Tots els episodis · 1999

31 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

25-31 de 31
  • Crisi al Nàstic: La continuïtat de l'entrenador - episode art
    Arxiu Sonor 1999
    2'

    Crisi al Nàstic: La continuïtat de l'entrenador

    Anàlisi de la Crisi Esportiva i el Futur de la Banqueta El contingut presenta una reflexió profunda sobre la situació actual de l'equip, marcada per la manca de victòries a casa i el descontentament creixent de l'afició. Malgrat la pressió externa, s'argumenta a favor de la estabilitat com a eina per superar els moments de dificultat. La Continuïtat com a Estratègia Es debat si la solució real passa per canviar l'entrenador. L'interlocutor recorda un precedent clau del març de l'any passat: * En una situació pitjor, es va optar per la renovació de l'entrenador. * Aquesta decisió buscava donar continuïtat i fer que tothom assumís la seva responsabilitat. * Es defensa que l'equip encara té unitat, il·lusió i ganes de treballar, elements que desaconsellen una ruptura traumàtica. La Relació amb l'Afició i la Directiva L'entrenador se sent en el focus de les crítiques, però mostra una acceptació resignada de la seva realitat: "L'entrenador no té ni punyetera idea. Però això és normal. Jo no m'he sentit reforçat mai per l'aficionat." Suport institucional: L'entrenador afirma sentir el suport del president i d'alguns directius, però reconeix la desconnexió amb la grada. Reivindicació del treball: Recorda que s'han assolit fites importants que no han estat prou valorades per l'entorn. Compromís de salvació: Malgrat l'actual situació d'angoixa, es mostra convençut que l'equip se salvarà gràcies a l'esforç col·lectiu i al seu aval professional.

  • Entrevista a Joan Martí: balanç i futur del primer rector de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 1999
    30'

    Entrevista a Joan Martí: balanç i futur del primer rector de la URV

    Reconeixement institucional i medalles de la ciutat El doctor Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre la recent concessió de la medalla d'argent a títol personal i la medalla d'or a la institució per part de l'Ajuntament de Tarragona. Martí destaca que: • S'obre una etapa de tranquil·litat i orgull personal per la feina feta amb dedicació exclusiva. • Sent la medalla d'or de la universitat com a pròpia, ja que va liderar el procés de constitució de la URV com a entitat autònoma. • > "Les persones passem i les obres queden", subratllant que l'obra col·lectiva és més important que el reconeixement individual. Activitat acadèmica i any sabàtic Després d'un any allunyat de la vida pública, el doctor Martí detalla la seva intensa activitat en l'àmbit de la recerca i la planificació lingüística: • Ha redactat dos llibres sobre la prehistòria i la història medieval de la llengua catalana. • Ha estat nomenat president del Consell de Supervisió del TERMCAT. • Ha realitzat seminaris internacionals a universitats del Quebec (Laval i Mont-real) i d'Itàlia (La Sapienza, Nàpols). • Confirma que ha sol·licitat un segon any sabàtic per consolidar projectes de recerca abans de retornar plenament a la docència. Reflexions sobre el procés electoral i la successió Un dels punts més destacats de l'entrevista és la valoració de la seva retirada de la candidatura a la reelecció fa un any: La retirada de la candidatura Martí explica que va retirar la seva proposta per evitar un dany a la institució davant una situació que qualifica de poc creïble i decebedora. Afirma sentir-se enormement decebut amb persones del seu propi equip de govern que no van presentar dimissions formals malgrat les discrepàncies. L'estat actual de la Universitat El doctor sosté que la URV ja està "vestida" i consolidada en els seus elements principals (titulacions, campus i infraestructures). Segons ell, el nou equip de govern liderat per Lluís Arola segueix una línia continuista, ja que moltes de les fites recents (com el doctorat honoris causa a Noam Chomsky) ja estaven aprovades durant el seu mandat. "No entenc com, de cop i volta, i del costat mateix de la vora més íntima, puguin aparèixer els inconvenients que van aparèixer."

