Tots els episodis · 1997

54 episodis disponibles

episodis

25-48 de 54

Arxiu Sonor 1997
19 de juny del 1997
11'
Candidatura de Tarragona a Patrimoni de la Humanitat
Suport institucional a la candidatura de la UNESCO L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha mantingut una reunió estratègica amb el president Jordi Pujol al Palau de la Generalitat. Durant la trobada, s'ha presentat formalment el dossier tècnic per a la candidatura de Tarragona Patrimoni de la Humanitat. Compromís de la Generalitat: El govern català ha ratificat el seu suport total, col·laborant activament en el treball de camp i la redacció dels textos que es presentaran a París davant l'UNESCO. Reconeixement estatal: Aquest suport s'afegeix al de la ministra de Cultura, consolidant una base institucional sòlida. L'esforç col·lectiu i l'esperit de ciutat L'alcalde emfatitza que obtenir aquest reconeixement és un procés feixuc i llarg, comparant-lo amb l'experiència de ciutats com Mèrida o Còrdova. Per aconseguir l'èxit, Nadal fa una crida a la ciutadania: Unitat de la societat: És vital demostrar als inspectors de la UNESCO que hi ha una voluntat moral activa i unànime. Manteniment de la qualitat de vida: Es demana als tarragonins mantenir la ciutat neta i conservar els estàndards que situen Tarragona com una de les millors capitals de província en benestar. "No és un camí on només cal presentar documentació; cal fer un esforç conjunt per demostrar que volem situar-nos en l'elit de les ciutats del món." Tolerància i Festes de Santa Tecla Tarragona es convertirà properament en capital mundial de la tolerància amb un simpòsium apadrinat per l'UNESCO, un esdeveniment que servirà d'aparador internacional abans de concloure a Jerusalem. Finalment, l'alcalde anima a gaudir de les festes de Santa Tecla i destaca el model de finançament voluntari (esponsorització) mitjançant petites aportacions ciutadanes i empresarials, un sistema que permet derivar els pressupostos municipals cap a altres activitats culturals del darrer trimestre de l'any.
Arxiu Sonor 1997
19 de juny del 1997
38'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre el futur de Tarragona
Balanç de les Festes i la Diada Castellera L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre l'èxit de les festes de Sant Magí, destacant una participació excepcional. Tot i això, aborda la polèmica sobre la durada excessiva de la Diada Castellera. • Demana una reflexió profunda al Patronat de Castells. • L'objectiu és evitar que el públic marxi abans que acabin les actuacions per l'hora de dinar. Urbanisme: La Plaça de la Font i nous projectes Nadal defensa la remodelació de la Plaça de la Font, malgrat els retards causats per les restes arqueològiques. Confirma que l'ajuntament avaluarà sancions contra l'empresa constructora per la demora no justificada. Pròximes actuacions urbanístiques • Plaça Verdaguer: Ocupada temporalment per una exposició de l'Amazònia, les obres de vianants i enllumenat començaran al novembre. • Plaça del Fòrum: Inici de les obres previst per al període d'octubre-novembre. Infraestructures i Pressupostos de l'Estat L'alcalde expressa el seu profund decebiment amb el Partit Popular respecte als incompliments en les inversions promeses a la província (N-340, desembocadura del Francolí, Passeig del Miracle). "Votar uns pressupostos perquè després no es facin les coses treu credibilitat a la classe política." Candidatura a la UNESCO Es detalla l'estratègia perquè Tarragona sigui declarada Patrimoni de la Humanitat. Nadal subratlla que és un procés lent i que requereix la unitat de totes les forces polítiques i la sensibilització de la ciutadania. Destaca la visita imminent del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, com un punt clau per la seva influència en la decisió final.
Arxiu Sonor 1997
19 de juny del 1997
59'
Crònica de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Descripció General de la Jornada Aquest programa especial de Tarragona Ràdio ofereix una crònica detallada de la Processó del Sant Enterrament de 1997. Els locutors destaquen la gran fluïdesa de l'acte malgrat la multitud de misteris a braços, remarcant l'absència d'aturades significatives respecte a anys anteriors. Les Confraries i els Misteris Principals L'episodi repassa la història i participació de diverses agrupacions religioses: • Confraria de Sant Magí Màrtir (Maginets): Compta amb prop de 600 socis i destaca pel misteri del Retorn del Calvari. • Gremi de Marejans: Es ressalta la incorporació històrica dels nous Armats de Marina, amb indumentària d'estil romà imperial platejada i blava. • Gremi de Pagesos de Sant Isidre: Identificada com la institució més antiga (fundada el 1353), els seus membres vesteixen l'hàbit dels cavallers del Sant Sepulcre. • Congregació de la Soledat: Protagonista del tram final amb la talla de l'artista Viladomat, on destaca el silenci sepulcral al Pla de Palau. Perspectiva Històrica i Social Es recuperen testimonis i anècdotes que defineixen la identitat tarragonina: "La Setmana Santa de Tarragona és fonamentalment una vibració silenciosa de l'ànima cristiana i romana alhora." Es discuten les antigues supersticions dels deixuplinants del segle XVII i les interrupcions històriques per conflictes com la Guerra del Francès o la Guerra Civil. També s'analitza l'impacte econòmic en l'hostaleria local a causa dels canvis en l'itinerari oficial. Cloenda i Autoritats La processó finalitza davant del Palau de l'Arquebisbat amb la presència de les autoritats municipals i eclesiàstiques, tancant l'acte la Unió Musical de Tarragona.
