Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

745-768 de 1617
  • Radioactivitat: Tecno dels 80 i el Centenari de l'Aviació - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    57'

    Radioactivitat: Tecno dels 80 i el Centenari de l'Aviació

    Introducció i la Fórmula de la Música Ballable L'episodi comença amb una reflexió sobre el Tecnodance dels anys 80 i la seva estructura gairebé matemàtica. Segons el locutor, l'èxit d'aquestes peces es basa en una fórmula química específica: • 75% de ritme generat per màquines electròniques. • 15% de bones vibracions (bon rotllo). • 10% de missatge subliminal, definit com un experiment psicològic per fer moure les cames involuntàriament. Secció Informativa: Mission Line S'introdueix un espai de notícies on es destaca una efemèride històrica d'abast mundial: el centenari del primer vol tripulat. El programa celebra la persistència dels pioners davant l'escepticisme de l'època. El Centenari dels Germans Wright El punt central de l'edició és la commemoració del 17 de desembre de 1903. Es detallen les gestes de Orville i Wilbur Wright a Kill Devil, Carolina del Nord: • El Flyer One va ser el primer aparell més pesat que l'aire a volar sense estavellar-se. • El primer vol va durar 12 segons i va recórrer 37 metres. • Van haver de construir el seu propi motor d'explosió i resoldre problemes de maniobralitat mitjançant la torsió de les ales. "L'aviació moderna és hereva de l'es esforç dels Wright: estudi, construcció, fracàs i tornar a començar." Comiat i Selecció Musical El programa tanca l'edició número 215 (emetent des de 1997) amb un agraïment a l'equip tècnic i una selecció musical que inclou: • Chariots of Fire de Vangelis (com a banda sonora èpica). • New Sunshine Morning (2002). • Song to the Siren d'Elizabeth Fraser i Robin Guthrie (Cocteau Twins), un clàssic del programa.

  • Radioactivitat: Ordinadors, Kraftwerk i Tecnologia dels 80 - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    55'

    Radioactivitat: Ordinadors, Kraftwerk i Tecnologia dels 80

    Evolució de la Tecnologia i Música Electrònica L'episodi d'avui de Radioactivitat explora la profunda relació entre l'evolució dels ordinadors i la música tecno i alternativa dels anys 80. El programa reflexiona sobre com les computadores van passar de ser simples eines de joc a instruments essencials per a la producció musical i la vida quotidiana. Els Referents: Kraftwerk i la Calculadora de Butxaca Es destaca la figura del quartet alemany Kraftwerk, pioners en la humanització de la tecnologia. Es comenta la curiositat del seu single Pocket Calculator: • La cara B del vinil incloïa una versió en japonès titulada Dentaku. • El programa presenta un tribut de l'any 2002 on l'artista japonès Maiwa Denki versiona aquest clàssic. Incursions Tecnològiques d'Artistes Folk Un dels punts més sorprenents és l'anàlisi de com artistes allunyats de l'electrònica es van deixar seduir per la tecnologia el 1982: • Neil Young: Va publicar l'àlbum Trans, una incursió única en el tecno amb temes com Computer Age. • Patrick Cowley: Amb el seu tema Technological World, explorava una visió més crítica i escèptica sobre un futur hiper-sofisticat. Literatura, Cinema i el Futur Negre El programa també aborda la influència de la distòpia de George Orwell, 1984, i la banda sonora que els Eurythmics van crear per a l'adaptació cinematogràfica, evocant la figura de l'Amo dels Estats o Gran Germà. Tancament i Pròxima Edició Per finalitzar, es fa un salt al 1975 amb Bill Swan i l'ús intensiu de l'orgue Hammond, precursor dels sintetitzadors moderns. També s'anuncia que el proper programa celebrarà el centenari de l'aviació (1903-2003) i serà l'últim abans de Nadal. "La tecnologia ni és bona ni és dolenta, és com s'utilitza, i és com la música."

  • Radioactivitat: Tecno dels 80 i Fusió Nuclear - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h

    Radioactivitat: Tecno dels 80 i Fusió Nuclear

    Retorn als Anys 80 i la Cultura del Vinil El programa d'avui de Radioactivitat a Tarragona Ràdio se centra en la música tecno i alternativa, explorant com determinats grups van gestionar la seva fama i la propaganda comercial. Es destaca l'ús de vinils de 45 revolucions per recuperar la sonoritat càlida de l'època. Grups i Trajectòries Musicals • Berlin: El locutor analitza l'evolució del grup des d'un so contundent amb Sex (I'm a...) el 1983 fins a un registre molt més comercial i dolç el 1986 amb Take My Breath Away, tema central de la pel·lícula Top Gun. • Yazoo (Yasu): Es recorda l'èxit de 1982 Situation. S'explica que el grup va assolir tanta fama que ja no necessitaven promoció activa, i s'escolta el Deadline Mix de 1990 per veure'n l'evolució. • The Jesus and Mary Chain (Jesús en Meritxenys): Es repassa la seva etapa final cap al 1998 amb el mini-CD Cracking Up, destacant la cançó Rocket i el tema Comercial. "De vegades el producte adquireix tal ressò que la propaganda ja és innecessària." Actualitat Científica: El Projecte ITER A la secció Missi Online, s'analitza la decisió de la Unió Europea de situar la candidatura per a l'ITER (Reactor Termonuclear Experimental Internacional) a Cadarache (França) en lloc de Vandellòs. Els motius principals discutits són: • El pes polític de França i la seva experiència prèvia en recerca nuclear. • El centre d'investigació de la CEA a Cadarache, que compta amb milers de treballadors i infraestructures ja consolidades. Diferència entre Fissió i Fusió • La fissió (actual) consisteix a partir àtoms i genera molts residus radioactius. • La fusió (projecte ITER) busca unir nuclis lleugers (deuteri i triti) per generar energia neta, emulant el procés del Sol i les estrelles. Tecnologia i Comiat Finalment, s'avancen temes per a la setmana vinent com la tecnologia Bluetooth per eliminar cables a la llar i la comercialització del primer descodificador de TDT de Sony amb menús en català. El programa tanca amb el pop-rock sinistre de The Cure i el seu tema Disintegration.

