Tots els episodis · 1999

31 episodis disponibles

episodis

1-24 de 31

Arxiu Sonor 1999
25 de nov. del 1999
1'
Fita històrica: El 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona
Crònica d'un castell històric L'emoció es desborda a la plaça en presenciar un moment que quedarà gravat en la memòria de la colla. Els Xiquets de Tarragona han aconseguit completar una de les seves estructures més ambicioses, demostrant una gran capacitat de resistència i tècnica castellera. La coronació del castell El procés de carregar el castell ha estat d'una precisió absoluta: - L'acotxador s'ha col·locat amb seguretat sobre les espatlles dels dosos. - Amb tres passes decidides, l'enxaneta ha coronat l'estructura. - S'ha assolit el 3 de 9 amb folre, moment en què la plaça ha esclatat en confirmació de l'èxit. Una descarregada al límit Si carregar-lo ha estat difícil, el moment de descarregar ha posat a prova la fortalesa de tota la pinya i el tronc: - Els quarts han treballat in extremis per mantenir l'estabilitat mentre baixaven els dosos i els sisens. - Malgrat el patiment i el treball forçat a les parts altes, l'estructura ha aguantat fins al final. El significat de la victòria Aquest és el primer cop en la història que la colla descarrega el 3 de 9 amb folre. Representava una assignatura pendent, una espina clavada que finalment s'han pogut treure. "Ho hem aconseguit." Aquesta ha estat la frase de Jordi Andreu, visiblement emocionat i amb llàgrimes als ulls, reflectint el sentiment de tota una ciutat davant d'aquesta proesa.
Arxiu Sonor 1999
12 de jul. del 1999
12'
Hiperèxit històric dels Xiquets de Tarragona a Santa Tecla
Fita històrica per als Xiquets de Tarragona La diada de Santa Tecla de 1999 quedarà marcada en la memòria de la colla com el dia en què van signar la seva millor actuació fins a la data. El grup ha viscut moments d'una intensitat emocional enorme, culminant objectius que s'havien perseguit durant tota la temporada. Les claus de la jornada El 5 de 8 descarregat: Tot i ser un castell que ha requerit un treball titànic i molta confiança per part dels segons, la colla l'ha aconseguit descarregar per cinquena vegada en la seva història (la tercera de l'any). La gesta del 3 de 9 amb folre: Aquest ha estat el moment culminant. Després de diversos intents en temporades passades, els Xiquets han aconseguit descarregar-lo per primera vegada en la seva història, provocant l'eufòria i llàgrimes de felicitat entre els castellers i el cap de colla, Jordi Andreu. El paper de la canalla: Malgrat haver de fer canvis d'última hora i utilitzar un acotxador sense experiència prèvia en castells de nou, els més petits han demostrat una serenor exemplificadora a la part alta de l'estructura. "És una sensació molt gran. Per ser el primer 3 de 9, els firmo tots així. Hem demostrat que el 5 de 8 és el nostre castell i que tenim un 'Dream Team' de canalla." Valoració del Cap de Colla En l'entrevista final, Jordi Andreu destaca que han complert els dos principals objectius de l'any. Tot i que no hi ha hagut un tercer gran castell degut al cansament i a persones tocades, l'actuació es considera la millor de la història de la ciutat de Tarragona fins aquell moment.
Arxiu Sonor 1999
12 de jul. del 1999
15'
Èxit històric dels Xiquets de Tarragona: Primer 5 de 8 descarregat
Crònica d'una diada històrica a Sant Magí La diada castellera de Sant Magí de 1999 ha quedat marcada per la capacitat de superació dels Xiquets de Tarragona. Després d'un inici complicat amb el 3 de 9 amb folre, la colla ha aconseguit una fita inèdita en la seva trajectòria professional. L'intent fallit de 3 de 9 amb folre L'actuació ha començat amb l'intent de la estructura de nou pisos. Tot i que el folre s'havia col·locat i els sisens ja eren a lloc, la canalla ha mostrat manca de confiança i ha negat la pujada en dues ocasions. Finalment, el castell ha acabat cedint per una rebrincada i un error en el folre, convertint-se en un intent caigut. La fita històrica: El 5 de 8 Davant l'adversitat, la colla ha decidit apostar pel 5 de 8, un castell que mai havien aconseguit descarregar anteriorment. Després de realitzar canvis estratègics en la canalla (dosos i acotxadors), l'estructura s'ha mostrat: Molt parada i clavada en tot moment. Executada amb gran precisió pels terços i quarts. Descarregada per primera vegada en la història de la colla entre crits d'eufòria. "A la tercera va la vençuda... hem hagut de buscar la manera d'intentar reconduir la diada. Si volem fer castells grans, hem de lluitar." Tancament amb el Pilar de 6 Per finalitzar la jornada a la Plaça de les Cols, la colla ha atacat el pilar de 6. Tot i el cansament i un treball límit per part del segon i el terç, el pilar s'ha pogut carregar, posant el fermall d'or a una jornada de celebració per a la colla matalassera.
