Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

721-744 de 1617
  • Entrevista a Dolors Comas: Propostes de canvi a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    32'

    Entrevista a Dolors Comas: Propostes de canvi a Tarragona

    Trajectòria i Visió Política Dolors Comas d'Argemí, catedràtica d'Antropologia i candidata per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), analitza la seva trajectòria política i els reptes de la ciutat de Tarragona. Destaca la dificultat de compaginar la vida universitària amb la política, definida com a passió i compromís temporal. Balanç d'Oposició i Candidatura • Comas repassa vuit anys d'oposició ferma al govern de l'alcalde Nadal, basant-se en el rigor i l'ètica política. • Reivindica propostes pròpies que han tirat endavant, com el registre de parelles de fet i millores en l'accessibilitat de les platges. • Presenta una llista renovada tras la marxa de Jordi Navarro, destacant perfils vinculats al moviment veïnal i sindical. Estratègia Electoral i Pactes d'Esquerra La candidata es mostra optimista davant les enquestes i defensa la necessitat d'un govern d'esquerres i ecologista per a Tarragona. Crítica als Adversaris • Acusa el PP de ser el "partit de la guerra" i critica Nadal per mantenir-hi el pacte. • Qüestiona la credibilitat del PSC, recordant que ja han governat sense diferenciar-se de la dreta. • Adverteix sobre l'equidistància d'ERC, qualificant el seu vot com un xec en blanc. Eixos Programàtics i Ciutat Polítiques Socials i d'Habitatge "A Tarragona hi ha un raquitisme en els serveis públics d'atenció a la gent gran." • Proposa un impuls decidit a les escoles bressol públiques i centres de dia. • Denuncia la manca d'habitatge assequible i la venda de sòl municipal durant governs anteriors. Urbanisme i Mobilitat • Crítica al model actual: "El cotxe és el rei de la ciutat i ho haurien de ser les persones". • Aposta per la recuperació de zones verdes i la creació de noves centralitats als barris de Ponent mitjançant un pla integral. El Test del Tarragonisme L'entrevista conclou amb un to més distès on la candidata se sotmet a diverses preguntes sobre la ciutat, demostrant els seus coneixements en antropologia i cultura popular, tot i admetre llacunes en arquitectura local.

  • Entrevista a Francesc Ricomà: Projectes per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    31'

    Entrevista a Francesc Ricomà: Projectes per Tarragona

    Balanç de Gestió i Relació amb Madrid Francesc Ricomà, cap de llista del Partit Popular (PP) a Tarragona, destaca la importància de mantenir una dualitat política entre Madrid i la ciutat. Segons el candidat, la seva presència al Congrés dels Diputats ha facilitat un volum d'inversions sense precedents per part del Ministeri de Foment i Medi Ambient. Estratègia Electoral i Valoració de la Gestió L'eix principal de la seva campanya es basa en la continuïtat i la credibilitat: • Defensa una política de "punt i seguit", fugint de les promeses electorals buides que no miren el passat. • Reivindica el compliment dels objectius fixats en les regidories que el PP ha gestionat durant el darrer mandat. • Minimitza l'impacte de les enquestes desfavorables, recordant que el seu partit sol tenir un vot ocult significatiu. Projectes Clau per a la Pròxima Legislatura El futur de Tarragona segons Ricomà se centra en grans infraestructures i la cohesió social: Façana Marítima i Model de Ciutat "No podem perdre aquesta oportunitat; si no, haurem d'esperar 50 anys més per canviar la xarxa ferroviària." • Façana marítima: L'objectiu és accelerar el conveni entre administracions per a un projecte que considera viable i autofinançable. • Parc del Francolí: Planteja que aquest espai actuï com una "cremallera" per connectar els barris de Ponent amb el centre. • Oficina a Brussel·les: Una de les propostes estrella és crear una embaixada tècnica a Europa per captar recursos i idees directament. Turisme i Servei Municipal • Excel·lència turística: Pretén triplicar el pressupost del Patronat de Turisme i integrar Tarragona en el grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat de primera divisió. • Manteniment i Seguretat: Proposa la creació de brigades d'actuació immediata per a desperfectes quotidians i la implementació de la policia de proximitat. • El repte dels coloms: Reconeix que la gestió de la plaga de coloms és una prioritat d'imatge i salut pública que cal abordar amb urgència.

  • Constitució de l'Ajuntament de Tarragona 2003 - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    2h 33min