  • Visionaris del Futur: Ciència-ficció, Música i Tecnologia - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h

    Visionaris del Futur: Ciència-ficció, Música i Tecnologia

    Explorant els Visionaris del Futur Aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio profunditza en la figura dels visionaris que s'han avançat al seu temps en la literatura, la música i la tecnologia. Es destaca com autors del passat han predit realitats que avui dia són comunes o que estan en procés de complir-se. Literatura de Ciència-ficció: Ray Bradbury El programa ret homenatge a Ray Bradbury, considerat un mestre de la fantasia pura. Es comenten dues de les seves obres cabdals: • Fahrenheit 451 (1953): Una paràbola sobre un futur on els llibres estan prohibits i la societat viu sota un estat d'adotzenament. Es defineix com una reflexió sobre la renúncia a la llibertat d'imaginació. • Cròniques marcianes (1950): Una obra que narra l'arribada de l'home a Mart i la destrucció d'una civilització existent, servint de mirall de la conducta humana al llarg de la història. "Era un plaer especial veure les coses devorades, veure-les ennegrides i canviades." Música com a Avantguarda Tecnològica El locutor emfatitza que els compositors de música tecnològica i alternativa van saber veure el potencial dels sintetitzadors molt abans de la seva popularització massiva. S'escolten peces de: • Jim Mitchell (Cronologia, 1993): Una música que reflexiona sobre un futur inquietant però amb espai per a l'esperança. • Vangelis (Blade Runner): La unió perfecta entre literatura (Philip K. Dick), cinema i música de síntesi. Actualitat Tecnològica del Segle XXI Es discuteixen avenços que semblaven ciència-ficció l'any 2003: • Reconeixement de veu: El sistema Easy Access de Philips que permet buscar cançons talalejant-les. • Revolució Wireless: L'arribada del Wi-Fi a espais públics com platges, aeroports i la mística d'aquells que busquen punts de connexió lliure.

  • Radioactivitat: Tecno-pop dels 80 i Versions Actuals - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    58'

    Radioactivitat: Tecno-pop dels 80 i Versions Actuals

    Tecno-pop i la Reencarnació Musical L'episodi d'avui de Radioactivitat explora la dualitat entre la manca d'imaginació musical i la capacitat de revitalitzar clàssics a través de les versions. S'analitza com, tot i que molts grups intenten aprofitar l'èxit de temes antics sense gaire fortuna, existeix un petit percentatge que aconsegueix equilibrar el passat amb el present. Les Millors Versions: De Human League a Erasure • El programa destaca el grup Superboy i la seva versió de Seconds (original de Human League, 1981), titulada It's Not Over Yet. Es valora positivament com han respectat l'essència tecno original actualitzant-la al segle XXI. • Es presenta el disc de versions d'Erasure (2003), titulat Other People's Songs. El locutor defensa que un grup amb la trajectòria de Vince Clarke i Andy Bell té "llicència" per versionar clàssics com Video Killed the Radio Star de The Buggles. Monogràfic sobre Vince Clarke Es realitza un repàs a la prolífica carrera de Vince Clarke, considerat un geni del tecno-pop: • Erasure: Repàs a èxits com Love is a Loser i la sensualitat d'Oh L'Amour del seu disc Wonderland (1986). • Yazoo: La vessant més intimista amb Alison Moyet, destacant el tema Nobody's Diary (1983). • S'esmenta el seu pas per Depeche Mode i la seva constant capacitat de creació des dels inicis dels 80. Miscel·lània Tecnològica: Miss Online En l'apartat d'actualitat, s'analitza l'invent d'un nou material ceràmic capaç de suportar temperatures superiors als 2.000 graus centígrads. Aquest avenç és clau per a la tecnologia aeroespacial i el revestiment dels transbordadors, millorant la resistència al fregament amb l'aire. "De vegades, la manca d'imaginació musical pot ser fins i tot beneficiosa per la mateixa música si se sap actualitzar amb la mida justa."

  • Herències dels 80: Depeche Mode, Kids i Astronomia - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    58'

    Herències dels 80: Depeche Mode, Kids i Astronomia

    Retorn a les sonoritats dels 80 i el seu llegat actual Aquest episodi de Radioactivitat explora la influència permanent de la música dels anys 80 en el panorama actual, des d'enregistraments inèdits fins a noves formacions que beuen del tecno i el rock gòtic. Tresors musicals i versions alternatives L'espai dedica un temps significatiu a figures clau com Dave Gahan i Depeche Mode, destacant la importància de les herències musicals que encara perduren el 2003: • Es comenta una col·laboració de 1998 entre membres de Depeche Mode i Billy Corgan (Smashing Pumpkins) realitzada a Los Angeles. • Es presenta un enregistrament pirata d'alta qualitat, subratllant que l'absència de permisos oficials no en resta valor artístic. • S'emet una versió alternativa de A Question of Lust, el One Canal Mix. El rock gòtic dels Kids de Banyoles El programa fa un repàs profund a la trajectòria dels Kids, una banda històrica de Banyoles pionera en el rock sinistre i pseudo-gòtic a Catalunya des de 1987: • Es discuteix el llançament del seu desè disc, Kids 8, previst per al 15 de desembre. • Es detalla la formació actual amb Joan Pairó i Lluís Costa Vella, acompanyats de nous músics de Salt. • Es recorda el seu passat amb temes com El vent dels déus i s'escolta el tema Glaucoma del seu treball anterior. Noves tendències i ciència L'episodi connecta l'esperit vuitanter amb la música dance actual i tanca amb una secció de divulgació: • S'analitzen propostes de 2003 com Ion Vandal i el seu tema Secret Love, que recorden els pioners de l'electrònica. • Astronomia: Es comenta la troballa de l'asteroide Hermes, perdut des de 1937, i les darreres senyals de la sonda Mariner fora del sistema solar. "No tan sols vivim del passat; vivim dels fruits del passat i d'aquestes herències musicals." Conclusió experimental El tancament musical ve de la mà de la col·laboració experimental de 1981 entre Brian Eno i David Byrne (Talking Heads) amb fragments del disc My Life in the Bush of Ghosts.