Arxiu Sonor 1999
10 de jul. del 1999
1h 3min
Copa del Rei de Voleibol: Final de Consolació
Retransmissió del Partit pel Tercer i Quart Lloc L'episodi cobreix la retransmissió en directe del partit de vòlei entre el Sant Pere i Sant Pau i l'Aguas Huelva, disputat al pavelló de Segur de Calafell dins la fase final de la Copa del Rei. La narració se centra en la lluita per la medalla de bronze després que ambdós conjunts perdessin les seves respectives semifinals el dia anterior. Dinàmica del Joc i Estratègia • El tècnic del conjunt tarragoní, Vladimir Bogueschi, aposta per donar minuts als jugadors més joves i menys habituals com a premi al seu treball. • Es destaca el debut d'Enric Bescós en la posició de lliure, una de les grans novetats tàctiques de la jornada. • El partit transcorre amb una gran igualtat, tot i que el Sant Pere i Sant Pau aconsegueix dominar els moments clau del primer i tercer set. Reflexions sobre la Competició El programa inclou diverses entrevistes i comentaris de personalitats com José Ángel González i periodistes locals, on es discuteixen diversos punts: "Aquest partit no s'hauria de jugar en cap campionat; cap dels dos equips hi està realment interessat." • La crítica generalitzada a la celebració de la final de consolació, considerant que té poc valor competitiu i suposa un desgast psicològic extra per als jugadors. • La diferència de pressupostos entre els equips capdavanters de la lliga i el mèrit de la pedrera tarragonina. • L'anàlisi dels errors arbitrals que han marcat el desenvolupament del segon set a favor de l'equip andalús. Resultats Parcials i Evolució • Primer Set: Victòria per al Sant Pere i Sant Pau (28-25). • Segon Set: Guanyat per l'Aguas Huelva (22-25) després d'una polèmica decisió arbitral. • Tercer Set: Domini clar dels tarragonins amb un marcador de 25-16, destacant l'actuació de Gustavo Saucedo en el servei.
Arxiu Sonor 1999
3 de jul. del 1999
38'
Cessament de José Luis Romero i el futur del Nàstic
Canvi a la Banqueta Grana L'episodi se centra en el cessament de José Luis Romero com a entrenador del Gimnàstic de Tarragona i el seu retorn exclusiu a la secretaria tècnica. La decisió s'ha pres després d'una ratxa negativa de resultats, culminant en la derrota contra el Figueres. Motius de la Decisió • La manca de resultats a casa (quatre mesos sense guanyar) ha estat el factor detonant. • S'ha buscat un revulsiu d'última hora per afrontar les darreres quatre jornades de lliga. • La pressió i el desencant de l'afició han influït indirectament, tot i que la directiva ha mantingut el suport a Romero fins al darrer moment. El Perfil del Nou Entrenador • La Junta Directiva busca algú que actuï més com a psicòleg que com a tècnic pur per aixecar la moral del vestidor. • Pepito Ramos apareix com el principal candidat per la seva proximitat i coneixement de la plantilla actual. Reflexions de José Luis Romero En una conversa sincera, Romero admet que la corda sempre es trenca pel costat més feble i reflexiona sobre la dificultat de gestionar la pressió a Tarragona: "El futbol és així, la llei del futbol diu que la corda es trenca sempre pel post més dèbil, que en aquest cas és l'entrenador." Romero també critica certs sectors dels mitjans de comunicació i defensa la seva gestió basada en l'educació i l'honestedat, lluny de l'histerisme que a vegades es demana des del públic.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
El Brot Blau: un misteriós conte de Roser i Borra
Resum del conte: El Brot Blau El prestigiós espai El Gripau Blau ens presenta una història de Roser i Borra que explora la relació entre la vida urbana i la fascinació per la natura en un entorn limitat. La nostàlgia de la terra L'omnipresència del ciment a la ciutat no impedeix que el protagonista, un autodefinit com a pixapins però amb un sentiment profundament de poble, mantingui un petit oasi al seu terrat. Tot i el seu sou migrat, cultiva amb cura unes dues dotzenes de torratxes on conviuen tota mena d'espècies, des de geranis fins a herbes silvestres. "Assistir a tot el procés complet de la vida de les plantes és un plaer lent, però apassionant." L'aparició del prodigi Després d'unes dures glaçades que van acabar amb les seves plantes, el narrador decideix replantar llavors comprades en una petita botiga tradicional amb aroma de terra i blat. Entre la germinació habitual, apareix un brot insignificant que inicialment sembla una planta qualsevol. No obstant això, amb l'arribada de l'estiu, es produeix la transformació: El brot desenvolupa unes fulles d'una estranya transparència blavosa. Presenta una solcada de nervis verds i una textura quasi etèria. Les arrels comencen a descalçar-se de la terra per si soles, per molt que el protagonista intenti colgar-les de nou. El final extraordinari Aquest brot blau, que adopta una aparença similar a una papallona amb arrels aèries, culmina el seu procés el 19 de juliol. En un acte inexplicable, la planta s'allibera completament de la terra i, amb un vol indecís, fuig del balcó, deixant el narrador com a testimoni d'un fet que només s'atreveix a explicar per escrit.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