    Constitució de l'Ajuntament de Tarragona 2003

    Investidura de Joan Miquel Nadal El 14 de juny de 2003 s'ha celebrat la sessió solemne de constitució de la nova corporació municipal de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte ha culminat amb la reelecció de Joan Miquel Nadal (CIU) com a alcalde, gràcies a la majoria absoluta de 14 vots obtinguda pel pacte entre Convergència i Unió i el Partit Popular. Composició del Consistori • Convergència i Unió (CIU): 10 regidors. • Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 9 regidors. • Partit Popular (PP): 4 regidors. • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 2 regidors. • Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): 2 regidors. Protocol i Presa de Possessió La sessió s'ha iniciat amb la constitució de la Mesa d'Edat, integrada pel regidor més gran, Albert Vallbé (CIU), i el més jove, Alejandro Fernández (PP). Fórmules de Promesa i Jurament S'ha procedit a la presa de possessió dels 27 regidors electes, on s'han observat diverses variants segons l'afiliació política: • Els regidors d'ERC i ICV han utilitzat la fórmula de promesa per imperatiu legal. • S'ha viscut una anècdota quan el regidor Raül Font s'ha referit a si mateix com a "consellera". • Maria José Lices (PSC) ha estat l'única a utilitzar el castellà en la seva promesa. Discursos i Full de Ruta Els portaveus de l'oposició (Josep Fèlix Ballesteros, Xavier Almagro i Dolors Comas) han estat crítics amb el caràcter continuista del govern, tot i que han ofert diàleg en temes estratègics. Per la seva banda, l'alcalde Nadal ha anunciat que aquest serà el seu últim mandat i ha fixat set objectius prioritaris: "Vull i necessito el consens, però el fet que els ciutadans m'hagin confiat la majoria de vots ens legitima per liderar-lo." Projectes Clau per al Mandat • La reforma de la façana marítima i el soterrament de les vies del tren. • La revisió del Pla General d'Urbanisme (amb un topall de 175.000 habitants). • La millora de la seguretat ciutadana i la integració social de la nova immigració. El ple extraordinari posterior ha servit per aprovar el nou cartipàs municipal, estructurat en cinc macroàrees de gestió.

  • Propostes de Josep Fèlix Ballesteros per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Propostes de Josep Fèlix Ballesteros per Tarragona

    Entrevista electoral amb Josep Fèlix Ballesteros En aquesta conversa, el candidat del Partit dels Socialistes a l'alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, presenta el seu projecte sota el lema "Canviar per millorar". L'entrevista se centra en la necessitat de renovació política davant el que considera un esgotament de l'actual gestió de Joan Miquel Nadal. Crítica a la gestió actual Ballesteros argumenta que la ciutat necessita una nova empenta perquè l'equip de govern actual s'ha tornat insensible i rutinari. Segons el candidat: "Quan a un polític li falten idees i no parla ni escolta la gent, es torna insensible i rutinari." Eixos principals del programa electoral El projecte socialista per a Tarragona es basa en quatre línies de treball fonamentals per transformar la ciutat: Seguretat i manteniment: Assolir una ciutat més ben cuidada i segura per a tots els veïns. Economia i fiscalitat: Proposa una ciutat més barata mitjançant la congelació del preu de l'autobús i la gratuïtat de serveis per a la gent gran. Mobilitat i habitatge: Es proposa l'eliminació del 40% de les zones blaves actuals i la creació d'habitatge social per a joves. Grans projectes i cultura: L'impuls de fites com els Jocs del Mediterrani, la candidatura a Ciutat Europea de la Cultura i la construcció de nous equipaments (Palau d'Esports, Teatre i Museu). El candidat clou la seva intervenció definint aquestes propostes no com a simples projectes, sinó com a compromisos ferms amb la ciutadania de Tarragona, basats en l'escolta activa i la innovació.

  • Compromís per Tarragona: Vota Joan Miquel Nadal - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Compromís per Tarragona: Vota Joan Miquel Nadal

    Projecte Polític de Joan Miquel Nadal per Tarragona L'actual alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal Malé, presenta la seva candidatura per a la que defineix com la seva última legislatura. Basant-se en una experiència de 10 anys al capdavant de la gestió municipal, proposa un projecte centrat en consolidar la ciutat com una referent a l'Estat i a l'àmbit mediterrani. Eixos Principals del Programa La proposta electoral s'articula entorn de quatre eixos de desenvolupament que busquen un creixement qualitatiu de la ciutat: Polítiques Socials i de Benestar: Impuls a les necessitats quotidianes com ara lloguer jove, suport a la tercera edat, plans de guarderies i foment de l'esport de base. Desenvolupament Econòmic i Logístic: Potenciació de les infraestructures comercials, industrials i de serveis. Patrimoni i Turisme: Aposta per la infraestructura cultural i arqueològica per situar Tarragona com a ciutat de trobada a l'Europa del Mediterrani. Ocupació i Habitatge: Implementació de polítiques actives de treball i facilitats per a l'adquisició de la propietat. Crida a la Participació Nadal subratlla que la prosperitat de la ciutat no està garantida per si sola, sinó que depèn del treball diari i del suport dels ciutadans a les urnes: "Mulla't amb mi per Tarragona i vota'ns." L'objectiu final és assolir la dimensió òptima de la ciutat mitjançant la confiança en l'experiència i el compromís personal del candidat.