  • U2 i l'esperit de Berlín a l'Achtung Baby - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    59'

    U2 i l'esperit de Berlín a l'Achtung Baby

    L'evolució del so: de la síntesi a la guitarra elèctrica L'episodi d'avui de Radioactivitat explora la fascinació pels instruments que han definit la música contemporània. Tot i que el sintetitzador electrònic és l'eix central del programa, es ret un homenatge especial a la guitarra elèctrica com a eina revolucionària i màgica que transporta l'oient a nous indrets sonors. El so característic d'U2 i l'experiència alemanya El programa se centra en la banda irlandesa U2, destacant la seva capacitat per portar les guitarres elèctriques al límit i crear un so propi i recognoscible. L'impacte de Berlín i l'Achtung Baby L'anàlisi es focalitza en un moment clau de la història de la banda: • L'enregistrament de l'àlbum Achtung Baby (1991) a Alemanya, poc després de la caiguda del mur de Berlín. • La influència de l'atmosfera berlinesa en la producció musical, que va dotar el disc d'un aire especial i industrial. • La transició des del seu treball anterior, The Joshua Tree (1987), cap a un so més fosc i experimental. Temes destacats de l'episodi Es mencionen i analitzen diverses peces fonamentals d'aquest període: Ultraviolet (Light My Way): Descrit com un tema abstracte però extremadament elèctric. Until the End of the World: Una cançó que, segons el locutor, defineix la devoció que se sent per aquest treball. Zoo Station: El tema que obre l'àlbum i que fa referència directa a una estació de metro de Berlín (Bahnhof Zoo), simbolitzant la impregnació cultural de la ciutat en el disc. "És el disc més berlinès dels U2, l'Achtung Baby, un treball que es mereix passar a la història de la música contemporània."

  • Especial Simple Minds: Els inicis del Pop Alternatiu - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Especial Simple Minds: Els inicis del Pop Alternatiu

    Introducció i Context Musical El programa Radioactivitat de Tarragona Ràdio dedica aquesta edició a repassar la trajectòria inicial d'una de les bandes escoceses més influents: Simple Minds. El locutor reflexiona sobre com determinades sintonies musicals esdevenen part de la vida de les persones, destacant la música tecno i alternativa com un element addictiu i durador. Els Orígens: Real to Real Cacophony Es posa el focus en la primera etapa de la banda, l'any 1979, amb l'àlbum Real to Real Cacophony. Es descriu com un treball que inicialment va passar desapercebut però que amb el temps s'ha convertit en una peça de culte. Formació i Estil • El grup estava format per Jim Kerr (veu), Charles Burchill (guitarres, violí), Derek Forbes (baix), Brian McGee (bateria) i Mick MacNeil (teclats). • Es destaca la parella Kerr/Burchill com els Alma Mater de la formació. • L'ús innovador dels teclats en un context de pop-rock fosc va ser un element diferenciador i arriscat per a l'època. Evolució i Èxit: 1980-1981 El programa analitza el salt qualitatiu de la banda a principis dels 80: • 1980: Llançament de Empires and Dance, incloent el tema iTravel, consolidant la seva qualitat tot i no assolir l'èxit massiu encara. • 1981: L'any de l'enlairament definitiu amb l'àlbum Sons and Fascination. "A principis no van tenir molta sort, però quan un grup té èxit es recuperen els primers discos i es converteixen en peces de culte." Es mencionen cançons emblemàtiques com The American i el gran èxit Love Song, que fins i tot va ser utilitzat com a sintonia en programes esportius populars de l'estat.

  • Música Tecno i Alternativa dels 80: Un Viatge Nostàlgic - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    58'

    Música Tecno i Alternativa dels 80: Un Viatge Nostàlgic

    Introducció i Context de la Gravació El podcast comença amb una reflexió nostàlgica sobre la recuperació de material analògic. El locutor explica la troballa d'una cinta de caset que havia quedat oblidada amb el pas dels anys. Aquesta cinta, gravada fa aproximadament 6 o 7 anys, serveix com l'eix vertebrador de l'episodi. Contingut Musical i Estil • La selecció musical se centra en el tecno i la música alternativa de la dècada dels 80. • Es descriu la sessió com un guió musical creat originalment fa temps, però que manté la seva vigència emocional. • El locutor subratlla que aquestes peces són part de la memòria musical que "sempre tindrem presents". Estructura de l'Episodi El programa adopta un format experimental després de la introducció: • Transició Continuada: La major part del temps s'omple amb una repetició rítmica de comiat. • Final de Sessió: Cap al minut 33, s'indica el tancament de la sessió musical. "Un guió fet ja fa temps, amb cançons de fa 20 anys, però que sempre les tindrem presents, per sempre més."

  • Música Tecno-Pop, Kraftwerk i Lluita contra l'Espam - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 6min

    Música Tecno-Pop, Kraftwerk i Lluita contra l'Espam

    Benvinguda a la Nova Temporada de Radioactivitat L'episodi marca l'inici d'una nova etapa a Tarragona Ràdio, coincidint amb l'arribada de la tardor. El presentador reflexiona sobre la melancolia d'aquesta estació i com serveix de motor per a nous projectes radiofònics en la seva setena temporada en antena. Secció Musical: Del Tecno-Pop al Post-Punk El programa ofereix una selecció musical acurada centrada en els anys 80 i sons alternatius: • Coldplay: S'utilitza el tema Amsterdam per connectar amb l'ambientació de la tardor. • Men Without Hats: Es destaca el seu èxit de 1982 com un referent del tecno-dans britànic. • The Jesus and Mary Chain: Menció especial al seu àlbum Psychocandy (1984) i el tema The Hardest Walk. Miscel·lània i Tecnologia Estratègies contra l'espam Es discuteix una iniciativa curiosa i una mica bretola per combatre el correu brossa. La tàctica proposada consisteix a saturar els anunciants d'espam mitjançant formularis falsos i trucades perdudes, buscant una mena de justícia poètica digital. L'exclusiva de Kraftwerk en alemany El programa tanca amb una fita per als col·leccionistes: la presentació del disc The Man-Machine (1978) de Kraftwerk en la seva versió original alemanya (Die Mensch-Maschine). El presentador destaca la raresa de l'adquisició: "Neon Lights és la versió autèntica, la versió de llengua materna de Kraftwerk." Equip i Tancament Es confirma la continuïtat de col·laboradors habituals com Núria Calbó, l'IMBO i la veu de Núria Cartanyà per als pròlegs, sota la direcció tècnica de Joan Maria Bertran.