  • Entrevista a Eduard Rius: Sanitat i política a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 1999
    20'

    Entrevista a Eduard Rius: Sanitat i política a Tarragona

    Entrevista al Conseller de Sanitat Eduard Rius El conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, el tarragoní Eduard Rius, repassa en aquesta entrevista els projectes clau del seu departament a les comarques de Tarragona i analitza el panorama polític davant les properes eleccions al Parlament del 17 d'octubre. Projectes Sanitaris Prioritaris El conseller destaca diverses actuacions per millorar l'assistència al territori: * Atenció Primària: Es preveu completar la reforma el 2001, amb la posada en marxa de noves Àrees Bàsiques de Salut (ABS) com Tarragona 6, Cornudella, barri Fortuny de Reus i la Selva del Camp. * Atenció Especialitzada: Consolidació de l'Hospital Joan XXIII com a centre de referència amb la nova unitat de neurocirurgia i la millora de l'oncologia a l'Hospital de Sant Joan de Reus (accelerador lineal). * Gent Gran i Salut Mental: Construcció d'un nou centre sociosanitari al recinte de Joan XXIII per substituir l'antic Maradeu de la Mercè (la Casa Blanca) i potenciar la xarxa de salut mental. Gestió de la Sanitat i Balanç de Legislatura Rius defensa la gestió realitzada malgrat les dificultats econòmiques, destacant el nou model de finançament i l'esforç en prevenció: "Hem fet un esforç molt important per adaptar-nos a les necessitats que tenen els ciutadans, marcat bàsicament per l'envelliment de la població." També respon a les crítiques sindicals sobre la pressió assistencial a l'estiu, assegurant que els reforços estiuencs han garantit una assistència correcta a les zones turístiques. Actualitat Política i Eleccions De cara a la cita electoral, el conseller es mostra optimista: * Defensa el lideratge de Jordi Pujol i el pes de Convergència i Unió en la transformació de Catalunya. * Expressa la seva il·lusió per formar part de les llistes per Tarragona, deixant la decisió final en mans del partit. * Elogia la figura de Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona, com a possible cap de llista i la seva transformació de la ciutat en la darrera dècada.

  • 20 anys de democràcia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 1999
    44'

    20 anys de democràcia a Tarragona

    Retrospectiva de les primeres eleccions democràtiques Aquest episodi especial commemora el 20è aniversari de les primeres eleccions municipals de 1979 a Tarragona. El programa compta amb la presència de Joan Miquel Nadal (alcalde en el moment de l'entrevista) i Josep Anton Burgessé (tinent d'alcalde), els únics polítics que han restat actius al consistori durant aquestes dues dècades. L'esperit de la campanya del 1979 Els convidats recorden l'efervescència del moment com un període de transició i consolidació democràtica, caracteritzat per: • Un fervor popular molt elevat, amb mítings multitudinaris al Camp de Mart. • L'ús de mètodes artesanals per a la propaganda, com rals d'escombra llargs per col·locar cartells el més alt possible. • Moments de tensió amb l'extrema dreta, que encara protagonitzava corredisses i incidents als carrers. "Sembla que hagi passat molt més temps del que són 20 anys perquè aquest país ha evolucionat d'una manera tremenda." La gestió del primer Consistori Es discuteix la formació del Pacte de Progrés liderat per l'alcalde Josep Maria Recasens. Malgrat les diferències ideològiques, es va establir un govern d'unitat per fer front a una ciutat que estava "desfeta" i amb greus problemes d'infraestructures. Els temes principals de l'època incloïen: • La crisi de l'aigua i la posterior creació de l'empresa mixta amb Aigües de Barcelona. • Les vagues de recollida d'escombraries i la conflictivitat amb certs sectors de la Guàrdia Urbana. • La precarietat de recursos, treballant de vegades sense despatxos propis ni pressupostos clars. Evolució del perfil polític i futur Nadal i Burgessé reflexionen sobre com ha canviat l'ofici. Mentre que el 1979 es consideraven aficionats moguts per la fe política, actualment la tasca està molt més professionalitzada i condicionada per la immediatesa dels mitjans de comunicació. Finalment, analitzen la seva pròpia relació personal, la qual ha passat de la rivalitat dura a una col·laboració basada en la responsabilitat vers la ciutat, concloent que el seu futur polític dependrà exclusivament de la voluntat dels electors.