El Mirall: records de l'oncle de Sabadell
El Mirall: Record i continuïtat familiar El conte narra la relació entre un nebot de Terrassa i el seu oncle Pere de Sabadell, un home vitalista i rialler que marcà la seva infància amb visites plenes de jocs i complicitat. A través d'un exercici de memòria, el narrador ens transporta a les vacances d'estiu a casa dels oncles, un escenari de felicitat senzilla i de contrastos lúdics entre les dues ciutats vallesanes. Les vivències a Sabadell Durant la infantesa del protagonista, anar a Sabadell era sinònim de ser tractat "a cos de rei": * Els suquets i pastissos de la tia Lola. * Tasques quotidianes com regar l'hort o rentar el mític Seat 600. * Excursions a pescar al riu Ripoll o anar a veure el futbol a la Creu Alta. La pèrdua i el mirall La història dóna un gir melancòlic quan l'oncle pateix un accident de trànsit que el porta a l'hospital i, finalment, a la mort. Anys després de les aquelles estades infantils, el narrador —ja adult— es retroba amb la seva tia i el seu cosí petit de set anys. "Potser érem a l'altra banda d'un mirall misteriós, el perquè del qual se'ns escapa." En un moment d'intensa emoció, el protagonista sent que el temps es repeteix. En veure el seu cosí, es reconeix a si mateix i decideix adoptar el rol de l'oncle, repetint els mateixos gestos de complicitat per mantenir viva la flama de l'alegria i els records familiars.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
2'
La Lluna en un Cova: Poesia de Celi Arriba
La Fascinació per la Lluna L'episodi presenta una narració poètica on el protagonista queda captivat per la lluna espantina que es reflecteix a la mar. La bellesa de l'astre desperta un desig de possessió: el narrador vol tenir la lluna a la seva cambra, tant de dia com de nit, per gaudir de la seva llum de manera permanent. L'Intent de Pescar l'Impossible Es descriu un procés ple d'innocència i fantasia per intentar atrapar l'astre mitjançant estris quotidians i mariners: L'ús d'un celebret per intentar pescar-la directament de l'aigua. El llançament d'una xarxa per evitar que s'escapi. La frustració davant la naturalesa escapadissa de la lluna, que es mostra juganera i trapella. La Resposta de la Lluna En un gir narratiu, la lluna pren veu pròpia per rebutjar el captiveri. Prefereix la seva llibertat per sobre de qualsevol cura o neteja que se li ofereixi. La seva missió és: Passejar-se sobre les ones i les ciutats. Observar les persones d'arreu del món. Inspirar els poetes i rebre les cançons que li dediquen. "No, que sóc prou vella i em vull passejar per damunt les ones." El Despertar i la Lliçó Amb l'arribada del dia, l'intent de pesca finalitza sense èxit. S'arriba a la conclusió que hi ha coses que no es poden posseir, acceptant amb resignació la fortuna del pescador que torna a la riba amb les mans buides d'un pèl de lluna i d'un peix de mar.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
L'encontre amb Alícia i el Conill Blanc
Trobada màgica a la biblioteca El relat comença quan un narrador adult intenta agafar un exemplar d'Alícia de la lleixa d'una biblioteca aparentment deserta. Tot d'una, és interromput per un Conill Blanc nerviós que qüestiona la seva intenció de llegir el llibre, argumentant que es tracta d'una obra que pertany als personatges i no a un adult. El canvi de mida En el moment en què el protagonista comença a llegir, experimenta una transformació física sorprenent al costat de l'Alícia: El personatge adult es va encongint a mesura que avança en la lectura. L'Alícia explica que a ella li passa el contrari: es fa gran quan llegeix la seva pròpia història. L'alçada del lector s'estabilitza quan arriba a la mateixa mida que la nena. La subversió de la realitat L'Alícia proposa un joc al lector basat en la creació literària. La conversa final posa de manifest una paradoxa sobre l'autoria i el somni: "Sempre que puc, jugo a escriure una novel·la molt divertida. Es diu Lewis Carroll." Aquesta inversió on el personatge escriu sobre l'autor (Lewis Carroll) i la intervenció dels animals de la biblioteca porten el narrador a plantejar-se si tot plegat és una experiència real o un somni del qual hauria de despertar.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
25'
Conte de Nadal: La Redempció de l'Avar Ebenezer Scrooge