  • Final de la 6a Temporada de Radioactivitat a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Final de la 6a Temporada de Radioactivitat a Tarragona Ràdio

    Tancament de Temporada i Homenatges L'episodi marca el final de la sisena temporada del programa Radioactivitat, un espai musical i cultural emès a Tarragona Ràdio que va néixer l'any 1997. Per acomiadar aquest cicle de nou mesos, el programa recupera fragments especials i reflexions sobre el progrés humà. Record a la Tragèdia del Columbia Es recupera el contingut de l'emissió del febrer de 2003, dedicada a l'accident del transbordador espaial Columbia. El programa reflexiona sobre: • La dualitat entre la recerca espacial i els problemes urgents de la Terra (fam, guerres i desigualtats). • La defensa de la recerca com a motor de progrés per a la humanitat. • L'homenatge als set astronautes morts, definits com els "primers màrtirs de l'espai del segle XXI". "Recerca és, en la majoria dels casos, progrés per a la humanitat. Només ens cal poder fer arribar aquest progrés a tots els habitants d'aquest món." Els Inicis de U2 amb Limbo El col·laborador Limbo tanca la seva participació analitzant els primers anys de la banda irlandesa U2. S'aporten detalls sobre un concert crucial al National Stadium de Dublín (1979), que va servir de prova davant de les discogràfiques abans de gravar el seu primer disc, Boy. • S'escolten peces quasi inèdites o versions de maquetes com Speed of Life i Magic Carpet. • Es destaca la força d'un grup jove que encara no havia assolit la fama mundial. Reflexió Final i l'Espai profund El programa conclou amb una mirada a la immensitat de l'univers, mencionant les imatges captades pel telescopi Hubble, concretament la nebulosa Helix (coneguda com l'ull de Déu), situada a 650 anys llum. L'acomiadament es fa amb la música de Mike Oldfield, del seu treball Songs of Distant Earth, que serveix com a sintonia tradicional per tancar les etapes de Radioactivitat.

  • Genialitat i Extravagància: El Pop dels Pretenders - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 3min

    Genialitat i Extravagància: El Pop dels Pretenders

    Introducció a la Genialitat Musical L'episodi comença amb una reflexió sobre la naturalesa dels genis i com la història sovint perdona les seves extravagàncies a causa del seu llegat. S'esmenten figures icòniques com Einstein, Picasso, Gaudí i Mozart per establir un paral·lelisme amb els músics tecnològics dels anys 80. Els sintetitzadors es presenten com el cor d'una revolució que va acostar sons sofisticats al gran públic, barrejant la innovació amb propostes musicals de vegades inusuals. Monogràfic sobre The Pretenders Aquesta edició del programa Radioactivitat (número 203) dedica el seu espai principal a The Pretenders, una formació fonamental del pop-rock alternatiu de finals dels setanta i la dècada dels vuitanta. Cançons Destacades • Stop Your Sobbing (1979): El tema que els va donar a conèixer al gran públic i que marca l'inici del seu èxit comercial. • Brass in Pocket: Considerada una peça essencial de la seva discografia, llançada el mateix any per consolidar la seva posició en l'escena internacional. "Volem dedicar el programa a un grup que va ser força interessant a finals dels setanta i sobretot els vuitanta." Context del Programa L'emissió es contextualitza en el 3 de juny de 2003, sota el lema "Radioactivitat, un programa amb efecte 2000", celebrant més de mil dies des de l'inici del nou segle i reivindicant el so de les màquines i l'alternativa musical.

  • Radioactivitat 202: Música dels 80 i Terminator 3 - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h

    Radioactivitat 202: Música dels 80 i Terminator 3

    Introducció a la Tirania Musical En l'episodi número 202 del programa Radioactivitat de Tarragona Ràdio, l'equip reflexiona sobre com estem exposats constantment a la música en la nostra vida quotidiana, des del ràdio-despertador fins als centres comercials. Es discuteix el fenomen de les cançons enganxoses que s'instal·len en el nostre cervell sense permís. Secció Musical: Clàssics Alternatius Es repassen diversos temes que han marcat la trajectòria del programa per la seva capacitat de persistir en la memòria: • Men Without Hats: Es destaca el tema Pop Goes the World (1985). • Spectral Display: Es punxa la cançó It Takes a Muscle to Fall in Love (1982), descrita com una peça amb molta força que mai arriba a marxar del cap de qui l'escolta. Actualitat Cinematogràfica: Terminator 3 El programa analitza les novetats sobre l'estrena de Terminator 3: La rebel·lió de les màquines. • Es comenta la presentació de set minuts de metratge per part d'Arnold Schwarzenegger al festival de Canes. • S'esmenta el canvi de direcció: de James Cameron a Jonathan Mostow. • L'actor busca recuperar la popularitat després d'alguns fracassos de taquilla. Peter Gabriel a Barcelona Es destaca el proper concert de Peter Gabriel al Palau Sant Jordi de Barcelona. Com a homenatge, s'emet una versió de 1989 del grup Simple Minds del famós tema Biko, una cançó dedicada a un militant anti-apartheid sud-africà. "Pots bufar una espelma, però mai podràs bufar un foc. Quan la flama comença a agafar, només el vent la farà créixer." L'Avantguarda de Tarragona L'espai final inclou una conversa amb Núria Calgó sobre l'escena musical de Tarragona i el segell Slow Colored Records, defensant la qualitat de la música de províncies davant la centralització de Barcelona.

