Josep Maldonado detalla l'acord entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona per a la cessió de la Casa Canals, un edifici emblemàtic que finalment no acollirà la delegació del Govern. Naturalesa de l'acord: Es tracta d'una cessió d'ús i gaudi a llarg termini. Tot i que la Generalitat manté la titularitat, l'Ajuntament en gestionarà l'espai per retornar-lo a la ciutadania. Final de la polèmica: Maldonado explica que les disputes prèvies no eren per l'ús de l'edifici, sinó per un projecte arquitectònic de remodelació que no va ser ben entès per part dels ciutadans. Amb aquesta cessió, l'ajuntament té llibertat per definir el seu propi projecte. Estat de l'edifici: Actualment, la part noble es troba en perfecte estat i protegida, mentre que altres zones romanen amb obres aturades. La nova delegació del Govern a Tarragona Davant la impossibilitat d'ubicar la delegació a la Casa Canals, el conseller Pomés està treballant en una alternativa imminent. "La delegació del Govern ha de ser una delegació cèntrica, per als ciutadans, i ha de ser un edifici únic per no molestar els veïns." Els requisits per a la nova seu inclouen: 1. Centalitat: Ben situada per facilitar l'accés a l'últim ciutadà. 2. Edifici exclusiu: Evitar compartir espais amb habitatges particulars per millorar la logística de manifestacions i l'ús d'ascensors. 3. Dignitat laboral: Espais amplis i amb llum per als funcionaris i una recepció institucional adequada per a autoritats internacionals.
Arxiu Sonor 1997
5 d’oct. del 1997
25'
Joan Miquel Nadal: Reelecció i crisi del pacte a Tarragona
Context de la compareixença L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha convocat els mitjans per respondre a les declaracions de Xavier Sabater (PSC) sobre la possible ruptura del pacte de govern municipal. Nadal expressa una barreja de tristesa per la situació i un absolut convenciment personal en la seva gestió. Resposta a Xavier Sabater i al PSC L'alcalde critica durament l'actitud de Sabater, qualificant-la de doble moral i de tenir un excessiu protagonisme polític innecessari. Els punts clau de la seva rèplica són: • Manca de legitimitat: Considera que Sabater no pot donar lliçons de moralitat política donada la seva corresponsabilitat en gestions qüestionades. • Defensa del pacte: Nadal subratlla que, fins a les declaracions, el pacte de govern a Tarragona estava funcionant molt bé. • Gestió de factures: Aclara que totes les factures sense consignar mencionades per la Sindicatura de Comptes han estat aprovades pel plenari municipal, negant qualsevol ocultació o responsabilitat penal. Anunci de Reelecció En un gir decisiu, Nadal confirma oficialment que es presentarà com a candidat a l'alcaldia per Convergència i Unió (CiU) a les eleccions municipals de 1999. "No dono un pas enrere per res i em vull tornar a presentar; vull ser l'alcalde de l'any 2000." Motius de l'anunci anticipat • Transparència: Vol evitar especulacions sobre el seu futur polític i personal. • Estabilitat: Pretén oferir un escenari de seguretat per a la governabilitat de la ciutat. • Responsabilitat: Afirma que la seva motivació principal és el progrés de Tarragona i dels seus ciutadans. Propostes i futur polític Nadal també ha aprofitat per llançar una proposta de reforma institucional, suggerint que les legislatures municipals i autonòmiques haurien de tenir una durada de cinc o sis anys per garantir una millor gestió.
Arxiu Sonor 1997
3 d’oct. del 1997
31'
La Processó del Divendres Sant a Tarragona: Història i Tradició
La Real Germandat de Jesús Natzarè L'episodi se centra en la descripció detallada de la Real Germandat de Jesús Natzarè, una de les entitats més nombroses de la Setmana Santa tarragonina amb més de 1.100 associats. Fundada l'any 1903, destaca per la seva estructura en tres seccions: • La secció d'aspirants (infantil). • Les Maries del Calvari (branca femenina). • La secció de socors mutus, coneguda popularment com "el nom dels morts". Patrimoni i Misteris Es destaca el misteri del Cirineu, obra d'Antoni Parera, que té la particularitat d'haver-se salvat de la destrucció durant la Guerra Civil perquè no estava guardat en un temple. Un altre element clau és el misteri de Jesús amb la creu al coll, l'únic que encara desfila portat exclusivament a braços. Tradicions Úniques i Cooperativisme Un aspecte singular de la Germandat és la conservació dels antics Montepius. Aquestes entitats oferien una xarxa de seguretat social privada per als seus membres, cobrint despeses de malaltia o enterrament abans de la implantació del sistema públic de Seguretat Social. La Setmana Santa a la Literatura El podcast recull el testimoni de diversos autors que han lloat la solemnitat de Tarragona: • Lluís Pons i Cart (1572): Menciona la il·luminació i la cera. • Josep Maria Jujol: Descriu la bellesa visual de la processó al Pla de la Seu. • Salvador Bové: La defineix com la primera processó de Catalunya per la seva magnificència. "Tarragona esdevé com un immens rusc de velles que volten al radós de la processó i, malgrat l'enorme gentada, no se sent fresa enlloc."