La Transformació d'Ebenezer Scrooge L'episodi narra el clàssic relat de Charles Dickens sobre Ebenezer Scrooge, l'home més ric i garrepa de Londres, qui sent un profund menyspreu per l'esperit nadalenc. La història comença mostrant la seva avarícia extrema i el desdeny cap al seu empleat, Bob Cratchit, i el seu propi nebot. La Visita de Jacob Marley La nit de la vigília de Nadal, Scrooge rep la visita de l'espectre del seu antic soci, Jacob Marley, que apareix encadenat com a càstig per la seva vida de maldat. Marley llança un advertiment crucial: "Vinc a advertir-te per a que canviïs la teva vida. La maldat que acolleixes en el teu cor et conduirà a cadenes terribles i desesperació infinita." El Viatge a través del Temps Scrooge és visitat per tres esperits personificats que el porten en un viatge revelador: • L'Esperit del Nadal Passat: Li mostra la seva joventut, el seu antic mentor i la pèrdua de la seva promesa, Isabel, a causa de la seva ambició. • L'Esperit del Nadal Present: El porta a veure la pobresa però feliç celebració de la família Cratchit, on descobreix la malaltia del petit Tiny Tim. • L'Esperit del Nadal Futur: Una figura ombrívola que li ensenya la seva pròpia mort solitària i el destí tràgic del fill de Cratchit si ell no canvia. Conclusió i Redempció Després de despertar i adonar-se que encara és el dia de Nadal, Scrooge experimenta una transformació total. Es converteix en un home generós, ajuda la família de Cratchit, esdevé el seu soci i decideix viure amb l'esperit del Nadal al cor durant tot l'any.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
L'edifici que calia trencar de Gianni Rodari
L'enginyosa solució de Busto Arsizio Aquesta història de Gianni Rodari ens situa a la vila de Busto Arsizio, on els pares i les autoritats estan desesperats perquè els nens ho destrossen tot: vidres, plats, gots i mobles. El batlle inicialment proposa posar multes, però els pares s'hi oposen perquè acabarien pagant-les ells mateixos. El projecte de l'enginyer Gamberoni L'enginyer Gamberoni, un home savi i amb experiència amb nets, proposa una solució insòlita basada en l'estalvi i la psicologia infantil: Calcular el cost total de totes les destrosses anuals. Amb la meitat d'aquest pressupost, construir un edifici específic perquè els nens el puguin esbocinar lliurement. L'objectiu era que la canalla es pogués desfogar de manera controlada. L'edifici de les trencadisses L'ajuntament edifica un palau de 7 pisos i 99 habitacions, totalment moblat i ple d'objectes fràgils. El dia de la inauguració, s'entrega un martell a cada infant i se'ls permet l'entrada. El resultat és un caos monumental: "Semblava l'inici de la Tercera Guerra Mundial." Els nens, des dels més petits fins als més grans, van treballar amb una aplicació absoluta fins a reduir armaris a serradures i vaixelles a pols. Al quart dia, exhausts i coberts de pols, els infants van deixar de trencar coses: s'havien tornat delicats com papallones i ja no sentien la necessitat de destruir res a casa. Un benefici per a tota la societat L'experiment no només va calmar els nens, sinó que va ser un èxit econòmic, generant un gran estalvi per a la ciutat. A més, les restes de l'edifici van servir perquè els adults (notaris, magistrats i consellers) també poguessin desfogar el seu estrès picant parets, evitant així baralles domèstiques. Com a agraïment, Gamberoni va rebre una medalla honorífica.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
Que no existeixen els vampirs? El cas de Lisat Currí
Resum de l'episodi: L'entrevista amb un vampir modern Aquest episodi del Gripau Blau ens trasllada a una situació quotidiana que es trenca amb una entrevista televisiva sorprenent. Mentre en Toni intenta evitar les feines domèstiques mirant la televisió, apareix un testimoni insòlit que afirma ser un vampir real residents a Catalunya. Els secrets de la vida immortal L'entrevistat, el senyor Lisat Currí, explica que té uns 350 anys i que va emigrar de Romania a Barcelona el segle passat. La seva vida es basa en la discreció: Canvi de domicili: Es trasllada cada 20 anys per evitar que els veïns sospitin de la seva eterna joventut. Treball nocturn: Com que la llum del dia el debilita, treballa com a vigilant nocturn en una fàbrica. Evolució: Menciona que a Suècia el 20% dels vampirs ja s'han adaptat totalment a la llum solar. Una dieta mediterrània i vampírica El senyor Currí desmitifica les mossegades al coll. Explica que els vampirs actuals compren productes en bones condicions i segueixen dietes segons el país: Internacional: A l'Argentina mengen carn crua i a la Xina barregen la sang amb l'arròs. Catalunya: Aquí practiquen una dieta més equilibrada, acompanyant la sang amb verdures i fruita (un vampir gairebé vegetarià). Restriccions: Eviten el vinagre i els cítrics perquè alteren la sang. El gir final La història clou amb un toc d'humor quan en Toni, després de veure el programa, es disposa a col·laborar a casa, però reacciona de manera exagerada davant uns alls que ha portat un veí: "Treu els alls del meu davant, ja ho saps, que hi soc al·lèrgic i em poso malalt." Aquesta reacció deixa a l'aire la pregunta de si el mateix Toni podria tenir més en comú amb els vampirs del que sembla.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