Arxiu Sonor 1997
17 de juny del 1997
0'
Recursos Informatius i Serveis Municipals de Tarragona
Recopilació de Canals Informatius Municipals Aquest segment se centra en la comunicació institucional i els serveis d'informació de la ciutat. L'objectiu principal és dirigir els ciutadans cap als canals oficials per garantir que tinguin accés a dades actualitzades i segures. Canals de Comunicació Destacats Portal Institucional: El web principal tarragona.cat es referència com el node central per a qualsevol tràmit o consulta. Plataformes Específiques: Es fa menció a serveis identificats com 3 dobles B's, que actuen com a extensions de la xarxa d'informació municipal. "Més informació a tarragona.cat" Importància de la Transparència Aquesta estructura informativa permet que el ciutadà trobi respostes ràpides sobre mobilitat, cultura i serveis socials, assegurant una interacció directa entre l'administració i la població tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
17 de juny del 1997
10'
La Processó del Sant Enterrament de Tarragona i Jujol
Història i Anècdotes de la Processó de Tarragona El text recull diversos aspectes històrics, artístics i anecdòtics vinculats a la processó de Setmana Santa a la ciutat de Tarragona, destacant el paper de l'arquitecte Josep Maria Jujol i l'evolució de la participació femenina. L'Arquitectura de Jujol i la Guerra Civil Josep Maria Jujol va ser l'autor de la sepulcre i la carrossa, obres que van ser refetes l'any 1942. Existeix una anècdota curiosa sobre l'urna actual: en veure-la passar el 1942, un ciutadà va comentar a Jujol (sense saber qui era) que els rojos havien fet alguna cosa bona en destruir l'urna anterior, que considerava lletja. Jujol, amb ironia, va haver d'escoltar com criticaven la seva pròpia obra anterior, ja que ell era l'autor tant de la peça destruïda el 1936 com de la nova. Es destaca la salvació del Crist adjacent gràcies a un congregant anomenat Ramon Givert, que el va amagar a casa seva durant la guerra. La Congregació de la Soledat i la Participació Femenina La branca femenina de la Congregació de la Puríssima Sang, fundada el 1840, compta actualment amb unes 1.300 sòcies. Les aspirants vesteixen amb els colors de la Mare de Déu, túnica blava i vesta blanca, mentre que les senyores porten el vestuari negre amb la característica cucurulla. La imatge actual de la Soledat és una obra de l'artista Viladomat que desfila des de l'any 1963. Evolució de les Costums i la Superstició L'autor explica que fins al segle XVII les dones només podien participar com a deixuplinants (penitents que es flagel·laven). Aquesta pràctica es va suprimir al segle XVIII degut a una curiosa superstició: "Es deia que si a una noia li queia amb el seu vestit una gota de sang de deixuplinant aquell mateix any es casaria." Aquestes pràctiques es van acabar prohibint no només per la superstició, sinó també per l'elevat cost de les factures mèdiques que la Congregació havia d'assumir per curar les ferides dels penitents.
Arxiu Sonor 1997
7 de juny del 1997
1h
Retirada de l'expedició tarragonina a l'Everest
Crònica d'un somni ajornat a l'Himàlaia L'expedició del Centre Excursionista de Tarragona ha decidit posar punt final al seu intent d'assolir el cim de l'Everest (8.848 m) a causa de les condicions meteorològiques extremes. Després de més d'un mes i mig a la muntanya, el grup ha prioritzat la seguretat dels seus membres davant una tempesta persistent i temperatures de fins a 35 graus sota zero. Les causes de la retirada • Inclemències del temps: Un vent huracanat conegut com a jet stream ha impedit qualsevol treball als camps d'altura. • Absència de finestres: No s'han produït els 4 o 5 dies seguits de bon temps necessaris per l'atac final al cim. • Desertció de xerpes: El malestar i el risc extrem van portar als xerpes a abandonar l'expedició poc abans de la decisió final. • Temperatures extremes: El fred intens va arribar a congelar les bateries dels telèfons satèl·lit i posava en risc d'amputacions els alpinistes. Reaccions i suport institucional L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'esports, Tòfol Solitxero, han enviat missatges de suport destacant la prudència com l'acte més heroic en la muntanya: "És un missatge de joia perquè han adoptat una actitud de prudència, que és la més important de totes." L'impacte econòmic i personal • Molts expedicionaris han hagut de demanar excedències i crèdits personals per finançar els prop de 20 milions de pessetes que ha costat l'aventura. • Per mitigar el forat pressupostari, l'equip intentarà vendre part del material i l'oxigen sobrant abans de marxar del Nepal. El retorn a casa Els alpinistes iniciaran el descens cap a Katmandú demà mateix. S'espera que l'arribada a Tarragona es produeixi entre el 17 i el 19 d'octubre, on la ciutat ja prepara una rebuda oficial per homenatjar-los com a herois, malgrat no haver fet cim.