  • Propostes i Programa del Partit Humanista de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    1'

    Propostes i Programa del Partit Humanista de Catalunya

    L'Estratègia de Participació Ciutadana El contingut exposa les línies mestres del Partit Humanista de Catalunya, centrant-se en una transformació de la democràcia municipal i la dignitat humana. La premissa fonamental és que cap institució ha d'estar per sobre de la persona. Pilars Fonamentals El programa es basteix sobre dos conceptes immanents: Igualtat de drets per a tota la ciutadania. Igualtat d'oportunitats com a motor de progrés social. La crida a l'acció: "Vota't a tu mateix", emfatitzant l'autonomia del votant. Acció Política i Control Social El partit proposa una reforma estructural del poder local per evitar l'incompliment de promeses electorals: Elecció directa: La figura del regidor de barri ha de ser escollida directament pels veïns i veïnes. Fòrum Veïnal: Un espai de participació amb la potestat real de destituir el regidor si no compleix amb la seva paraula. Inquietuds per accions: Es fuig del model de promeses buides per fomentar que les necessitats col·lectives esdevinguin fets. "Res per sobre del ser humà i cap ser humà per sota d'un altre." Aquesta cita resumeix la filosofia central del moviment, advocant per una jerarquia on la humanitat és la prioritat absoluta en qualsevol política pública.

  • 2003-05-00 ELECCIONS MUNICIPALS ESPAI GRATUIT PP - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    2003-05-00 ELECCIONS MUNICIPALS ESPAI GRATUIT PP

    L'impacte del Patrimoni Mundial a Tarragona La conversa destaca el reconeixement de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la UNESCO com la gran fita de la gestió municipal. Segons Mercè Martorell, aquesta nominació ha estat l'èxit més gran per a la ciutat i el pilar fonamental de la seva promoció exterior. "La nominació de Tarragona a Patrimoni Mundial ha estat el gran èxit dels tarragonins." Eixos de la gestió comercial i turística Francesc Ricomà posa l'accent en la importància del sector comercial com a motor de cohesió social i econòmica: Supressió de l'IAE: Es defineix com una mesura clau per eliminar un impost que consideraven discriminatori per als botiguers. Projecte Via T: Es presenta com una de les grans expectatives per dinamitzar el teixit comercial local. Turisme i Romanitat: S'aposta per consolidar Tarragona com a referent internacional del món romà, equiparant-la a ciutats com Salzburg en l'àmbit cultural. Projectes de futur i benestar social De cara al pròxim mandat, la proposta se centra en la consolidació de la Tarragona del benestar. Els punts prioritaris enumerats inclouen: Millora de la neteja i infraestructures d'aparcament. Serveis socials: creació d'escoles bressol i centres de dia per a la gent gran. Polítiques d'habitatge destinades específicament als joves. Desenvolupament dels actius naturals com el clima, la platja i la gastronomia.

  • Campanya Electoral d'Esquerra Unitària a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Campanya Electoral d'Esquerra Unitària a Tarragona

    Proposta Política d'Esquerra Unitària El present espai electoral defineix el programa i la identitat de la militància d'Izquierda Unida a la demarcació de Tarragona, sota la marca local Esquerra Unitària. El missatge central se centra en la coherència política i la transformació social a través de fets concrets. Eixos Principals del Programa Democràcia Participativa: Es defensa que la democràcia no s'ha de limitar a votar cada quatre anys. Es proposa una participació directa dels veïns en la presa de decisions i el foment de la mobilització social. Serveis Públics i Benestar: Oposició frontal a la privatització. Es reivindica l'increment de recursos per a la sanitat i l'educació pública. Seguretat i Protecció Social: Proposen un model basat en la prevenció i l'eficiència judicial, posant el focus en la tutela de les víctimes. Pau i Desmilitarització: Sota el lema Tarragona per la Pau, es demana la prohibició de presència militar i que els vaixells de guerra no atraquin al port. Habitatge Digne: Mesures per aturar l'increment de preus i potenciar l'habitatge de protecció oficial. Identificació del Vot S'emfatitza la necessitat de reconèixer correctament la papereta electoral: "A l'hora d'escollir la papereta, busca la que té la E a dalt i la U a baix." L'eslògan final subratlla que per ser d'esquerres cal demostrar-ho amb fets i no només amb paraules.

  • Propostes d'ICV-Plataforma per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Propostes d'ICV-Plataforma per Tarragona

    Polítiques d'esquerres i ecologisme real Dolors Comas i Joan Saura presenten un programa per a Tarragona basat en l'ecologisme social i les polítiques d'esquerres de debò. La proposta se centra a transformar la ciutat des d'una perspectiva de progrés, cohesió social i sostenibilitat. Benestar social i educació L'eix principal és el reforç dels serveis públics per a tota la ciutadania: * Gent gran: Garantia del dret a envellir a casa amb habitatges tutelats i residències públiques. * Infància: Accés universal a escoles bressol públiques per a infants de 0 a 3 anys. * Acció social: Lluita contra la pobresa mediante centres de reinserció i plans d'acollida per a la població immigrada. Habitatge i Urbanisme Es planteja un model de ciutat més amable i accessible: * Creació d'una borsa d'habitatge de lloguer públic per garantir preus assequibles. * Conversió de carreteres d'accés en avingudes urbanes i millora integral de la qualitat urbana als barris, especialment a Ponent. Ecologia i Mobilitat La sostenibilitat és un pilar fonamental de la candidatura: "És millor reciclar que cremar." Aposta per la recollida selectiva i el control rigorós de la contaminació. Impuls d'un transport públic eficient i una tarifa integrada de rodalies per al Camp de Tarragona. Democràcia i Participació Es proposa una nova forma de gestionar l'Ajuntament basada en la transparència: * Implementació de pressupostos participatius. * Creació d'oficines municipals de barri i consells territorials per apropar la política a la gent i retre comptes de la gestió.