3'
L'Alícia Capitomba: Les aventures d'una nena que cau a tot arreu
Un personatge curiós: L'Alícia Capitomba Aquest relat de Jani Rodari, presentat pel Gripau Blau, ens introdueix en la vida de l'Alícia Capitomba, una nena amb una habilitat extraordinària (o fatalitat) per caure en els llocs més insospitats. La història se centra en la constant recerca que han de fer els seus avis per trobar-la. Les escapades accidentals de l'Alícia Al llarg de la narració, l'Alícia desapareix en diversos escenaris quotidians que es transformen en aventures per a ella: Dins del despertador: Moguda per la curiositat, l'Alícia entra en el mecanisme per xafardejar i acaba saltant entre engranatges i el tic-tac per no quedar atrapada. Dins d'una ampolla: En una altra ocasió, cau dins d'una ampolla i ha de nedar fins que l'avi la rescata fent servir un cordonet com a escala. Dins del calaix de les estovalles: El seu amagatall més perillós és el calaix de la cuina, on es queda adormida i queda tancada a les fosques sense gens de por. "I quan es va despertar, l'Alícia es va trobar a les fosques, però no va pas tenir por." El retrobament familiar La desaparició al calaix genera un gran enrenou familiar. Els pares, en tornar de la feina, renyen els avis per la seva falta de vigilància, comparant l'actitud de l'Alícia amb les caigudes més "normals" d'altres èpoques. Finalment, l'Alícia aconsegueix cridar l'atenció picant amb els peus contra el fons del calaix. L'episodi conclou amb el seu retrobament i una darrera peripècia: caure dins la butxaca de l'americana del seu pare, on acaba tacada de tinta de bolígraf.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
8'
Dues cartes d'amor sense segell: La Rita i el nàufrag
L'acte d'esperança de la senyora Rita La història comença amb la senyora Rita Aymangual, una dona d'Arenys de Massavall, que un matí molt d'hora decideix llançar una ampolla al mar. Dins de l'ampolla hi ha guardat un missatge ple d'il·lusió destinat a un destinatari desconegut: un nàufrag misteriós. En la seva missiva, la Rita es presenta amb naturalitat, descrivint els seus cabells rebels i la seva piga, però sobretot expressant el seu desig de trobar algun home que visqui en la solitud d'una illa deserta, algú que necessiti amor, tendresa i companyia. L'espera i la resposta inesperada Després de quinze anys de buscar diàriament una resposta entre les onades, el miracle succeeix: Un grup d'amigues i cosines porten una ampolla que ha arribat per a ella. La carta prové de Marc Saladrigues, un home que va naufragar l'any 1965. En Marc respon amb la mateixa passió, confessant que la carta de la Rita ha estat la seva única companyia i esperança en la seva solitud absoluta. Un final ple d'amor i determinació La lectura de la carta provoca una onada d'enveja sana i emoció entre les dones del poble. Marc inclou un mapa i demana a la Rita que el vagi a trobar. La cita més commovedora del relat reflecteix aquesta connexió profunda: "A partir d'ara, Rita, el teu nom serà el meu amic, el meu amor i la meva esperança. Ja no estic sol!" Finalment, la senyora Rita, decidida i rejovenida per l'amor, abraça l'ampolla i es dirigeix al port per llogar una barca i emprendre el viatge cap a la seva nova vida amb en Marc.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
El Tortell Aquàtic i l'Anell Perdut de la Magdalena
La tradició del tortell de diumenge La història comença amb un costum familiar arrelat: anar a la pastisseria de la senyora Magdalena cada diumenge per comprar un tortell de brioix farcit de massapà. El ritual inclou l'elecció del dolç i el seu empaquetat meticulós amb un paper groc brillant i una cinta marró per facilitar el transport. L'incident al rec La protagonista insisteix a portar el paquet ella mateixa durant el trajecte de tornada a casa. Malgrat els advertiments del seu pare sobre la seva distracció, acaba brandant el paquet amb tanta il·lusió que aquest cau accidentalment al rec de Riguiravall, que anava ple d'aigua per les nevades. "A la mà esquerra només hi tenia la cinta marró i l'envalum groc navegava avall pel rec..." Una troballa inesperada Mentre el pare torna a la pastisseria per comprar un nou tortell, la nena segueix el pastís riu avall fins que s'atura en un escull de sorra. En desfer el paquet mullat, hi troba un anell amb una pedra roja que, en netejar-lo, brilla com un rubí. L'objecte resulta ser l'anell d'or real de la pastissera car no era la típica quincalla de sorpresa. La senyora Magdalena el donava per perdut mentre pastava el matí. Com a recompensa, la nena rep un tortell gegant amb tres sorpreses per al diumenge següent. Conclusió i fantasia L'episodi acaba amb una comparança poètica entre el paquet groc i un transatlàntic o un submarí groc (en referència als Beatles), tancant una anècdota on un descuit es converteix en un acte d'honradesa i final feliç.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