  • Evolució musical dels 70 als 80 i notícies espacials - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Evolució musical dels 70 als 80 i notícies espacials

    Introducció: El condicionament de les nostres vides El programa comença amb una reflexió profunda sobre com factors externs, com la família, els amics, la música i la cultura, dirigeixen el nostre destí sense que ens n'adonem. El locutor posa com a exemple l'impacte del tecno-pop i de grups com Depeche Mode en el canvi d'actitud de tota una generació durant els anys 80. Les arrels del Tecno: Grups de transició dels 70 Es dedica una part important a analitzar com els grans grups del rock simfònic i pop-rock dels anys 70 van ser la llavor per a la revolució posterior: • The Art of Noise: Es comenta la seva versió de 1986 del clàssic Peter Gunn d'Henry Mancini, destacant la virtuositat de la guitarra de Duan Eddy i la introducció d'efectes especials vuitanters. • Emerson, Lake & Palmer: S'analitza el tema Lucky Man (1976), subratllant que l'ús pioner dels teclats finals va obrir el camí al so tecno. • Led Zeppelin: Es presenta una faceta poc coneguda del grup amb el tema Carouselambra (1979), mostrant com fins i tot les llegendes del rock s'adaptaven als nous corrents. • Roxy Music: Es destaca el seu glamour i elegància amb el tema Oh Yeah (1980), definint el concepte de glamour com a "coses ben fetes, ni estridents ni barrueres". • Genesis: Es tanca la secció musical amb Illegal Alien, posant en relleu el caràcter camaleònic de la banda amb Phil Collins. Secció Miss Online: Ciència i Misteri Extret del portal 3XL.net, es comenten dues notícies sobre el cosmos i la vida extraterrestre: La recerca de vida intel·ligent Es parla del projecte SETI@home, que utilitza la potència compartida d'ordinadors personals per analitzar dades del radiotelescopi d'Arecibo. S'han identificat 150 sistemes estel·lars candidats a albergar civilitzacions. Desclassificació d'OVNIs al Regne Unit Es discuteix la decisió del govern britànic de fer públics informes sobre objectes voladors no identificats. El programa es mostra escèptic: "Molts d'aquests OVNIs que mantenien en documents secrets fossin possiblement experiments militars que ja no tenen utilitat." Comiat i Post-Tecno L'episodi finalitza amb una pinzellada dels anys 90 amb el grup James i el seu famós tema Sound, representant l'evolució musical de Manchester que va heretar la creativitat dels 80.

  • Especial 200 programes de Radioactivitat a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 5min

    Especial 200 programes de Radioactivitat a Tarragona Ràdio

    Celebració de l'episodi número 200 En aquesta edició especial del programa Radioactivitat, es commemora la xifra de les 200 emissions fent un viatge retrospectiu al programa número zero, emès originalment el 5 de novembre de 1997. L'espai combina la nostàlgia musical de la dècada de 1980 amb l'actualitat tecnològica i científica. Repàs Musical: Els inicis del Tecnopop i l'Alternativa El programa recupera peces fonamentals que van sonar en la seva estrena fa gairebé sis anys, destacant la influència de sintetitzadors i sons experimentals: • Depeche Mode: Es recorda el tema Dreaming of Me (1981), una peça clau que va marcar l'èxit del grup en la dècada dels 80. • Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD): S'analitza la raresa instrumental BCL-11 del 1980, una de les primeres composicions del duet format per Andy McCluskey i Paul Humphreys. • Gary Numan: Es destaca el tema Films (1979) com una obra visionària que es va avançar al seu temps. • Tears for Fears: S'escolta Suffer the Children (1983) com a exemple de com el pop-rock alternatiu va començar a conquerir el gran públic. Miscel·lània: Ciència i Medi Ambient A la secció Missi Online, s'aborden temes de consciència global i nous descobriments astronòmics: • Brossa electrònica: Es denuncia l'exportació de residus tòxics (plom, mercuri) dels Estats Units cap a països com l'Índia o el Paquistan sota l'aparença de donacions. • Astronomia: Es comenta el descobriment d'un nou tipus de forat negre de massa intermèdia a la galàxia NGC 1313, detectat per l'observatori XMM-Newton de l'ESA. "El problema és que aquests països a vegades no tenen normativa per desfer-se dels equips, i el plom o el mercuri acaben contaminant tot el planeta, que és la nostra casa." Cloenda i Equip El programa tanca amb la sintonia de la sèrie Cosmos de Carl Sagan, composta per Vangelis (Heaven and Hell), mantenint la tradició del programa original. Es fa un reconeixement a l'equip tècnic, especialment a la tornada de la Sílvia García als controls.

  • Escena Alternativa de Tarragona: Els Papa Noés - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    58'

    Escena Alternativa de Tarragona: Els Papa Noés

    L'Oasi Musical de Tarragona L'episodi d'avui del programa Radioactivitat celebra la creativitat local i la lluita contra la mediocritat cultural en una ciutat com Tarragona. El presentador posa èmfasi en la necessitat de donar suport a projectes que ofereixin un so cosmopolita i innovador, allunyat de les propostes comercials genèriques. Monogràfic sobre el grup Els Papa Noés El contingut central gira al voltant d'Els Papa Noés, descrits com "l'esperança blanca de la música alternativa" a la ciutat. Després del seu exitós directe a la Sala Cero presentant el disc El Mono, el programa destaca la seva capacitat per fer música diferent i de qualitat. • Estil i influències: Es destaca el seu caràcter alternatiu i tecno dels anys 80. • Col·laboració destacada: El tema Egoisme, on el cantant Albert Jordà uneix veus amb Santi Balmes de Love of Lesbian. "Un oasi musical enmig de la mediocritat... aquí a la nostra ciutat encara es pot fer música diferent." Selecció de temes escoltats L'emissió inclou una selecció estratègica per mostrar la versatilitat de la banda: Un sol privat: El tema que obre la sessió amb un so característic. Egoisme: Peça clau per la seva fusió amb l'escena de Barcelona. S'acabarà: Cançó amb una lírica íntima sobre el destí i els records.