  • Propostes i campanya d'Esquerra Republicana a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Propostes i campanya d'Esquerra Republicana a Tarragona

    Anàlisi de la Campanya Electoral a Tarragona Aquest document recull diverses falques publicitàries i anuncis electorals de la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la ciutat de Tarragona, centrades en les eleccions municipals del 25 de maig. Crítica a la gestió municipal actual A través de converses simulades, el partit critica la manca d'atenció de les formacions que governen o han governat la ciutat (CiU, PP i PSC): Manca de disponibilitat: Es denuncia que els altres partits no responen a les trucades dels ciutadans o tenen les bústies saturades. Pactes polítics: Es fa mofa de la música del PP que sona en trucar a Convergència i Unió, suggerint una pèrdua d'identitat pel pacte de govern. Deficiències en l'obra pública: Es menciona que les obres s'inauguren amb pressa i mala qualitat ("les rajoles ja ballen"). Propostes Clau del Candidat Javier Magro El cap de llista, Javier Magro, respon personalment a les queixes dels ciutadans amb promeses concretes si ERC resulta decisiva: Mobilitat: Transformar les zones blaves de pagament en zones d'aparcament limitat gratuïtes per als residents. Urbanisme: Incrementar el control i la vigilància de les obres públiques per garantir-ne la qualitat final. Atenció Ciutadana: Promoure un "nou estil" de fer política basat en l'escolta activa de la població. Acte Central de Campanya L'anunci final convoca a la ciutadania a un gran acte al Palau de Congressos de Tarragona: "Dilluns, 19 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, amb la presentació de Joan Reig i la presència de Josep Lluís Carod-Rovira i Xavier Magro." Participants: Rosa Rossell, Pere Esteve, Xavier Magro i el secretari general Josep Lluís Carod-Rovira. Actuacions: Participació del bateria d'els Pets i la Pixi Dixi Band.

  • Esquerra Republicana a Tarragona: Un Nou Estil de Govern - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    2'

    Esquerra Republicana a Tarragona: Un Nou Estil de Govern

    Proposta Electoral d'ERC a Tarragona Aquest document presenta les línies mestres de la campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions municipals a Tarragona, posant l'èmfasi en la proximitat i la resolució de problemes quotidians dels ciutadans. Compromisos Principals Mobilitat i Zones Blaves: La formació proposa transformar les actuals zones blaves de pagament en zones d'aparcament limitat gratuït per als residents, criticant el model actual lligat als pactes d'altres partits. Qualitat de l'Obra Pública: Davant la crítica per obres mal acabades o inaugurades amb presses electoralistes, ERC es compromet a augmentar els controls i la vigilància per garantir que les reformes urbanístiques siguin duradores i de qualitat. Atenció Ciutadana: Es destaca la figura de Javier Almagro com un candidat accessible que escolta directament les queixes sobre el manteniment de la ciutat. "Si després del 25 de maig som decisius, les zones blaves passaran a ser zones d'aparcament limitat sense pagament." Acte de Campanya i Candidatura L'estratègia culmina amb una crida a la participació en la Festa per Tarragona a la plaça del Fòrum, amb la presència de figures com Joan Puigcercós i Marina Massaguer, promovent un nou estil de govern basat en la força del vot republicà.

  • Roxette: l'èxit per casualitat i el futur de la música digital - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 4min

    Roxette: l'èxit per casualitat i el futur de la música digital

    Un viatge per la història de Roxette L'episodi d'avui de Radioactivitat explora la trajectòria del famós duet suec Roxette, format per Marie Fredriksson i Per Gessle. El programa destaca com la seva fama mundial va arribar de manera gairebé accidental, però s'ha mantingut gràcies al seu talent i esforç. Els inicis i l'èxit accidental • Marie i Per venien de projectes separats com Gyllene Tider i Strul. • La seva unió va ser recomanada per la discogràfica EMI, malgrat les reticències inicials del seu entorn. • La gran explosió internacional va ocórrer el 1988 gràcies a un estudiant d'intercanvi que va portar el single The Look des de Suècia fins a una ràdio de Minneapolis, iniciant una autèntica bogeria als Estats Units. "La fama que va venir per casualitat ha estat guanyada i mantinguda a pols al llarg dels anys." Debat sobre la tecnologia i la música digital El programa també obre un espai de reflexió sobre les noves tecnologies i el consum musical al segle XXI: • Tecnologia MMS i mòbils: Es discuteix com la indústria intenta bloquejar la capacitat de compartir música entre dispositius mitjançant programari com Forward Lock. • Conflicte d'interessos: El dilema entre els fabricants d'aparells, les discogràfiques i els consumidors que volen llibertat per gaudir de la seva compra. Reflexió final • L'episodi conclou amb una mirada crítica al control de la indústria discogràfica sobre els continguts digitals. • Es ret homenatge a les víctimes de la guerra amb una interpretació de Sinéad O'Connor.