Les set illes de l'illa de Vesperón
L'aventura del Capità Bolabatroladic El conte narra el viatje fantàstic del Capità Bolabatroladic, qui decideix llançar-se a l'aventura per descobrir món. Després de navegar per diversos mars, arriba al Mar Virulat, on troba un arxipèlag de set illes de colors vibrants. Un descobriment diari Al llarg de la setmana, el capità visita una illa diferent cada dia, on troba personatges peculiars que planten parts del cos humà en comptes de fruits: Dilluns (Illa Violeta): Un home planta orelles enmig de les vinyes. Dimarts (Illa Blava): Es planten galtes a les pomeres. Dimecres (Illa Turquesa): En lloc de patates, de la terra surten nassos. Dijous (Illa Verda): Els tarongers donen ulls. Divendres (Illa Groga): El blat de moro es converteix en pèl. Dissabte (Illa Carbassa): S'obtenen boques dels pinyons. La creació de l'illa de Vesperón El diumenge, el capità arriba a una setena illa, l'Illa Vermella, que estava totalment deserta. Bolabatroladic decideix batejar-la com l'illa de Vesperón i hi realitza una acció fonamental: "La va llaurar, la va regar i va plantar totes les llavors de les illes virulades." Com a resultat d'aquesta sembra tan especial, l'illa es va poblar d'habitants amb una fisonomia única i divertida: tenen orelles de pampo, galtes de poma, nas de patata, ulls de taronja, cabells de panotxa i boca de pinyonet.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
La valentia d'en Jordi: Lliçons en un hospital
Resum del conte: La valentia d'en Jordi El relat ens presenta en Jordi, un nen menut i silenciós que acostuma a observar els seus companys des de la distància mentre juguen al parc. Tot i ser considerat "poca coseta" per la seva constitució física, en Jordi demostra una gran fortalesa interior quan es produeix un accident. L'incident i l'hospitalització Tot canvia una tarda quan una pilota marxa cap al carrer i en Joan, el nen més popular i esportista de la classe, corre al seu darrere sense mirar. En Jordi, en un acte de reflexos i valentia, intenta aturar-lo, però tots dos acaben sent colpejats per un cotxe. Malgrat l'ensurt, cap dels dos pateix ferides greus, però han de quedar ingressats a la unitat de pediatria. Contrast d'actituds Durant l'estada a l'hospital, es produeix un contrast significatiu entre els dos protagonistes: En Jordi: S'ho pren com unes vacances curtes. Gaudeix de l'atenció del personal mèdic, observa les ambulàncies des de la finestra i es manté tranquil i curiós. En Joan: Tot i la seva fama de valent al futbol, a l'hospital es mostra extremadament poruc. Té por de les agulles, de les proves i s'amaga sota els llençols cada vegada que entra una infermera. La transformació i el retorn Gràcies a l'actitud serena d'en Jordi, en Joan acaba perdent la por i entenent que l'hospital no és un lloc terrible. "La transformació d'en Joan va ser espectacular i va aprendre a veure l'hospital com un bon amic." Finalment, quan tornen a l'escola, els reben amb una gran festa. El rumor sobre la valentia real d'en Jordi s'estén entre els companys, permetent que el nen que abans mirava des de la barrera finalment faci amics de debò.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
2'
Na Clara i les seves excuses originals
Resum del conte de Na Clara El conte ens presenta la història de Na Clara, una nena petita i pollissona que té el costum de fer entremaliadures i, per evitar els retrets, s'inventa excuses d'allò més imaginatives i poètiques que deixen a tothom bocabadat. Les malifetes i les excuses Durant el relat, s'exposen diversos exemples de la conducta de la nena: La cabana amb les cortines: Despenja les cortines per tapar la taula. L'excusa? > "És que la taula tenia fred i l'he tapada." L'amagatall al rebost: Es queda tancada sense respondre a la seva mare perquè, segons ella: > "Les patates tenien por i les he anat a fer companyia." El tall de cabells: Agafa unes tisores grans i es talla el pèl. Quan la mare la renya, Na Clara afirma que les tisores tenien gana i se li havien menjat els cabells. La lliçó de la mare Finalment, la mare decideix utilitzar la mateixa lògica de la Clara per donar-li una lliçó. A l'hora de sopar, li diu que no hi ha la seva coca de verdures preferida perquè l'ha hagut de donar tota al gos, ja que aquest se la mirava amb ganes. La Clara, a punt de plorar, entén la situació fins que el seu pare arriba i prepara una truita de patates per a tota la família, assegurant-se que aquest cop el gos no en tasti gens.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