Arxiu Sonor 1997
7 de juny del 1997
57'
Diada de Sant Fèlix 1997: Història Viva del Món Casteller
Crònica de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio d'una de les jornades castelleres més importants del segle XX. La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès ha estat l'escenari de construccions inèdites i d'una qualitat extraordinària per part de les quatre colles capdavanteres. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions han signat una actuació per a la història. Tot i carregar el 5 de 9 amb folre, han brillat especialment amb el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat i el monumental 4 de 9 amb folre i l'agulla, una fita històrica celebrada amb eufòria. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han obert la jornada carregant un imponent 5 de 9 amb folre. Al llarg de la diada, han demostrat un gran ofici descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Minyons de Terrassa: Han exhibit un nivell altíssim descarregant el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. També han aconseguit carregar un exigent 5 de 9 amb folre, consolidant la seva millor actuació històrica fins al moment. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Han viscut una jornada de recuperació emocional i tècnica, descarregant el 3 de 9 amb folre (el primer de la seva temporada) i el 2 de 8 amb folre. Han tancat la seva participació amb el 4 de 8. Valoració Històrica "Aquesta és la millor diada castellera de tota la història que s'acaba de complir aquí a la plaça de la Vila." L'episodi subratlla l'esforç físic dels castellers sota les altes temperatures i la germandat entre colles, amb camises de diferents colors ajudant a les pinyes i folres dels rivals per assegurar l'èxit de les grans estructures.
Arxiu Sonor 1997
4 d’abr. del 1997
13'
Pregó de Santa Tecla: La Tarragona Popular i el Patrimoni de la Humanitat
Reflexió Crítica i Celebració de la Identitat Tarragonina L'episodi recull dos moments clau de les festes de Santa Tecla: el pregó de l'arqueòleg Eudald Carbonell i una entrevista posterior amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. El contingut bascula entre el desig d'una societat civil més activa i el reconeixement institucional internacional. El Pregó d'Eudald Carbonell: Cap a una Ciutat Participativa Carbonell ofereix un discurs contundent que fuig dels tòpics i l'elitisme. Els punts principals inclouen: La Tarragona Real: Reivindica la ciutat dels treballadors (escombrariaires, forners, pescadors) i la riquesa de la seva diversitat interclassista. Crítica a la Passivitat: Fa una crida a superar el "passotisme" i l'elitisme social, defensant un civisme actiu on els ciutadans no deixin les decisions només en mans dels polítics. Solidaritat i Futur: Insta els joves a ser més crítics i a participar en la construcció de la societat des de baix. "Fora tot allò que sigui cofoll, fals, falàs, xauvinista i xenòfob... Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra." Entrevista amb Joan Miquel Nadal: El Camí cap al Patrimoni Mundial L'alcalde valora la transcendental visita de Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO, i les opcions de Tarragona de ser declarada Patrimoni de la Humanitat: Optimisme Prudent: Nadal celebra les bones impressions de la UNESCO però adverteix contra l'eufòria: "Les coses no estan fetes fins que no les tens al sac i ben lligades". Esforç i Treball: Defineix la cultura del treball com l'únic motor per a l'èxit de la ciutat. Patrimoni Local: Destaca la inauguració de la nova Sala Tàrraco com un exemple d'excel·lència en la gestió del patrimoni monumental.
Arxiu Sonor 1997
16 de març del 1997
31'
Germandats del Sant Ecce-Homo i de la Passió a Tarragona
Història i Evolució de la Germandat del Sant Ecce-Homo La germandat del Sant Ecce-Homo és una de les associacions més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina, amb orígens que es debaten entre l'any 1868 i el 1871. Després d'una història amb diversos alts i baixos, actualment gaudeix de gran vitalitat amb més de 280 socis i una forta vinculació amb el Santuari del Loreto. Característiques de la Germandat • Vestimenta: Túnica blanca, capa granat i gola blanca amb cinta vermella. • Misteri actual: Una obra de 1994 realitzada en fibra de vidre per Emili Soler Carcoler, que reprodueix la imatge perduda durant la Guerra Civil. • Curiositats històriques: El document més antic relatiu a la processó de Divendres Sant (1591) menciona aquest misteri, que llavors usava figures de palla que es cremaven. La Germandat del Nostre Pare Jesús de la Passió Fundada l'any 1940, aquesta confraria és coneguda popularment com la "germandat de la ràdio" a causa de la seva fundació a l'emissora Ràdio Tarragona per Martí Maríes. Compta amb 421 socis i personatges rellevants de la radiodifusió local entre els seus fundadors. El Misteri i la seva Tragèdia • El misteri original, una obra impressionant de Felipe Coscolla, es va destruir en un incendi accidental l'any 1973. • El misteri actual, obra de Lluís Maria Saumells, va ser estrenat l'any 1993 en una jornada marcada per un fort aiguat que va malmetre la pintura fresca de les imatges. Tradicions i Organització de la Processó L'episodi repassa elements fonamentals del Sant Enterrament: • L'Agrupació d'Associacions: Creada el 1928 per potenciar la Setmana Santa. • Les Atxes: Antigament eren ciris quadrats de cera, però el 1987 es van substituir per sistemes de petroli per evitar la brutícia als paviments de la Rambla Nova. "El silenci característic de la processó del sant enterrament aquí a la part alta de Tarragona només és interromput pel crit d'algun infant."