  • Versions de Clàssics i l'Èxit de Coldplay - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Versions de Clàssics i l'Èxit de Coldplay

    Les Versions de Clàssics i la Pedagogia Musical El programa d'avui explora com el bon temps altera les nostres conductes i com la música clàssica dels anys 80 ha estat transformada en versions modernes per a les sales de ball. L'objectiu és fer una mica de pedagogia musical per ajudar l'oient a reconèixer les peces originals que sovint queden ocultes sota ritmes accelerats. Temes Musicals Analitzats • OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark): Es comenta la versió actualitzada del seu clàssic Enolagai. • Jean-Michel Jarre: S'analitza Oxygène (Part 4) de 1976 i com la seva estructura original pot ser alterada radicalment. • Ultravox: La cèlebre cançó Viena (1981), que va passar de ser una balada atmosfèrica a una peça de ball a finals del segle XX. • Depeche Mode: Referits carinyosament com els reis del tecnopop, s'escolta el tema Strangelove de 1987 i la seva facilitat per ser adaptat a ritmes més ràpids. • Gary Numan: El clàssic Cars (1979) i la seva versió potent realitzada per la banda Fear Factory l'any 2000. Fenomen Coldplay "La premsa britànica els concedeix el títol de successors dels germans Gallagher després del seu tercer disc." Es destaca la trajectòria de la banda, especialment la seva energia en directe comparada amb el caire melancòlic dels seus discs d'estudi. Es mencionen els seus concerts recents a Barcelona i Badalona, subratllant l'èxit de vendes i la bona acollida del disc Parachutes.

  • Influències dels 70, l'escena 'Alter' i Bioinformàtica - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 3min

    Influències dels 70, l'escena 'Alter' i Bioinformàtica

    Influències Radiofòniques i Musicals L'episodi 196 de Radioactivitat celebra cinc temporades en antena explorant la música dels anys 80, però amb una mirada especial cap als seus precursors. El locutor Beta destaca que per entendre la revolució del tecno i l'alternatiu dels 80, cal fer justícia a les formacions innovadores dels anys 70. Els Gegants del Rock dels 70 Es realitza un recorregut per bandes que van marcar el camí de la innovació sonora: • Supertramp: Es destaquen treballs com Indelibly Stamped (1971), remarcant el segell inconfusible de músics com Roger Hodgson i Rick Davies. • Boston: Definits com una formació mastodòntica que va innovar en el rock simfònic. • Emerson, Lake & Palmer: Analitzats per l'ús de teclats que, tot i ser rudimentaris, van donar les primeres pistes del so tecno. Secció Alter Músiques Natives Amb la participació de la Núria Calvó, s'analitza l'escena experimental catalana: • El projecte de l'artista Tres, conegut com l'activista del silenci. • Es discuteixen treballs com Dodecamut, un "CD-objecte" que explora el silenci i els sons residuals de l'escenari. • Les relacions entre bandes com Clam, Super Elvis i col·laboradors com el Gat. Ciència, Tecnologia i Política L'espai final combina la visió futurista amb la crítica social: • Bioinformàtica: Es comenta la creació d'ordinadors genètics amb ADN a Israel, apropant la realitat al concepte de replicant de Blade Runner. • Robòtica: El desenvolupament de prototips capaços d'expressar fins a 28 gestos facials humans. • Crítica a la guerra: El programa es clou amb una reflexió pacifista contra la guerra i el perill nuclear, utilitzant com a símbol la cançó Hiroshima Mon Amour d'Ultravox. "Salvar el món a cops de bomba és una autèntica entelèquia."

  • Evolució musical: del Pop-Rock al Tecno - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    56'

    Evolució musical: del Pop-Rock al Tecno

    L'Art de l'Etiquetatge i el Canvi Estilístic El programa reflexiona sobre la necessitat de classificar la música per guiar l'oient, tot i que reconeix que les etiquetes musicals no són permanents. Els artistes evolucionen i experimenten amb nous sons al llarg de la seva carrera, trencant sovint amb les expectatives del públic. Casos d'Estudi d'Evolució Musical • Simple Minds: Tot i ser coneguts pel pop-rock alternatiu, el programa destaca la seva incursió en la música tecnològica amb el seu treball Cry. • Neil Young: Es comenta el seu canvi radical l'any 1982 amb l'àlbum Trans, una obra plena d'instruments tecnològics que diferia totalment del seu estil anterior. • Ultravox: S'analitzen els seus inicis l'any 1977, quan encara eren formació de pop-rock clàssic abans de la seva transformació. Reflexió Final "Com ens passa a les persones, els grups de música també canvien." El programa subratlla que, malgrat que tinguem la mania d'etiquetar els grups per la seva etapa més coneguda, l'experimentació és una part inherent al creixement artístic.