La Senyora Fragància i la Màgia de les Olors
La Botiga de les Experiències Olfactives El conte de David Paloma, El gripau blau, ens presenta la senyora Fragància, una dona gran i afectuosa que regenta un establiment centenari i extraordinari. Tot i que alguns detractors consideren el seu negoci com una cosa infantil o inútil, la seva tenda és un refugi per a aquells que busquen capturar records i sensacions a través de l’olfacte. Un Inventari d'Emocions Embotiades La particularitat de la botiga és que no ven perfums convencionals, sinó olors pures i records vius. Entre els seus flascons de vidre es poden trobar: Olors de la natura: primavera, pluja o camps de blat. Olors d'estacions i moments: la nit de Nadal o les vacances. Barreges personalitzades: com la que va crear per a uns mariners tristos que havien perdut l'olor de mar, combinant aigua salada, ones i un toc d'olor blava. La Lliçó sobre la Felicitat L'anècdota més significativa del text narra la visita d'una parella d'enamorats que demanaven olor de felicitat. La resposta de la senyora Fragància és una lliçó de vida: "No existeix una única olor de felicitat, perquè cada persona la troba en coses diferents." Segons la protagonista, la felicitat no es pot embotellar perquè està lligada als desitjos inacabables de cada individu. La fórmula màgica que els ofereix és tan simple com profunda: aprendre a respirar l'aire del present, l'aire corrent que inunda els carrers, com a primer pas per ser feliç.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
6'
La Llegenda dels Encantats i l'Isard Meravellós
La Llegenda dels Encantats Aquesta narració de David Paloma ens transporta a la Vall d'Àneu, concretament al poble d'Espot, per explicar l'origen mitològic de la muntanya dels Encantats i la seva relació amb el llac de Sant Maurici. L'Aparició de l'Isard Durant un hivern especialment cru, els veïns d'Espot van observar un animal extraordinari que baixava a buscar aliment a prop de les cases: Un isard magnífic de cos musculat. Amb banyes de color d'or que brillaven com fanals. Un pelatge fi i policromat que va captivar l'atenció de dos germans pastors, l'Arnau i el Josep de Can Xela. La Cacera i el Miracle Atrets pel valor que podria tenir una pell tan bella (la camusa), els germans van decidir pujar a la muntanya en arribar la primavera, abandonant les seves tasques habituals amb el bestiar. En trobar l'animal, van succeir fets estranys: L'isard no fugia, sinó que se'ls apropava fent esgarrips ressonants per advertir-los d'un perill. En mirar els ulls de l'animal, van veure una llàgrima blava on es reflectia la imatge d'un os terrible que els anava a atacar per l'esquena. El Destí Final Gràcies a l'avís de l'animal, els pastors van poder salvar la vida. Reconeixent la natura màgica de l'isard i penedits de les seves intencions caçadores: "Van llençar les escopetes tan lluny com la força els va permetre i es van agenollar." La llegenda conclou que els dos germans no van tornar mai al poble perquè l'animal els va encantar. Ara, segons es diu, tots tres recorren les carenes de la muntanya enforcada per sempre.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
El nas que fuig: un conte de Gianni Rodari
L'estranya desaparició d'un nas La història comença quan un senyor de l'Aveno es desperta un matí per afaitar-se i descobreix amb horror que el seu nas ha desaparegut, deixant la seva cara completament llisa. Lluny de ser un accident mèdic, es tracta d'una fugida voluntària: el senyor veu des del balcó com el seu propi nas camina decidit cap a l'embarcador per agafar un vaporet. La persecució i el naufragi El protagonista intenta perseguir el fugitiu, cobrint-se la cara amb un mocador per amagar la seva manca de nas davant les rialles dels vianants. Malgrat els seus esforços: El nas perd el vaixell però decideix navegar pel llac sobre un mocador, com si fos una petita embarcació. El senyor es resigna a tancar-se a casa seva, avergonyit, mentre espera una solució. Dies més tard, un pescador troba el nas a les seves xarxes després que el mocador-vaixell naugregués. El rescat i la lliçó final La minyona de la casa localitza el nas al mercat, exposat entre peixos. Per recuperar-lo, l'amo ha d'ajuntar una fortuna, obligant la minyona a vendre fins i tot les seves joies. Un cop a casa, es revela el motiu de la fugida: "Escolta, no et fiquis mai més els dits al nas! O almenys, talla't les ungles!" Aquesta cita final subratlla la moralitat humorística del conte: el nas s'havia escapat per la manca d'higiene i la poca cura de l'amo amb les pròpies mans.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