Arxiu Sonor 1997
10 de jul. del 1997
1h 5min
Permanència en joc: Volei Sant Pere i Sant Pau vs Atlètica de Vigo
Crònica del partit de vòlei per la permanència Retransmissió en directe del segon partit del play-off de descens entre el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) i l'Atlètica de Vigo (Galícia). Després d'haver guanyat el primer encontre de la sèrie, el conjunt tarragoní busca una victòria definitiva per segellar la seva salvació a la màxima categoria. Anàlisi del joc i estratègia • Inici amb nervis: El conjunt dirigit per Vladimir Bogueschi ha començat el primer set amb molta tensió, veient-se superat inicialment per la intensitat local. • Adaptació a la pista: Els comentaristes i tècnics han destacat que Vigo ha escurçat la pista de servei per dificultar una de les armes principals del Sant Pere i Sant Pau: el servei llarg. • El factor experiència: S'ha subratllat la importància de jugadors com Raül Palacios per equilibrar la inexperiència de la plantilla jove en moments de màxima pressió. Evolució del marcador • Primer Set (15-13): Malgrat una remuntada èpica dels tarragonins des d'un 14-7 fins a un 14-13, l'Atlètica de Vigo s'ha adjudicat la primera mànega. • Segon Set (6-15): Reacció contundent del Sant Pere i Sant Pau, que ha dominat amb autoritat gràcies a l'entrada del col·locador David Busano, que ha canviat el ritme del partit. • Tercer Set (en curs): Màxima igualtat al parquet gallec, amb intercanvi constant de punts i molta tensió arbitral. "Si guanyem o perdem avui no és tan important com que el partit sigui llarg i dur, perquè demà tindrem jugadors més frescos que ells." Factors clau discutits • La plantilla: La superioritat en la banqueta tarragonina davant la manca de recanvis de garantia del conjunt gallec. • L'arbitratge: Moltes queixes pel nivell del segon àrbitre, que ha pres decisions polèmiques que han descentrat els jugadors en moments puntuals. • El bloqueig: S'ha assenyalat com la clau tècnica per frenar els jugadors canadencs de Vigo i el seu capità, De la Fuente.
Arxiu Sonor 1997
8 de jul. del 1997
2h 8min
Missa i Seguici de Santa Tecla 1997 a Tarragona
Celebració de la Diada de Santa Tecla L'episodi recull la retransmissió de l'ofici religiós i els actes tradicionals de la festa major de Tarragona de l'any 1997. La jornada comença amb la Missa Pontifical a la Catedral i continua amb el seguici popular a la renovada Plaça de la Font. La Litúrgia a la Catedral • La missa és presidida per primer cop per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach, qui destaca en la seva homilia la importància de la llibertat, la dignitat humana i la tolerància. • Es realitza la benedicció d'un nou calze de plata, donació de l'orfebre tarragoní Joan Blázquez. • Durant la comunió, es repassa la història de la relíquia del braç de Santa Tecla i la seva arribada des d'Armènia. Actes Populars i Tradicions • El seguici popular torna a la Plaça de la Font després de dos anys d'obres per l'aparcament soterrani. • Es destaca la recuperació del Ball de Valencians, considerat un dels antecedents històrics dels castells, que s'estrena oficialment en aquesta jornada. • Els Versots dels Diables aporten el punt de sàtira política, criticant temes com la nova llei del català o el trasllat de la Guàrdia Civil. "Santa Tecla va viure amb fidelitat, generositat i fortalesa la paraula de Déu que avui hem proclamat." La Diada Castellera • S'anuncien les previsions de les quatre colles locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. • Es preveu una jornada històrica amb intents de castells de nou i estructures complexes com el 4 de 8 amb l'agulla.