  • La Fusió de la Música Clàssica i la Moderna a Radioactivitat - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    La Fusió de la Música Clàssica i la Moderna a Radioactivitat

    La Simbiosi Musical L'episodi d'avui de Radioactivitat explora la connexió entre la música clàssica i els estils contemporanis. El programa argumenta que aquesta relació és una "parella de fet" que ha funcionat durant dècades, permetent que composicions basades en estructures clàssiques esdevinguin peces d'avantguarda i que cançons tecnològicament avançades acabin sent clàssics atemporals. Anàlisi de Grups i Àlbums • Electric Light Orchestra (ELO): Es destaca el seu estil de pop rock galàctic. S'analitza especialment el seu treball New World Record i la cançó Tightrope, que combina: - Guitarres elèctriques clàssiques. - Música de cambra. - Una estructura pop rock d'èxit comercial. • The Moody Blues: El locutor repassa la seva trajectòria des de 1969 fins als anys 80. Es posa èmfasi en l'àlbum Long Distance Voyager (1981) i la peça Talking Out of Turn, descrita com un compendi de diversos estils. Context del Programa El programa, emès originalment el 25 de març de 2003 a Tarragona Ràdio, celebra la seva edició número 194. Està especialitzat en la música tecno i alternativa dels anys 80, però dedica aquest espai a demostrar com la interpretació moderna beu directament de les bases instrumentals més tradicionals. "Una parella de fet, que de fet ja porta molts anys funcionant i molt bé: la modernitat i les músiques clàssiques."

  • L'Evolució de l'Acid House i el New Beat: Radioactivitat 193 - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 5min

    L'Evolució de l'Acid House i el New Beat: Radioactivitat 193

    Exploració del Concepte Àcid L'episodi comença amb una anàlisi exhaustiva de la paraula àcid des de diverses perspectives. Primer, s'aborda des del punt de vista etimològic i sensorial, definint el sabor picant característic del vinagre. Posteriorment, s'endinsa en el camp de la química, detallant: • La naturalesa de les solucions amb àcids lliures. • La capacitat de fer virar els indicadors de color. • La reacció ràpida amb les bases per a la neutralització. El Moviment Musical Acid House El programa connecta la definició química amb la musical, introduint l'Acid House com un moviment sorgit a finals dels anys 80. Aquest estil es considera una fusió entre el disco funky i el tecno, caracteritzat per: • Ritmes repetitius i electrònics. • L'ús intensiu de sintetitzadors de nova generació. "Acid House, moviment musical de finals dels 80 que va sorgir de la barreja del disco funky i el tecno." Radioactivitat: Música Tecno i Alternativa Sota el paraigua del programa Radioactivitat de Tarragona Ràdio, s'emet l'edició número 193 (data d'emissió: 18 de març del 2003). L'espai es dedica a la preservació de la cultura sonora dels anys 80, posant èmfasi en el gènere New Beat. Referents del New Beat Es destaca la figura del grup Recoil (d'origen belga tot i el seu so britànic) amb el tema Except from Stone de 1989. El locutor defineix el New Beat com una evolució de l'Acid House que manté les bases rítmiques però amb una producció més minimalista i de major qualitat.

  • Evolució musical: Les versions de Please Don't Go - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h

    Evolució musical: Les versions de Please Don't Go

    L'art de versionar clàssics al segle XXI L'episodi d'avui explora com la qualitat musical perdura en el temps i com la tecnologia actual permet revisar vells temes amb èxit, malgrat el risc que comporta aquesta fórmula. Es reflexiona sobre la importància de tenir una base musical sòlida per poder innovar. Dels orígens disco a la modernitat El programa fa un repàs de la trajectòria de la mítica cançó Please Don't Go de KC and the Sunshine Band: • L'original neix l'any 1979, convertint-se en un referent de l'època. • Es recorda la versió disco dels Digital Games realitzada l'any 1985. • S'analitza la nova proposta de l'any 2002 a càrrec del grup W, realitzada 23 anys després de l'original. Les múltiples cares de la versió de 2002 El grup W no es va conformar amb una única reinterpretació, sinó que va oferir diversos enfocaments sonors: • More or Less vs. Air MN Club Edit: Una de les primeres versions escoltades. • King Blue Absolute Superstring Swedish: Descrita com un exercici d'imaginació sonora. "Vam passar de l'any 1979 al 1985, com si el temps no tingués cap importància." Finalment, es destaca com el pas del temps sembla irrellevant quan es treballa sobre obres de gran qualitat, tancant amb una invitació a recordar els sons originals que van marcar una època.

  • Música Tecno dels 80, Arqueologia Espacial i Mart - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    56'

    Música Tecno dels 80, Arqueologia Espacial i Mart

    Nostàlgia Musical i el Programa Radioactivitat L'episodi comença amb una reflexió sobre la qualitat de la producció musical actual en comparació amb la dels anys 80. El locutor destaca la importància de recuperar els vells vinils per retrobar joies musicals que encara emocionen. • Radioactivitat: Un programa de Tarragona Ràdio dedicat a la música tecno i alternativa. • Moody Blues: Es comenta la seva etapa més espacial amb l'àlbum Long Distance Voyager. Miscel·lània Tecnològica: MissiOnline En aquesta secció s'analitzen notícies de caràcter científic i tecnològic extretes del portal 3XL.net, explicades de manera entenedora per a un públic jove. Arqueologia Satel·litària Es descobreix com l'ús d'imatges desclassificades de satèl·lits espia està revolucionant l'arqueologia a l'Orient Mitjà: • S'han detectat xarxes de camins de més de 5.000 anys d'antiguitat. • Els nusos de comunicació revelen la ubicació d'antigues poblacions. "És la tecnologia militar utilitzada per a fins civils, en aquest cas la ciència de l'arqueologia." Aigua a Mart Es discuteixen les darreres dades de les sondes espacials sobre el planeta vermell: • Els casquets polars no són només de diòxid de carboni, sinó principalment d'aigua congelada. • Això facilita enormement la possibilitat de futures colonitzacions humanes. Comiat Musical amb Enya El programa tanca amb una nota relaxant escoltant Exile d'Enya, repassant la seva trajectòria des que va deixar els encàrrecs de la BBC per centrar-se en la seva carrera en solitari l'any 1988.