La Nina de Drap i el Segell Màgic del Temps
La Nina de Drap: Una Història de Generositat i Temps El dia de cap d'any, la petita Núria visita la seva àvia Mercè, qui li comparteix records de la seva infantesa a través de fotografies antigues. Entre aquests records, l'àvia mostra el seu desig mai complert de tenir una nina de drap i li regala a la Núria un segell antic dels Reis d'Orient que havia guardat des de petita. Un Viatge al Passat Després de visitar els encants vells per comprar una nina de drap actual, la Núria sent tristesa en pensar que la seva àvia no va poder gaudir d'aquesta joguina quan era nena. Moguda per l'amor, la Núria decideix intentar un acte màgic: Prepara un paquet amb la seva nina de drap. Hi enganxa el segell antic que l'àvia li va donar. Diposita la capsa a la bústia amb l'esperança que viatgi al passat. El Miracles dels Reis d'Orient La història culmina el dia de Reis, quan l'àvia sorprèn la Núria amb un regal molt especial que ha trobat a les golfes. "Aquesta és la nina de drap amb què jo jugava quan era petita. Me la van portar els reis el primer any que els vaig escriure la carta." És així com es descobreix que el segell va funcionar realment, transportant la joguina a través del temps per complir el desig de la petita Mercè i creant un llaç emocional etern entre àvia i neta.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
El crit del gat i el seu refugi a la biblioteca
Un matí accidentat a la ciutat La història narra l'aventura d'un gat elegant que surt de casa amb la intenció de comprar-se roba nova (una camisa blanca i una jaqueta negra). Mentre camina cap a la seva botiga preferida, s'enfronta al soroll i la indiferència de la ciutat: El carrer principal és ple de gent que no es fixa en el seu entorn. Una turista el trepitja accidentalment i el gat queda ferit d'una pota. Intenta demanar ajuda a la plaça i al mercat, però el soroll del trànsit i el xivarri de la gent fan que el seu crit quedi totalment silenciat. La biblioteca: el lloc on tothom escolta Finalment, el gat arriba a la biblioteca del barri, un espai de silenci on el seu miau finalment ressona amb força. La reacció és immediata: Els nens i la bibliotecària s'espanten davant el crit inesperat. En veure que està ferit, els nens l'omplen de carícies i atencions. La bibliotecària, consultant un llibre de làmines, li embana la pota amb cura. Un canvi de vida professional Agraït per l'ajuda, el gat decideix no marxar i demana quedar-s'hi. La bibliotecària li proposa un tracte: "No sé què dir-te. Normalment els gats no venen mai aquí a estudiar. A menys que... T'agradaria fer de porter?" El conte acaba amb un final feliç on el protagonista ha trobat una llar i una feina com a porter de la biblioteca, vestit amb l'elegància que desitjava i dormint entre llibres i diccionaris.
Arxiu Sonor 1999
7 d’abr. del 1999
29'
L'Espai Sardanista: Concurs de 1961 i Actualitat
Programa 210: Homenatge i Investigació Històrica L'edició d'avui de l'Espai Sardanista de Tarragona Ràdio comença amb un to festiu per la celebració del casament de la Sílvia, col·laboradora tècnica de l'emissora. L'equip li dedica el programa i la sardana Nupcial de Tomàs Gil i Membrado. Investigació: El Concurs de Sardanes de 1961 El nucli central del programa se centra en una recerca a l'Hemeroteca de la Ciutat sobre un concurs de sardanes cantades convocat l'any 1961. • L'origen: El governador civil José González Sama va impulsar la iniciativa després de l'acte d'entrega de la medalla al mèrit al Cor l'Àncora. • L'objectiu: Crear una sardana que cantés les belleses del Camp de Tarragona, similar a la popularitat de L'Empordà de Morera. • Les bases: El concurs oferia premis de fins a 30.000 pessetes per a la música i 10.000 per a la lletra (la qual s'havia d'escriure en català, un fet curiós per a l'època). • L'enigma: Malgrat presentar-se 97 lletres, el concurs va quedar en l'oblit quan el governador va ser rellevat del seu càrrec, deixant el resultat en un misteri històric. Actualitat i Agenda Sardanista Es repassen diverses activitats i recursos digitals per als aficionats: • Solidaritat: Participació de membres de colles sardanistes com a voluntaris a la Marató de TV3 dedicada als trasplantaments d'òrgans. • Esdeveniments: Festival de Nadal de l'agrupació Tarragona Dansa a l'Auditori de Sant Salvador. • Món Digital: Anàlisi de les webs de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i de la Unió de Colles Sardanistes. "No comprendo por què no s'ha cantat el Campo de Tarragona... instituirem un importante premio per atrair poetes i músics." Curiositats Cinematogràfiques El programa tanca amb una anècdota sobre la pel·lícula Amor bajo cero (1960), on surten escenes de personatges ballant la Santa Espina i esquiant amb la música de L'Empordà de fons.