Arxiu Sonor 1997
16 de març del 1997
0'
La Germandat del Sant Ecce Homo a Tarragona
Processó del Sant Ecce Homo Aquest segment recull el pas de la germandat del Sant Ecce Homo, una de les congregacions amb més tradició i història de la Setmana Santa tarragonina. Els punts clau de la desfilada: Antiguitat: Es destaca que el seu misteri és un dels més antics que es poden veure actualment pels carrers de la ciutat de Tarragona. Presència institucional: La desfilada representa un moment de gran solemnitat dins els actes litúrgics i tradicionals. "És aquest misteri, un dels més antics que passen pels carrers de Tarragona." L'episodi subratlla la importància de preservar el patrimoni religiós i cultural de la ciutat a través d'aquestes manifestacions públiques de fe i història.
Arxiu Sonor 1997
3 de març del 1997
1h 6min
Pregó de la Setmana Santa i Homenatge al Dr. Ramon Torrella
Introducció i Context de l'Acte El diumenge 23 de març de 1997, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona acull un acte doblement significatiu: el pregó oficial de la Setmana Santa i el nomenament de l'arquebisbe emèrit, Ramon Torrella i Cascante, com a fill adoptiu de la ciutat. L'esdeveniment aplega les principals autoritats locals i nacionals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i els consellers Joan Maria Pujals i Eduard Rius. El Pregó de Jordi Vilajoana El director general de la CCRTV, Jordi Vilajoana, actua com a pregoner destacant la Setmana Santa de Tarragona com un gran acte de comunicació social. Vilajoana estableix un paral·lelisme entre les tradicions seculars i la nova era digital: • Defineix les processons com una "producció audiovisual" viva on el poble és el protagonista. • Reflexiona sobre la globalització mediàtica i la necessitat de mantenir la identitat local i la llengua catalana davant l'hegemonia cultural de Hollywood. • Reivindica el silenci i la solemnitat com el contrapunt necessari a la societat de la informació. Homenatge al Doctor Ramon Torrella La segona part de l'acte se centra en la figura del Doctor Ramon Torrella, en reconeixement als seus 13 anys de servei com a arquebisbe metropolità. Els parlaments destaquen: • La seva trajectòria des de la seva formació com a enginyer tèxtil i la seva vocació sacerdotal tardana. • Fites clau com la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995 i la commemoració del 900 aniversari de la restauració de la seu. • La seva capacitat d'integració en la vida civil de la ciutat, trepitjant els carrers i participant en les festes de Sant Magí i Santa Tecla. "Fill adoptiu vol dir molt, perquè és el màxim que pot donar una ciutat a una persona que no n'és filla nativa." Cloenda i Previsions L'alcalde clou l'acte amb el desig que la pluja no interrompi la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, l'acte més multitudinari de la celebració tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
11'
Miguel Bosé: Artista per la Pau a Tarragona
Resum de l'acte de nomenament L'esdeveniment celebra el nomenament de l'artista Miguel Bosé com a Artista per la Pau per part de la UNESCO a la ciutat de Tarragona. L'acte inclou un discurs profund del cantant sobre l'aprenentatge humanístic i la responsabilitat social, seguit de les paraules de l'alcalde de la ciutat. Eixos principals del discurs de Miguel Bosé L'aprenentatge com a salvació: Bosé afirma que aprendre ens fa lliures i ens salva dels errors i les desgràcies personals. Defineix el savi com aquell que reconeix que no sap res. La dignitat humana: Es destaca que la dignitat és un dret de naixement que no es compra ni es guanya. L'artista fa una crida a retornar la dignitat a aquells a qui els ha estat manllevada. Compromís social: El guardó no és només un títol simbòlic, sinó un compromís per lluitar per la llibertat, la tolerància, la justícia i la pau. "Aprendre ens ensenya que no som res sense els altres i que pels altres tots els nostres actes cobren un sentit major." Intervenció institucional L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca la coherència de Bosé més enllà de la seva imatge pública. Fa una reflexió sobre la necessitat que la tolerància deixi de ser un objectiu per esdevenir una realitat quotidiana, comparant el compromís de l'artista amb figures històriques que van mantenir els seus ideals fins a les últimes conseqüències. Projecte Together: Es menciona la iniciativa Together in the World com a eix de col·laboració amb la UNESCO. Vincle amb Tarragona: L'acte té lloc en un context de col·laboració estreta amb les autoritats locals i la Fundació de la UNESCO a Catalunya.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
0'
L'aprenentatge com a motor de creixement i llibertat