  • 20 anys de les primeres eleccions municipals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 1999
    50'

    20 anys de les primeres eleccions municipals a Tarragona

    Taula rodona sobre la Transició a Tarragona Amb motiu del 20è aniversari de les primeres eleccions municipals del 3 d'abril del 1979, Tarragona Ràdio aplega els protagonistes que van encapçalar les llistes electorals en aquell moment històric. L'esperit de la política del 1979 Els convidats coincideixen a definir aquella etapa com un moment d'extrema il·lusió i honestedat. Es destaca que la majoria d'ells no eren professionals de la política, sinó ciutadans tarragonins amb ganes de transformar la ciutat després de 40 anys de dictadura. • Es remarca la bona fe i l'amistat personal per sobre de les sigles. • Es descriu un ambient social a vegades exaltat però profundament esperançat. • Es critica la professionalització actual de la política en comparació amb l'esperit de servei d'aquell temps. "Érem uns bona fe... no anàvem com ara a fer política perquè de política en aquell moment no en sabíem." Els reptes d'una ciutat dividida L'Ajuntament del 1979 es va trobar amb una situació precària i reptes urgents: • El problema de l'aigua: Un tema crític que marcava l'agenda diària i que només es resoldria anys després amb el transvasament de l'Ebre. • Dèficit de serveis i infraestructures: Manca de clavegueram, carrers sense asfaltar i serveis socials inexistents. • Crisi econòmica i atur: Un pressupost municipal molt limitat (uns 300 milions de pessetes) per a una ciutat de 100.000 habitants. • Contaminació industrial: Els inicis del control mediambiental sobre les fàbriques del territori. El Pacte de Progrés Es discuteix àmpliament la creació del govern d'unitat per barrar el pas a la UCD, que es veia com el continuisme del franquisme. Tot i que va ser una eina d'estabilitat per a la ruptura democràtica, alguns convidats (com Àngel Ballver) el qualifiquen de fracàs o de cordó sanitari personalitzat.

  • Els Xiquets de Tarragona descarreguen el seu primer 5 de 8 - episode art
    Arxiu Sonor 1999 Toc de castell
    3'

    Els Xiquets de Tarragona descarreguen el seu primer 5 de 8

    La fita històrica de Sant Magí 1999 En el marc de la diada de Sant Magí de 1999, la colla castellera dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit una proesa inèdita en la seva trajectòria: descarregar per primera vegada el 5 de 8, conegut popularment com la catedral. Desenvolupament del castell L'execució del castell ha seguit una estructura molt precisa, malgrat els nervis d'un intent previ: Canvis estratègics: S'han realitzat modificacions a la part de dosos i acotxador respecte a l'intent anterior per garantir l'estabilitat. Estructura sòlida: El castell s'ha mostrat extremadament ferm i "clavat" en tot moment, especialment durant la pujada de la canalla. Moments clau: Després de col·locar els quints i els dosos, l'enxaneta ha coronat primer l'estructura del tres i, posteriorment, ha completat la càrrega de tot el 5 de 8. Descarregada i celebració "Per primera vegada en la història dels Xiquets de Tarragona el descarregaran." La part més crítica, la descarregada, s'ha realitzat amb èxit gràcies al treball de segons i terços. L'eufòria ha esclatat a la plaça de les Cols amb crits de "Xiquets, Xiquets!", celebrant que, a la tercera va la vençuda, la colla ha superat la caiguda inicial del 3 de 9 de la jornada.

  • Primícies històrica: 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 1999 Toc de castell
    3'

    Primícies històrica: 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona

    Fita històrica al món casteller Els Xiquets de Tarragona han aconseguit una proesa sense precedents en la seva trajectòria: descarregar per primera vegada el 3 de 9 amb folre. Aquesta fita, qualificada com la "signatura pendent" de la colla, ha estat viscuda amb una emoció desbordant a la plaça. Crònica de l'ascens Estabilitat inicial: El castell s'ha mostrat molt parat des dels primers compassos, amb un folre treballant correctament malgrat un lleuger tremolí inicial. Moment crític: L'entrada de la canalla (sisens, dosos i acotxador) ha estat el punt de màxima tensió, amb l'estructura tancant-se lleugerament però mantenint la fortalesa. L'aleta de la victòria: Després de carregar-lo amb precisió, la colla ha hagut de lluitar intensament durant el descens. Un descens èpic El castell s'ha hagut de salvar in extremis gràcies a l'esforç titànic dels quarts, que han aguantat el pes de l'estructura mentre la canalla sortia ràpidament. "Ho hem aconseguit. Tres de nou amb folre descarregat." L'emoció ha estat el denominador comú un cop s'ha completat la descarregada, especialment visible en la figura del cap de colla, Jordi Andreu, qui no ha pogut contenir les llàgrimes de felicitat després de veure com, finalment, a la quarta temptativa de la jornada, el castell s'ha completat amb èxit.