Arxiu Sonor 1997
1 de jul. del 1997
30'
Balanç polític i econòmic de Tarragona amb Josep Maldonado
Balanç de l'Any 1997 i Perspectives per al 1998 El delegat de la Generalitat a Tarragona, Josep Maldonado, realitza una valoració positiva de l'any 1997, destacant l'absència de catàstrofes naturals o incendis greus que havien marcat exercicis anteriors. Defineix l'any com un període de normalitat institucional i de "lluites polítiques" pròpies del joc democràtic. L'Economia com a Motor Principal Per a Maldonado, el fet més rellevant de l'any és la recuperació econòmica. Destaca diversos indicadors clau: • L'arribada del preu del diner a mínims històrics (4,75%). • Una millora general de la capacitat adquisitiva de la ciutadania. • La previsió de continuïtat d'aquesta tendència positiva durant el 1998 i 1999. Projectes d'Infraestructures i Seguretat Obres del riu Francolí Una de les grans fites esperades per al primer trimestre de 1998 és l'inici del projecte del Francolí, una reivindicació històrica dels barris del Serrallo i Torre Jordi. El delegat subratlla que: • S'està seguint el cronograma previst en col·laboració amb el Govern Central. • El diàleg amb les associacions de veïns ha estat clau per a l'èxit del projecte. El Desplegament dels Mossos d'Esquadra L'arribada de la policia autonòmica a Tarragona es planteja mitjançant la tècnica de la "taca d'oli": • Es preveu que la substitució total de les forces de seguretat de l'Estat es completi cap a l'any 2000 o 2001. • El procés començarà per les comarques del sud (Baix Ebre i Montsià) per anar pujant cap al nord. Relacions Institucionals i Patrimoni Respecte a la relació amb la subdelegada del Govern Central, Margarida López, Maldonado admet moments de fricció puntual però assegura que la relació personal i institucional és correcta. Metafòricament afirma: "En aquest partit les patades al canell no valen; hem de jugar net en benefici del ciutadà." Finalment, es tracta la gestió del patrimoni arqueològic a la Plaça del Fòrum. El delegat recorda que a Tarragona "toques una pedra i surt un romà", i recalca la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic amb la preservació del passat històric de la ciutat.
Arxiu Sonor 1997
29 de juny del 1997
5'
El Ball de Prims de Reus: Vestuari, Tradició i Orígens
El Vestuari: Un Complex d'Elements Harmònics El Ball de Prims destaca per un vestuari molt elaborat que, tot i la seva càrrega, resulta còmode per als balladors. Està format per diversos elements que busquen una harmonia visual i sonora: * Caçaca i pantalons específics. * Barret amb xarxa i un cinturó format per tires que acaben en punxes que arriben a mitja cama. * Picarols distribuïts per tot el cos i a les mans, que marquen el compàs de la música. Música i Moviment L'essència del ball resideix en la seva sonoritat rítmica. Cada salt i pas propi del ball fa sonar els picarols, creant una unitat entre el moviment corporal i la melodia. Els balladors fan servir instruments de mà amb picarols per acompanyar cada compàs de la música. Orígens i Expansió Geogràfica Tot i que el ball té un origen clarament vinculat a la ciutat de Reus, existeixen referències de la seva pràctica en poblacions veïnes: * S'han documentat influències en llocs com Riudoms i Pila Seca. * Es considera una dansa molt peculiar i original, sovint percebuda com a única per part del públic de fora de la zona. El Grup i la Coordinadora de Danses Actualment, el grup està format per vuit persones, principalment joves d'entre 14 i 20 anys. Formen part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. "Han de ser gent amb moltes ganes de ballar... necessita molt d'entusiasme i moltes ganes d'entregar tot el que tens al públic." L'exigència física és alta a causa del pes del vestit, la calor de l'estiu i el fet d'haver de ballar i saltar constantment durant les cercaviles de la Festa de Sant Pere.