L'essència de l'aprenentatge L'acte de formar-se i adquirir nous coneixements no és només un procés intel·lectual, sinó una eina fonamental per a l'evolució de l'individu. Aquest text destaca que l'aprenentatge constant ens permet desenvolupar el nostre potencial i assolir una maduresa personal. Impacte en l'individu Creixement personal: L'aprenentatge ens fa créixer internament, ampliant els nostres horitzons i capacitats. Emancipació: El coneixement actua com una clau que ens obre les portes a ser més lliures, permetent-nos prendre decisions amb criteri propi i independència. "Aprender nos hace crecer y ser libres." En resum, es subratlla la relació directa entre el saber i la llibertat d'acció i pensament en la vida d'una persona.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
14'
Eudald Carbonell: Un pregó crític per a Santa Tecla
Entrevista a Eudald Carbonell, pregoner de Santa Tecla L'arqueòleg i investigador Eudald Carbonell, guardonat amb el premi Príncep d'Astúries pel seu treball a Atapuerca, ofereix una visió detallada de com serà el seu pregó per a les festes de Tarragona. Carbonell subratlla que el seu discurs no serà un simple tràmit festiu, sinó una reflexió crítica i social des de la seva perspectiva com a científic. Característiques del pregó Breu i directe: L'autor aposta per la concisió per connectar millor amb la societat, evitant discursos feixucs. Visió social: El pregó buscarà representar a tota Tarragona, des dels barris més humils fins a les zones més benestants, fugint de la idea d'una ciutat "teledirigida". Cridada a la reflexió: Més enllà de la ironia, Carbonell vol que els espais lúdics serveixin per analitzar la societat durant tot l'any. Democràcia social i gestió política Carbonell reflexiona sobre el paper de les institucions i la qualitat de la democràcia actual: "No crec en la democràcia política, crec en la democràcia social." L'investigador expressa que el fet que un ajuntament convidi una figura clarament crítica com ell és un senyal de progrés democràtic. No obstant això, denuncia la segmentació social i la manca de participació real de la societat civil en els projectes públics, els quals sovint queden en mans de minories dirigents. Atapuerca i l'impacte mediàtic L'entrevista també repassa l'èxit del projecte d'Atapuerca: * Treball col·lectiu: El premi Príncep d'Astúries reconeix l'esforç d'un equip jove, un fet inaudit en aquests guardons. * Gestió del coneixement: Carbonell reconeix que l'èxit mediàtic els obliga a un equilibri constant entre la divulgació pública i el rigor científic al laboratori. * Projectes futurs: Destaca la preparació de noves tesis doctorals i una propera expedició a Etiòpia, al riu Awas.
Arxiu Sonor 1997
19 de febr. del 1997
42'
Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach
Balanç i Reptes de l'Església a Tarragona L'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, realitza una valoració profunda dels seus primers cinc mesos al capdavant de l'arxidiòcesi. L'entrevista aborda des de la proximitat de les festes de Santa Tecla fins a qüestions estructurals de l'Església a Catalunya. El Concili Provincial Tarraconense i la seva Aplicació Un dels eixos centrals de la conversa és el desplegament de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense: • S'està treballant en 47 resolucions vinculants, especialment en la creació de directoris de pastoral sacramental comuns per a les vuit diòcesis. • L'objectiu és unificar criteris en celebracions com el baptisme, el matrimoni o la confirmació, facilitant la participació dels fidels en un context de gran mobilitat geogràfica. El Paper de l'Església en la Societat Civil L'arquebisbe reflexiona sobre la identitat de l'Església en una societat democràtica i plural: • Defensa el dret de la institució a emetre judicis morals sobre lleis civils sense que això es consideri "fer política". • Destaca la tasca social a través de Càritas i el compromís amb els joves i els sectors més marginals. "L'Església té tot el dret a poder expressar-se sobre les realitats importants de la vida de les persones, de les comunitats i de la família." Qüestions de Llengua i Estructura Eclesiàstica L'entrevista també tracta temes de política interna i cultura: • Llengua catalana: Sistach nega la discriminació del castellà i aposta per un model d'acolliment i enriquiment personal a través del coneixement de diverses llengües. • Conferència Episcopal Catalana: Es mostra partidari d'una major autonomia i personalitat per a l'Església catalana, tot mantenint el principi de subsidarietat i la col·laboració amb l'estat espanyol. • Vocacions: Expressa la seva preocupació per la manca de relleu generacional i la necessitat d'implicar més els laics en la vida parroquial.