  • Explorant l'Underground i l'Electrònica a Radioactivitat - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    59'

    Explorant l'Underground i l'Electrònica a Radioactivitat

    Reflexions sobre el concepte Underground L'episodi comença amb una profunda anàlisi sobre l'ús de les etiquetes en la comunicació humana. El locutor destaca com el terme Underground ha evolucionat des de la seva accepció original (soterranis) fins a definir moviments clandestins i la cultura submergida. Un recorregut pel Pop-Rock fosc i alternatiu Es presenta una selecció musical que exemplifica l'essència d'aquest moviment durant els anys 80: • The Psychedelic Furs: Amb el tema Sister Europe (1980), considerat un paradigma del moviment subterrani. • The Cure: Es repassen els seus inicis amb Cuts (1987), descrivint el seu so com a pop sinistre abans d'arribar a l'èxit massiu. • Sex Pistols: Com a abanderats del punk britànic amb el tema Silly Thing. • The Sound: Destacant la importància de Radio 3 com l'única emissora que s'atrevia a punxar aquest tipus de música convencionalment marginada. Representant l'escena local, es parla dels Kits de Formació de Banyoles, un grup de pop-rock fosc que es desmarcava de les etiquetes establertes al país. Secció Àlters Músiques Natives amb Núria Calbó En aquesta darrera intervenció de la temporada, la Núria explora el talent de proximitat a Tarragona: • Underground Spirit: Un projecte molt vinculat a la informàtica i la xarxa, amb material disponible a Internet. • Azul: Un grup definit com a "marcià" que barreja música ambiental amb una forta vena literària i visual. Presenten el seu disc El golpe de la aguja, on exploren el concepte del nadaísmo i utilitzen elements industrials com planxes de ferro en els seus directes. "Tot i que la música d'Azul pot semblar relaxant, en realitat és un 'ambientasma' ple de crits al no-res i experimentació." Actualitat Científica i Cloenda El programa tanca amb una mirada al futur i a l'electrònica: • Exploració espacial: Es comenta l'interès de l'Agència Espacial Europea per Mart. • Madonna i el Sónar: Es punxa un remix de American Life, destacant la capacitat de l'artista per adaptar-se als nous sons electrònics i la seva relació conceptual amb festivals com el Sónar de Barcelona.

  • 25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Present i Futur del CBT - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    53'

    25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Present i Futur del CBT

    Cloenda del Cicle Històric del CBT a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui marca el punt final a una sèrie de 22 capítols dedicats a repassar el quart de segle de vida del Club Bàsquet Tarragona (CBT). Després de reunir prop d'un centenar de veus que han explicat la trajectòria del club des del gener, aquest darrer espai se centra exclusivament en l'anàlisi del present i les perspectives de futur de l'entitat esportiva. La Visió de les Institucions i la Directiva El Suport de l'Ajuntament de Tarragona L'alcalde de l'època, Joan Miquel Nadal, destaca que 25 anys són la base de la consolidació necessària per a qualsevol projecte. En la discussió s'aborden punts clau: • Consolidació a la LEB: L'alcalde adverteix que l'ascens a l'ACB no és immediat; calen almenys "cinc passos" i uns anys de professionalització a la segona categoria estatal. • Infraestructures: Es llança la proposta de cobrir la Plaça de Braus per convertir-la en un pavelló d'elit, una alternativa al pavelló del Serrallo que permetria somiar amb l'ACB. • Retorn a la ciutat: Nadal destaca que el CBT funciona com una eina de propaganda immillorable per a la marca Tarragona a tot l'Estat. Professionalització del Club El president Rafael Pintado i el director general Daniel Llorba coincideixen en el fet que el club es troba en un procés de transformació administrativa. La categoria LEB exigeix una estructura totalment professional, més enllà de la parcel·la esportiva, per atreure patrocinis privats i no dependre exclusivament de les subvencions públiques. Projecte Esportiu: El Rumb de Pep Clarós Renovació i Ambició L'entrenador Pep Clarós defensa una renovació profunda de la plantilla per buscar un salt qualitatiu. La seva filosofia es basa en: "L'única manera que conec de tirar endavant és treballant, i treballant més que els altres." • Exigència màxima: Clarós destaca que busca jugadors amb fam de créixer i que triïn el CBT per davant de qualsevol altra oferta. • Fitxatges clau: Es presenta a Paco Martín com un dels exponents d'aquest nou projecte, destacant-ne la polivalència i la capacitat anotadora. • Objectiu ACB: Tot i que la prudència mana, el cos tècnic no amaga l'ambició d'atansar el bàsquet d'elit a la ciutat. La Fundació i l'Entorn Social Estratègies de Fidelització El club ha llançat una campanya de socis innovadora amb l'objectiu d'arribar als 1.500 abonats de pagament. La proposta inclou descomptes comercials que, segons Llorba, fan que el carnet pugui sortir "gratuït" si s'aprofiten els avantatges als establiments de Tarragona. Actes del 25è Aniversari Els responsables de la Fundació CBT (Javier Mas, José Manuel Martínez i Paco Franco) anuncien els propers esdeveniments: • La presentació de l'Auca del CBT, amb il·lustracions de Córcoles. • El Gran Sopar de Celebració el 10 de setembre, previst com un punt de trobada històric per a tota la família blava.