  • Radioactivitat: Músiques de la Lluna i Tecnologia Futurista - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 8min

    Radioactivitat: Músiques de la Lluna i Tecnologia Futurista

    La Lluna com a Inspiració Musical En aquesta edició del programa Radioactivitat de Tarragona Ràdio, s'explora la dualitat del nostre satèl·lit i com la tecnologia ha desmitificat la seva cara fosca. S'analitza la influència de la lluna en la cultura popular i la música alternativa dels anys 80. Temes Clau de la Primera Part • L'imaginari col·lectiu sobre la vida a la lluna i la colonització espacial en la música. • La dualitat entre la cara brillant i la cara fosca com a metàfora dels sentiments humans. • Selecció musical que inclou temes de The Electric Light Orchestra, The Alan Parsons Project i Mike Oldfield. Altres Músiques Natives: Homenatge a Gat La secció conduïda per la Núria se centra en l'escena underground de Barcelona i la figura de l'artista i activista conegut com el Gat. • Es destaca la seva tasca a Ràdio Pica, l'emissora històrica semipirata. • Es menciona el segell i col·lectiu G3G Records i la seva programació al Sidecar. • Discussió sobre la dificultat de fer música experimental: "Crec que tots estem una mica tocats per fer el que fem." Missió Online i el futur del consum L'última part del programa analitza com la tecnologia està transformant els hàbits quotidians, especialment en el sector del gran consum. El Supermercat Intel·ligent • Aplicacions reals a Lleida (Sunka i Plusfresc) que s'avancen a la ficció de Minority Report. • Introducció de les etiquetes electròniques i sistemes d'autoscanejat per reduir esperes. • Ús de la geolocalització i ofertes personalitzades mitjançant dispositius mòbils. Guerra de Consoles Portàtils • L'arribada de la Nokia N-Gage com a gran competència de la Game Boy de Nintendo. • La convergència de dispositius: consoles que integren telèfon mòbil, ràdio FM i MP3.

  • Història de l'Electricitat i Tecnologia Espacial - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    59'

    Història de l'Electricitat i Tecnologia Espacial

    Evolució Històrica de l'Electricitat L'episodi explora com la humanitat ha passat de simples observacions de la natura a la domesticació total de l'energia elèctrica. Es destaca que l'electricitat és, en essència, un flux d'electrons que circulen per un material conductor. Els Pioners i les Primeres Observacions • Tales de Mileto (600 a.C.): Va realitzar la primera referència documentada en observar com l'ambre fregat amb una túnica atreia herba seca. • Theophrastus (s. III a.C.): Va escriure el primer estudi científic comparant diverses substàncies. • William Gilbert (s. XVI): Metge de la Reina Elisabet I que va encunyar el terme electricitat (de la paraula grega elektron, que significa ambre) i va establir les bases de l'electrostàtica. La Revolució Industrial i la Guerra dels Corrents A partir del segle XIX, l'electricitat surt del laboratori per transformar la societat: • Telecomunicacions: Samuel Morse inventa el telègraf elèctric el 1835. • Il·luminació: L'evolució des del llum d'arc fins a la bombeta comercial de Thomas Edison i Joseph Swan. • La gran disputa: Es descriu la rivalitat entre el corrent continu (Edison) i el corrent altern (Tesla/Westinghouse). Nikola Tesla va revolucionar el sector amb el sistema trifàsic, permetent el transport d'energia a llargues distàncies. "El segle XX va ser l'escenari de la revolució elèctrica amb infinitat d'aparells alimentats per aquest tipus d'energia." Tecnologia Espacial i l'Accident del Columbia En la segona part del programa, s'analitza la vulnerabilitat de la tecnologia espacial moderna i les possibles causes del desastre del transbordador Columbia. • Manca de manteniment: Es planteja la hipòtesi que la reducció de pressupost després de la Guerra Freda va afectar la seguretat de les naus. • L'incident tèrmic: Durant l'enlairament, una peça de l'aïllament del dipòsit va colpejar l'ala esquerra, provocant un augment de temperatura crític durant la reentrada a l'atmosfera. Cultura i Música Electrònica El programa ret homenatge a l'electricitat mitjançant peces musicals clau: • Electricity d'OMD. • Radioactivity de Kraftwerk. • Magnetic Fields de Jean-Michel Jarre. • Electric Dreams de Giorgio Moroder.