Arxiu Sonor 1997
16 de febr. del 1997
42'
Evolució de la façana marítima i projectes del Port de Tarragona
Transformació de la Façana Marítima i de la Ciutat En aquesta tertúlia des del nou port esportiu, es debaten els eixos estratègics que han de definir el futur de Tarragona i la seva relació amb el mar. Els interlocutors coincideixen que la ciutat ha passat de viure d'esquena al mar a integrar-lo plenament en la seva dinàmica quotidiana. Projectes d'Infraestructures Clau • Desviament del riu Francolí: Es discuteix el retard en l'inici de les obres, previst inicialment per al 1997, i la seva importància per a la seguretat i el desenvolupament industrial. • Soterrament de la via del tren: Considerat el projecte més emblemàtic. S'analitzen les dificultats tècniques, especialment el pas per sota del riu Francolí i el manteniment de les pendents ferroviàries. • Connexió de molls i nou pont: Lluís Badia anuncia que el projecte d'execució del pont que unirà els molls de Lleida i Reus ja s'ha encarregat, amb la previsió que sigui una realitat a finals de 1998 o inicis de 1999 per eliminar el trànsit de camions pel Serrallo. Urbanisme i Recuperació d'Espais • Platja del Miracle: L'alcalde Joan Miquel Nadal confirma que les obres de reforma començaran entre setembre i octubre, un cop resolts els tràmits amb Renfe. • Palau de Congressos: Es defineix com la peça final que ha de generar les sinergies econòmiques definitives per a la ciutat de cara al segle XXI. • Complex Educatiu (Universitat Laboral): Es planteja la necessitat de debatre el futur d'aquest espai per permetre el creixement industrial i portuari, mantenint però la seva funció educativa en una nova ubicació. "El problema de Tarragona és que les coses van bé; com que no tenim grans crisis, ens dediquem a pentinar el gat amb detalls tècnics." Relacions Institucionals Es destaca la bona sintonia entre l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament de Tarragona. Tot i la personalització dels càrrecs, ambdós líders emfatitzen que les obres i el progrés social han de transcendir les persones i les sigles polítiques, prioritzant els resultats econòmics i el benefici ciutadà.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
7'
Candidatura de Tarragona a Patrimoni Mundial de la UNESCO
Suport a la Candidatura de Tarragona El discurs destaca el valor excepcional del patrimoni històric de Tarragona i el gran esforç de conservació realitzat per les institucions. Es posa un èmfasi especial en la qualitat de la restauració, que ha permès integrar les condicions actuals de visita sense danyar l'essència dels monuments originals. Punts Clau de la Intervenció Excel·lència en la conservació: Es felicita l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat pel seu compromís financer i tècnic en mantenir els jaciments. Visió de futur: La integració de tecnologia moderna facilita la visibilitat i el reconeixement de l'antic sense desvirtuar-lo. La fita de Kyoto 1998: S'expressa el desig que el desembre de 1998, la UNESCO proclami oficialment Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Valors humans i modernitat: Es destaca la celebració d'actes amb joves de la Mediterrània sota el lema de la tolerància i el respecte, simbolitzats en l'escultura moderna de David Susana anomenada "Together the World". "Tarragona reuneix les qualitats, la diversitat i les excepcionalitats necessàries per ser part del patrimoni mundial." Posició del Director General Tot i mantenir una postura formalment imparcial com a representant de l'organisme internacional, el ponent reconeix que Tarragona és un candidat molt fort a causa de la seva antiguitat, qualitat i estat de restauració. Conclou afirmant que serà "imparcialment favorable" a la proposta tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
4'
Discurs i agraïments del nou Arquebisbe de Tarragona
Benvinguda i compromís institucional El nou arquebisbe de Tarragona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, expressa la seva plena voluntat de servei i col·laboració institucional. En el seu parlament, destaca la importància de treballar conjuntament amb les autoritats civils per al bé comú i la missió de l'Església. Gratitud a les autoritats i la societat L'arquebisbe agraeix formalment la presència i el suport de: * El President de la Generalitat de Catalunya. * El President de la Diputació i l'Alcalde de la ciutat, juntament amb la Corporació Municipal. * Tota la comunitat que s'ha aplegat en aquest acte de celebració. "Correspon que el seu gest, amb el meu agraïment i amb el desig de col·laboració lleial... ajudi als seus esforços de construir una pau amb justícia." Trajectòria personal i eclesial L'homilia inclou un reconeixement molt emotiu a les seves arrels i a les comunitats que han marcat el seu camí espiritual: * Família: Agraïment especial al seu pare i record a la seva mare, destacant els valors de la família cristiana. * Tortosa: Reconeixement a l'església germana de Tortosa pel seu afecte i col·laboració prèvia. * Barcelona: Salutació a l'arxidiòcesi d'on prové, on va ser batejat i on va néixer la seva vocació al sacerdoci i a l'episcopat. Missió i esperança Finalment, l'arquebisbe posa el seu ministeri sota la protecció de la Mare de Déu del Claustre i demana la pregària de tots els assistents per esdevenir un bon pastor per a la seu de Tarragona. L'acte conclou amb un reconeixement al valor cultural i l'esforç institucional que representa la celebració a la Catedral.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