  • CBT: 10 anys dels ascensos històrics de 1993 - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    30'

    CBT: 10 anys dels ascensos històrics de 1993

    Una Efemèride Daurada pel Bàsquet Tarragoní L'episodi commemora el desè aniversari del maig de 1993, considerat el moment més dolç del Club Bàsquet Tarragona (CBT). En un fet sense precedents, tant l'equip masculí com el femení van assolir l'ascens de categoria de forma gairebé simultània. Detalls de la Gesta Esportiva • L'equip masculí: Va pujar a la Primera Divisió A (actual LEB Or) el 14 de maig després de vèncer el Collado (83-80). • L'equip femení: Va aconseguir el passaport a la Primera Divisió B el 30 de maig contra l'Helios de Saragossa. La Clau de l'Èxit: Més que un Club, una Família Els convidats coincideixen que el factor determinant no va ser només el talent, sinó la qualitat humana i la pinya que es va formar en ambdós vestidors. Conceptes com el bon rotllo i la complicitat fora de la pista van ser transversals: • Integració: L'equip va apostar per jugadors de la casa i la província, complint estrictament la reglamentació de jugadors sub-21/22. • Sinergia: Tot i ser independents, els èxits d'un equip alimentaven la motivació de l'altre. • Relacions personals: El pavelló es va convertir en la "segona casa" dels jugadors, creant vincles que encara perduren. Anecdotari i Records "Ens sentíem uns privilegiats; aquells moments te'ls poses a la motxilla i ja no te'ls treu ningú." Es recorden amb humor detalls com l'arribada de l'americà Mitch Smith, que va sorprendre per no encaixar en el tòpic visual del jugador de color de l'època, o les anècdotes dels viatges, com quan es van deixar el delegat de l'equip a l'hotel durant un desplaçament a Zamora.

  • L'ascens del CBT a Gandia (1992) i el camí cap a l'elit - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    30'

    L'ascens del CBT a Gandia (1992) i el camí cap a l'elit

    El salt cap a la professionalització del CBT L'episodi analitza la transformació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant la dècada dels 90 i principis dels 2000, destacant la transició de ser un equip de categoria EBA a convertir-se en un referent del bàsquet català i estatal. La Junta de Rafa Pintado i el nou projecte Sota la presidència de Rafa Pintado, el club va iniciar un procés de professionalització clau: • Increment del pressupost i suport institucional de l'Ajuntament. • Establiment del CBT com el sisè equip de bàsquet de Catalunya. • Integració de les escoles de bàsquet de la ciutat. • Superació de la barrera dels 1.000 socis per primera vegada. L'èpica de l'ascens a Gandia (1992) La part central del programa reuneix protagonistes de la temporada 1991-92, com Jordi Canals, Jordi Tombas, Miquel Anton, Àngel Morós i Paco Franco, per recordar el històric ascens a la Primera B (actual LEB Or). • L'aposta esportiva: Després del fracàs a Càceres l'any anterior, el club va fitxar jugadors de qualitat com Edu Bonet i Xavi Puig. • Duresa de la competició: Les fases d'ascens a Gandia van ser físicament esgotadores, jugant gairebé cada dia en condicions climàtiques adverses (gota freda i goteres al pavelló). • Impacte de les sancions: Es recorda l'absència de Jordi Canals en els primers tres partits per una desqualificació prèvia. Records personals i anècdotes Els convidats comparteixen moments emotius que defineixen l'esperit d'aquell equip: "Tinc gravada la imatge de sortir del pavelló sabent que havíem guanyat i trobar-me amb la família i amics pel carrer." • Es destaca la gran amistat al vestidor i la implicació d'estrangers com Smith en temporades posteriors. • Anècdotes sobre el patiment físic, com quan calia treure líquid del genoll al jugador José perquè pogués competir.

  • La història del CBT: La fase d'ascens de 1991 a Càceres - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    30'

    La història del CBT: La fase d'ascens de 1991 a Càceres

    El Club Bàsquet Tarragona i la seva Dècada d'Or L'episodi repassa la trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant els anys 90, una època en què el pavelló del Sant Jordi s'omplia per veure un equip que es consolidava a l'elit del bàsquet estatal. Es destaca la figura de jugadors emblemàtics com Berni Álvarez, producte de la pedrera i gran triplista, i Artur Martí, el base que va esdevenir una institució al club per la seva direcció de joc. L'Odissea de Càceres 1991 El focus central del programa és la fase d'ascens a Primera B (actual Lliga LEB) celebrada a Càceres l'any 1991. L'expedició tarragonina va viure situacions gairebé surrealistes: • Logística deficient: L'equip es va trobar allotjat en un hostal de carretera en condicions insalubres la primera nit, descrit pels protagonistes com un "tuburbi" brut i sense el mínim confort. • Gestió directiva: Gràcies a la ràpida intervenció de directius com Paco Franco i Javi Mas, l'equip es va traslladar d'amagat a un hotel de qualitat per poder afrontar la competició. • Resultats esportius: El CBT va debutar amb una gran victòria contra el Gandia, però el desgast físic d'una temporada exigent i la falta d'experiència en fases finals van passar factura en els partits contra Corunya i Tenerife. Impacte i Llegat Tot i no assolir l'ascens en aquell moment, els tertulians coincideixen que l'experiència de Càceres va ser el fonament dels èxits posteriors: "No vam pujar perquè no ens tocava aquell any, però va ser la culminació d'una feina i l'inici d'una dècada triomfal." En l'àmbit social i mediàtic, va suposar la primera gran mobilització de la premsa local de Tarragona i la consolidació d'una afició que començava a somiar amb l'ACB.