Arxiu Sonor 1997
22 de juny del 1997
15'
Èxits i Emoció a la Diada de Santa Úrsula de Valls
Resum de la Diada Castellera de Santa Úrsula La històrica Plaça del Blat de Valls ha viscut una jornada castellera memorable amb motiu de la celebració de Santa Úrsula. Les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, han exhibit un nivell d'excel·lència amb grans construccions de la gamma de nou. Actuacions de la Colla Vella 5 de 9 amb folre: Un inici espectacular descarregant la supercatedral amb una solvència absoluta, descrita com una "postal". Intent de 2 de 9 amb folre i manilles: Malauradament, el castell ha caigut quan la canalla estava a punt d'arribar a dalt de tot a causa de la inestabilitat de l'estructura. 3 de 9 amb folre: Descarregat amb èxit en segona ronda, tot i haver-lo de treballar amb intensitat als pisos inferiors. Pilar de 7 amb folre: Carregat amb polèmica final per la caiguda just en fer l'aleta, segellant una de les millors actuacions de la seva història. Actuacions de la Colla Joves 3 de 9 amb folre: Descarregat amb seguretat, servint com una gran injecció de moral per a l'agrupació. 4 de 9 amb folre: Una de les gestes de la jornada, descarregant-lo per primer cop en la temporada tot i que l'estructura s'ha deformat durant la baixada. Ambient a la Plaça "Quina gran estructura que han clavat els castellers... un gran castell per una gran diada." La jornada ha finalitzat amb els pilars de comiat davant del balcó de l'ajuntament, en una plaça plena de gom a gom i amb una afició totalment entregada als èxits de les colles vallenques.
Arxiu Sonor 1997
22 de juny del 1997
0'
La Plaça del Blat: El quilòmetre zero casteller
Introducció a la Plaça del Blat La Plaça del Blat, situada a la ciutat de Valls, és reconeguda internacionalment com el quilòmetre zero del món casteller. Aquest espai emblemàtic és el bressol d'una tradició centenària que ha definit la identitat cultural de la regió. Importància Històrica i Cultural En aquest espai s'hi viuen moments de màxima intensitat emocional i tècnica en l'àmbit de les torres humanes: Rivalitat històrica: És l'escenari del duel constant entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Simbolisme: Representa el punt de partida de l'evolució tècnica dels castells. Patrimoni: La plaça no només és un lloc de trobada, sinó un símbol del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Valls és el cor dels castells, i la Plaça del Blat n'és el batec principal." Característiques de l'Espai La configuració de la plaça és vital per a les actuacions, ja que les seves dimensions reduïdes fan que la vibració i la proximitat del públic siguin úniques en comparació amb altres places castelleres.
Arxiu Sonor 1997
22 de juny del 1997
26'
Diada Castellera del Catllar: Grans Construccions i Èxits
Els ## Èxits dels Xiquets de Tarragona Els Xiquets de Tarragona han obert la diada amb un espectacular 2 de 8 amb folre descarregat, destacant la feina dels terços i quarts malgrat alguns canvis en la canalla respecte a Sant Magí. Actuacions complicades • El 4 de 8 ha estat carregat amb molt d'esforç, però finalment ha cedit i ha caigut en el moment del descens. • Han tancat la seva millor actuació de la temporada amb el pilar de 7 amb folre carregat in extremis. Domini Absolut dels Castellers de Vilafranca Els Verds han demostrat per què són una de les colles líders amb una execució impecable de totes les seves construccions: • 5 de 8: Descarregat amb seguretat, tot i ser una mica bellugadís. • 4 de 8 amb l'agulla: Una execució brutal i estètica, amb un pilar de 6 final excepcionalment parat. • 2 de 8 amb folre: Descarregat sense cap complicació. • Pilar de 7 amb folre: Descarregat amb una facilitat sorprenent, gairebé com si fos un pilar menor. "Sembla fàcil de la manera que ho fan ells, però no ho és gens." La Colla Jove i el primer Castell de Nou La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha protagonitzat el moment més esperat de la jornada al Catllar: Fites històriques • Han carregat el 3 de 9 amb folre, el primer castell de nou vist a la plaça en aquest segle. Tot i la batzegada i la seva caiguda final, s'ha celebrat com un gran triomf. • Han descarregat un 5 de 8 molt parat i un 2 de 8 amb folre treballat amb una tècnica excel·lent.