  • Suspensió de la Diada de Sant Úrsula a Valls per la pluja - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    33'

    Suspensió de la Diada de Sant Úrsula a Valls per la pluja

    Seguiment de la Diada de Sant Úrsula L'episodi se centra en la crònica d'una jornada castellera atípica a la Plaça del Blat de Valls. A causa d'un xàfec persistent, l'actuació més esperada de l'any a la capital de l'Alt Camp es veu amenaçada des de l'inici, generant una situació d'incertesa total entre les colles i l'afició. L'impacte de la meteorologia • La pluja intensa ha impedit el normal funcionament de la diada, deixant la plaça pràcticament buida de públic i amb pocs efectius de la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls. • S'obre un debat sobre la possible suspensió o l'ajornament de l'actuació cap a dates com el 1 de novembre (Tots Sants). Reunions institucionals i decisions "És impossible fer castells d'aquesta manera; veure una Sant Úrsula amb castells de set seria impensable." • L'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, es reuneix amb els caps de colla per valorar les alternatives. • Es discuteix la polèmica sobre l'arribada tardana de la Colla Vella a la plaça, un element clàssic de la rivalitat local. Altres afectacions del cap de setmana • La pluja no només afecta Valls; s'han suspès altres diades importants com la de Sant Narcís a Girona (on havien d'actuar els Minyons de Terrassa) i la diada dels Castellers de Sants a Barcelona. Resolució Final • Finalment, es confirma la suspensió definitiva de la Diada de Sant Úrsula 2003 sense una data de repetició acordada. • Els grans objectius de les colles, com el 4 de 9 amb agulla o el 5 de 9 amb folre, queden pendents per a futures actuacions com la de Vila-rodona.

  • Diada Castellera de Santa Teresa al Vendrell - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    1h 36min

    Diada Castellera de Santa Teresa al Vendrell

    Crònica de la Diada de Santa Teresa al Vendrell Retransmissió en directe des de la plaça Vella del Vendrell de la tradicional diada castellera amb motiu de la fira de Santa Teresa. L'edició de 2003 ha comptat amb la participació dels Nens del Vendrell, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls. Desenvolupament de l'actuació i grans construccions • La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha demostrat el seu gran domini de la gama alta de vuit descarregant un impecable 2 de 8 amb folre. Tot i l'èxit inicial, la mala sort ha tornat a aparèixer amb el 5 de 8 (la catedral), que s'ha quedat en intent en trencar-se per la rengla quan l'enxaneta ja s'enfilava. • Els amfitrions, els Nens del Vendrell, han viscut una jornada d'intensos contrasts. Després de desmuntar un primer peu, han aconseguit descarregar un treballat 2 de 7. Posteriorment, han patit una caiguda amb l'intent de 4 de 8 i han optat per assegurar amb el 4 de 7 amb l'agulla. • La Colla Joves Xiquets de Valls s'ha vist perjudicada pel ritme de la diada i la meteorologia, podent completar només el 4 de 8 conegut com el carro gros, que ha requerit un gran esforç tècnic per descarregar-se a causa de la deformació de l'estructura. Suspensió per pluja i conclusions "És una llàstima perquè volíem acabar la temporada amb el 5 de 8 descarregat, però haurem de pensar a consolidar-lo l'any que ve." L'actuació s'ha hagut de suspendre definitivament poc després de les dues del migdia a causa d'un plugim constant que feia perillosa la pràctica castellera. La diada ha finalitzat amb els tradicionals pilars de comiat de totes les colles agrupades davant l'ajuntament.

  • Diada de Santa Tecla 2003: Èxit de la Catedral Lile - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    2h 34min

    Diada de Santa Tecla 2003: Èxit de la Catedral Lile

    Retransmissió de la Diada Castellera de Santa Tecla 2003 El podcast ofereix una narració detallada de la Diada de Santa Tecla a Tarragona, celebrada el 23 de setembre de 2003 a la Plaça de la Font. La jornada ha estat marcada per la recuperació de grans estructures per part de la Colla Jove i la consolidació dels castells de gamma alta de set de Sant Pere i Sant Pau. Resultats de les Colles • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Són els grans protagonistes de la jornada en descarregar el 5 de 8 (la Catedral), un castell que no completaven des de feia quatre anys. També han descarregat el 2 de 8 amb folre i han carregat el 4 de 8 amb l'agulla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han signat la seva millor actuació de la temporada, amb el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 descarregats, a més del 5 de 7 carregat. • Xiquets de Tarragona: Jornada agredolça, ja que han repetit l'actuació de Sant Magí carregant el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, però només han pogut descarregar el 4 de 8. • Xiquets del Serrallo: Han viscut la cara més amarga de la diada amb caigudes en el 5 de 7 i el 3 de 7 (aquest darrer només carregat), acabant la jornada amb un sentiment de desmotivació. Anàlisi Tècnica i Ambient Els comentaristes, Guillem Soler i Carles Esteve, analitzen la dificultat de la Catedral i el valor estratègic de les rondes de repetició. S'ha destacat el paper de la canalla, especialment l'habilitat d'enxanetes carismàtics com el Pepe dels Xiquets de Tarragona. La diada ha finalitzat amb els tradicionals pilars davant l'Ajuntament i la mirada posada en la diada de la Mercè. "Aquesta Catedral no és només per a la Jove, sinó per a tota la ciutat de Tarragona." - Albert Grau, cap de colla de la Colla Jove.