  • Periodisme i 25 anys d'història del CB Tarragona - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    29'

    Periodisme i 25 anys d'història del CB Tarragona

    El Periodisme Esportiu i el Creixement del Bàsquet Aquest episodi commemora els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT) a través de la mirada dels periodistes que han cobert la seva trajectòria. Es discuteix l'evolució de la informació esportiva a la ciutat, passant d'un domini absolut del futbol a un reconeixement progressiu del bàsquet. L'Herència de Fermí Morera Els tertulians reten un homenatge especial a Fermí Morera, considerat el motor que va dignificar el bàsquet als mitjans locals. Gràcies a la seva insistència: • El bàsquet va passar de tenir breus a ocupar pàgines senceres. • Es van realitzar les primeres retransmissions en directe a Ràdio Cadena (1980). • Es va encunyar la terminologia pròpia de l'entorn cebetista. Evolució i Reptes Mediàtics El debat destaca la dificultat inicial per fer-se un lloc en una ciutat històricament futbolera i centrada en el Gimnàstic. Alguns conceptes clau discutits són: • La marginació inicial: Als anys 80, el bàsquet era considerat secundari i gairebé no rebia cobertura. • Professionalització: L'ascens a la Lliga LEP i les fases d'ascens a Càceres (90-91) van marcar un punt d'inflexió. • La relació amb el Nàstic: S'analitza la rivalitat i el sentiment de greuge informatiu que el CBT ha sentit històricament respecte al futbol. El Futur: Pavelló i Lliga ACB Els periodistes coincideixen que el club té una estructura exemplar i familiar, però identifiquen dues necessitats urgents per al futur: "S'ha aconseguit tot llevat de la instal·lació pròpia. La guinda que falta és el pavelló." • Infraestructures: La necessitat imperant d'un pavelló multiusos que substitueixi l'ús precari de la Plaça de Braus. • Lliga ACB: El repte de pujar al graó definitiu, tot i les limitacions econòmiques de l'entorn. Anècdotes de Viatges Es recorden les expedicions "heroiques" en autobús per tota la península, amb viatges de fins a 17 hores a Galícia, compartint habitacions amb directius i vivint situacions de gran camaraderia entre premsa i club.

  • 25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els seus presidents - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    28'

    25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els seus presidents

    Un recorregut per la història del CBT Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT), reunint els presidents que han guiat l'entitat des de la seva fundació l'any 1978. La conversa destaca l'estabilitat institucional del club, que només ha tingut cinc presidents en un quart de segle. Les etapes de la presidència Al llarg del programa es repassen les diferents èpoques que ha viscut el club, marcades pel perfil de cada dirigent: • Pere Ferrer (1978-1981): El fundador i impulsor inicial. Va haver d'afrontar els inicis més precaris amb un pressupost de tot just 280.000 pessetes. • Pau Martí (1981-1983): Etapa de continuïtat i de projecció del bàsquet a les escoles de la ciutat. • Pere Tobilla (1984-1989): Exjugador i entrenador que va centrar els seus esforços en la consolidació de la base i l'escola del club, tot aconseguint l'ascens a la segona divisió. • Xavi Mas (1989-1997): Va liderar el salt qualitatiu i professional. Durant el seu mandat es van signar convenis clau, es van fitxar els primers americans i el pressupost va créixer fins als 85 milions de pessetes. • Rafael Pintado (1997-actualitat): President en el moment de l'entrevista, responsable d'una nova etapa d'expansió social i l'ascens a categories professionals com la LEB. Reptes econòmics i institucionals Els interlocutors coincideixen que la gestió del club ha estat, sovint, una tasca de "sonats pel bàsquet": • Contrast de pressupostos: De les 300.000 pessetes inicials s'ha passat a un pressupost que ronda el milió d'euros, reflectint el canvi de dimensió de l'entitat. • L'ajuda institucional: Mentre que en els inicis les institucions posaven traves i encarien els lloguers dels pavellons, actualment l'Ajuntament de Tarragona és un col·laborador estret del projecte. "No és un problema d'interès per tenir continuïtat, sinó que, de vegades, et venen ganes de marxar i el que no pots fer és fer-ho perquè no hi ha ningú més." Moments per al record El programa tanca amb una reflexió sobre els millors i pitjors moments: • L'emoció de la presentació de l'himne del club. • Els èxits esportius de les seccions femenina i masculina. • La duresa de les "portes tancades" quan es buscava finançament en temps de crisi.

  • 25 Anys del CBT: L'Evolució de l'Arbitratge - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    28'

    25 Anys del CBT: L'Evolució de l'Arbitratge

    Resum de l'episodi Aquest capítol especial commemora els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en una figura sovint oblidada però essencial: l'àrbitre. A través d'una tertúlia amb quatre àrbitres de diferents generacions de les comarques de Tarragona, es repassa des dels inicis de la promoció del bàsquet a la ciutat fins a la complexitat de l'arbitratge modern. Història i Promoció del CBT El programa recorda els esforços de la junta de Pere Ferrer per arrelar el bàsquet a Tarragona a finals dels anys 70: • L'organització de partits emblemàtics a la Rambla (1979) i les primeres 25 hores de bàsquet (1980). • L'atracció de grans figures com Xixi Creus o els Harlem Globetrotters. • La consolidació del club com a referent ja l'any 1982, coincidint amb el quart any de vida i la creació de l'equip femení. La Figura de l'Àrbitre Els convidats (Lluís Tió, Jordi Llaveria, Gerard Munguió i Manel de l'Amo) discuteixen la seva vocació i l'evolució del seu ofici: • Vocació: Molts s'inicien per seguir lligats al bàsquet després d'haver estat jugadors, sovint motivats per la manca de sortida competitiva en arribar a la categoria júnior. • Evolució: S'ha passat d'un arbitratge més intuïtiu a una preparació rigorosa que inclou anàlisi de vídeo, proves físiques estrictes i una tècnica de col·locació i seguiment molt més exigent. • L'espectacle: Coincideixen que l'àrbitre no ha de "manar" per imposició, sinó gestionar el partit perquè l'espectacle flueixi. Anècdotes i Reptes Es comparteixen experiències viscudes a la pista, des de situacions de tensió extrema fins a moments absurds: • > "Va ser l'única vegada que he tingut por... ens vam haver d'ensabonar tantes vegades al vestuari esperant que marxés la gent, que vam quedar nets que feia por." • Anècdotes divertides com pilotes que queden encallades o jugadors que encistellen a la seva pròpia cistella per confusió. • La dificultat d'arbitrar regles complexes com les passes de revers, que sovint generen incomprensió entre el públic.