13'
Pregó de Santa Tecla i l'horitzó UNESCO a Tarragona
Reflexions sobre la Tarragona Popular i el Futur de la Ciutat L'episodi recull dos moments clau per a la ciutat de Tarragona: el pregó de les festes de Santa Tecla i les valoracions institucionals sobre la possible declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un Pregó Crític i Social Eudald Carbonell ofereix un discurs que s'allunya dels tòpics per centrar-se en una Tarragona combativa i interclassista. Les idees principals inclouen: Reivindicació de la classe treballadora: Es destaca el paper de qui neteja els carrers, els quiosquers, els pagesos i els pescadors com els veritables constructors de la ciutat. Crítica a l'elitisme: Es reclama una festa popular que fugi de les jerarquies i les actituds xauvinistes. Participació des de baix: Es fa una crida als joves i a tota la ciutadania a ser més crítics i no deixar el futur només en mans dels polítics. "Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra. Fora l'elitisme econòmic o social d'alguns. Fora les jerarquies trivials." L'Horitzó de la UNESCO L'alcalde Joan Miquel Nadal valora la visita del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, destacant la mentalitat de guanyadors de la ciutat: Patrimoni de la Humanitat: Tot i les bones sensacions del dossier presentat, l'alcalde demana evitar l'eufòria i seguir treballant durant tot el 1998. Inauguració de la Sala Tàrraco: Es ressalta el valor patrimonial de les noves troballes a la zona de la grada del circ romà, que han sorprès les autoritats. Civisme vs. Passotisme: Es fa un èmfasi especial en recuperar la responsabilitat civil per enfortir la societat tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
11 de febr. del 1997
1'
Tarragona: Entre la Política Local i la Força Històrica
Anàlisi de la Realitat Tarragonina El contingut exposa una reflexió crítica sobre la situació actual de la ciutat de Tarragona, contrastant la gestió política amb l'essència històrica del territori. Es planteja una dualitat entre la imatge pública i la vida quotidiana durant l'any. La Gestió de l'Ajuntament Es descriu un panorama on la governança recau en una majoria natural que té la capacitat de transformar la ciutat segons els seus criteris: Creixement urbà: La ciutat canvia i s'articula sota el control de l'ajuntament. Beneficis desiguals: Tot i que es treballa per a la ciutadania, s'afirma explícitament que alguns ciutadans surten més beneficiats que d'altres. Responsabilitat electoral: Es recorda als oients que aquests governants han estat escollits democràticament. Més enllà dels Tòpics L'interlocutor rebutja les visions superficials de la ciutat: "La Tarragona als tòpics no m'interessa."\n\nTambé expressa un rebuig cap a la ciutat controlada per una elit específica que creu governar-la i posseir-la. Per contra, l'interès real se centra en la força històrica que defineix la identitat tarragonina.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
58'
Retirada de l'expedició tarragonina a l'Everest
Crònica d'una decisió difícil: el comiat de l'Everest L'expedició del Centre Excursionista de Tarragona ha decidit posar punt final al seu intent de coronar el cim de l'Everest. Després de més d'un mes i mig lluitant contra les condicions extremes, la seguretat dels alpinistes ha prevalgut per sobre de l'ambició esportiva. Les causes de la retirada • Les inclemències meteorològiques han estat el factor determinant, amb tempestes constants i vents huracanats. • S'han registrat temperatures extremes de fins a 35 graus sota zero a 7.000 metres d'alçada. • La manca de finestres de bon temps (períodes de 5 dies seguits de sol) ha impedit l'atac al Camp 5. • El cansament acumulat i la deserció de part dels xerpes a causa del perill d'allaus han forçat la decisió final. Reaccions i suport institucional • Anna López i els familiars expressen un sentiment agredolç: la tristesa per la il·lusió trencada però l'alleujament per saber que tornen sans i estalvis. • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'esports, Tòfol Solitxero, han lloat la prudència de l'equip i els han qualificat d'herois pel simple fet d'haver-ho intentat. • Quico Mata (preparador físic) i Marga Aguilar (presidenta del CET) destaquen que l'expedició estava físicament preparada, però que la muntanya ha estat implacable. El retorn i el futur de l'expedició • L'equip ja es troba recollint el material i preveu arribar a Katmandú en els propers dies. • S'estima que la rebuda a Tarragona es produirà entre el 17 i el 19 d'octubre. • Tot i el fort impacte econòmic (amb forats en el pressupost de prop de 20 milions de pessetes), ja es parla de futures expedicions. "La muntanya és com una moneda a l'aire: pot sortir cara i et quedes, creu i vius, o de canto i pugues."