Arxiu Sonor 1997
22 de juny del 1997
12'
Preparatius diada castellera de Sant Magí a Tarragona
Presentació de la Diada de Sant Magí L'episodi se centra en els preparatius i les previsions per a la propera Diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols de Tarragona. Es reuneixen tres dels quatre caps de colla de la ciutat per comentar els seus objectius i l'ordre d'actuació. Objectius de les Colles Castelleres Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Sortiran en primer lloc gràcies al sorteig. El seu cap de colla, Antoni Morató, confirma que iniciaran amb el 5 de 7 i, si tot va bé, intentaran el 2 de 7, un castell poc freqüent en el seu historial. Xiquets de Tarragona: Actuaran en segona posició. Ramon Gómez detalla una actuació de màxim nivell amb el 2 de 8, 3 de 8, 4 de 8 i el Pilar de 7. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Tancaran la diada en quarta posició. El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, preveu obrir amb un castell de nou pisos: el 3 de 9, seguit probablement del 4 de 8 amb l'agulla i el 5 de 8. Xiquets del Serrallo: Tot i l'absència del seu cap de colla, es preveu que puguin intentar el 2 de 7 o el 4 de 8. Declaracions Institucionals L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca la importància de la restauració de la Plaça de la Font, subratllant el valor de finalitzar obres complexes per a la ciutat. També participa el conseller de Sanitat, Eduard Rius, qui destaca el sentiment de pertinença a la festa com un tarragoní més i la rellevància del 150è aniversari de la Processó de Sant Magí. "L'important és que es facin castells i donar la sensació que les colles estan en un bon moment."
Arxiu Sonor 1997
22 de juny del 1997
10'
Arribada de l'Aigua de Sant Magí i Inauguració de la Plaça de la Font
La Tradició de la Baixada de l'Aigua L'acte celebra l'arribada dels portants amb l'aigua miraculosa de Sant Magí de la Brufaganya a la ciutat de Tarragona. Josep Francesc Ferrer, portaveu dels portants, destaca l'orgull i el sacrifici que suposa aquesta responsabilitat, que es veu recompensada per la devoció dels tarragonins. Certificació i Benedicció Es procedeix a la lectura del certificat d'autenticitat per part de Mossèn Vicenç Morera, qui confirma el trasllat de 4.000 litres d'aigua des del santuari. Tot seguit, Mossèn Francesc Gallar realitza la benedicció i fa una crida a la ciutadania: Defensar les tradicions: Evitar que les arrels de la ciutat quedin "descafeïnades" o adulterades. Valors del Sant: Adoptar el missatge de senzillesa, amor al proïsme i fidelitat a les idees pròpies. Doble Celebració a la Plaça de la Font L'alcalde Joan Miquel Nadal tanca l'acte destacant tres fites històriques per a la ciutat el 1997: 1. El compliment de la tradició anual de l'aigua. 2. La celebració del 150è aniversari de la processó de Sant Magí. 3. La inauguració oficial de la renovada Plaça de la Font, convidant els veïns a un sopar de germanor per superar antigues crítiques i mirar cap al futur. "Que Sant Magí ens continuï guiant i custodiant a tots els tarragonins."
Arxiu Sonor 1997
19 de juny del 1997
6'
Homenatge a Salvador Allende i memòria històrica a Catalunya
L'hermanament entre Xile i Catalunya L'entrevista destaca la profunda connexió emocional establerta el l'11 de setembre, una data que agermana la història d'ambdós pobles. La filla de Salvador Allende expressa la seva gratitud per la inauguració de bustos en honor al seu pare a Barcelona i Tarragona, considerant-lo una figura universal definida per la seva lleialtat i coherència. El paper de l'exili i la memòria Exiliats xilens: Són els principals promotors de mantenir viva la memòria d'Allende a Catalunya, amb el suport de les institucions municipals. Fundació Allende: Treballa activament per combatre el silenci forçós i la distorsió històrica mitjançant: La recuperació d'arxius fotogràfics i documents històrics. El projecte del Museu de la Solidaritat, que inclou una important col·lecció d'art contemporani espanyol. La publicació de biografies i la difusió de discursos per a les generacions joves. El futur polític de Xile A diferència de la Diada catalana, l'11 de setembre a Xile encara s'identifica com un dia de dolor i divisió, marcat pel record dels detinguts desapareguts. Malgrat això, se subratllen avenços significatius: "Avui estem junts els que ahir vam ser irreconciliablement enemics; aquesta ha estat la gran lliçó per donar estabilitat a la democràcia." L'objectiu final del llegat d'Allende es resumeix en la construcció d'una societat amb menys injustícia social, més integració i una igualtat d'oportunitats real.