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
39'
Presa de possessió de Lluís Martínez Sistach a Tarragona
Benvinguda i Significat de la Seu de Tarragona L'acte comença amb una càlida benvinguda al nou arcabisbe, destacant el paper històric de la Seu Metropolitana de Tarragona i la seva rellevància social des de temps apostòlics. Se subratlla que la primacia de la ciutat no ha de ser només jeràrquica o de dret canònic, sinó basada en un esperit de servei a l'Església, la nació i la ciutat. Missatge Pastoral i Vocacional de l'Arcabisbe Lluís Martínez Sistach s'adreça als diferents estaments de la diòcesi amb un missatge d'unitat i esperança basat en la Resurrecció de Crist: • Presbiteri: Defineix els sacerdots com els col·laboradors més íntims del seu ministeri i els ofereix la seva casa com a pare i amic. • Joves i seminaristes: Fa una crida radical a la vocació sacerdotal i agraeix la valentia dels qui ja s'estan formant. • Vida consagrada: Reconeix el valor dels carismes de les comunitats religioses per a l'edificació del cos místic de Crist. • Laics: Els descriu com a peces indispensables i els demana una col·laboració activa i familiar. Agraïments i Comunió Eclesial L'arcabisbe expressa la seva gratitud de manera extensa a diversos col·lectius i personalitats: "La comunió amb el successor de Pere serà sempre el signe d'una realitat profunda: sentir-nos membres de l'Església de Jesucrist." Institucions i Autoritats • Agraïment al Papa Joan Pau II a través del nunci apostòlic. • Salutació a les autoritats civils, incloent el President de la Generalitat, amb un compromís de col·laboració lleial per a la justícia social. • Record personal i emotiu a la seva família i a les diòcesis de Tortosa (on va ser bisbe) i Barcelona (on es va formar). Celebració Litúrgica i Conclusió El podcast recull fragments de la litúrgia de l'Eucaristia, incloent la pregària eucarística, el memorial de la passió i el cant del Pare Nostre. L'episodi finalitza amb una pregària a la Mare de Déu del Claustre i amb el desig de Sistach de ser un bon pastor per a tota l'arxidiòcesi.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
1h
Toma de possessió de Lluís Martínez Sistach com a Arquebisbe
Cronologia de la Cerimònia a la Catedral de Tarragona L'episodi recull de manera íntegra l'acte solemne i emotiu de l'arribada i presa de possessió de Monsenyor Lluís Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Tarragona, succeint Ramon Torrella. La celebració destaca per una gran participació popular i la presència de les màximes autoritats civils de Catalunya. Elements Clau de l'Acte • L'arribada i el jurament: Abans d'entrar de ple a la catedral, el nou arquebisbe realitza el jurament de defensa dels drets de la Seu davant del capítol catedralici, un pas jurídic indispensable. • Presència d'autoritats: Destaca l'assistència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres representants institucionals, subratllant la rellevància social de l'esdeveniment. • La lectura de la Butlla: Es llegeix el document oficial del Papa Joan Pau II que acredita el nomenament i detalla les virtuts pastorals de Martínez Sistach. Simbolisme i Tradició "Jo, Lluís Martínez Sistac, juro defensar els drets de la Santa Església Metropolitana de Tarragona i Primada de les Espanyes." El ritual inclou moments de gran càrrega simbòlica com l'entrega del bàcul (símbol de govern) i el fet de seure a la càtedra, que representa el magisteri episcopal. També s'expliquen detalls sobre l'escut d'armes del nou arquebisbe, que combina elements de Barcelona, Montserrat i la tau de Tarragona. Visió Pastoral En el seu primer missatge, Martínez Sistach aposta per: • La continuïtat del treball fet pel Consell Provincial Tarraconense. • Una església propera i servidora, centrada en la nova evangelització davant l'arribada del tercer mil·lenni. • La unitat de l'església local en comunió amb la seu de Roma.
Arxiu Sonor 1997
10 de febr. del 1997
1h
Arribada i Benvinguda de l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistac
Una Jornada Històrica per a Tarragona El diumenge 13 d'abril de 1997, la ciutat de Tarragona es va vestir de gala per rebre el seu nou pastor, el doctor Lluís Martínez Sistac. Aquest esdeveniment va destacar per la recuperació d'una tradició centenària: la participació de tot el seguici popular en la benvinguda d'un arquebisbe, un fet que no succeïa de forma completa des de l'any 1804. Actes Civils i Seguici Popular L'acte va començar amb una desfilada des de l'Ajuntament fins a la Plaça de les Cols, on es van realitzar els parlaments oficials. Entre els elements destacats del seguici hi trobem: • El Magí de les Timbales, símbol de la ciutat. • Els Gegants, la Cucafera, l'Àliga i el Drac. • Les quatre colles castelleres de la ciutat, que van aixecar pilars de salutació. • Els trompeters municipals que van realitzar els tres tocs consuetudinaris. Parlaments i Reivindicacions Durant l'acte a la Plaça de les Cols, es van produir intervencions de gran calat polític i social: • Joan Miquel Nadal (Alcalde): Va expressar la satisfacció de tenir un arquebisbe català i va recordar la importància de la seu tarragonina com a primada. • Jordi Pujol (President de la Generalitat): Va subratllar les arrels cristianes de Catalunya i va demanar a l'Església el reconeixement de la identitat nacional catalana. • Lluís Martínez Sistac (Arquebisbe): Va oferir un missatge de pau, solidaritat i servei a la societat, amb una voluntat clara de diàleg. Context i Simbolisme L'episodi també va recollir moments de tensió simbòlica, com el desplegament d'una pancarta amb el lema > "Senyor, som una nació", en protesta per declaracions prèvies del nunci apostòlic. Finalment, l'acte es va traslladar a l'interior de la Catedral, on el nou arquebisbe va realitzar el jurament de possessió davant d'autoritats eclesiàstiques d'arreu de l'Estat.